18 d’octubre 2026

Els perfils dels hospitals finançats públicament a Catalunya

Structural profiles of publicly funded acute-care hospitals in Catalonia: a grade-of-membership classification 

Per tal de comprendre la diversitat de perfils dels hospitals finançats públicament a Catalunya, he preparat un article sencer que trobareu a sota. La IA de Claude ha estat determinant per fer-ho en un temps record i reproduir el que vaig fer fa 3 dècades a la tesi doctoral. 

Aquesta és la referència clau:

Ibern, P., Vertrees, J. C., Manton, K. G., & Woodbury, M. A. (1993). Hospital groups and Case-Mix measurement for resource allocation and payment. In Diagnosis Related Groups in Europe: Uses and Perspectives (pp. 193-207). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg.

Allò va ser la llavor d'un sistema de pagament que compensava pel que un hospital era (estructura) i feia (casuística). Es va apliciar d'ençà de 1997. L'estructura de l'hospital es mesurava en perfils a partir de variables que expliquen la capacitat instal·lada. La casuística es mesurava en funció de les altes ajustades per Diagnosis Related Groups.

Els anys han passat i tot allò es va aigualir amb el temps fins a tenir a data d'avui un sistema poc clar i amb incentius inacurats. Una consideració que la sindicatura ja va dir en el seu moment en un informe.

Recupero doncs avui, aquell esforç inicial i mostro l'article generat amb IA i els graus de pertinença de cada hospital en una taula al final. Han sortit 4 grups com opció òptima i el codi dels hospitals és anonimitzat perquè així apareix a la base de dades accessible del Ministeri, SIAE.





PS. Algú dirà, com pot ser que siguin 76 hospitals, si n'hi ha al voltant de 66, 10 hospitals menys?. Doncs perquè així consta a la base de dades del Ministeri i no podem esbrinar quins són perquè està anonimitzada. 
Encara que he afegit la columna de perfil dominant, en realitat és més rellevant els graus de pertinença per tal de comprendre els perfils.











El capitalisme de vigilància

La era del capitalismo de la vigilancia: La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder 

El llibre La era del capitalismo de la vigilancia: La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder (2019/2020), de la sociòloga i professora d'Harvard Shoshana Zuboff, analitza el sorgiment d'una nova forma d'ordre econòmic i de poder que amenaça la naturalesa humana, la llibertat i la democràcia al segle XXI.


1. Què és el capitalisme de la vigilància?

  • Definició i matèria primera: El capitalisme de la vigilància és una nova lògica d'acumulació econòmica que reclama unilateralment l'experiència humana com a matèria primera gratuïta per traduir-la en dades de comportament.
  • Excedent conductual i mercats de futurs: Tot i que una part d'aquestes dades s'utilitza per millorar productes, la majoria constitueix un excedent conductual (behavioral surplus). Mitjançant sistemes d'intel·ligència de màquines, aquest excedent es converteix en productes predictius que s'intercanvien en nous mercats de futurs conductuals.
  • Lògica parasitària: Els usuaris no som els "clients" ni tan sols el "producte"; som la font de la qual s'extreu la matèria primera, mentre que els autèntics clients són les empreses que paguen per apostar sobre el nostre comportament futur.

2. Orígens i evolució: De Google a Facebook

  • El descobriment de Google: Google va ser la companyia pionera i model d'aquesta lògica. Inicialment, la informació dels usuaris es reinvertia exclusivament en millorar el cercador (cicle de reinversió del valor conductual). En la crisi del 2001, per satisfer els inversors, Google va començar a utilitzar els rastres de dades col·laterals per predir quins anuncis tindrien més clics, creant la publicitat dirigida massiva i institucionalitzant l'excedent conductual.
  • La difusió del model: Sheryl Sandberg, executiva de Google integrada posteriorment a Facebook com a directora d'operacions, va actuar com a "vector de contagi" d'aquesta lògica. L'estratègia es va estrendre ràpidament a altres gegants tecnològics i a sectors tradicionals (assegurances, comerç, financer, telecomunicacions).

3. Els imperatius econòmics de la vigilància

El capitalisme de la vigilància es regeix per tres imperatius escalonats:

  1. Imperatiu extractiu (Economies d'escala): Captura massiva i automatitzada de dades a una escala cada vegada més gran.
  2. Economies d'abast (economies of scope): Aconseguir dades no només massives, sinó variades i profundes. Això empeny les empreses a sortir del món virtual cap al món real (ciutats intel·ligents, dispositius domèstics, cotxes autònoms) i a rastrejar la nostra vida íntima (emocions, estat d'ànim, personalitat).
  3. Economies d'acció (economies of action): La millor manera de predir el comportament és intervenir directament en la font per modificar-lo. Mitjançant petits estímuls, la manipulació de la comparació social o els "empenyons digitals" (nudges), els sistemes automatitzats ja no només busquen automatitzar fluxos d'informació, sinó automatitzar l'ésser humà mateix.

