Té múscul la indústria biotech? (3)

Els periodistes busquen trobar notícies positives per explicar. La recerca biomèdica s'ha acabat convertint també en una font barata d'expectatives que obren la porta a nous medicaments. Obren tant la porta que hi ha corrent d'aire des de fa temps.

Llegeixo al diari la gran satisfacció d'un centre de recerca per un article que han publicat a Cancer Cell sobre un test sobre una biòpsia líquida que no és biòpsia sinó una anàlisi d'ADN circulant. I la notícia de veritat és que han decidit no patentar-ho per tal que d'altres ho puguin replicar. I jo ho trobo excel·lent i és el que moltes vegades he demanat que passi. Ara bé, convé seguir-ho d'aprop perquè si hi ha d'altres que se n'aprofiten i ho acaben patentant amb modificacions (que ha passat altres vegades) llavors no anem bé. Perquè acabarem on ja sabem, finançament públic de la recerca a canvi de l'apropiació privada de l'excedent.

I l'exemple de les llicències n'és un altra mostra clara del desgavell. En podem agafar una de recent cap una empresa de matriu xinesa que s'ha fet des de Vall d'Hebron, ANEW Medical. Cotitza al Nasdaq i tot sembla molt nordamericà, quan en realitat no ho és.

Busco quin és l'import rebut per aquesta llicència i no ho sé trobar als estats financers. I com aquesta tantes altres. El problema profund de fons és la manca de transparència en els resultats econòmics de la recerca. Ho dic des de fa anys i crec que ha arribat el moment d'establir una moratòria per no augmentar la inversió pública en recerca fins que no es resolgui aquesta qüestió.

La qüestió no és si té múscul la indústria biotech propera, que ja sabem que no, malgrat que en recerca hi hagi aportacions de qualitat. La qüestió és qui se n'està apropiant en estadis inicials. La paradoxa xinesa és ja la màxima.

PS. Cal dir que el motiu que apareguin tantes notícies també té a veure també amb la recerca de fons per la recerca, és una mostra de l'estratègia de maximitzar pressupostos.

PS. Aprofito per constatar l'inici de la fragmentació assistencial dins els hospitals. L'oncologia ha provocat que es modifiqués la funció de producció i hagi creat un hospital dins l'hospital, amb els seus propis laboratoris i serveis.

Qui paga el copagament? (3)

 ANÁLISIS DEL GASTO FARMACÉUTICO AMBULATORIO SEGÚN MORBILIDAD

Anteriorment ja he fet referència a qui paga el copagament. La setmana passada vam presentar un treball amb JM Inoriza i M Carreras a les jornades d'Economia de la Salut dues comunicacions, una que anava d'anàlisi de la despesa farmacèutica amb recepta segons morbiditat i una altra sobre mesura d'episodis de malaltia. Enmig de la presentació vam mostrar quin és el copagament mitjà segons grups de malalties. El resum és aquest:

	Consumidores	Promedio copago	Promedio gasto	% copago
Estado de salud sano	18.629	7,60	28,21	26,9%
Historia de enfermedad aguda significativa	4.234	14,96	61,20	24,5%
Enfermedad crónica menor única	7.694	19,83	91,32	21,7%
Enfermedad crónica menor en múltiples sistemas orgánicos	3.413	39,22	228,88	17,1%
Enfermedad dominante o crónica moderada única	14.443	34,34	328,44	10,5%
Enfermedad significativa crónica en múltiples sistemas orgánicos	10.552	55,55	817,26	6,8%
Enfermedad dominante crónica en tres o más sistemas orgánicos	1.716	69,93	1.554,02	4,5%
Neoplasias dominantes, metastásicas y complicadas	21	46,52	800,06	5,8%
Necesidades sanitarias elevadas	156	71,74	1.646,53	4,4%
	60.858	28,03	305,24	9,2%

És a dir, d'una població de 95.647 persones (Baix Empordà, escapçant Sant Feliu), n'hi ha 60.858 que han pres medicaments amb recepta finançats públicament, un 63% de la població. De mitjana van gastar 305 € durant el 2021, i el copagament mitjà efectiu va ser del 9,2%.

Si ens fixem en els grups de malalties, el copagament màxim anual es troba en malalties cròniques en tres o més sistemes orgànics, amb 69 €, i les de necessitats sanitàries elevades 71€, i  el que menys a les persones sanes amb 7,6 €. Tal com es pot veure, l'import de la despesa és notable a mesura que avancem cap a grups de persones amb més malalties o més greus, però els topalls del copagament eviten copagaments excessius.

