Quants anys vivim bé?

Fa uns dies vaig explicar al disbarat nº 50 com el Pla de Salut acabat de presentar ens oferia per a 2035 un panorama poc encoratjador de prosperitat compartida. Ens diu que el 2035 tindrem els mateixos anys de bona salut en néixer que els que teníem 25 anys abans. 

La primera observació elemental a fer és que aquesta dada no mostrava ni els intervals de confiança de 2010 ni els de 2035. No els sabem. I la segona és que la metodologia precisa de com s'arriba a aquestes xifres tampoc s'ha descrit. Les darreres taules de vida que publica IDESCAT són 2020-2024, comprenen valors mitjans de cinc anys, i dins aquest període hi ha hagut una pandèmia i una mortalitat inusual. 

Tenint en compte això, m'he posat a calcular novament amb la IA quins són els valors de l'esperança de vida en bona salut mitjançant la ESdE 2025, i amb dues opcions de taules de vida, INE 2024 i IDESCAT 2020-2024. Alhora he volgut veure l'efecte d'agafar altres preguntes de l'enquesta per veure'n l'efecte. Ara també caldria recalcular-ho també amb l'ESCA, no ho he fet perquè en aquest moment no hi tenia accés.

El resultat és molt interessant. Ho explico en un breu escrit de resum i amb un article en anglès a sota, esborrany previ a la publicació científica.

L'esperança de vida en bona salut a Catalunya

Un home nascut avui a Catalunya pot esperar viure uns 82 anys, i una dona uns 87. Però quants d'aquests anys els viuran sense cap limitació per fer les coses de cada dia? Amb les dades de l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, la resposta és uns 69 anys per als homes i uns 68 per a les dones: elles viuen cinc anys més, però passen sis anys més amb alguna limitació. I la taula de vida que fem servir al càlcul canvia el resultat molt menys del que es podria pensar.

Què és l'esperança de vida en bona salut?

L'esperança de vida ens diu quants anys viurem de mitjana. L'esperança de vida en bona salut ens diu quants d'aquests anys els viurem sense una limitació important per fer les activitats habituals. Dos països poden tenir la mateixa esperança de vida i molt diferents anys de vida sense limitació, i això canvia les necessitats de cures, de serveis i d'ajuts.

Per calcular-la fem servir el mètode de Sullivan, que combina dues fonts. D'una banda, una taula de vida, que diu quants anys de vida queden de mitjana a cada edat. De l'altra, una enquesta de salut, que diu quina part de cada grup d'edat té una limitació. Si, per exemple, el 30% de les persones de 70 a 74 anys tenen una limitació, comptem aquell 30% dels seus anys com a anys amb limitació i la resta com a anys en bona salut. Sumant per totes les edats surt el resultat.

La pregunta de l'enquesta és la que fa servir Eurostat a tot Europa: durant almenys sis mesos, t'ha limitat un problema de salut en les activitats que la gent sol fer? Qui respon que sí, amb una limitació greu o moderada, compta com a persona amb limitació.

Quins són els resultats?

Hem fet servir l'Enquesta de Salut d'Espanya 2025, amb les respostes de 2.838 persones de Catalunya (adults i infants), i la taula de vida de l'INE de 2024. El resultat és que un home nascut ara pot esperar viure uns 69,5 anys sense limitació, i una dona uns 68,4. Els anys amb limitació són 12,2 en els homes i 18,3 en les dones.

Aquestes xifres porten incertesa, perquè venen d'una mostra. L'interval de confiança del 95% va de 67,8 a 71,1 anys en els homes i de 66,6 a 70,1 en les dones. Vol dir que les xifres són una bona aproximació, però que no es poden llegir al decimal.

Les dones viuen més, però amb més anys de limitació

Les dones viuen uns cinc anys més que els homes, però el nombre d'anys sense limitació és semblant. El resultat és que els homes viuen en bona salut un 85% de la seva vida, i les dones un 79%.

A partir dels 65 anys la diferència és encara més clara. Un home de 65 anys pot esperar uns 13,8 anys més sense limitació i 6,2 anys amb limitació; una dona de 65 anys, 13,3 anys sense limitació i 10,5 amb limitació. Entre els més grans la limitació és molt freqüent, sobretot en les dones: a partir dels 85 anys declara una limitació un 56% dels homes i un 76% de les dones, tot i que a aquestes edats l'enquesta té poca gent (33 homes i 74 dones) i les xifres són poc precises.

