Un disbarat rere l'altre (48)

Un bon gestor públic destaca per un ús eficient dels recursos. Això vol dir gastar en allò que genera més valor i no gastar més dels recursos que se li han encomanat. És a dir, del pressupost aprovat pel Parlament. Dit altrament, el seu exemple és un senyal cap a tota l'organització que encapçala. Si ell gasta sense aturador (que vol dir sense pressupost), quin motiu hi ha perquè d'altres no ho facin?

Doncs bé, la mala gestió pública del sector salut es pot resumir en un gràfic del propi Departament de Salut que es va circular fa uns mesos als periodistes  i que recullo aquí:

La diferència entre allò que es pressuposta i el que es gasta és tant bèstia que podrien estalviar-se de fer un pressupost i un cos de funcionaris d'intervenció. Caldria dir a tothom (i a totadon) que hi ha barra lliure, i que ximplet l'últim que no s'ho cregui. L'any 2025 el desviament pressupostari va acostar-se al 30%. Algú dirà, que hi havia pressupost prorrogat de 2023. Però és que per altres anys, l'excés mínim de despesa ha estat del 22%.

Les despeses financeres del deute de la Generalitat del 2025 van ser de 12.830 milions €, és a dir superiors al que s'havia pressupostat per a la salut dels catalans. A la pràctica es va gastar un 30% més en salut i les despeses financeres van ser el segon capítol de despesa. Gastar sense pressupost vol dir dèficit, i el finançament del dèficit té un cost que arriba a nivells inacceptables dels que ningú en parla.

I encara hi ha més. El pressupost aprovat per a 2026 ja accepta que hi haurà un diferencial de 3.748 milions, gairebé es gastarà un 22% més del que s'ha pressupostat. Cal dir com vaig explicar fa mesos, que aquesta és la vegada on el trilerisme pressupostari vigent ha destapat les seves vergonyes i ho ha posat a un powerpoint.

La despesa per càpita diuen que serà de 1.663€, però caldrà esperar a les dades equiparables a OCDE.

L'import final del pressupost aprovat per salut és una mica superior al que assenyala aquest powerpoint. Per a 2026 ´la despesa prevista és de 13.792 milions d'€.

L'any 2025 la despesa farmacèutica hospitalària de dispensació ambulatòria va ser de 1.855 milions €, i s'ha pressupostat per a 2026 1.276 milions €. Tot plegat és un disbarat rere l'altre.

Deixo també unes taules que mostren més dades comparades de la despesa sanitària que incorporen el 2024. Si voleu fer una ullada als anys anteriors, ho vaig explicar aquí..

El 6 % de despesa pública en salut respecte el PIB és la dada a recordar, i comparar.

La despesa sanitària privada és manté en una proporció de PIB inferior a fa 7 anys.

La despesa sanitària total respecte PIB és tant sols una mica inferior a la de Grècia, però és superior a la de Letònia.

I aquí m'aturo.

Un disbarat rere l'altre (42)

Informe Economicofinancer de l’Atenció Hospitalària i Especialitzada 2024 

En primer lloc recordeu que la informació que apareix aquí no la veureu publicada als mitjans perquè ningú mossega la mà de qui li dona el menjar pagat amb els nostres impostos. En segon lloc, per a un governant populista, el millor dels móns és aquell on el ciutadà no sap el que passa realment amb els seus diners. Una de les estratègies és no publicar dades, l'altre és publicar dades antigues, i finalment es pot fer desaparèixer dades anteriors per evitar no haver de comparar i veure com les coses van a pitjor. Doncs bé ara estem en el darrer supòsit, si voleu veure què va passar el 2023 o abans, no ho trobareu a la web, ha desaparegut. Afortunadament, el blog conserva el disbarat 26 que ho recull. I fa 2 anys ja explicava com van desaparèixer les dades individualitzades de cada hospital. D'això en diuen transparència informativa del govern de tothom i de totadon.

La Central de Balanços és un instrument excel·lent per saber què passa amb els costos hospitalaris del SISCAT i la productivitat. Ara han sortit les dades de 2024. Allà s'explica que les despeses van augmentar un 7,7%. I si mirem les despeses de personal ho van fer en un 8,32%. Entre 2019 i 2024 hi va haver un augment de despesa del 51% (!). 

L'augment de persones a ple temps va ser del 3,71%. Al 2024, hi havia 100.103 treballadors a ple temps als hospitals. Hi va haver un augment del 25% entre el 2019 i el 2024. 

L’absentisme laboral es trobava a nivells molt alts. El personal contractat per fer suplències va augmentar en un 10,31%.

La productivitat va seguir  estancada per sota dels nivells de 2019. Cap millora sobre l'any anterior. L'activitat va augmentar un 3,40% el 2024 (menys que l'augment de plantilla del 3,71%) i el cost unitari va augmentar un 4,51% en un sol any.

Aquest gràfic ho diu tot respecte la productivitat.

Tot aquest conjunt de dades ens mostra una situació dels hospitals extraordinàriament delicada i preocupant sobre com es gasten els recursos addicionals sense millores en l'activitat i productivitat. En el seu conjunt, es contracta més persones, es paguen més bé, però no hi ha capacitat per convertir-ho marginalment amb activitat real a la pràctica. I això és constatable també amb les dades de les llistes d'espera. Si bé sabem que més activitat no sempre vol dir millors resultats en salut, el que si sabem és que si no resolem la llista d'espera (prop d'un milió de persones esperant) mai podrem parlar seriosament de quina és la reducció real de la morbiditat poblacional fruit de l'actuació del sistema de salut.

Amb totes aquestes dades al davant, algú hauria de ser responsable de la situació i afrontar un canvi substancial, però aquí no passa res, fins que un dia passarà. Avui som més aprop d'aquest dia que no pas ahir.

Afegeixo el resum de l'informe amb IA.

L'Informe Economicofinancer de l’Atenció Hospitalària i Especialitzada 2024 analitza la situació de 55 entitats que conformen la pràctica totalitat del sector concertat a Catalunya. L'any 2024 destaca pel retorn al desequilibri econòmic general i la consolidació d'un model assistencial més complex i tecnològic en un context de pressupost prorrogat.

A continuació es detallen els punts clau de l'informe:

1. Resultats Econòmics: Retorn al Dèficit

L'exercici 2024 ha tancat amb un resultat net de -58 M€, trencant l'etapa d'excepcionalitat i superàvit de la pandèmia.

• Marge d'explotació: El resultat d'explotació ha estat negatiu (-26,2 M€), ja que les despeses (+7,70%) han crescut per sobre dels ingressos (+7,39%).
• Situació dels centres: L'evolució és molt diversa: 33 entitats han millorat resultats i 28 els han empitjorat. Tot i el dèficit conjuntural, el sistema es considera viable gràcies a la capitalització acumulada en anys anteriors.
• Resultat financer: S'ha situat en -27,9 M€, sent encara una càrrega important pel pes del deute, tot i la baixada de tipus del BCE al 3% a finals d'any.

