El llibre "The Life Project" d'Helen Pearson narra la història extraordinària dels estudis de cohorts de naixement britànics (British birth cohort studies), una sèrie única d'investigacions longitudinals que han seguit la vida de més de 70.000 persones de cinc generacions diferents des del bressol fins a la tomba.
A continuació, es presenta un resum detallat de l'obra dividit segons les seves parts i l'evolució cronològica d'aquestes investigacions científiques:
Introducció: L'escapada de la desavantatja
L'autora introdueix el concepte dels estudis de cohorts explicant la recerca que la científica social Doria Pilling va dur a terme l'any 1985. Utilitzant dades de la cohort de 1958, Pilling va seleccionar 386 nens nascuts en condicions de pobresa extrema o amuntegament, que els científics havien etiquetat sota el depriment terme de "nascuts per fracassar" (born to fail). Pilling va viatjar per tot el país i va descobrir que 83 d'aquests nens havien aconseguit convertir-se en "triomfadors" (achievers) en l'edat adulta. La recerca, publicada el 1990 sota el títol Escape from Disadvantage, va revelar que els factors que permetien esquivar aquest destí eren la motivació pròpia del nen, unes escoles compromeses i, sobretot, l'interès i l'ambició dels pares per l'educació dels seus fills.
Part 1: Venint al món
-
Capítol 1: Els nadons de Douglas (La cohort de 1946): Just deu mesos després d'acabar la Segona Guerra Mundial, el març de 1946, un equip de científics liderat pel doctor de 31 anys James Douglas va emprendre una fita inèdita: entrevistar totes les mares que donessin a llum a Anglaterra, Escòcia i Gal·les en una sola setmana. Amb l'ajuda de les llevadores i visitadores de salut, van registrar 13.687 naixements (el 91% del total). L'estudi naixia de la preocupació per la caiguda de la natalitat en la preguerra i l'elevada mortalitat infantil. Els resultats, publicats el 1948 al llibre Maternity in Great Britain, van sacsejar l'opinió pública en revelar una profunda esquerda de classe: els nadons de famílies treballadores tenien un 70% més de probabilitats de néixer morts i les seves mares patien el part pràcticament sense cap tipus d'alleujament del dolor. Aquestes dades van servir de disseny per als serveis de maternitat del recent llançat Servei Nacional de Salut (NHS) de Gran Bretanya. Douglas i el demògraf David Glass van decidir continuar seguint una mostra reduïda d'aquells nens (5.362 participants), convertint l'enquestat inicial en el primer estudi de cohort del món. L'èxit va impulsar el llançament d'un segon estudi l'any 1958, anomenat Perinatal Mortality Survey, encapçalat pel carismàtic pediatre Neville Butler. Per obtenir dades estadístiques suficients sobre la mortalitat, Butler va recollir dades de tots els nadons nats en una setmana de març i de tots els nadons que van morir durant els tres mesos següents, utilitzant autòpsies per esbrinar-ne les causes. A l'últim moment, Butler va incloure una pregunta pionera per esbrinar si la mare fumava durant l'embaràs. Els resultats de 1962 van mostrar que, malgrat l'NHS, la bretxa de mortalitat infantil entre rics i pobres continuava intacta, i el debat mediàtic posterior va forçar el trasllat progressiu dels parts del domicili particular cap als hospitals.
-
Capítol 2: Nascuts per fracassar? (L'etapa escolar): El 1957, els nens de la cohort de 1946 van fer el polèmic examen de l'11-plus per accedir a la secundària. James Douglas va analitzar-ne les dades i el 1964 va publicar el cèlebre llibre The Home and the School, on demostrava que el sistema educatiu britànic provocava un greu "malbaratament de talent" (waste of talent), ja que els nens de classe treballadora tenien menys oportunitats d'entrar a les escoles gramaticals (grammar schools) que els nens de classe mitjana amb el mateix coeficient intel·lectual. Paral·lelament, la cohort de 1958 va entrar a l'escola i es va convertir en la base de dades de l'Informe Plowden per a la reforma de la primària. L'estudi va ser reanimat per Mia Kellmer Pringle i Neville Butler des de la National Children's Bureau. Els estudis de 1958 i de la tercera cohort posada en marxa el 1970 van servir per avaluar l'impacte del divorci dels pares (demostrant que el dany emocional en el nen començava molt abans de la separació física i que el pitjor factor de dany era la pobresa subsegüent) i per fer experiments naturals comparant el rendiment de les escoles comprensives i les gramaticals.
-
Capítol 3: En la salut i en la malaltia: James Douglas va aprofitar la cohort de 1946 per dur a terme estudis d'impacte de la contaminació atmosfèrica utilitzant els registres històrics de racionament de carbó del govern, demostrant que els nens de zones industrials exposats a la boira de carbó patien danys pulmonars permanents a la seva infantesa. D'altra banda, la cohort de 1958 va ser clau per resoldre la disputa científica sobre el tabac durant l'embaràs. L'any 1972, l'estadístic Harvey Goldstein i Neville Butler van utilitzar la immensa base de dades de morts perinatals de l'estudi per provar que el consum de tabac de la mare reduïa el pes del fetus en uns 170 grams de mitjana i augmentava el risc de mort del nadó un 28%. Aquesta revelació va canviar radicalment les directrius de salut pública del món occidental. La cohort de 1946 va perviure gràcies a la direcció de Michael Wadsworth, que el 1985 va publicar que els nadons nascuts amb baix pes patien una pressió arterial significativament més alta en arribar a la maduresa (36 anys). Aquesta troballa va coincidir amb els treballs de David Barker, que va formular la coneguda "Hipòtesi de Barker" o programació fetal, postulant que moltes malalties cròniques de l'adult (com la diabetis o l'infart) s'originen a causa d'una mala nutrició de la mare durant l'etapa a l'úter matern.