Amb aquestes dades no podem explicar per què passa. El que sí veiem és que les dones declaren limitació amb més freqüència que els homes en 11 dels 15 grups d'edat adults, i que a més viuen més temps, de manera que acumulen més anys amb limitació.

Què vol dir "bona salut"? El resultat canvia molt segons la pregunta

La xifra depèn de què considerem mala salut. Hem calculat els mateixos anys amb tres definicions diferents, i el resultat va de 56 a 79 anys des del naixement:

Què compta com a mala salut	Homes (anys en bona salut des del naixement)	Dones (anys en bona salut des del naixement)
Limitació d'activitat d'almenys sis mesos	69,5	68,4
Dir que la salut és regular, dolenta o molt dolenta	60,1	55,9
Dir que la salut és dolenta o molt dolenta	77,0	78,6

Amb la tercera definició només comptem qui es declara en mala salut, i per això hi queden pocs anys de mala salut; la segona és més inclusiva i hi suma qui diu "regular". Un cas extrem és comptar com a mala salut qualsevol problema de salut crònic: des dels 65 anys, quasi tothom en té un, i només queden uns 3 anys "sense problema crònic" per a homes i dones.

Això vol dir que no es poden comparar xifres d'esperança de vida en bona salut si no s'ha fet servir la mateixa pregunta. La diferència entre definicions és de 9 a 13 anys, molt més gran que qualsevol altre factor que hem examinat.

I la taula de vida? INE o Idescat

A Catalunya hi ha dues taules oficials. L'INE en publica una per a cada any, i la més recent és la del 2024. L'Idescat en publica una que és la mitjana de cinc anys, i la més recent és la de 2020–2024, que inclou els anys de la pandèmia de la COVID-19. Hem fet el càlcul amb les dues per veure quant canvia el resultat.

Amb la taula de l'Idescat, l'esperança de vida és 0,9 anys més baixa en els homes (80,7 anys) i 0,6 en les dones (86,1). Els anys en bona salut baixen menys: 0,5 anys en els homes i 0,2 en les dones. La proporció de vida en bona salut gairebé no es mou: puja 0,3 punts percentuals. I al voltant d'un 95% de la diferència entre les dues taules es produeix a partir dels 65 anys.

Una explicació possible és la mortalitat addicional de la pandèmia, que va afectar sobretot les persones grans. És només una hipòtesi, perquè les dues taules també difereixen en qui les elabora, i l'Idescat no publica una taula d'un sol any que ho permeti separar.

Què en pot treure la política de salut

Tres idees per a qui planifica serveis i per a qui llegeix aquestes xifres:

•       La limitació pesa més en la vida de les dones. Les dones passen de mitjana 18,3 anys de la vida amb alguna limitació, sis més que els homes, i a partir dels 65 anys n'esperen 10,5. És un punt de partida per planificar els serveis per a la gent gran, tot i que una limitació no implica sempre una necessitat de cures.

•       Cal dir quina pregunta i quina taula s'han fet servir. L'indicador de bona salut canvia el resultat en molts anys, i la taula de mortalitat, en menys d'un any. Quan es comparen xifres de fonts diferents, la proporció de vida en bona salut és més estable que els anys absoluts.

•       Una enquesta d'aquesta mida no serveix per seguir l'evolució any a any. L'interval de confiança al néixer és d'uns 3,4 anys d'ample, molt més gran que les diferències entre taules. Per vigilar canvis petits caldria una mostra més gran o dades de registre.

Limitacions i com s'ha fet

Hem fet servir les dades públiques de l'INE (Enquesta de Salut d'Espanya 2025, fitxers d'adults i de menors, només Catalunya) i les taules de mortalitat de l'INE i de l'Idescat. Els intervals de confiança s'han calculat amb una tècnica de remostreig (bootstrap).

Cal llegir els resultats amb algunes precaucions:

•       La mostra és petita a les edats avançades. A partir dels 85 anys només hi ha 33 homes i 74 dones, i els infants de menys d'un any són 8 nens i 9 nenes.

•       Els intervals són optimistes. Les dades públiques no permeten tenir en compte el disseny de l'enquesta (estrats i conglomerats), de manera que la incertesa real és probablement més gran.

