Economia del frau (8)

Billion Dollar Loser 

El llibre "Billion Dollar Loser", escrit per Reeves Wiedeman, narra l'ascens meteòric i la caiguda estrepitosa d'Adam Neumann i la seva empresa, WeWork.

1. Orígens i la fundació de WeWork

La història comença amb Adam Neumann, un immigrant israelià amb una ambició desmesurada que, després de diversos intents empresarials fallits (com una marca de roba per a nadons anomenada Krawlers), es va associar amb l'arquitecte Miguel McKelvey. Junts van crear Green Desk a Brooklyn, un espai d'oficines compartides ecològic que va ser un èxit immediat durant la recessió del 2008. Després de vendre la seva part, van fundar WeWork el 2010 al barri del SoHo, a Manhattan.

La visió de Neumann anava més enllà de l'immobiliari; ell insistia que WeWork era una "empresa de comunitat" i una "xarxa social física" destinada a "elevar la consciència del món".

2. El creixement i la "Era de l'excedència"

Sota el lideratge carismàtic de Neumann, WeWork es va expandir a una velocitat sense precedents, convertint-se en el principal llogater d'oficines a ciutats com Nova York i Londres. L'empresa va atreure milers de milions de dòlars d'inversors com Benchmark i, especialment, Masayoshi Son de SoftBank.

Son, que buscava el "proper Alibaba", va injectar capital massiu a WeWork (més de 10.000 milions de dòlars), encoratjant Neumann a ser encara "més boig" i a créixer deu vegades més ràpid del que ell mateix imaginava. Aquesta etapa es va caracteritzar per:

• Blitzscaling: Un creixement agressiu a costa de pèrdues financeres gegantines (gairebé 2.000 milions de dòlars el 2018).
• Cultura de festa: Esdeveniments com el "Summer Camp", on milers d'empleats anaven de festa amb alcohol i drogues finançats per l'empresa.
• Diversificació caòtica: La creació de WeLive (apartaments), WeGrow (una escola primària dirigida per la dona de l'Adam, Rebekah Neumann) i inversions en piscines d'onades per a surfistes.

3. Les esquerdes en el model

A mesura que la valoració de l'empresa pujava fins als 47.000 milions de dòlars, començaven a aparèixer problemes seriosos de governança:

• Conflictes d'interès: Neumann comprava edificis personalment per després llogar-los a la seva pròpia empresa, cobrant-se milions en lloguer.
• Control absolut: Neumann va assegurar-se accions amb dret a vot especial que li donaven el control total sobre qualsevol decisió.
• Mètriques dubtoses: L'ús de conceptes financers inventats com el "Community Adjusted EBITDA" per emmascarar les pèrdues reals.

4. El col·lapse de l'IPO

El punt d'inflexió va ser l'intent de sortir a borsa el 2019. Quan es va fer públic el document de registre (S-1, anomenat internament "Wingspan"), els analistes i el públic van quedar horroritzats per les pèrdues massives, l'excentricitat de la narrativa (la dedicatòria a "l'energia del We") i el control gairebé dictatorial de Neumann.

En poques setmanes, la valoració va caure de 47.000 milions a menys de 10.000 milions. Els bancs (com JPMorgan) i fins i tot SoftBank van perdre la confiança en Neumann com a líder.

5. La caiguda i el rescat

Davant la imminència de quedar-se sense diners, el consell d'administració va forçar la renúncia d'Adam Neumann com a conseller delegat el setembre de 2019. SoftBank va acabar prenent el control de l'empresa en un rescat desesperat, pagant a Neumann un paquet de sortida de gairebé mil milions de dòlars per marxar, un fet que va indignar els empleats que s'enfrontaven a acomiadaments massius.

El llibre conclou reflexionant sobre com WeWork va ser el símbol perfecte d'una era d'excés de capital risc, on la personalitat d'un fundador i una història ben explicada podien eclipsar durant una dècada la realitat econòmica d'un negoci. Adam Neumann va tornar a Israel, essent, malgrat tot, un dels homes més rics del món, mentre l'empresa que va crear intentava sobreviure com un llogater immobiliari tradicional.

El sistema d'assegurança de salut més gran del món

 Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance

Aquest llibre, "Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance" (2024) de Peter Nan-shong Lee, examina la transformació radical del finançament de la salut a la Xina, passant d'un model d'economia planificada a un sistema d'assegurança pública mercantilitzat. L'obra analitza com el govern xinès ha gestionat aquesta transició per cobrir gairebé 1.400 milions de persones a través de tres grans paquets d'assegurances.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per temes clau:

1. El context històric i la fallida del model anterior

Abans de les reformes, el sistema es basava en el "danwei" (unitat de treball). Existien dos programes principals:

• PFMC (Assegurança finançada públicament): Per a funcionaris i personal d'organitzacions públiques.
• LIMC (Assegurança mèdica de treball): Per a treballadors d'empreses estatals (SOE).

Aquest sistema va entrar en crisi a causa de l'alienació de les prestacions respecte al finançament: les lleis prometien cobertura, però no hi havia un fons independent per pagar-les, depenent directament del pressupost de cada empresa o unitat, que sovint feien fallida o no tenien prou liquiditat.

2. Els tres pilars de l'assegurança mèdica actual

L'estudi es focalitza en els tres programes que van substituir el model antic:

• BMCI (Assegurança Mèdica Bàsica per a empleats urbans): Inaugurada formalment el 2001, cobreix empleats i jubilats del sector públic i privat urbà. Utilitza un sistema de coassegurança entre empresa i treballador i es divideix en un Compte Personal (PA) per a visites clíniques i un Fons Social Unificat (USFA) per a hospitalitzacions.
• NRCMCI (Nova Assegurança Mèdica Cooperativa Rural): Introduïda el 2003 per a la població camperola, la més gran del país. Es gestiona a nivell de comtat i combina contribucions personals amb fortes subvencions governamentals.
• URMCI (Assegurança Mèdica per a Residents Urbans): Llançada el 2007, es dirigeix a la població urbana no ocupada (nens, estudiants, gent gran sense pensió) i familiars de treballadors.

3. Mercantilització i mode de governança híbrid

L'autor sosté que la Xina no ha adoptat un mercat lliure, sinó un mode de governança híbrid que suspèn les transaccions entre l'estat i el mercat.

• Sistema d'Entrada de Recursos (IRF): A diferència del model antic, el nou sistema funciona com una assegurança on la prestació depèn de la contribució prèvia de la prima.
• Entitats Públiques No Departamentals (NDPE): El fons no és gestionat directament pel govern com un pressupost ordinari, sinó per agències executives autònomes per garantir-ne la integritat financera i protegir-lo d'interferències polítiques o fluctuacions econòmiques.

4. El repte del "Deute Històric" i les Malalties Greus (HESI)

Un tema central del llibre és com el govern ha hagut de gestionar els "deutes històrics": les obligacions contretes amb les generacions que van treballar amb salaris baixos durant l'era de l'economia planificada i que ara reclamen les prestacions promeses.

D'altra banda, s'ha donat prioritat a les Malalties d'Alta Despesa i Serioses (HESI) per evitar l'empobriment de les famílies davant de crisis mèdiques catastròfiques. S'han creat assegurances suplementàries (SMCI) per cobrir els costos que superen el sostre de pagament de l'assegurança bàsica.

5. Tendències cap a la integració

El llibre conclou analitzant l'etapa d'integració iniciada el 2016.

• S'està fusionant l'assegurança rural (NRCMCI) amb la de residents urbans (URMCI) per formar la URRMCI, buscant reduir les disparitats entre el camp i la ciutat.
• La creació de l'Administració Nacional de Seguretat Sanitària (NHSA) el 2018 marca l'esforç per centralitzar i supervisar tots els fons sota un comandament vertical únic.

En resum, el llibre documenta com la Xina ha construït el sistema d'assegurança mèdica més gran del món, utilitzant mecanismes de mercat per fer sostenible la provisió de serveis mentre intenta equilibrar els interessos creats i les obligacions històriques de l'estat socialista.

