La cláusula MFN

Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales

L'informe titulat «Irrupción de la geopolítica en la política sanitaria: política “Nación más favorecida” en Estados Unidos y precios de referencia internacionales» (publicat per Funcas en la seva Sèrie Economía y Sociedad, N.º 114) i elaborat per l'economista Jaume Puig Junoy, analitza l'impacte econòmic i geopolític de la nova política de preus de medicaments impulsada pels Estats Units.

Aquesta política, coneguda com a Nació Més Afavorida (Most Favored Nation, MFN), pretén vincular els preus dels medicaments de marca als EUA als preus (més baixos) que s'apliquen en un conjunt de països desenvolupats (principalment europeus) mitjançant un sistema de Preus de Referència Internacionals (IRP).

1. Lliçons de l'experiència europea amb els Preus de Referència Internacionals (IRP)

• Abrevació de procediments: L'ús d'IRP ha estat una pràctica habitual a Europa des dels anys novanta perquè permet aconseguir rebaixes de preus ràpides a curt termini amb baixos costos de transacció, sense necessitat de desenvolupar grans avaluacions de tecnologies sanitàries (HTA).
• Efectes secundaris i opacitat: A mitjà termini, els IRP generen tendències cap a la convergència internacional de preus i provoquen respostes estratègiques de la indústria farmacèutica, com ara el retard o la renúncia al llançament de nous fàrmacs en països amb preus de referència baixos.
• Generalització de la confidencialitat: Per esquivar els efectes de l'IRP i restablir els preus diferencials, els països i la indústria han recorregut massivament a descomptes i rebaixes confidencials, fent que els preus nets reals siguin inobservables i distanciant-se dels preus oficials de llista o facturació.

2. El diferencial de preus EUA-Europa i el debat del Free Riding

• El discurs del Free Riding global: Als EUA existeix un ampli consens polític bipartidista que interpreta que els elevats preus que paga el mercat nord-americà financen la major part de la I+D global, mentre que la resta del món se'n beneficia sense pagar la seva part justa (global free riding).
• Magnitud real del diferencial: Les dades de facturació mostren que els medicaments de marca sota patent als EUA costen més del doble que als cinc grans mercats europeus (Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Espanya). En canvi, els preus dels medicaments genèrics són sensiblement més baixos als EUA que a Europa.
• Causa real dels preus elevats als EUA: L'informe sosté que els preus alts als EUA no són només responsabilitat de la resta del món, sinó el resultat de febleses internes del seu propi sistema:
  • Absència de negociació centralitzada o d'exercici del poder de compra en programes com Medicare fins fa poc.
  • Paper de les Pharmacy Benefit Managers (PBM), intermediaris amb incentius perversos que retenen part dels descomptes i no els traslladen completament als assegurats ni copagaments.
  • Manca d'eines transparents d'avaluació del valor terapèutic afegit i la relació cost-efectivitat (HTA) per fixar disposicions a pagar justificades.

3. La política de preus "Nació Més Afavorida" (MFN) als EUA

• Evolució legislativa: La política MFN va ser inicialment proposada en el primer mandat de Donald Trump (2020), frenada pels tribunals i derogada el 2021. La segona administració Trump la va reintroduir el maig de 2025 mitjançant l'Executive Order 14297 i va obrir la negociació d'acords bilaterals confidencials amb 17 grans empreses farmacèutiques.
• Mecanisme de funcionament:
  • Cesta de referència: Inclou països de l'OCDE amb un PIB per càpita igual o superior al 60% del dels EUA.
  • Preu de referència: Es fixa prenent com a límit el segon preu net més baix d'aquesta cesta de països.
  • Canal directament al consumidor: Implementació de plataformes com TrumpRx.gov per oferir descomptes directes de fàrmacs a pacients nord-americans.
  • Incentius i amenaces: Exempció d'aranzels (0%) fins al 2029 per a les empreses que signin els acords i es comprometin a repatriar inversió de I+D i producció als EUA.

