Un disbarat rere l'altre (46)

Darreres maniobres de funambulisme parlamentari

 El funambulisme parlamentari és una metàfora política (ho diu la IA). Descriu l'ús d'habilitats molt arriscades per mantenir el poder o aprovar lleis sense tenir prou suports estables. Els governs fan servir aquesta tàctica quan depenen d'aliances fràgils i han de negociar al límit constantment.

Característiques principals

• Equilibri constant: El govern depèn de majories molt febles o vots contraris a la vegada.
• Risc elevat: Qualsevol error o desacord pot trencar l'acord i fer caure la iniciativa.
• Càlcul precís: S'han de fer concessions contínues a diferents grups per sumar vots.
• Falta de seguretat: S'actua sense una xarxa de protecció política clara.

Quan s'utilitza?

• En etapes de fragmentació política intensa al parlament.
• Quan cap partit té la majoria absoluta necessària per governar en calma.
• En votacions clau on es depèn d'abstencions o partits minoritaris.

La darrera maniobra de funambulisme parlamentari impulsada pel progressisme absurd (wokisme) ha estat incorporar la confidencialitat dels preus dels medicaments en una Llei de cribratge neonatal. Us sorprèn? De cap manera, encara que hi ha una proposta de Llei de Medicament nova, calia incorporar-ho en una llei d'amagatotis i sota la forta pressió que representa la salut neonatal. Ningú vol sortir-ne escaldat per dir no a un nadó, el parany era perfecte. I calia fer-ho aviat per passar per alt la previsible sentència del Suprem sobre alguns casos pendents, molt notoris que s'arrossegaven des de fa anys.

El que passa és que aquesta era la tercera vegada que s'intentava per part dels presumptes progressistes. La primera ho van intentar colar a la llei de discapacitat, ja en vaig parlar el passat mes de març. I no se'n van sortir. La segona van intentar que fos una llei de cribratge neonatal aprovada en comissió sense plenari, i no se'n van sortir. Va haver de ser el darrer plenari del 23 de juliol que quan tothom estava pensant en marxar de vacances que es va aprovar.

Enmig de la llei de cribratge neonatal hi trobem com si fos un truc de màgia un article tercer que no té res a veure amb la llei i que reprodueixo íntegrament:

Artículo tercero. Modificación del Real Decreto Legislativo 1/2015, de 24 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios.

Uno. El artículo 97 queda redactado de la siguiente forma:

«Artículo 97. Información económica.

1. A los efectos de la fijación de precios, las compañías comercializadoras deberán facilitar al Ministerio de Sanidad toda la información sobre los aspectos técnicos, económicos y financieros. El Ministerio de Sanidad podrá efectuar comprobaciones sobre la información facilitada.

En concreto, las compañías estarán obligadas a poner en conocimiento del Ministerio de Sanidad cualquier ayuda financiera directa o de otro tipo recibida de cualquiera de las Administraciones públicas y entidades dependientes de ellas, así como filantrópicas y sin ánimo de lucro, para el desarrollo de su medicamento o producto sanitario, así como todo el apoyo financiero público directo recibido para la investigación relacionada con el desarrollo de un antimicrobiano o antiviral de reserva o cualquier otro medicamento que pueda tener un carácter estratégico.

2. En el caso de que la empresa esté integrada en un grupo que realice otras actividades, además de las relacionadas con medicamentos, o las desarrolle fuera de España, el Ministerio de Sanidad podrá requerir la información que permita conocer la imputación para determinar los gastos afectados a la actividad farmacéutica en España.

3. La información que en virtud de este artículo obtenga la Administración General del Estado será confidencial. Asimismo, los acuerdos de financiación que se alcancen, así como la información derivada de los mismos o de su aplicación, incluyendo los precios de adjudicación de los contratos de suministro de medicamentos que celebren las Administraciones públicas, tendrán carácter confidencial y no podrán ser revelados ni por la Administración General del Estado ni por las empresas u otras entidades que sean parte en dichos acuerdos.

Esta regla se aplicará sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 106 de esta Ley, así como del acceso que puedan, en su caso, requerir las autoridades de competencia, supervisoras del mercado u otro tipo de actividades inspectoras de conformidad con su legislación aplicable y en el marco de sus competencias, así como las unidades administrativas integrantes de los órganos colegiados de toma de decisiones en el ámbito farmacéutico y sanitario.

4. No obstante lo anterior, el Ministerio de Sanidad publicará información accesible para el público general sobre la financiación de cada producto, así como información agregada sobre el gasto en medicamentos y productos sanitarios, que en su caso complementará la publicada por el Ministerio de Hacienda sobre el gasto público asociado a los mismos. Esta información será publicada con periodicidad suficiente, en formatos abiertos y reutilizables, y estará disponible para su análisis independiente.

5. El Ministerio de Sanidad elevará anualmente a la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos un informe sobre sus actuaciones en materia de precios.»

Dos. El apartado 1 del artículo 106 queda redactado de la siguiente forma:

«1. Al objeto de ejecutar las acciones necesarias para la valoración de la prescripción y de la política farmacéutica general, las Administraciones públicas competentes facilitarán la información necesaria relativa al consumo de medicamentos y productos sanitarios tanto por receta como en los centros hospitalarios y cualesquiera otros ámbitos incluidos dentro de la prestación farmacéutica del Sistema Nacional de Salud, así como la información correspondiente al precio real de adquisición de los mismos. Como mínimo, dicha información se presentará con periodicidad mensual y se facilitará desde las Consejerías responsables de las comunidades autónomas al Ministerio de Sanidad y al Ministerio de Hacienda, telemáticamente por el canal y con la estructura que se establezca reglamentariamente, que efectuarán la agregación y depuración correspondiente antes de hacerla pública.»

Doncs ja ho tenim, mai més podrem saber què costa un medicament amb els diners públics procedents dels nostres impostos. I l'argument és que amb això es garanteix l'accés, quan en realitat és una cessió davant l'amenaça de no subministrar el medicament. Han posat la vena abans que la ferida. I ho han fet tots aquells que s'omplen la boca de la paraula democràcia i transparència. Han promogut l'opacitat per sempre i han obert una perillosa escletxa per tal que d'altres en segueixin la petjada. I és que quan hi ha opacitat, hi ha incentius a la corrupció i a la inequitat. Pregunteu si no a quin preu paguen el mateix medicament hospitalari diferents hospitals públics i en el cas que us ho diguin, us endureu una sorpresa desagradable i no només pel preu.

Cal afegir alhora els efectes secundaris no menors. Com ja he explicat en altres dies, la confidencialitat dels preus dels medicaments deixa orfe l'anàlisi cost-efectivitat. D'aquesta manera l'avaluació econòmica ja no es farà amb fonaments objectius sinó amb pressumpcions. Els seus resultat seran del tot inútils. Es tracta d'un gran èxit de la indústria perquè deixa l'economia de la salut en blanc, sense referents del cost real.

S'ha perdut la vergonya i la decència política. Cal fer marxa enrere d'aquest despropòsit. Considerar la despesa farmacèutica un secret d'estat, és anar massa lluny. No s'haurà protegit l'accés al medicament, s'haurà esmicolat la democràcia i s'haurà consolidat la corrupció. I quan algú se sorprengui dels resultats l'endemà de les eleccions, només ha de rellegir això d'avui una altra vegada i tindrà la resposta.

PS. Més sobre preus confidencials. I encara més.

PS. Quina opinió us mereix un parlament que en sis mesos només és capaç de fer 3 lleis?. Reflexionem-hi.