•       Les dades dels infants venen dels pares. La pregunta es fa a una persona adulta, i no als nens.

•       L'enquesta és del 2025 i la taula de l'INE, del 2024. I les taules s'han tractat com a fixes: la seva incertesa no hi és.

•       És una comparació de dues taules. No podem separar l'efecte de qui l'elabora de l'efecte del període.

•       Un sol any i una sola regió. Descriu Catalunya en un moment, no una evolució.

Aquests resultats formen part d'un article científic que es mostra aquí a sota.

Un disbarat rere l'altre (51)

El sistema de pagament hospitalari vigent està desfasat, no s'ajusta al context actual. Ha passat més d'una dècada i és molt de temps per no haver fet els deures de calibratge fi. Avui em fixaré només en un aspecte fonamental que és la compensació del cost estructural de l'alta hospitalària i amb el que significa la concertació hospitalària a data d'avui. 

S'acaba de publicar, amb 10 mesos de retard, l'Ordre SLT/194/2026, de 30 de setembre, per la qual es determinen per a l'any 2026 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada. 

L'article 1 és el més important, té dos punts, el pagament per estructura i per casuística, i diu així:

1.1 Els preus unitaris de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb els nivells de l'estructura dels hospitals, són els següents:
Nivell 1. Hospital complementari: 1.245,82 euros.

Nivell 2. Hospital general bàsic de tipus A: 1.442,51 euros.
Nivell 3. Hospital general bàsic de tipus B: 1.557,32 euros.
Nivell 4. Hospital de referència de tipus A: 1.917,94 euros.
Nivell 5. Hospital de referència de tipus B: 2.273,57 euros.
Nivell 6. Hospital d'alta complexitat: 2.865,17 euros.
Nivell 7. Hospital monogràfic:
Traumatologia i rehabilitació: 2.865,17euros.
Urologia: 2.865,17 euros.

Oncologia: 2.865,17 euros.
Pediatria: 2.865,17 euros.

1.2 El preu unitari de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb la complexitat de la casuística atesa, és de 1.161,76 euros.

La innovació que podem veure és que enlloc de 7 nivells, en realitat n'hi ha 10. Per tant tenim 10 tipus estructurals purs on tots els hospitals que pertanyen a aquest nivell són iguals (al efectes del sistema de pagament). Malgrat que la realitat és tossuda i diversa. 

En el conjunt de les altes, el 63,2% de cada alta es va retribuir segons estructura i el 36,8% segons cauística (2022). Ningú pot donar cap explicació enraonada del perquè d'aquests percentatges ni quin fonament tenen. 

Segons l'informe de la Sindicatura:

El sistema de contraprestació té en compte la complexitat estructural dels hospitals per tal de fer possible una atenció clínica efectiva: professionals ben formats, infraestructures de qualitat i tecnologies avançades.

En el sistema de pagament de l’estructura hospitalària es defineixen 6 nivells d’estructura i 1 nivell particular per als hospitals monogràfics. Cada nivell d’estructura té un determinat preu unitari d’estructura.

L’assignació del nivell d’estructura de cada hospital es va fer el 2015, quan va entrar en vigor el Decret 118/2014, en funció del nombre de llits, el nombre de quiròfans, la disponibilitat de serveis quirúrgics de diferent complexitat i l’activitat de docència. Cada nivell té assignat un interval de puntuació. En conseqüència, la qualificació obtinguda per cada hospital el situa en un interval de puntuació, al qual correspon un determinat nivell d’estructura (quadre 11).

L’estructura dels hospitals es va determinar l’any 2014 mitjançant una enquesta en què els centres proveïdors van quantificar els paràmetres de la seva estructura (llits, quiròfans, serveis quirúrgics i docència), i el 2015 el conseller de Salut va classificar els hospitals en intervals assignats a cadascun dels 7 nivells estructurals, d’acord amb les valoracions obtingudes.

Des d’aleshores, el CatSalut no ha revisat els nivells d’estructura dels centres ni les assignacions dels nivells als hospitals, tot i que l’estructura hospitalària del SISCAT podria haver canviat, sobretot a partir de la COVID-19, quan el sistema sanitari va haver d’adaptar la seva capacitat instal·lada i productiva per donar resposta a les necessitats assistencials.