Moments crítics per a la democràcia liberal

 Martin Wolf on democracy’s year of peril

En Martin Wolf mostra el seu emprenyament amb la situació política que estem vivim i ho fa amb un podcast magnífic que cal escoltar sencer. En el fons de tot hi ha els autòcrates que ocupen el poder o volen ocupar-lo, i generen un estat on ja ningú pensa en què és veritat perquè no es confia en ningú. Mitjans de comunicació i justícia es troben al servei dels autòcrates i els partits autoritaris que els donen suport.

En altres posts he reflectit el que pensa i que majoritàriament comparteixo. Aquí hi ha tots els posts on el cito.

Diu, cal actuar ràpid per contrarrestar la situació, però jo no veig pas cap consens en aquest sentit... Veig que la gent no vota per allò que vol, sinó que vota per fugir d'allò que no vol...

Agents dobles a la regulació farmacèutica (2)

 Pharmaceutical industry self-regulation and non-transparency: country and company level analysis of payments to healthcare professionals in seven European countries

La indústria farmacèutica va pagar 232 milions a professionals i societats científiques en concepte de transferències de valor. Tenint en compte que la despesa farmacèutica pública són 27.730 milions €, això és el 0,8%. Aquesta és la xifra a retenir. Transferència de valor vol dir participació en l'excedent, o també se'n diu formació. El resum de l'article en un sol gràfic és aquest:

Les conclusions són clares, cadascú les pot obtenir a simple vista.

I si voleu una explicació d'un cas i el que representa, aquí ho trobareu. Més clar impossible 150k de variable, a un metge del sector públic. Evidència anecdòtica i prou.

El més important és el que no s'explica, i té a veure amb el que vaig assenyalar sobre agents dobles. Ara bé, veient la proporció en la facturació total del sector, inferior a 1%, podem dir que l'import total repartir és restringit, però encara no exclou l'ombra del dubte.

Els llibres més inspiradors per aquest estiu

Aquesta és la meva tria de llibres per aquest estiu. Alguns d'ells ja els he començat, d'altres hauran d'esperar. Gaudiu-los.

(aquest el vaig posar en anglès com a llibre del 2023, però ara ha aparegut la versió traduïda)

Qui paga el copagament farmacèutic? (2)

 Mirant l'informe de la Central de Resultats sobre Atenció Primària (p.45) observo quin és el copagament segons renda vigent i a quina població afecta. Recordem quins imports del preu dels medicaments es paguen segons renda:

Assegurats en actiu	Aportació sobre el PVP
Rendes inferiors a 18.000 € l'any	40%
Rendes entre 18.000 i 100.000 € l'any	50%
Rendes iguals o superiors a 100.000 € l'any	60%
Col·lectius exempts d'aportació	0%

I si un és pensionista aleshores el 40% i 50% passa a ser 10% i té un sostre màxim mensual de 8,23€, 18,52€. I si té renda superior a 100.000€, es manté el 60% i hi ha un llindar de 61,75€ respectivament.

Exempts de copagament: població que rep una renda mínima d’inserció (RMI), una renda activa d’inserció (RAI), una renda garantida de ciutadania (RGC), se li ha exhaurit el subsidi per desocupació, rep una pensió no contributiva (PNC).

Aquesta és la situació del 2022:

Anteriorment ja ho vaig explicar. Observo que a Espanya la farmàcia gratuïta representa el 16,2% de la població el 2022, a Catalunya segons aquesta taula seria 3,6%. Alguna cosa no lliga, o la taula no reflecteix les dades reals, o les dades reals reflecteixen un disbarat. Que algú ho revisi.

PS. La resposta a la pregunta, alguns catalans paguen el que no paguen altres.

La innovació dinàmica als medicaments

 Achieving dynamic efficiency in pharmaceutical innovation: Identifying the optimal share of value and payments required

En diferents ocasions s'ha argumentat que l'avaluació del cost-efectivitat dels medicaments té en consideració tant sols una visió estàtica. La hipòtesi és que els fabricants posen un preu basat en un llindar de QALY acceptable d'acord amb el període de protecció de patent. En canvi s'oblida el valor post-patent, i que la quantitat i qualitat d'innovació que aporta en el temps no es considera. Jo no puc contrastar aquesta hipòtesi. El que si sé és que un article recent ha revisat la qüestió i diu:

The share of value that would maximise long-term population health depends on how the quantity and quality of innovation responds to payment. Using evidence of the response of innovation to payment, the optimal share of value of new pharmaceuticals to offer to manufacturers is roughly 20% (range: 6%–51%). Reanalysis of a sample of NICE technology appraisals suggests that, in most cases, the share of value offered to manufacturers and the price premium paid by the English NHS were too high. In the UK, application of optimal shareswould offer considerable benefits under both a public health objective and a broader view of social welfare. We illustrate how an optimal share of value can be delivered through a range of payment mechanisms including indirect price regulation via the use of different approval norms by an HTA body.

