28 d’octubre 2026

Pharma confidential (5)

El preu secret del medicament, entre la necessitat i el control

L'1 d'agost de 2026 va entrar en vigor la Llei 3/2026, que declara confidencials per llei els acords de finançament dels medicaments, la informació que se'n deriva i els preus d'adjudicació dels contractes de subministrament. Ho fa amb una esmena afegida a una norma sobre cribratge neonatal, mentre el Tribunal Suprem té admesos els recursos de Civio sobre Luxturna i Zolgensma. Hem escrit un article (la IA i jo) per entendre'n l'origen, el fonament i l'impacte, i aquí en teniu el resum.

Per què hi ha secret. Cal distingir el preu de llista, que és públic, del preu net, un cop descomptes, retorns i pagaments per resultats. Per a un medicament amb un cost fix de R+D enorme, la discriminació de preus entre països segons la seva capacitat de pagament permet recuperar la inversió i, alhora, arribar a més pacients. Un país amb menys renda hauria de pagar menys, i això només funciona si el preu pactat no viatja a altres països.

Què ho ha trencat. Els preus de referència internacionals fan que el preu d'un país sigui un input per als altres. El laboratori té tres sortides: preu alt i uniforme, retardar o no llançar a països de preu baix, o preu de llista alt amb descompte real en secret. L'evidència és coherent amb aquesta lògica: retards de fins a un any a vuit països europeus de renda baixa (Maini i Pammolli, 2023). Diríem que els preus de referència l'han erosionada, no arruïnada: l'han obligada a passar pel retard o pel secret.

Què se'n pot esperar. En accés, és plausible que ajudi, però no hi ha cap prova. En cost, l'efecte és ambigu: protegeix descomptes que la transparència podria fer desaparèixer, però deixa compradors i ciutadania sense informació per negociar i controlar. I la llei fa més difícil avaluar-se a si mateixa.

El que no agrada. El secret treu una de les formes de control: la comparació pública de preus. La literatura sobre compra pública associa el risc de corrupció amb preus més alts (34,5% en un estudi de 130.000 contractes), però cal ser prudents: és evidència indirecta, d'altres països, i no hi ha cap prova de corrupció en els acords confidencials a Espanya. Els casos de Zolgensma (1,34 milions d'euros per dosi, segons Civio) i de nirsevimab (un preu implícit d'uns 217 euros, un 71% per sota del màxim de 756) mostren les dues cares: descomptes grans, però impossibles de valorar sense el preu.

Què es proposa. Definir amb precisió la «informació derivada» perquè el secret no s'estengui més del necessari; un control independent, sota secret, de la despesa i els descomptes (AIReF o Tribunal de Comptes); dades agregades prou detallades per comparar comunitats; i una solució coordinada europea per als preus de referència, perquè el secret nacional és una resposta de segon òptim a un problema europeu.

PS. Ara bé, que hi hagi compra conjunta o solució coordinada de la Unió Europea no és motiu per a evitar la corrupció. Recordem el cas Pfizergate. El «Pfizergate» és l'escàndol polític i judicial que esquitxa directament la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per la manca de transparència en la compra massiva de vacunes contra la Covid-19 a la farmacèutica Pfizer.

1. L'origen: Els missatges de text (SMS)

Durant la primavera de 2021, en ple pic de la pandèmia i després dels incompliments de subministrament d'AstraZeneca, Von der Leyen va negociar de forma directa i personal un contracte gegantí amb el conseller delegat (CEO) de Pfizer, Albert Bourla. La negociació es va fer en gran part mitjançant missatges de text privats.

2. El contracte qüestionat

Arran d'aquestes converses informals, la Unió Europea va signar la compra de fins a 1.800 milions de dosis de la vacuna Pfizer-BioNTech, un contracte valorat en uns 35.000 milions d'euros. Crítics i investigadors van assenyalar que el volum era desmesurat per a la població real de la UE i que els preus podrien haver estat unflats.

3. L'ocultació de les proves

El cas va esclatar públicament quan periodistes, encapçalats per una investigació de The New York Times, i el Defensor del Poble Europeu van demanar accés a aquests missatges de text acollint-se a les lleis de transparència europees. La Comissió Europea es va negar a facilitar-los, al·legant primer que "no s'havien conservat" i que els SMS no es consideraven documents oficials subjectes a registre.

4. Conseqüències judicials i polítiques

El cas s'ha dirimit a diferents nivells institucionals:

Revés judicial: El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va dictaminar en contra de la Comissió Europea, anul·lant la decisió d'ocultar la informació i renyant la institució per la seva falta de transparència.

Denúncies penals: S'han presentat demandes davant dels tribunals de Lieja (Bèlgica) i s'ha activat la Fiscalia Europea per presumpta "destrucció de documents públics", usurpació de funcions i corrupció.

Pressió política: El cas va generar una forta tempesta política al Parlament Europeu, fins al punt que diversos grups van impulsar una moció de censura contra Von der Leyen per la seva gestió d'aquest assumpte.

Von der Leyen ha defensat la seva actuació assegurant que es tractava d'una situació d'emergència global per salvar vides i ha titllat les acusacions més greus de "conspiracions". No obstant això, el Pfizergate s'ha convertit en el principal símbol de les crítiques al centralisme i l'opacitat de l'actual cúpula de Brussel·les.

L'article complet, amb totes les referències:

L'envelliment de qualitat (3)

Outlive: The Science and Art of Longevity

El llibre Outlive: The Science and Art of Longevity (2023), escrit pel metge Peter Attia amb la col·laboració de Bill Gifford, és un manual operatiu i estratègic dissenyat per transformar la medicina preventiva i redefinir la gestió de la salut, l'envelliment i les malalties cròniques.