IA pertot arreu (12)

AI for Health: Empowering and Reinventing the Health Sector for the Better

L'informe "AI for Health: Empowering and Reinventing the Health Sector for the Better" (2026), publicat per Business at OECD (BIAC), detalla com la Intel·ligència Artificial (IA) està preparada per transformar radicalment el sector salut. El document subratlla que la IA no és només una eina tècnica, sinó un facilitador estratègic necessari per afrontar l'envelliment de la població, la manca de personal i l'augment de malalties cròniques.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els seus pilars fonamentals:

1. Potenciació de la força de treball sanitària

L'informe destaca que la IA pot alleujar la pressió sobre els professionals de la salut, que s'enfronten a una mancança global projectada de 10 milions de treballadors per al 2030.

• Automatització administrativa: L'ús de la IA per gestionar tasques de documentació i oficina podria alliberar entre un 10% i un 30% del temps dels treballadors, que podrien dedicar directament a l'atenció del pacient.
• Reducció del "burnout": Eines com els assistents d'entrada de dades i les solucions de documentació ambiental capturen converses en temps real, reduint la càrrega cognitiva del personal.
• Formació i nous rols: Es demana una inversió estratègica en competències digitals per crear nous perfils com coordinadors de cura digital o gestors de dades.

2. Transformació de l'experiència del pacient

L'objectiu és acostar la salut al pacient i fer-la més personalitzada.

• Empoderament i accessibilitat: La IA facilita que els pacients siguin participants actius. La IA generativa permet interaccions més naturals (com xats per gestionar receptes o cites).
• Detecció precoç i diagnòstic: L'anàlisi de dades complexes permet predir l'inici de malalties i reduir errors mèdics, sovint causats per una mala comunicació (estimats en un 30% del total).
• Límit de la tecnologia: L'informe adverteix que la IA ha de ser un complement; el judici clínic i l'empatia humana dels professionals segueixen sent essencials i insubstituïbles.

3. Eficiència del sistema i innovació mèdica

La IA millora el funcionament global dels sistemes de salut i accelera la recerca.

• Descobriment de fàrmacs: Tot i que els costos de recerca i desenvolupament (R+D) han pujat un 60% en l'última dècada, la IA podria ajudar a descobrir unes 50 teràpies addicionals en els pròxims deu anys i reduir els costos de R+D a curt termini entre un 15% i un 22%.
• Gestió del sistema: La IA pot ajudar a reduir el frau, el malbaratament i l'abús, que s'estima que representen entre el 3% i el 15% de la despesa total en salut anualment.
• Medicina de precisió: Mitjançant la combinació de dades genòmiques i clíniques, es poden crear plans de tractament fets a mida que milloren l'eficàcia i redueixen efectes secundaris.

4. Construcció d'una IA de confiança (Trustworthy AI)

Perquè la IA s'adopti massivament, cal que pacients, metges i governs hi confiïn.

• Ètica des del disseny (Ethic-by-design): Les empreses han de prioritzar la transparència, l'equitat i la seguretat.
• Riscos i biaixos: Calen conjunts de dades diversos i representatius per evitar resultats esbiaixats que puguin augmentar les disparitats en salut.
• Ciberseguretat: La seguretat dels sistemes d'IA s'ha de tractar com a seguretat del pacient.

5. Recomanacions i crida a l'acció

L'informe conclou amb una forta recomanació per als responsables polítics de l'OCDE:

• Marcs legals clars: Calen sistemes de responsabilitat i protecció legal per als professionals que utilitzen IA.
• Coherència internacional: S'han d'evitar regulacions fragmentades que frenin la innovació, especialment per a les pimes.
• Col·laboració publicoprivada: L'estat i les empreses han de treballar junts per crear infraestructures de dades interoperables i inversions en l'ecosistema de salut.

En definitiva, l'informe sosté que el cost de la inacció és elevat; endarrerir la integració de la IA suposa perdre oportunitats per salvar vides i millorar la resiliència dels sistemes de salut.

Un disbarat rere l'altre (38)

 Anteproyecto de ley de gestión pública e integridad del Sistema Nacional de Salud

Anteproyecto de Ley del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud

Si algú vol que li esfondrin definitivament el que queda del sistema de salut públic català, només ha d'aplicar aquestes dues lleis espanyoles que estan pendents d'aprovació, la de gestió pública i la del personal estatutari. Si algú es pensava que Catalunya tenia competències en salut, només fa falta que sàpiga que el Parlament no hi tindrà res a dir.

Per què dic això?. Doncs perquè les dues lleis espanyoles estan curulles de prejudicis ideològics i falsedats. La primera: "La evidencia ha demostrado que el fortalecimiento del sector público sanitario, con gestión eficiente, transparente y participativa, es la vía más segura para garantizar derechos y mejorar resultados en salud.".(p.1). Això és literalment fals, perquè sabem que una afirmació genèrica d'aquest tipus depèn del context que cal precisar. I posaré només un exemple. Es tracta de l'atenció primària i mostra com la diversitat d'estructures de propietat dona lloc a diferents resultats (Informe de la Sindicatura, any 2018): 

Contraprestació per resultats: Les entitats gestores que presenten un major grau de compliment dels objectius avaluats són les societats mercantils (superior al 90%), mentre que els consorcis, fundacions i entitats de dret públic obtenen un percentatge de compliment d’entre el 80 i el 90%.

Sis dels equips de la mostra van obtenir una avaluació del grau de compliment dels objectius vinculats a la contraprestació per resultats inferiors al 80%, dos d’ells gestionats per entitats proveïdores de naturalesa privada, i els quatre restants, per entitats proveïdores del sector públic.

I si voleu dades més recents que mostren com les EBAs aporten més valor, cal que repasseu aquesta entrada del blog. 

Altres consideracions respecte el projecte de llei es troben en aquest article de Rosa Urbanos que subscric plenament.

Per tant el debat no és troba en si cal gestió directa o indirecta, entre col·lectivització o contractació. El debat l'estan situant en com cal esborrar la capacitat de gestió dels centres mitjançant el retorn a la pura administració dels centres públics i com cal esborrar entitats no lucratives del mapa de proveïdors. Com s'assoleix això? Doncs mitjançant la limitació en les capacitats de decisió dels administradors dels hospitals i centres. Per això tenen dues regulacions cabdals, la del personal estatutari i la de contractació pública. La llei de gestió pública assenyala que als consorcis hi haurà el règim de personal que portin incorporat els treballadors, i per tant una barreja d'estatutaris, funcionaris i laborals si cal. Barreja difícil d'administrar però sota el paraigua públic hi cap tot perquè es treballa amb el diner dels altres. La llei de personal estatutari limita la necessària flexibilitat en la presa de decisions sobre el treball.

L'autèntica privatització que incorpora la llei del personal estatutari és la de la plaça en propietat (article 36 d). Com és possible a data d'avui admetre que es pren possessió d'una plaça vitalícia? Quin és l'argument que demostra que per a ser professional de la salut dins els sistema públic cal ser funcionari i tenir una plaça en propietat, com aquell que té un parking? (I els metges han caigut al parany i fan vaga per tenir una plaça singular, fins aquí és on hem arribat!)

Vivim el retorn a temps molt foscos. No ens n'adonem perquè ens trobem dins el procés. Només al cap d'un temps serem capaços de comprendre l'abast dels errors comesos i ja serà massa tard per desfer-los. Només em resta l'esperança que cap d'aquestes dues lleis s'aprovin i per tant s'esvaeïxi la possibilitat de la solució marxista per al sistema de salut. 

Frida Khalo va pintar el quadre: "El marxisme curarà els malalts", però a ella no el va curar i tampoc a d'altres. Els països arrelats en el marxisme es van dissoldre per sempre més (malgrat alguns no se n'han adonat) i els malalts es curen per un sistema de salut on la professionalitat, l'eficiència i l'equitat ha de ser la prioritat, no la ideologia ni la política clientelar.

