L'economia al segle XX (2)

Camino a la utopía, Una historia económica del siglo XX 

Llibre resumit amb IA.

El llibre de J. Bradford DeLong, "Camino a la utopía, Una historia económica del siglo XX".  ofereix una extensa narrativa sobre la història econòmica del "llarg segle XX", un període que l'autor defineix entre el 1870 i el 2010.

A continuació, es detalla el llibre:

1. La Gran Narrativa i la Tesi Central J. Bradford DeLong presenta el seu llibre com una "gran narrativa" que se centra en la història econòmica del segle XX. La seva tesi principal és que aquest període va ser el primer en la història de la humanitat on l'economia va ser el "fil conductor" més important, ja que va ser el segle en què es va aconseguir superar la pobresa extrema generalitzada que havia persistit durant mil·lennis. Malgrat l'explosió de riquesa material i el creixement econòmic sense precedents, DeLong argumenta que aquest progrés no va ser suficient per assolir la igualtat i la felicitat universals, ni tampoc va conduir a cap "utopia" anhelada. La història traumàtica del segle passat, segons DeLong, subratlla la necessitat de regular els mercats i una gestió governamental competent per construir un món veritablement humà.

2. El "Llarg Segle XX": Inicis i Finals (1870-2010)

• Inici (al voltant de 1870): DeLong marca el començament del "llarg segle XX" amb el triple sorgiment de la globalització, el laboratori d'investigació industrial i la corporació moderna. Aquests factors van iniciar canvis que van començar a allunyar el món de la pobresa extrema que havia patit des del descobriment de l'agricultura. Abans de 1870, la tecnologia no podia guanyar la cursa contra la fertilitat humana, cosa que resultava en escassetat de recursos i una innovació lenta, deixant la majoria de les persones en una situació de fam i inseguretat constant. John Stuart Mill, cap al 1870, encara veia el món com un lloc pobre i miserable, on la tecnologia només permetia que una major part de la població visqués en circumstàncies penoses, excepte per als més rics.
• Final (2010): El "llarg segle XX" va concloure el 2010, quan les principals economies del Nord Atlàntic es van desestabilitzar per la Gran Recessió (iniciada el 2008), que no va anar seguida d'un creixement econòmic comparable al d'abans.

3. Les Lliçons Econòmiques i els Debats Fonamentals El llibre se centra en les lliçons econòmiques no apreses o passades per alt en la història del període 1870-2010.

• Les Limitacions del Mercat: DeLong destaca que l'economia de mercat, per si sola, no garanteix la satisfacció de les necessitats de tots, especialment dels desfavorits, ja que el seu objectiu principal és maximitzar la rendibilitat dels propietaris de béns. El mercat no és perfecte i no assegura suficient innovació, qualitat ambiental ni ocupació estable i generalitzada. La idea que "el mercat dóna, el mercat treu, beneït sigui el mercat" mai va ser un principi social o polític econòmic estable; més aviat, "el mercat va ser fet per a l'home, no l'home per al mercat".
• Hayek vs. Polanyi: Dues Mirades Oposades:
  • Friedrich August von Hayek: Representa la visió que "el mercat dóna, el mercat treu; beneït sigui el mercat". Creia que el capitalisme de mercat era l'únic sistema eficient i productiu, i que la interferència en els seus processos portava a la "servitud". Segons Hayek, el mercat, basat en la propietat, el contracte i l'intercanvi, resol els problemes d'informació i incentius recompensant els usos més valuosos dels recursos. La seva perspectiva era convenient per als rics i poderosos. No obstant això, DeLong assenyala que les seves teories tenien mancances en la macrocoordinació i la distribució.
  • Karl Polanyi: Sostenia que "el mercat va ser fet per a l'home, no l'home per al mercat". Polanyi argumentava que les persones no només tenen drets de propietat, sinó també drets econòmics fonamentals que una economia de mercat pura no respecta. Aquests inclouen el dret a viure en una comunitat estable (respecte pel medi natural i artificial), el dret a una renda suficient i adequada (independentment de la lògica de mercat), i el dret a la seguretat financera (evitar decisions opaques que eliminin recursos i ocupació). De no validar-se aquestes aspiracions, la societat reaccionaria amb força.
• El Paper de Keynes: DeLong veu John Maynard Keynes com un possible reconciliador de les postures de Hayek i Polanyi. Keynes va argumentar que una "socialització relativament integral de la inversió" era l'únic mitjà per assegurar una aproximació a la plena ocupació i que la intervenció governamental, lluny de ser una usurpació, era una "condició per al bon funcionament de la iniciativa individual". El seu pensament va ser crucial per a la consolidació de l'economia mixta post-Segona Guerra Mundial.

