24 de desembre 2024

L'immens cost d'oportunitat de blocar l'opció organitzativa més eficient

 El model sanitari català: un model de govern i gestió professionalitzada orientada a resultats

Ha sortit un informe de referència a tenir en compte, elaborat per la Unió. Cal llegir-lo sencer, aquí he fet un resum amb IA:

L'informe analitza el model sanitari català, que es defineix com un model de governança pública amb una xarxa de provisió mixta i diversa, orientada a resultats i compromesa amb les polítiques públiques. Un dels objectius principals és avaluar si els resultats sanitaris estan relacionats amb el tipus de gestió (pública, privada, concertada) o si depenen de la qualitat de la gestió. L'informe utilitza dades de la Central de Resultats, majoritàriament de l'any 2022, per a fer l'anàlisi.

Aquest informe destaca els següents punts clau:

Hipòtesi de treball: L'estudi parteix de la hipòtesi que els bons resultats depenen de la bona gestió i no de la titularitat dels centres sanitaris, i que els instruments de gestió poden afectar els resultats.

Metodologia: S'han seleccionat indicadors d'atenció hospitalària i primària, agrupant els centres per tipus de gestió i nivell hospitalari, i s'han analitzat els resultats per quartils. S'ha utilitzat l'anàlisi de la variància (ANOVA) per determinar si hi ha diferències estadísticament significatives entre grups.

Resultats:

    * Atenció Hospitalària: En general, no hi ha diferències significatives entre centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) i centres concertats en la majoria d'indicadors. S'observa que els hospitals d'alta tecnologia i monogràfics presenten xifres elevades de parts per cesària degut a embarassos de risc i patologia perinatal complexa. Els hospitals concertats tenen més presència relativa en el grup d’entitats que tenen millors resultats en satisfacció.

    *  Atenció Primària: Les Entitats de Base Associativa (EBA) tenen millors resultats en l'ús adequat d'antibiòtics, mentre que les EBA i fundacions tenen més presència relativa en el primer quartil en hospitalitzacions potencialment evitables. No obstant això, alguns centres de l’ICS també tenen bons resultats en alguns indicadors. En general, hi ha variabilitat important en els resultats, però es destaca que les EBA tenen bons resultats en satisfacció i facilitat per dia de visita.

Conclusions: L'estudi confirma que els resultats depenen més de la gestió que de la titularitat dels centres. La diversitat de proveïdors aporta valor, i la transparència i comparació de resultats genera aprenentatges que milloren el sistema públic. Es destaca la importància de que les decisions es basin en resultats avaluables.

Limitacions: L'informe reconeix limitacions com ara el volum d'observacions, la diversitat territorial i les limitacions de les fonts d'informació de la Central de Resultats. També es destaca que l'anàlisi es fa de manera individual per indicador, sense una anàlisi creuada de causa i efecte.

Recomanacions: Es proposa superar prejudicis sobre la titularitat dels centres, dotar a totes les entitats d'eines de gestió i promoure polítiques d'incentius basades en el bon govern i la gestió. Es recomana fer anàlisis longitudinals per validar la robustesa dels resultats.

En resum, l'informe conclou que el model sanitari català, amb la seva diversitat de proveïdors i la seva orientació a resultats, afegeix valor a la salut i que cal seguir treballant per millorar la gestió i la transparència, utilitzant la Central de Resultats com a eina clau.


El missatge és prou clar, malgrat tot el que s'ha arribat a dir (falsament) de privatització, les EBAs tenen millors resultats. Cal dir-ho una altra vegada? Si, tornem-hi. Tenen millors resultats i estan acreditats. I si s'aposta per seguir amb l'atenció primària tal com la coneixem, atès que les EBAs no són més del 3%, estem deixant perdre les oportunitats de millora que proporciona un model organitzatiu més eficient, amb millors resultats.
Ara bé, també cal dir ben alt que tots aquells que des del Parlament basen les seves decisions en obsessions, informació falsa i presumptes ideologies, haurien de fer una reflexió interior per tal d'avaluar el cost d'oportunitat immens que estan infligint a la societat fruit de blocar l'opció més eficient.

PS. Els CSIR neixen amb bones intencions però el problema de fons subsisteix, en coordinació i incentius cal aprendre de les EBAs. No seria possible fer CSIR sobre fonament EBAs?


PS. Gran article d'en Josep M. Lozano, complement del meu comentari d'avui





Céline Laguarde
Portrait d'homme et paysage du pays basque, entre 1901 et 1914
Ara al Musée d'Orsay