Per tant el valor transferit als fabricants és superior al desitjable al NHS. I la taula clau, allò que es paga i el que s'hauria de pagar segons els autors:

 

Els autors avisen de la simplificació d'alguns supòsits i de com els seus resultats difereixen d'altres aportacions. Tot plegat és una mostra més que és un camp fèrtil per a la recerca, i obert a nous horitzons i respostes.

El medicament fet a mida (2)

Pharmacogenomics: current status and future perspectives

Aquest article de revisió és útil per aclarir conceptes i perspectives sobre farmacogenòmica, el medicament fet a mida. Aquest gràfic ho explica prou bé:

En canvi quan anem a les recomanacions, comencen els dubtes,

Més enllà de garantir finançament, trobo a faltar els aspectes de disseny organitzatiu necessaris per tal que aquests canvis en la funció de producció siguin realment eficients, qui fa què i amb quina capacitat per a quina població. Amb això no vull dir tampoc que passem a l'altre extrem, el de la planificació soviètica, on un òrgan central sap el que tothom necessita i aquest regulador omniscient resulta que té uns poders sobrehumans inescrutables. D'això en sabem també algunes coses ben a prop.

El trilerisme pressupostari (7)

 La darrera maniobra del trilerisme és la següent: com que s'ha hagut de prorrogar el pressupost, l'hospital de la vall d'hebron tancarà un 24% dels llits aquest estiu, i l'hospital de bellvitge també i...més retallades  que ja vaig explicar fa dies. De fet reduirà l'activitat en un 30% i la capacitat en 100 llits, i en bona part ja es fa cada any. Què hi ha de nou? doncs que no es renoven contractes no es renoven contractes existents ni s'augmenten per substituir plantilla.

El trilerisme autèntic sap on és la boleta, i en realitat sap que el problema no és en el pressupost no aprovat. En realitat es va aprovar un crèdit extraordinari per 1.850 milions que anava destinat a salut i educació, sobretot. I com que això se sap, el que no és admissible és fer pensar a la població una cosa per altra.

Sabem que cal ajustar el pressupost perquè s'han consumit més recursos dels disponibles, això és el que diu l'informe d'execució pressupostària. Més clar impossible. I si s'explica així queda clar que el pressupost no és una eina per a la gestió sinó un simulacre que no té cap valor ni estableix prioritats.

Més enllà d'això, ens trobem en una maniobra addicional de generar informació esbiaixada. L'únic problema és que en aquest cas és fàcilment contrastable i queda al descobert, els ciutadans podem saber on és la boleta. Només cal un petit esforç.

Jeff Wall ara al Palau de la Virreina

Agents dobles a la regulació farmacèutica

La red oscura que las multinacionales farmacéuticas ocultan tras los pagos a profesionales sanitarios: sus líderes de opinión en el SNS y su red de intereses al descubierto

És conegut de tothom i per tant no és novetat. La indústria farmacèutica compensa activitats relatives a formació dels metges i es coneix com a transferències de valor. A Farmaindustria podeu trobar el llistat de tots els pagaments realitzats per aquest concepte que contribueixen a congresos i sessions formatives diverses.

Tot d'una em trobo amb un article que ha agafat aquesta informació pública i l'ha analitzada amb detall. Aquestes són les conclusions:

• 91.935 professionals reben compensacions de les 18 empreses més importants per import total de 104 milions €.
• Hi ha 2.879 líders d'opinió classificats com els que reben més de 5.000€ d'un sol laboratori, el total dedicat a aquests professionals és de 28 milions €.
• Hi ha 856 professionals, líders d'opinió que van cobrar més de 15.000€ del conjunt d'aquests laboratoris, el total dedicat va ser de 25 milions €, i un pagament mitjà de 29.374€
• Hi ha estratègies diverses, pagar molt a molts, pagar molt a pocs i pagar poc a molts. A l'informe es troben els detalls.
• Els líders d'opinió es troben a grans hospitals públics
• Oncologia, Hematologia, Dermatologia i Reumatologia encapçalen els pagaments a líders d'opinió
• 31 professionals líders d'opinió, formen part del Consell Assessor de  l'Agència del Medicament, cobren 34.769€

El fet que l'Agència del Medicament vetlli pels conflictes d'interès, però que el criteri sigui desconegut o feble i alhora hi hagi aquests 31 casos convindria analitzar-ho detingudament. Són realment agents dobles com diu l'article?. Aquest qualificatiu és alhora una presuposició. 