4. Esdeveniments Històrics Clau i Desenvolupaments (1870-2010)

• Globalització (Primera Onada):

  • Desenvolupaments clau: Millores en el transport (vaixells com l'RMS Oceanic que van abaratir els viatges transoceànics) i les comunicacions (telègraf, que va transformar el flux d'informació i les decisions financeres).
  • Impacte: La producció es va deslligar geogràficament del lloc de consum (primera desagregació). Malgrat l'avanç, la globalització no va "aplanar el món" completament.

• Acceleració del Creixement Impulsat per la Tecnologia:

  • Derrota del Malthusianisme: Després de 1870, la innovació tecnològica i la racionalització del descobriment científic van permetre superar les limitacions de recursos, un "diable" al qual feia referència Malthus.
  • Innovacions Clau: La creació d'acer amb processos com Bessemer-Mushet va reduir-ne dràsticament el preu i va disparar-ne la producció mundial. La Revolució Industrial va ser impulsada per la màquina de vapor, la metal·lúrgia i el transport.
  • Tecnologies de Propòsit General (GPT): DeLong destaca l'energia de vapor i les màquines com les primeres GPT. A partir de 1870, les telecomunicacions, la ciència dels materials, la química orgànica, els motors de combustió interna, la cadena de muntatge i l'electricitat van marcar una "gran onada d'avanç tecnològic". Des de la dècada de 1950, i especialment la de 1990, la microelectrònica i la infotecnologia (amb la Llei de Moore i l'escalat de Dennard) van transformar el món, facilitant la "hiperglobalització" i una "segona desagregació" on la fabricació es va desplaçar a països amb costos laborals més baixos.

• Desigualtat i Condicions Socials abans de la Primera Guerra Mundial:

  • Malgrat l'explosió de riquesa, la societat del Nord Global seguia sent profundament desigual. Es descriuen les dures condicions de vida i treball de les classes treballadores dels EUA a principis del segle XX, amb poca aigua corrent, tasques domèstiques manuals i alta mortalitat en fàbriques com les d'acer.

• Democratització del Nord Global:

  • Extensió del Sufragi: Tot i que inicialment el dret a vot estava lligat a la riquesa, es va produir una progressiva extensió del sufragi (limitat per sexe, edat, raça) entre 1776 i 1965. La pressió social i el temor a la revolució van empènyer a la reforma.
  • Lluita per la Igualtat: Als EUA, la lluita pels drets civils de la població negra va ser llarga i heroica, amb fets tràgics com la massacre de Colfax (1873) i l'aprovació de la Llei de Drets Electorals el 1965. Figures com W. E. B. Du Bois van defensar una igualtat radical enfront de la postura més gradualista de Booker T. Washington.

• Imperis Globals (1500-S.XX tardà):

  • Imperi Britànic i EUA: El lideratge imperial va passar del Regne Unit (amb el seu poder formal i informal) als EUA (amb un imperi predominantment informal) cap al 1945.
  • Casos d'Estudi:
    • Índia: Marx va profetitzar que la dominació britànica seria una maledicció a curt termini, però una benedicció a llarg termini per assentar les bases materials de la societat occidental.
    • Egipte: Mehmet Alí va intentar modernitzar l'economia, però Egipte va acabar en fallida i sota el control britànic, esdevenint una "marioneta de banquers francesos i procònsols britànics".
    • Xina: La Xina imperial, amb la dinastia Qing, era pobra i desorganitzada. La burocràcia impedia la modernització, i episodis com el de la mina de Kaiping (amb la implicació de Herbert Hoover) van mostrar com la riquesa acabava en mans estrangeres.
    • Japó: Una excepció notable, que va aconseguir industrialitzar-se i prosperar tractant amb els imperialistes, i fins i tot unir-se a ells. La Restauració Meiji (1868) va veure l'adopció ràpida de models organitzatius i tecnològics occidentals, amb un fort paper governamental i una elevada taxa d'alfabetització.
  • Conclusió sobre l'Imperialisme: En general, l'imperi va fer més per retardar que per avançar el desenvolupament econòmic del Sud Global, ja que el seu objectiu era l'imperi, no el desenvolupament.