2. Activitat Assistencial: Més complexitat i deshospitalització

Catalunya ha assolit els 2,2 milions d'UME (Unitat de Mesura Estandarditzada), un 11,30% per sobre del nivell prepandèmic.

• Alta complexitat: L'activitat més complexa ha crescut un 24,11% respecte al 2019.
• Cirurgia Major Ambulatòria (CMA): Lidera la resolució quirúrgica amb un increment del 19,67% vs 2019, reflectint un model amb menys ingressos convencionals.
• Consultes i Urgències: Les visites no presencials ja representen el 22% del total. L'activitat d'Hospital de Dia ha crescut un 8,6% per l'alta demanda de tractaments biològics.
• Valor de l'UME: El valor d'una alta estàndard s'ha fixat en 3.022,55 € el 2024.

3. Ingressos: Forta dependència pública

Els ingressos d'explotació han arribat als 10.613,9 M€.

• CatSalut: Aporta el 89,54% dels ingressos totals (9.503,5 M€), amb un creixement anual del 7,39% per cobrir increments salarials i de tarifes.
• Sector Privat i Mutual: Ha consolidat la seva recuperació, situant-se un 19,09% per sobre de 2019.
• Aliances: Els ingressos per convenis entre centres del SISCAT han crescut un 60,41% des de la pandèmia per millorar l'equitat territorial (Xarxes Girona, C-17 i Lleida-Pirineu).

4. Despeses: El pes del personal i la farmàcia

Les despeses totals han sumat 10.640,1 M€ (+7,70%).

• Personal (56,05% del total): La despesa ha crescut un 8,32% (5.964,2 M€) a causa del desplegament del III Conveni del SISCAT i el III Acord de l'ICS, que inclouen millores retributives i reducció de jornada.
• Farmàcia Hospitalària: Ha crescut un 10,23%, impulsada sobretot per la medicació de dispensació ambulatòria (MHDA) i els nous fàrmacs oncològics i immunoteràpies.
• Subministraments: Les despeses en aigua, gas i llum han baixat un -17,17% per la millora de preus energètics i mesures d'eficiència.

5. Recursos Humans: Estabilitat i Feminització

El sistema supera per primer cop els 100.000 professionals en plantilla equivalent (PPE).

• Qualitat de l'ocupació: La plantilla estructural ja suposa el 87,1% del total, i la temporalitat ha baixat al 23,83% gràcies als processos d'estabilització.
• Gènere: El sector està altament feminitzat: el 74,40% són dones (fins i tot el 60,8% en el col·lectiu facultatiu).
• Productivitat: Es manté estancada per sota dels nivells de 2019 (30,8 UME/PPE vs 34,6 el 2019) a causa de l'envelliment de plantilles, l'absentisme i els nous protocols de seguretat.

6. Inversions i Finançament: Capitalització del sistema

La inversió s'ha normalitzat en 392,3 M€ després d'un 2023 extraordinari.

• Obsolescència: La inversió neta ha estat positiva (+107 M€), permetent reduir l'obsolescència tecnològica al 25,23%.
• Digitalització: En contrast amb les obres, la inversió en aplicacions informàtiques ha crescut un 7,9% per reforçar la ciberseguretat i la interoperabilitat.
• Endeutament: El deute total ha baixat un -2,27% (2.871,7 M€), retornant a una major autonomia financera en reduir-se les subvencions europees extraordinàries.
• Pagament a proveïdors: El termini mitjà de pagament (PMP) ha millorat significativament, baixant en 15 dies fins als 94 dies.

Eugeni Forcano. Drapaire

Un disbarat rere l'altre (37)

ANÀLISI DEL PERSONAL DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL SECTOR PÚBLIC DEPENDENT EXERCICIS 2019-2023

La quantitat de treballadors públics al Sector Salut dependents de la Generalitat va augmentar en un 20% entre l'any 2019 i 2023. La població va augmentar un 3,5%. És a dir que vam passar de tenir 12 "sanitaris" públics per 1.000 habitants a 14 "sanitaris" per 1.000 habitants, amb un augment de despesa total del 42,41%. Si això hagués significat  una reducció significativa de les llistes d'espera i millora de la salut poblacional podríem dir que ha estat a fi de bé.

Al disbarat número 7 explico que el 2019 hi havia 860.972 persones esperant, per a cirurgia, per a visita o prova diagnòstica, un 11,3% de la població. Només per a intervenció quirúrgica hi havia 198.996 persones esperant el 2019, i 4 anys després n'hi havia 196.949, 2.047 persones menys, un 1% menys!!!. Aquest ha estat el resultat, hem augmentat en l'àmbit de la Generalitat un 20% els treballadors públics i un 42 % la seva despesa i hem disminuït un 1% la llista d'espera quirúrgica. Una dada com aquesta hauria de fer reflexionar seriosament sobre la productivitat a tots plegats, professionals, directius i polítics, i algú n'hauria de ser responsable. Jo ja ho vaig mostrar fa temps que tot això estava passant i no només pels treballadors a càrrec de la Generalitat. Llavors vaig dir: "en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari". Em referia als anys 2018-2023. 

Esdevé molt difícil d'explicar a qualsevol ciutadà sensat un augment d'un 16,5% de "sanitaris" (si ajustem pel creixement d'habitants) que només han permès reduir en un 1% la llista d'espera. I no passa absolutament res per ara, fins que un dia passarà.

Si a tot això hi afegim que el novembre de 2023 es va produir un salt quàntic en les condicions de treball a l'ICS, ens trobarem amb les dades de 2024 que a més d'arrossegar un augment de personal impressionant, hi ha uns augments salarials per hora més impressionants encara. Però avui no entrarem en això, ens limitarem a dir que és un disbarat augmentar el nombre de persones sense que augmenti l'activitat proporcionalment i es redueixi la llista d'espera. Això només té una explicació, que per als economistes es diu "captura del regulador", i per a un ciutadà qualsevol és una ensarronada amb els seus impostos. Encara que segurament n'hi ha d'altres d'explicacions que no sé trobar, per avui aquí ho deixo i comparteixo l'informe de la Sindicatura resumit amb IA on hi ha totes les dades i posa llum a tanta foscor.

L’Informe 15/2025 de la Sindicatura de Comptes destaca que la funció de Salut és la més important del sector públic de la Generalitat de Catalunya, tant pel nombre d’efectius com pel volum de despesa. A continuació, se’n detalla l’anàlisi específica:

Pes de Salut en el Sector Públic i Despesa

• Volum d'efectius: L’exercici 2023, la sanitat disposava de 112.683 treballadors, el que representa el 37,65% del total del personal del sector públic.
• Despesa de personal: La despesa en aquesta funció va ser de 6.033,4 milions d’euros, equivalent al 41,20% del total pressupostat per a personal de la Generalitat l’any 2023.
• Evolució (2019-2023): Va ser la funció amb un major increment de tot el període analitzat, amb un augment de la despesa del 42,41% i un creixement del nombre de treballadors del 20,16%

L'evolució del personal i de la despesa de la Generalitat de Catalunya entre els exercicis 2019 i 2023 es caracteritza per un creixement constant, especialment marcat per la resposta a la pandèmia de la covid i els posteriors processos d'estabilització de plantilles. A continuació se'n detallen els aspectes principals:

Dades globals de creixement del Sector Públic

• Nombre de treballadors: El sector públic va passar de 259.527 efectius el 2019 a 299.336 efectius el 2023, fet que representa un increment de 39.809 persones (+15,34%).
• Despesa de personal: La despesa va augmentar de 11.080,59 M€ el 2019 a 14.645,26 M€ el 2023, un creixement del 32,17%. Aquest augment superior al dels efectius s'explica pels increments retributius aprovats pel Govern (entre el 0,90% i el 3,50% anual), el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, i la recuperació de la paga de productivitat.

