L'economia al segle XX

El precio de la paz: Dinero, democracia y la vida de John Maynard Keynes 

Llibre fonamental per comprendre la història econòmica del segle XX. I com tot es va capgirar i ara en rebem les conseqüències. Cal llegir-lo o escoltar-lo sencer. Jo ho he fet amb la versió audiollibre.

Resumit amb IA.

"El precio de la paz: Dinero, democracia y la vida de John Maynard Keynes" de Zachary D. Carter és una biografia exhaustiva que detalla la vida de John Maynard Keynes i explora com les seves idees econòmiques i polítiques es van formar en el context dels esdeveniments mundials del segle XX [Pròleg, 2]. El llibre destaca les implicacions del pensament de Keynes per als debats actuals sobre la desigualtat i les polítiques de poder global [Introducció, 2].

A continuació, es resumeix detalladament el contingut del llibre, seguint la cronologia de la vida i obra de Keynes:

1. Inicis i entrada a la vida pública (abans i durant la Primera Guerra Mundial)

• Keynes, un jove acadèmic de Cambridge amb formació en matemàtiques, no en economia, va començar la seva carrera a l'Oficina de l'Índia del Govern britànic. Aquesta experiència, encara que modesta, el va familiaritzar amb l'anàlisi de sistemes econòmics i va culminar amb el seu primer llibre tècnic, "Indian Currency and Finance" (1913).
• Era un membre destacat del Grup de Bloomsbury, un cercle d'artistes i intel·lectuals coneguts pels seus debats sobre estètica, les seves relacions obertes i la seva crítica a la mojigateria victoriana. No obstant això, el grup sovint evitava les qüestions de poder, violència o imperialisme, una ingenuïtat que la Primera Guerra Mundial va posar de manifest.
• El 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Keynes, de 31 anys, va ser reclutat pel Tresor britànic per ajudar a combatre el pànic financer. Aquesta posició, que per a ell era la realització d'un somni, li va atorgar un poder i una influència considerables en les finances de guerra.
• Va observar la creixent dependència financera del Regne Unit respecte als Estats Units, anticipant un reordenament internacional de poder. Tot i ser pacifista, va treballar en la gestió de les finances de guerra, veient-ho com una manera d'evitar que Gran Bretanya perdés el conflicte. També va utilitzar la seva influència per ajudar els seus amics de Bloomsbury a evitar el front, incloent-hi la sol·licitud de l'estatus d'objector de consciència per a si mateix.

2. La Conferència de Pau de París i "Les conseqüències econòmiques de la pau"

• Keynes va assistir a la Conferència de Pau de París el 1919 amb l'esperança d'una pau estable, però es va trobar amb un panorama caòtic i ple d'intrigues polítiques. Va advocar per una indemnització màxima de dos mil milions de lliures per a Alemanya, argumentant que una xifra més alta (com els 120 mil milions de lliures proposats per Sumner i Cunliffe) seria contraproduent i portaria el país a la ruïna. Creia que els aliats, especialment França, ignoraven la lògica econòmica en favor de consideracions polítiques i venjança.
• El seu "Gran Pla" per a la rehabilitació del crèdit europeu, que implicava l'emissió de nous bons alemanys garantits pels aliats i finançats per inversors nord-americans, va ser rebutjat rotundament pel president Wilson, la qual cosa el va frustrar enormement i el va portar a dimitir del seu càrrec el juny de 1919.
• Publicat el desembre de 1919, "Les conseqüències econòmiques de la pau" va ser una "obra mestra" i "probablement el treball més influent" de Keynes. El llibre, amb un to mordaç, era una furiosa diatriba contra la guerra, l'autocràcia i els polítics dèbils. Keynes va predir que els acords financers del Tractat de Versalles portarien Europa a la ruïna econòmica, la dictadura i una nova guerra. També va qualificar el patró or, pilar de la salut econòmica, de "relíquia bàrbara".
• El llibre va ser un èxit de vendes internacional, catapultant Keynes a la celebritat i soscavant la legitimitat política de la pau de Versalles. Als Estats Units, va influir profundament en l'opinió pública i va ser utilitzat pels opositors a la Societat de Nacions, tot i que Keynes mai va desitjar-ho. Malgrat les crítiques i acusacions de ser "pro-alemany", el seu impacte va ser tal que va ser considerat per al Premi Nobel de la Pau. No obstant això, va destruir la seva prometedora carrera professional al Govern britànic.