Frida Kahlo

La neutralitat com a posició indesitjable

 You Can't Be Neutral on a Moving Train

"You Can't Be Neutral on a Moving Train" (1994) és una memòria personal i política de l'historiador Howard Zinn que detalla la seva vida dedicada a l'activisme social, des de la seva participació a la Segona Guerra Mundial fins al seu paper en el moviment pels drets civils i les protestes contra la guerra del Vietnam.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per les etapes clau de la seva vida:

1. Orígens i consciència de classe

Zinn descriu la seva infantesa en els barris pobres de Brooklyn durant la Gran Depressió. Fill d'immigrants jueus que treballaven en fàbriques, va créixer veient el seu pare treballar durament com a cambrer sense sortir mai de la pobresa, el que el va portar a rebutjar la idea que l'esforç garanteix la riquesa. Aquesta experiència, combinada amb la lectura d'autors com Charles Dickens i Upton Sinclair, va forjar la seva "consciència de classe". Abans d'anar a la guerra, va treballar tres anys a les drassanes de la Marina, on va tenir el seu primer contacte amb l'organització sindical.

2. De bombarder a pacifista

L'any 1943, Zinn es va allistar com a bombarder per lluitar contra el feixisme, convençut que era una "guerra noble". Tanmateix, fets com el bombardeig de la ciutat francesa de Royan amb napalm a pocs dies del final de la guerra, i més tard el coneixement dels horrors d'Hiroshima i Nagasaki, el van portar a replantejar-se la moralitat de la guerra. Va concloure que fins i tot una "guerra bona" no soluciona els problemes fonamentals i que els mitjans de destrucció massiva són intrínsecament malvats, independentment dels objectius proclamats.

3. El Sud i el Moviment pels Drets Civils

El 1956, Zinn va acceptar una feina com a professor a l'Spelman College, una universitat per a dones negres a Atlanta. Allà va viure set anys en una comunitat rígidament segregada i es va convertir en participant actiu del moviment:

• Activisme estudiantil: Va donar suport a les seves estudiants quan van decidir saltar el mur del campus per participar en segudes en cafeteries i dessegregar biblioteques públiques.
• Fets de l'estat: Va documentar la repressió policial a Albany (Geòrgia) i Selma (Alabama), criticant durament el govern federal per la seva passivitat a l'hora d'aplicar la Constitució i protegir els activistes.
• Expulsió: El 1963, va ser acomiadat de Spelman per "insubordinació", ja que el president de la universitat considerava que la seva defensa de les protestes estudiantils alterava l'ordre de la institució.

4. La Guerra del Vietnam i la desobediència civil

Després de traslladar-se a Boston, Zinn es va convertir en un dels primers i més vocals crítics de la intervenció a Vietnam.

• Viatge a Hanoi: El 1968, va viatjar a Vietnam del Nord amb el sacerdot Daniel Berrigan per recollir tres presoners de guerra americans alliberats com a gest de bona voluntat.
• Desobediència civil: Va ser arrestat en nombroses ocasions per bloquejar centres de reclutament o participar en segudes. Va defensar que en un món "capgirat", on els criminals de guerra estan lliures i els pacifistes a la presó, la desobediència civil és un acte essencialment democràtic.
• Testimoni als tribunals: Va participar com a "expert" en judicis emblemàtics com els dels Papers del Pentàgon, argumentant que la veritat sobre la guerra no podia danyar la "defensa nacional", sinó només l'embaràs del govern.

5. Batalles a la Universitat de Boston

El llibre dedica una secció important als seus conflictes amb el president de la Boston University, John Silber. Zinn denuncia la gestió autoritària de Silber, la censura de publicacions estudiantils i els intents de l'administració per acomiadar professors dissidents. Va participar en vagues de professors i personal administratiu, aconseguint el suport d'una part important de l'alumnat fins a la seva jubilació el 1988.

6. Filosofia: No es pot ser neutral

La tesi que dona títol al llibre sosté que, davant la injustícia i els esdeveniments que ja es mouen en direccions equivocades, la neutralitat és una forma de col·laboració amb l'ordre establert. Zinn insisteix en l'esperança basada en la història:

• Argumenta que els petits actes de resistència poden acabar desencadenant grans moviments socials.
• Reivindica el paper de la gent corrent com a motor de canvi, per sobre dels herois tradicionals i dels governants.
• Conclou que viure ara d'acord amb els valors de cooperació i justícia és, en si mateix, una victòria contra la por i la desesperació.

PS. Web

PS. Milmillonaris

Economia del frau (7)

D'argent et de sang. Le roman vrai de la mafia du CO2 

El llibre "D'argent et de sang" (2018), de l'especialista en investigació periodística Fabrice Arfi, narra la història real d'una de les estafes més monumentals de la història de França: el frau de l'IVA sobre les quotes de carboni, i la cadena de crims violents que la va envoltar. L'obra destaca pel contrast entre els dos mons que es van unir per cometre el delicte: l'astúcia de carrer dels barris populars i el luxe dels cercles financers de París.

A continuació se'n presenta un resum detallat basat en les fonts:

1. Els protagonistes: La unió de dos mons

L'estafa es va forjar mitjançant l'associació de tres personatges clau:

• Samy Souied i Marco Mouly: Dos amics de la infància del barri de Belleville, d'origen jueu tunisià. Souied era un personatge silenciós i metòdic, conegut com el "caid dels hipòdroms", amb un talent especial per l'organització. Mouly, sobrenomenat "l'Elegit", era la cara visible, un seductor amb molta xerrameca que, tot i ser analfabet, tenia una capacitat innata per a les matemàtiques de l'escroqueria.
• Arnaud Mimran: Un "Golden Boy" del districte XVI de París, fill d'un enginyer d'èxit i acostumat a la riquesa des de jove. Mimran, un jugador professional de pòquer amb una personalitat narcisista, va aportar la credencial financera i els contactes necessaris per escalar el frau.

2. El mecanisme del frau: El "carrusel de l'IVA"

L'estafa va aprofitar la creació del mercat de quotes de carboni (Bluenext) a la Unió Europea, destinat a lluitar contra el canvi climàtic. El mecanisme era el següent:

• Les empreses pantalles creades pels estafadors compraven quotes de CO2 fora de França sense IVA.
• Després, les revenien a França a través de la borsa de carboni incloent l'IVA (19,6%).
• Els estafadors mai ingressaven l'IVA a l'Estat i feien desaparèixer els diners en paradisos fiscals com Hong Kong o Singapur abans que les autoritats poguessin reaccionar.
• Es calcula que l'Estat francès va perdre entre 1.600 i 3.000 milions d'euros per culpa d'aquest frau.

3. El "fracàs d'Estat"

Arfi denuncia durament la ceguesa i la negligència de l'administració francesa i de la Caisse des dépôts. Tot i els advertiments primerencs d'experts i criminòlegs sobre la vulnerabilitat del mercat, l'Estat va trigar vuit mesos a reaccionar, període durant el qual els estafadors van saquejar el sistema de manera impune. L'autor suggereix que l'arrogància institucional i el desig de no frenar el nou mercat financer van permetre el desastre.

4. La caiguda i la "sang" (Els assassinats)

L'abundància de diners va portar a la paranoia, la cobdícia i una violència extrema. El llibre documenta diversos crims vinculats al cas:

• Samy Souied: Va ser assassinat a trets el setembre de 2010 a la Porte Maillot de París, en un moment en què li havia demanat a Mimran que li tornés una gran suma de diners en efectiu. Una anell amb forma de calavera va aparèixer al costat del seu cos.
• Claude Dray: L'ex-sogre de Mimran, un multimilionari que odiava Arnaud, va ser assassinat a casa seva a Neuilly el 2011 sense que hi hagués senyals de robatori.
• Albert Taïeb ("Bébert"): El xofer i home de confiança de la banda va ser apunyalat fins a la mort el 2014 en el que es creu que va ser un advertiment per a un altre membre de la família.

5. Les connexions polítiques i el cas Netanyahu

L'obra també explora els vincles d'Arnaud Mimran amb el poder, especialment la seva estreta relació amb Benjamin Netanyahu. Mimran va reconèixer haver finançat campanyes i vacances de "Bibi" amb centenars de milers de dòlars, un fet que Netanyahou va intentar negar inicialment fins que va ser confrontat amb proves periodístiques.

6. Conclusió i sentència

El juliol de 2016, Arnaud Mimran i Marco Mouly van ser condemnats a vuit anys de presó i multes milionàries. El llibre conclou que el frau del CO2 és un reflex de la "modernitat líquida", on l'obsessió pel diner i el paraire ha substituït qualsevol valor social, convertint l'aire que respirem en un objecte de puresa financera i corrupció mortal.