Les funcions bàsiques de l'estat del benestar han concentrat el major gruix del creixement:

• Sanitat: És la funció amb l'increment més gran. El nombre d'efectius va créixer un 20,16% i la despesa de personal es va disparar un 42,41% en el període. El 2023, la sanitat representava el 37,65% de tot el personal de la Generalitat.
• Educació: Els efectius van augmentar un 15,18% i la despesa un 26,56%. El 2023 concentrava el 36,42% dels treballadors.
• Seguretat i Justícia: Van créixer de forma més moderada en efectius, amb un 10,21% i un 2,77% respectivament.

Estructura i Grans Entitats de Salut

El 56,36% dels efectius de totes les entitats dependents de la Generalitat s’agrupen en cinc grans entitats sanitàries:

• Institut Català de la Salut (ICS): 52.442 efectius.
• Hospital Clínic de Barcelona: 7.885 efectius.
• Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí: 4.974 efectius.
• Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 4.913 efectius.
• Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: 4.880 efectius.

Composició per Col·lectius

Dins de la funció de sanitat, el personal es divideix en diversos col·lectius:

• Sanitaris: Representen el 72,88% del total de la funció sanitat.
• Administració i serveis: Personal de suport necessari per al funcionament del sistema.
• Investigadors i Docents: Col·lectius amb presència residual però específica en l’àmbit de la salut.

Impacte de la Covid-19 i Estabilització

• Personal Conjuntural: L’any 2020 es va produir un increment del 30,65% del personal de reforç per fer front a la pandèmia.
• Estructuralització de places: En els exercicis 2022 i 2023 es va produir un canvi significatiu on moltes places conjunturals van passar a ser estructurals. Només l'ICS va dotar 10.172 noves places pressupostàries per donar estabilitat a la plantilla.
• Temporalitat: A diferència d'altres funcions, la temporalitat estructural en sanitat va augmentar 4,92 punts percentuals entre 2019 i 2023, situant-se en el 40,50%. Això es deu al fet que, malgrat l'augment de places estructurals, a 31 de desembre de 2023 encara estaven pendents de finalitzar els processos selectius d'estabilització corresponents.

A continuació es detalla l'evolució del personal i la despesa de la funció de Sanitat entre els exercicis 2019 i 2023, p.10:

PS. Si us interessen les dades fines a plantilla equivalent 40h relacionades amb el conjunt del centres d'atenció hospitalària i especialitzada, aquestes són les taules disponibles per ara (Central de balanços):

L'augment en quantitat de treballadors torna a ser del 20%. 

A la taula dels costos unitaris segons categoria professional s'observa per exemple com el personal facultatiu assistencial en plantilla han passat de 86.389€ a 102.024€ un augment del 17% en quatre anys. 

Trilers en plena rambla, només ells saben on és la boleta.

PS. La nova guerra santa, per Joan Ramon Resina

PS. Mentrestant el procés de substitució ètnica avança amb rapidesa. Està dissenyat de forma eficient per tal que assoleixi el resultat volgut. Aquesta taula en mostra les darreres dades:

PS. Lectura essencial. Marc Argemí, La descripció, aquell acte subversiu

Un disbarat rere l'altre (28)

 MODEL D’ASSIGNACIÓ PRESSUPOSTÀRIA I DE CORRESPONSABILITZACIÓ EN LA GESTIÓ DE LA PRESTACIÓ FARMACÈUTICA DE LES ÀREES DE GESTIÓ ASSISTENCIAL (AGA) PER A L’ANY 2025

El sostre de despesa farmacèutica per a cada equip d'atenció primària ha sofert un canvi aquest 2025 i aquest és el document que ho explica amb força detall. Del sostre se'n diu despesa màxima assumible (DMA). I el gran canvi d'aquest any és que suposadament es té en compte la morbiditat esperada en l'estimació d'aquest sostre de despesa.

Aquest és el paràgraf clau:

El pressupost de farmàcia en receptes mèdiques a cada AGA s’assigna en base capitativa i la metodologia de càlcul experimenta enguany un canvi metodològic per donar-li major robustesa. Fins l’any 2024 l’objectiu del model era incorporar variable que expliquessin el consum de receptes però partir d’ara es vol fixar una nova referència normativa on la prioritat és establir una assignació a partir de la morbiditat esperada per a cada EAP. Per estimar la morbiditat esperada s’usen 4 variables bàsiques (demografia, pobresa, intensitat d’ús de la sanitat pública, anys de vida perduts) i una de complementària, que és el nombre de discapacitats (psíquics, físics i salut mental) assignats a cada EAP.

He de dir-vos que ho he hagut de llegir dues vegades per comprendre la magnitud de l'error en la referència normativa que en diuen. Com es pot estimar la morbiditat esperada amb aquestes variables:  demografia, pobresa, intensitat d’ús de la sanitat pública, anys de vida perduts? Quina fiabilitat té?.   Els metges de cada CAP coneixen perfectament la morbiditat atesa i si els diuen que han de prescriure segons la morbiditat esperada perquè així compliran el pressupost es quedaran en estat de xoc. No vull imaginar-me què passarà si ho expliquen al pacient. Això és un disbarat majúscul, en especial si es té en compte que ja es disposava de la informació de morbiditat poblacional fa 13 anys,  l'any 2012, o almenys així ho reconeixia l'ICS a la seva memòria, p.22

Quan les estimacions de pressupost de despesa no són creïbles, llavors tampoc ningú dona cap valor al pressupost. Es tant sols una formalitat i prou. I això és el que passarà. Quan la mesura de la salut s'infereix de variables arreplegades de qualsevol manera només podem esperar un bunyol monumental, que és exactament el que s'ha aconseguit.

La col·lecció de disbarats augmenta cada dia que passa, i ho fa sense miraments.

PS. M'abstenc voluntàriament de fer altres comentaris. En especial a les diferències entre despesa real de l'any anterior i la nova despesa estimada, és un disbarat descomunal. Hi ha reduccions de fins un 31%.

PS. Si voleu veure un treball recent que estima la despesa farmacèutica segons la morbiditat de veritat, aquí el trobareu. I a la p.111 d'aquest document trobareu l'informe que vam fer per la Conselleria el 2007.