Part I: El Marc Estratègic (Medicina 3.0)

De la mort ràpida a la mort lenta: Històricament, la humanitat moria per causes ràpides (infeccions, trauma, ferides). Avui dia, la majoria de les persones moren per causes lentes provocades per les malalties cròniques de l'envelliment, que l'autor anomena els Quatre Cavallers (The Four Horsemen): malalties cardiovasculars, càncer, malalties neurodegeneratives i diabetis tipus 2 juntament amb la disfunció metabòlica.
El paradigma de la Medicina 3.0: La Medicina 1.0 es basava en observacions i suposicions no provades. La Medicina 2.0 va sorgir amb el mètode científic i els antibiòtics, aconseguint un èxit enorme en reduir les morts ràpides, però demostrant ser ineficaç per aturar la mort lenta. En resposta, la Medicina 3.0 proposa quatre canvis de mentalitat essencials:
1. Prevenció proactiva: Intervenir dècades abans que apareguin els símptomes o el diagnòstic clínic.
2. Medicina informada per l'evidència: Tractar cada pacient com un individu únic en lloc d'aplicar el promig dels assaigs clínics.
3. Avaluació i acceptació honesta del risc: Incloent el risc de no fer res.
4. Priorització de la qualitat de vida (Healthspan): Centrar-se en mantenir la funció física, cognitiva i emocional, no només en sumar anys de vida (Lifespan).
- En aquest nou marc, el pacient deixa de ser un passatger passiu per esdevenir el capità o el decisor actiu de la seva pròpia salut.
Aplanar la corba de la longevitat: L'objectiu és evitar la Dècada Marginal (anys finals de fragilitat, dolor i pèrdua d'autonomia) i convertir-la en una Dècada de Bonus. Per aconseguir-ho, cal seguir la seqüència: Objectiu → Estratègia → Tàctiques.
Fonts d'evidència científica: A causa de la impossibilitat de fer assaigs clínics aleatoritzats que durin cent anys, la Medicina 3.0 s'informa mitjançant cinc fonts de dades: estudis de centenaris, models animals, mecanismes de les malalties cròniques, biologia cel·lular de l'envelliment i la randomització mendeliana (MR).

Part II: Els Quatre Cavallers i la Ciència de la Longevitat

Els Centenaris i la compressió de la morbiditat: Els centenaris no eviten necessàriament els hàbits poc saludables o la malaltia, sinó que experimenten un canvi de fase (phase shift) en què el desenvolupament de malalties cròniques es retarda entre dues i tres dècades, patint una compressió de la morbiditat al final de la vida. S'analitzen variants genètiques com APOE e2 (protectora enfront de la demència) en contraposició a APOE e4 (que augmenta dràsticament el risc d'Alzheimer), així com els gens CETP, APOC3 i FOXO3.
Rapamicina, mTOR i restricció calòrica: La descobreix de la rapamicina a l'Illa de Pasqua (Rapa Nui) va suposar una revolució en ser la primera molècula capaç d'ampliar la durada màxima de vida en mamífers. Actua inhibint el complex proteic mTOR (mechanistic target of rapamycin), el regulador del creixement i la divisió cel·lular. La restricció calòrica (CR) i l'exercici desactiven mTOR mitjançant l'activació de l'enzim AMPK, promovent l'autofàgia (el procés de neteja i reciclatge cel·lular).
La crisi de l'abundància i la disfunció metabòlica: La malaltia del fetge gras no alcohòlic (NAFLD/NASH), la resistència a la insulina, la hiperinsulinèmia i la diabetis tipus 2 formen un continu de disfunció metabòlica. Aquestes alteracions actuen com el combustible principal dels altres tres Cavallers (càncer, malalties cardiovasculars i neurodegeneratives). Se subratlla la importància de controlar la síndrome metabòlica i avaluar marcadors precoços com l'àcid úric o el ràtio de triglicèrids respecte al colesterol HDL molt abans que la glucosa en dejú o l'HbA1c indiquin diabetis.
Malalties cardiovasculars (ASCVD): És la primera causa de mort al món. La malaltia s'inicia per l'acumulació i modificació de lipoproteïnes que contenen la proteïna ApoB (com les LDL i VLDL) a la paret arterial. L'ApoB és l'agent causal directe, essent molt més predictiu que el simple càlcul de colesterol "dolent" (LDL-C). S'identifica la Lp(a) com un factor de risc genètic independent molt perillós i poc diagnosticat. L'estratègia exigeix reduir dràsticament l'ApoB tan aviat com sigui possible, avaluant el risc a 30 anys en lloc de la finestra estàndard de 10 anys.
Càncer: Es descriu el metabolisme tumoral a través de l'efecte Warburg (les cèl·lules canceroses consumeixen glucosa a ritmes molt elevats mitjançant la via anaeròbica). La hiperinsulinèmia, la inflamació i la via de senyalització PI3K afavoreixen la proliferació tumoral. Atès que prevenir les mutacions és extremadament difícil, l'estratègia es basa a optimitzar la salut metabòlica i prioritzar la detecció precoç (mitjançant biòpsies líquides o ressonàncies) quan el càncer és més vulnerable.
Malalties neurodegeneratives (Alzheimer): L'Alzheimer s'analitza des de la perspectiva de la disfunció vascular i metabòlica del cervell ("diabetis tipus 3"). El gen APOE e4 afecta negativament el transport de colesterol i el metabolisme de la glucosa cerebral. Atès que no hi ha tractaments visables un cop apareix la demència, la prevenció és l'única opció eficaç: s'ha de basar en l'exercici físic (la millor eina preventiva), la salut metabòlica, la salut vascular, la qualitat del son, el pes de la sauna seca i la suplementació amb àcids grassos omega-3 (DHA).

