Els determinants socials de la salut

 Handbook on the Social Determinants of Health

Resum del llibre amb IA.

"Handbook on the Social Determinants of Health", editat per Toba Bryant. El llibre, publicat per Edward Elgar Publishing el 2025, té com a objectiu principal aprofundir en la comprensió dels determinants socials de la salut (DSSH) des d'una perspectiva crítica.

El llibre està estructurat en vuit parts, que aborden diferents facetes dels DSSH:

• Part I: Introducció

  • Aquesta secció, a càrrec de Toba Bryant, estableix els DSSH com una àrea de recerca i acció política consolidada i prolífica a tot el món, amb reconeixement de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
  • Subratlla que la major part del treball teòric i conceptual prové de la literatura en anglès, principalment del Regne Unit, Canadà i Austràlia, mentre que la implementació pràctica en polítiques públiques és més evident als països nòrdics.
  • Critica les aproximacions més estretes basades en mètriques biomèdiques i conductuals individuals, advocant per una perspectiva de realisme crític que s'ocupi de les estructures i processos subjacents que impulsen la qualitat i distribució dels DSSH.

• Part II: Definició dels Determinants Socials de la Salut

  • Capítols com el de Stella Medvedyuk i Dennis Raphael (Capítol 2) proporcionen una visió històrica que connecta les conceptualitzacions actuals amb les reflexions filosòfiques clàssiques i l'anàlisi de l'economia política del segle XIX. Destaca figures clau com Plató, que ja al segle IV aC va considerar com la desigualtat afectava la societat.
  • Rudolf Virchow (1821-1902) és presentat com el "pare de la patologia cel·lular i la medicina social", qui va argumentar que "la medicina és una ciència social, i la política no és sinó medicina a gran escala". Les seves observacions van vincular la desigualtat social, la pobresa i les condicions de vida i treball amb la malaltia i la mortalitat primerenca.
  • Friedrich Engels (1820-1895) és reconegut per la seva obra "La Condició de la Classe Treballadora a Anglaterra" (1845), que es considera la descripció i anàlisi clàssica de com el capitalisme dona forma a la salut, identificant gairebé tots els DSSH moderns i vinculant els impulsos capitalistes amb la malaltia i la mortalitat prematura.
  • La secció també explora la medicina social llatinoamericana, amb figures com Salvador Allende, qui el 1939 ja vinculava la malaltia amb les condicions polítiques i econòmiques de Xile.
  • Courtney McNamara (Capítol 3) detalla les conceptualitzacions actuals dels DSSH, que sovint fallen en el desafiament de les nocions individualitzades de salut, i proposa una perspectiva d'economia política global per abordar les desigualtats en salut.

• Part III: La Naturalesa i Distribució dels Determinants Socials de la Salut (el contingut detallat no s'especifica en els extractes, però es pot inferir dels capítols llistats)

  • Stephen Bezruchka (Capítol 4) analitza com els DSSH "passen per sota de la pell" per promoure la salut o causar malaltia, traçant l'estat de salut entre les nacions segons les seves històries de colonització i explotació. Discuteix el càlcul de les taxes de mortalitat i l'ús dels DALYs (anys de vida ajustats per discapacitat), així com la mortalitat infantil com a indicador sensible de salut poblacional.
  • Es destaquen els capítols sobre ingressos i riquesa (Capítol 6), ocupació (Capítol 7, de Scott Aquanno i Toba Bryant), on es vinculen els mals resultats de salut amb l'organització de l'economia política i les relacions de poder.
  • El desenvolupament primerenc (Capítol 8) és crucial, amb estudis que mostren com el baix pes en néixer afecta el desenvolupament cognitiu i com l'estrès matern, la inseguretat econòmica i la violència poden afectar negativament el desenvolupament fetal i infantil.
  • La seguretat alimentària (Capítol 9) és un determinant clau, amb el concepte de "sobirania alimentària" proposat per La Via Campesina.
  • La (in)assequibilitat, (in)seguretat i (in)justícia de l'habitatge (Capítol 10, de Nicola Livingstone) són destacades com a DSSH amb impactes negatius significatius en la salut.
  • Michael J. Prince (Capítol 11) discuteix com el suport públic als ingressos pot millorar la salut pública, especialment al Canadà.