Baixant la Torre Eiffel en bicicleta 1923

Un disbarat rere l'altre (30)

 Identificació de necessitats en innovació assistencial al SISCAT: Innovar amb propòsit, amb visió participada i alineada amb les prioritats estratègiques del sistema de salut

Avui trobareu un informe que diu que identifica les necessitats d'innovació i diu que innovació és aplicar tecnologies noves. I ja hi som, la tecnologia ho pot tot. I llavors ve quan em pregunto i on és la innovació organitzativa?.  Al disbarat número 9 ja ho vaig dir

Al sector salut es parla sovint d'innovació tecnológica i poc d'innovació organitzativa. La primera depèn sobre tot dels recursos disponibles, la segona de les capacitats directives i la magnitud de la resistència al canvi. 

Dins el document han hagut de recollir les opinions dels que creien que si, que la innovació també ha de ser organitzativa i que cal transformar la gestió assistencial. Però si llegiu literalment la definició d'innovació hi trobareu només la tecnològica.

Ni els fonaments del que significa innovació s'han tingut en compte. Ni el context públic que determina uns incentius reduïts. Vist tot això, em resisteixo a prendre en consideració els detalls de l'informe. Aquí m'aturo i us deixo un resum fet amb IA.

L'informe "Identificació de necessitats en innovació assistencial al SISCAT: Innovar amb propòsit, amb visió participada i alineada amb les prioritats estratègiques del sistema de salut", elaborat per l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut) i publicat el setembre de 2025, descriu un exercici prospectiu pioner per orientar la innovació assistencial mitjançant la detecció de necessitats no cobertes.

El projecte s'emmarca en l'acció prioritària establerta per la Subcomissió d’Adopció de la Innovació i respon a la voluntat del sistema de salut d'evolucionar d'un model reactiu a un model proactiu, guiat per la demanda (demand-driven innovation), capaç d'anticipar necessitats i maximitzar l'eficiència.

1. Objectius i Definició Comuna d'Innovació

L'objectiu principal del projecte era identificar, des dels punts de vista estratègic, professional i ciutadà, els àmbits assistencials en què la innovació pot tenir un alt potencial d’impacte. Els objectius específics incloïen proposar una definició comuna d'innovació, detectar necessitats de manera participada i agrupar-les segons les prioritats estratègiques del sistema.

La definició d'innovació assistencial consensuada per al SISCAT és: “La innovació en salut al SISCAT és la implementació de noves tecnologies per a la millora de la salut de la població”. Aquesta definició subratlla que la innovació va més enllà de la recerca; implica implementació i ha de generar valor i una millora significativa.

2. Procés d'Identificació de Necessitats

El procés es va vehicular mitjançant un qüestionari dissenyat per objectivar i justificar les necessitats no resoltes, sense requerir la proposta de solucions concretes ni incloure tractaments farmacològics. El qüestionari incloïa apartats per a la classificació (predicció, prevenció, diagnòstic, tractament no farmacològic, rehabilitació, procés assistencial, o altres), justificació, quantificació, impacte i indicadors clau.

• Participació: Es van recollir un total de 288 respostes, representatives de diversos perfils professionals, àmbits assistencials i territoris de Catalunya.
  • Ciutadania: 169 respostes (59% del total), recollides entre febrer i març de 2025, amb major participació del gènere femení.
  • Professionals i Gestors: 119 respostes, recollides entre novembre de 2024 i gener de 2025. Les respostes provenien majoritàriament de l'atenció hospitalària (32,8 %) i de l'atenció primària (23,5 %).
• Representació Territorial: Totes les regions sanitàries (RS) de Catalunya van tenir representació, amb la RS Barcelona Ciutat aportant el percentatge més alt (38 %).

3. Resultats de l'Anàlisi

Després d'un cribratge que va desestimar 28 respostes (duplicats, incomplets o no alineats), 260 necessitats vàlides van ser analitzades.

• Àrees d'Abordatge: La majoria de les necessitats es van classificar com a relacionades amb el Procés Assistencial (39 %, 112 necessitats) o el Tractament (no farmacològic) (30 %, 86 necessitats), sumant gairebé el 70 % del total.
• Enfocament Assistencial: Més de la meitat dels enunciats (53 %, 139 necessitats) tenien un enfocament Transversal a totes les línies assistencials.
• Paraules Clau Més Freqüents: Les necessitats més recurrents incloïen l'optimització de recursos, la coordinació de flux assistencial, la demora assistencial, l'accessibilitat universal (física, sensorial o cognitiva), la comunicació àgil, la desigualtat territorial, el maneig de la cronicitat, la descàrrega administrativa i els valors i preferències del pacient.
• Tecnologia Específica: En gairebé el 10 % dels enunciats (25 respostes, totes de professionals o gestors), es feia menció explícita o implícita a eines d'intel·ligència artificial (IA).
• Malalties Específiques: Tot i que la majoria eren transversals, les condicions més esmentades van ser la Covid persistent (43 necessitats), les condicions de cronicitat/fragilitat/discapacitat (22 necessitats) i els trastorns mentals (15 necessitats).

4. Categorització en Àrees Prioritàries d'Innovació Assistencial

Les 260 necessitats es van agrupar en set àrees prioritàries formulades en clau de futur i orientades a l'acció, amb l'objectiu de facilitar la transformació del sistema. Aquest exercici es va consensuar amb interlocutors clau i es va alinear amb els documents estratègics del SISCAT.

Tres Conceptes Transversals

Tota proposta d'innovació ha de considerar aquests aspectes:

• La persona com un tot: Abordar la salut de manera integral, incloent dimensions físiques, emocionals, socials i contextuals.
• La salut també té gènere: Reconèixer i abordar les diferències de gènere en la vivència de la salut i l'accés als serveis.
• Un sistema sostenible: Promoure l'ús racional dels recursos i tenir en compte l'impacte ambiental de les pràctiques.

Set Àrees Prioritàries d’Innovació

1. Transformar la gestió assistencial cap a processos més àgils i eficients (62 necessitats): Busca una gestió integrada, orientada a resultats i l'ús òptim dels recursos, com la millora de la coordinació de fluxos assistencials i l'eliminació d'accions repetitives. Aquesta va ser l'àrea més destacada pels professionals.
2. Necessitat de diagnòstics i tractaments personalitzats (31 necessitats): Utilitzar informació específica (clínica, demogràfica i genètica) per a un diagnòstic precoç i acurat, especialment per a malalties minoritàries i càncer.
3. Decisions preses amb dades en temps real (13 necessitats): Fer servir dades normalitzades i transparents, models predictius per afavorir la proactivitat, i eines per al monitoratge de pacients crònics.
4. Accessibilitat, equitat i flexibilitat en l’atenció sanitària (101 necessitats): Eliminar barreres socials, econòmiques i geogràfiques; adaptar serveis a territoris aïllats; i millorar l'accessibilitat per a persones amb discapacitat o diversitat funcional. Aquesta va ser l'àrea més destacada per la ciutadania.
5. Prevenció, promoció de la salut i l’envelliment actiu (11 necessitats): Promoure entorns i conductes saludables, amb èmfasi en l'atenció primària per a la prevenció de l'obesitat, els trastorns de la conducta alimentària i les patologies associades a l'edat.
6. Integració de la salut mental i el benestar emocional a tots els nivells assistencials (10 necessitats): Garantir suport emocional, detecció precoç i atenció integral, incloent-hi la prevenció de l'esgotament dels professionals sanitaris.
7. Comunicació per a la millora de la confiança i cocreació per a la millora de l’experiència (32 necessitats): Millorar el llenguatge i la transparència, involucrar el pacient en la presa de decisions, i garantir la traçabilitat en la gestió de sol·licituds.