Part III: Els Cinc Dominis Tàctics

Attia estructura les accions pràctiques de la Medicina 3.0 en cinc àrees de treball:

Exercici físic: És considerat el "fàrmac" de longevitat més potent que existeix. Té un impacte molt superior a qualsevol medicament en la reducció de la mortalitat per qualsevol causa i en la preservació de la funció cognitiva i física. Es divideix en quatre pilars:
- Eficàcia aeròbica (Zona 2): Entrenament de baixa o moderada intensitat en què el cos utilitza principalment greixos com a combustible a les mitocondries de les fibres de contracció lenta (tipus 1). Estimula la biogènesi mitocondrial i millora la flexibilitat metabòlica.
- Capacitat aeròbica màxima (VO2 max): El marcador individual més fort de longevitat. Tenir un VO2 max baix comporta un risc de mortalitat superior al tabaquisme o la diabetis.
- Força i massa muscular: La força muscular és un predictor directe de la supervivència, fonamental per evitar la sarcopènia, la fragilitat i les caigudes en l'edat avançada.
- Estabilitat: Treball de control neuromuscular (basat en sistemes com la DNS), patró respiratori i mobilitat del peu per prevenir lesions agudes i mantenir la capacitat de moviment.
- El Decatló dels Centenaris (Centenarian Decathlon): Marc de treball en què el pacient tria 10 o més tasques físiques concretes que vol ser capaç de realitzar als 80 o 90 anys (com aixecar-se del terra, carregar maletes o pujar escales), utilitzant-les per dissenyar el pla d'entrenament actual.
Bioquímica nutricional: Superant debats dietètics dogmàtics o ideològics, l'enfocament es basa a controlar tres palanques: la restricció calòrica (CR), la restricció dietètica (DR - manipulació de macronutrients) i la restricció temporal (TR - dejuni o finestres d'alimentació). Destaca la necessitat d'un consum proteic elevat per preservar la massa muscular durant l'envelliment i l'ús del monitoratge continu de glucosa (CGM) per evitar pics de glucosa i hiperinsulinèmia.
Son: És un pilar biològic no negociable, fonamental per a la regulació metabòlica, la salut cardiovascular, la neteja de residus al cervell (mitjançant el sistema glimfàtic) i la modulació hormonal.
Salut emocional: Part indispensable del healthspan. L'autor emfatitza que augmentar la durada de la vida no té cap valor si la persona viu en un estat de patiment emocional, aïllament o manca de sentit vital. Requereix treball diari, auto-reflexió i teràpia de la mateixa manera que l'exercici o la nutrició.
Molècules exògenes: Ús estratègic i proactiu de medicaments (com estatines o fàrmacs per baixar l'ApoB), suplements i la investigació sobre molècules geroprotectores com la rapamicina o la metformina.

27 d’octubre 2026

Pharma, big pharma (67)

The Global Economics of Pharmaceutical Innovation, Pricing and Access: The New Geopolitics of Pharmaceutical Pricing

L'article The Global Economics of Pharmaceutical Innovation, Pricing and Access: The New Geopolitics of Pharmaceutical Pricing, elaborat pel professor Jaume Puig-Junoy (UPF Barcelona School of Management) com a Working Paper de la sèrie HEPA (No. 20, setembre de 2026), analitza les interaccions entre la innovació farmacològica, els mecanismes de fixació de preus i les noves pressions geopolítiques internacionals.

1. Tesi central i marc d'anàlisi

Intersecció geopolítica: La política del medicament ha deixat de ser un debat exclusivament tècnic o d'avaluació econòmica local per situar-se al centre de les relacions comercials i les estratègies geopolítiques globals.
Més enllà del preu i els ingressos: L'autor defensa que les decisions de finançament no es poden reduir de manera simplista a abaixar preus o augmentar els ingressos de la indústria. Cal avaluar explícitament el valor terapèutic, l'assequibilitat, el cost d'oportunitat i els efectes dinàmics sobre la I+D.

2. Part I: Innovació, valor i cost d'oportunitat (Capítols 1–3)

Capítol 1 («Cheaper and better»): Analitza l'anomenat «quart quadrant» de la innovació (aquella que és millor i més barata). Es constata que el sistema de salut recompensa sovint innovacions de baix valor incremental però d'alt cost, mentre que desincentiva les tecnologies que redueixen costos operatius. El sistema de patents afavoreix tractaments en fases avançades abans que la prevenció o els antibiòtics. Es proposen alternatives com els models de subscripció o la compra pública de patents.
Capítol 2 («Raising NICE's threshold»): Examina la decisió del Regne Unit d'elevar l'umbrals de cost-efectivitat del NICE de 20.000–30.000 £ a 25.000–35.000 £ per QALY. L'article emfatitza que augmentar un umbral no és una correcció tècnica sinó una decisió política que implica un cost d'oportunitat directe (recursos que es deixen de destinar a altres prestacions del sistema sanitari).
Capítol 3 («More revenue, more innovation?»): Revisa l'evidència empírica sobre l'elasticitat de la innovació respecte a la mida del mercat. A partir de l'estudi de Maini et al. (2026), es mostra que les elasticitats oscil·len entre 0,21 i 0,30 depenent de les mètriques utilitzades, desmentint la idea que un dòlar addicional obtingut als EUA generi necessàriament més innovació que un dòlar obtingut en altres mercats.

3. Part II: El gir cap a la Nació Més Afavorida (MFN) als EUA (Capítols 4–6)

Capítol 4 («The MFN turn in U.S. drug pricing»): Descriu la política de Nació Més Afavorida (Most-Favored-Nation, MFN) impulsada per l'administració nord-americana, que fixa els preus de referència dels medicaments de marca als EUA a partir del segon preu net més baix ajustat per paritat de poder adquisitiu (PPA) d'un cabàs de països de l'OCDE (Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Suïssa). El model s'aplica mitjançant acords voluntaris amb les farmacèutiques sota la amenaça de mesures comercials i aranzels.
Capítol 5 («MFN pricing in Medicaid»): Avalua el model GENEROUS per a Medicaid, on les estimacions estàtiques (Hwang et al., 2026) preveuen estalvis del 34,7% de la despesa neta en 82 medicaments d'alta despesa. L'autor adverteix de les limitacions d'aquestes estimacions en no considerar les respostes dinàmiques dels fabricants o l'optimització de les rebaixes estatals.
Capítol 6 («The market's verdict on MFN pricing»): Analitza la reacció dels mercats financers (Kirson et al., 2026), destacant que els inversors no van interpretar la MFN com un xoc financer catastròfic per a la indústria nord-americana, ja que les accions es van recuperar després dels primers acords. Tanmateix, es detecta un impacte menys favorable per a les empreses europees i pressions per augmentar els preus a Europa.