PS. La sèrie.

PS. Marge segons sector econòmic als USA

Com millorar la salut?

The Formula for Better Health. How to Save Millions of Lives—Including Your Own 

 El llibre "The Formula for Better Health", escrit per Tom Frieden (antic director dels CDC i comissionat de salut de Nova York), presenta una estratègia sistemàtica per salvar milions de vides mitjançant la millora de la salut pública i personal. L'autor proposa una fórmula central basada en tres passos: See/Believe/Create (Veure/Creure/Crear), argumentant que el fracàs en la salut no sol ser per falta de coneixement, sinó per una execució deficient.

1. Veure l'Invisible (See)

La primera part de la fórmula se centra en el "superpoder" de la salut pública: la vigilància epidemiològica.

• Detectar tendències: Frieden explica com el seguiment de dades pot revelar brots ocults, com el de la tuberculosi resistent a les drogues a Nova York o l'Ebola a l'Àfrica Occidental.
• Identificar toxines: Moltes amenaces són invisibles, com el plom en la pintura i la gasolina, o les partícules de sutge (PM 2.5) a l'aire, que maten milions de persones cada any.
• La "Maledicció de Cassandra": L'autor descriu com la societat sovint ignora les advertències de desastres futurs a causa d'interessos econòmics, normes socials i el descompte hiperbòlic (la tendència humana a prioritzar el plaer immediat sobre la salut futura).

2. Creure en el Progrés (Believe)

Frieden sosté que, per mobilitzar recursos, la societat ha d'abandonar la il·lusió d'inevitabilitat de la malaltia.

• Èxits passats: Cal recordar i celebrar victòries com l'erradicació de la verola per demostrar que el progrés és possible.
• Expansió per fases: En lloc de projectes pilot que no porten enlloc, l'autor proposa una implementació per fases (Fase I), començant en llocs amb líders excel·lents per generar confiança i optimisme abans d'escalar a tot el país.
• Optimisme racional: L'optimisme actua com un catalitzador necessari per mantenir la moral davant de reptes aparentment insolubles.

3. Crear Solucions Efectives (Create)

Aquesta és la part més difícil i requereix acció pràctica i política.

• Organització i Priorització: Frieden recomana utilitzar sistemes de gestió d'incidents per a les crisis i centrar-se en activitats de "Quadrant II" (importants però no urgents), com la prevenció de la hipertensió, per evitar crisis futures.
• Simplicitat, Velocitat i Escala: Les solucions han de ser prou senzilles per ser aplicades massivament. Per exemple, algoritmes de tractament simples per a la hipertensió que qualsevol infermera pugui seguir.
• Comunicació: L'èxit depèn de tenir el missatge correcte, el missatger adequat i l'audiència específica, combatent la desinformació amb transparència i confiança.
• Poder Polític: La salut pública és inherentment política. Cal enfrontar-se a les indústries del tabac, l'alcohol i els aliments processats mitjançant impostos, regulacions i advocacia.

4. La Fórmula aplicada a Tu (Your Health)

El llibre conclou traslladant la fórmula a l'escala individual per maximitzar la longevitat i evitar la demència. Identifica sis factors clau com els més importants per a una vida llarga i saludable:

1. Mantenir la pressió arterial per sota de 120/80 (el factor més crucial).
2. Controlar els lípids (colesterol LDL).
3. Fer activitat física regular (com a mínim 30 minuts, 4 cops per setmana).
4. Nutrició: Reduir el sodi, augmentar el potassi i evitar greixos trans i begudes ensucrades.
5. Dormir prou (més de 7 hores per nit).
6. Evitar el tabac i l'ús nociu d'alcohol i drogues.

Frieden insisteix que la salut pública es fonamental i que les comunitats poden determinar la seva pròpia taxa de mortalitat si tenen la voluntat política d'aplicar aquests principis.

PS. L'Eric Topol parla amb l'autor.

A favor d'un món basat en la raó i l'evidència

Science Under Siege 

El llibre "Science Under Siege", escrit per Michael E. Mann i Peter J. Hotez, detalla com la ciència moderna s'enfronta a una amenaça existencial sense precedents que els autors anomenen el "triple cop" (1-2-3 punch): la combinació de les pandèmies, la crisi climàtica i, sobretot, una campanya organitzada i finançada d'anticiència. Aquesta tercera força actua com un obstacle que impedeix que els governs i la societat civil responguin de manera efectiva a les dues primeres crisis, posant en risc el futur de la civilització.

Les Cinc Forces de l'Anticiència ("The Five Ps")

Els autors identifiquen cinc actors principals que alimenten aquest ecosistema de desinformació:

• Els Plutòcrates: Un grup de multimilionaris (com la família Koch, Elon Musk o Rupert Murdoch) que utilitzen "diners foscos" per finançar think tanks de dreta, comitès d'acció política (PAC) i campanyes que promouen una agenda desreguladora i ataquen la ciència climàtica i la salut pública.
• Els Petroestats: Regims autoritaris com Rússia i l'Aràbia Saudita que depenen de l'extracció de combustibles fòssils. Aquests estats utilitzen la ciberguerra, les granges de trolls i la manipulació de xarxes socials per soscavar la democràcia i frenar l'acció climàtica global.
• Els Professionals ("The Pros"): Experts amb credencials acadèmiques o mèdiques que, moguts per la ideologia o el lucre personal, generen contingut desinformatiu. Exemples inclouen metges que promouen remeis no provats com la ivermectina o l'hidroxicloroquina en comptes de les vacunes.
• Els Propagandistes: Influencers, podcasters (com Joe Rogan o Alex Jones) i comptes automatitzats (bots) que fan que les mentides dels "professionals" es tornin virals. Aquests actors exploten teories conspiratòries com el "Gran Reinici" o les "ciutats de 15 minuts" per generar por i divisió.
• La Premsa: Tant els mitjans clarament partidistes (com Fox News) com els mitjans convencionals que cauen en el "fals equilibri" o la "neutralitat performativa", donant la mateixa veu a la ciència rigorosa que a la propaganda sense base científica.

L'Impacte Polític i Social

El llibre destaca com el Partit Republicà dels Estats Units s'ha convertit en el principal motor polític de l'anticiència al país. Aquesta aliança entre polítics, plutòcrates i petroestats ha tingut conseqüències mortals:

• Centenars de milers de morts innecessàries durant la pandèmia de COVID-19 per la resistència a les vacunes i a les mascaretes, concentrades especialment en estats de majoria republicana ("Red COVID").
• Ataques personals i amenaces de mort contra científics com els propis autors o Anthony Fauci, utilitzant mètodes com el "terrorisme estocàstic".
• L'agenda "Project 2025", que busca desmantellar agències científiques i climàtiques (com l'EPA o la NOAA) i polititzar els càrrecs de recerca governamentals.

El Full de Ruta: Com Guanyar la Guerra

Mann i Hotez proposen un pla d'acció basat en tres pilars interrelacionats:

1. Comunicació Constructiva: Augmentar la visibilitat dels científics perquè el públic els vegi com a persones reals i entengui el procés científic. Cal incentivar la comunicació pública dins l'acadèmia i formar una nova generació de científics que sàpiguen lluitar contra la desinformació.
2. Suport i Protecció als Científics: Crear fons de defensa legal (com el Climate Science Legal Defense Fund) i proteccions federals contra l'assetjament i les demandes vexatòries.
3. Derrotar la Desinformació: Cal exposar els fluxos de diners foscos i pressionar perquè hi hagi una millor regulació de les plataformes de xarxes socials i de la intel·ligència artificial.

Finalment, els autors fan una crida a crear una "Germandat pel Planeta" (Fellowship for the Planet), una aliança de científics, activistes i ciutadans que lluiti per un món basat en la raó i l'evidència. Els autors utilitzen la metàfora de El Senyor dels Anells per explicar que, tot i que les forces contra les quals lluiten semblen aclaparadores, encara hi ha capacitat d'actuació (agency) i esperança si es genera la voluntat política necessària.