4. Impacte esperat a Europa i respostes estratègiques

• Impacte en l'accés i els fàrmacs nous: En la seva aplicació prospectiva a nous medicaments, es preveuen previs d'entrada més alts a Europa, retards en la comercialització als països de referència, o fins i tot decisions de no llançament o restriccions severes en la cobertura pública.
• Escenari del Regne Unit (Estratègia adaptativa): El govern britànic va signar un acord bilateral amb els EUA acceptant augmentar un 25% el preu net dels nous medicaments, elevar el pressupost farmacèutic i pujar el llindar de cost per AVAC del NICE, a canvi d'evitar aranzels i no ser utilitzat com a país de referència directa. Aquest acord implica un elevat cost d'oportunitat en salut per al seu sistema sanitari (NHS).
• Lleis de confidencialitat a la UE: Països com França, Alemanya i Espanya han impulsat canvis legislatius per reforçar la confidencialitat dels preus nets i protegir-se de les comparacions internacionals d'EUA.

5. Recomanacions per a Espanya

1. Geopolítica i dimensió europea: Reconèixer que la política de preus ha passat de ser una eina purament sanitària a una de geopolítica industrial i comercial, exigint una posició europea coordinada i unida davant la pressió dels EUA.
2. Protecció del pressupost sanitari: Evitar que els objectius industrials o comercials carreguin el seu cost sobre el pressupost de salut pública; si es persegueixen fites industrials, s'haurien de finançar amb un fons específic estatal.
3. Confidencialitat dels preus nets: Legislar la reserva i confidencialitat dels preus nets pagats i dels acords de risc compartit per evitar que s'utilitzin com a referència externa.
4. Fixació de preus per valor (HTA): Vincular les primes de preu dels nous medicaments a la demostració d'un valor terapèutic afegit real mitjançant avaluacions econòmiques i clíniques independents.
5. Separació de funcions: Separar clarament l'avaluació tècnica i científica de l'efectivitat i eficiència de la presa de decisions polítiques sobre finançament i preu.

Un disbarat rere l'altre (48)

Un bon gestor públic destaca per un ús eficient dels recursos. Això vol dir gastar en allò que genera més valor i no gastar més dels recursos que se li han encomanat. És a dir, del pressupost aprovat pel Parlament. Dit altrament, el seu exemple és un senyal cap a tota l'organització que encapçala. Si ell gasta sense aturador (que vol dir sense pressupost), quin motiu hi ha perquè d'altres no ho facin?

Doncs bé, la mala gestió pública del sector salut es pot resumir en un gràfic del propi Departament de Salut que es va circular fa uns mesos als periodistes  i que recullo aquí:

La diferència entre allò que es pressuposta i el que es gasta és tant bèstia que podrien estalviar-se de fer un pressupost i un cos de funcionaris d'intervenció. Caldria dir a tothom (i a totadon) que hi ha barra lliure, i que ximplet l'últim que no s'ho cregui. L'any 2025 el desviament pressupostari va acostar-se al 30%. Algú dirà, que hi havia pressupost prorrogat de 2023. Però és que per altres anys, l'excés mínim de despesa ha estat del 22%.

Les despeses financeres del deute de la Generalitat del 2025 van ser de 12.830 milions €, és a dir superiors al que s'havia pressupostat per a la salut dels catalans. A la pràctica es va gastar un 30% més en salut i les despeses financeres van ser el segon capítol de despesa. Gastar sense pressupost vol dir dèficit, i el finançament del dèficit té un cost que arriba a nivells inacceptables dels que ningú en parla.

I encara hi ha més. El pressupost aprovat per a 2026 ja accepta que hi haurà un diferencial de 3.748 milions, gairebé es gastarà un 22% més del que s'ha pressupostat. Cal dir com vaig explicar fa mesos, que aquesta és la vegada on el trilerisme pressupostari vigent ha destapat les seves vergonyes i ho ha posat a un powerpoint.

La despesa per càpita diuen que serà de 1.663€, però caldrà esperar a les dades equiparables a OCDE.

L'import final del pressupost aprovat per salut és una mica superior al que assenyala aquest powerpoint. Per a 2026 ´la despesa prevista és de 13.792 milions d'€.