4. Part III: Europa, llançaments i la geopolítica dels preus (Capítols 7–10)

Capítol 7 («MFN and JCA»): Analitza com la MFN interacciona amb l'Avaluació Clínica Conjunta (Joint Clinical Assessment, JCA) obligatòria a la UE. L'evidència (Ramagopalan i Ryan, 2026) mostra una reducció de llançaments de nous medicaments als països europeus de referència (-37,8% a la UE), ja que les companyies retards o eviten el llançament a Europa per protegir el preu de referència MFN als EUA.
Capítol 8 («The UK-US pharmaceutical agreement»): Analitza l'acord bilateral entre el Regne Unit i els EUA, on el Regne Unit es va comprometre a augmentar la despesa en medicaments nous i elevar els umbrals del NICE a canvi d'exempcions aranzelàries. L'estudi de Cross et al. calcula que el cost d'oportunitat en salut d'aquesta mesura podria traduir-se en entre 229.000 i 291.000 morts addicionals per l'any 2036 degut a la desviació de recursos de la resta del servei públic de salut (NHS).
Capítol 9 («The incomplete myth of global pharmaceutical free riding»): Desmunta la narrativa política dels EUA sobre el suposat «free-riding» europeu. A partir de dades de Frech et al. (2026), es demostra que les contribucions a la I+D global estan correlacionades amb la mida de la població i el PIB, i que l'alta despesa dels EUA reflecteix una norma d'aportació de la qual els EUA es desvien per la part superior i no un comportament d'explotació per part dels països europeus.
Capítol 10 («US Drug Pricing After MFN»): Compara l'arquitectura de la MFN amb la proposta RFI dels demòcrates al Senat dels EUA. Mentre que la proposta demòcrata pretén introduir els preus internacionals com un factor dins de la negociació de Medicare, la MFN utilitza la política comercial, aranzels i investigacions comercials (com la Secció 301 iniciada contra Alemanya), amenaçant directament l'autonomia regulatòria dels sistemes de salut europeus.

PD. L'elasticitat de la innovació farmacològica respecte a la mida del mercat es calcula i s'avalua segons els següents principis metodològics:

1. Definició formal

L'elasticitat mesura el canvi percentual en un resultat concret d'innovació (com ara el nombre de nous medicaments desenvolupats o llançats) associat a un canvi de l'1% en la mesura rellevant de la mida del mercat (els ingressos o les vendes esperades). La fórmula conceptual respon a:

2. Com s'estima empíricament

En l'anàlisi de Maini et al. (2026), es manté constant el mètode d'estimació i es varien les definicions de la mida del mercat i de la innovació per avaluar com canvia el paràmetre:

Rang d'elasticitat observat: Sota les especificacions preferides dels autors, l'elasticitat oscil·la entre 0,21 i 0,30.
Impacte de la definició de la mostra:
- Quan es consideren tots els medicaments llançats a escala global, les estimacions d'elasticitat són més baixes (aprox. 0,21 a 0,34).
- Quan la mostra es restringeix als medicaments disponibles als Estats Units, les estimacions són més altes (aprox. 0,28 a 0,47).
- Per a una mateixa mostra, utilitzar els ingressos dels EUA o els ingressos globals ofereix resultats molt similars sense diferències estadísticament significatives.

3. Ajustos necessaris segons el tipus de política

L'estudi emfatitza que no es pot aplicar un únic valor d'elasticitat a qualsevol decisió de finançament o regulació:

Variacions de volum vs. preu: Les elasticitats empíriques solen derivar-se de variacions d'ingressos associades a canvis en el volum de vendes (com les expansions de cobertura de Medicaid o Medicare Part D).
Escalat per a regulacions de preus: Atès que els canvis en els preus es traslladen de manera diferent als marges de benefici de les empreses que els canvis en el volum, les elasticitats basades en volum s'han d'ajustar o escalar per la inversa de la quota de benefici variable abans d'aplicar-les a polítiques de control de preus (com les clàusules de Nació Més Afavorida - MFN o les negociacions de preus).

PS. Aquest concepte d'elasticitat és volatilitza en un moment i no serveix per gaire en un entorn de financiarització dels actius farmacèutics. Caldria fer-ne un article sencer per deixar-ho clar.

26 d’octubre 2026

Quants anys vivim bé?

Fa uns dies vaig explicar al disbarat nº 50 com el Pla de Salut acabat de presentar ens oferia per a 2035 un panorama poc encoratjador de prosperitat compartida. Ens diu que el 2035 tindrem els mateixos anys de bona salut en néixer que els que teníem 25 anys abans.

La primera observació elemental a fer és que aquesta dada no mostrava ni els intervals de confiança de 2010 ni els de 2035. No els sabem. I la segona és que la metodologia precisa de com s'arriba a aquestes xifres tampoc s'ha descrit. Les darreres taules de vida que publica IDESCAT són 2020-2024, comprenen valors mitjans de cinc anys, i dins aquest període hi ha hagut una pandèmia i una mortalitat inusual.

Tenint en compte això, m'he posat a calcular novament amb la IA quins són els valors de l'esperança de vida en bona salut mitjançant la ESdE 2025, i amb dues opcions de taules de vida, INE 2024 i IDESCAT 2020-2024. Alhora he volgut veure l'efecte d'agafar altres preguntes de l'enquesta per veure'n l'efecte. Ara també caldria recalcular-ho també amb l'ESCA, no ho he fet perquè en aquest moment no hi tenia accés.

El resultat és molt interessant. Ho explico en un breu escrit de resum i amb un article en anglès a sota, esborrany previ a la publicació científica.

L'esperança de vida en bona salut a Catalunya

Un home nascut avui a Catalunya pot esperar viure uns 82 anys, i una dona uns 87. Però quants d'aquests anys els viuran sense cap limitació per fer les coses de cada dia? Amb les dades de l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, la resposta és uns 69 anys per als homes i uns 68 per a les dones: elles viuen cinc anys més, però passen sis anys més amb alguna limitació. I la taula de vida que fem servir al càlcul canvia el resultat molt menys del que es podria pensar.