Un disbarat rere l'altre (45)

 Darreres maniobres colonials

A la Grècia antiga, les colònies eren anomenades "apoikiai" i tenien un autogovern i sobirania propis des del primer dia, mantenint amb la metròpoli només llaços culturals, religiosos o afectius. A  l'Edat Moderna i Contemporània, el colonialisme espanyol es basa en la relació en la dominació forçosa, l'explotació de la població local i l'espoli de recursos.

No cal anar gaire lluny. Tots aquells que es pensaven que el governador de la colònia tindria el goig d'anunciar que l'Agència de Salut Pública tindria la seu a Barcelona, s'han quedat amb un pam de nas, per ara i per sempre. Senzillament, malgrat ser ex-ministre de sanitat de la metròpoli ni s'hi ha dedicat ni li preocupa gaire. No fos el cas que això molesti. En aquest moment, el governador està molt enfeinat al Vietnam. Aquest és un país on hi mantenim una relació estreta perquè tenim un nivell educatiu equivalent i deuen voler revisar l'experiència. Els alumnes catalans i els vietnamites comparteixen posició al ranking de l'informe PISA  (publicat el desembre de 2023 sobre les dades de 2022). Catalunya i el Vietnam van coincidir pràcticament en resultats de nivell educatiu en diversos àmbits clau. Comprensió lectora: Catalunya va obtenir 462 punts, exactament la mateixa puntuació que el Vietnam (462 punts).Competència matemàtica: Catalunya va registrar 469 punts, un nivell equivalent al del Vietnam (469 punts). Aquestes dades van reflectir una caiguda important del nivell educatiu català respecte a anys anteriors, situant-lo per sota de la mitjana de l'OCDE, en uns registres comparables als de l'esmentat país asiàtic. A partir d'ara ja no serà possible fer cap més comparació en força anys. Han decidit que ja són incompetents per establir una mostra estadística de la incompetència educativa de la colònia.

El fet que no s'hagi assignat l'Agència de Salut Pública a Barcelona és una mostra més que a la colònia només cal establir l'estratègia de sempre i que mentre funcioni no cal canviar mai. La metròpoli governa i extreu recursos d'un territori subjugat (colònia).Per això cal control polític, espoli econòmic i assimetria de poder. 

Control polític: La metròpoli imposa les lleis, les autoritats i el govern sobre la colònia, la qual perd la seva sobirania. Espoli econòmic: La colònia paga els seus impostos a la metròpoli i no els retorna en serveis ni infraestructures a la població. Asimetria de poder: La metròpoli concentra la riquesa, el poder militar i les decisions importants, mentre que la colònia pateix subordinació.

Alhora, per tal que la colònia no es rebeli cal un control del missatge i del "frame". Per aquest  motiu quan tothom se'n va de vacances apareixen les informacions d'esquitllada sobre les darreres maniobres colonials. Tot això passa perquè la colònia és dòcil i per assolir-ho ja s'han encarregat de generar un etnocidi convenientment pautat en el temps. Només és responsabilitat de la colònia, seguir en aquesta situació d'espoli i dominació continuada. Altres se n'han sortit.

Un missatge a tots aquells que encara es pensaven que no som una colònia i que hi hauria una agència de salut pública. S'imposa una dosi de realisme. Abandoneu tota esperança, Lasciate ogne speranza tal com va dir Dante Alighieri.

PS. Més disbarats.

Un disbarat rere l'altre (44)

Us imagineu 158.045 persones esperant 172 dies de mitjana per una visita a un metge especialista? Doncs cliqueu al gràfic de sota,  a la Regió Metropolitana Nord i veureu el disbarat. Una irresponsabilitat i vergonya de les grosses, més del 10% de la població esperant, un camp i mig del Barça ple de gent esperant mig any per una visita. El problema no és tant sols esperar, és la incertesa que genera. El problema de veritat és que la malaltia no s'atura mig any, i per tant el problema de salut pot agreujar-se i en molts casos s'agreujarà i ningú és capaç d'explicar que ve motivat per la pèssima organització del sistema de salut (iatrogènia per omissió). 

Això no passa només a la Metropolitana Nord, és generalitzat i diferent segons el teu codi postal i segons l'especialitat. I és així perquè algú ho ha dissenyat així, no és per casualitat ni designi diví. Aquest algú es diu govern de tothom i de tota don.

Si voleu saber què passa amb les llistes d'espera on viviu, cliqueu al mapa. Per cert, tots aquells que s'omplen la boca de l'equitat d'accés al sistema públic, que mirin aquest gràfic a sota i callin per sempre (mentre no s'arregli). 

Mentrestant no passa res, ningú es despentina. O potser si i no ens n'adonem encara. Un dia petarà tot plegat, amb raó (que algú miri el que passa a l'ensenyament avui, per exemple).

PS. Deixo el link a la notícia , però mireu-ho ràpid perquè a Tele 3 poden treure aviat tot allò que no afavoreix al govern. D'això se'n diu ara controlar el relat.

PS. La llista de disbarats creix, i no es resol. Si voleu consultar-los tots, els trobareu aquí

PS. L'any 2012 vaig dir en relació a la qualitat que un ciutadà hauria de poder escollir sortir de la seva Regió Sanitària si considera que hi ha un altre servei millor. Doncs ara torno a dir el mateix. Tot ciutadà hauria de poder sortir de la presó que suposa estar en una Regió Sanitària congestionada on et fan esperar més temps de l'acceptable. Vaig dir:

 I aquí és on topem amb la "planificació soviètica" vigent al sector salut. Malgrat el mur de Berlin va caure i la Perestroika va passar fa dècades, pel fet de ser ciutadà algú sap millor que tu a quin hospital has d'anar. Ho planifica segons la geografia i determinats interessos no sempre coneguts. El ciutadà ha de callar i no pot decidir. En aquest sentit, algú no s'ha adonat encara que la capacitat d'escollir hospital és compatible amb un sistema finançat fiscalment.

Han passat els anys, la planificació soviètica segueix vigent i el partit bolxevic segueix ben viu.
 

Un disbarat rere l'altre (43)

Informe Mensual d'Execució

El divendres passat es va presentar el projecte de pressupostos 2026, que no serà aprovat fins el 2 de juliol pel cap baix. Els darrers que es van aprovar són els de 2023, mentrestant s'ha viscut en el millor dels móns, el de la despesa finançada amb suplements de crèdit que permet l'opacitat i falta de control.

En aquest context és on podem repassar quina ha estat la despesa efectiva en salut del 2025. La xifra d'obligacions reconegudes ha estat de 16.047 milions € (p.61).  Com que el pressupost aprovat (del 2023) era 11.423 milions €, la diferència s'ha resolt amb suplements de crèdit que han fet augmentar la despesa en un 38% sense cap tipus de control sobre la priorització d'aquests recursos.

El pressupost per a 2026 és 13.840 milions € (p.29). Per tant el govern ha aprovat uns pressupostos amb unes retallades de 2.207 milions €, un 13,7% sobre el que s'ha gastat el 2025.

Si bé formalment el govern espera que el Parlament accepti aquestes retallades, en realitat, en seu parlamentària es va afirmar que aquest 2026 la despesa seria de 17.250 milions €, és a dir un augment del 7,4% sobre el que s'ha gastat el 2025. Ho vaig explicar al disbarat 39.

Agafeu-vos fort. La irresponsabilitat és notable. S'aprovaran retallades i alhora s'accepta que no es faran efectives i s'anuncia que se superarà la xifra de despesa pressupostada. 

