13 de juny 2024

La innovació dinàmica als medicaments

 Achieving dynamic efficiency in pharmaceutical innovation: Identifying the optimal share of value and payments required

En diferents ocasions s'ha argumentat que l'avaluació del cost-efectivitat dels medicaments té en consideració tant sols una visió estàtica. La hipòtesi és que els fabricants posen un preu basat en un llindar de QALY acceptable d'acord amb el període de protecció de patent. En canvi s'oblida el valor post-patent, i que la quantitat i qualitat d'innovació que aporta en el temps no es considera. Jo no puc contrastar aquesta hipòtesi. El que si sé és que un article recent ha revisat la qüestió i diu:

The share of value that would maximise long-term population health depends on how the quantity and quality of innovation responds to payment. Using evidence of the response of innovation to payment, the optimal share of value of new pharmaceuticals to offer to manufacturers is roughly 20% (range: 6%–51%). Reanalysis of a sample of NICE technology appraisals suggests that, in most cases, the share of value offered to manufacturers and the price premium paid by the English NHS were too high. In the UK, application of optimal shareswould offer considerable benefits under both a public health objective and a broader view of social welfare. We illustrate how an optimal share of value can be delivered through a range of payment mechanisms including indirect price regulation via the use of different approval norms by an HTA body.

Per tant el valor transferit als fabricants és superior al desitjable al NHS. I la taula clau, allò que es paga i el que s'hauria de pagar segons els autors:

 

Els autors avisen de la simplificació d'alguns supòsits i de com els seus resultats difereixen d'altres aportacions. Tot plegat és una mostra més que és un camp fèrtil per a la recerca, i obert a nous horitzons i respostes.

12 de juny 2024

El medicament fet a mida (2)


Aquest article de revisió és útil per aclarir conceptes i perspectives sobre farmacogenòmica, el medicament fet a mida. Aquest gràfic ho explica prou bé:


En canvi quan anem a les recomanacions, comencen els dubtes,


Més enllà de garantir finançament, trobo a faltar els aspectes de disseny organitzatiu necessaris per tal que aquests canvis en la funció de producció siguin realment eficients, qui fa què i amb quina capacitat per a quina població. Amb això no vull dir tampoc que passem a l'altre extrem, el de la planificació soviètica, on un òrgan central sap el que tothom necessita i aquest regulador omniscient resulta que té uns poders sobrehumans inescrutables. D'això en sabem també algunes coses ben a prop.



11 de juny 2024

El trilerisme pressupostari (7)

 La darrera maniobra del trilerisme és la següent: com que s'ha hagut de prorrogar el pressupost, l'hospital de la vall d'hebron tancarà un 24% dels llits aquest estiu, i l'hospital de bellvitge també i...més retallades  que ja vaig explicar fa dies. De fet reduirà l'activitat en un 30% i la capacitat en 100 llits, i en bona part ja es fa cada any. Què hi ha de nou? doncs que no es renoven contractes no es renoven contractes existents ni s'augmenten per substituir plantilla.

El trilerisme autèntic sap on és la boleta, i en realitat sap que el problema no és en el pressupost no aprovat. En realitat es va aprovar un crèdit extraordinari per 1.850 milions que anava destinat a salut i educació, sobretot. I com que això se sap, el que no és admissible és fer pensar a la població una cosa per altra.

Sabem que cal ajustar el pressupost perquè s'han consumit més recursos dels disponibles, això és el que diu l'informe d'execució pressupostària. Més clar impossible. I si s'explica així queda clar que el pressupost no és una eina per a la gestió sinó un simulacre que no té cap valor ni estableix prioritats.

Més enllà d'això, ens trobem en una maniobra addicional de generar informació esbiaixada. L'únic problema és que en aquest cas és fàcilment contrastable i queda al descobert, els ciutadans podem saber on és la boleta. Només cal un petit esforç.