• Part IV: Poblacions Especials: Els "Ismes" i l'Exclusió Social

  • Aquesta secció examina l'ableisme, el classisme, el racisme, el sexisme, el colonialisme i l'imperialisme ("els ismes") com a subconjunts del capitalisme que condueixen a condicions socials deficients i mala salut per a dones, persones amb discapacitat, poblacions de color i, especialment, poblacions indígenes.
  • Jen Rinaldi (Capítol 12) utilitza el cas de l'Huronia Regional Centre (un antic centre per a persones amb discapacitat intel·lectual al Canadà) per il·lustrar com la institucionalització total és una forma de violència estructural ableista que determina resultats de salut negatius, incloent-hi malalties i lesions freqüents a causa de les condicions de vida congregada.
  • Elizabeth McGibbon (Capítol 13) explora el classisme i com l'estrès de l'opressió de classe s'incrusta en el cos ("what the body remembers"), afectant la salut a nivell biològic, psicològic i social. Proposa que el classisme travessa els altres "ismes" (ableisme, edatisme, sexisme, racisme) i "aprofundiex les inequitats en salut". Defineix la "mort social" com un resultat d'aquestes condicions.
  • Arnel M. Borras (Capítol 14) analitza l'impacte dels llegats colonials i imperials en les inequitats de salut racialitzades als EUA, Canadà i el Regne Unit, emfatitzant la importància d'una economia política crítica.
  • Denise L. Spitzer (Capítol 15) situa la migració com un DSSH interseccional i encarnat, mostrant com les condicions de precarietat i les divisions del treball de gènere i racialitzades afecten la salut dels treballadors migrants.
  • Ted Schrecker (Capítol 16) explora la salut metropolitana destacant "mons epidemiològics" desiguals dins de les ciutats, on la privatització i l'austeritat urbana porten a la falta d'accés a serveis bàsics com l'aigua potable, com es va veure a Flint (Michigan).
  • Darrel Manitowabi (Capítol 17) se centra en el colonialisme com a determinant social crític de la salut dels pobles indígenes, destacant les seves pitjors condicions de salut i la necessitat de descolonitzar les relacions estat-indígenes.
  • Cristian Montenegro i Felipe Szabzon (Capítol 18) desafien la conceptualització convencional del "social" en els DSSH des de perspectives sud-americanes, destacant les desigualtats socioeconòmiques i territorials a Llatinoamèrica.

• Part V: Geografies d'Especial Importància

  • S'examina els DSSH a Àfrica (Morris D. C. Komakech, Capítol 19), destacant l'impacte continuat del colonialisme i la falta de dades desglossades sobre la salut dels pobles indígenes.
  • La secció sobre resistència als antimicrobians (AMR) a l'Àsia del Sud (Katia S. Mohindra, Fariha Haseen i Madison Adams, Capítol 20) argumenta la necessitat d'una perspectiva social per entendre l'AMR ("superbacteris"), integrant els DSSH per anar més enllà dels enfocaments biomèdics i abordar les arrels socials del problema.
  • Ursula Trummer, Sonja Novak-Zezula i Ina Teresa Wilczewska (Capítol 21) exploren els DSSH a l'Europa Continental, destacant la rellevància de la migració per mantenir els règims de benestar i les inequitats de salut que experimenten els migrants.
  • Jaime Llambías-Wolff (Capítol 22) examina l'establiment d'un model de mercat de l'atenció sanitària a Xile entre 1973 i 1990 sota la dictadura, que va substituir un consens per a un estat del benestar per una concepció individualista de la salut.
  • Elisabeth Fosse (Capítol 23) ofereix una perspectiva nòrdica sobre les polítiques per abordar els DSSH, caracteritzades per la solidaritat, l'universalisme i la redistribució de recursos a través de sistemes fiscals progressius.
  • Fran Baum i Toby Freeman (Capítol 24) analitzen els DSSH a Austràlia, amb un enfocament en l'impacte de la colonització en les poblacions aborígens i de les Torres de l'Estret.

• Part VI: Temes Emergents

  • Ted Schrecker (Capítol 25) explora la globalització econòmica i com les decisions polítiques nacionals i les condicionalitats de les institucions financeres internacionals (com el Banc Mundial i l'FMI) limiten l'espai polític dels països d'ingressos baixos i mitjans, perpetuant la precarietat laboral.
  • Gerry McCartney (Capítol 26) aborda l'austeritat i els seus impactes en la salut de la població.
  • Dennis Raphael i Toba Bryant (Capítol 27) discuteixen la crisi del capitalisme i l'augment de l'interès per avançar cap a un sistema econòmic per millorar la salut de les poblacions, argumentant que la transformació cap a una societat socialista podria ser una necessitat per a la supervivència.
  • Elizabeth McGibbon (Capítol 28) introdueix el concepte dels Antropocens i la seva "sinergia tòxica" amb les creixents inequitats en els DSSH, assenyalant que la globalització neoliberal és tant la causa com el punt focal per a la intervenció.

• Part VII: Avançant

  • Aquesta part identifica aplicacions exitoses dels DSSH en polítiques públiques.
  • Dennis Pilon (Capítol 29) defensa una revitalització de la política d'esquerres.
  • Simon Winlow (Capítol 30) examina la mercantilització de la política contemporània i les oportunitats per desafiar.
  • Shauna MacKinnon (Capítol 31) destaca la importància de comprendre la relació entre el capitalisme i l'augment de la desigualtat com una oportunitat per a la mobilització col·lectiva i la construcció de moviments interseccionals per desafiar les causes sistèmiques de les inequitats en salut.

• Part VIII: Conclusió

  • Toba Bryant (Capítol 32) conclou que les contribucions del manual subratllen el context polític i econòmic i els processos generatius associats que produeixen i perpetuen les desigualtats en salut com a barreres significatives al canvi progressista.
  • Reitera que el capitalisme ha generat una crisi que ha soscavat els processos democràtics i els serveis públics per protegir l'acumulació de capital sense restriccions.

En resum, el "Handbook on the Social Determinants of Health" és una investigació exhaustiva i crítica que desafia les perspectives individualistes de la salut i emfatitza la necessitat de comprendre i abordar les arrels sistèmiques, històriques i polítiques de les desigualtats en salut,. Proposa un camí cap a la transformació social i política per aconseguir una millor qualitat i una distribució equitativa dels DSSH.