Ens ha tocat viure en temps foscos. Mentrestant no passa res, o sembla que no passi res, fins que un dia passarà. La credibilitat política del pressupost  i dels que l'han de gestionar ha desaparegut i com bé sabeu, he dit moltes vegades que ja no cal gestió pressupostària ni calen interventors en aquest context. Ens ho podem estalviar.

Ens han instal·lat en el campi qui pugui, i qui dia passa any empeny.

PS. On no hi ha retallades és a la despesa financera, que anualment en interessos i retorn del capital i podem dedicar 10.000 milions €.

PS. Això que explico no ho trobareu als mitjans que són la  menjadora de recursos públics, recordeu que ningú mossega la mà de qui li dona el menjar.

Sebastiao Salgado

Un disbarat rere l'altre (42)

Informe Economicofinancer de l’Atenció Hospitalària i Especialitzada 2024 

En primer lloc recordeu que la informació que apareix aquí no la veureu publicada als mitjans perquè ningú mossega la mà de qui li dona el menjar pagat amb els nostres impostos. En segon lloc, per a un governant populista, el millor dels móns és aquell on el ciutadà no sap el que passa realment amb els seus diners. Una de les estratègies és no publicar dades, l'altre és publicar dades antigues, i finalment es pot fer desaparèixer dades anteriors per evitar no haver de comparar i veure com les coses van a pitjor. Doncs bé ara estem en el darrer supòsit, si voleu veure què va passar el 2023 o abans, no ho trobareu a la web, ha desaparegut. Afortunadament, el blog conserva el disbarat 26 que ho recull. I fa 2 anys ja explicava com van desaparèixer les dades individualitzades de cada hospital. D'això en diuen transparència informativa del govern de tothom i de totadon.

La Central de Balanços és un instrument excel·lent per saber què passa amb els costos hospitalaris del SISCAT i la productivitat. Ara han sortit les dades de 2024. Allà s'explica que les despeses van augmentar un 7,7%. I si mirem les despeses de personal ho van fer en un 8,32%. Entre 2019 i 2024 hi va haver un augment de despesa del 51% (!). 

L'augment de persones a ple temps va ser del 3,71%. Al 2024, hi havia 100.103 treballadors a ple temps als hospitals. Hi va haver un augment del 25% entre el 2019 i el 2024. 

L’absentisme laboral es trobava a nivells molt alts. El personal contractat per fer suplències va augmentar en un 10,31%.

La productivitat va seguir  estancada per sota dels nivells de 2019. Cap millora sobre l'any anterior. L'activitat va augmentar un 3,40% el 2024 (menys que l'augment de plantilla del 3,71%) i el cost unitari va augmentar un 4,51% en un sol any.

Aquest gràfic ho diu tot respecte la productivitat.

Tot aquest conjunt de dades ens mostra una situació dels hospitals extraordinàriament delicada i preocupant sobre com es gasten els recursos addicionals sense millores en l'activitat i productivitat. En el seu conjunt, es contracta més persones, es paguen més bé, però no hi ha capacitat per convertir-ho marginalment amb activitat real a la pràctica. I això és constatable també amb les dades de les llistes d'espera. Si bé sabem que més activitat no sempre vol dir millors resultats en salut, el que si sabem és que si no resolem la llista d'espera (prop d'un milió de persones esperant) mai podrem parlar seriosament de quina és la reducció real de la morbiditat poblacional fruit de l'actuació del sistema de salut.

Amb totes aquestes dades al davant, algú hauria de ser responsable de la situació i afrontar un canvi substancial, però aquí no passa res, fins que un dia passarà. Avui som més aprop d'aquest dia que no pas ahir.

Afegeixo el resum de l'informe amb IA.

L'Informe Economicofinancer de l’Atenció Hospitalària i Especialitzada 2024 analitza la situació de 55 entitats que conformen la pràctica totalitat del sector concertat a Catalunya. L'any 2024 destaca pel retorn al desequilibri econòmic general i la consolidació d'un model assistencial més complex i tecnològic en un context de pressupost prorrogat.

A continuació es detallen els punts clau de l'informe:

1. Resultats Econòmics: Retorn al Dèficit

L'exercici 2024 ha tancat amb un resultat net de -58 M€, trencant l'etapa d'excepcionalitat i superàvit de la pandèmia.

• Marge d'explotació: El resultat d'explotació ha estat negatiu (-26,2 M€), ja que les despeses (+7,70%) han crescut per sobre dels ingressos (+7,39%).
• Situació dels centres: L'evolució és molt diversa: 33 entitats han millorat resultats i 28 els han empitjorat. Tot i el dèficit conjuntural, el sistema es considera viable gràcies a la capitalització acumulada en anys anteriors.
• Resultat financer: S'ha situat en -27,9 M€, sent encara una càrrega important pel pes del deute, tot i la baixada de tipus del BCE al 3% a finals d'any.

2. Activitat Assistencial: Més complexitat i deshospitalització

Catalunya ha assolit els 2,2 milions d'UME (Unitat de Mesura Estandarditzada), un 11,30% per sobre del nivell prepandèmic.

• Alta complexitat: L'activitat més complexa ha crescut un 24,11% respecte al 2019.
• Cirurgia Major Ambulatòria (CMA): Lidera la resolució quirúrgica amb un increment del 19,67% vs 2019, reflectint un model amb menys ingressos convencionals.
• Consultes i Urgències: Les visites no presencials ja representen el 22% del total. L'activitat d'Hospital de Dia ha crescut un 8,6% per l'alta demanda de tractaments biològics.
• Valor de l'UME: El valor d'una alta estàndard s'ha fixat en 3.022,55 € el 2024.

3. Ingressos: Forta dependència pública

Els ingressos d'explotació han arribat als 10.613,9 M€.

• CatSalut: Aporta el 89,54% dels ingressos totals (9.503,5 M€), amb un creixement anual del 7,39% per cobrir increments salarials i de tarifes.
• Sector Privat i Mutual: Ha consolidat la seva recuperació, situant-se un 19,09% per sobre de 2019.
• Aliances: Els ingressos per convenis entre centres del SISCAT han crescut un 60,41% des de la pandèmia per millorar l'equitat territorial (Xarxes Girona, C-17 i Lleida-Pirineu).

4. Despeses: El pes del personal i la farmàcia

Les despeses totals han sumat 10.640,1 M€ (+7,70%).

• Personal (56,05% del total): La despesa ha crescut un 8,32% (5.964,2 M€) a causa del desplegament del III Conveni del SISCAT i el III Acord de l'ICS, que inclouen millores retributives i reducció de jornada.
• Farmàcia Hospitalària: Ha crescut un 10,23%, impulsada sobretot per la medicació de dispensació ambulatòria (MHDA) i els nous fàrmacs oncològics i immunoteràpies.
• Subministraments: Les despeses en aigua, gas i llum han baixat un -17,17% per la millora de preus energètics i mesures d'eficiència.

5. Recursos Humans: Estabilitat i Feminització

El sistema supera per primer cop els 100.000 professionals en plantilla equivalent (PPE).

• Qualitat de l'ocupació: La plantilla estructural ja suposa el 87,1% del total, i la temporalitat ha baixat al 23,83% gràcies als processos d'estabilització.
• Gènere: El sector està altament feminitzat: el 74,40% són dones (fins i tot el 60,8% en el col·lectiu facultatiu).
• Productivitat: Es manté estancada per sota dels nivells de 2019 (30,8 UME/PPE vs 34,6 el 2019) a causa de l'envelliment de plantilles, l'absentisme i els nous protocols de seguretat.