Jeff Wall ara al Palau de la Virreina

10 de juny 2024

Agents dobles a la regulació farmacèutica

La red oscura que las multinacionales farmacéuticas ocultan tras los pagos a profesionales sanitarios: sus líderes de opinión en el SNS y su red de intereses al descubierto

És conegut de tothom i per tant no és novetat. La indústria farmacèutica compensa activitats relatives a formació dels metges i es coneix com a transferències de valor. A Farmaindustria podeu trobar el llistat de tots els pagaments realitzats per aquest concepte que contribueixen a congresos i sessions formatives diverses.

Tot d'una em trobo amb un article que ha agafat aquesta informació pública i l'ha analitzada amb detall. Aquestes són les conclusions:

  • 91.935 professionals reben compensacions de les 18 empreses més importants per import total de 104 milions €.
  • Hi ha 2.879 líders d'opinió classificats com els que reben més de 5.000€ d'un sol laboratori, el total dedicat a aquests professionals és de 28 milions €.
  • Hi ha 856 professionals, líders d'opinió que van cobrar més de 15.000€ del conjunt d'aquests laboratoris, el total dedicat va ser de 25 milions €, i un pagament mitjà de 29.374€
  • Hi ha estratègies diverses, pagar molt a molts, pagar molt a pocs i pagar poc a molts. A l'informe es troben els detalls.
  • Els líders d'opinió es troben a grans hospitals públics
  • Oncologia, Hematologia, Dermatologia i Reumatologia encapçalen els pagaments a líders d'opinió
  • 31 professionals líders d'opinió, formen part del Consell Assessor de  l'Agència del Medicament, cobren 34.769€
El fet que l'Agència del Medicament vetlli pels conflictes d'interès, però que el criteri sigui desconegut o feble i alhora hi hagi aquests 31 casos convindria analitzar-ho detingudament. Són realment agents dobles com diu l'article?. Aquest qualificatiu és alhora una presuposició. 
La gestió dels conflictes d'interès és un territori difús que requereix regles i alhora calibratge fi. Les afirmacions convé fonamentar-les amb dades.

PS. Ara caldria un exercici equivalent ben fet amb les dades de Fenin relatives a dispositius mèdics.

PS. Tots aquells que han demanat que la formació fos pagada directament per l'Estat ja saben ara el que pot costar. Si les 18 empreses més grans han dedicat 104 milions en un any, imagineu la xifra a posar als pressupostos públics.

PS. El títol de l'article no es correspon amb el contingut. No es possible contrastar la informació de l'article perquè no hi ha dades disponibles amb un format acurat per replicar-lo.

PS. Escoltava avui això de Popper, sobre els límits de la tolerància, o com acabar amb la tolerància de la intolerància.

Transferències de valor de 18 empreses farmacèutiques a professionals segons geografia

08 de juny 2024

Els nous medicaments i el seu finançament

Durant l'any 2023, fins a 75 medicaments nous van demanar finançament públic, i es va aprovar en un 75%, això vol dir 56 principis actius nous. I per altra banda es va demanar cobertura de 84 indicacions noves amb medicaments ja aprovats, i se'n van aprovar 58, un 69%. En la seva aprovació es van establir algunes restriccions en un 33% dels oncològics, i un 59% dels no oncològics, en un 47% del total. Aquesta és la taula de resum:



El gener passat vaig revisar l'estat de situació sobre les condicions d'accés, hi havia un total de  630 medicaments des de l'any 2015 que tenien condicions especials, que vol dir restriccions una vegada establert el preu. Els acords de pagament per resultats reflectits a la plataforma Valtermed des de 2015 eren només 83, l'any 2023 només 2 van entrar a pagament per resultats.


05 de juny 2024

L'incert impacte de la nova regulació de dispositius mèdics i diagnòstic in vitro (2)

 El mes de gener de l'any passat deia:

Una de les grans diferències regulatòries respecte l'efectivitat i seguretat entre els Estats Units i Europa es troba precisament en els dispositius mèdics. Molts metges i empreses innovadores dels Estats Units consideren que el procés de la FDA als USA és restrictiu en comparació a la rapidesa de la seva introducció a Europa. El procés d'aprovació de la FDA obliga a que un dispositiu es demostri eficaç en comparació amb un control o sigui substancialment equivalent a un dispositiu existent, mentre que el procés d'aprovació de la Unió Europea obliga que el dispositiu compleixi la funció prevista. I alhora el punt clau és que a Europa les entitats certificadores tenen un paper determinant, mentre que als USA el procés és centralitzat a la FDA.