Què és l'esperança de vida en bona salut?

L'esperança de vida ens diu quants anys viurem de mitjana. L'esperança de vida en bona salut ens diu quants d'aquests anys els viurem sense una limitació important per fer les activitats habituals. Dos països poden tenir la mateixa esperança de vida i molt diferents anys de vida sense limitació, i això canvia les necessitats de cures, de serveis i d'ajuts.

Per calcular-la fem servir el mètode de Sullivan, que combina dues fonts. D'una banda, una taula de vida, que diu quants anys de vida queden de mitjana a cada edat. De l'altra, una enquesta de salut, que diu quina part de cada grup d'edat té una limitació. Si, per exemple, el 30% de les persones de 70 a 74 anys tenen una limitació, comptem aquell 30% dels seus anys com a anys amb limitació i la resta com a anys en bona salut. Sumant per totes les edats surt el resultat.

La pregunta de l'enquesta és la que fa servir Eurostat a tot Europa: durant almenys sis mesos, t'ha limitat un problema de salut en les activitats que la gent sol fer? Qui respon que sí, amb una limitació greu o moderada, compta com a persona amb limitació.

Quins són els resultats?

Hem fet servir l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, amb les respostes de 2.838 persones de Catalunya (adults i infants), i la taula de vida de l'INE de 2024. El resultat és que un home nascut ara pot esperar viure uns 69,5 anys sense limitació, i una dona uns 68,4. Els anys amb limitació són 12,2 en els homes i 18,3 en les dones.

Esperança de vida en bona salut a Catalunya, des del naixement, segons el sexe. Enquesta de Salut d'Espanya 2025 i taula de mortalitat de l'INE 2024.

Aquestes xifres porten incertesa, perquè venen d'una mostra. L'interval de confiança del 95% va de 67,8 a 71,1 anys en els homes i de 66,6 a 70,1 en les dones. Vol dir que les xifres són una bona aproximació, però que no es poden llegir al decimal.

Les dones viuen més, però amb més anys de limitació

Les dones viuen uns cinc anys més que els homes, però el nombre d'anys sense limitació és semblant. El resultat és que els homes viuen en bona salut un 85% de la seva vida, i les dones un 79%.

A partir dels 65 anys la diferència és encara més clara. Un home de 65 anys pot esperar uns 13,8 anys més sense limitació i 6,2 anys amb limitació; una dona de 65 anys, 13,3 anys sense limitació i 10,5 amb limitació. Entre els més grans la limitació és molt freqüent, sobretot en les dones: a partir dels 85 anys declara una limitació un 56% dels homes i un 76% de les dones, tot i que a aquestes edats l'enquesta té poca gent (33 homes i 74 dones) i les xifres són poc precises.

Amb aquestes dades no podem explicar per què passa. El que sí veiem és que les dones declaren limitació amb més freqüència que els homes en 11 dels 15 grups d'edat adults, i que a més viuen més temps, de manera que acumulen més anys amb limitació.

Què vol dir "bona salut"? El resultat canvia molt segons la pregunta

La xifra depèn de què considerem mala salut. Hem calculat els mateixos anys amb tres definicions diferents, i el resultat va de 56 a 79 anys des del naixement:

Què compta com a mala salut	Homes (anys en bona salut des del naixement)	Dones (anys en bona salut des del naixement)
Limitació d'activitat d'almenys sis mesos	69,5	68,4
Dir que la salut és regular, dolenta o molt dolenta	60,1	55,9
Dir que la salut és dolenta o molt dolenta	77,0	78,6

Amb la tercera definició només comptem qui es declara en mala salut, i per això hi queden pocs anys de mala salut; la segona és més inclusiva i hi suma qui diu "regular". Un cas extrem és comptar com a mala salut qualsevol problema de salut crònic: des dels 65 anys, quasi tothom en té un, i només queden uns 3 anys "sense problema crònic" per a homes i dones.

Això vol dir que no es poden comparar xifres d'esperança de vida en bona salut si no s'ha fet servir la mateixa pregunta. La diferència entre definicions és de 9 a 13 anys, molt més gran que qualsevol altre factor que hem examinat.

I la taula de vida? INE o Idescat

A Catalunya hi ha dues taules oficials. L'INE en publica una per a cada any, i la més recent és la del 2024. L'Idescat en publica una que és la mitjana de cinc anys, i la més recent és la de 2020–2024, que inclou els anys de la pandèmia de la COVID-19. Hem fet el càlcul amb les dues per veure quant canvia el resultat.

Amb la taula de l'Idescat, l'esperança de vida és 0,9 anys més baixa en els homes (80,7 anys) i 0,6 en les dones (86,1). Els anys en bona salut baixen menys: 0,5 anys en els homes i 0,2 en les dones. La proporció de vida en bona salut gairebé no es mou: puja 0,3 punts percentuals. I al voltant d'un 95% de la diferència entre les dues taules es produeix a partir dels 65 anys.

Una explicació possible és la mortalitat addicional de la pandèmia, que va afectar sobretot les persones grans. És només una hipòtesi, perquè les dues taules també difereixen en qui les elabora, i l'Idescat no publica una taula d'un sol any que ho permeti separar.

Què en pot treure la política de salut

Tres idees per a qui planifica serveis i per a qui llegeix aquestes xifres:

• La limitació pesa més en la vida de les dones. Les dones passen de mitjana 18,3 anys de la vida amb alguna limitació, sis més que els homes, i a partir dels 65 anys n'esperen 10,5. És un punt de partida per planificar els serveis per a la gent gran, tot i que una limitació no implica sempre una necessitat de cures.

• Cal dir quina pregunta i quina taula s'han fet servir. L'indicador de bona salut canvia el resultat en molts anys, i la taula de mortalitat, en menys d'un any. Quan es comparen xifres de fonts diferents, la proporció de vida en bona salut és més estable que els anys absoluts.

• Una enquesta d'aquesta mida no serveix per seguir l'evolució any a any. L'interval de confiança al néixer és d'uns 3,4 anys d'ample, molt més gran que les diferències entre taules. Per vigilar canvis petits caldria una mostra més gran o dades de registre.

