IA pertot arreu (12)

The Means of Prediction: How AI Really Works (and Who Benefits)

 El llibre "The Means of Prediction: How AI Really Works (and Who Benefits)" (2025), escrit per Maximilian Kasy, ofereix una anàlisi crítica de la intel·ligència artificial (IA) allunyada dels relats de ciència-ficció. L'autor, professor d'economia a Oxford, sosté que la IA no és una força del destí ni una amenaça de "màquines contra humans", sinó un producte de decisions humanes determinades pel poder i la desigualtat.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els eixos principals del llibre:

1. El marc conceptual: Els "mitjans de predicció"

Kasy defineix la IA de manera tècnica però entenedora: la construcció de sistemes per a la presa de decisions automatitzada que maximitzen una recompensa mesurable. La tesi central és que el problema clau de la IA no és l'optimització tècnica, sinó qui tria els objectius que aquests sistemes persegueixen.

L'autor introdueix el concepte de mitjans de predicció (en analogia als mitjans de producció de Marx), que són els recursos necessaris per construir IA:

• Dades: El recurs bàsic, sovint extret del domini públic o mitjançant vigilància.
• Infraestructura computacional: Processadors (com les GPU de NVIDIA) i servidors al núvol.
• Expertesa tècnica: El coneixement d'enginyeria i estadística.
• Energia: L'enorme consum elèctric necessari per entrenar i fer funcionar els models.

Qui controla aquests recursos controla els objectius de la IA.

2. Com funciona realment la IA (Sense mística)

El llibre desmitifica el funcionament tècnic de la IA en la seva segona part:

• Aprenentatge supervisat: Es basa a predir resultats ($Y$) a partir de característiques conegudes ($X$) analitzant patrons en grans conjunts de dades.
• Sobreajust (Overfitting) i sotaajust (Underfitting): El repte de qualsevol algoritme és trobar l'equilibri entre "supersticions" (extrapolar patrons aleatoris del passat) i la "caboneria" (no aprendre dels canvis).
• Deep Learning (Aprenentatge profund): No són "nuclis cerebrals artificials", sinó cadenes complexes de funcions matemàtiques simples que permeten modelar relacions molt complicades, com el reconeixement d'imatges o el llenguatge.
• Aprenentatge per reforç: Algoritmes que aprenen a planificar explorant el món i rebent recompenses, com els sistemes que juguen a escacs o al Go.

3. La política i l'economia de la IA

Kasy argumenta que el que sovint s'anomena "error d'optimització" és en realitat un conflicte d'interessos. Per exemple:

• Si un algoritme de xarxes socials promou la indignació per maximitzar els clics publicitaris, no és un error, sinó que està optimitzant els beneficis de l'empresa a costa de la salut mental de la societat.
• Obscuritat ideològica: Els relats sobre "l'extinció humana per IA" o que la IA és "massa complexa" serveixen per evitar que el públic hi intervingui i per mantenir el control en mans de les elits tecnològiques.

4. Reptes de regulació i justícia

L'autor analitza diversos dominis clau:

• Privadesa: Les lleis de propietat de dades individuals (com el GDPR) són insuficients perquè la IA es basa en "externalitats" (el que aprenc d'una persona serveix per predir el comportament d'una altra). La solució ha de ser la governança col·lectiva.
• Automatització al lloc de treball: La tecnologia pot servir per automatitzar (substituir treballadors i abaixar salaris) o per augmentar (millorar les capacitats humanes). L'elecció depèn de si els treballadors tenen veu en el disseny d'aquests sistemes.
• Justícia (Fairness): Kasy proposa passar d'una visió de "meritocràcia" o "maximització de beneficis" a una avaluació basada en el benestar social, analitzant qui guanya i qui perd amb cada decisió algorítmica.
• Explicabilitat: En lloc d'intentar entendre els milions de pesos d'una xarxa neuronal, la democràcia hauria d'exigir que s'expliqui el problema de decisió: quin és l'objectiu i amb quines dades es treballa.

5. Cap al control democràtic

El llibre conclou que l'única solució per a una IA beneficiosa és el control democràtic dels objectius de la IA. Això implica:

• Redistribució del poder: Donar veu a aquells que es veuen afectats per les decisions algorítmiques (treballadors, consumidors, ciutadans).
• Noves institucions: Kasy suggereix explorar formes de democràcia com el sorteig (sortition) o la democràcia líquida per gestionar els recursos tecnològics col·lectivament.

En resum, Kasy ens recorda que la IA és una eina política i que la societat ha de lluitar per triar quins objectius ha de perseguir aquesta tecnologia.

El manifest comunista de la salut

Health Communism: A Surplus Manifesto

Observeu amb els vostres propis ulls la quantitat de bajanades que es poden arribar a escriure a un llibre. Cal estar molt minvat. Important de conèixer en qualsevol cas perquè n'hi ha que s'hi poden inspirar i cal calar-los d'aprop.

El llibre "Health Communism: A Surplus Manifesto" (2022), escrit per Beatrice Adler-Bolton i Artie Vierkant, proposa una crítica radical a la relació entre la salut i el capitalisme, argumentant que la salut és la vulnerabilitat del sistema i que el capitalisme actua com un paràsit sobre la vida humana. A continuació, se'n presenta un resum detallat estructurat segons els seus eixos principals:

1. La Salut com a "Hoste" del Capitalisme

Els autors defineixen la salut no com un estat biològic fix, sinó com un concepte fluid que el capitalisme ha segrestat. Sota aquest sistema, la salut es converteix en una propietat que s'ha de guanyar mitjançant el treball i la productivitat. La tesi central és que el capital és un element no viu que s'anima a través dels nostres cossos; per tant, el capitalisme depèn totalment de la salut com el seu hoste, mentre intenta convèncer-nos que n'és independent.

2. La Població "Surplus" i l'Abandonament Extractiu

Un concepte clau del llibre és la divisió de la societat en "treballadors" (productius) i "surplus" (excedents: discapacitats, malalts crònics, vells, bojos o qualsevol cos no normatiu).

• Abandonament Extractiu: Aquest és el procés pel qual el capitalisme descarta aquestes poblacions per no ser productives laboralment, però alhora les converteix en una font de benefici.
• Mercantilització de la debilitat: Indústries com les residències de gent gran, centres de rehabilitació i presons "converteixen el surplus en or", extreure valor de cossos que el mercat de treball ja no vol.

3. Biocertificació i Càrrega de Deute/Eugenèsia

L'estat gestiona la població excedenta través de la biocertificació: un procés burocràtic on metges i autoritats legals decideixen qui és "realment" malalt o discapacitat.

• Aquest sistema actua com un mecanisme de control per evitar el que el capitalisme anomena "frau o abús".
• Les poblacions excedents són perseguides sota el marc de la càrrega eugenèsica (amenaça biològica) i la càrrega de deute (amenaça fiscal), justificant l'austeritat i l'abandonament sota el pretext que mantenir els més vulnerables és massa car per al "ciutadà que paga impostos".

4. La Història del Binari Treballador/Surplus

Els autors tracen les arrels d'aquesta divisió fins a les Lleis de Pobres d'Anglaterra i l'Estatut dels Treballadors de 1349. Des d'aleshores, la societat s'ha estructurat per castigar l'"ociositat" i forçar la cura cap a la productivitat.

• La "Cura del Treball" (Work Cure): Durant el segle XIX i XX, va sorgir la idea que el treball mateix era terapèutic i que l'únic objectiu del sistema sanitari havia de ser retornar el malalt a la seva funció productiva.

5. Farmacologia, Border i Imperialisme

El llibre amplia la seva anàlisi a l'àmbit global, denunciant el comunisme de salut com un projecte necessàriament internacionalista.

