Gene Writing: A New Type of Genetic Engineering
This Company Wants to Rewrite the Future of Genetic Disease
January 18, 2021
CRISPR 2020, a breakthrough year
2020 Was the Turning Point for CRISPR
At an Oregon hospital in March, a patient with a type of inherited blindness became the first to receive a gene-editing injection directly into their eye. It was the first time CRISPR was used in an attempt to edit a gene inside someone’s body. A second person this year also received the experimental treatment, which is designed to snip out a genetic mutation responsible for their severe visual impairment.
Despite its versatility, CRISPR is still error-prone. For the past few years, scientists have been working on more precise versions of CRISPR that are potentially safer than the original. This year, they made notable progress in advancing these new versions to human patients.
January 17, 2021
January 16, 2021
January 15, 2021
Precision medicine
Precision Medicine for Investigators, Practitioners and Providers
Many topics under the same umbrella:
Table of Contents
Introduction
2. Role of genomics in precision medicine
3. High throughput omics in the precision medicine ecosystem
4. Infant gut microbiome
5. Paraprebiotics
6. Fecal transplantation in autoimmune disease
7. Drug pharmacomicrobiomics
8. CRISPR technology for genome editing
9. Engineering microbial living therapeutics
10. Organ on a chip
11. Multicellular in-vitro organ systems
12. The role of biobanks in biomarker development
13. Translational interest of immune profiling
14. Organoid pharmacotyping
15. Large datasets for genomic investigation
16. Modern applications of neurogenetics
17. Genomic profiling in cancer
18. Genomics in pediatrics
19. Genomics of gastric cancer
20. Genomics of prostate cancer
21. MicroRNAs and inflammation markers in obesity
22. MiRNA sequencing for myocardial infarction screening
23. Cell free DNA in hepatocellular carcinoma
24. Non coding RNA in cancer
25. Germline variants and childhood cancer
26. Pharmacogenomics in cancer
27. Proteomic biomarkers in vireoretinal disease
28. Proteomics in respiratory diseases
29. Cardiovascular proteomics
30. Host genetics, microbiome, and inflammatory bowel disease
31. Sampling, Analyzing, and Integrating Microbiome ‘omics Data in a Translational Clinical Setting
32. Omics and microbiome in sepsis
33. Molecular and omics methods for invasive candidiasis
34. Lipid metabolism in colorectal cancer
35. Salivary volatolome in breast cancer
36. immunodiagnosis in leprosy
37. decision support systems in breast cancer
38. Electronic medical records and diabetes phenotyping
39. Clinical signature of suicide risk
40. Machine learning and cluster analysis in critical care
41. Artificial intelligence in gastroenterology
42. Algorithms for epileptic seizure prediction
43. Precision medicine in ophthalmology
44. Phenotyping COPD
45. Lifestyle medicine
46. Precision medicine for a healthier world
47. Aging and clustering of functional brain networks
48. Nutrigenetics
49. Genome editing in reproductive medicine
50. MRI guided prostate biopsy
51. Precision Nutrition
52. Theranostics in precision oncology
53. Precision medicine in daily practice
54. Imaging in precision medicine
55. Organoid for drug screening
56. Printing of personalized medication using binder jetting 3D printer
57. 3 D printing in orthopedic trauma
58. Consumer genetic testing tools in depression
59. The future of wearables
60. Tumor heterogeneity and drug development
61. Smartphone based clinical diagnosis
62. Smartphone biosensing for point of care use
63. Data security and patient protection
64. Blockchain solutions for healthcare
65. Ethical questions in gene therapy
66. Pitfalls of organ on a chip technologies
67. Regulatory issues of artificial intelligence in radiology
68. Academic industrial alliance
69. The future of precision medicine
70. Precision Medicine Glossary
71. Useful internet sites
January 14, 2021
January 13, 2021
January 12, 2021
January 11, 2021
January 10, 2021
January 9, 2021
Business rules
The Six New Rules of Business. Creating Real Value in a Changing World
1. Intangibles drive value, not the balance sheet: Reputation, trust, and other intangibles—not profit—drive business value and cannot be measured in traditional ways
2. Purpose over profits: Businesses serve many objectives beyond shareholder value. Purpose is more than a slogan; it is revealed through how the company operates and the decisions it makes. Taken seriously, the Purpose signals long term goals and helps the company prevail over short-term pressures.