Limitacions i com s'ha fet

Hem fet servir les dades públiques de l'INE (Enquesta de Salut d'Espanya 2025, fitxers d'adults i de menors, només Catalunya) i les taules de mortalitat de l'INE i de l'Idescat. Els intervals de confiança s'han calculat amb una tècnica de remostreig (bootstrap).

Cal llegir els resultats amb algunes precaucions:

• La mostra és petita a les edats avançades. A partir dels 85 anys només hi ha 33 homes i 74 dones, i els infants de menys d'un any són 8 nens i 9 nenes.

• Els intervals són optimistes. Les dades públiques no permeten tenir en compte el disseny de l'enquesta (estrats i conglomerats), de manera que la incertesa real és probablement més gran.

• Les dades dels infants venen dels pares. La pregunta es fa a una persona adulta, i no als nens.

• L'enquesta és del 2025 i la taula de l'INE, del 2024. I les taules s'han tractat com a fixes: la seva incertesa no hi és.

• És una comparació de dues taules. No podem separar l'efecte de qui l'elabora de l'efecte del període.

• Un sol any i una sola regió. Descriu Catalunya en un moment, no una evolució.

Aquests resultats formen part d'un article científic que es mostra aquí a sota.

Grans idees

BIG IDEAS 2026

La Catty Wood ens ofereix des d'ARK un informe a tenir en compte, per llegir i guardar.

**Introducció i Marc Macroeconòmic: La Gran Acceleració (The Great Acceleration)**

L'informe estableix que estem entrant en una era de canvi estructural i accelerat en l'economia global impulsat per la convergència de cinc plataformes d'innovació principals: Intel·ligència Artificial (IA), Blockchains Públiques, Robòtica, Emmagatzematge d'Energia i Multiòmica.

L'efecte catalitzador de la IA: La IA actua com el motor central que interconnecta i accelera la resta de plataformes. Per exemple, els coets reutilitzables podrien enviar xips d'IA a l'òrbita per escalar el Next Gen Cloud; l'energia distribuïda alimenta els centres de dades; i els smart contracts permeten que agents d'IA coordinin recursos reals.
Impacte en el PIB mundial: ARK Invest preveu que aquesta revolució tecnològica podria accelerar el creixement del PIB real global des del 3,1% anual (previsió de l'FMI) fins al 7,3% anual cap al 2030. Només la inversió en capital d'aquestes tecno-plataformes afegirà 1,9 punts percentuals al PIB anual d'aquesta dècada.
Dominació dels mercats: Es preveu que la quota de les tecnologies disruptives en la capitalització borsària global augmenti des dels nivells actuals fins al 35% el 2030.

**1. Infraestructura d'IA (AI Infrastructure)**

Col·lapse de costos d'inferència: Els costos d'inferència per a un nivell de rendiment fix s'han reduït més d'un 99% en només un any. Aquesta caiguda ha provocat que la demanda de tokens d'IA en plataformes com OpenRouter es multipliqui per 25 vegades des de desembre de 2024.
Explosió de la inversió en centres de dades: La inversió anual en sistemes de centres de dades ha passat d'un creixement històric del 5% a una taxa composta anual del 29%, aconseguint aproximadament 500.000 milions de dòlars el 2025 i amb previsions de triplicar-se fins als 1,4 bilions de dòlars el 2030.

**2. El Sistema Operatiu de Consum d'IA (The AI Consumer Operating System)**

Acurçament del cicle de compra: Els agents d'IA hiper-personalitzats estan reduint el funnel de compra digital: el temps mitjà per completar una transacció s'ha reduït dels 60 minuts de l'era pre-Internet a només ~90 segons en l'era agentica.
Volum de consum intermediat: Es preveu que els agents d'IA facilitin més de 8 bilions de dòlars en consum digital en línia el 2030, capturant un 25% de totes les despeses digitals (enfront del 2% el 2025).

**3. Productivitat de la IA (AI Productivity)**

Autonomia de les tasques: La durada de les tasques complexes que els agents d'IA poden dur a terme de manera fiable s'ha multiplicat per 5 en un sol any, passant de 6 minuts a 31 minuts.
Caiguda del cost de desenvolupament de programari: Els costos de desenvolupament de programari es van reduir un 91% en vuit mesos (d'abril a desembre de 2025), passant de 3.50$ a 0.32$ per milió de tokens.
Diferència de capacitat de xips: La capacitat de fabricació de xips d'alta gamma de TSMC (EUA/Taiwán) supera en un factor de ~38x a la de SMIC a la Xina (~135 milions vs ~3,5 milions de capacitats equivalents).

4. Bitcoin

Consolidació com a actiu institucional: Els fons cotitzats (ETF) nord-americans i les empreses públiques ja posseeixen el 12% del total de Bitcoin en circulació (1,29 milions en ETF i 1,09 milions en tresoressos corporatius).
Rendiment ajustat al risc i estabilitat: El ràtio de Sharpe de Bitcoin ha superat el de la resta del mercat de criptoactius (Ether, Solana), presentant les caigudes (drawdowns) més moderades de la seva història durant el 2025.
Projecció 2030: ARK preveu que la capitalització de mercat de Bitcoin podria créixer a una taxa anual compost (CAGR) del ~63%, passant de ~$2 bilions a ~$16 bilions el 2030, representant aproximadament el 70% de tot el mercat d'actius digitals.

**5. Actius Tokenitzats (Tokenized Assets)**

Llei GENIUS i RWA: La regulació aportada per la GENIUS Act va disparar l'activitat de les stablecoins. El mercat dels Actius del Món Real (Real World Assets / RWA) tokenitzats es va triplicar el 2025 fins als 19.000 milions de dòlars, liderat per deute del Tresor dels EUA (com el fons BUIDL de BlackRock de 1,7B$) i or tokenitzat (XAUT i PAXG).
Projecció 2030: La tokenització global d'actius (accions, deute sobirà, dipòsits bancaris) podria superar els 11 bilions de dòlars el 2030 (l'1,38% de tots els actius financers globals).