L'any 2025 la despesa farmacèutica hospitalària de dispensació ambulatòria va ser de 1.855 milions €, i s'ha pressupostat per a 2026 1.276 milions €. Tot plegat és un disbarat rere l'altre.

Deixo també unes taules que mostren més dades comparades de la despesa sanitària que incorporen el 2024. Si voleu fer una ullada als anys anteriors, ho vaig explicar aquí..

El 6 % de despesa pública en salut respecte el PIB és la dada a recordar, i comparar.

La despesa sanitària privada és manté en una proporció de PIB inferior a fa 7 anys.

La despesa sanitària total respecte PIB és tant sols una mica inferior a la de Grècia, però és superior a la de Letònia.

I aquí m'aturo.

La universitat privatitzada

La privatización de la Universidad en España

 El llibre que es resumeix és La privatización de la Universidad en España (2025), escrit pel politòleg i catedràtic Carles Ramió (amb pròleg de Joan Subirats). A través d'una anàlisi assagística i fonamentada en dades oficials, l'autor denuncia com el sistema universitari públic espanyol —un model històric d'èxit i equitat— s'enfronta a una lenta i silenciosa decadència provocada per l'expansió accelerada de la universitat privada i la manca d'una estratègia pública adequada.

Capítol 1: La gran paradoxa: esplendor i decadència de la universitat pública espanyola

• Illa d'excel·lència pública: La universitat pública espanyola és un model d'èxit internacional: 40 de les 50 universitats públiques es troben entre les 1.000 millors del món (el 2,5% superior global), mentre que cap privada espanyola se situa en aquesta franja.
• Alt retorn socioeconòmic: Per cada 100 euros d'inversió pública, el sistema universitari públic genera 505 euros de facturació, 293 euros de PIB i 115 euros de rendes salarials.
• Un joc de suma zero: L'expansió exponencial de les universitats privades (moltes impulsades per fons d'inversió internacionals) no està actuant com a complement, sinó que amenaça directament el sistema públic absorbint la demanda i els recursos.

Capítol 2: És la universitat un ascensor social avariat?

• Eina fonamental d'equitat: El 44,5% de la població espanyola té accés a l'educació superior. Tot i que el context socioeconòmic ha augmentat les desigualtats generals, la universitat pública continua sent el principal mecanisme de mobilitat social per a les classes treballadores.
• Desajust amb el mercat laboral: S'analitza la sobrequalificació i la manca de sincronització entre certs graus amb molta demanda i sectors productius amb alta ocupabilitat (com les enginyeries o la salut).

Capítol 3: Les suposades misèries estructurals: endogàmia, engolament i cainisme

• Evolució de l'endogàmia: Tot i que històricament l'endogàmia ha estat un problema greu, s'ha reduït considerablement gràcies als filtres d'acreditació i a la implantació del model tenure track o programes de captació de talent com el Ramón y Cajal.
• Febleses culturals: S'examinen críticament l'egocentrisme de certs acadèmics que dificulten la transferència de coneixement i el clima intern de rivalitats i enveges.

Capítol 4: Desentrañando un misterio: el personal universitari (PDI i PTGAS)

• Dedicació del professorat: Ramió desmunta el mite de la desídia demostrant que la majoria del PDI treballa amb una intensitat molt elevada, tot i que hi ha perfils minoritaris amb baix rendiment.
• El PTGAS com a angle mort: El Personal Tècnic, de Gestió i d'Administració i Serveis pateix una manca de carrera professional horitzontal, una hipertròfia d'estructures de comandament i un dèficit de tecnificació avançada (gestió de dades, projectes de recerca, etc.).

Capítol 5: Un model de governança pervers

• Sistemes de govern nocius: Coexisteixen tres models (polític-corporatiu, gerencial i burocràtic) que generen una governança inestable i vulnerable als canvis rectorals.
• Atacs externs i pèrdua de reputació: Els equips de govern estan sotmesos a una fortíssima pressió mediàtica i judicial davant denúncies, conflictes o la irrupció d'actors externs privatitzadors.