• Primera Guerra Mundial (1914-1918):

  • La "Gran Il·lusió": Norman Angell va argumentar que la guerra i la conquesta territorial eren una il·lusió com a mitjà de progrés.
  • Nacionalisme i Caiguda dels Ideals: La guerra va demostrar la primacia del nacionalisme sobre la solidaritat de classe, fins i tot en partits com el SPD alemany. Els líders europeus, immersos en una mentalitat militarista i nacionalista, van optar per la guerra com a "oportunitat per a l'afirmació nacional".
  • Conseqüències: La guerra va suposar un desastre amb milions de morts i ferits. Va obligar els governs a intervenir l'economia amb racionament i control. Científics com Fritz Haber (Nobel per la síntesi de nitrogen, però també pare de les armes químiques) i administradors com Walther Rathenau van ser crucials per a l'esforç de guerra alemany.

• Els Feliços Anys Vint (Los locos años veinte):

  • Retorn a la "Normalitat": Després de la guerra, hi va haver un sentit optimista de retorn al "liberalisme clàssic", amb la promesa de millors condicions de vida.
  • Creixement dels EUA: Els EUA van emergir com la nació més rica, amb l'expansió del "sistema americà de manufactures" (intercanviabilitat de peces) i la producció en massa (model Ford, amb el "salari de 5 dòlars al dia" que va reduir la rotació de personal). Això va convertir Ford en un símbol de progrés econòmic.
  • Especulació Financera: Els anys 20 van veure una creença en una "nova era" econòmica, que va portar a l'augment dels preus dels actius financers i a una especulació insostenible.

• La Gran Depressió (1929-1933):

  • Causes i Mecanismes: DeLong explica que la depressió no va ser només una "sobreproducció" (com Say preveia), sinó una congelació de l'economia per manca de confiança i de demanda, on tothom intentava vendre per pagar deutes antics.
  • Polítiques Fallides: La "solució" dels liquidacionistes (com el secretari del Tresor Mellon) era deixar que el mercat s'autocorregís mitjançant la liquidació de mà d'obra, accions i béns. El retorn al patró or (com va fer el Regne Unit el 1925, amb Winston Churchill al capdavant) va agreujar la crisi en provocar deflació i desocupació. La falta de coordinació internacional va ser un factor clau.
  • Resposta i Canvi de Paradigma: L'impacte de la depressió va canviar la percepció pública de la desocupació, que ja no es veia com una culpa individual. Franklin D. Roosevelt, amb el seu New Deal, va trencar amb les tradicions polítiques i va introduir una xarxa de seguretat social (Llei de Seguretat Social de 1935) i va enfortir els sindicats (Llei Wagner de 1935), convertint els EUA en una "modesta rèplica de la socialdemocràcia a l'estil europeu". El president Eisenhower, republicà, posteriorment va afirmar que el laissez-faire era un ideal mort i que el govern federal no podia eludir les seves responsabilitats socials.

• Socialisme Real (Lenin i Stalin):

  • Fundament Ideològic: Basat en la idea de Marx que el capitalisme portava a la misèria i la seva inevitable caiguda.
  • Implementació: Lenin va intentar organitzar l'economia com un exèrcit, amb un control centralitzat i nacionalització de la indústria, inspirat en el "comunisme de guerra" alemany de la Primera Guerra Mundial.
  • Problemes i Conseqüències: Malgrat els èxits inicials en mobilització de recursos (com la producció de tancs T-34C en la Segona Guerra Mundial), el sistema era ineficient i malgastador. La manca de propietat privada i mercat va portar a problemes de coordinació (ús del blat i tolkachi). L'ascens de Stalin va portar a purgues massives, execucions i camps de concentració (gulags), amb milions de morts per fam i repressió. L'economia soviètica va acabar depenent dels preus del petroli i va fallar a l'hora d'alimentar la seva població sense endeutar-se amb Occident.