• Patents i TRIPS: L'acord TRIPS va permetre que unes poques corporacions dictessin les lleis de propietat intel·lectual al món, marcant nacions senceres com a "surplus" en denegar-los l'accés a genèrics o tecnologies mèdiques.
• Colonialisme de Salut: Els autors analitzen casos com el de Puerto Rico (on els ciutadans no tenen els mateixos drets a prestacions de seguretat social) i Palestina, on argumenten que l'estat d'ocupació exerceix un "dret a mutilar" per debilitar la població sense matar-la del tot, creant un mercat captiu i dependent.

6. El Col·lectiu de Pacients Socialistes (SPK)

Una gran part del llibre es dedica a la història de l'SPK de Heidelberg (anys 70). Aquest grup de pacients psiquiàtrics va encunyar el lema "Fer de la malaltia una arma".

• Argumentaven que en el capitalisme la malaltia és l'única forma de vida possible i que cal unir el "proletariat malalt".
• Van ser perseguits i titllats de terroristes per l'estat alemany perquè la seva proposta d'una cura col·lectiva i no jeràrquica amenaçava directament el model de gestió de la salut del capitalisme.

Conclusió: La Proposta de Salut Comunista

El llibre conclou que la llibertat només serà possible quan la salut es desprengui del capital. El comunisme de salut no és només medicina socialitzada dins de l'estat, sinó la reforma total de l'economia política per centrar-la en les necessitats humanes abundants en lloc de l'escassetat artificial. Els autors fan una crida a la solidaritat entre el treballador i el surplus, recordant que, als ulls del capital, tots som eventualment excedents.

La creació constructiva (2)

Creative Construction: Democratic Planning in the 21st Century and Beyond

 El llibre "Creative Construction: Democratic Planning in the 21st Century and Beyond" (2025), editat per Jan Groos i Christoph Sorg, és una obra col·lectiva que proposa la planificació democràtica com una alternativa viable i urgent al capitalisme modern, especialment davant la "policrisi" actual de canvi climàtic, inestabilitat financera i crisis de reproducció social. L'obra sosté que el capitalisme "canibalitza" la societat i la natura, i que cal passar de la simple crítica a la construcció creativa de sistemes econòmics escalables basats en la deliberació i la coordinació col·lectiva.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en les seves tres parts principals:

1. Models teòrics i "esbossos de desig" (Part I)

Aquesta secció explora la viabilitat tècnica i conceptual de diversos models de planificació que busquen superar el fracàs tant del mercat com de l'autoritarisme centralitzat del segle XX.

• Models Canònics de Planificació: S'analitzen quatre propostes fonamentals desenvolupades des dels anys 90:
  • Coordinació Negociada (Devine i Adaman): Proposa la participació de tots els afectats per una decisió econòmica, distingint entre l'intercanvi de mercat (venda de productes) i les forces de mercat (decisions d'inversió atomitzades), les quals han de ser substituïdes per una negociació ex-ante.
  • Economia Participativa o "Parecon" (Albert i Hahnel): Es basa en consells de treballadors i consumidors que planifiquen mitjançant un procés iteratiu, utilitzant "complexos laborals equilibrats" per eliminar la jerarquia entre el treball manual i intel·lectual.
  • Planificació Central Computada (Cockshott i Cottrell): Defensa l'ús de superordinadors i algorismes per assignar recursos basant-se en el temps de treball com a unitat de valor, combinat amb una democràcia directa basada en el sorteig.
  • Coordinació Iterativa Multinivell (Laibman): Busca una síntesi entre centralització i descentralització, mesurant l'èxit de les unitats de producció no pel benefici, sinó per indicadors socials i ambientals.
• Innovacions conceptuals:
  • Socialisme de Dividend Social: Proposa substituir el treball assalariat per un dividend incondicional per augmentar l'autonomia del treballador.
  • Commonisme Distribuït: Proposa una planificació polidèntrica basada en el "commoning" i senyals de necessitat ("estigmèrgia") per evitar la moneda i el treball forçat.
  • Biocomunisme: Nick Dyer-Witheford planteja una gestió d'emergència davant les catàstrofes (com pandèmies o incendis) que combini l'acció estatal amb l'ajuda mútua autònoma.
  • L'Art de Govern: Es proposa una planificació que vagi més enllà de la tecnocràcia per centrar-se en les relacions entre humans i la naturalesa no humana.

2. Connectant amb la realitat i moviments actuals (Part II)

La segona part vincula la teoria amb lluites contemporànies per demostrar que la planificació ja s'està experimentant en el present.

• Habitatge: S'utilitza el cas de la campanya "Expropiar Deutsche Wohnen & Co" a Berlín com un exemple de com socialitzar infraestructures bàsiques i gestionar-les mitjançant consells de llogaters, prioritzant les necessitats d'espai i sostenibilitat sobre el rendiment financer.
• Globalització Negociada: S'argumenta que la planificació democràtica ha de superar el nacionalisme metodològic. Es proposa el "desplaçament" (delinking) dels imperatius del mercat mundial i la creació d'una "Commonwealth comunista" per coordinar reparacions climàtiques i una convergència entre el Nord i el Sud globals.
• Revolució de les Cures: Gabriele Winker i Matthias Neumann proposen posar la vida al centre mitjançant una reducció radical de la jornada laboral, la socialització de sectors estratègics i el suport a projectes comunitaris organitzats com a comuns.

3. Ecologia, cures i nous límits (Part III)

Aquesta secció amplia l'agenda de la planificació per evitar reproduir el biaix productivista i antropocèntric del passat.

• Decreixement Planificat: S'argumenta que, per no superar els límits planetaris, cal una contracció conscient de sectors destructius (com les armes o el luxe) i una expansió dels serveis de cura i energies renovables, tot coordinat mitjançant indicadors biofísics.
• Planificació Post-sobirana: Samia Mohammed critica la idea de "domini sobre la natura" i demana una planificació que reconegui la nostra interdependència amb els ecosistemes.
• Tecnologia i IA: Simon Schaupp avalua com la Intel·ligència Artificial pot servir com a "dispositiu de detecció" per ajustar la producció a les necessitats reals i a les condicions ecològiques sense caure en el determinisme tecnològic.
• Criança i Alliberament: Heide Lutosch exigeix que la cura dels nens deixi de ser una càrrega privada i es converteixi en el centre de la planificació social, proposant models com el de quatre pares/mares per garantir tant el benestar infantil com l'autonomia adulta.

Conclusió: La promesa d'alleujament

El llibre conclou que la planificació democràtica no és un exercici burocràtic, sinó una eina per transformar la riquesa col·lectiva en seguretat material incondicional, llibertat real i alleujament davant el caos del mercat. Es defensa que el futur ja no s'ha de veure com un destí cec, sinó com un espai que podem "construir creativament" junts.

El realisme polític

 Història de la Guerra del Peloponès, vol. V

Ara que comença una nova guerra convé recordar Tucídides.

El llibre "Por la razón o la fuerza" (o el Diàleg dels Melis) recull l'episodi narrat per Tucídides al final del llibre cinquè de la seva Història de la Guerra dels Peloponesis i els Atenesos (capítols 5.84 a 5.116). Aquest text és una de les peces més cèlebres de la literatura històrica perquè il·lustra, amb una cruesa excepcional, els principis del realisme polític i la raó d'estat en les relacions internacionals.

Aquí en tens un resum detallat estructurat per les seves parts clau:

1. El context de la invasió (416 a.C.)

L'estiu de l'any 416 a.C., durant un període d'incerta pau en la Guerra del Peloponès, Atenes decideix sotmetre l'illa de Melos. Melos era una colònia de Lacedemònia (Esparta) que havia intentat mantenir-se neutral, però Atenes, desitjosa d'ampliar el seu imperi marítim i demostrar la seva força, hi envia una flota de trenta-vuit naus i uns tres mil soldats. Abans d'atacar, els generals atenesos envien ambaixadors per negociar una rendició sense lluita.