Capítol 6: Assetjament i incompatibilitats a la universitat

• Canvi en el clima laboral: El llarg confinament per la COVID-19 va alterar la presencialitat i va agreujar les mefistofèliques dinàmiques laborals.
• Regulació obsoleta d'incompatibilitats: La normativa actual (que data de 1984) és tan draconiana que paralitza o penalitza activitats menors de divulgació i col·laboració amb mitjans o institucions, bloquejant precisament la transferència de coneixement que la pròpia llei incentiva.

Capítol 7: La universitat privada: entre el neoliberalisme i el "buenismo"

• Asfíxia financera deliberada: Comunitats com la de Madrid apliquen una política de retallades i asfíxia econòmica a les universitats públiques mentre faciliten la creació veloç de centres privats.
• El dèficit de places de màster: La falta d'oferta pública en títols de màster empeny milers d'estudiants cap a les universitats privades (on paguen fins a 10.000 € o més).
• El dogmatisme purista de l'esquerra: La negativa de sectors progressistes a permetre fórmules de gestió o finançament híbrides o competitives impedeix que les públiques puguin plantar cara a la privada.

Capítol 8: Propostes per sortir de l'embaràs (Decàleg de solucions)

Per tal de revertir la situació i protegir la universitat pública com a motor social, Ramió proposa 10 mesures clau:

1. Analitzar i denunciar la situació: Elaborar un informe independent i rigorós sobre la privatització real del sistema.
2. Autonomia real i retiment de comptes: Reduir la hiperregulació administrativa i avaluar la universitat per resultats.
3. Millorar la qualitat del personal: Generalitzar el model tenure track i incentivar el PTGAS.
4. Incentivar la transferència de coneixement: Repensar els sexennis i la divulgació científica.
5. Permetre competir en el mercat privat: Crear estudis o centres adscrits públics-privats a preus assequibles per captar alumnat internacional i no perdre la demanda de màsters.
6. Millorar la governança: Avançar cap a una selecció més professionalitzada de la direcció universitària.
7. Regulació estricta ex-ante de privades: Exigir el compliment rigorós dels estàndards de qualitat abans d'autoritzar noves privades.
8. Auditoria estatal a les privades recents: Avaluar de manera independent els centres de recent creació i tancar els que no compleixin els requisits.
9. Transformar la CRUE: Crear una associació exclusiva per a universitats públiques que defensi de manera unificada els seus interessos.
10. Incrementar el finançament públic: Assolir l'1% del PIB (o fins i tot revertir fins a 6.400 milions d'euros) repartits amb criteris de competitivitat, excel·lència i coordinació.

La integritat científica en dubte

 The Credibility Crisis in Science

El llibre The Credibility Crisis in Science (MIT Press), escrit pels professors Thomas Plümper i Eric Neumayer, analitza les causes, mecanismes i possibles solucions a la crisi de credibilitat que pateixen les ciències empíriques.

A diferència dels enfocaments tradicionals que es concentren exclusivament en els casos extrems de dades inventades o falsificades, els autors sostenen que la gran amenaça per a la integritat científica és el tweaking (els retocs o ajustos selectius en el disseny de la recerca i l'especificació dels models).

El llibre s'estructura en tres parts principals:

Part I: Is Science Broken? (Està la ciència trencada?)

• Definició de frau científic: Els autors argumenten que el frau no s'ha de definir pel mètode utilitzat, sinó per la intenció de manipular quantitats d'interès estadístic per obtenir un benefici personal o acadèmic (com publicar en revistes d'alt impacte, obtenir finançament o confirmar biaixos ideològics). Un resultat manipulat no és necessàriament fals, però la pràctica és enganyosa i fraudulenta.
• Tres nivells de manipulació:
  1. Fabricació de dades: Inventar informació sense haver fet la recerca.
  2. Manipulació de dades: Alterar o substituir valors en un conjunt de dades real.
  3. Tweaking (Ajustos o retocs): Seleccionar o canviar subtilment el disseny de la recerca, la mostra o l'especificació del model fins a trobar un resultat "publicable" (per exemple, \(p < 0.05\)) i ocultar les altres especificacions provades.
• L'amenaça del tweaking: Tot i que la fabricació i la manipulació de dades són greus, són relativament rares i més fàcils de detectar. El tweaking és extremadament comú, gairebé indistinguible de la recerca honesta i pràcticament impossible de provar en casos individuals, fent que l'impacte acumulat sobre la ciència sigui molt més devastador.
• Motius dels fraudulents: El llibre identifica diferents motivacions: la pressió del sistema acadèmic (publish or perish), la cerca de reconeixement i promocions, la necessitat de reduir el desordre de les dades reals i, sobretot, el biaix de confirmació o la dissonància cognitiva quan els dades no quadren amb les idees de l'investigador.