6. Inversions i Finançament: Capitalització del sistema

La inversió s'ha normalitzat en 392,3 M€ després d'un 2023 extraordinari.

• Obsolescència: La inversió neta ha estat positiva (+107 M€), permetent reduir l'obsolescència tecnològica al 25,23%.
• Digitalització: En contrast amb les obres, la inversió en aplicacions informàtiques ha crescut un 7,9% per reforçar la ciberseguretat i la interoperabilitat.
• Endeutament: El deute total ha baixat un -2,27% (2.871,7 M€), retornant a una major autonomia financera en reduir-se les subvencions europees extraordinàries.
• Pagament a proveïdors: El termini mitjà de pagament (PMP) ha millorat significativament, baixant en 15 dies fins als 94 dies.

Eugeni Forcano. Drapaire

Un disbarat rere l'altre (41)

Informe de la Sindicatura de Greuges al Parlament any 2025

Aquí ningú no es despentina i tothom les veu passar. Les queixes al síndic de greuges sobre llistes d'espera a la sanitat pública han augmentat un 30% en un sol any. Ens trobem amb xifres record de gent esperant. Ens acostem al milió de persones esperant per una intervenció, prova diagnòstica o visita al especialista. A Octubre del 2025 hi havia 959.892 persones esperant, l'11,8% de la població. Fa pocs dies la Síndica ho va explicar al Parlament i el seu informe diu:

 Les dades facilitades pel Departament de Salut posen de manifest que, segons dades d’octubre de 2025, hi ha un 3,9 % més de pacients en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques, un 8,0 % més per a proves diagnòstiques i un 2,7 % més per a consultes externes. Aquest increment supera el creixement demogràfic, en un context en què el sistema no ha generat més capacitat d’intervenció, atès que el nombre de baixes per intervenció o visita realitzada és molt similar al de l’octubre de 2024 (amb l’excepció de les consultes externes, que es redueixen un 9,4 %). Això afavoreix que cada cop hi hagi més persones en llistes d’espera, tant en valors absoluts com relatius. En total, hi ha 216.700 persones en espera d’una intervenció quirúrgica, el 26,7 ‰ de la població, quan l’any 2024 eren 208.500, el 26,0 ‰. Els temps d’espera han passat de 144 dies de mitjana l’any 2024 a 148 dies l’octubre de 2025 en el cas de les intervencions quirúrgiques, prop de cinc mesos. En el cas de les proves diagnòstiques, l’espera és de gairebé tres mesos (81 dies), amb una lleugera millora respecte al 2024. I en el cas de les consultes externes, el temps d’espera és de quasi quatre mesos (115 dies) (taula 2.54). 

 

 I si hi ha una dada tant preocupant o més encara, és la relativa a la productivitat dels metges. Mireu aquest quadre i veureu que les consultes per metge d'atenció primària i any han arribat al mínim de la sèrie el 2024, 3.851 visites, i això vol dir 18 visites al dia (si considerem 215 dies de treball efectiu com a referència). Aquesta és la xifra a retenir, 18 visites al dia. Ho dic especialment perquè és la mitjana, i n'hi haurà que en fan més i que en fan menys. Segurament caldria confirmar què vol dir visites ordinàries i que les dades són correctes, perquè veig que les xifres de visites per habitant són anormalment baixes. Altrament qui ho ha fet que ho arregli perquè la sindicatura ens costa 7 milions dels nostres impostos cada any.

Sobre la quantitat de metges, diu això:

En els propers cinc anys es preveu que arribin a l’edat de seixanta-cinc anys un total de 5.288 metges, mentre que el sistema preveu formar aproximadament 6.500 metges residents. D’aquests, el sistema sanitari públic només en reté una part, amb un decalatge entre el nombre de titulats de Medicina (1.197 el 2025) i l’oferta de places de formació sanitària especialitzada (1.403 places de metges interns residents, MIR). Aquesta oferta es cobreix amb professionals formats a la resta de l’Estat i a l’estranger. Pel que fa la procedència dels residents, 2.979 (el 56,1 %) són de Catalunya, 1.092 (el 20,6 %), de la resta de l’Estat i 1.235 (el 23,3 %), de l’estranger. Part dels residents que provenen d’altres comunitats i països retornen als seus llocs d’origen en acabar la formació.

Algú preveu prendre alguna decisió al respecte?. Algú governa? De fet el que diu ja ho sabíem, l'informe ens ho torna a plantar al davant. Només el 56% dels residents són de Catalunya!!! i la resta se n'aniran quan acabin la formació. És vergonyós que qui governa amb l'ajut de la dreta i l'extrema dreta hagin perpetuat la dictadura del districte únic a la darrera votació al Parlament. 

El districte universitari únic afavoreix que una part significativa de les places dels estudis de Medicina a les facultats de Catalunya siguin ocupades per estudiants de la resta de l’Estat que, en alguns casos, retornen als seus llocs de procedència en acabar la formació. Mentrestant, amb les notes de tall actuals per accedir a aquests estudis, hi ha un nombre important d’estudiants catalans que voldrien estudiar Medicina i no ho poden fer a Catalunya. Si es tenen en compte les entrades (per formació) i les sortides (per jubilació), s’observa un dèficit de professionals, tant de metges com d’infermers, en determinades especialitats significatives, com medicina familiar i comunitària i anestesiologia, amb places que queden sense cobrir. 

Més enllà de Salut, l'informe és una mostra reduïda de com es troba el que queda del país. Té aspectes molt preocupants en l'àmbit social i de seguretat. I malauradament no passa res, podeu mirar informes de fa 15 anys on la sindicatura ja exposava situacions greus i no s'han corregit. No insistiré, convé repassar-lo. Els diaris no ho publicaran detalladament, ningú no mossega la mà de qui li dona el menjar que hem pagat amb els nostres diners. 

PS. I jo em pregunto, totes aquestes subvencions que van a empreses privades no són pas ajuts d'estat? Algun fiscal i qualque interventor hauria de fer-hi una ullada.

PS. Com construir confiança: manual d'urgència

PS. Més disbarats.

Toni Catany

 

Un disbarat rere l'altre (40)

 Esmenes al projecte de llei sobre drets a les persones amb discapacitat

Els grups parlamentaris del PSOE i SUMAR han presentat una esmena per convertir en secret permanent el preu real dels medicaments finançats per la sanitat pública. Aquesta maniobra s'està realitzant de manera indirecta, inserint la reforma en la Llei General de drets de les persones amb discapacitat, una norma que no té relació directa amb la política farmacèutica.

Els punts clau d'aquesta situació són els següents:

• Neutralització del Tribunal Suprem: L'esmena s'ha presentat just quan el Tribunal Suprem ha d'emetre sentència sobre si aquests preus han de ser públics, arran dels recursos presentats per l'organització Civio. La justificació de l'esmena admet explícitament que busca evitar una "interpretació judicial restrictiva" que obligui a divulgar els preus.
• Abast del secret: Actualment, la llei protegeix les dades tècniques i financeres de les empreses durant la negociació. La nova esmena proposa que els acords de finançament i els preus d'adjudicació siguin confidencials per llei. Això inclou una "clàusula escombra" que faria secreta qualsevol informació derivada d'aquests acords.
• Excepció en la contractació pública: Aquesta mesura crearia una excepció sense precedents a Espanya, ja que en cap altre àmbit de la contractació pública es permet blindar per llei el preu d'un subministrament. Fins i tot si un futur govern o òrgan de control volgués fer públic el cost d'un tractament, la llei l'hi impediria.
• Interessos de la indústria farmacèutica: El text de l'esmena coincideix amb els arguments defensats per laboratoris com Novartis en processos judicials. Tot i que el govern invoca la "capacitat negociadora de l'Estat", organitzacions com l'OMS sostenen que la transparència de preus en realitat reforça la posició dels estats davant les empreses.
• Manca de debat sectorial: En tramitar-se a través d'una llei sobre discapacitat, la reforma s'està discutint a la Comissió de Drets Socials i Consum, evitant la Comissió de Sanitat, que és on correspondria debatre la política farmacèutica.

