Llibre resumit amb IA.
El llibre "Financial, Staffing and Societal Sustainability of Dutch Health Care: An Urgent Need for Clear Choices" (Sostenibilitat financera, de personal i social de l'atenció sanitària holandesa: una necessitat urgent de decisions clares) és un informe del Consell Científic Neerlandès per a la Política Governamental (WRR). Ha estat escrit per Gijsbert Werner (coordinador del projecte), Arthur van Riel, Mérove Gijsberts i Marianne de Visser, amb la col·laboració d'altres membres de l'equip i revisors experts.
Aquest informe sorgeix d'una sol·licitud del govern neerlandès, motivada per la creixent preocupació política i pública per l'augment de la despesa en sanitat, que a llarg termini sembla superar el creixement econòmic. L'estudi adopta una perspectiva a llarg termini, mirant cap al 2050, i una visió àmplia que abasta tot el sistema sanitari, des d'hospitals i atenció a la gent gran fins a l'atenció juvenil i els serveis de suport social, inclosa la prevenció de malalties. S'assenyala que les seves conclusions són àmpliament rellevants per a altres països occidentals que s'enfronten a reptes similars de sostenibilitat dels sistemes sanitaris.
La premissa central del llibre és que la qualitat i l'accessibilitat són els valors públics més importants associats a l'atenció sanitària i que han de ser salvaguardats. Perquè un sistema sanitari sigui sostenible, cal mantenir i equilibrar tres dimensions de sostenibilitat: financera, de personal i social.
Aquí teniu un resum detallat dels seus continguts:
-
Les Tres Dimensions de la Sostenibilitat:
- Sostenibilitat Financera: La despesa en sanitat als Països Baixos, com en altres països de l'OCDE, ha augmentat constantment com a percentatge del PIB. Es preveu que la despesa hospitalària i la cura de la gent gran augmentin dràsticament fins al 2060. Aquest creixement pot desplaçar la despesa en altres àmbits de la política pública, com l'educació o l'habitatge, i la gent és reticent a veure augmentades les seves primes i impostos per finançar-la. El creixement de la prosperitat i els avenços tecnològics són forces importants darrere d'aquest augment.
- Sostenibilitat del Personal: Els Països Baixos s'enfronten a una escassetat de personal i condicions laborals difícils a molts sectors de l'atenció sanitària. Es preveu que la demanda laboral augmenti tant que, si no hi ha canvis, una quarta part de la força laboral neerlandesa hauria de treballar en el sector sanitari el 2040, i un terç entre el 2050 i el 2060, fet que es considera poc realista i que tindria greus repercussions en altres sectors.
- Sostenibilitat Social: El suport públic a la sanitat està sota pressió. Els ciutadans estan genuïnament preocupats per la qualitat i l'accessibilitat de l'atenció, especialment en l'atenció a la gent gran, l'atenció a la infància i la joventut i la salut mental. La solidaritat, especialment la relacionada amb malalties vinculades a l'estil de vida i l'atenció a la gent gran, s'està debilitant. A més, hi ha una percepció de despesa ineficient i burocràcia.
-
Reptes i Forçes Impulsores:
- Desenvolupaments demogràfics: L'envelliment de la població i l'augment de l'edat mitjana de la gent gran impulsen l'augment dels costos de l'atenció, especialment en l'atenció a llarg termini. L'envelliment també redueix el potencial de cura informal.
- Desenvolupaments econòmics: La prosperitat creixent fa que la demanda d'atenció augmenti més ràpid que el creixement econòmic.
- Desenvolupaments tecnològics: Les tecnologies biomèdiques solen augmentar els costos de l'atenció, mentre que les tecnologies habilitadores (e-health, robòtica) prometen guanys d'eficiència, però la seva adopció generalitzada s'enfronta a barreres financeres i de coneixement.
- Desenvolupaments socioculturals: L'expectativa creixent de disponibilitat de cures i la medicalització de la vida quotidiana també contribueixen a la creixent demanda.
-
La Necessitat de Decisions Clares:
- El WRR conclou que per garantir la qualitat i l'accessibilitat de l'atenció sanitària per a tothom en el futur, s'han de prendre decisions més precises i, de vegades, sense compromís.
- L'eficiència és important, però no suficient: Es necessita organitzar l'atenció de manera més eficient i augmentar la contractació de personal. Tot i això, els guanys d'eficiència, fins i tot en un escenari optimista, són insuficients per resoldre el repte de la sostenibilitat. Les reformes del sistema, malgrat les seves promeses, no han demostrat ser substancialment més eficients i impliquen elevats costos de transició.