Part II: Researcher Degrees of Freedom (Els graus de llibertat de l'investigador)

Els autors analitzen com s'exploten els "graus de llibertat de l'investigador" en diferents metodologies:

1. Anàlisi de dades observacionals:
   • S'aprofita la incertesa del model per provar múltiples combinacions de variables de control, transformacions de variables o filtratges de la mostra (data trimming).
   • S'utilitza el HARK-ing (Hypothesizing After Results are Known / formular hipòtesis un cop es coneixen els resultats) per presentar correlacions fortuïtes com si fossin descobriments teòrics.
   • Exemples analitzats: L'estudi de Jung et al. que afirmava que els huracans amb nom femení maten més gent (fràgil davant petits canvis de mostra o especificació), o la troballa de Reinhart i Rogoff sobre el límit del 90% de deute/PIB.
2. Dissenys experimentals:
   • Tot i que els experiments redueixen la incertesa del model, donen als investigadors un control gairebé total sobre el disseny i la recollida de dades privades.
   • S'utilitzen estratègies de "pesca" (fishing), com provar múltiples tractaments o resultats i reportar només aquells que donen significatius, o repetir un experiment fins que un intent surt favorable.
   • Exemples analitzats: Els "pizza papers" de Brian Wansink, els experiments de parapsicologia de Daryl Bem sobre la percepció del futur i manipulacions de mostres en jocs del dictador.
3. Models causals (quasi-experimentals):
   • Mètodes com el Matching, el disseny de discontinuïtat de regressió (RDD), les variables instrumentals o el Difference-in-Differences no eliminen la dependència del model, sinó que la s'amaguen.
   • Els investigadors poden triar l'ample de banda (bandwidth), les variables instrumentals o el grup de control sintètic que produeixi l'efecte causal desitjat.
   • Exemple analitzat: L'estudi de Kristian Holden sobre l'impacte dels subsidis de llibres de text a Califòrnia, on els efectes desapareixen quan s'apliquen canvis de mostra o especificacions dinàmiques adequades.

Part III: Countering Fraud (Afrontar i combatre el frau)

Els autors analitzen les solucions actuals basant-se en tres pilars:

• Dissuasió (Deterrence): Les sancions acadèmiques o la criminalització del frau tenen un efecte molt limitat perquè la probabilitat de ser detectat és extremadament baixa. Els alertadors (whistleblowers) paguen un preu social i professional molt alt i pateixen sovint represàlies.
• Prevenció (Prevention): La formació en ètica no atura els fraudulents conscients. La preregistració de projectes ajuda en experiments, però no és una solució universal: no s'adapta bé a la recerca observacional i pot ser esquivada mitjançant proves prèvies no declarades.
• Detecció (Detection): Les eines d'anàlisi d'imatges (pixel peeping com el d'Elisabeth Bik), la llei de Benford o les p-curves poden identificar anomalias, però poques vegades poden demostrar la intenció fraudulenta d'un cas individual de tweaking.

La proposta dels autors

Atès que provar la intenció de frau és gairebé impossible, els autors proposen canviar el focus: no es tracta de demostrar la deshonestedat, sinó d'avaluar la robustesa dels resultats.

1. Transparència brutal de les dades: Proposen un esquema de classificació de transparència de dades on s'exigeixi compartir tant les dades brutes com el codi de transformació i la mostra final de replicació.
2. Proves de robustesa obligatòries i dirigides per revisors: La fragilitat d'un resultat indica un alt grau de tweakability. Per evitar que els autors triïn únicament les proves de robustesa que els afavoreixen, els editors i revisors de les revistes han de determinar quines proves de robustesa alternatives s'han d'executar abans d'acceptar un article.