Part 2: L'edat madura
-
Capítol 4: Lluitant per sobreviure: Durant els anys 70 i 80, els estudis de cohorts van fregar l'extinció per culpa de les retallades pressupostàries i l'escepticisme de l'administració de Margaret Thatcher envers les ciències socials. Bynner i Wadsworth van haver de lluitar aferrissadament per mantenir les cohorts actives. A més, l'any 1979 el govern va cancel·lar el projecte d'una nova cohort planificada per al 1982 a causa de la seva gran complexitat i despesa econòmica.
-
Capítol 5: Més vells i més savis: La científica Jean Golding va aprofitar un programa de l'OMS per impulsar una quarta cohort l'any 1991 a escala regional, la cohort d'Avon (ALSPAC, o Children of the 90s). ALSPAC va néixer enfocada cap a la biomedicina i la genètica, recollint una col·lecció colossal d'ADN, sang del cordó, dents de llet i fins i tot placentas. Al mateix temps, Diana Kuh i Yoav Ben-Shlomo van conceptualitzar l'epidemiologia del curs de la vida (life course epidemiology), la teoria unificadora que defensa que el risc de malaltia no respon exclusivament als gens o a l'estil de vida madur, sinó a la suma acumulada de condicions des del desenvolupament fetal fins a la vellesa.
-
Capítol 6: Obrint els tresors: John Bynner va agafar les riendes de les cohorts de 1958 i 1970 i va impulsar una gran tasca d'ordenació i neteja de dades, dipositant-les a l'Arxiu de Dades de la Universitat d'Essex per posar-les a disposició dels investigadors d'arreu del món. Això va permetre que l'economista Leon Feinstein elaborés el famós "Feinstein Graph" (2003). El gràfic revelava que els nens intel·ligents de famílies pobres anaven perdent posicions progressivament fins a ser superats intel·lectualment pels nens menys capacitats de famílies riques abans de fer els deu anys. Aquest descobriment va motivar el govern de Tony Blair a duplicar els pressupostos del programa d'educació infantil Sure Start. Així mateix, l'economista Jo Blanden va publicar un controvertit informe on provava que la mobilitat social s'havia deteriorat a Gran Bretanya en comparar la cohort de 1958 amb la de 1970, degut principalment al fet que l'accés a les universitats continuava dominat per les famílies benestants.
Part 3: Tancant el cercle
-
Capítol 7: Els nens del mil·lenni (La cohort de 2000): El govern laborista va demanar un nou estudi nacional de cara a l'any 2000: el Millennium Cohort Study, encapçalat per Heather Joshi. Com que l'encàrrec es va fer de manera molt precipitada, la recollida de dades es va iniciar quan els nadons tenien 9 mesos, sense poder arreplegar dades mèdiques dels parts ni mostres biològiques inicials. Amb tot, va reclutar 18.818 participants. L'estudi va permetre investigar problemes moderns com l'obesitat infantil (mesurant que el 23% dels nens de 3 anys ja patien sobrepès), els efectes del "mes de naixement" a les escoles (els nens nascuts a l'estiu solien tenir pitjor rendiment i autoestima a causa de la seva immaduresa respecte als companys de classe de la tardor) o la influència de la inestabilitat dels horaris de son dels nens en la seva conducta habitual.
-
Capítol 8: Creuant les línies de divisió: Els investigadors van projectar un ambiciós sisè estudi de cohort nacional anomenat Life Study per a l'any 2012, coordinat per Carol Dezateux. Planejava reclutar 80.000 nadons i analitzar-ne el microbioma, mostres de femtes infantils i la contaminació de l'aire mesurada carrer per carrer amb sistemes digitals. Tanmateix, el Life Study va ser cancel·lat de forma sobtada el 2015: les complicacions per reclutar dones embarassades durant les seves visites mèdiques van fer que només 249 mares s'hi registressin en la fase de prova, empenyent el consell d'investigació a tancar l'aixeta de fons per risc de fracàs estadístic. Malgrat aquest cop, el consorci de cohorts (CLOSER) continua harmonitzant les bases de dades per permetre comparatives històriques entre generacions, com l'estudi massiu que ha permès documentar detalladament com l'epidèmia de l'obesitat ha anat avançant a edats cada vegada més primerenques a partir de la dècada de 1980.
Epíleg: On són ara els estudis? (Estat el 2015)
- Cohort de 1946 (70 anys): Liderada per Diana Kuh, realitzava escaneigs de cervell a 500 nòduls de la mostra per buscar indicadors de demència.
- Cohort de 1958 (60 anys): Liderada per Alissa Goodman, digitalitzava 13.000 redaccions escolars redactades pels nens quan tenien 11 anys per analitzar indicadors de benestar futurs.
- Cohort de 1970 (46 anys): Conduïda per Alice Sullivan, preparava un exhaustiu qüestionari biomèdic amb proves físiques, d'ADN i de nutrició.
- Cohort d'Avon (1991): Sota la direcció de George Davey Smith i Paul Burton, es dedicava a incorporar a l'estudi la tercera generació de la mostra (els fills dels nens d'Avon).
- Millennium Cohort (14 anys): Sota el lideratge d'Emla Fitzsimons, es recollia per primer cop l'ADN de la mostra a través de saliva i es feien diaris digitals d'activitat física dels adolescents.