2. El plantejament del diàleg

El diàleg es produeix a porta tancada entre els ambaixadors atenesos i els consellers o l'elit de Melos, evitant que el poble pla pugui escoltar els arguments atenesos. Els atenesos proposen prescindir de "paraules boniques" sobre la justícia o els greuges passats, argumentant que en el món real la justícia només existeix entre iguals. Per als atenesos, la norma és que "els que sobresurten practiquen el que és possible i els febles ho accepten".

3. Argumentacions clau

• La neutralitat com a debilitat: Els melis demanen que se'ls permeti ser amics i no enemics, però neutrals. Atenes ho rebutja, afirmant que la seva amistat seria vista pels seus súbdits com una prova de debilitat atesa la seva condició d'illencs, mentre que el seu odi és una prova de poder.
• La il·lusió de l'ajuda divina i espartana: Els melis confien que la sort d'origen diví els afavorirà per ser piadosos contra els injustos, i que Esparta els ajudarà per honor i parentesc. Els atenesos repliquen que els déus i els homes actuen per una necessitat natural d'imperar allà on poden, i que els espartans són coneguts per considerar "just el que els convé", per la qual cosa no s'arriscaran per una illa petita mentre Atenes domini el mar.
• El perill de l'esperança: Els atenesos adverteixen que l'esperança és un "consol en el perill" que només es poden permetre els que tenen recursos de sobres, però que porta a la ruïna els que s'ho juguen tot a una sola carta.

4. La decisió final i el desenllaç tràgic

Malgrat les advertències, els melis decideixen mantenir la seva llibertat i no sotmetre's a un imperi que té set-cents anys menys que la seva ciutat, confiant en la sort i en l'ajuda lacedemònia. Els atenesos es retiren del diàleg constatant que els melis jutgen el futur amb més claredat que el present pel simple fet de desitjar-ho.

L'episodi acaba amb la resolució militar:

1. Els atenesos inicien un setge perllongat.
2. Hi ha diverses incursions dels melis, però finalment arriba un reforç d'homes des d'Atenes.
3. A causa d'una traïció interna, Melos es rendeix incondicionalment.
4. La represàlia és total: els atenesos maten tots els homes en edat militar, redueixen a la esclavitud les dones i els nens, i colonitzen l'illa amb els seus propis ciutadans.

Aquesta obra es considera l'avantsala de la gran desfeta d'Atenes a Sicília, servint com un retrat de la ceguesa tràgica (até) nascuda de la supèrbia (hybris) de la potència dels atenesos.

Gemini em diu:

Context Històric

L'any 416 a.C., durant una treva en la Guerra del Peloponès, Atenes envia una flota a l'illa de Melos. Melos era una illa petita, poblada per doris (com els espartans), que havia intentat mantenir-se neutral. Atenes, però, no acceptava la neutralitat: o eren aliats (i pagaven tribut) o eren enemics.

El Diàleg: Arguments enfrontats

Tucídides presenta l'enfrontament com un debat directe entre els representants atenesos i els governants de Melos.

1. L'argument d'Atenes: El dret del més fort

Els atenesos són brutalment honestos. No perden el temps parlant de "justícia" o de "moral". El seu argument central és:

• Poder vs. Justícia: La justícia només existeix entre iguals. Quan un és molt més fort que l'altre, el fort fa el que vol i el feble pateix el que ha de patir.

• L'imperatiu de l'imperi: Si Atenes deixa que Melos sigui neutral, semblarà que Atenes és feble. Per mantenir el seu imperi, han de sotmetre els petits.

• Llei natural: Creuen que tant els déus com els homes segueixen una llei universal: qui té el poder, mana.

2. L'argument dels Melis: Honor i esperança

Els habitants de Melos apel·len a conceptes que els atenesos consideren ingenus:

• Neutralitat: Argumenten que no són enemics d'Atenes i que atacar-los és injust.

• L'ajuda divina: Confien que els déus els ajudaran perquè la seva causa és justa.

• L'ajuda d'Esparta: Creuen que els espartans vindran a rescatar-los per honor i parentiu de sang.

• L'honor: Prefereixen morir amb dignitat que viure com a esclaus.

---

La Resposta Atenesa (El realisme fred)

Els atenesos responen amb sarcasme:

• Diuen que l'esperança és un luxe que els febles no es poden permetre.

• Adverteixen que els espartans només ajuden quan els convé, i no s'arriscaran per una illa petita.

• Conclouen que l'honor no serveix de res si acabes destruït.

---

El Desenllaç Tràgic

Els melis es neguen a rendir-se. Els atenesos assetgen la ciutat i, finalment, la conquereixen. El resultat va ser devastador:

1. Execució: Van matar tots els homes adults de l'illa.

2. Esclavitud: Van vendre totes les dones i nens com a esclaus.

3. Colonització: Van enviar 500 colons atenesos a viure a l'illa.

---

Per què és important avui?

Aquest text s'estudia a totes les facultats de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals perquè és la definició pura del "Realpolitik": la idea que en la política internacional no hi ha moral, només interessos i forces en equilibri.

Dada curiosa: Molts historiadors creuen que Tucídides va col·locar aquest diàleg just abans del llibre VI (l'expedició a Sicília) per mostrar l'arrogància (hybris) d'Atenes, que poc després seria castigada amb una derrota estrepitosa.

La revolució marginal

 The Marginal Revolutionaries: How Austrian Economists Fought the War of Ideas

El llibre "The Marginal Revolutionaries: How Austrian Economists Fought the War of Ideas" (2019), de Janek Wasserman, és una història intel·lectual i social detallada de l'Escola Austríaca d'Economia, des dels seus inicis a la Viena del segle XIX fins a la seva influència global en el segle XXI. L'autor no només analitza les teories econòmiques, sinó que presenta una biografia col·lectiva d'un grup de pensadors que van transformar la política, l'economia i la filosofia occidental mitjançant la creació de xarxes d'influència i institucions.

A continuació se'n presenta un resum detallat per etapes clau:

1. Els orígens i la Revolució Marginal

L'escola va néixer a la Viena de la Gründerzeit (era dels fundadors) amb Carl Menger i la publicació de Principis d'Economia (1871). Menger va ser un dels líders de la revolució marginal, desplaçant el valor des del treball (com deien Marx o Ricardo) cap a la utilitat subjectiva del consumidor. Un moment fundacional va ser el Methodenstreit (disputa del mètode) contra l'Escola Històrica Alemanya, on els austríacs van defensar l'ús de la teoria deductiva i l'individualisme enfront de l'empirisme d'estat.

2. L'Edat d'Or a Viena (fins a 1914)

Abans de la Gran Guerra, l'escola es va consolidar amb figures com Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser. Aquesta etapa es caracteritza per la seva integració en l'elit dels Habsburg, servint com a ministres de finances i alts buròcrates. Les idees es debatien en seminaris privats i cafès, on es van forjar les primeres grans crítiques al marxisme i es va desenvolupar la teoria del capital i l'interès.

3. La reinvenció d'entreguerres i el Debat de la Calculabilitat

Després del col·lapse de l'Imperi Austrohongarès, l'escola es va haver de reinventar en una Viena políticament polaritzada ("Viena Roja" vs. "Viena Negra").

• Ludwig von Mises va guanyar fama mundial amb el seu atac a la viabilitat del socialisme, argumentant que sense preus de mercat la calculabilitat econòmica és impossible.
• Apareix una nova generació (Hayek, Haberler, Morgenstern) que, davant la manca de places acadèmiques, va crear institucions com l'Institut per a la Recerca del Cicle Econòmic, finançat en part per la Fundació Rockefeller.