Frau mèdic

 The Cost of Trust: The Butcher Surgeon and the Scandal that Shamed British Medicine

El llibre The Cost of Trust: The Butcher Surgeon and the Scandal that Shamed British Medicine (2025/2026), escrit per Deborah Douglas (amb Tracy King) i publicat per Mudlark/HarperCollins, narra en primera persona un dels escàndols mèdics i judicials més greus de la història del Regne Unit.

L'obra detalla com el cirurgià de mama Ian Paterson va mutilar i sotmetre a tractaments innecessaris o incomplets centenars de pacients durant més d'una dècada, així com la llarga batalla de les víctimes per aconseguir justícia i reformar el sistema sanitari.

1. La història personal de Deborah Douglas

• De la infància humil al diagnòstic: Deborah Douglas relata els seus orígens en una família treballadora de Birmingham, la pèrdua dels seus pares a causa del càncer i la seva trajectòria com a professional de la indústria aeroespacial a Rolls-Royce.
• L'entrada al sistema privat: L'any 2003, en trobar-se un bult al pit, decideix utilitzar la seva assegurança mèdica privada i és derivada a l'hospital privat Spire Parkway, on coneix el cirurgià Ian Paterson i la seva infermera de confiança, Bethan Lloyd Owen.
• Mutilació i quimioteràpia innecessària: Paterson i el seu equip li asseguren que té un càncer curable i la sotmeten a una mastectomia amb reconstrucció TRAM, extirpació de gànglis limfàtics, set mesos de quimioteràpia i, més tard, a una operació per extreure la vesícula biliar.
• El descobriment de la frau: Anys després, mitjançant informes mèdics independents, Deborah descobreix que Paterson li va realitzar una «mastectomia incompleta» (deixant-li un 40% del teixit mamari) i que la quimioteràpia que va patir no estava justificada i li va aportar un benefici de mortalitat de menys de l'1%, exposant-la a riscos greus com la leucèmia.

2. El modus operandi d'Ian Paterson i el bloqueig institucional

• Mastectomies «cleavage-sparing» i cirurgies innecessàries: Paterson operava tant a la sanitat pública (Heart of England NHS Foundation Trust - HEFT, als hospitals de Solihull i Good Hope) com a la privada (Spire Healthcare). Realitzava procediments no autoritzats coneguts com a mastectomies cleavage-sparing (deixant teixit mamari per motius suposadament cosmètics), operava lesions benignes com si fossin càncers i falsificava codis mèdics per cobrar de les asseguradores.
• Manipulació i «grooming» comunitari: Aprofitava el seu carisma, la seva reputació de «salvador» i la seva presència a la directiva del grup de suport Breast Friends Solihull per guanyar-se la confiança absoluta dels pacients i recrutar-los cap a la clínica privada.
• Alertes ignorades i whistleblowers: Metges i col·legues de Paterson (com els drs. Andrew Stockdale i Hemant Ingle) van intentar denunciar la pràctica des del 2003. Tanmateix, la direcció de l'NHS i de Spire va ocultar les investigacions internes (Wake Report, Polson Report) sota clàusules de confidencialitat de recursos humans per evitar demandes i protegir els seus beneficis econòmics i de llistes d'espera.

3. La batalla judicial, la condemna i les indemnitzacions

• Suspensió i procés penal: Paterson va ser suspès el 2011, i el 2015 la fiscalia el va acusar de delictes de ferides greus amb intenció (Wounding with Intent / GBH).
• Sentència històrica: El 2017, la Nottingham Crown Court va declarar Paterson culpable de 17 delictes de ferides amb intenció i 3 de ferides il·legals contra 10 pacients. Tot i ser condemnat inicialment a 15 anys de presó, la Cort d'Apel·lació va elevar la pena a 20 anys de presó per la gravetat i crueltat dels seus actes.
• Acord d'indemnització: Les víctimes van aconseguir un acord de demanda col·lectiva per un valor de 37 milions de lliures (que posteriorment va augmentar fins als 50 milions), destapant a més la manca de regulació i assegurances en la medicina privada al Regne Unit.

