Anteproyecto de ley de gestión pública e integridad del Sistema Nacional de Salud
Anteproyecto de Ley del Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salud
Si algú vol que li esfondrin definitivament el que queda del sistema de salut públic català, només ha d'aplicar aquestes dues lleis espanyoles que estan pendents d'aprovació. Si algú es pensava que Catalunya tenia competències en salut, només fa falta que sàpiga que el Parlament no hi tindrà res a dir.
Per què dic això?. Doncs perquè està carregat de prejudicis ideològics i falsedats. La primera: "La evidencia ha demostrado que el fortalecimiento del sector público sanitario, con gestión eficiente, transparente y participativa, es la vía más segura para garantizar derechos y mejorar resultados en salud.".(p.1). Això és literalment fals, perquè sabem que una afirmació genèrica d'aquest tipus depèn del context que cal precisar. I posaré només un exemple. Es tracta de l'atenció primària i com la diversitat d'estructures de propietat dona lloc a diferents resultats (Informe de la Sindicatura, any 2018):
Contraprestació per resultats: Les entitats gestores que presenten un major grau de compliment dels objectius avaluats són les societats mercantils (superior al 90%), mentre que els consorcis, fundacions i entitats de dret públic obtenen un percentatge de compliment d’entre el 80 i el 90%.
Sis dels equips de la mostra van obtenir una avaluació del grau de compliment dels objectius vinculats a la contraprestació per resultats inferiors al 80%, dos d’ells gestionats per entitats proveïdores de naturalesa privada, i els quatre restants, per entitats proveïdores del sector públic.
I si voleu dades més recents que mostren com les EBAs aporten més valor, cal que repasseu aquesta entrada del blog.
Per tant el debat no és troba en si cal gestió directa o indirecta, entre col·lectivització o contractació. El debat l'estan situant en com cal esborrar la capacitat de gestió dels centres mitjançant el retorn a la pura administració dels centres públics i com cal esborrar entitats no lucratives del mapa de proveïdors. Com s'assoleix això? Doncs mitjançant la limitació en les capacitats de decisió dels administradors dels hospitals i centres. Per això tenen dues regulacions cabdals, la del personal estatutari i la de contractació pública. La llei de gestió pública assenyala que als consorcis hi haurà el règim de personal que portin incorporat els treballadors, i per tant una barreja d'estatutaris, funcionaris i laborals si cal. Barreja difícil d'administrar però sota el paraigua públic hi cap tot perquè es treballa amb el diner dels altres.
L'autèntica privatització que incorpora la llei del personal estatutari és la de la plaça en propietat (article 36 d). Com és possible a data d'avui admetre que es pren possessió d'una plaça vitalícia? Quin és l'argument que demostra que per a ser professional de la salut dins els sistema públic cal ser funcionari i tenir una plaça en propietat, com aquell que té un parking? (I els metges han caigut al parany i fan vaga per tenir una plaça singular, fins aquí és on hem arribat!)
Vivim el retorn a temps molt foscos. No ens n'adonem perquè ens trobem dins el procés. Només al cap d'un temps serem capaços de comprendre l'abast dels errors comesos i ja serà massa tard per desfer-los. Només em resta l'esperança que cap d'aquestes dues lleis s'aprovin i per tant s'esvaeïxi la possibilitat de la solució marxista per al sistema de salut.
Frida Khalo va pintar el quadre: "El marxisme curarà els malalts", però a ella no el va curar i tampoc a d'altres. El marxisme es va dissoldre per sempre més (malgrat alguns no se n'han adonat) i els malalts es curen per un sistema de salut on la professionalitat, l'eficiència i l'equitat ha de ser la prioritat, no la ideologia ni la política clientelar.