PS. Marc Argemí, la indústria de la versemblança.

PS. Per si pot interessar el nou finançament singular de Catalunya, són 50€ més per cap. Jugada Mestra.

Invertir en salut i benestar (2)

The health of nations: Stronger health, stronger economies 

L'informe de l'Institut de Salut de McKinsey (MHI) detalla com la inversió en la salut de la població pot transformar l'economia global i el benestar humà cap a l'any 2050. El document sosté que la mala salut imposa una càrrega pesada, però que l'escalabilitat d'intervencions provades podria afegir nou anys de vida saludable i generar guanys econòmics de 12,5 bilions de dòlars anuals.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els punts clau:

1. El context: Un canvi demogràfic i epidemiològic

El món s'enfronta a una transició profunda: les poblacions envelleixen, la fecunditat disminueix i la càrrega de malaltia està passant de les malalties transmissibles a les malalties no transmissibles (MNT), com les cardiovasculars, la diabetis, el càncer i les condicions de salut mental.

• Esperança de vida vs. Salut: Tot i que l'esperança de vida ha augmentat, la gent passa més anys amb mala salut (de 8,7 anys el 2000 a una previsió d'11,4 anys el 2050).
• Pressió econòmica: Per al 2050, la demanda d'atenció sanitària podria créixer l'equivalent a afegir tota la demanda actual dels Estats Units al sistema global. La productivitat perduda per mala salut podria passar del 17% al 23% del PIB mundial.

2. L'impacte de les intervencions provades

L'informe analitza prop de 300 intervencions basades en l'evidència que podrien reduir la càrrega global de malaltia en un 35%.

• Prevenció: Quasi dues terceres parts de l'impacte potencial provenen d'intervencions preventives (tant a nivell poblacional com individual).
• Guanys humans: Es podrien evitar 33 milions de morts prematures i més de 461 milions d'anys viscuts amb discapacitat anualment. Això equival a uns 18 dies saludables addicionals per persona a l'any.

3. El cas econòmic: Un motor de creixement

Millorar la salut no és només un imperatiu moral, sinó una necessitat econòmica amb un retorn de la inversió (ROI) estimat de quatre a un.

• PIB Global: Els guanys podrien augmentar el PIB mundial en un 7% addicional el 2050.
• Força de treball: La millora de la salut generaria uns 288 milions d'anys de treball addicionals, principalment per la reducció de morts prematures i l'augment de la participació laboral, incloent-hi els cuidadors informals (majoritàriament dones) que podrien reincorporar-se al mercat laboral.

4. Full de ruta per a la transformació

L'informe proposa tres accions estratègiques per accelerar aquest futur saludable:

• Alinear els incentius cap a la prevenció: Actualment, la majoria de països de l'OCDE dediquen menys del 2% del seu pressupost a la prevenció. Cal fer visible el valor fiscal de la prevenció mitjançant "comptes de resultats de salut nacional" i adoptar models de pagament basats en el valor i no en el volum de tractaments.
• Impulsar l'acció multisectorial: La salut s'ha de considerar un motor del desenvolupament nacional que implica educació, treball, medi ambient i transport. Les ciutats s'han de dissenyar per promoure comportaments saludables i les empreses han de facilitar opcions saludables per als consumidors.
• Millorar l'eficiència de la despesa sanitària: Es tracta de generar "més salut per cada dòlar". L'ús de la Intel·ligència Artificial i l'anàlisi de dades pot ajudar a identificar pacients d'alt risc abans que arribin a l'hospital, optimitzar les cadenes de subministrament i reduir el malbaratament, que representa entre el 3% i el 15% de la despesa anual.

En conclusió, l'informe adverteix que posposar aquestes inversions amenaça de revertir dècades de progrés demogràfic i econòmic, mentre que actuar ara ofereix una oportunitat única per transformar la prosperitat global.

L'annex tècnic de l'informe "The health of nations: Stronger health, stronger economies" detalla la metodologia i les suposicions clau del model Prioritizing Health, utilitzat per avaluar la càrrega global de malalties i l'impacte econòmic d'estendre l'accés a intervencions sanitàries provades.

A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat en els tres passos analítics principals:

1. Estimació de les millores en salut

El model utilitza un enfocament de "baix a dalt" (bottom-up) analitzant unes 90 condicions que representen aproximadament el 85% de la càrrega global de malaltia. L'estimació segueix un procés de nou passos:

Taula 1: Els 9 passos per estimar l'impacte en salut

Pas	Descripció
1. Selecció de condicions	S'identifiquen les malalties que sumen el 85% de la càrrega global (en DALYs).
2. Càrrega atribuïble a riscos	S'avaluen 27 factors de risc (metabòlics, ambientals i conductuals).
3. Identificació d'intervencions	Es revisen unes 300 intervencions preventives i terapèutiques cost-efectives.
4. Estimació de l'efecte	Es determina l'eficàcia en la reducció de la mortalitat i morbiditat.
5. Taxes d'adopció	S'estableixen objectius d'adopció basats en les millors pràctiques aspiracionals.
6. Cronograma d'implementació	S'estima el temps per arribar a la implementació completa (corba en forma de S).
7. Seqüència d'intervencions	S'apliquen primer les ambientals/conductuals, després prevenció mèdica i finalment teràpies.
8. Càlcul de DALYs i morts	Es calculen les reduccions anuals en morts i anys viscuts amb discapacitat (YLD).
9. Impacte en l'esperança de vida	Es recalculen les taules de vida per veure el guany en esperança de vida (LE) i salut (HALE).

L'anàlisi profunda inclou 46 grups de malalties principals, com ara la cardiopatia isquèmica, l'ictus, la diabetis, el mal d'esquena, els trastorns depressius i el càncer de pulmó.

2. Quantificació del benefici econòmic

L'impacte econòmic es calcula a través dels guanys en l'oferta de mà d'obra i la productivitat. S'utilitzen sis canals primaris per estimar l'increment del PIB:

Taula 2: Canals d'impacte econòmic

Canal	Mecanisme
1. Menys morts prematures	Ampliació de la força de treball en evitar defuncions en edat laboral.
2. Menys condicions de salut	Reducció de l'absentisme per discapacitat.
3. Participació de cuidadors	Alliberament de cuidadors informals cap a l'economia formal.
4. Augment de la productivitat	Reducció del presentisme (menor productivitat estant a la feina).
5. Potencial d'ingressos futurs	Millora de la salut infantil que augmenta el futur nivell educatiu i salarial.
6. Productivitat de cuidadors	Millora del rendiment dels cuidadors que ja treballen.

3. Estimació de costos i retorn econòmic

S'utilitza una mètrica de cost per DALY evitat per calcular la inversió incremental necessària.

Taula 3: Passos per estimar el cost incremental

1. Identificació de dades: Ús de registres com el de la Universitat de Tufts i el compendi de l'OMS.
2. Mapeig d'intervencions: Ús d'IA generativa per fer correspondre 3.000 entrades de costos amb les 300 intervencions del model.
3. Derivació de costos per arquetip: Ajust de preus per inflació del sector salut fins al 2025.
4. Omplir buits de dades: Ús de ràtios d'escala entre nivells d'ingressos (LIC, LMIC, UMIC, HIC).
5. Modelització a nivell de país: Ajust segons l'Índex de Preus de Salut (HPI) de cada nació.
6. Estimació de costos totals: Combinació del cost per DALY amb l'impacte en salut calculat prèviament.

Per a les imputacions entre països, el model aplica ràtios basades en el nivell d'ingressos (prenent els països de renda baixa o LIC com a base 1,0): 1,4 per a renda mitjana-baixa (LMIC), 4,1 per a renda mitjana-alta (UMIC) i 7,6 per a renda alta (HIC).

Finalment, l'informe només inclou intervencions considerades cost-efectives segons el llindar de l'OMS: aquelles on el cost per DALY evitat és inferior a tres vegades el PIB per càpita del país.

L'egoisme preval sobre l'altruisme?

The 'I' in egalitarianism: Hadza hunter-gatherers averse to inequality primarily when personally unfavorable

El que diuen els autors de l'article:

Fins i tot en una de les societats més igualitàries de la Terra, l'interès propi configura com les persones responen a la desigualtat. Realitzant experiments de camp a Tanzània, vam estudiar l'aversió a la desigualtat entre els hadza, una de les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors que queden i una societat sovint considerada com l'arquetip de l'igualitarisme humà.

