A Pragmatic Approach to Conceptualization of Health and Disease
Llibre resumit amb IA.
El llibre "A Pragmatic Approach to Conceptualization of Health and Disease" (Filosofia i Medicina Volum 151), editat per Maartje Schermer i Nicholas Binney, proposa una nova aproximació pragmàtica a la conceptualització de la salut i la malaltia. L'obra no busca establir una nova definició o teoria, sinó més aviat oferir un enfocament i eines per identificar, analitzar i resoldre problemes concrets relacionats amb aquests conceptes tal com sorgeixen en la pràctica mèdica i sanitària.
Propòsit i Motivació del Llibre
La necessitat d'aquest nou enfocament sorgeix de dues observacions clau:
- Paisatge sanitari canviant: L'actual panorama de la salut i la malaltia evoluciona ràpidament a causa dels avanços científics, tecnològics i socials. Això inclou l'enfocament creixent en els riscos per a la salut i les pre-malalties, l'augment de persones amb múltiples malalties cròniques en poblacions envellides, noves compresions tecnocientífiques de la patologia, i la medicalització que redefineix els límits de les categories de malaltia.
- Canvi en el debat teòric: Hi ha una atenció creixent a la pluralitat, complexitat, contextualitat i historicitat de les nocions de salut i malaltia, amb crides explícites a un "gir pragmàtic" en la filosofia de la medicina.
El volum és el resultat d'un taller multidisciplinari celebrat a Rotterdam el 2023. Està organitzat amb un Pròleg que esquematitza l'enfocament pragmàtic i les situacions problemàtiques, seguit per deu articles amb reflexions, i un Epíleg que resumeix les lliçons apreses i proposa una "caixa d'eines".
Principis Fonamentals de l'Enfocament Pragmàtic
L'enfocament pragmàtic es basa en diverses premisses:
- Conseqüències pràctiques dels conceptes: La manera en què es conceptualitzen "malaltia" i "salut" té implicacions importants per a les estratègies d'investigació mèdica, els règims de tractament, les polítiques de salut i l'elegibilitat per a beneficis, afectant directament el benestar de les persones. L'objectiu final de la medicina és l'alleujament o la prevenció del patiment humà.
- Pluralisme i contextualisme: Reconeix que no hi ha una única definició o teoria universal de la salut i la malaltia. Els conceptes s'han d'entendre en el seu context específic i segons la seva funció pràctica.
- Epistemologia pragmatista: El llibre busca una posició intermèdia entre un realisme simplista i un relativisme "nociu" o "ridícul", abraçant la contingència sense comprometre la integritat de la ciència.
Situacions Problemàtiques Abordades
El llibre explora diverses situacions problemàtiques en la pràctica mèdica causades, almenys en part, per la manera en què es conceptualitzen la salut i la malaltia:
- Sobrediagnòstic: És un tema recurrent. Nicholas Binney (Capítol 7) l'analitza en el context del càncer de tiroides, especialment la variant fol·licular del carcinoma papil·lar de tiroides (FVPTC), argumentant que és el resultat d'una falsa presumpció d'homogeneïtat de les categories de malaltia. Altres autors, com Walker i Rogers (Capítol 15), Boenink i Van der Molen (Capítol 11), i Kukla (Capítol 21), l'aborden des d'una perspectiva més general de medicalització excessiva. Kukla també assenyala els riscos de "captura de l'elit" i el reforç de desigualtats socials.
- Pacients amb patologia o biomarcadors sense símptomes: Sovint se'ls diagnostica malaltia tot i que això no els beneficiï. Marianne Boenink i Lennart van der Molen (Capítol 11) defensen que els biomarcadors s'han d'entendre com a eines pronòstiques o "anticipatòries", desplaçant-se d'un mode "ontològic" a un mode "fisiològic" de comprensió de la malaltia, posant l'èmfasi en el seu desenvolupament i la seva heterogeneïtat interna. Élodie Giroux (Capítol 13) complementa això distingint entre els models de malaltia basats en la fisiopatologia i els enfocaments basats en el risc epidemiològic.