5. Alineament Estratègic

L'anàlisi va comparar les necessitats detectades amb el Pla de salut de Catalunya 2021-2025 i el Pla d’acció departamental (2024).

• Pla de Salut (2021-2025): Les àrees amb més alineació van ser Prevenció/Envelliment Actiu, Integració de la Salut Mental i Accessibilitat/Equitat. L'àrea amb menys correspondència va ser la de Diagnòstics i Tractaments Personalitzats, fet que s'atribueix al fet que la medicina de precisió és un camp d'evolució relativament recent.
  • Pel que fa als conceptes transversals, hi ha un èmfasi més marcat en la salut amb perspectiva de gènere i en la consideració de la persona en la seva globalitat.
• Pla d'Acció Departamental (2024): L'àrea prioritària amb més alineació va ser la d'Integració de la salut mental i benestar emocional.

6. Conclusions i Línies d'Actuació

El projecte ha establert un marc sòlid que aporta claredat sobre les demandes d’innovació assistencial. La metodologia emprada es considera sistemàtica i replicable, la qual cosa reforça el caràcter innovador i pioner de la iniciativa del Sistema de Salut de Catalunya.

A banda dels projectes impulsats directament pel CatSalut, la difusió de les àrees prioritàries serveix per orientar futures actuacions, incloent-hi la convocatòria INNOPASS, prevista per seleccionar innovacions desenvolupades a la BioRegió de Catalunya amb alt nivell de maduresa (TRL 7 o superior) que s'alineïn amb aquestes necessitats detectades.

Es bot fa aigo

Un disbarat rere l'altre (35)

Ordre SLT/14/2026, de 30 de gener, per la qual es determinen per a l'any 2025 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada

Et felicito fill, "Has aconseguit publicar les tarifes de 2025 el dia 30 de gener de 2026. No sé que diries si l'augment de sou d'enguany te'l paguessin un any després". 

El sistema de pagament hospitalari està gripat. Ho hem dit i repetit. Però avui, després de llegir el DOGC i les "noves tarifes" per a 2025 ho vull constatar una vegada més.

I començaré fent-ho amb les urgències. Es diu que per urgència atesa es pagaran 117 €. 

Vull recordar-vos el que la Sindicatura va dir al seu informe sobre l'Hospital de Lleida. Va mostrar que el cost mitjà era de 193€. I llavors cal preguntar-se i com s'ho fan els hospitals amb una activitat on hi perden diners a dojo. Doncs molt fàcil, allargant l'espera, i dissuadint a la gent. I aplicant subsidiació creuada. Es diu que per evitar urgències banals, però qui ho distingeix això a la pràctica són figues d'un altre paner.

Aquest és el quadre de l'informe de la Sindicatura, el cost segons gravetat de l'urgència. 

Algú dirà que no tots els hospitals tenen els mateixos costos que l'hospital de Lleida, però la diferència és tant elevada que ens fa pensar que el pagament de les urgències és completament insuficient.

Anem ara als Transplantaments. És clar que en fem molts, fins i tot es diu que som líders mundials. Els incentius econòmics hi ajuden, mireu la taula. Pagar per acte no és precisament la millor forma d'establir uns incentius acurats, però algú ha pensat que tot ho havia de pagar a cost variable i endavant les atxes. Són aquests els costos variables? on són els estudis que ho justifiquen?

Aquests sistemes de pagament interessa detallar-los un poc més i en desconeixem l'origen. En qualsevol cas el que podem dir del CAR-T acadèmic és que ha baixat de preu.

La IA ens posa en context:

Les teràpies CAR-T (Chimeric Antigen Receptor T-cell) representen un dels tractaments més avançats i costosos de la medicina actual. A Espanya, el preu depèn totalment de si el medicament és de fabricació industrial (multinacionals farmacèutiques) o de producció acadèmica/pública (hospitals públics).

Aquí tens el detall dels costos segons el tipus de teràpia:

1. Teràpies CAR-T Industrials (Comercials)

Són les desenvolupades per grans farmacèutiques com Novartis o Gilead. S'utilitzen per a determinats tipus de leucèmies, limfomes i mielomes.

• Preu per tractament: Entre 300.000 € i 400.000 €.

• Exemples:

  • Kymriah (Tisagenlecleucel): Aproximadament 320.000 €.

  • Yescarta (Axicabtagene ciloleucel): Aproximadament 327.000 €.

• Cobertura: Estan finançades pel Sistema Nacional de Salut (SNS) sota criteris clínics molt específics. El preu final que paga l'Estat pot ser menor a causa d'acords de "pagament per resultats" (si el pacient no respon, l'Estat no paga el cost total).

2. Teràpies CAR-T Públiques (Acadèmiques)

Espanya és pionera en el desenvolupament de CAR-T propis dins d'hospitals públics, el que redueix dràsticament el cost.

• Preu per tractament: Aproximadament 89.000 € - 90.000 €.

• Exemples:

  • ARI-0001: Desenvolupat per l'Hospital Clínic de Barcelona per a la leucèmia limfoblàstica aguda. És el primer CAR-T d'Europa aprovat per una agència reguladora (AEMPS) que no és d'una farmacèutica.

  • ARI-0002h: També del Clínic, per al mieloma múltiple.

Resum. El sistema de pagament requereix una reconstrucció des dels fonaments, no necessita només un manteniment a l'estil RENFE. Tot trontolla i alguna cosa s'enfonsa però encara no ens n'adonem. Per ara res ens assenyala cap millora a l'horitzó. Em resisteixo a considerar com normal tot això que estem observant. La realitat em fa tornar més radical dia rere dia. Hi ha motius amb escreix.

Un disbarat rere l'altre (51)

El sistema de pagament hospitalari vigent està desfasat, no s'ajusta al context actual. Ha passat més d'una dècada i és molt de temps per no haver fet els deures de calibratge fi. Avui em fixaré només en un aspecte fonamental que és la compensació del cost estructural de l'alta hospitalària i amb el que significa la concertació hospitalària a data d'avui. 

S'acaba de publicar, amb 10 mesos de retard, l'Ordre SLT/194/2026, de 30 de setembre, per la qual es determinen per a l'any 2026 els preus unitaris per a la contraprestació de l'atenció hospitalària i especialitzada. 

L'article 1 és el més important, té dos punts, el pagament per estructura i per casuística, i diu així:

1.1 Els preus unitaris de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb els nivells de l'estructura dels hospitals, són els següents:
Nivell 1. Hospital complementari: 1.245,82 euros.