Doncs bé, la nova legislació europea  de 2017 que s'havia d'aplicar el maig del 2025, no s'aplicarà fins 1 de gener del 2028, o fins el 2030 segons la prova diagnòstica sigui d'alt o baix risc. Hi haurà hagut un procés de transició que haurà durat 10 anys d'incertesa en l'aplicació. Un forat negre regulatori de gran magnitud. I ho és més enllà del temps transcorregut, perquè la nova regulació no corregeix els errors de l'anterior ni ens acosta al que fa la FDA sino que consolida el passat.


La Stacey Kent a Birdland, fa pocs dies, i com m'hauria agradat ser-hi


04 de juny 2024

Té múscul la indústria europea medtech?

 Europe's MedTech Attractiveness

Les 6 causes que justifiquen l'atractiu de la indústria medtech europea segons un informe recent:


El que no diu l'informe és que la regulació europea mitjançant organismes certificadors és estranya i ha dut a problemes importants. La correcció d'aquesta regulació ha resultat ser insuficient. Si ho comparem amb la FDA, la seguretat i eficàcia resten sota protocol més previsible. En qualsevol cas, l'avaluació del cost-efectivitat esdevé testimonial, per ara.

Miro el top 5 i no hi surt res d'aquí aprop:

Les qüestions pendents de resoldre:


La regulació europea que afecta a Medtech:
Per guardar, aquest és l'estat de situació.




03 de juny 2024

La medicina, font de salut

The Masters of Medicine. OUR GREATEST TRIUMPHS IN THE RACE TO CURE HUMANITY'S DEADLIEST DISEASES

Una explicació planera de la contribució a la salut des de la medicina i en diferents àmbits:

INTRODUCTION: To Wrest from Nature

1.HEART DISEASE: The Mavericks

2.DIABETES: The Pissing Evil

3.BACTERIAL INFECTION: The Magic Bullet

4.VIRAL INFECTION: Pandemic

5.CANCER: A Bewilderingly Complex Array

6.TRAUMA: The Only Winner in War Is Medicine

7.CHILDBIRTH: The Mysterious Killer

CONCLUSION: The Masters of Medicine






31 de maig 2024

Què cal fer per acabar amb el trilerisme pressupostari a sanitat? (2)

 Aligning Public Financial Management and Health Financing.Sustaining Progress Toward Universal Health Coverage

Doncs el que cal per acabar amb el trilerisme pressupostari és seguir aquest manual. Diu quines són les pràctiques errònies, i quines són les que cal aplicar. És qüestió de voluntat política i competència de gestió. Tant sols això.

Explica moltes coses ja referides en aquest blog, totes juntes i endreçades, i s'agraeix.



30 de maig 2024

El medicament fet a mida.

Pharmacogenomics in practice: a review and implementation guide

Ens trobem davant un moment de creació de demanda de proves genètiques considerable. Hem passat molts anys parlant de medicina de precisió i ara ja hi ha una part rellevant que ha agafat força a la pràctica, la farmacogenómica, l'estudi de les variacions interindividuals en la seqüència d'ADN relacionada amb l'eficàcia i la toxicitat del fàrmac. El mes de gener passat ja va sorgir el catàleg de proves al sistema públic. Si miro només les relatives a farmacogenòmica són 33 proves les que estan autoritzades, majoritàriament relacionades amb medicaments oncològics. Al darrera d'això hi ha una tecnologia que ho fa possible i és l'espectrometria de masses en tàndem, i també és clar els seqüenciadors.