4. Depressió, Fascisme i Emigració

La Gran Depressió dels anys 30 i l'ascens del feixisme i el nazisme van forçar l'escola a l'exili. Friedrich Hayek es va traslladar a Londres, on va mantenir un duel intel·lectual històric amb John Maynard Keynes sobre les causes de la crisi i el paper de l'estat. L'Anschluss de 1938 va suposar la fi de l'escola a sòl austríac, dispersant els seus membres cap als Estats Units i el Regne Unit.

5. El gir cap a la Filosofia Política i el Neoliberalisme

En l'exili, els austríacs van passar de l'economia tècnica a la filosofia social per defensar la civilització occidental.

• Hayek va publicar "Camí de servitud" (1944), alertant que qualsevol planificació estatal portava inevitablement al totalitarisme.
• Mises va publicar Human Action, elevant l'economia a una ciència de l'acció humana (praxeologia).
• Morgenstern va co-crear la Teoria de Jocs, obrint camins cap a l'estratègia militar i política de la Guerra Freda.

6. La construcció d'un col·lectiu de pensament global

Després de 1945, els austríacs van liderar la creació de la Societat Mont Pèlerin (MPS), una xarxa transnacional de neoliberals dedicada a revertir l'estat del benestar i promoure el lliure mercat. Membres com Haberler i Machlup van ocupar posicions clau en organitzacions internacionals com el GATT i el Fons Monetari Internacional, influint en la liberalització del comerç global i el sistema monetari.

7. Llegats i el "Renaixement" Austríac

El llibre culmina amb el renaixement de l'escola als anys 70, marcat pel Premi Nobel de Hayek el 1974. Això va coincidir amb la crisi del keynesianisme i l'ascens del moviment llibertari als EUA, finançat per mecenes com els germans Koch. Wasserman destaca la paradoxa final: mentre l'escola original era elitista i cosmopolita, les seves branques més recents s'han fragmentat entre el món acadèmic (George Mason University) i moviments més radicals o populistes de dretes (com el Tea Party o l'Alt-Right).

En conclusió, el llibre demostra que l'èxit de l'Escola Austríaca no va ser només fruit de la veritat de les seves idees, sinó de la seva habilitat per sobreviure com un "thought collective" (col·lectiu de pensament) capaç d'adaptar-se a nous contextos i de conquerir les ments dels líders polítics i econòmics mundials.

Treballadors productius i saludables

Building Healthy, Productive Workforces for the 21st Century

L'informe "Building Healthy, Productive Workforces for the 21st Century", fruit d'un taller conjunt de l'OCDE i la Global Coalition on Aging (GCOA) celebrat el 2026, analitza com les societats han d'adaptar-se a una transició demogràfica sense precedents caracteritzada per la baixa natalitat i l'augment de la longevitat.

A continuació es detallen els punts clau de l'informe:

1. El context demogràfic i econòmic

L'any 2050, més d'una de cada tres persones a les economies de l'OCDE tindrà 50 anys o més. Aquest canvi podria suposar una reducció del 40% en el creixement anual del PIB per càpita si no es prenen mesures per mantenir la productivitat. Tanmateix, l'informe subratlla que l'envelliment és una oportunitat: millorar la salut funcional i la participació laboral dels adults més grans podria aportar fins a 0,4 punts percentuals al creixement del PIB mundial anual fins al 2050.

2. Principals conclusions del taller (Key Takeaways)

• L'envelliment saludable com a imperatiu econòmic: La salut i la riquesa són dues cares de la mateixa moneda. L'informe destaca que cal abordar amenaces com la resistència antimicrobiana (AMR), que posa en risc la resiliència de la força de treball en augmentar l'absentisme i la mortalitat.
• La prevenció i la detecció precoç: Són les inversions més rendibles. Per exemple, els programes de vacunació d'adults poden oferir un retorn d'inversió de fins a 19:1. A més, traslladar només l'1% de la despesa sanitària del tractament a la prevenció podria reduir els costos sanitaris totals en un 3% en una dècada.
• Qualitat del treball i disseny del lloc de treball: La millora de la qualitat de la feina (ergonomia, autonomia i flexibilitat) pot reduir l'absentisme fins a un 25% i allargar la vida laboral diversos anys.
• Gestió de malalties cròniques: Prop d'una quarta part de les persones d'entre 50 i 64 anys als països de l'OCDE viuen amb condicions de salut que afecten la seva continuïtat laboral. Calen polítiques de rehabilitació i flexibilitat per mantenir aquests treballadors compromesos.
• Col·laboració multisectorial: És essencial trencar els "compartiments estancs" entre els ministeris de salut, treball i finances per alinear les polítiques econòmiques amb les de benestar.

3. Exemples de bones pràctiques (Casos d'estudi)

• Japó: El marc "KENKO Investment for Health" integra la salut dels empleats en l'estratègia empresarial com un avantatge competitiu.
• GSK: El programa "Partnership for Prevention" ofereix serveis preventius, vacunes i revisions als empleats i les seves famílies.
• Noruega: Un model de retorn al treball graduat permet als empleats de baixa per malaltia treballar hores reduïdes mentre reben una compensació, millorant els resultats de reincorporació.
• L’Oréal: El programa "For All Generations" fomenta l'aprenentatge intergeneracional i ofereix cobertura de salut integral i flexibilitat per a cuidadors.
• Portugal: El laboratori LABPATS connecta la recerca amb la pràctica per promoure ambients de treball saludables.

4. Full de ruta: Crides a l'acció

L'informe proposa cinc accions urgents per als governs i les empreses:

1. Integrar l'envelliment saludable en els marcs de les polítiques econòmiques i laborals, tractant la salut com un motor de rendiment.
2. Escalar i mesurar les iniciatives de prevenció als llocs de treball, facilitant l'accés a vacunes i cribratges.
3. Ampliar l'accés a models de treball flexibles, incloent-hi baixes pagades per a cuidadors i adaptacions ergonòmiques.
4. Enfortir l'intercanvi de dades i recerca entre sectors per entendre què funciona millor.
5. Fomentar el diàleg continu entre governs, empreses, sindicats i acadèmia per transformar iniciatives aïllades en un moviment coordinat.

L'informe conclou que la longevitat serà un pilar de la prosperitat del segle XXI si es gestiona com un actiu productiu mitjançant la inversió en salut preventiva i la col·laboració inclusiva.

Economia del frau (8)

Billion Dollar Loser 

El llibre "Billion Dollar Loser", escrit per Reeves Wiedeman, narra l'ascens meteòric i la caiguda estrepitosa d'Adam Neumann i la seva empresa, WeWork.

1. Orígens i la fundació de WeWork

La història comença amb Adam Neumann, un immigrant israelià amb una ambició desmesurada que, després de diversos intents empresarials fallits (com una marca de roba per a nadons anomenada Krawlers), es va associar amb l'arquitecte Miguel McKelvey. Junts van crear Green Desk a Brooklyn, un espai d'oficines compartides ecològic que va ser un èxit immediat durant la recessió del 2008. Després de vendre la seva part, van fundar WeWork el 2010 al barri del SoHo, a Manhattan.

La visió de Neumann anava més enllà de l'immobiliari; ell insistia que WeWork era una "empresa de comunitat" i una "xarxa social física" destinada a "elevar la consciència del món".

2. El creixement i la "Era de l'excedència"

Sota el lideratge carismàtic de Neumann, WeWork es va expandir a una velocitat sense precedents, convertint-se en el principal llogater d'oficines a ciutats com Nova York i Londres. L'empresa va atreure milers de milions de dòlars d'inversors com Benchmark i, especialment, Masayoshi Son de SoftBank.