4. El Poder Instrumentari i el "Gran Altre"

  • Diferència amb el totalitarisme: Zuboff contraposa el poder totalitari del "Gran Germà" d'Orwell (basat en el terror, la violència i l'enginyeria de l'ànima) amb el Poder Instrumentari.
  • El Gran Altre (El Gran Otro): El poder instrumentari opera mitjançant el Gran Altre, una arquitectura digital omnipresent, freda i computacional de dispositius i xarxes "intel·ligents". Aquest poder no busca reformar o castigar les ànimes, sinó condicionar i modificar el comportament des de fora cap a dins de manera imperceptible per aconseguir la certesa absoluta dels resultats de mercat.
  • La ment de la colmena: El sistema promou una societat concebuda com una "colmena" (hive mind), on la llibertat individual i l'autonomia se sacrifiquen en favor de la confluència i la predictibilitat col·lectiva.

5. Conseqüències per a la democràcia i els drets humans

  • Privatització de la divisió de l'aprenentatge social: El capitalisme de la vigilància crea una asimetria radical de coneixement i poder. Un reduït grup de corporacions privades respon de manera unilateral a les preguntes fonamentals: Qui sap? Qui decideix? Qui decideix qui decideix?.
  • Un "cop d'estat des de dalt" (Un golpe desde arriba): Aquesta concentració de poder no busca el derrocament de l'Estat, sinó la subversió de la sobirania popular i la dissolució de les institucions democràtiques.
  • Amenaça a la naturalesa humana: L'autoritat algorítmica expropia el "dret al temps futur" (la capacitat de decidir i prometre de forma autònoma) i el "dret a l'asil i refugi" (la necessitat d'un espai privat inaccessible a la vigilància).

6. Resistència i rehabilitació del futur digital

  • La fal·làcia de la inevitabilitat: Zuboff insisteix que el capitalisme de la vigilància no és un resultat inevitable de la tecnologia digital, sinó una construcció de mercat conscientment dissenyada per persones específiques.
  • Superar la privacitat tradicional: La legislació tradicional sobre la privacitat o el monopoli és insuficient perquè no atura la mecànica extractiva bàsica.
  • La necessitat d'una resposta col·lectiva: Cal crear noves lleis i declaracions sintètiques que il·legalitzin la presa no autoritzada de l'experiència humana, recuperant la indignació ciutadana i afirmant la primacia d'un futur digital al servei de la dignitat humana i la democràcia.






17 d’octubre 2026

Un disbarat rere l'altre (50)

La presentació recent del nou Pla de Salut, m'ha dut a cercar algunes dades de tendència que oblida. Entendre què passa amb l'esperança de vida saludable esdevé fonamental per enfocar les polítiques sanitàries i de benestar social. El text diu que vivim més, hem arribat als 84,4 anys i despatxa amb una frase breu l'esperança de vida en bona salut, on diu que estem a 68 anys. 
La visió triomfalista sobre l'esperança de vida plana sobre nosaltres i sobre els titulars dels mitjans. El que no ensenyen, són gràfics com aquest d'aquí a sota que mostra la proporció d'anys de vida no saludables, que vol dir patiment i mancances de salut i qualitat de vida. 
Consultant IDESCAT i amb l'ajuda de la IA, podem mostrar que el 19,4% de la nostra vida esdevé no saludable, per als homes 16,3% i per a les dones encara més, el 22,2%. 
Una cinquena part de la vida esdevé no saludable, i ha augmentat 5 punts percentuals des del 2011. Aquesta és la dada rellevant a mostrar. En un Pla de Salut, esdevé imprescindible.
Fixem-nos ara amb el que es pretén. L'objectiu del Pla és arribar a una esperança de vida en bona salut de 70 anys el 2035. El que no diuen és que l'any 2011 ja la teníem!!!. Proposen un objectiu per a 2035 que ja es va assolir 25 anys abans. I no parlen de quin percentatge d'anys saludables està previst, la variable determinant en un context d'augment de l'esperança de vida total.

Hem passat de 12,3 anys que vivim de forma no saludable el 2011 a 16,4 el 2024, 4 anys més en 13 anys. Es mostren les dades a a partir del 2011 perquè l'IDESCAT no publica més anys.