- Falsa presumpció d'homogeneïtat: Aquesta qüestió és tractada per Binney (Capítol 7) en el cas del càncer de tiroides. Lara Keuck (Capítol 9) i Frank Wolters (Capítol 10) aborden la manca de coincidència entre models animals i grups de pacients amb la "mateixa" malaltia, introduint el concepte de validitat d'abast (scope validity) per mesurar l'adequació entre l'objectiu d'un experiment i el seu context d'aplicació previst.
- El silenci dels pacients: Hub Zwart (Capítol 4) destaca que la veu dels pacients i la seva experiència subjectiva de la malaltia estan subrepresentades en la majoria dels enfocaments mèdics i medico-filosòfics, amb un èmfasi excessiu en la perspectiva del metge i el llenguatge tècnic. Els pacients sovint són vistos com a obstacles epistemològics.
- Intervencions per a "Símptomes Mèdicament Inexplicables" (MUS): Monica Greco (Capítol 17) argumenta que la "somatització" és un producte iatrogènic de la medicina occidental, que assumeix una dicotomia cos-ment. Proposa un "pragmatisme especulatiu" que reconeix la naturalesa complexa i emergent dels símptomes, allunyant-se dels models de causalitat lineal i fomentant la construcció conjunta de significats amb els pacients per a una atenció més efectiva.
- L'estatus de malaltia de l'addicció: Mary Walker i Wendy Rogers (Capítol 15) defensen un enfocament pragmàtic de l'addicció com a concepte de clúster vague, que es pot "precisar" segons el propòsit. Analitzen els efectes positius i negatius de patologitzar l'addicció i suggereixen una conceptualització més àmplia (biopsicosocial) que no es limiti a la disfunció fisiològica. Gemma Blok (Capítol 16) reforça aquesta idea des d'una perspectiva històrica, observant que la flexibilitat del concepte de clúster vague s'alinea amb les actituds històriques cap a l'addicció.
Temes i Qüestions Addicionals
El volum també aborda altres temes:
- Distinció entre "Malaltia" (concepte paraigua) i "malalties" (entitats específiques): S'analitzen dos projectes conceptuals diferents: definir què és la "Malaltia" en general i com s'individualitzen i classifiquen les "malalties" específiques.
- Funció epistemològica de la història: Timo Bolt (Capítol 8) defensa un paper més gran de la història en la justificació del coneixement mèdic, anant més enllà dels aspectes epistemològics per incloure el context sociopolític. Nicholas Binney (Capítol 7) demostra com l'anàlisi històrica, utilitzant conceptes de Ludwik Fleck com els "elements actius i passius del coneixement", pot explicar com es construeixen les classificacions de malalties i com adquireixen la seva funció epistèmica.
- Pragmatisme polític vs. especulatiu: Monica Greco (Capítol 17) distingeix aquests dos tipus de pragmatisme. El pragmatisme polític pot ser massa superficial i susceptible de ser utilitzat per interessos financers o polítics, mentre que el pragmatisme especulatiu busca una comprensió més profunda i una transformació de la realitat.
Cap a una "Caixa d'Eines"
Finalment, l'Epíleg proposa una "caixa d'eines" com a metàfora de:
- Una visió dels conceptes com a eines amb funcions i propòsits específics en diferents contextos.
- Una metodologia per a la investigació futura, amb quatre passos:
- Identificar un problema en la pràctica mèdica actual, definint-lo amb precisió i el paper de la conceptualització.
- Elaborar una narrativa històrica (genealogia) que expliqui com ha sorgit el problema i els conceptes relacionats, tenint en compte els elements actius i passius del coneixement.
- Reflexionar sobre com la història canvia la comprensió del problema i com una reconceptualització podria ajudar, considerant els objectius, les funcions i els interessos implicats.
- Oferir recomanacions i provar les solucions en la pràctica real, incloent l'explicació, la precisió i l'estipulació de conceptes de malaltia per a funcions específiques.
La "caixa d'eines" també inclou un inventari de conceptes de malaltia (com a síndrome, lesió patològica, model de risc, malaltia com a fet institucional, etc.) i els seus elements constitutius (funció biològica, objectius vitals, causalitat lineal o múltiple).
En resum, el llibre defensa un enfocament pragmàtic, contextual i pluralista de la salut i la malaltia, que reconeix la naturalesa dinàmica i construïda dels conceptes mèdics i busca resoldre problemes pràctics mitjançant una anàlisi històrica i filosòfica integrada.