**6. Aplicacions de Finances Descentralitzades (DeFi Applications)**

Canvi en la captura de valor: El valor s'ha desplaçat de les xarxes base (L1) cap a les aplicacions, que van generar 3.800 milions de dòlars en ingressos el 2025.
Hiper-eficiència de personal: Plataformes on-chain com Hyperliquid van generar més de 800 milions de dòlars en ingressos anuals amb menys de 15 empleats, superant la ràtio d'ingressos per empleat de gegants com Nvidia, Apple o Meta.

**7. Multiòmica (Multiomics)**

Col·lapse del cost de seqüenciació: El cost de seqüenciar un genoma humà complet es redueix cap als 10$ el 2030.
Explosió de dades mèdiques: Els diagnòstics moleculars de darrera generació generen un volum de dades que superarà en 10 vegades el volum utilitzat per entrenar els grans models de llenguatge actuals.
Economia del desenvolupament de fàrmacs: La IA redueix el temps de comercialització dels fàrmacs en un ~40% (de 13 a 8 anys) i redueix el cost mitjà per fàrmac de 2,4 bilions de dòlars a 0,7 bilions de dòlars.
Mercat de la Longevitat: Eliminar malalties cròniques i l'envelliment cel·lular representa una oportunitat de mercat estimada en 1,2 quadrilions de dòlars en anys de vida ajustats per qualitat (QALYs) als EUA.

**8. Coets Reutilitzables (Reusable Rockets)**

Hegemonia de SpaceX: Amb més de 9.000 satèl·lits Starlink actius, SpaceX gestiona el ~66% de tots els satèl·lits en òrbita.
Computació d'IA a l'Espai: Amb Starship reduint els costos de llançament per sota dels 100$/kg, el càlcul d'IA basat en l'espai podria arribar a ser un 25% més barat que el terrestre en reduir les restriccions d'energia i refrigeració terrestres.

**9. Robòtica (Robotics)**

Robots Humanoides: Models com Tesla Optimus podrien aconseguir una capacitat a nivell humà entorn del 2028.
Impacte Econòmic: La robòtica generalitzable en la fabricació representa una oportunitat d'ingressos de 26 bilions de dòlars. A més, la introducció d'un robot humanoide a la llar podria augmentar el PIB dels EUA en 62.000 dòlars per llar/any (uns 6 bilions de dòlars en total).

**10. Energia Distribuïda (Distributed Energy)**

Demanda energètica de la IA: Per cobrir el consum dels centres de dades d'IA, la inversió global en generació d'energia haurà de duplicar-se fins als 10 bilions de dòlars el 2030.
Bateries estacionàries: El desplegament d'emmagatzematge d'energia estacionari haurà de multiplicar-se per 19 vegades per garantir la resiliència de la xarxa elèctrica.

**11. Vehicles Autònoms (Autonomous Vehicles)**

Lideratge del Robotaxi: Waymo i Baidu Apollo Go estan liderant el volum de milles diàries. A San Francisco, Waymo ja està prenent una quota de mercat significativa a Uber i Lyft.
Caiguda del preu per milla: El preu per milla d'un robotaxi caurà d'uns 2,80$ (en viatges actuals amb conductor) a només 0,25$ per milla el 2035 a escala.
Valorat d'Ecosistema: Les plataformes tecnològiques autònomes capturaran el 98% del valor de l'ecosistema, generant fins a 34 bilions de dòlars en valor d'empresa el 2030.

**12. Logística Autònoma (Autonomous Logistics)**

Desplegament Comercial: Els drons i robots d'entrega de darrera milla ja superen els 4 milions de lliuraments comercials autònoms anuals.
Reducció dràstica de costos: L'automatització reduirà els costos d'enviament de darrera milla en un ~90% (passant de 15$ a menys d'1$ per comanda).
Projecció 2030: Els ingressos globals de la logística autònoma (drons, robots i camions de llarga distància) podrien assolir els 480.000 milions de dòlars el 2030.

La convergència entre la Intel·ligència Artificial i la biologia (multiòmica) és un dels eixos més transformadors de l'informe Big Ideas 2026 d'ARK Invest. Aquesta unió està canviant el paradigma de la medicina: passa d'un model de tractament crònic dels símptomes ("sickcare") a un model de cures definitives i medicina preventiva personalitzada.

A continuació es detallen els aspectes clau d'aquesta convergència:

1. El cercle virtuós (Flywheel) entre la IA i la Multiòmica

La multiòmica analitza de manera integrada totes les capes biològiques que determinen la salut: la genòmica (DNA), l'epigenòmica, la transcriptòmica (RNA), la proteòmica (proteïnes) i la metabolòmica (metàbolits).

La convergència funciona com un cercle virtuós:

Generació massiva de dades: La reducció continuada del cost de seqüenciació de DNA permet generar volums ingents de dades biològiques.
Entrenament de models d'IA: Aquestes dades biològiques alimenten algorismes d'IA que identifiquen patrons complexos de malalties irresolubles per a l'ull humà.
Execució en laboratoris autònoms: Els sistemes d'IA dissenyen i optimitzen candidats a fàrmacs i experiments 1,6 vegades més ràpid.
Desenvolupament de cures: Es passa d'alleujar símptomes a corregir la causa biològica subjacent (com l'edició genètica).

2. Explosió de dades biològiques i diagnòstic per IA

Volum de dades superior als grans models de llenguatge (LLM): Les proves diagnòstiques moleculars de darrera generació generaran cap al 2030 un volum de dades que superarà en més de 10 vegades la quantitat de tokens utilitzats per entrenar els models lingüístics de frontera actuals (com GPT-4, Gemini o Claude).
Aprovacions de la FDA: Des de l'aparició de la IA generativa a finals de 2022, la taxa d'aprovació per part de la FDA de diagnòstics i dispositius mèdics basats en IA s'ha accelerat fortament. Es preveu que prop del 30% de tots els diagnòstics aprovats el 2030 incorporin IA, tending cap al 100% en el futur.