Son, que buscava el "proper Alibaba", va injectar capital massiu a WeWork (més de 10.000 milions de dòlars), encoratjant Neumann a ser encara "més boig" i a créixer deu vegades més ràpid del que ell mateix imaginava. Aquesta etapa es va caracteritzar per:

• Blitzscaling: Un creixement agressiu a costa de pèrdues financeres gegantines (gairebé 2.000 milions de dòlars el 2018).
• Cultura de festa: Esdeveniments com el "Summer Camp", on milers d'empleats anaven de festa amb alcohol i drogues finançats per l'empresa.
• Diversificació caòtica: La creació de WeLive (apartaments), WeGrow (una escola primària dirigida per la dona de l'Adam, Rebekah Neumann) i inversions en piscines d'onades per a surfistes.

3. Les esquerdes en el model

A mesura que la valoració de l'empresa pujava fins als 47.000 milions de dòlars, començaven a aparèixer problemes seriosos de governança:

• Conflictes d'interès: Neumann comprava edificis personalment per després llogar-los a la seva pròpia empresa, cobrant-se milions en lloguer.
• Control absolut: Neumann va assegurar-se accions amb dret a vot especial que li donaven el control total sobre qualsevol decisió.
• Mètriques dubtoses: L'ús de conceptes financers inventats com el "Community Adjusted EBITDA" per emmascarar les pèrdues reals.

4. El col·lapse de l'IPO

El punt d'inflexió va ser l'intent de sortir a borsa el 2019. Quan es va fer públic el document de registre (S-1, anomenat internament "Wingspan"), els analistes i el públic van quedar horroritzats per les pèrdues massives, l'excentricitat de la narrativa (la dedicatòria a "l'energia del We") i el control gairebé dictatorial de Neumann.

En poques setmanes, la valoració va caure de 47.000 milions a menys de 10.000 milions. Els bancs (com JPMorgan) i fins i tot SoftBank van perdre la confiança en Neumann com a líder.

5. La caiguda i el rescat

Davant la imminència de quedar-se sense diners, el consell d'administració va forçar la renúncia d'Adam Neumann com a conseller delegat el setembre de 2019. SoftBank va acabar prenent el control de l'empresa en un rescat desesperat, pagant a Neumann un paquet de sortida de gairebé mil milions de dòlars per marxar, un fet que va indignar els empleats que s'enfrontaven a acomiadaments massius.

El llibre conclou reflexionant sobre com WeWork va ser el símbol perfecte d'una era d'excés de capital risc, on la personalitat d'un fundador i una història ben explicada podien eclipsar durant una dècada la realitat econòmica d'un negoci. Adam Neumann va tornar a Israel, essent, malgrat tot, un dels homes més rics del món, mentre l'empresa que va crear intentava sobreviure com un llogater immobiliari tradicional.

El sistema d'assegurança de salut més gran del món

 Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance

Aquest llibre, "Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance" (2024) de Peter Nan-shong Lee, examina la transformació radical del finançament de la salut a la Xina, passant d'un model d'economia planificada a un sistema d'assegurança pública mercantilitzat. L'obra analitza com el govern xinès ha gestionat aquesta transició per cobrir gairebé 1.400 milions de persones a través de tres grans paquets d'assegurances.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per temes clau:

1. El context històric i la fallida del model anterior

Abans de les reformes, el sistema es basava en el "danwei" (unitat de treball). Existien dos programes principals:

• PFMC (Assegurança finançada públicament): Per a funcionaris i personal d'organitzacions públiques.
• LIMC (Assegurança mèdica de treball): Per a treballadors d'empreses estatals (SOE).

Aquest sistema va entrar en crisi a causa de l'alienació de les prestacions respecte al finançament: les lleis prometien cobertura, però no hi havia un fons independent per pagar-les, depenent directament del pressupost de cada empresa o unitat, que sovint feien fallida o no tenien prou liquiditat.

2. Els tres pilars de l'assegurança mèdica actual

L'estudi es focalitza en els tres programes que van substituir el model antic:

• BMCI (Assegurança Mèdica Bàsica per a empleats urbans): Inaugurada formalment el 2001, cobreix empleats i jubilats del sector públic i privat urbà. Utilitza un sistema de coassegurança entre empresa i treballador i es divideix en un Compte Personal (PA) per a visites clíniques i un Fons Social Unificat (USFA) per a hospitalitzacions.
• NRCMCI (Nova Assegurança Mèdica Cooperativa Rural): Introduïda el 2003 per a la població camperola, la més gran del país. Es gestiona a nivell de comtat i combina contribucions personals amb fortes subvencions governamentals.
• URMCI (Assegurança Mèdica per a Residents Urbans): Llançada el 2007, es dirigeix a la població urbana no ocupada (nens, estudiants, gent gran sense pensió) i familiars de treballadors.

3. Mercantilització i mode de governança híbrid

L'autor sosté que la Xina no ha adoptat un mercat lliure, sinó un mode de governança híbrid que suspèn les transaccions entre l'estat i el mercat.

• Sistema d'Entrada de Recursos (IRF): A diferència del model antic, el nou sistema funciona com una assegurança on la prestació depèn de la contribució prèvia de la prima.
• Entitats Públiques No Departamentals (NDPE): El fons no és gestionat directament pel govern com un pressupost ordinari, sinó per agències executives autònomes per garantir-ne la integritat financera i protegir-lo d'interferències polítiques o fluctuacions econòmiques.

4. El repte del "Deute Històric" i les Malalties Greus (HESI)

Un tema central del llibre és com el govern ha hagut de gestionar els "deutes històrics": les obligacions contretes amb les generacions que van treballar amb salaris baixos durant l'era de l'economia planificada i que ara reclamen les prestacions promeses.

D'altra banda, s'ha donat prioritat a les Malalties d'Alta Despesa i Serioses (HESI) per evitar l'empobriment de les famílies davant de crisis mèdiques catastròfiques. S'han creat assegurances suplementàries (SMCI) per cobrir els costos que superen el sostre de pagament de l'assegurança bàsica.

5. Tendències cap a la integració

El llibre conclou analitzant l'etapa d'integració iniciada el 2016.

• S'està fusionant l'assegurança rural (NRCMCI) amb la de residents urbans (URMCI) per formar la URRMCI, buscant reduir les disparitats entre el camp i la ciutat.
• La creació de l'Administració Nacional de Seguretat Sanitària (NHSA) el 2018 marca l'esforç per centralitzar i supervisar tots els fons sota un comandament vertical únic.

En resum, el llibre documenta com la Xina ha construït el sistema d'assegurança mèdica més gran del món, utilitzant mecanismes de mercat per fer sostenible la provisió de serveis mentre intenta equilibrar els interessos creats i les obligacions històriques de l'estat socialista.

IA pertot arreu (12)

AI for Health: Empowering and Reinventing the Health Sector for the Better

L'informe "AI for Health: Empowering and Reinventing the Health Sector for the Better" (2026), publicat per Business at OECD (BIAC), detalla com la Intel·ligència Artificial (IA) està preparada per transformar radicalment el sector salut. El document subratlla que la IA no és només una eina tècnica, sinó un facilitador estratègic necessari per afrontar l'envelliment de la població, la manca de personal i l'augment de malalties cròniques.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els seus pilars fonamentals:

1. Potenciació de la força de treball sanitària

L'informe destaca que la IA pot alleujar la pressió sobre els professionals de la salut, que s'enfronten a una mancança global projectada de 10 milions de treballadors per al 2030.

• Automatització administrativa: L'ús de la IA per gestionar tasques de documentació i oficina podria alliberar entre un 10% i un 30% del temps dels treballadors, que podrien dedicar directament a l'atenció del pacient.
• Reducció del "burnout": Eines com els assistents d'entrada de dades i les solucions de documentació ambiental capturen converses en temps real, reduint la càrrega cognitiva del personal.
• Formació i nous rols: Es demana una inversió estratègica en competències digitals per crear nous perfils com coordinadors de cura digital o gestors de dades.

2. Transformació de l'experiència del pacient

L'objectiu és acostar la salut al pacient i fer-la més personalitzada.