Taula: Anys de vida no Saludables (Catalunya, 2011–2024)

AnyTotal (Anys)Total (%)Homes (Anys)Homes (%)Dones (Anys)Dones (%)
202416,419,4%13,316,3%19,322,2%
202313,816,4%11,714,4%16,619,1%
202214,617,4%12,415,3%16,619,2%
202116,219,4%12,815,9%19,522,6%
202012,314,9%11,214,1%13,515,9%
201912,114,4%10,813,3%13,415,5%
201811,213,4%8,911,0%13,415,5%
201712,014,4%10,312,8%13,816,0%
201610,312,3%8,810,9%11,713,6%
201510,112,1%8,710,8%11,413,3%
201410,512,6%8,510,6%12,314,3%
201312,414,9%9,612,0%15,217,7%
201210,813,1%7,79,6%13,716,0%
201112,314,9%9,511,9%14,917,4%

L'any 2011 teníem una esperança de vida saludable de 70,2 anys, el 2024 està a 68 anys.


Taula: Anys de Vida Saludable en Néixer a Catalunya (2011–2024)

AnyHomes (anys)Dones (anys)Total (Ambdós sexes)
202468,567,668,0
202369,870,170,4
202268,669,769,1
202167,966,867,4
202068,571,570,1
201970,473,371,9
201871,972,972,4
201770,472,471,5
201672,074,673,3
201571,774,573,1
201472,073,872,9
201370,770,870,8
201272,171,771,9
201170,070,570,2
L'any 2011 teníem una esperança de vida en néixer de 82,5 anys, ara està a 84,4 anys. Resumint, del 2011 al 2024 hem augmentat l'esperança de vida en gairebé 2 anys, i hem disminuït l'esperança de vida saludable en 2 anys. Hem augmentat la longevitat i alhora hem disminuït marginalment la qualitat de vida d'aquests anys guanyats. El balanç final són 4 anys més de vida no saludable, d'un total de 12,3 el 2011 passem a 16,4 anys de vida no saludable.


Taula: Esperança de Vida en Néixer a Catalunya per Sexe (2000–2024)
AnyHomes (anys)Dones (anys)Total (Ambdós sexes)
202481,886,984,4
202381,586,784,2
202281,086,383,7
202180,786,383,6
202079,785,082,4
201981,286,784,0
201880,886,383,6
201780,786,283,5
201680,886,383,6
201580,485,983,2
201480,586,183,4
201380,386,083,2
201279,885,482,7
201179,585,482,5
201079,285,182,2
200978,985,082,0
200878,684,881,8
200778,284,581,4
200677,984,381,1
200577,584,080,8
200477,283,880,5
200376,983,680,3
200276,783,480,1
200176,483,179,8
200076,283,079,6
Desconfieu de les visions triomfalistes i consulteu les dades de les fonts originals. És evident que tant la política com els mitjans diuen allò que la gent vol sentir (biaix de confirmació), i és el que escoltareu repetidament. 
L'esperança de vida ha augmentat. És cert, i hem d'estar-ne satisfets. Però ni la medicina ni el sistema sanitari han estat capaços a Catalunya (i durant aquest període) de reduir els anys de vida no saludable i aquest hauria de ser un gran motiu de preocupació per a tots plegats. Especialment hauria de preocupar a aquells que estan al front de la Política Sanitària en majúscules quan fan un Pla de Salut i proposen un objectiu a assolir al que ja s'havia arribat 25 anys abans. Quin desgavell! 
Convé una reflexió seriosa sobre com som capaços de capgirar la tendència i afegir més valor marginalment a la salut al llarg de la vida. Desconeixem en detall quins són els factors determinants de la longevitat i qualitat de vida en aquest període a Catalunya. Sabem que els avenços tecnològics han afectat clarament a la longevitat. Però aquí hi ha també un missatge per als tecno-optimistes, malgrat la inversió en  innovació, l'augment de la longevitat no ho és tot. Fins ara, a nivell agregat només ha donat més anys. Ens omplim la boca de demanar més recursos però no sabem quin valor afegeixen. Perquè al final, el valor el trobem en viure una vida plena i de qualitat, no només en viure més anys.  
Aquest Pla de Salut s'ha quedat curt en aprofundir en aquesta qüestió i també en altres aspectes que mereixeran un comentari addicional més endavant.

PS. Les dades són aquestes, són de la font oficial i no en tinc d'altres. Altrament, si no satisfan, cal reclamar a IDESCAT que per això paguem impostos. En la mesura que la metodologia sigui homogènia, la comparació entre anys esdevé viable i acceptable. 

PS. Aquí trobareu una aportació metodològica que vam fer per a la millora dels indicadors d'esperança de vida. La nostra proposta és que l'esperança de vida saludable s'hauria d'estimar amb dades de morbiditat i no amb dades de percepció subjectiva de salut. Ho vam dir fa temps però no ens han fet cas. I aquí més sobre longevitat.


Wildlife Photo 2026