**3. Transformació de l'economia del desenvolupament de fàrmacs (Drug Discovery)**

El procés tradicional de desenvolupament de fàrmacs ha estat històricament lent i molt costós (de mitjana 13 anys i $2,4 milions de dòlars per fàrmac, amb un alt percentatge de fallades en assaigs clínics). La IA reconfigura completament aquests costos:

Acceleració temporal: Redueix el temps fins a la comercialització de 13 a 8 anys (una retallada del ~40%).
Reducció dràstica de costos: Redueix el cost total de desenvolupament aproximadament en un factor de 4x, passant de $2,4 milions a $0,7 milions de dòlars per fàrmac reeixit.
Major vida útil de les patents: En arribar abans al mercat, el fàrmac disposa de més anys de protecció comercial exclusiva.
Retorn financer compost: Un fàrmac dissenyat per IA pot generar uns $4.000 milions de dòlars en flux de caixa acumulat en 30 anys, en comparació amb menys de $1.000 milions en els models tradicionals.
Revalorització de la canonada d'assaigs (pipeline): Una cura dissenyada per IA que es trobi en la Fase 1 d'assaigs clínics pot tenir un valor superior als $2.000 milions de dòlars per fàrmac.

**4. Cures precises d'un sol ús (In-Vivo Gene Editing)**

La combinació de dades multiòmiques i eines d'edició genètica com CRISPR permet crear tractaments d'una sola dosi que eliminen malalties de per vida:

Malalties rares (ex. Angioedema Hereditari - HAE): Una teràpia d'edició genètica d'un sol ús amb un preu previst d'uns $3 milions de dòlars pot generar un estalvi directe de $52.000 milions de dòlars al sistema sanitari dels EUA en comparació amb els tractaments profilàctics crònics de per vida.
Malalties comunes (ex. Malaltia Cardiovascular - ASCVD): L'edició genètica in-vivo per reduir permanentment el colesterol i els nivells de lípids nocius podria reduir a la meitat el risc d'atacs cardíacs. Amb un preu basat en valor d'uns $165.000 per pacient, representa un mercat potencial (TAM) de $2,8 bilions de dòlars als EUA (més de 12 vegades les vendes històriques de Lipitor).

5. La ciència de la longevitat i els rellotges moleculars

L'aplicació de la IA sobre les dades epigenètiques i proteòmiques ha permès desenvolupar rellotges de precisió de l'envelliment biològic (com el rellotge d'Horvath, PhenoAge o rellotges proteòmics).

Aquests mesuraments permeten avaluar intervencions orientades a frenar el deteriorament cel·lular i augmentar la "longevitat en salut" (healthy lifespan). ARK estimat que l'oportunitat de mercat de maximitzar el potencial de vida saludable als EUA equival a un valor de $1,2 quadrilions de dòlars en anys de vida ajustats per qualitat (QALYs).

Resum Executiu: Impacte Financer de la IA en el Desenvolupament de Fàrmacs vs. Model Tradicional

A l'informe Big Ideas 2026 d'ARK Invest, la convergència de la Intel·ligència Artificial i la Multiòmica es descriu com una revolució financera i operativa que transforma radicalment l'economia de la biotecnologia. El model farmacèutic tradicional es troba estancat per alts costos de desenvolupament i elevades taxes de fracàs clínic, mentre que l'enfocament basat en IA accelera el temps de comercialització, redueix dràsticament els costos i augmenta el valor de la propietat intel·lectual [70–73].

Esquema Comparatiu de Mètriques Financeres i Operatives

Mètrica Clau	Model Tradicional (Mitjana Sector)	IA Inicial (Mètodes Actuals)	IA Futur / Disseny Generatiu	Impacte i Avantatge Financer
Temps fins a comercialització	13 anys	11 anys	8 anys (~40% de reducció)	Estalvi de 5 anys de Desenvolupament.
Cost total per fàrmac	2,4B $ (1,1B $ preclínic)	1,7B $	0,7B $ (0,2B $ preclínic)	Reducció de costos de ~4 vegades.
Fracassos en assaigs humans	7,6 fracassos per candidat	3,2 fracassos	1,9 fracassos	Reducció del 43%+ en Fase I i del 50% en Fase II.
Anys de patent comercial	~8–10 anys restants	+2–3 anys addicionals	+4–5 anys addicionals	Increment del 70%–80% en el valor de la PI.
Flux de caixa acumulat (30 anys)	< 1,0B $	~$2,0B–$2,5B	~4,0B $	Més de 4 vegades el flux de caixa del model tradicional.
Valoració d'actius en Fase 1	Pagament del cost de capital (~300M $)	~$600M–$800M	> 2.000M $ per fàrmac	Revalorització immediata de les canonades (pipelines).

**Factor Clau 1: El Tirant del Flux de Caixa (Cash Flow Mechanics)**

Retorn accelerat del capital: Un fàrmac dissenyat per IA arriba al mercat 5 anys abans. En el temps en què un fàrmac tradicional amb prou feines arriba al punt d'equilibri (break-even), el fàrmac d'IA ja ha generat 3.000 milions de dòlars en flux de caixa net.
Ampliació de la finestra de patent: En reduir el temps de desenvolupament preclínic i clínic, l'empresa conserva un període de protecció comercial exclusiva molt més llarg, augmentant el valor present net (NPV) de la patent en un 70%–80%.

Factor Clau 2: Transició de la Malaltia Crònica a la Cura Única

L'aplicació d'eines d'edició genètica (in-vivo) dissenyades per IA canvia el model de negoci de la medicació crònica cap a la cura definitiva d'una sola dosi:

Captura de valor immediata: Un tractament crònic dilueix els seus ingressos durant dècades i s'enfronta a la pèrdua de patent. Una cura d'un sol ús (amb un preu mitjà > 1 milió de dòlars per pacient) capta el valor financer per avançat.
Multiplicador de valoració: Una cura biològica d'una sola dosi pot arribar a ser 20 vegades més valuosa que un fàrmac de prescripció tradicional i 2,4 vegades més valuosa que un fàrmac de precisió de gamma alta.