Les persones de les societats igualitàries rebutgen la desigualtat per preocupacions de justícia universal o l'interès propi encara hi és present?

Hem descobert que els individus Hadza rebutgen principalment la desigualtat quan els perjudica personalment, no a partir de normes abstractes d'equitat. Això qüestiona les suposicions generalitzades que les societats igualitàries operen basant-se en preferències d'equitat purament basades en els altres. Suggereix que el que sembla "igualitarisme" des de fora pot ser sostingut per respostes individuals racionals al desavantatge personal en lloc d'ideals d'equitat universal.

Potser cal repensar les teories universals de la justícia. El context importa. I l'interès propi sembla ser un motor fonamental del comportament humà, fins i tot en societats on menys ens ho esperaríem.

 L'article "The 'I' in egalitarianism: Hadza hunter-gatherers averse to inequality primarily when personally unfavorable" (2026) presenta una investigació experimental sobre les motivacions darrere del comportament igualitari dels Hadza, un grup de caçadors-recol·lectors de Tanzània. L'estudi qüestiona la idea estesa que els humans (i especialment els caçadors-recol·lectors) tenen una preferència intrínseca i universal per la igualtat basada en la generositat.

A continuació se'n presenta un resum amb IA:

1. El debat teòric: Generositat vs. Pressió social

Tradicionalment, s'ha pensat que el repartiment d'aliments en societats de caçadors-recol·lectors respon a un "instint" evolutiu d'altruisme. No obstant això, l'article contraposa aquesta visió amb el model de "repartiment sota demanda" (demand sharing), on el menjar es comparteix no per iniciativa pròpia, sinó per evitar les crítiques, les demandes insistents i la pressió dels companys de campament.

2. Metodologia: El joc de "donar o prendre"

Per imitar millor la realitat del repartiment d'aliments (on agafar és tan important com donar), els investigadors van utilitzar un experiment amb 117 participants Hadza.

• El joc: Es repartien xips de plàtan (banana chips) (com a moneda) entre el participant i un company de campament anònim (identificat per una foto).
• Dues condicions: Alguns començaven amb una desigualtat avantatjosa (8 xips per al participant, 4 per al company) i altres amb una desigualtat desavantatjosa (4 per al participant, 8 per al company).
• Llibertat d'acció: Els participants podien redistribuir els xips com volguessin: donant, agafant o no fent res, tot en privat.

3. Resultats clau: Una aversió selectiva a la desigualtat

L'estudi va revelar que els Hadza no buscaven la igualtat de manera generalitzada, sinó que el seu comportament era majoritàriament autointeressat:

• Tolerància a la desigualtat beneficiosa: En la condició on tenien més xips (avantatjosa), la majoria no va intentar igualar la situació. Tot i que un 40,9% va donar alguna cosa, molts no van donar prou per arribar a la igualtat, i un 30% fins i tot va agafar més xips, augmentant la desigualtat al seu favor.
• Aversió a la desigualtat desfavorable: En la condició on tenien menys xips (desavantatjosa), el 58,8% va optar per agafar xips de l'altre. En aquest cas, els resultats sí que es van aproximar a la igualtat (una mitjana de 5,8 tokens per al receptor de 12 possibles), però molts van agafar més del compte i el 21,4% va prendre-ho tot.
• El pes del "prendre": Els patrons de repartiment reals observats en la vida quotidiana només es van replicar en l'experiment quan els participants tenien l'opció d'agafar recursos en situacions de desavantatge.

4. Factors demogràfics i culturals

L'article identifica variables que influeixen en les decisions:

• Sexe i edat: Els homes i els joves van mostrar-se més pro-socials (més probabilitat de donar en situació d'avantatge i menys d'agafar en desavantatge). Això coincideix amb teories que suggereixen que els homes busquen majors beneficis socials a través del repartiment.
• Exposició a altres cultures: Els individus amb més contacte amb la cultura suahili i els mercats monetaris van mostrar una major tolerància a la desigualtat desavantatjosa (agafaven menys xips quan en tenien pocs). Això suggereix que la integració en el mercat podria estar erosionant les normes tradicionals de "repartiment sota demanda".

5. Conclusió: L'egocentrisme darrere de l'igualitarisme

L'estudi conclou que l'igualitarisme dels Hadza no sembla basar-se en una preferència psicològica estable per la justícia en privat, sinó que és un sistema mantingut per la demanda dels altres i per normes de compliment extern. En un entorn privat i sense risc de reputació, l'egoisme sol prevaldre sobre l'altruisme. Això implica que les societats caçadores-recol·lectores aconsegueixen la igualtat no perquè els seus membres siguin "nobles per naturalesa", sinó perquè ningú permet que l'altre tingui més.

Un disbarat rere l'altre (37)

ANÀLISI DEL PERSONAL DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL SECTOR PÚBLIC DEPENDENT EXERCICIS 2019-2023

La quantitat de treballadors públics al Sector Salut dependents de la Generalitat va augmentar en un 20% entre l'any 2019 i 2023. La població va augmentar un 3,5%. És a dir que vam passar de tenir 12 "sanitaris" públics per 1.000 habitants a 14 "sanitaris" per 1.000 habitants, amb un augment de despesa total del 42,41%. Si això hagués significat  una reducció significativa de les llistes d'espera i millora de la salut poblacional podríem dir que ha estat a fi de bé.

Al disbarat número 7 explico que el 2019 hi havia 860.972 persones esperant, per a cirurgia, per a visita o prova diagnòstica, un 11,3% de la població. Només per a intervenció quirúrgica hi havia 198.996 persones esperant el 2019, i 4 anys després n'hi havia 196.949, 2.047 persones menys, un 1% menys!!!. Aquest ha estat el resultat, hem augmentat en l'àmbit de la Generalitat un 20% els treballadors públics i un 42 % la seva despesa i hem disminuït un 1% la llista d'espera quirúrgica. Una dada com aquesta hauria de fer reflexionar seriosament sobre la productivitat a tots plegats, professionals, directius i polítics, i algú n'hauria de ser responsable. Jo ja ho vaig mostrar fa temps que tot això estava passant i no només pels treballadors a càrrec de la Generalitat. Llavors vaig dir: "en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari". Em referia als anys 2018-2023. 

Esdevé molt difícil d'explicar a qualsevol ciutadà sensat un augment d'un 16,5% de "sanitaris" (si ajustem pel creixement d'habitants) que només han permès reduir en un 1% la llista d'espera. I no passa absolutament res per ara, fins que un dia passarà.

Si a tot això hi afegim que el novembre de 2023 es va produir un salt quàntic en les condicions de treball a l'ICS, ens trobarem amb les dades de 2024 que a més d'arrossegar un augment de personal impressionant, hi ha uns augments salarials per hora més impressionants encara. Però avui no entrarem en això, ens limitarem a dir que és un disbarat augmentar el nombre de persones sense que augmenti l'activitat proporcionalment i es redueixi la llista d'espera. Això només té una explicació, que per als economistes es diu "captura del regulador", i per a un ciutadà qualsevol és una ensarronada amb els seus impostos. Encara que segurament n'hi ha d'altres d'explicacions que no sé trobar, per avui aquí ho deixo i comparteixo l'informe de la Sindicatura resumit amb IA on hi ha totes les dades i posa llum a tanta foscor.