• Feixisme (Mussolini i Hitler):

  • Naturalesa i Ideologia: El feixisme es va presentar com una reconfiguració de l'economia basada en la "unitat del poble" al voltant d'un projecte nacional, rebutjant la lluita de classes. DeLong destaca que el feixisme, com el socialisme real, va ser una ideologia que va justificar l'assassinat massiu.
  • Mussolini: Va evolucionar d'editor socialista a líder feixista, abandonant la solidaritat obrera internacional en favor del nacionalisme davant l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La seva doctrina es basava en la mobilització de masses a través d'apel·lacions a la nació ètnica, el menyspreu per la raó i la voluntat, i l'afirmació violenta.
  • Crítiques Feixistes a l'Ordre Semiliberal: Els feixistes denunciaven:
    1. Fracàs macroeconòmic: Incapacitat del capitalisme semiliberal per garantir plena ocupació i creixement ràpid.
    2. Fracàs distributiu: Generació de molta desigualtat o, en alguns casos, una "igualtat excessiva" que "proletaritzava" les nacions.
    3. Fracàs moral: El mercat reduïa les relacions humanes a transaccions monetàries, deshumanitzant la vida.
    4. Incapacitat per protegir drets Polanyians: El mercat no assegurava l'ocupació estable ni un nivell de vida digne.
    5. Fracàs polític: Els parlaments es veien com incompetents i corruptes, exigint un líder fort que manés en comptes de representar.
  • Ascens de Hitler: Va implementar polítiques de desocupació ràpida amb programes d'obres públiques i despesa militar, centrant-se en l'eficàcia política i la capacitat militar. La seva ideologia nazi incloïa l'antisemitisme, la supremacia de la raça ària i la necessitat de "espai vital" (Lebensraum) a través de la conquesta i l'extermini. Intel·lectuals com Leo Strauss i Ludwig von Mises, sorprenentment, van expressar certes simpaties pel feixisme en determinats moments, veient-lo com una solució d'emergència contra el socialisme.
  • Totalitarisme: DeLong argumenta que hi ha moltes similituds entre el feixisme i el socialisme real, i que el temps dedicat a analitzar les seves diferències podria ser "temps perdut", ja que ambdues van portar a distòpies a gran escala.

• Segona Guerra Mundial (1939-1945):

  • Aparcament Fallit: Les polítiques d'aparició del Regne Unit i França (basades en el desig d'evitar una nova guerra) van permetre a Hitler rearmar-se i expandir-se (ocupació de Renània, Txecoslovàquia, Polònia).
  • Superioritat Alemanya Inicial: Alemanya va demostrar una superioritat tàctica i operativa sorprenent, com es va veure en la ràpida caiguda de França el 1940.

• La Guerra Freda i la Reconstrucció (Post-1945):

  • Hegemonia dels EUA: Els EUA van assumir el paper de potència hegemònica, a diferència del període posterior a la Primera Guerra Mundial. El Pla Marshall va ser fonamental per a la recuperació d'Europa Occidental, proporcionant ajuda financera condicionada a polítiques d'estabilització i liberalització.
  • Institucions Globals: Es van crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI) a Bretton Woods (1944) per donar suport a la globalització, tot i que l'Organització Internacional de Comerç (ITO) no va arribar a materialitzar-se completament.
  • Socialdemocràcia i Economia Mixta: A Europa Occidental es va consolidar un model socialdemòcrata d'economia mixta, amb llibertat de preus i mercats, però amb un gran estat de benestar que garantia la seguretat social i serveis públics. Als EUA, el New Deal es va consolidar, amb programes com la Seguretat Social percebuts com "assegurances" més que com a eines de redistribució radical. El creixement va ser sostingut i els salaris van augmentar, impulsant una classe mitjana forta.
  • Competència de Sistemes: La Guerra Freda va ser una competència entre dos sistemes que afirmaven ser superiors. Nikita Khrusxov confiava en la victòria del socialisme per les deficiències del mercat i la capacitat de la planificació central. No obstant això, cap al 1990, es va fer inequívoc que el model occidental era "menys distòpic".

• Desenvolupament al Sud Global:

  • Reptes: Les economies del Sud Global van enfrontar dificultats com baixes taxes d'estalvi, alt cost d'inversió, preus més alts, i "governs extractius" que prioritzaven el control del poder sobre el creixement a llarg termini. L'exemple de Nigèria (assassinat del primer ministre Balewa i guerres civils) il·lustra la inestabilitat.
  • Excepció de l'Àsia Oriental: Països com el Japó, i posteriorment Corea del Sud i Taiwan, van experimentar un creixement impressionant gràcies a governs forts i eficients, proteccionisme intel·ligent, altes taxes d'estalvi i un fort enfocament en l'exportació de béns manufacturats. La "corba del front" il·lustra que la major riquesa es generava en la producció en massa i el "saber fer" industrial, no en les matèries primeres ni en la distribució.