A més, l’aplicació d’una escala de nivells hospitalaris dificulta el reconeixement de les característiques estructurals pròpies de cada centre i pot donar lloc a situacions desfavorables a alguns hospitals: 2 hospitals que obtinguin una puntuació diferent poden estar situats als extrems d’un mateix interval, de manera que per les altes que facturin percebran el mateix preu unitari per estructura; per contra, 2 hospitals amb poca diferència de puntuació i, per tant, amb una estructura similar, però situats en intervals diferents, percebran preus unitaris diferents.

Aquesta Resolució que cita la Sindicatura és opaca, introbable.

Doncs bé, ara ens podem preguntar com és possible que hagi passat una dècada (amb pandèmia pel mig) i no s'hagi reavaluat el sistema de pagament. Apunto dues hipòtesis. La primera és la més elemental: deixadesa, que vol dir procrastinació, o qui dia passa any empeny. La segona i més important, és que el sistema de pagament ha esdevingut irrellevant com a sistema d'incentius a l'eficiència.

El nou context d'aquests darrers quinze anys ha estat la de la col·lectivització dels hospitals per part dels Sector Públic. L'any 2010, les empreses públiques i consorcis eren el 25% del total de l'activitat sanitària pública, l'ICS el 37%, i el sector concertat era el 38% (p.66).  D'ençà d'aleshores i seguint estratègies subliminals, el sector concertat, és a dir la contractació de mitjans aliens és tant sols un el 16,3% del pressupost de l'atenció especialitzada ( A l'atenció primària representa un  2,7% del pressupost). 

Entitats no lucratives, majoritàriament Fundacions han quedat xuclades pel Leviatan. El resultat són 22 punts percentuals menys de contractació o el que és el mateix, d'incorporació al sector públic.

Aquesta observació s'oblida intencionadament i es vol fer veure que encara hi ha hospitals concertats, quan en realitat tant sols és una excepció, el 16 % del pressupost. Gastem en mitjans aliens segons el Pressupost 2026, 1.405 milions € d'un total de 8.630 milions €. 

En la mesura que s'ha fet de forma poc transparent hi ha motius sobrats per demanar fer marxa enrera i exigir la reversió a la societat, que és qui va crear aquestes Fundacions. Per això cal revisar els criteris d'aplicació de les normes SEC-95 i següents, i reescriure l'article 331-2 del Codi Civil Català.

És en aquest context on un sistema de pagament, amb els incentius que suposa, es desdibuixa perquè al final el pressupost públic és la referència de la majoria d'hospitals. El contracte és fictici (consorcis) o inexistent (ICS) per al 88% de la despesa assistencial. El paper que ho aguanta tot i el pressupost públic esdevé un sistema que sabem que és obert i poc creïble en el cas català.

La reflexió final s'imposa. Volem incentius a l'eficiència o un sistema pressupostari obert que funcioni mitjançant el mecanisme d'adhesió?

Un sistema de pagament ben dissenyat ha d'oferir incentius a l'eficiència, i compensar aquells que més s'esforcen en assolir-la. Un pressupost obert malbarata els recursos i els assigna arbitràriament segons com bufa el vent del governant de torn. Malauradament ara tenim més de la segona opció , de trilerisme pressupostari, que de la primera, un contracte eficient. 

Caldria fer un nou model de contractació per a tots els hospitals, per a uns hi hauria transferència de risc (hospitals concertats) i per uns altres credibilitat condicionada (hospitals de propietat pública). Credibilitat condicionada significa que tenen un pressupost i un contracte programa que si no es compleix té conseqüències (competència per comparació). Tant el concert, com el contracte programa es basaria en els mateixos paràmetres equivalents. La mesura de l'estructura hospitalària hauria de reconèixer les diferències i la diversitat mitjançant mesures com la que mostrava fa uns dies.  La mesura de la casuística caldria reformular-la en episodis assistencials, d'això en parlaré més endavant.

La transparència de la informació i dels resultats seria cabdal per a fer creïbles concerts i contractes programa. Cosa que no passa avui en dia.

S'imposa una correcció de rumb si volem salvaguardar el que s'havia assolit i que a hores d'ara ja esdevé en bona part ignot.

PS. Recordeu el que vaig dir i repetir (i que tothom fa com si sentís ploure):

El dia 1 de gener al meu blog Econsalut, explico que ens trobem en temps de descompte. Ha acabat l'any 2025 i no s'ha aprovat la llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris. El febrer de fa un any tot es va quedar simplement en una memòria preliminar i va passar a l'oblit i ni tant sols va arribar cap avantprojecte al Parlament.