L’Informe 15/2025 de la Sindicatura de Comptes destaca que la funció de Salut és la més important del sector públic de la Generalitat de Catalunya, tant pel nombre d’efectius com pel volum de despesa. A continuació, se’n detalla l’anàlisi específica:

Pes de Salut en el Sector Públic i Despesa

• Volum d'efectius: L’exercici 2023, la sanitat disposava de 112.683 treballadors, el que representa el 37,65% del total del personal del sector públic.
• Despesa de personal: La despesa en aquesta funció va ser de 6.033,4 milions d’euros, equivalent al 41,20% del total pressupostat per a personal de la Generalitat l’any 2023.
• Evolució (2019-2023): Va ser la funció amb un major increment de tot el període analitzat, amb un augment de la despesa del 42,41% i un creixement del nombre de treballadors del 20,16%

L'evolució del personal i de la despesa de la Generalitat de Catalunya entre els exercicis 2019 i 2023 es caracteritza per un creixement constant, especialment marcat per la resposta a la pandèmia de la covid i els posteriors processos d'estabilització de plantilles. A continuació se'n detallen els aspectes principals:

Dades globals de creixement del Sector Públic

• Nombre de treballadors: El sector públic va passar de 259.527 efectius el 2019 a 299.336 efectius el 2023, fet que representa un increment de 39.809 persones (+15,34%).
• Despesa de personal: La despesa va augmentar de 11.080,59 M€ el 2019 a 14.645,26 M€ el 2023, un creixement del 32,17%. Aquest augment superior al dels efectius s'explica pels increments retributius aprovats pel Govern (entre el 0,90% i el 3,50% anual), el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, i la recuperació de la paga de productivitat.

Les funcions bàsiques de l'estat del benestar han concentrat el major gruix del creixement:

• Sanitat: És la funció amb l'increment més gran. El nombre d'efectius va créixer un 20,16% i la despesa de personal es va disparar un 42,41% en el període. El 2023, la sanitat representava el 37,65% de tot el personal de la Generalitat.
• Educació: Els efectius van augmentar un 15,18% i la despesa un 26,56%. El 2023 concentrava el 36,42% dels treballadors.
• Seguretat i Justícia: Van créixer de forma més moderada en efectius, amb un 10,21% i un 2,77% respectivament.

Estructura i Grans Entitats de Salut

El 56,36% dels efectius de totes les entitats dependents de la Generalitat s’agrupen en cinc grans entitats sanitàries:

• Institut Català de la Salut (ICS): 52.442 efectius.
• Hospital Clínic de Barcelona: 7.885 efectius.
• Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí: 4.974 efectius.
• Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 4.913 efectius.
• Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: 4.880 efectius.

Composició per Col·lectius

Dins de la funció de sanitat, el personal es divideix en diversos col·lectius:

• Sanitaris: Representen el 72,88% del total de la funció sanitat.
• Administració i serveis: Personal de suport necessari per al funcionament del sistema.
• Investigadors i Docents: Col·lectius amb presència residual però específica en l’àmbit de la salut.

Impacte de la Covid-19 i Estabilització

• Personal Conjuntural: L’any 2020 es va produir un increment del 30,65% del personal de reforç per fer front a la pandèmia.
• Estructuralització de places: En els exercicis 2022 i 2023 es va produir un canvi significatiu on moltes places conjunturals van passar a ser estructurals. Només l'ICS va dotar 10.172 noves places pressupostàries per donar estabilitat a la plantilla.
• Temporalitat: A diferència d'altres funcions, la temporalitat estructural en sanitat va augmentar 4,92 punts percentuals entre 2019 i 2023, situant-se en el 40,50%. Això es deu al fet que, malgrat l'augment de places estructurals, a 31 de desembre de 2023 encara estaven pendents de finalitzar els processos selectius d'estabilització corresponents.

A continuació es detalla l'evolució del personal i la despesa de la funció de Sanitat entre els exercicis 2019 i 2023, p.10:

PS. Si us interessen les dades fines a plantilla equivalent 40h relacionades amb el conjunt del centres d'atenció hospitalària i especialitzada, aquestes són les taules disponibles per ara (Central de balanços):

L'augment en quantitat de treballadors torna a ser del 20%. 

A la taula dels costos unitaris segons categoria professional s'observa per exemple com el personal facultatiu assistencial en plantilla han passat de 86.389€ a 102.024€ un augment del 17% en quatre anys. 

Trilers en plena rambla, només ells saben on és la boleta.

PS. La nova guerra santa, per Joan Ramon Resina

PS. Mentrestant el procés de substitució ètnica avança amb rapidesa. Està dissenyat de forma eficient per tal que assoleixi el resultat volgut. Aquesta taula en mostra les darreres dades:

PS. Lectura essencial. Marc Argemí, La descripció, aquell acte subversiu

Els preus dels medicaments als USA

 Estimating US savings on outpatient prescription pharmaceuticals from international reference pricing

L'article "Estimating US savings on outpatient prescription pharmaceuticals from international reference pricing" (2026), publicat a la revista PNAS, quantifica l'impacte econòmic d'adoptar un sistema de preus de referència internacional (IRP) als Estats Units. L'estudi conclou que vincular els preus dels medicaments nord-americans als de cinc països d'ingressos alts (Canadà, França, Alemanya, Japó i el Regne Unit) generaria un estalvi massiu tant per al sistema públic com per al privat.

A continuació es detallen els punts clau de la investigació:

1. Metodologia de l'estudi

Els investigadors van analitzar dades d'utilització i despesa de més de 8.000 medicaments mitjançant l'Enquesta de Panell de Despeses Mèdiques (MEPS) de 2022 i la base de dades global de preus NAVLIN.

• Definició de preu de referència: Es va establir com el mínim entre el preu net mitjà dels EUA i la mitjana dels preus de llista dels cinc països de referència.
• Abast: La mostra analitzada representa el 86,7% de la despesa bruta en farmàcia i el 95% del volum total de receptes als EUA.

2. Estalvi nacional global

L'estudi projecta un estalvi anual de 184.000 milions de dòlars, el que representa una reducció del 51% de la despesa total en medicaments receptats en l'àmbit ambulatori.

• Medicaments de marca: Són els principals impulsors de l'estalvi, representant el 88,2% del total (uns 162.000 milions de dòlars).
• Comparació domèstica: L'estalvi amb preus de referència internacionals seria més del doble que l'aconseguit si s'apliquessin els preus més baixos actuals dels EUA (com els de l'Administració de Veterans o el "Big 4"), que només estalviarien 83.000 milions.

3. Impacte per tipus de pagador

L'estalvi es distribueix de manera desigual segons qui paga el medicament, depenent del seu poder de negociació actual:

• Asseguradores privades: Obtindrien l'estalvi absolut més gran, uns 82.200 milions de dòlars anuals.
• Medicare: Veuria reduïda la seva despesa de 114.000 milions a 44.000 milions, un estalvi del 62%, sent el pagador amb més potencial de millora a causa de les restriccions històriques per negociar preus.
• Medicaid: L'estalvi seria del 35% (uns 12.900 milions), ja que actualment ja gaudeix de descomptes estatutaris importants.
• Pacients (Despesa de butxaca): Les famílies estalviarien un 38,9% directament en els seus copagaments i costos directes.

4. Estalvi per classes de fàrmacs i malalties

L'impacte és especialment dràstic en malalties cròniques comunes:

• Agents metabòlics i cardiovasculars: Aquesta classe generaria el 43,6% de l'estalvi total.
• Malalties específiques: Els costos es reduirien més d'un 75% per a la diabetis (83,3%), la fibril·lació auricular (80,9%) i la insuficiència cardíaca (76,3%). Medicaments com la sitagliptina o la insulina aspart presenten disparitats de preu superiors al 85% respecte a l'estranger.
• Teràpies d'alt cost: Tot i representar menys del 2% de les receptes, els medicaments immunològics i antineoplàstics (per al càncer) generarien 37.400 milions de dòlars d'estalvi anual.

5. Conclusions i consideracions polítiques

Els autors argumenten que els preus inflats als EUA es deuen a un sistema que permet als fabricants fixar preus lliurement i a un sistema de patents que retarda l'entrada de genèrics.

• Equitat en salut: La reducció de preus podria millorar l'adherència al tractament i reduir les disparitats en els resultats de salut, especialment per a persones sense assegurança que sovint han de pagar el preu de llista complet.
• Sostenibilitat: L'aplicació d'aquesta política ofereix una via cap a la sostenibilitat fiscal a llarg termini per als programes públics com Medicare davant l'envelliment de la població.
• Riscos i limitacions: L'estudi adverteix que les farmacèutiques podrien intentar apujar preus en altres països per compensar les pèrdues als EUA, tot i que els sistemes de salut universals i els controls de despesa d'aquests països limitarien aquesta reacció. A més, els autors assenyalen que els estalvis podrien ser encara superiors, ja que han utilitzat preus de llista internacionals, que solen ser més alts que els preus nets reals a l'estranger.