Nivell 2. Hospital general bàsic de tipus A: 1.442,51 euros.
Nivell 3. Hospital general bàsic de tipus B: 1.557,32 euros.
Nivell 4. Hospital de referència de tipus A: 1.917,94 euros.
Nivell 5. Hospital de referència de tipus B: 2.273,57 euros.
Nivell 6. Hospital d'alta complexitat: 2.865,17 euros.
Nivell 7. Hospital monogràfic:
Traumatologia i rehabilitació: 2.865,17euros.
Urologia: 2.865,17 euros.

Oncologia: 2.865,17 euros.
Pediatria: 2.865,17 euros.

1.2 El preu unitari de l'alta de l'atenció hospitalària i especialitzada vinculada al procés d'hospitalització, dins l'atenció hospitalària i especialitzada de caràcter general, d'acord amb la complexitat de la casuística atesa, és de 1.161,76 euros.

La innovació que podem veure és que enlloc de 7 nivells, en realitat n'hi ha 10. Per tant tenim 10 tipus estructurals purs on tots els hospitals que pertanyen a aquest nivell són iguals (al efectes del sistema de pagament). Malgrat que la realitat és tossuda i diversa. 

En el conjunt de les altes, el 63,2% de cada alta es va retribuir segons estructura i el 36,8% segons cauística (2022). Ningú pot donar cap explicació enraonada del perquè d'aquests percentatges ni quin fonament tenen. 

Segons l'informe de la Sindicatura:

El sistema de contraprestació té en compte la complexitat estructural dels hospitals per tal de fer possible una atenció clínica efectiva: professionals ben formats, infraestructures de qualitat i tecnologies avançades.

En el sistema de pagament de l’estructura hospitalària es defineixen 6 nivells d’estructura i 1 nivell particular per als hospitals monogràfics. Cada nivell d’estructura té un determinat preu unitari d’estructura.

L’assignació del nivell d’estructura de cada hospital es va fer el 2015, quan va entrar en vigor el Decret 118/2014, en funció del nombre de llits, el nombre de quiròfans, la disponibilitat de serveis quirúrgics de diferent complexitat i l’activitat de docència. Cada nivell té assignat un interval de puntuació. En conseqüència, la qualificació obtinguda per cada hospital el situa en un interval de puntuació, al qual correspon un determinat nivell d’estructura (quadre 11).

L’estructura dels hospitals es va determinar l’any 2014 mitjançant una enquesta en què els centres proveïdors van quantificar els paràmetres de la seva estructura (llits, quiròfans, serveis quirúrgics i docència), i el 2015 el conseller de Salut va classificar els hospitals en intervals assignats a cadascun dels 7 nivells estructurals, d’acord amb les valoracions obtingudes.

Des d’aleshores, el CatSalut no ha revisat els nivells d’estructura dels centres ni les assignacions dels nivells als hospitals, tot i que l’estructura hospitalària del SISCAT podria haver canviat, sobretot a partir de la COVID-19, quan el sistema sanitari va haver d’adaptar la seva capacitat instal·lada i productiva per donar resposta a les necessitats assistencials.

A més, l’aplicació d’una escala de nivells hospitalaris dificulta el reconeixement de les característiques estructurals pròpies de cada centre i pot donar lloc a situacions desfavorables a alguns hospitals: 2 hospitals que obtinguin una puntuació diferent poden estar situats als extrems d’un mateix interval, de manera que per les altes que facturin percebran el mateix preu unitari per estructura; per contra, 2 hospitals amb poca diferència de puntuació i, per tant, amb una estructura similar, però situats en intervals diferents, percebran preus unitaris diferents.

Aquesta Resolució que cita la Sindicatura és opaca, introbable.

Doncs bé, ara ens podem preguntar com és possible que hagi passat una dècada (amb pandèmia pel mig) i no s'hagi reavaluat el sistema de pagament. Apunto dues hipòtesis. La primera és la més elemental: deixadesa, que vol dir procrastinació, o qui dia passa any empeny. La segona i més important, és que el sistema de pagament ha esdevingut irrellevant com a sistema d'incentius a l'eficiència.

El nou context d'aquests darrers quinze anys ha estat la de la col·lectivització dels hospitals per part dels Sector Públic. L'any 2010, les empreses públiques i consorcis eren el 25% del total de l'activitat sanitària pública, l'ICS el 37%, i el sector concertat era el 38% (p.66).  D'ençà d'aleshores i seguint estratègies subliminals, el sector concertat, és a dir la contractació de mitjans aliens és tant sols un el 16,3% del pressupost de l'atenció especialitzada ( A l'atenció primària representa un  2,7% del pressupost). 

Entitats no lucratives, majoritàriament Fundacions han quedat xuclades pel Leviatan. El resultat són 22 punts percentuals menys de contractació o el que és el mateix, d'incorporació al sector públic.

Aquesta observació s'oblida intencionadament i es vol fer veure que encara hi ha hospitals concertats, quan en realitat tant sols és una excepció, el 16 % del pressupost. Gastem en mitjans aliens segons el Pressupost 2026, 1.405 milions € d'un total de 8.630 milions €. 

En la mesura que s'ha fet de forma poc transparent hi ha motius sobrats per demanar fer marxa enrera i exigir la reversió a la societat, que és qui va crear aquestes Fundacions. Per això cal revisar els criteris d'aplicació de les normes SEC-95 i següents, i reescriure l'article 331-2 del Codi Civil Català.

És en aquest context on un sistema de pagament, amb els incentius que suposa, es desdibuixa perquè al final el pressupost públic és la referència de la majoria d'hospitals. El contracte és fictici (consorcis) o inexistent (ICS) per al 88% de la despesa assistencial. El paper que ho aguanta tot i el pressupost públic esdevé un sistema que sabem que és obert i poc creïble en el cas català.

La reflexió final s'imposa. Volem incentius a l'eficiència o un sistema pressupostari obert que funcioni mitjançant el mecanisme d'adhesió?

Un sistema de pagament ben dissenyat ha d'oferir incentius a l'eficiència, i compensar aquells que més s'esforcen en assolir-la. Un pressupost obert malbarata els recursos i els assigna arbitràriament segons com bufa el vent del governant de torn. Malauradament ara tenim més de la segona opció , de trilerisme pressupostari, que de la primera, un contracte eficient. 

Caldria fer un nou model de contractació per a tots els hospitals, per a uns hi hauria transferència de risc (hospitals concertats) i per uns altres credibilitat condicionada (hospitals de propietat pública). Credibilitat condicionada significa que tenen un pressupost i un contracte programa que si no es compleix té conseqüències (competència per comparació). Tant el concert, com el contracte programa es basaria en els mateixos paràmetres equivalents. La mesura de l'estructura hospitalària hauria de reconèixer les diferències i la diversitat mitjançant mesures com la que mostrava fa uns dies.  La mesura de la casuística caldria reformular-la en episodis assistencials, d'això en parlaré més endavant.

La transparència de la informació i dels resultats seria cabdal per a fer creïbles concerts i contractes programa. Cosa que no passa avui en dia.

S'imposa una correcció de rumb si volem salvaguardar el que s'havia assolit i que a hores d'ara ja esdevé en bona part ignot.