3. Corporate Responsibility is more than your carbon footprint: Corporate responsibility is defined far outside the business gates—extending through the supply chain and ecosystem to an engaged public.
4. Employees are more than 'stakeholders' -- they are the business: Employees are corporate allies that hold businesses accountable, connect social and environmental issues to business priorities and give voice to risk and competitive advantage in a culture of growing inequality and social unrest.
5. Culture is King: Competition for talent and a focus on innovation and the human element take precedence over capital markets.
6. Co-create, don't compete: When the system is at risk, enlist business partners along the supply chain to raise the bar for the industry as a whole, and win.
January 8, 2021
January 7, 2021
Moments determinants en la política sanitària
Moments determinants en la política sanitària
My article in Valors magazine, January issue (in catalan):
La immediatesa i el dinamisme del món en que vivim ens porta massa sovint a considerar la política sanitària com el fruit de la decisió puntual, fruit d’una resposta a un problema o controvèrsia del moment. Pensem en polítics reactius i poc proactius, i massa sovint encertem. Ens cal una mirada més panoràmica per comprendre que darrera tota política sanitària cal trobar-hi uns valors socials que li donen fonament. És a dir, uns criteris sobre allò que considerem bo i just per a la societat. En ocasions es referiran als objectius o resultats finals i en d’altres als mitjans per assolir-los. Si bé la rellevància d’aquests criteris és determinant per als objectius, en relació als mitjans cal tenir present a més a més la seva efectivitat, i per tant un judici expert sobre allò que de veritat funciona.
L’objectiu final de tota política sanitària descansa sobre la millora de la salut poblacional però alhora va més enllà, alguns hi podríem afegir el benestar com a concepte. La resposta dels governs per assolir-ho és diversa segons les prioritats que mostren. L’any 2006 la Unió Europea va considerar que els sistemes de salut són un pilar de la protecció social, de la cohesió i de la justícia social, i va assenyalar que la universalitat, l’ accés a l’assistència de qualitat, l’ equitat i solidaritat són els valors europeus compartits[i]. És en aquest marc i en el seu desenvolupament, on es fonamenta la política sanitària.
L’adopció de decisions públiques en relació a aquests valors essencials requereix d’un consens polític. Pertoca al parlament i al govern assenyalar què signifiquen exactament aquests valors compartits (objectiu) i quines decisions cal adoptar per assolir-los (mitjans). L’existència d’un consens social sobre aquestes qüestions esdevé una peça clau de l’engranatge. Més enllà de l’acord polític parlamentari, cal que tots els actors que participen en el sistema de salut s’orientin cap a la mateixa direcció. I precisament un dels elements que es consideren factor d’èxit d’un sistema sanitari és el consens social. Ens cal doncs una política sanitària basada en el màxim consens possible per tal de tenir un sistema eficient i equitatiu que perduri.
Distingir aquells mitjans que poden ser efectius per assolir objectius d’eficiència i equitat d’aquells que no ho són, esdevé una prioritat. Disposar d’evidència per tal de contrastar aquelles decisions que produiran el millor resultat és crucial, però alhora complex. La complexitat prové de les singularitats i del context on es desenvolupa cada política. Allò que ha funcionat en un lloc i moment determinat, pot ser difícil de ser reproduït en un altre. Malgrat aquest atenuant, saber allò que funciona amb un criteri expert i objectiu ha d’ajudar a millorar les decisions. Molts informes d’experts sobre reforma sanitària han tractat d’adoptar aquesta perspectiva, si bé amb impacte força limitat. La falta d’aplicació del consell expert té a veure almenys amb les dificultats d’establir consensos amplis i la comprensió del procés polític.