La compra pública de medicaments als USA

The Growing Success of Medicare Drug-Price Negotiation 

L'article "The Growing Success of Medicare Drug-Price Negotiation" (2026), publicat al New England Journal of Medicine, analitza els resultats de la segona ronda de negociacions de preus de medicaments als Estats Units sota l'empara de la Llei de Reducció de la Inflació (IRA). Els autors argumenten que el programa és un èxit rotund que ha superat les expectatives inicials de la primera ronda.

A continuació se'n presenta un resum detallat basat en els punts clau:

1. Resultats de la Segona Ronda (2025)

El 25 de novembre de 2025, els Centres de Serveis de Medicare i Medicaid (CMS) van anunciar els nous preus per a 15 medicaments, que entraran en vigor el 2027.

• Estalvi massiu: Els nous preus són, de mitjana, un 44% més baixos que el que Medicare paga actualment. Aquesta xifra duplica l'estalvi aconseguit en la primera ronda (22% per a 10 medicaments).
• Motius de l'èxit: L'experiència prèvia de l'equip negociador, la millora dels processos i les regles de la IRA que estableixen un preu màxim (ceiling) han estat fonamentals.

2. Medicaments contra el càncer i la diabetis

L'impacte ha estat especialment notable en àrees on abans Medicare tenia poc marge de negociació:

• Càncer: En aquesta ronda s'han inclòs 4 medicaments oncològics (com Xtandi, Ibrance i Pomalyst). Com que aquests medicaments solien tenir descomptes privats molt baixos (inferiors al 10%), la regla del preu màxim de la IRA ha garantit estalvis significatius.
• Diabetis i obesitat: S'han negociat preus per a la família de la semaglutida (Ozempic, Rybelsus i Wegovy), amb reduccions de fins al 72% respecte al preu de llista. Els preus negociats per a medicaments com Tradjenta i Janumet també han estat més baixos que els de la ronda anterior.

3. Context Polític i Reptes Legislatius

Tot i que el president Donald Trump va fer campanya per derogar la IRA, el programa s'ha mantingut sota la nova administració, fet que en reforça la continuïtat a llarg termini. A més, la legalitat del programa ha estat avalada pels tribunals federals davant els reptes de la indústria farmacèutica.

Tanmateix, l'article alerta sobre noves amenaces:

• L'OBBBA de 2025: Aquesta nova llei (One Big Beautiful Bill Act) ha exclòs de la negociació dotzenes de medicaments per a malalties rares. Això inclou supervendes contra el càncer com Keytruda i Opdivo, fet que suposarà una pèrdua d'estalvi estimada de 9.000 milions de dòlars en la pròxima dècada.
• Pactes voluntaris: L'administració Trump ha impulsat acords voluntaris amb empreses com Novo Nordisk i Eli Lilly per fixar preus de 245 dòlars al mes per a certs medicaments, però l'article qüestiona la capacitat legal del govern per fer complir aquestes promeses si les empreses no les segueixen.

4. Perspectives de futur i limitacions

L'article preveu que l'estalvi continuarà creixent:

• Part B: A partir del 2026, Medicare començarà a negociar preus per a medicaments administrats en hospitals o clíniques, incloent-hi biològics com Botox o Cosentyx.
• Majors descomptes: A partir del 2028, el descompte mínim obligatori per a medicaments d'entre 12 i 16 anys d'antiguitat passarà del 25% al 35%.

Malgrat l'èxit, els autors assenyalen limitacions importants: els preus només s'apliquen als beneficiaris de Medicare (no als assegurats privats) i el govern ha d'esperar entre 9 i 13 anys després de l'aprovació d'un medicament abans de poder començar a negociar-ne el preu.

En conclusió, l'informe defensa que el Congrés hauria d'expandir aquest programa per millorar l'assequibilitat de més medicaments per a més pacients.

Un horitzó pel sistema públic als USA

Modernizing Medicare: Harnessing the Power of Consumer Choice and Market Competition

 El llibre "Modernizing Medicare: Harnessing the Power of Consumer Choice and Market Competition" (2023), editat per Robert Emmet Moffit i Marie Fishpaw, és una obra col·lectiva que proposa una reforma estructural profunda del programa Medicare als Estats Units. La tesi central del llibre és que, per salvar el sistema de la insolvència i millorar l'atenció als ciutadans, cal passar d'un model de planificació centralitzada a un sistema basat en la llibertat d'elecció dels consumidors i la competència del mercat.

A continuació se'n presenta un resum detallat basat en les fonts:

1. El context: Una crisi financera imminent

El llibre comença alertant sobre la precària situació financera de Medicare. S'estima que el Fons Fiduciari de l'Assegurança Hospitalària (Part A) serà insolvent l'any 2028, cosa que comportaria retallades automàtiques en els pagaments als proveïdors i posaria en risc l'accés dels beneficiaris a l'atenció mèdica,. A més, la despesa total de Medicare creix a un ritme del 8% anual, molt més ràpid que l'economia o els salaris. Aquesta situació es veu agreujada pel canvi demogràfic: el 2030 només hi haurà 2,5 treballadors per cada beneficiari.

2. El model d'èxit: Medicare Advantage i la Part D

Els autors argumenten que ja existeixen models dins del sistema que funcionen millor que el mètode tradicional de "pagament per servei" (FFS),.

• Medicare Advantage (MA): Un sistema on plans privats competeixen per oferir cobertura integral. Ha demostrat reduir les hospitalitzacions i oferir millors resultats mèdics (com una mortalitat un 33% més baixa en certs períodes) que el sistema tradicional.
• Medicare Part D (Medicaments): Funciona mitjançant negociacions privades entre plans i fabricants. Les despeses han estat un 48% inferiors a les projeccions originals del 2004, demostrant que la competència controla els costos millor que la regulació governamental.

3. La proposta clau: El "Premium Support"

La reforma proposada es basa en el model de "premium support" (suport a la prima),. En aquest sistema:

• El govern no paga directament per cada servei mèdic, sinó que fa una contribució anual fixa (definida) per cada beneficiari perquè aquest compri el pla de salut que prefereixi.
• L'import d'aquesta contribució es determina mitjançant subhastes competitives (bidding) entre els plans.
• Si un beneficiari tria un pla més car que la contribució del govern, paga la diferència; si tria un de més barat, pot estalviar diners o rebre beneficis addicionals.

4. Reformes estructurals necessàries

Perquè aquest mercat sigui eficient, el llibre proposa diverses mesures tècniques:

• Modernitzar el Medicare tradicional: El sistema antic s'ha d'actualitzar per poder competir en igualtat de condicions. Això inclou combinar les Parts A i B en un sol programa, simplificar els co-pagaments i establir un límit màxim de despesa de butxaca (catastrophic protection), quelcom que el sistema tradicional actualment no té.
• Inscripció per defecte: Proposen que els nous beneficiaris siguin inscrits automàticament a Medicare Advantage (amb l'opció de sortir-ne), tal com es fa amb molts plans de jubilació privats, per fomentar la participació en el sistema més eficient.
• Ajustament de riscos (Risk Adjustment): Cal millorar el sistema per assegurar que els plans rebin pagaments justos segons la salut dels seus enrollees, evitant que els plans evitin els pacients més malalts i prevenint manipulacions de dades per part de les asseguradores.

5. Beneficis econòmics i reptes polítics

L'anàlisi de Douglas Holtz-Eakin conclou que la transició al "premium support" podria reduir els costos totals del programa en un 11,5%, generant un estalvi estimat de 2,2 bilions de dòlars en 10 anys per als contribuents i els beneficiaris.

No obstant això, el llibre reconeix que la reforma és difícil des d'una perspectiva de "public choice" (elecció pública). Els votants sovint perceben qualsevol canvi en Medicare com una amenaça als seus interessos personals, la qual cosa converteix el programa en el "tercer rail" de la política nord-americana. Els autors conclouen que només quan les conseqüències del deute i els dèficits siguin evidents per a la majoria, es realitzarà que la competència és el camí més segur per preservar el programa.