PS. Recordeu el que vaig dir i repetir (i que tothom fa com si sentís ploure):

El dia 1 de gener al meu blog Econsalut, explico que ens trobem en temps de descompte. Ha acabat l'any 2025 i no s'ha aprovat la llei dels instruments de provisió del sistema públic de serveis sanitaris. El febrer de fa un any tot es va quedar simplement en una memòria preliminar i va passar a l'oblit i ni tant sols va arribar cap avantprojecte al Parlament.

Cal recordar que tots els contractes del Catsalut amb proveïdors sanitaris pengen d'un fil molt prim que ja ha caducat. La Sindicatura de Comptes ho va explicar al seu informe. La disposició transitòria primera de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals indica que fins a l’entrada en vigor de la llei reguladora... es mantenen els actuals convenis. La Llei ho diu clar, el govern tenia 2 anys per aprovar-la. L'abril de 2022 s'acabava el termini i som al 2026 i el més calent és a l'aigüera. Per reblar el clau, la Sindicatura diu que calia fer un contracte programa amb l'ICS i res de res; fa anys que no n'hi ha cap.

Dmitri Kessel - Chantier de haleurs (o "trackers") tirant amb la força dels braços

 un vaixell mercant contra el corrent del riu Yangtze a la Xina - 1946

Un disbarat rere l'altre (32)

 Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2024

Acaba de publicar-se la darrera estadística d'assegurança voluntària de salut a Catalunya. Avui no insistiré en l'argument del vasos comunicants perquè els lectors habituals del blog ja el coneixeu. Avui em preocupa una tendència nova i diferent que ha començat i caldrà estar atents a si segueix.

Les dades de de 2024 assenyalen una lleugera reducció del nombre d'assegurats voluntaris en 1 punt percentual, del 33,1% de la població al 32,2%. Lluny de pensar que això vol dir s'ha aturat la tendència de "votar amb els peus", de fugir del sistema públic, resulta que hi ha gent que ha deixat de pagar voluntàriament l'assegurança i si mirem l'Enquesta de Pressupostos Familiars el que es produeix és un canvi des de l'assegurança cap el pagament directe de butxaca. L'assegurança disminueix en nombre de persones i el pagament directe augmenta.

A Catalunya, el 2024, la despesa de butxaca per càpita en sanitat privada van ser 593€. La despesa dedicada assegurances malaltia va resultar de mitjana 225€. El 2023 la despesa de butxaca va ser 539€ i la d'assegurances malaltia 356€. Les dades provenen d'Idescat. Per tant, de mitjana poblacional es va produir una reducció de 6,2% en despesa assegurances de malaltia al 2024 (encara que els que tenen assegurança els va augmentar, es va produir una disminució d’assegurats). I la tendència que agafa força és l'augment en despesa sanitària privada de butxaca en un 10%. Algunes dades caldria depurar-les una mica més, però deixem-ho així per ara.

Arribem al moment que volem trobar explicació i no tenim dades bones, només hipòtesis. Ens trobem en una situació on els que volen contractar assegurança també s'enfronten a unes primes inasequibles, períodes de carència i exclusions. En aquest sentit, cal considerar l'envelliment poblacional com a factor que pot restringir l'accés a l'assegurança voluntària. Però no sabem si és aquest el motiu. 

Davant les llistes d'espera, la gent podria preferir com últim recurs, pagar de la seva butxaca que no pas tenir una assegurança a la que no pot accedir. No tant perquè no vulgui, sino perquè les condicions d'accés són restrictives.

L'enquesta del Col·legi de Metges ens dona una pista per a confirmar la importància del pagament directe des de la butxaca del pacient:

Un 36% dels pacients privats paguen directament de la seva butxaca. També sabem que molts metges recentment han decidit deixar de mantenir contractes amb asseguradores. La xifra és notable i cal tenir-la en consideració. Aquest percentatge, ben segur no es replica per a l'assistència amb internament hospitalari, però no tenim bones dades per confirmar-ho.

Resum, la disminució d'assegurats amb doble cobertura es produeix al mateix temps que augmenta la despesa sanitària privada de butxaca. Això mostra alhora que la preocupació davant les llistes d'espera s'aguditza al mateix temps que la selecció de riscos per part de les asseguradores busca ser més estricta atenent als interessos empresarials.

Ens trobem en una cruïlla complicada, per resoldre un problema (llistes d'espera) el ciutadà n'ha d'assumir un altre, la barrera d'entrada a l'assegurança i compensar-lo amb un altre encara pitjor, la despesa de butxaca. Sabem que aquest és el sistema menys eficient de resoldre la incertesa sobre quan ens posarem malalts i quin cost tindrà l'assistència. I alhora això condueix sovint a dificultats financeres familiars importants.

Cal doncs que el govern posi remei al creixement continuat de les llistes d'espera a l'assegurança obligatòria abans que afegim més problemes als ja existents.

PS. Aquí trobareu la col·lecció de disbarats

PS. Resum de l'informe amb IA

L'informe "Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2024" ofereix una radiografia detallada del sector de la salut privada a Catalunya, un àmbit amb una llarga tradició mutualista que es remunta al segle XIX. A continuació, es resumeixen les dades més rellevants extretes de les fonts:

1. Dades Generals i Evolució del Mercat

El 2024, el sector ha experimentat un lleuger descens en el nombre d'usuaris, però un augment en el volum de primes:

• Població assegurada: Hi ha 2.703.322 persones amb assegurança de malaltia, cosa que representa una reducció de l'1,6% respecte a l'any anterior.
• Volum de primes: La recaptació total ha estat de 2.499,3 milions d'euros.
• Tipus de contractació: El 67,5% dels assegurats tenen pòlisses individuals, mentre que les col·lectives (sovint vinculades a empreses) representen el 32,5% restant.
• Doble cobertura: El 32,2% dels ciutadans catalans (2.579.596 persones) disposen de doble cobertura (pública i privada).

2. Modalitats de Pòlisses i Serveis

La gran majoria dels assegurats opten per la modalitat de prestació de serveis (quadre mèdic concertat):

• Prestació de serveis: Cobreix el 93% del total (2.515.223 persones). Dins d'aquest grup, 2.465.303 persones tenen cobertura de serveis complets.
• Rescabalament (reemborsament): Utilitzada pel 5,2% dels assegurats (138.960 persones), permet triar qualsevol centre del món.
• Mixtes: Representen l'1,8% (49.139 persones).
• Funcionaris públics: 123.726 persones (MUFACE, ISFAS, MUGEJU) reben assistència a través d'aquest sector finançat amb recursos públics.
• Pòlisses dentals: Hi ha 1.306.270 persones amb assegurança dental independent, amb unes primes totals de 76,1 milions d'euros.

3. Perfil de l'Assegurat i Territori

• Gènere i Edat: El 53,4% són dones i el 46,6% homes. La taxa d'envelliment (majors de 65 anys) és del 15,8% en el total del sector, però es dispara fins al 32% en les mútues de previsió social.
• Concentració a Barcelona: La demarcació de Barcelona és el motor del sector, concentrant el 78,7% dels assegurats i el 79,7% de les primes de tota Catalunya.