3. Evolució del pensament econòmic (anys 20 i 30)

• Després de la guerra, Keynes es va casar amb la ballarina russa Lidia Lopujova. La seva relació va ser de suport mutu; Lidia no només el va deslumbrar amb el seu enginy i art, sinó que també va apreciar i encoratjar les seves idees econòmiques.
• La seva trajectòria filosòfica va ser influenciada per Ludwig Wittgenstein, amb qui va mantenir correspondència i va ajudar a publicar el seu "Tractatus logico-philosophicus", tot i que les idees de Wittgenstein el van allunyar de la filosofia per centrar-se en l'economia.
• En el seu primer gran treball de teoria econòmica, "Breve tratado sobre la reforma monetaria" (1923), va advocar per desposseir el patró or de significat, permetent als governs revaloritzar la seva moneda per combatre el malestar social.
• "Prolegómenos a un nuevo socialismo: los orígenes y el final del laissez-faire" (1925) va ser un esbós de la seva teoria política, on argumentava que la gent s'aferrava al laissez-faire per dogma i que el seu fracàs en generar igualtat amenaçava la societat. Va defensar un "socialisme liberal" que combinés l'eficiència econòmica, la justícia social i la llibertat individual.
• Keynes va comprar el diari "The Nation and Athenaeum", que va utilitzar per defensar les seves idees i com a plataforma financera per al Grup de Bloomsbury, ajudant a la seva fama.
• Durant la Gran Depressió, va advocar per polítiques d'expansió en lloc d'austeritat, instant la gent a gastar. El seu opuscle "Can Lloyd George Do It?" (1929) va anticipar moltes iniciatives del New Deal, incloent un massiu projecte de construcció de carreteres finançat amb préstecs i la introducció del concepte del "multiplicador" del gasto públic.
• "A Treatise on Money" (1930) va diagnosticar la Gran Depressió i va proposar la inversió pública (obres públiques) com a remei, argumentant que la història del diner mostrava que era una "criatura de l'Estat".
• "Las posibilidades económicas de nuestros nietos" (1930) va preveure una era de prosperitat amb menys hores de treball gràcies al progrés tecnològic.

4. "Teoria general de l'ocupació, l'interès i els diners" (1936)

• Considerada una de les grans obres de la literatura occidental i una "obra mestra del pensament social i polític".
• Va ser el resultat d'un treball col·laboratiu amb el seu "Cercle de Cambridge" (Joan Robinson, Richard Kahn, Piero Sraffa, etc.), que el va ajudar a polir les seves idees.
• El llibre va reformular el problema central de l'economia moderna com l'alleujament de la desigualtat, allunyant-se de les demandes de producció.
• Va argumentar que l'economia no s'autocorregeix i que la llei de Say (tota oferta crea la seva pròpia demanda) és incorrecta. Va destacar la importància del diner i de les "opinions canviants sobre el futur" en l'ocupació.
• Va subratllar la necessitat que els mercats fossin estructurats, guiats i gestionats per líders polítics per evitar desastres. Proposava que els governs, en recessió, havien de demanar diners prestats i gastar-los en projectes útils (obres públiques) per impulsar la recuperació. La seva famosa anècdota d'enterrar bitllets en mines de carbó il·lustrava que qualsevol despesa pública era millor que la inacció.
• Keynes era conscient de la densitat i complexitat intencionada del llibre, que va crear una "petita indústria d'intèrprets" i va ajudar a acreditar els economistes keynesians com a polítics. El terme "macroeconomia" no va existir com a camp d'estudi fins que la gent va començar a interpretar la "Teoria general".
• Va concloure el llibre fent una crida als marxistes perquè no descartessin el poder de les idees per triomfar sobre els interessos econòmics de la classe dominant.