Si mirem el llistat més actualitzat veurem que ja hi ha 217 medicaments on la FDA assenyala algun tipus d'informació genètica recomanada. Aquesta és la llista dels 50 medicaments que coincideixen amb el Clinical Pharmacogenetics Implementation Consortium i què cal fer:




La farmacogenètica està cridada a jugar un paper crucial a la teràpia. En el fons es tracta d'un canvi a la funció de producció on el valor final creat personalitzat és fruit de la precisió diagnòstica del laboratori, conjuntament amb l'administració del medicament, en la dosi i moment acurat. El medicament fet a mida. L'estimació de l'impacte econòmic relatiu d'aquesta estratègia respecte la inacció és absolutament rellevant, i alhora desconeguda per ara.




29 de maig 2024

La inflació i la salut

Inflation and health: a global scoping review

Al Lancet trobo un article sobre com afecta la inflació a la salut. Resulta que parlen d'un impacte notable en molts àmbits diferents, segons aquest esquema:


Sembla que afecta a tot (!). I jo busco a l'article la paraula assegurança i no hi apareix. Si hi ha assegurança de salut, llavors els usuaris no han d'afrontar el pagament directe dels serveis i per tant l'impacte de la inflació s'esvaeix per al pacient final. I si hi ha assegurança obligatòria, llavors tothom evita la inflació directa.

Evidentment la inflació afecta finalment als pagadors últims, les asseguradores, públiques o privades, però els usuaris finals s'escapen de l'impacte immediat.

La segona qüestió que no acabo de comprendre és com un impacte d'un episodi d'inflació pot afectar a indicadors a molt llarg termini, com esperança de vida per exemple. Sincerament, crec que l'article se'n va més enllà d'on toca. 

El tema més rellevant és com es mesura la inflació al sector salut, i d'això no se'n parla.

28 de maig 2024

L'opinió pública sobre el sistema de salut

 The public’s views on the future of the NHS in England

Si bé tots ens posaríem d'acord que cal reformar el sistema de salut, a UK han preguntat a la gent què pensen que cal fer. I aquesta és la resposta:

Underfunding and government policymaking are seen as the main factors causing pressure on the NHS 

If the NHS budget is not increased, the public favours a focus on primary and community care over  hospital care 

The public is generally willing to pay more tax if this means improving services 

The public supports the current NHS model and its founding principles over alternatives

Long-term planning could build public confidence in plans for the NHS

Doncs ja ho veieu, més finançament i que estan disposats a pagar més impostos. Això han contestat a l'enquesta d'IPSOS. No estic gaire convençut del que diuen dels impostos, al moment de la veritat...


 


27 de maig 2024

Els motius i les conseqüències de l'elevat preu dels medicaments

Prescription for the People

El contingut del llibre (orientat als USA):

Introduction

Part I

1. People Everywhere Are Struggling to Get the Medicines They Need

2. The United States Has a Drug Problem

3. Millions of People Are Dying Needlessly

4. Cancer Patients Face Particularly Deadly Barriers to Medicines

5. The Current Medicine System Neglects Many Major Diseases

Part II

6. Corporate Research and Development Investments Are Exaggerated

7. The Current System Wastes Billions on Drug Marketing

8. The Current System Compromises Physician Integrity and Leads to Unethical Corporate Behavior

9. Medicines Are Priced at Whatever the Market Will Bear

10. Pharmaceutical Corporations Reap History-Making Pro ts

Part III

11. The For-Profit Medicine Arguments Are Patently False

12. Medicine Patents Are Extended Too Far and Too Wide

13. Patent Protectionism Stunts the Development of New Medicines

14. Governments, Not Private Corporations, Drive Medicine Innovation

15. Taxpayers and Patients Pay Twice for Patented Medicines

Part IV

16. Medicines Are a Public Good

17. Medicine Patents Are Arti cial, Recent, and Government-Created

18. The United States and Big Pharma Play the Bully in Extending Patents

19. Pharma-Pushed Trade Agreements Steal the Power of Democratically Elected Governments

Part V

20. Current Law Provides Opportunities for Affordable Generic Medicines

21. There Is a Better Way to Develop Medicines

22. Human Rights Law Demands Access to Essential Medicines

Conclusion

Notes

Index