4. Activitat Assistencial i Costos

L'informe detalla l'ús dels serveis i quins procediments generen més despesa:

• Internaments hospitalaris: L'activitat més freqüent és la quirúrgica (46,0%), seguida de la mèdica (30,9%) i les urgències (11,6%).
• Procediments estrella: En els homes, l'operació de cristal·lí és el procediment quirúrgic més comú (20,0%), mentre que en les dones és el part (23,6%).
• Proves diagnòstiques: L'ecografia és la prova més freqüent (22,5% dels actes), però la ressonància magnètica (RMN) és la que representa la despesa més elevada, suposant el 24,7% del cost total en diagnòstic.

5. Entitats Líders

D'acord amb les fonts, les entitats mercantils (societats anònimes) dominen el mercat amb un 94,9% del volum de primes. Les companyies amb més assegurats (sense comptar pòlisses dentals soles) són:

1. SegurCaixa Adeslas: 832.333 assegurats.
2. Sanitas: 440.724 assegurats.
3. DKV Seguros: 220.693 assegurats.
4. Assistència Sanitària Col·legial: 200.913 assegurats.

Aquest document, titulat "Entitats d’assegurança sanitària lliure de Catalunya 2024", és una memòria estadística elaborada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que analitza detalladament l'estat i l'evolució del sector de l'assegurança privada de salut al territori,. L'informe té com a objectiu principal conèixer el volum d'assegurats i les característiques de la població que disposa de doble cobertura (pública i privada).

Context i Tipologia d'Entitats

L'assegurança privada a Catalunya té una forta tradició mutualista que es remunta al segle XIX, lligada a la societat civil i els gremis,. Segons el document, el sector es divideix en:

• Entitats mercantils: Inclouen societats anònimes (amb ànim de lucre) i mutualitats mercantils (privades i sense ànim de lucre).
• Mutualitats de previsió social: Entitats sense ànim de lucre que reverteixen els beneficis en millores per als seus membres i solen agrupar col·lectius amb vincles comuns. Estan regulades per normativa autonòmica i supervisades pel Departament d'Economia i Hisenda,.

Tipus de Pòlisses i Cobertes

El sector ofereix diverses modalitats de contractació segons la cobertura i el mètode de pagament:

• Assistència sanitària de prestació de serveis: L'asseguradora facilita l'accés a centres i professionals propis o concertats. Poden ser de serveis complets (primària i hospitalària) o parcials,.
• Pòlisses de rescabalament: L'assegurador reemborsa parcialment les despeses dels serveis triats lliurement per l'assegurat a qualsevol lloc del món.
• Pòlisses mixtes: Combinen el quadre mèdic concertat amb el reemborsament de despeses en serveis aliens.
• Pòlisses per a funcionaris: Inclouen els col·lectius de MUFACE, ISFAS i MUGEJU que opten per l'assegurança privada finançada amb recursos públics.
• Altres: Pòlisses independents per a serveis dentals o de podologia.

Dades Clau del 2024

L'informe recull les dades de 33 entitats que van respondre el qüestionari (de les 41 actives). Les xifres més rellevants de l'any 2024 són:

• Volum d'assegurats: 2.703.322 persones tenen una assegurança de malaltia, cosa que representa una reducció de l'1,6% respecte a l'any anterior.
• Ingressos per primes: El sector va recaptar 2.499,3 milions d'euros.
• Doble cobertura: El 32,2% dels ciutadans catalans (una de cada tres persones) té assegurança privada a més de la cobertura pública universal,.
• Perfil de l'assegurat: El 53,4% són dones i el 46,6% homes. La taxa d'envelliment (majors de 65 anys) és del 15,8%.
• Distribució territorial: La demarcació de Barcelona concentra el gruix del sector, amb el 78,7% dels assegurats i el 79,7% de les primes totals de Catalunya.

Un disbarat rere l'altre (21)

 Indicadors de Progrés i Benestar | 2025

Sovint escolteu a les notícies que l'economia va bé, que a Catalunya el Producte Interior Brut creix, però sorprenentment el creixement agregat no es tradueix en major capacitat adquisitiva per als ciutadans. Això segon ja no us ho diuen tant clar, però la gent ho percep.

Afortunadament la Cambra en els seus indicadors últims explica molt bé què ha passat els darrers 25 anys. Comencem pel PIB i el PIB per càpita en Euros constants de 2021, ens oblidem per tant de la inflació per un moment.

El PIB per càpita ha pujat 14,7% en 25 anys, i el PIB total un 48,9%. I com pot ser aquesta gran diferència? Doncs pel denominador, la població ha augmentat en 1,9 milions de persones (!).

Però el més rellevant és la renda disponible. I l'informe diu:

La renda disponible bruta (RDB) resta del PIB els impostos directes i les cotitzacions que paguen les persones i suma les transferències que reben del sector públic (com les pensions). És un millor indicador de la capacitat econòmica real de les persones.

El pas del PIB a la RDB per càpita redueix el nivell de benestar efectiu de la població en una tercera part i s’estanca al llarg de l’últim quart de segle.

 Els serveis essencials que presta el sector públic(sanitat, educació, protecció social), no inclosos en la RDB, també contribueixen al benestar de les persones.

 Cal ajustar doncs la renda disponible, amb les prestacions no monetàries rebudes i quan es fa això, aquest gràfic ho diu tot, som on érem en renda disponible per càpita (només 4 Euros més!) i en renda ajustada, una mica millor però clarament preocupant, només 3,6 punts percentuals més. Un disbarat, un fracàs descomunal, un quart de segle perdut.

Quin és el motor de la creació de riquesa? Fonamentalment, les idees i la productivitat. 

Catalunya tendeix a divergir en PIB per càpita del nucli europeu, des de valors superiors a la mitjana de la UE-5 just abans de la crisi financera, fins situar-se per sota del 90% d’aquesta mitjana el 2023 i semblantment li passa a la productivitat.

Més motius de preocupació quan la productivitat de les economies amb les que hi ha més relació es troben per sobre nostre, el que significa a la pràctica és una pèrdua de competitivitat.

Tot això ha passat amb una reducció notable de la desigualtat, que no trobareu als diaris, habitualment es publica el missatge oposat. 

 L'estancament en la renda disponible ajustada per càpita durant un quart de segle hauria de fer reaccionar a decisors públics i privats. Aquest estancament és la mostra màxima del disbarat al que ens trobem sotmesos fruit de la inacció col·lectiva, fruit de la incapacitat de decidir. 

PS. De tota la sèrie de disbarats, aquest és el més notable i preocupant. El que hauria de provocar un estat de xoc i posterior reacció als decisors.

PS. El títol de l'estudi hauria de ser: Indicadors de la manca de progrés i benestar a Catalunya els darrers 25 anys.

PS. L'estudi fa un exercici de traduir l'augment de la longevitat de 4 anys en valor monetari al llarg del cicle vital, perquè considera que afecta el nivell de benestar de la població. Ara bé, el que caldria no és agafar aquesta dada sinó l'esperança de vida en bona salut.