La gestió dels conflictes d'interès és un territori difús que requereix regles i alhora calibratge fi. Les afirmacions convé fonamentar-les amb dades.

PS. Ara caldria un exercici equivalent ben fet amb les dades de Fenin relatives a dispositius mèdics.

PS. Tots aquells que han demanat que la formació fos pagada directament per l'Estat ja saben ara el que pot costar. Si les 18 empreses més grans han dedicat 104 milions en un any, imagineu la xifra a posar als pressupostos públics.

PS. Les societats científiques se'n porten 124 milions.

PS. El títol de l'article no es correspon amb el contingut. No es possible contrastar la informació de l'article perquè no hi ha dades disponibles amb un format acurat per replicar-lo.

PS. Escoltava avui això de Popper, sobre els límits de la tolerància, o com acabar amb la tolerància de la intolerància.

Transferències de valor de 18 empreses farmacèutiques a professionals segons geografia

Els nous medicaments i el seu finançament

Durant l'any 2023, fins a 75 medicaments nous van demanar finançament públic, i es va aprovar en un 75%, això vol dir 56 principis actius nous. I per altra banda es va demanar cobertura de 84 indicacions noves amb medicaments ja aprovats, i se'n van aprovar 58, un 69%. En la seva aprovació es van establir algunes restriccions en un 33% dels oncològics, i un 59% dels no oncològics, en un 47% del total. Aquesta és la taula de resum:

El gener passat vaig revisar l'estat de situació sobre les condicions d'accés, hi havia un total de  630 medicaments des de l'any 2015 que tenien condicions especials, que vol dir restriccions una vegada establert el preu. Els acords de pagament per resultats reflectits a la plataforma Valtermed des de 2015 eren només 83, l'any 2023 només 2 van entrar a pagament per resultats.

L'incert impacte de la nova regulació de dispositius mèdics i diagnòstic in vitro (2)

 El mes de gener de l'any passat deia:

Una de les grans diferències regulatòries respecte l'efectivitat i seguretat entre els Estats Units i Europa es troba precisament en els dispositius mèdics. Molts metges i empreses innovadores dels Estats Units consideren que el procés de la FDA als USA és restrictiu en comparació a la rapidesa de la seva introducció a Europa. El procés d'aprovació de la FDA obliga a que un dispositiu es demostri eficaç en comparació amb un control o sigui substancialment equivalent a un dispositiu existent, mentre que el procés d'aprovació de la Unió Europea obliga que el dispositiu compleixi la funció prevista. I alhora el punt clau és que a Europa les entitats certificadores tenen un paper determinant, mentre que als USA el procés és centralitzat a la FDA.

Doncs bé, la nova legislació europea  de 2017 que s'havia d'aplicar el maig del 2025, no s'aplicarà fins 1 de gener del 2028, o fins el 2030 segons la prova diagnòstica sigui d'alt o baix risc. Hi haurà hagut un procés de transició que haurà durat 10 anys d'incertesa en l'aplicació. Un forat negre regulatori de gran magnitud. I ho és més enllà del temps transcorregut, perquè la nova regulació no corregeix els errors de l'anterior ni ens acosta al que fa la FDA sino que consolida el passat.

La Stacey Kent a Birdland, fa pocs dies, i com m'hauria agradat ser-hi

Té múscul la indústria europea medtech?

 Europe's MedTech Attractiveness

Les 6 causes que justifiquen l'atractiu de la indústria medtech europea segons un informe recent:

El que no diu l'informe és que la regulació europea mitjançant organismes certificadors és estranya i ha dut a problemes importants. La correcció d'aquesta regulació ha resultat ser insuficient. Si ho comparem amb la FDA, la seguretat i eficàcia resten sota protocol més previsible. En qualsevol cas, l'avaluació del cost-efectivitat esdevé testimonial, per ara.

Miro el top 5 i no hi surt res d'aquí aprop:

Les qüestions pendents de resoldre:

La regulació europea que afecta a Medtech:

Per guardar, aquest és l'estat de situació.

La medicina, font de salut

The Masters of Medicine. OUR GREATEST TRIUMPHS IN THE RACE TO CURE HUMANITY'S DEADLIEST DISEASES

Una explicació planera de la contribució a la salut des de la medicina i en diferents àmbits:

INTRODUCTION: To Wrest from Nature

1.HEART DISEASE: The Mavericks

2.DIABETES: The Pissing Evil

3.BACTERIAL INFECTION: The Magic Bullet

4.VIRAL INFECTION: Pandemic

5.CANCER: A Bewilderingly Complex Array

6.TRAUMA: The Only Winner in War Is Medicine

7.CHILDBIRTH: The Mysterious Killer

CONCLUSION: The Masters of Medicine