5. Influència en el New Deal i la Segona Guerra Mundial

• La "Teoria general" va influir indirectament en la política de Roosevelt. Lauchlin Currie, assessor econòmic del New Deal, va portar les idees de Keynes a Roosevelt. Roosevelt, amb un equip eclèctic de reformistes, va començar a aplicar polítiques que ressonaven amb les idees keynesianes, com la intervenció en el sector bancari (vacances bancàries, assegurança de dipòsits, llei Glass-Steagall) i els programes d'obres públiques.
• Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes va tornar al govern britànic com a assessor no remunerat del Tresor, convertint-se en l'equivalent a un ministre d'Hisenda en temps de guerra. Churchill, que abans havia estat criticat per Keynes, va confiar ara en ell per als assumptes econòmics.
• Va jugar un paper crucial en la Conferència de Bretton Woods (1944), on es va planificar el nou ordre econòmic de postguerra. Va proposar la creació d'un "Banc Supranacional" (Unión Internacional de Compensación) amb una nova moneda internacional anomenada "bancor" per regular l'oferta monetària mundial i els fluxos comercials. La seva salut va empitjorar durant la conferència a causa de l'excés de treball.

6. Visió política i llegat de Keynes

• Keynes va ser un defensor d'un "socialisme liberal", que combinava l'eficiència econòmica, la justícia social i la llibertat individual. Va criticar durament el laissez-faire i l'austeritat, veient-les com a causes de la inestabilitat social i l'ascens de l'autoritarisme.
• El llibre també il·lustra les paradoxes de Keynes: buròcrata casat amb una ballarina, home homosexual el major amor del qual va ser una dona, servidor lleial de l'Imperi Britànic que clamava contra l'imperialisme, pacifista que va ajudar a finançar dues guerres mundials, i internacionalista que va dissenyar l'arquitectura de l'estat-nació modern.
• La seva salut va declinar en els seus últims anys. Va recolzar iniciatives socials com l'Informe Beveridge, que va establir les bases de l'estat del benestar britànic, incloent-hi un Servei Nacional de Salut. També va promoure les arts mitjançant el Consell per al Foment de la Música i les Arts (CEMA), posteriorment Consell de les Arts de Gran Bretanya, considerant-ho una part essencial de la "bona vida" i la preservació de la civilització.
• Va morir el 1946, però el seu llegat, especialment a través de la "Teoria general", va transformar l'economia i la política global, convertint-lo en una figura central del pensament del segle XX.

7. La Contrarevolució Post-Keynesiana i el retorn al laissez-faire

• Després de la mort de Keynes, els seus successors americans van adaptar i, de vegades, distorsionar les seves idees. L'era de la Guerra Freda va veure un "Temor Roig" que va atacar el keynesianisme, qualificant-lo de "comunista" o "socialista". Figures com William F. Buckley, Jr. i el National Economic Council (NEC) van liderar campanyes contra llibres de text keynesians com el de Lorie Tarshis, que van ser retirats de moltes universitats.
• Friedrich von Hayek va emergir com el principal opositor intel·lectual a Keynes, especialment amb el seu llibre "Camino de servidumbre" (1944). Hayek argumentava que la intervenció estatal en l'economia, incloses les polítiques keynesianes i del New Deal, conduïa inevitablement al totalitarisme, connectant el nazisme amb les polítiques socialistes. Aquesta obra, amb el suport de figures com Harold Luhnow, es va convertir en un text fundacional del neoliberalisme modern, finançant la creació de think tanks i càtedres universitàries per promoure aquestes idees.
• Economistes com Paul Samuelson van omplir el buit deixat per llibres de text keynesians atacats, amb obres més curosament formulades per evitar les crítiques anticomunistes.
• Durant la presidència de Clinton, es va produir una "completa renúncia al pensament keynesià". La seva administració es va centrar en la reducció del dèficit, la desregulació financera (derogació de Glass-Steagall) i la globalització (NAFTA, OMC), confiant en els mercats financers per a la prosperitat i la pau. Això va culminar en crisis financeres, com la de Long-Term Capital Management (LTCM).
• La crisi financera de 2008 va ser un recordatori de les idees de Keynes. El col·lapse del mercat de hipoteques subprime i la fallida de Lehman Brothers van portar a intervencions governamentals massives (rescates bancaris per part de la Reserva Federal i el Tresor), tot i que inicialment es van resistir a l'ajuda pública. La recuperació es va impulsar finalment amb un paquet d'estímul, demostrant l'eficàcia de les polítiques keynesianes en temps de crisi, tot i que amb reticències.

El llibre de Carter ressalta la profunda i perdurable influència de Keynes, no només en l'economia, sinó també en la política i la cultura, i com les seves idees continuen sent rellevants en l'actualitat.