L'organització Civio ha alertat els diputats d'ambdues comissions i ha demanat el rebuig de l'esmena 259, argumentant que la ciutadania té dret a saber quant paga l'administració pels fàrmacs.

I el Secretari d'Estat (dels comunitaristes) ha sortit tot d'una a defensar l'opacitat dels preus en el seu blog. Javier Padilla analitza la complexa relació entre la transparència de preus dels medicaments i el garantisme de l'accés als tractaments innovadors, en el context de les esmenes presentades per PSOE-SUMAR a la llei de discapacitat.

1. El context de les esmenes

Les esmenes presentades busquen protegir legalment la confidencialitat del preu net dels medicaments innovadors venuts a Espanya. Alhora, s'intenta avançar en la transparència obligant les farmacèutiques a facilitar dades sobre la procedència de la finançament per al desenvolupament d'aquests fàrmacs.

2. L'amenaça del "trumpisme" i la clàusula MFN

El motiu principal d'aquest blindatge és la "Clàusula de la Nació Més Afavorida" (MFN) impulsada per Donald Trump als EUA. Aquesta clàusula estableix que els EUA pagaran pels medicaments la quantitat més baixa que pagui qualsevol país del G7, Suïssa o Dinamarca.

• Efecte cascada: Tot i que Espanya no és al G7, els seus preus s'utilitzen com a referència directa o indirecta per a aquests països.
• Risc de comercialització: Si els preus baixos d'Espanya es fessin públics, les farmacèutiques podrien retrasar o evitar la venda de nous medicaments al país per no perjudicar els seus beneficis als EUA.

3. El conflicte de valors: Transparència vs. Accés

L'autor planteja que existeix un conflicte real entre dos valors positius: la transparència total i la disponibilitat immediata dels fàrmacs.

• Prioritat del Ministeri: Davant la falta d'evidència clara sobre si la transparència perjudica l'accés, el Ministeri de Sanitat opta per prioritzar l'accés dels pacients per evitar que medicaments vitals (com els de la "pell de papallona" o noves teràpies oncològiques) arribin amb mesos de retard.
• No és proteccionisme corporatiu: L'objectiu no és protegir els marges de les empreses, sinó preservar la posició negociadora d'Espanya per garantir tractaments que realment aporten innovacions terapèutiques.

4. Vies alternatives de transparència

Padilla defensa que Espanya està avançant en transparència d'altres maneres que no comprometen l'accés:

• Publicació de dades sobre temps de finançament de medicaments innovadors.
• Informes sistemàtics sobre els processos i acords de finançament.
• Noves obligacions d'informació a través del futur Reial Decret d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries.

En conclusió, l'escrit del Secretari d'Estat sosté que, en el món real, cal prendre decisions difícils i que protegir el preu net és una estratègia per assegurar que Espanya no esdevingui un país de segona línia en la incorporació de teràpies avançades i biològiques.

Tot això és una historieta a la vora del foc. Qui s'ho vulgui creure, endavant les atxes. Jo només afegiré que sabem de les xarxes informals entre governs a quin preu es paguen els medicaments. L'opacitat és per al públic i perquè així la manca de transparència dona major arbitrarietat al governant i li facilita la política clientelar.

Fa vergonya i és inadmissible el funambulisme parlamentari d'utilitzar lleis que no corresponen per aturar d'aquesta forma el poder judicial. Això si que hauria d'estar prohibit per llei.

PS. Vaig començar a parlar de preus confidencials dels medicaments el 2012!. Aquí trobareu la sèrie.

Hockney

Un disbarat rere l'altre (39)

Comissió de Salut. Sessió núm. 31 / 3 de març de 2026

Pressupost de Salut 2026

 Avui porto dues notícies. Una de bona i una de dolenta. Comencem per la bona, us informo que el trilerisme pressupostari s'ha acabat. Sabem tots on és la boleta (presumptament). A entrades anteriors trobareu el significat del trilerisme amb el que s'ha conviscut al Parlament durant anys. Només el polític sabia on era la boleta i ens tenia ben ensarronats.

El joc era senzill, el polític de torn coneixia el que s'havia gastat aquell any, feia creure que el pressupost augmentava respecte l'any anterior quan en realitat era insuficient. Doncs bé, la novetat és que al Parlament s'ha presentat a la Comissió de Salut quina serà enguany la despesa pressupostada (13.501,8 milions €) i quina la despesa esperada (17.250,1 milions €). Gastarem un 27,7% més que el pressupost, 3.748,3 milions € més. Tot això explicat al Parlament amb un powerpoint que ho aguanta tot.

La notícia dolenta és que seguirem menystenint el pressupost com a eina determinant per a la presa de decisions sobre quines són les prioritats i quins són els recursos que hi dediquem. Per tant en el cas que s'aprovi, no servirà de res perquè ningú li farà cap cas. Sabem des de l'inici, que se superarà la despesa en un 27% pel cap baix. I aquest dèficit vol dir més deute, i això vol dir més despesa en interessos. En aquest sentit convé recordar que a Catalunya gastarem uns 1.600 milions € en pagar interessos del deute  total que supera el 90.000 milions €.

Fixeu-vos que he dit que el pressupost se superarà en 27,7%, doncs caldria que algú modifiqués el powerpoint perquè hi han posat una xifra errònia, han posat 21,7% i tant se val, tant és.

Quan en seu parlamentària és possible presentar un pressupost de 13.500 milions d'euros i, alhora, explicar obertament que en gastarem 17.250 milions estem davant d'una anomalia democràtica màxima. Però, sobretot, estem davant d'una vulneració flagrant de l'esperit i la lletra de la Llei de Finances Públiques i del compliment de la legislació pressupostària. 

Presentar uns comptes que sabem que són una ficció comptable destrueix el principi de veracitat i converteix l'aprovació del pressupost al Parlament en un pur tràmit buit de contingut. Des del punt de vista econòmic, aquest incompliment legal genera allò que anomenem una 'restricció pressupostària tova'. Si l'Administració és la primera que no respecta el límit legal de despesa i acaba assumint o rescatant els dèficits a posteriori mitjançant mecanismes irregulars com el desplaçament de factures, quin incentiu té un gerent per ser eficient? Quina pot ser l'exigència de compliment pressupostari per part d'un Consell d'Administració? Cap. 