-
Impediments a la Presa de Decisions:
- Valors Sagrats i Decisions Tabú: La salut es considera un "valor sagrat", la qual cosa fa que les decisions de priorització, especialment quan impliquen renunciar a un tractament efectiu, siguin "decisions tràgiques" i difícils de prendre públicament.
- Vides Estadístiques vs. Vides Reals: La gent té més empatia amb individus concrets ("vides identificades") que amb les "vides estadístiques" que es beneficien de les polítiques de salut pública o prevenció, dificultant la inversió en aquests àmbits.
- Biaix d'Urgència: La urgència d'un cas tendeix a prioritzar-se, fins i tot quan altres principis de justícia distributiva podrien suggerir una priorització diferent.
- Interessos Oposats: Els polítics tendeixen a evitar la culpa de decisions impopulars. Els grups d'interès (pacients, proveïdors, farmacèutiques) tenen un fort incentiu per influir en les decisions, especialment si els beneficis són concentrats en un grup petit i els costos difusos.
- Opcions de Sortida Limitades: En moltes parts del sistema sanitari neerlandès, les opcions per canviar de proveïdor ("exit") són limitades, deixant la "veu" (queixes públiques, campanyes) com la principal via de pressió, però els grups vulnerables sovint tenen menys capacitat d'organització.
- Manca de Gestió Sistemàtica de Sortida: Hi ha poca exclusió formal de tractaments obsolets o ineficaços del paquet bàsic de salut, la qual cosa suposa una ineficiència allocativa.
- Dominació de Polítiques a Curt Termini: Les inversions en prevenció o formació de personal, amb beneficis a llarg termini, són menys atractives políticament i propenses a retallades.
- Fragmentació de Dades: La gran quantitat de dades de rendiment i resultats no es recopila ni es difon de manera sistemàtica, dificultant la identificació i l'abordatge de problemes de qualitat i accessibilitat.
-
Recomanacions: Tres Pilars per a Millors Decisions:
-
Reforçar el Suport Públic a Decisions Més Clares (Pilar Social):
- Preparar els ciutadans per a l'escassetat de cures i la necessitat de prendre decisions clares sobre prioritats.
- Desenvolupar una visió a llarg termini amb ampli suport públic per a la provisió col·lectiva bàsica en l'atenció a la gent gran, l'atenció juvenil i la salut mental.
- Establir un fòrum de ciutadans sobre decisions i prioritats en l'atenció, amb orientació neutral i informació estructurada.
-
Assumir una Major Responsabilitat Política per la Sostenibilitat de l'Atenció (Pilar Polític):
- Enfortir el control polític sobre la despesa col·lectiva en atenció i reestructurar el sistema pressupostari per al sector de la salut de la mateixa manera que per a altres àmbits.
- Mantenir i equilibrar les tres dimensions de la sostenibilitat: Financera, de personal i social.
- Garantir els estàndards mínims de qualitat i accessibilitat per a tots els pacients i usuaris, especialment els grups vulnerables.
- Centrar-se més en la salut pública general i la prevenció des de múltiples perspectives polítiques, fins i tot a través de mesures coercitives com impostos i regulacions.
- Eliminar els obstacles fiscals i millorar les condicions de conciliació laboral per augmentar la participació de la força laboral.
- Reclutar personal de salut a l'estranger de manera dirigida per fer front a l'escassetat de personal.
-
Reforçar la Capacitat Pràctica per prendre Decisions Efectives sobre la Delimitació de la Provisió Col·lectiva (Pilar d'Implementació):
- Ampliar la gestió activa del paquet de beneficis sanitaris obligatoris, incloent l'avaluació de l'eficàcia clínica i la rendibilitat per a més formes d'atenció, no només medicaments.
- Definir clarament els rols dels compradors d'atenció, els polítics i els reguladors en la gestió del paquet de beneficis.
- Revisar l'eficàcia clínica i la rendibilitat de la provisió actual a tot el sector i evitar que les asseguradores reemborsin l'atenció inadequada.
- Confiar la responsabilitat del desenvolupament, la recopilació i la difusió sistemàtica de dades sobre els resultats de l'atenció sanitària a una única organització.
-
En resum, el llibre argumenta que la societat neerlandesa ha d'acceptar la realitat de l'escassetat de recursos en el sector sanitari i fer eleccions explícites sobre les prioritats, ja que evitar aquestes decisions només perjudica la qualitat i l'accessibilitat de l'atenció i compromet altres àmbits de la política pública.