4. La Investigació Independent (James Inquiry) i les Inquestes de Mortalitat

• Informe del bisbe Graham James (2020): Fruit de les pressions de Deborah i altres activistes, el govern va encarregar una investigació independent. L'informe va concloure que l'escàndol no era només l'acció d'un metge deshonest, sinó la fallada d'un sistema sanitari afectat per una «ceguesa voluntària» (wilful blindness). Es van emetre 15 recomanacions per reformar el consentiment informat, la supervisió dels comitès multidisciplinaris (MDT) i la regulació dels hospitals privats.
• Inquestes coronàries per mort de pacients: El 2020 es van obrir investigacions judicials de la coronia (coroner's inquests) sobre la mort de desenes de pacients de Paterson. Les dades van revelar que dels 1.206 pacients de mastectomia de Paterson, prop del 60% havien après o havien mort, convertint-se en una de les investigacions de mortalitat mèdica més grans de la història de la Gran Bretanya.

5. El rerefons humà i familiar

• Paral·lelament a la seva tasca com a presidenta de Breast Friends Solihull i portaveu als mitjans de comunicació, Deborah narra la lluita de la seva filla Jen, a qui diagnosticaren un limfoma de Hodgkin durant el seu embaràs.
• Jen va aconseguir superar la malaltia gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant alemany (Jorn), oferint un contrast entre el dolor causat per la negligència de Paterson i la capacitat de salvar vides que té la medicina basada en la ciència i la transparència.

IA pertot arreu (40)

 Medical AI has a proof problem

Resum de l'article de FT del 18 de setembre.

Aquest article del Financial Times, escrit per Sarah Neville, analitza la bretxa existent entre els grans avanços teòrics de la intel·ligència artificial (IA) en la medicina i el seu impacte real en la millora de la salut dels pacients.

1. El "problema de prova" (Falta d'evidència clínica real)

• Tot i les promeses i grans expectatives de la IA per agilitzar diagnòstics i reduir la càrrega de feina dels metges, hi ha molt poques proves que realment millorin la salut dels pacients o la seva evolució clínica.
  
  
• Moltes eines s'implanten als hospitals sense estudis previs suficients en entorns de treball reals, generant de vegades alertes falses o innecessàries que acaben frustrant el personal mèdic.
  
  

2. Dèficit de transparència i dades

• Existeix una falta de claredat per part dels desenvolupadors sobre quines dades han utilitzat per entrenar els seus models i quina metodologia han seguit per validar-ne l'eficàcia.
  
  
• Sovint les empreses presenten dades de rendiment en entorns de laboratori controlats, però no aconsegueixen replicar aquests resultats en el món real, ja que no s'ajusten a la complexitat del dia a dia hospitalari.
  
  

3. Regulació i aprovacions laxes

• Un estudi citat de la Universitat de Stanford revela que la FDA (EUA) va autoritzar 258 dispositius mèdics de IA fins al 2025, de les quals només un 2,4% comptaven amb dades d'assaigs clínics rigorosos.
  
  
• Gran part de la documentació presentada a l'administració està basada en "estudis de laboratori" aportats pels mateixos fabricants, que sovint no són fàcilment verificables ni aplicables.
  
  

4. Riscos de biaix i desigualtat

• Si els algoritmes d'IA s'entrenen amb dades que no representen bé la diversitat de la població, poden perpetuar o empitjorar les desigualtats en l'atenció sanitària.
  
  
• Es destaca l'exemple d'algoritmes de gestió de recursos que van subestimar les necessitats de pacients de minories o que no parlaven anglès.
  
  

5. La necessitat d'un canvi de model

• Els experts i metges reclamen un canvi de direcció: en lloc de centrar-se en "l'efecte sorprenent" de la tecnologia, cal posar el focus en demostrar un benefici clínic real, avaluar-ne l'impacte en la salut i protegir les dades dels pacients.