La llei pressupostària estableix uns principis que no són recomanacions, són obligacions legals. L'escenari actual els vulnera frontalment:

1. Principi d'Especialitat Quantitativa: La llei diu clarament que no es poden adquirir compromisos de despesa per un import superior a l'autoritzat pel Parlament. L'article pertinent sol dir que els actes que incompleixin això són "nuls de ple dret".
2. Principi de Veracitat i Transparència: El pressupost ha de reflectir la imatge fidel del que es preveu gastar. Presentar un pressupost sabent a priori que gastaràs 3.750 milions més converteix el pressupost en una "ficció comptable" o un document fals.
3. Principi d'Anualitat: Les despeses d'un any s'han de pagar amb el pressupost d'aquell any. Com que no hi ha diners legals per pagar el sobrecost, el Govern recorre al "desplaçament de despesa" (passar les factures al pressupost de l'any següent), una pràctica que la Sindicatura de Comptes porta anys denunciant com a irregular.

Si no hi ha compliment de la llei pressupostària, cap sistema d'incentius funcionarà. D'entrada, perquè si a l'hospital ineficient sempre se l'acaba salvant financerament, a la llarga, l'hospital eficient també es relaxarà i deixarà de controlar els costos. Per què esforçar-se si al final l'esforç no té compensació?

Amb aquest missatge de deixadesa, la restricció pressupostària desapareix, la disciplina financera es volatilitza i s'obre la porta a la discrecionalitat i al clientelisme. És impossible demanar eficiència als nostres hospitals i als directius si el mateix regulador no compleix la llei general pressupostària i no passa res.

PS. La sèrie sobre trilerisme pressupostari.

PS. Ahir va ser un dia per oblidar en política sanitària al Parlament. Es va rebutjar la proposta de desaparició del districte universitari únic i/o reservar el 70% de places per a estudiants catalans. Una vergonya descomunal que impedeix als nostres joves poder accedir amb les mateixes condicions a la universitat catalana per tal de ser metges. El Districte Universitari Únic espanyol impedeix que molts estudiants catalans que volen fer Medicina puguin fer-ho al país. Catalunya forma metges vinguts d'arreu, amb el cost que comporta. Bona part d'aquests no exerciran a Catalunya i n'haurem d'importar. No té cap sentit. Només en el que portem de legislatura, PSC-PP-Vox han impedit que s'acabi amb aquest greuge en 4 ocasions. Ho estem pagant molt car, però encara ho pagarem més car, ja ho vaig explicar. Recordeu sempre a l'hora d'anar a votar que el tripartit espanyolista, PSC, PP i VOX ha estat qui ha blocat novament la desaparició de la dictadura del districte universitari únic.

Un disbarat rere l'altre (38)

 Anteproyecto de ley de gestión pública e integridad del Sistema Nacional de Salud

Anteproyecto de Ley del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud

Si algú vol que li esfondrin definitivament el que queda del sistema de salut públic català, només ha d'aplicar aquestes dues lleis espanyoles que estan pendents d'aprovació, la de gestió pública i la del personal estatutari. Si algú es pensava que Catalunya tenia competències en salut, només fa falta que sàpiga que el Parlament no hi tindrà res a dir.

Per què dic això?. Doncs perquè les dues lleis espanyoles estan curulles de prejudicis ideològics i falsedats. La primera: "La evidencia ha demostrado que el fortalecimiento del sector público sanitario, con gestión eficiente, transparente y participativa, es la vía más segura para garantizar derechos y mejorar resultados en salud.".(p.1). Això és literalment fals, perquè sabem que una afirmació genèrica d'aquest tipus depèn del context que cal precisar. I posaré només un exemple. Es tracta de l'atenció primària i mostra com la diversitat d'estructures de propietat dona lloc a diferents resultats (Informe de la Sindicatura, any 2018): 

Contraprestació per resultats: Les entitats gestores que presenten un major grau de compliment dels objectius avaluats són les societats mercantils (superior al 90%), mentre que els consorcis, fundacions i entitats de dret públic obtenen un percentatge de compliment d’entre el 80 i el 90%.

Sis dels equips de la mostra van obtenir una avaluació del grau de compliment dels objectius vinculats a la contraprestació per resultats inferiors al 80%, dos d’ells gestionats per entitats proveïdores de naturalesa privada, i els quatre restants, per entitats proveïdores del sector públic.

I si voleu dades més recents que mostren com les EBAs aporten més valor, cal que repasseu aquesta entrada del blog. 

Altres consideracions respecte el projecte de llei es troben en aquest article de Rosa Urbanos que subscric plenament.

Per tant el debat no és troba en si cal gestió directa o indirecta, entre col·lectivització o contractació. El debat l'estan situant en com cal esborrar la capacitat de gestió dels centres mitjançant el retorn a la pura administració dels centres públics i com cal esborrar entitats no lucratives del mapa de proveïdors. Com s'assoleix això? Doncs mitjançant la limitació en les capacitats de decisió dels administradors dels hospitals i centres. Per això tenen dues regulacions cabdals, la del personal estatutari i la de contractació pública. La llei de gestió pública assenyala que als consorcis hi haurà el règim de personal que portin incorporat els treballadors, i per tant una barreja d'estatutaris, funcionaris i laborals si cal. Barreja difícil d'administrar però sota el paraigua públic hi cap tot perquè es treballa amb el diner dels altres. La llei de personal estatutari limita la necessària flexibilitat en la presa de decisions sobre el treball.

L'autèntica privatització que incorpora la llei del personal estatutari és la de la plaça en propietat (article 36 d). Com és possible a data d'avui admetre que es pren possessió d'una plaça vitalícia? Quin és l'argument que demostra que per a ser professional de la salut dins els sistema públic cal ser funcionari i tenir una plaça en propietat, com aquell que té un parking? (I els metges han caigut al parany i fan vaga per tenir una plaça singular, fins aquí és on hem arribat!)

Vivim el retorn a temps molt foscos. No ens n'adonem perquè ens trobem dins el procés. Només al cap d'un temps serem capaços de comprendre l'abast dels errors comesos i ja serà massa tard per desfer-los. Només em resta l'esperança que cap d'aquestes dues lleis s'aprovin i per tant s'esvaeïxi la possibilitat de la solució marxista per al sistema de salut. 

Frida Khalo va pintar el quadre: "El marxisme curarà els malalts", però a ella no el va curar i tampoc a d'altres. Els països arrelats en el marxisme es van dissoldre per sempre més (malgrat alguns no se n'han adonat) i els malalts es curen per un sistema de salut on la professionalitat, l'eficiència i l'equitat ha de ser la prioritat, no la ideologia ni la política clientelar.

Frida Kahlo

Un disbarat rere l'altre (37)

ANÀLISI DEL PERSONAL DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL SECTOR PÚBLIC DEPENDENT EXERCICIS 2019-2023

La quantitat de treballadors públics al Sector Salut dependents de la Generalitat va augmentar en un 20% entre l'any 2019 i 2023. La població va augmentar un 3,5%. És a dir que vam passar de tenir 12 "sanitaris" públics per 1.000 habitants a 14 "sanitaris" per 1.000 habitants, amb un augment de despesa total del 42,41%. Si això hagués significat  una reducció significativa de les llistes d'espera i millora de la salut poblacional podríem dir que ha estat a fi de bé.

Al disbarat número 7 explico que el 2019 hi havia 860.972 persones esperant, per a cirurgia, per a visita o prova diagnòstica, un 11,3% de la població. Només per a intervenció quirúrgica hi havia 198.996 persones esperant el 2019, i 4 anys després n'hi havia 196.949, 2.047 persones menys, un 1% menys!!!. Aquest ha estat el resultat, hem augmentat en l'àmbit de la Generalitat un 20% els treballadors públics i un 42 % la seva despesa i hem disminuït un 1% la llista d'espera quirúrgica. Una dada com aquesta hauria de fer reflexionar seriosament sobre la productivitat a tots plegats, professionals, directius i polítics, i algú n'hauria de ser responsable. Jo ja ho vaig mostrar fa temps que tot això estava passant i no només pels treballadors a càrrec de la Generalitat. Llavors vaig dir: "en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari". Em referia als anys 2018-2023. 