• La Inclusió:

  • Avanç Llarg Termini: El segle XX va veure un progrés significatiu cap a la inclusió (racial i de gènere), especialment als EUA, on la "bretxa entre les seves aspiracions i la seva realitat va generar grans tensions" que van impulsar el canvi.
  • Drets de les Dones: La reducció del nombre d'embarassos i la disminució de la mortalitat materna, juntament amb canvis en la discriminació laboral (tot i les persistències).
  • Crítiques conservadores: Alguns autors (com Charles Murray o George Stigler) van culpar les polítiques d'ajudes socials o les suposades "inferioritats" de certs grups (afroamericans, dones) de les desigualtats, argumentant que el govern interferia amb la lògica del mercat.

• El Gir Neoliberal (a partir de la dècada de 1970):

  • Context: La inflació de la dècada de 1970 i el temor als "aprofitats" del sistema de benestar van portar a una caiguda de la socialdemocràcia.
  • Polítiques: Les idees de Hayek i Milton Friedman (que culpava els bancs centrals de la Gran Depressió) van guanyar força. Les administracions de Reagan i Thatcher van impulsar retallades d'impostos, despesa militar i desregulació financera, amb la promesa de creixement econòmic accelerat.
  • Resultats i Crítiques: Malgrat les promeses (com les de Friedman sobre la igualtat distributiva), el neoliberalisme va augmentar la desigualtat d'ingressos i riquesa. La desregulació financera es va promoure com a via per a la innovació, mentre es reduïa la inversió pública i es qüestionaven els programes d'assistència social.

• Reglobalització, Tecnologies de la Informació i Hiperglobalització (Post-1990):

  • Creixement del Sud Global: Després de 1990, el Sud Global va començar a créixer més ràpidament que el Nord Global en termes absoluts.
  • Impacte Tecnològic: La revolució en el transport de mercaderies (la conteneïrització) i, posteriorment, la revolució de les tecnologies de la informació (internet, fibra òptica, microelectrònica) van permetre la "segona desagregació" de la producció. Això va transferir la fabricació a països del Sud Global (com Corea del Sud, parts de la Xina, Polònia, Mèxic).
  • Conseqüències en el Nord Global: Aquesta desagregació va portar a la desindustrialització de regions del Nord Global, augmentant la desigualtat d'ingressos i el descontentament, especialment entre treballadors amb menys educació.

• Gran Recessió i Recuperació Anèmica (2007-2010):

  • Final del "Llarg Segle XX": La recessió va marcar la fi d'aquest període.
  • Fallada del Sistema Financer: Va ser una "depressió minskista", una crisi de confiança en els actius segurs causada per una excessiva aposta en els preus de l'habitatge i una "enginyeria financera" complexa (com la titulització de les hipoteques).
  • Respostes Fallides: La decisió de permetre la fallida de Lehman Brothers va desencadenar el pànic. DeLong critica la manca d'aplicació del "manual Bagehot-Minsky" per combatre la crisi. Les polítiques d'austeritat i la manca d'acció coordinada van perpetuar la recuperació anèmica.
  • Arrogància Neoliberal: DeLong conclou que l'arrogància neoliberal va portar a una "nèmesi" econòmica. Molts economistes van defensar que la recessió era "inevitable, necessària i fins i tot recomanable" per reajustar l'economia, malgrat l'evidència contrària.
  • Fracàs Polític: Després de 2010, els EUA van escollir Donald Trump i Europa Occidental no va fer-ho molt millor, posant fi a la possibilitat de revitalitzar els seus sistemes.

5. DeLong tanca el llibre reflexionant sobre el fet que, malgrat haver superat la pobresa malthusiana i haver generat una riquesa material extraordinària, la humanitat no ha arribat a la utopia. La història del "llarg segle XX" ens ensenya que la riquesa material, tot i ser un requisit previ, no és una condició suficient per a la utopia. La "millora econòmica" és important, però els governs han de "gestionar de forma competent, i a vegades contundent", allò que els ciutadans demanden, anant més enllà dels drets de propietat i garantint els drets "polanyians". El llibre suggereix que, a partir de 2010, una "nova història" ha començat, sense que es conegui encara la gran narrativa que l'expliqui.