Cal recordar que tots els contractes del Catsalut amb proveïdors sanitaris pengen d'un fil molt prim que ja ha caducat. La Sindicatura de Comptes ho va explicar al seu informe. La disposició transitòria primera de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals indica que fins a l’entrada en vigor de la llei reguladora... es mantenen els actuals convenis. La Llei ho diu clar, el govern tenia 2 anys per aprovar-la. L'abril de 2022 s'acabava el termini i som al 2026 i el més calent és a l'aigüera. Per reblar el clau, la Sindicatura diu que calia fer un contracte programa amb l'ICS i res de res; fa anys que no n'hi ha cap.

Dmitri Kessel - Chantier de haleurs (o "trackers") tirant amb la força dels braços

 un vaixell mercant contra el corrent del riu Yangtze a la Xina - 1946

Un disbarat rere l'altre (50)

La presentació recent del nou Pla de Salut, m'ha dut a cercar algunes dades de tendència que oblida. Entendre què passa amb l'esperança de vida saludable esdevé fonamental per enfocar les polítiques sanitàries i de benestar social. El text diu que vivim més, hem arribat als 84,4 anys i despatxa amb una frase breu l'esperança de vida en bona salut, on diu que estem a 68 anys. 

La visió triomfalista sobre l'esperança de vida plana sobre nosaltres i sobre els titulars dels mitjans. El que no ensenyen, són gràfics com aquest d'aquí a sota que mostra la proporció d'anys de vida no saludables, que vol dir patiment i mancances de salut i qualitat de vida. 

Consultant IDESCAT i amb l'ajuda de la IA, podem mostrar que el 19,4% de la nostra vida esdevé no saludable, per als homes 16,3% i per a les dones encara més, el 22,2%. 

Una cinquena part de la vida esdevé no saludable, i ha augmentat 5 punts percentuals des del 2011. Aquesta és la dada rellevant a mostrar. En un Pla de Salut, esdevé imprescindible.

Fixem-nos ara amb el que es pretén. L'objectiu del Pla és arribar a una esperança de vida en bona salut de 70 anys el 2035. El que no diuen és que l'any 2011 ja la teníem!!!. Proposen un objectiu per a 2035 que ja es va assolir 25 anys abans. I no parlen de quin percentatge d'anys saludables està previst, la variable determinant en un context d'augment de l'esperança de vida total.

Hem passat de 12,3 anys que vivim de forma no saludable el 2011 a 16,4 el 2024, 4 anys més en 13 anys. Es mostren les dades a a partir del 2011 perquè l'IDESCAT no publica més anys.

Taula: Anys de vida no Saludables (Catalunya, 2011–2024)

Any	Total (Anys)	Total (%)	Homes (Anys)	Homes (%)	Dones (Anys)	Dones (%)
2024	16,4	19,4%	13,3	16,3%	19,3	22,2%
2023	13,8	16,4%	11,7	14,4%	16,6	19,1%
2022	14,6	17,4%	12,4	15,3%	16,6	19,2%
2021	16,2	19,4%	12,8	15,9%	19,5	22,6%
2020	12,3	14,9%	11,2	14,1%	13,5	15,9%
2019	12,1	14,4%	10,8	13,3%	13,4	15,5%
2018	11,2	13,4%	8,9	11,0%	13,4	15,5%
2017	12,0	14,4%	10,3	12,8%	13,8	16,0%
2016	10,3	12,3%	8,8	10,9%	11,7	13,6%
2015	10,1	12,1%	8,7	10,8%	11,4	13,3%
2014	10,5	12,6%	8,5	10,6%	12,3	14,3%
2013	12,4	14,9%	9,6	12,0%	15,2	17,7%
2012	10,8	13,1%	7,7	9,6%	13,7	16,0%
2011	12,3	14,9%	9,5	11,9%	14,9	17,4%

L'any 2011 teníem una esperança de vida saludable de 70,2 anys, el 2024 està a 68 anys.