Esdevé molt difícil d'explicar a qualsevol ciutadà sensat un augment d'un 16,5% de "sanitaris" (si ajustem pel creixement d'habitants) que només han permès reduir en un 1% la llista d'espera. I no passa absolutament res per ara, fins que un dia passarà.

Si a tot això hi afegim que el novembre de 2023 es va produir un salt quàntic en les condicions de treball a l'ICS, ens trobarem amb les dades de 2024 que a més d'arrossegar un augment de personal impressionant, hi ha uns augments salarials per hora més impressionants encara. Però avui no entrarem en això, ens limitarem a dir que és un disbarat augmentar el nombre de persones sense que augmenti l'activitat proporcionalment i es redueixi la llista d'espera. Això només té una explicació, que per als economistes es diu "captura del regulador", i per a un ciutadà qualsevol és una ensarronada amb els seus impostos. Encara que segurament n'hi ha d'altres d'explicacions que no sé trobar, per avui aquí ho deixo i comparteixo l'informe de la Sindicatura resumit amb IA on hi ha totes les dades i posa llum a tanta foscor.

L’Informe 15/2025 de la Sindicatura de Comptes destaca que la funció de Salut és la més important del sector públic de la Generalitat de Catalunya, tant pel nombre d’efectius com pel volum de despesa. A continuació, se’n detalla l’anàlisi específica:

Pes de Salut en el Sector Públic i Despesa

• Volum d'efectius: L’exercici 2023, la sanitat disposava de 112.683 treballadors, el que representa el 37,65% del total del personal del sector públic.
• Despesa de personal: La despesa en aquesta funció va ser de 6.033,4 milions d’euros, equivalent al 41,20% del total pressupostat per a personal de la Generalitat l’any 2023.
• Evolució (2019-2023): Va ser la funció amb un major increment de tot el període analitzat, amb un augment de la despesa del 42,41% i un creixement del nombre de treballadors del 20,16%

L'evolució del personal i de la despesa de la Generalitat de Catalunya entre els exercicis 2019 i 2023 es caracteritza per un creixement constant, especialment marcat per la resposta a la pandèmia de la covid i els posteriors processos d'estabilització de plantilles. A continuació se'n detallen els aspectes principals:

Dades globals de creixement del Sector Públic

• Nombre de treballadors: El sector públic va passar de 259.527 efectius el 2019 a 299.336 efectius el 2023, fet que representa un increment de 39.809 persones (+15,34%).
• Despesa de personal: La despesa va augmentar de 11.080,59 M€ el 2019 a 14.645,26 M€ el 2023, un creixement del 32,17%. Aquest augment superior al dels efectius s'explica pels increments retributius aprovats pel Govern (entre el 0,90% i el 3,50% anual), el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, i la recuperació de la paga de productivitat.

Les funcions bàsiques de l'estat del benestar han concentrat el major gruix del creixement:

• Sanitat: És la funció amb l'increment més gran. El nombre d'efectius va créixer un 20,16% i la despesa de personal es va disparar un 42,41% en el període. El 2023, la sanitat representava el 37,65% de tot el personal de la Generalitat.
• Educació: Els efectius van augmentar un 15,18% i la despesa un 26,56%. El 2023 concentrava el 36,42% dels treballadors.
• Seguretat i Justícia: Van créixer de forma més moderada en efectius, amb un 10,21% i un 2,77% respectivament.

Estructura i Grans Entitats de Salut

El 56,36% dels efectius de totes les entitats dependents de la Generalitat s’agrupen en cinc grans entitats sanitàries:

• Institut Català de la Salut (ICS): 52.442 efectius.
• Hospital Clínic de Barcelona: 7.885 efectius.
• Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí: 4.974 efectius.
• Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 4.913 efectius.
• Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: 4.880 efectius.

Composició per Col·lectius

Dins de la funció de sanitat, el personal es divideix en diversos col·lectius:

• Sanitaris: Representen el 72,88% del total de la funció sanitat.
• Administració i serveis: Personal de suport necessari per al funcionament del sistema.
• Investigadors i Docents: Col·lectius amb presència residual però específica en l’àmbit de la salut.

Impacte de la Covid-19 i Estabilització

• Personal Conjuntural: L’any 2020 es va produir un increment del 30,65% del personal de reforç per fer front a la pandèmia.
• Estructuralització de places: En els exercicis 2022 i 2023 es va produir un canvi significatiu on moltes places conjunturals van passar a ser estructurals. Només l'ICS va dotar 10.172 noves places pressupostàries per donar estabilitat a la plantilla.
• Temporalitat: A diferència d'altres funcions, la temporalitat estructural en sanitat va augmentar 4,92 punts percentuals entre 2019 i 2023, situant-se en el 40,50%. Això es deu al fet que, malgrat l'augment de places estructurals, a 31 de desembre de 2023 encara estaven pendents de finalitzar els processos selectius d'estabilització corresponents.

A continuació es detalla l'evolució del personal i la despesa de la funció de Sanitat entre els exercicis 2019 i 2023, p.10:

PS. Si us interessen les dades fines a plantilla equivalent 40h relacionades amb el conjunt del centres d'atenció hospitalària i especialitzada, aquestes són les taules disponibles per ara (Central de balanços):

L'augment en quantitat de treballadors torna a ser del 20%. 

A la taula dels costos unitaris segons categoria professional s'observa per exemple com el personal facultatiu assistencial en plantilla han passat de 86.389€ a 102.024€ un augment del 17% en quatre anys. 

Trilers en plena rambla, només ells saben on és la boleta.

PS. La nova guerra santa, per Joan Ramon Resina

PS. Mentrestant el procés de substitució ètnica avança amb rapidesa. Està dissenyat de forma eficient per tal que assoleixi el resultat volgut. Aquesta taula en mostra les darreres dades:

PS. Lectura essencial. Marc Argemí, La descripció, aquell acte subversiu

Un disbarat rere l'altre (36)

Despesa sanitària a Catalunya per agents 2013-2023

Avui fem una ullada als grans números de la despesa sanitària per a fer-nos una idea del disbarat perfectament dissenyat que perdura en el temps.

En una dècada hem augmentat uns 0,6 punts percentuals del Producte Interior Brut destinats a sanitat, de 7,5% el 2013 a 8,1% el 2023. En despesa pública hem augmentat uns 0,8 punts percentuals, de 5,1% al 5,9%. Hi ha hagut un augment del 67% de la despesa pública corrent. En despesa sanitària privada hem disminuït 0,1 punts percentuals en una dècada, hem passat de 2,3% al 2,2%. Hi ha hagut un augment del 36,9% de la despesa privada en termes corrents. Aquests són els números oficials (falta explicar una dècima percentual més a la baixa, que no podem saber on és).  El creixement de la despesa pública ha estat notable en comparació a la despesa privada, que ha quedat pràcticament igual.

Si volem comparar-nos amb altres països, llavors podem revisar aquesta taula:

Ara bé, tingueu en compte que aquesta la taula diu que la despesa pública sobre el PIB és 6,1% enlloc de 5,9% que diu la taula anterior. Tot això és informació oficial, a un lloc diu una cosa, a un altre en diu un altre, i no passa res.