• Empoderament i accessibilitat: La IA facilita que els pacients siguin participants actius. La IA generativa permet interaccions més naturals (com xats per gestionar receptes o cites).
• Detecció precoç i diagnòstic: L'anàlisi de dades complexes permet predir l'inici de malalties i reduir errors mèdics, sovint causats per una mala comunicació (estimats en un 30% del total).
• Límit de la tecnologia: L'informe adverteix que la IA ha de ser un complement; el judici clínic i l'empatia humana dels professionals segueixen sent essencials i insubstituïbles.

3. Eficiència del sistema i innovació mèdica

La IA millora el funcionament global dels sistemes de salut i accelera la recerca.

• Descobriment de fàrmacs: Tot i que els costos de recerca i desenvolupament (R+D) han pujat un 60% en l'última dècada, la IA podria ajudar a descobrir unes 50 teràpies addicionals en els pròxims deu anys i reduir els costos de R+D a curt termini entre un 15% i un 22%.
• Gestió del sistema: La IA pot ajudar a reduir el frau, el malbaratament i l'abús, que s'estima que representen entre el 3% i el 15% de la despesa total en salut anualment.
• Medicina de precisió: Mitjançant la combinació de dades genòmiques i clíniques, es poden crear plans de tractament fets a mida que milloren l'eficàcia i redueixen efectes secundaris.

4. Construcció d'una IA de confiança (Trustworthy AI)

Perquè la IA s'adopti massivament, cal que pacients, metges i governs hi confiïn.

• Ètica des del disseny (Ethic-by-design): Les empreses han de prioritzar la transparència, l'equitat i la seguretat.
• Riscos i biaixos: Calen conjunts de dades diversos i representatius per evitar resultats esbiaixats que puguin augmentar les disparitats en salut.
• Ciberseguretat: La seguretat dels sistemes d'IA s'ha de tractar com a seguretat del pacient.

5. Recomanacions i crida a l'acció

L'informe conclou amb una forta recomanació per als responsables polítics de l'OCDE:

• Marcs legals clars: Calen sistemes de responsabilitat i protecció legal per als professionals que utilitzen IA.
• Coherència internacional: S'han d'evitar regulacions fragmentades que frenin la innovació, especialment per a les pimes.
• Col·laboració publicoprivada: L'estat i les empreses han de treballar junts per crear infraestructures de dades interoperables i inversions en l'ecosistema de salut.

En definitiva, l'informe sosté que el cost de la inacció és elevat; endarrerir la integració de la IA suposa perdre oportunitats per salvar vides i millorar la resiliència dels sistemes de salut.

Un disbarat rere l'altre (38)

 Anteproyecto de ley de gestión pública e integridad del Sistema Nacional de Salud

Anteproyecto de Ley del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud

Si algú vol que li esfondrin definitivament el que queda del sistema de salut públic català, només ha d'aplicar aquestes dues lleis espanyoles que estan pendents d'aprovació, la de gestió pública i la del personal estatutari. Si algú es pensava que Catalunya tenia competències en salut, només fa falta que sàpiga que el Parlament no hi tindrà res a dir.

Per què dic això?. Doncs perquè les dues lleis espanyoles estan curulles de prejudicis ideològics i falsedats. La primera: "La evidencia ha demostrado que el fortalecimiento del sector público sanitario, con gestión eficiente, transparente y participativa, es la vía más segura para garantizar derechos y mejorar resultados en salud.".(p.1). Això és literalment fals, perquè sabem que una afirmació genèrica d'aquest tipus depèn del context que cal precisar. I posaré només un exemple. Es tracta de l'atenció primària i mostra com la diversitat d'estructures de propietat dona lloc a diferents resultats (Informe de la Sindicatura, any 2018): 

Contraprestació per resultats: Les entitats gestores que presenten un major grau de compliment dels objectius avaluats són les societats mercantils (superior al 90%), mentre que els consorcis, fundacions i entitats de dret públic obtenen un percentatge de compliment d’entre el 80 i el 90%.

Sis dels equips de la mostra van obtenir una avaluació del grau de compliment dels objectius vinculats a la contraprestació per resultats inferiors al 80%, dos d’ells gestionats per entitats proveïdores de naturalesa privada, i els quatre restants, per entitats proveïdores del sector públic.

I si voleu dades més recents que mostren com les EBAs aporten més valor, cal que repasseu aquesta entrada del blog. 

Altres consideracions respecte el projecte de llei es troben en aquest article de Rosa Urbanos que subscric plenament.

Per tant el debat no és troba en si cal gestió directa o indirecta, entre col·lectivització o contractació. El debat l'estan situant en com cal esborrar la capacitat de gestió dels centres mitjançant el retorn a la pura administració dels centres públics i com cal esborrar entitats no lucratives del mapa de proveïdors. Com s'assoleix això? Doncs mitjançant la limitació en les capacitats de decisió dels administradors dels hospitals i centres. Per això tenen dues regulacions cabdals, la del personal estatutari i la de contractació pública. La llei de gestió pública assenyala que als consorcis hi haurà el règim de personal que portin incorporat els treballadors, i per tant una barreja d'estatutaris, funcionaris i laborals si cal. Barreja difícil d'administrar però sota el paraigua públic hi cap tot perquè es treballa amb el diner dels altres. La llei de personal estatutari limita la necessària flexibilitat en la presa de decisions sobre el treball.

L'autèntica privatització que incorpora la llei del personal estatutari és la de la plaça en propietat (article 36 d). Com és possible a data d'avui admetre que es pren possessió d'una plaça vitalícia? Quin és l'argument que demostra que per a ser professional de la salut dins els sistema públic cal ser funcionari i tenir una plaça en propietat, com aquell que té un parking? (I els metges han caigut al parany i fan vaga per tenir una plaça singular, fins aquí és on hem arribat!)

Vivim el retorn a temps molt foscos. No ens n'adonem perquè ens trobem dins el procés. Només al cap d'un temps serem capaços de comprendre l'abast dels errors comesos i ja serà massa tard per desfer-los. Només em resta l'esperança que cap d'aquestes dues lleis s'aprovin i per tant s'esvaeïxi la possibilitat de la solució marxista per al sistema de salut. 

Frida Khalo va pintar el quadre: "El marxisme curarà els malalts", però a ella no el va curar i tampoc a d'altres. Els països arrelats en el marxisme es van dissoldre per sempre més (malgrat alguns no se n'han adonat) i els malalts es curen per un sistema de salut on la professionalitat, l'eficiència i l'equitat ha de ser la prioritat, no la ideologia ni la política clientelar.

Frida Kahlo

La neutralitat com a posició indesitjable

 You Can't Be Neutral on a Moving Train

"You Can't Be Neutral on a Moving Train" (1994) és una memòria personal i política de l'historiador Howard Zinn que detalla la seva vida dedicada a l'activisme social, des de la seva participació a la Segona Guerra Mundial fins al seu paper en el moviment pels drets civils i les protestes contra la guerra del Vietnam.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per les etapes clau de la seva vida:

1. Orígens i consciència de classe

Zinn descriu la seva infantesa en els barris pobres de Brooklyn durant la Gran Depressió. Fill d'immigrants jueus que treballaven en fàbriques, va créixer veient el seu pare treballar durament com a cambrer sense sortir mai de la pobresa, el que el va portar a rebutjar la idea que l'esforç garanteix la riquesa. Aquesta experiència, combinada amb la lectura d'autors com Charles Dickens i Upton Sinclair, va forjar la seva "consciència de classe". Abans d'anar a la guerra, va treballar tres anys a les drassanes de la Marina, on va tenir el seu primer contacte amb l'organització sindical.