La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va acordar el febrer de 2013 impulsar el treballs per assolir un acord per a la salut a Catalunya en el marc d’un model propi. Aquest acord es va traduir en el Pacte Nacional de Salut on es van definir les bases del sistema sanitari català, estables i consensuades per tots els agents implicats. Dins la comissió de treball hi havia els representants dels diversos grups parlamentaris i els agents que formen part del Consell Català de la Salut. Els treballs de la comissió es van desenvolupar en vuit grans àmbits temàtics. Es va prendre com a referent els 6 blocs inicials que segons l’Organització Mundial de la Salut han de constituir un sistema sanitari, i s’hi van afegir dos àmbits identificats com a claus pel sistema (la recerca i innovació, i el compromís ciutadà). Els àmbits van ser doncs: finançament i cobertura, professionals, prestacions i catàleg de serveis, model de serveis, avaluació i transparència, recerca i innovació, compromís ciutadà, i governança.
Entrar en el detall del contingut dels 83 acord va més enllà del que es pretén en aquest article, tant sols es farà una breu referència als 2 primers. En l’àmbit de finançament i cobertura s’assenyala amb claredat l’opció per un accés universal de la ciutadania al Sistema Nacional de Salut i alhora s’estableix un criteri de nivell de finançament públic en salut suficient i sostenible, que es relacioni amb el nivell de riquesa del país i que convergeixi amb la despesa de països amb producte interior brut per càpita equivalent i sistema sanitari similar.
En l’àmbit dels professionals es considera que la planificació de necessitats de professionals, les competències i capacitats acreditades han de ser objecte reconsideració atenent als canvis sociodemògràfics, econòmics i tecnològics. S’explicita l’èmfasi en el professionalisme com a criteri que guia la relació entre professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors, i la necessitat d’establir mecanismes per tal de fer efectiva la participació dels professionals en l’elaboració de polítiques i la gestió.
El procés per arribar a aquest conjunt d’acords va ser fruit d’una elevada participació. Diversos motius singulars van impedir que la totalitat dels representants confirmessin el seu acord al darrer moment. Va ser aprovat per tots els membres excepte partits a l’oposició i sindicats. Cal assenyalar que en l’elaboració del document hi van haver contribucions de tots, també d’entitats i grups polítics que van donar finalment el seu suport.
En el moment actual cal fer èmfasi novament en aquest consens que desitja la ciutadania, i les bases perquè això sigui possible hi són, només cal teixir-les acuradament i amb generositat. On són les dificultats per avançar doncs. Des del meu punt de vista, la polarització política fa perdre el nord sobre quins són els valors autèntics de la política sanitària. Quan es discuteix sobre els valors sovint hi ha més acord que conflicte. En canvi, la perspectiva partidista sobre els mitjans i decisions per assolir els objectius finals de millora de la salut poblacional fa confondre (intencionadament) el que es pretén amb la forma d’assolir-ho. I aleshores entra el tercer element, que és la necessitat d’eines i metodologies tècniques i expertes que en moltes ocasions obliguen a un esforç de comprensió major del que alguns acceptarien com a normal.
Novament el parlament ha demanat ara un nou pacte nacional de salut, sense fer cap referència al que ja es va fer. No som capaços ni d’aprendre del passat. El risc de confluir en els mateixos paranys és elevat i caldria un esforç seriós que permetés evitar-los. El moment en que es proposa tampoc ajuda, ens trobem a finals d’una legislatura i començament d’una altra. El context de la pandèmia ha fet veure a molts les mancances que ja coneixiem i havíem explicat anteriorment. Ara bé, insistir en un pacte sense cap capacitat de disposar de nous mitjans i recursos diferents als actuals pot comportar clarament un nova paràlisi de la política sanitària. Només un canvi substancial mitjançant una sobirania fiscal permetrà apalancar un nou sistema de salut d’acord amb els valors, expectatives i nivell de desenvolupament econòmic de Catalunya.
January 6, 2021
Subscribe to:
Posts (Atom)