Ja podeu veure els països que tenim per sota, i un país (Espanya 6,7%) que tenim per sobre entre molts altres, i no faré cap comentari, el podeu fer vosaltres mateixos. Jo no voldria estar en el lloc on sortim sinó molt més amunt, i no li desitjo a cap país que amb el mateix sistema fiscal nostre acabi tenint gairebé un punt percentual menys de despesa pública simplement perquè es el fruit de l'extracció colonial.

Mirem la taula de despesa privada i surt això:

I finalment la taula de despesa sanitària total respecte PIB:

La despesa sanitària pública per càpita ha crescut un 61% en la dècada entre 2013 i 2023, no ha crescut un 67% com ha crescut la despesa total que deia abans. El motiu és el creixement de la població en un 6% durant aquests anys. Més població ha diluït el creixement de la despesa pública total donant lloc a un creixement inferior en despesa per càpita.

Si volem encara comparar-nos amb altres, aquí teniu una taula de difícil justificació. Aquesta taula de despesa sanitària pública 2023 és per fugir corrents i oblidar-nos del Regne que ens sotmet a una asfíxia premeditada:

Al País Basc, que tenen concert econòmic, disposen d'un 20% més de recursos per càpita diu la taula oficial del Ministeri de Sanitat. Però és fals, els números de la liquidació de la despesa de 2023 a Euskadi diuen que van gastar 5.944,15 M€ i si ho dividim per la població, surt una despesa pública per càpita de 2.697 €. Disposen d' un 34,4% més de recursos que el que vam gastar per habitant a Catalunya. Això esdevé insultant als ulls de qualsevol ciutadà, sigui de la ideologia que sigui, excepte els que viuen a Euskadi, és clar. I així any rere any, des d'en fa 40, pel cap baix!!!

Gastem molt o gastem poc respecte PIB públicament?. Si ens considerem ciutadans d'un país sota un mateix sistema fiscal, llavors hem de dir clarament que gastem poc i que uns gasten molt més amb els nostres diners.  

El dia que disposem de més recursos -si es que arriba- i volguem gastar més és crucial determinar què en volem obtenir a canvi en termes marginals. El debat de la priorització es passa per alt sistemàticament. Es menysté i s'evita. Per tant, segons la meva opinió fins que no prioritzem despesa addicional crec que cal introduir necessàriament una moratòria en el creixement respecte el PIB. No podem deixar les decisions d'augment de la despesa en mans de gestors cojunturals amb política de fets consumats. Cal evitar els problemes que sorgeixen fruit  de l'incompliment i inexistència de pressupostos. 

Ara bé, dit tot això. El que no podem admetre és que se'ns enfotin a la cara. Un sistema fiscal on no es respecta l'ordinalitat i que acabem finançant més del que correspon a altres que així ens superen en despesa per càpita pública amb els nostres diners. Fins quan seguirem així?. Aquest és el gran desgavell, dels més grossos i que provoquen un estat de malestar, un estat dels disbarats.

Aquesta és la taula per guardar de despesa per càpita de 2023 on s'ha corregit la dada del País Basc, i es mostra en ordre decreixent.

  

PS. Podeu veure que a la taula comparativa de despesa sanitària total respecte PIB surt novament una diferència entre el 8,4%  i el 8,1% de la taula inicial. Mateixa font i dues dades diferents. Les sèries de dades es corregeixen sense cap notificació ni justificació. Estalvio comentaris que ja vaig fer anteriorment. Vergonya estadística.

PS. Catalunya va molt malament.

PS. Els fet i els frames

PS. La col·lecció de disbarats.

Un disbarat rere l'altre (35)

Ordre SLT/14/2026, de 30 de gener, per la qual es determinen per a l'any 2025 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada

Et felicito fill, "Has aconseguit publicar les tarifes de 2025 el dia 30 de gener de 2026. No sé que diries si l'augment de sou d'enguany te'l paguessin un any després". 

El sistema de pagament hospitalari està gripat. Ho hem dit i repetit. Però avui, després de llegir el DOGC i les "noves tarifes" per a 2025 ho vull constatar una vegada més.

I començaré fent-ho amb les urgències. Es diu que per urgència atesa es pagaran 117 €. 

Vull recordar-vos el que la Sindicatura va dir al seu informe sobre l'Hospital de Lleida. Va mostrar que el cost mitjà era de 193€. I llavors cal preguntar-se i com s'ho fan els hospitals amb una activitat on hi perden diners a dojo. Doncs molt fàcil, allargant l'espera, i dissuadint a la gent. I aplicant subsidiació creuada. Es diu que per evitar urgències banals, però qui ho distingeix això a la pràctica són figues d'un altre paner.

Aquest és el quadre de l'informe de la Sindicatura, el cost segons gravetat de l'urgència. 

Algú dirà que no tots els hospitals tenen els mateixos costos que l'hospital de Lleida, però la diferència és tant elevada que ens fa pensar que el pagament de les urgències és completament insuficient.

Anem ara als Transplantaments. És clar que en fem molts, fins i tot es diu que som líders mundials. Els incentius econòmics hi ajuden, mireu la taula. Pagar per acte no és precisament la millor forma d'establir uns incentius acurats, però algú ha pensat que tot ho havia de pagar a cost variable i endavant les atxes. Són aquests els costos variables? on són els estudis que ho justifiquen?

Aquests sistemes de pagament interessa detallar-los un poc més i en desconeixem l'origen. En qualsevol cas el que podem dir del CAR-T acadèmic és que ha baixat de preu.

La IA ens posa en context:

Les teràpies CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T-cell) representen un dels tractaments més avançats i costosos de la medicina actual. A Espanya, el preu depèn totalment de si el medicament és de fabricació industrial (multinacionals farmacèutiques) o de producció acadèmica/pública (hospitals públics).

Aquí tens el detall dels costos segons el tipus de teràpia:

1. Teràpies CAR-T Industrials (Comercials)

Són les desenvolupades per grans farmacèutiques com Novartis o Gilead. S'utilitzen per a determinats tipus de leucèmies, limfomes i mielomes.

• Preu per tractament: Entre 300.000 € i 400.000 €.

• Exemples:

  • Kymriah (Tisagenlecleucel): Aproximadament 320.000 €.

  • Yescarta (Axicabtagene ciloleucel): Aproximadament 327.000 €.

• Cobertura: Estan finançades pel Sistema Nacional de Salut (SNS) sota criteris clínics molt específics. El preu final que paga l'Estat pot ser menor a causa d'acords de "pagament per resultats" (si el pacient no respon, l'Estat no paga el cost total).

2. Teràpies CAR-T Públiques (Acadèmiques)

Espanya és pionera en el desenvolupament de CAR-T propis dins d'hospitals públics, el que redueix dràsticament el cost.

• Preu per tractament: Aproximadament 89.000 € - 90.000 €.

• Exemples:

  • ARI-0001: Desenvolupat per l'Hospital Clínic de Barcelona per a la leucèmia limfoblàstica aguda. És el primer CAR-T d'Europa aprovat per una agència reguladora (AEMPS) que no és d'una farmacèutica.

  • ARI-0002h: També del Clínic, per al mieloma múltiple.

Resum. El sistema de pagament requereix una reconstrucció des dels fonaments, no necessita només un manteniment a l'estil RENFE. Tot trontolla i alguna cosa s'enfonsa però encara no ens n'adonem. Per ara res ens assenyala cap millora a l'horitzó. Em resisteixo a considerar com normal tot això que estem observant. La realitat em fa tornar més radical dia rere dia. Hi ha motius amb escreix.