2. De bombarder a pacifista

L'any 1943, Zinn es va allistar com a bombarder per lluitar contra el feixisme, convençut que era una "guerra noble". Tanmateix, fets com el bombardeig de la ciutat francesa de Royan amb napalm a pocs dies del final de la guerra, i més tard el coneixement dels horrors d'Hiroshima i Nagasaki, el van portar a replantejar-se la moralitat de la guerra. Va concloure que fins i tot una "guerra bona" no soluciona els problemes fonamentals i que els mitjans de destrucció massiva són intrínsecament malvats, independentment dels objectius proclamats.

3. El Sud i el Moviment pels Drets Civils

El 1956, Zinn va acceptar una feina com a professor a l'Spelman College, una universitat per a dones negres a Atlanta. Allà va viure set anys en una comunitat rígidament segregada i es va convertir en participant actiu del moviment:

• Activisme estudiantil: Va donar suport a les seves estudiants quan van decidir saltar el mur del campus per participar en segudes en cafeteries i dessegregar biblioteques públiques.
• Fets de l'estat: Va documentar la repressió policial a Albany (Geòrgia) i Selma (Alabama), criticant durament el govern federal per la seva passivitat a l'hora d'aplicar la Constitució i protegir els activistes.
• Expulsió: El 1963, va ser acomiadat de Spelman per "insubordinació", ja que el president de la universitat considerava que la seva defensa de les protestes estudiantils alterava l'ordre de la institució.

4. La Guerra del Vietnam i la desobediència civil

Després de traslladar-se a Boston, Zinn es va convertir en un dels primers i més vocals crítics de la intervenció a Vietnam.

• Viatge a Hanoi: El 1968, va viatjar a Vietnam del Nord amb el sacerdot Daniel Berrigan per recollir tres presoners de guerra americans alliberats com a gest de bona voluntat.
• Desobediència civil: Va ser arrestat en nombroses ocasions per bloquejar centres de reclutament o participar en segudes. Va defensar que en un món "capgirat", on els criminals de guerra estan lliures i els pacifistes a la presó, la desobediència civil és un acte essencialment democràtic.
• Testimoni als tribunals: Va participar com a "expert" en judicis emblemàtics com els dels Papers del Pentàgon, argumentant que la veritat sobre la guerra no podia danyar la "defensa nacional", sinó només l'embaràs del govern.

5. Batalles a la Universitat de Boston

El llibre dedica una secció important als seus conflictes amb el president de la Boston University, John Silber. Zinn denuncia la gestió autoritària de Silber, la censura de publicacions estudiantils i els intents de l'administració per acomiadar professors dissidents. Va participar en vagues de professors i personal administratiu, aconseguint el suport d'una part important de l'alumnat fins a la seva jubilació el 1988.

6. Filosofia: No es pot ser neutral

La tesi que dona títol al llibre sosté que, davant la injustícia i els esdeveniments que ja es mouen en direccions equivocades, la neutralitat és una forma de col·laboració amb l'ordre establert. Zinn insisteix en l'esperança basada en la història:

• Argumenta que els petits actes de resistència poden acabar desencadenant grans moviments socials.
• Reivindica el paper de la gent corrent com a motor de canvi, per sobre dels herois tradicionals i dels governants.
• Conclou que viure ara d'acord amb els valors de cooperació i justícia és, en si mateix, una victòria contra la por i la desesperació.

PS. Web

PS. Milmillonaris

Economia del frau (7)

D'argent et de sang. Le roman vrai de la mafia du CO2 

El llibre "D'argent et de sang" (2018), de l'especialista en investigació periodística Fabrice Arfi, narra la història real d'una de les estafes més monumentals de la història de França: el frau de l'IVA sobre les quotes de carboni, i la cadena de crims violents que la va envoltar. L'obra destaca pel contrast entre els dos mons que es van unir per cometre el delicte: l'astúcia de carrer dels barris populars i el luxe dels cercles financers de París.

A continuació se'n presenta un resum detallat basat en les fonts:

1. Els protagonistes: La unió de dos mons

L'estafa es va forjar mitjançant l'associació de tres personatges clau:

• Samy Souied i Marco Mouly: Dos amics de la infància del barri de Belleville, d'origen jueu tunisià. Souied era un personatge silenciós i metòdic, conegut com el "caid dels hipòdroms", amb un talent especial per l'organització. Mouly, sobrenomenat "l'Elegit", era la cara visible, un seductor amb molta xerrameca que, tot i ser analfabet, tenia una capacitat innata per a les matemàtiques de l'escroqueria.
• Arnaud Mimran: Un "Golden Boy" del districte XVI de París, fill d'un enginyer d'èxit i acostumat a la riquesa des de jove. Mimran, un jugador professional de pòquer amb una personalitat narcisista, va aportar la credencial financera i els contactes necessaris per escalar el frau.

2. El mecanisme del frau: El "carrusel de l'IVA"

L'estafa va aprofitar la creació del mercat de quotes de carboni (Bluenext) a la Unió Europea, destinat a lluitar contra el canvi climàtic. El mecanisme era el següent:

• Les empreses pantalles creades pels estafadors compraven quotes de CO2 fora de França sense IVA.
• Després, les revenien a França a través de la borsa de carboni incloent l'IVA (19,6%).
• Els estafadors mai ingressaven l'IVA a l'Estat i feien desaparèixer els diners en paradisos fiscals com Hong Kong o Singapur abans que les autoritats poguessin reaccionar.
• Es calcula que l'Estat francès va perdre entre 1.600 i 3.000 milions d'euros per culpa d'aquest frau.

3. El "fracàs d'Estat"

Arfi denuncia durament la ceguesa i la negligència de l'administració francesa i de la Caisse des dépôts. Tot i els advertiments primerencs d'experts i criminòlegs sobre la vulnerabilitat del mercat, l'Estat va trigar vuit mesos a reaccionar, període durant el qual els estafadors van saquejar el sistema de manera impune. L'autor suggereix que l'arrogància institucional i el desig de no frenar el nou mercat financer van permetre el desastre.

4. La caiguda i la "sang" (Els assassinats)

L'abundància de diners va portar a la paranoia, la cobdícia i una violència extrema. El llibre documenta diversos crims vinculats al cas:

• Samy Souied: Va ser assassinat a trets el setembre de 2010 a la Porte Maillot de París, en un moment en què li havia demanat a Mimran que li tornés una gran suma de diners en efectiu. Una anell amb forma de calavera va aparèixer al costat del seu cos.
• Claude Dray: L'ex-sogre de Mimran, un multimilionari que odiava Arnaud, va ser assassinat a casa seva a Neuilly el 2011 sense que hi hagués senyals de robatori.
• Albert Taïeb ("Bébert"): El xofer i home de confiança de la banda va ser apunyalat fins a la mort el 2014 en el que es creu que va ser un advertiment per a un altre membre de la família.

5. Les connexions polítiques i el cas Netanyahu

L'obra també explora els vincles d'Arnaud Mimran amb el poder, especialment la seva estreta relació amb Benjamin Netanyahu. Mimran va reconèixer haver finançat campanyes i vacances de "Bibi" amb centenars de milers de dòlars, un fet que Netanyahou va intentar negar inicialment fins que va ser confrontat amb proves periodístiques.

6. Conclusió i sentència

El juliol de 2016, Arnaud Mimran i Marco Mouly van ser condemnats a vuit anys de presó i multes milionàries. El llibre conclou que el frau del CO2 és un reflex de la "modernitat líquida", on l'obsessió pel diner i el paraire ha substituït qualsevol valor social, convertint l'aire que respirem en un objecte de puresa financera i corrupció mortal.

PS. La sèrie.

PS. Marge segons sector econòmic als USA

Com millorar la salut?

The Formula for Better Health. How to Save Millions of Lives—Including Your Own 

 El llibre "The Formula for Better Health", escrit per Tom Frieden (antic director dels CDC i comissionat de salut de Nova York), presenta una estratègia sistemàtica per salvar milions de vides mitjançant la millora de la salut pública i personal. L'autor proposa una fórmula central basada en tres passos: See/Believe/Create (Veure/Creure/Crear), argumentant que el fracàs en la salut no sol ser per falta de coneixement, sinó per una execució deficient.