Taula: Anys de Vida Saludable en Néixer a Catalunya (2011–2024)

Any	Homes (anys)	Dones (anys)	Total (Ambdós sexes)
2024	68,5	67,6	68,0
2023	69,8	70,1	70,4
2022	68,6	69,7	69,1
2021	67,9	66,8	67,4
2020	68,5	71,5	70,1
2019	70,4	73,3	71,9
2018	71,9	72,9	72,4
2017	70,4	72,4	71,5
2016	72,0	74,6	73,3
2015	71,7	74,5	73,1
2014	72,0	73,8	72,9
2013	70,7	70,8	70,8
2012	72,1	71,7	71,9
2011	70,0	70,5	70,2

L'any 2011 teníem una esperança de vida en néixer de 82,5 anys, ara està a 84,4 anys. Resumint, del 2011 al 2024 hem augmentat l'esperança de vida en gairebé 2 anys, i hem disminuït l'esperança de vida saludable en 2 anys. Hem augmentat la longevitat i alhora hem disminuït marginalment la qualitat de vida d'aquests anys guanyats. El balanç final són 4 anys més de vida no saludable, d'un total de 12,3 el 2011 passem a 16,4 anys de vida no saludable.

Taula: Esperança de Vida en Néixer a Catalunya per Sexe (2000–2024)

Any	Homes (anys)	Dones (anys)	Total (Ambdós sexes)
2024	81,8	86,9	84,4
2023	81,5	86,7	84,2
2022	81,0	86,3	83,7
2021	80,7	86,3	83,6
2020	79,7	85,0	82,4
2019	81,2	86,7	84,0
2018	80,8	86,3	83,6
2017	80,7	86,2	83,5
2016	80,8	86,3	83,6
2015	80,4	85,9	83,2
2014	80,5	86,1	83,4
2013	80,3	86,0	83,2
2012	79,8	85,4	82,7
2011	79,5	85,4	82,5
2010	79,2	85,1	82,2
2009	78,9	85,0	82,0
2008	78,6	84,8	81,8
2007	78,2	84,5	81,4
2006	77,9	84,3	81,1
2005	77,5	84,0	80,8
2004	77,2	83,8	80,5
2003	76,9	83,6	80,3
2002	76,7	83,4	80,1
2001	76,4	83,1	79,8
2000	76,2	83,0	79,6

Desconfieu de les visions triomfalistes i consulteu les dades de les fonts originals. És evident que tant la política com els mitjans diuen allò que la gent vol sentir (biaix de confirmació), i és el que escoltareu repetidament. 

L'esperança de vida ha augmentat. És cert, i hem d'estar-ne satisfets. Però, basant-nos amb les dades publicades, ni la medicina ni el sistema sanitari han estat capaços a Catalunya (i durant aquest període) de reduir els anys de vida no saludable i aquest hauria de ser un gran motiu de preocupació per a tots plegats. Especialment hauria de preocupar a aquells que estan al front de la Política Sanitària en majúscules quan fan un Pla de Salut i proposen un objectiu a assolir al que ja s'havia arribat 25 anys abans. Quin desgavell! 

Convé una reflexió seriosa sobre com som capaços de capgirar la tendència i afegir més valor marginalment a la salut al llarg de la vida. Desconeixem en detall quins són els factors determinants de la longevitat i qualitat de vida en aquest període a Catalunya. Sabem que els avenços tecnològics han afectat clarament a la longevitat. Però aquí hi ha també un missatge per als tecno-optimistes, malgrat la inversió en  innovació, l'augment de la longevitat no ho és tot. Fins ara, a nivell agregat només ha donat més anys. Ens omplim la boca de demanar més recursos però no sabem quin valor afegeixen. Perquè al final, el valor el trobem en viure una vida plena i de qualitat, no només en viure més anys.  

Aquest Pla de Salut s'ha quedat curt en aprofundir en aquesta qüestió i també en altres aspectes que mereixeran un comentari addicional més endavant.

PS. Les dades són aquestes, són de la font oficial i no en tinc d'altres. Altrament, si no satisfan, cal reclamar a IDESCAT que per això paguem impostos. En la mesura que la metodologia sigui homogènia, la comparació entre anys esdevé viable i acceptable. 

PS. Aquí trobareu una aportació metodològica que vam fer per a la millora dels indicadors d'esperança de vida. La nostra proposta és que l'esperança de vida saludable s'hauria d'estimar amb dades de morbiditat i no amb dades de percepció subjectiva de salut. Ho vam dir fa temps però no ens han fet cas. I aquí més sobre longevitat.

Wildlife Photo 2026