1. Veure l'Invisible (See)

La primera part de la fórmula se centra en el "superpoder" de la salut pública: la vigilància epidemiològica.

• Detectar tendències: Frieden explica com el seguiment de dades pot revelar brots ocults, com el de la tuberculosi resistent a les drogues a Nova York o l'Ebola a l'Àfrica Occidental.
• Identificar toxines: Moltes amenaces són invisibles, com el plom en la pintura i la gasolina, o les partícules de sutge (PM 2.5) a l'aire, que maten milions de persones cada any.
• La "Maledicció de Cassandra": L'autor descriu com la societat sovint ignora les advertències de desastres futurs a causa d'interessos econòmics, normes socials i el descompte hiperbòlic (la tendència humana a prioritzar el plaer immediat sobre la salut futura).

2. Creure en el Progrés (Believe)

Frieden sosté que, per mobilitzar recursos, la societat ha d'abandonar la il·lusió d'inevitabilitat de la malaltia.

• Èxits passats: Cal recordar i celebrar victòries com l'erradicació de la verola per demostrar que el progrés és possible.
• Expansió per fases: En lloc de projectes pilot que no porten enlloc, l'autor proposa una implementació per fases (Fase I), començant en llocs amb líders excel·lents per generar confiança i optimisme abans d'escalar a tot el país.
• Optimisme racional: L'optimisme actua com un catalitzador necessari per mantenir la moral davant de reptes aparentment insolubles.

3. Crear Solucions Efectives (Create)

Aquesta és la part més difícil i requereix acció pràctica i política.

• Organització i Priorització: Frieden recomana utilitzar sistemes de gestió d'incidents per a les crisis i centrar-se en activitats de "Quadrant II" (importants però no urgents), com la prevenció de la hipertensió, per evitar crisis futures.
• Simplicitat, Velocitat i Escala: Les solucions han de ser prou senzilles per ser aplicades massivament. Per exemple, algoritmes de tractament simples per a la hipertensió que qualsevol infermera pugui seguir.
• Comunicació: L'èxit depèn de tenir el missatge correcte, el missatger adequat i l'audiència específica, combatent la desinformació amb transparència i confiança.
• Poder Polític: La salut pública és inherentment política. Cal enfrontar-se a les indústries del tabac, l'alcohol i els aliments processats mitjançant impostos, regulacions i advocacia.

4. La Fórmula aplicada a Tu (Your Health)

El llibre conclou traslladant la fórmula a l'escala individual per maximitzar la longevitat i evitar la demència. Identifica sis factors clau com els més importants per a una vida llarga i saludable:

1. Mantenir la pressió arterial per sota de 120/80 (el factor més crucial).
2. Controlar els lípids (colesterol LDL).
3. Fer activitat física regular (com a mínim 30 minuts, 4 cops per setmana).
4. Nutrició: Reduir el sodi, augmentar el potassi i evitar greixos trans i begudes ensucrades.
5. Dormir prou (més de 7 hores per nit).
6. Evitar el tabac i l'ús nociu d'alcohol i drogues.

Frieden insisteix que la salut pública es fonamental i que les comunitats poden determinar la seva pròpia taxa de mortalitat si tenen la voluntat política d'aplicar aquests principis.

PS. L'Eric Topol parla amb l'autor.

A favor d'un món basat en la raó i l'evidència

Science Under Siege 

El llibre "Science Under Siege", escrit per Michael E. Mann i Peter J. Hotez, detalla com la ciència moderna s'enfronta a una amenaça existencial sense precedents que els autors anomenen el "triple cop" (1-2-3 punch): la combinació de les pandèmies, la crisi climàtica i, sobretot, una campanya organitzada i finançada d'anticiència. Aquesta tercera força actua com un obstacle que impedeix que els governs i la societat civil responguin de manera efectiva a les dues primeres crisis, posant en risc el futur de la civilització.

Les Cinc Forces de l'Anticiència ("The Five Ps")

Els autors identifiquen cinc actors principals que alimenten aquest ecosistema de desinformació:

• Els Plutòcrates: Un grup de multimilionaris (com la família Koch, Elon Musk o Rupert Murdoch) que utilitzen "diners foscos" per finançar think tanks de dreta, comitès d'acció política (PAC) i campanyes que promouen una agenda desreguladora i ataquen la ciència climàtica i la salut pública.
• Els Petroestats: Regims autoritaris com Rússia i l'Aràbia Saudita que depenen de l'extracció de combustibles fòssils. Aquests estats utilitzen la ciberguerra, les granges de trolls i la manipulació de xarxes socials per soscavar la democràcia i frenar l'acció climàtica global.
• Els Professionals ("The Pros"): Experts amb credencials acadèmiques o mèdiques que, moguts per la ideologia o el lucre personal, generen contingut desinformatiu. Exemples inclouen metges que promouen remeis no provats com la ivermectina o l'hidroxicloroquina en comptes de les vacunes.
• Els Propagandistes: Influencers, podcasters (com Joe Rogan o Alex Jones) i comptes automatitzats (bots) que fan que les mentides dels "professionals" es tornin virals. Aquests actors exploten teories conspiratòries com el "Gran Reinici" o les "ciutats de 15 minuts" per generar por i divisió.
• La Premsa: Tant els mitjans clarament partidistes (com Fox News) com els mitjans convencionals que cauen en el "fals equilibri" o la "neutralitat performativa", donant la mateixa veu a la ciència rigorosa que a la propaganda sense base científica.

L'Impacte Polític i Social

El llibre destaca com el Partit Republicà dels Estats Units s'ha convertit en el principal motor polític de l'anticiència al país. Aquesta aliança entre polítics, plutòcrates i petroestats ha tingut conseqüències mortals:

• Centenars de milers de morts innecessàries durant la pandèmia de COVID-19 per la resistència a les vacunes i a les mascaretes, concentrades especialment en estats de majoria republicana ("Red COVID").
• Ataques personals i amenaces de mort contra científics com els propis autors o Anthony Fauci, utilitzant mètodes com el "terrorisme estocàstic".
• L'agenda "Project 2025", que busca desmantellar agències científiques i climàtiques (com l'EPA o la NOAA) i polititzar els càrrecs de recerca governamentals.

El Full de Ruta: Com Guanyar la Guerra

Mann i Hotez proposen un pla d'acció basat en tres pilars interrelacionats:

1. Comunicació Constructiva: Augmentar la visibilitat dels científics perquè el públic els vegi com a persones reals i entengui el procés científic. Cal incentivar la comunicació pública dins l'acadèmia i formar una nova generació de científics que sàpiguen lluitar contra la desinformació.
2. Suport i Protecció als Científics: Crear fons de defensa legal (com el Climate Science Legal Defense Fund) i proteccions federals contra l'assetjament i les demandes vexatòries.
3. Derrotar la Desinformació: Cal exposar els fluxos de diners foscos i pressionar perquè hi hagi una millor regulació de les plataformes de xarxes socials i de la intel·ligència artificial.

Finalment, els autors fan una crida a crear una "Germandat pel Planeta" (Fellowship for the Planet), una aliança de científics, activistes i ciutadans que lluiti per un món basat en la raó i l'evidència. Els autors utilitzen la metàfora de El Senyor dels Anells per explicar que, tot i que les forces contra les quals lluiten semblen aclaparadores, encara hi ha capacitat d'actuació (agency) i esperança si es genera la voluntat política necessària.

PS. Marc Argemí, la indústria de la versemblança.

PS. Per si pot interessar el nou finançament singular de Catalunya, són 50€ més per cap. Jugada Mestra.