Comissió de Salut. Sessió núm. 31 / 3 de març de 2026
Avui porto dues notícies. Una de bona i una de dolenta. Comencem per la bona, us informo que el trilerisme pressupostari s'ha acabat. Sabem tots on és la boleta (presumptament). A entrades anteriors trobareu el significat del trilerisme amb el que s'ha conviscut al Parlament durant anys. Només el polític sabia on era la boleta i ens tenia ben ensarronats.
El joc era senzill, el polític de torn coneixia el que s'havia gastat aquell any, feia creure que el pressupost augmentava respecte l'any anterior quan en realitat era insuficient. Doncs be, la novetat és que al Parlament s'ha presentat a la Comissió de Salut quina serà enguany la despesa pressupostada (13.501,8 milions €) i quina la despesa esperada (17.250,1 milions €). Gastarem un 27,7% més que el pressupost, 3.748,3 milions € més. Tot això explicat al Parlament amb un powerpoint que ho aguanta tot.
La notícia dolenta és que seguirem menystenint el pressupost com a eina determinant per a la presa de decisions sobre quines són les prioritats i quins són els recursos que hi dediquem. Per tant en el cas que s'aprovi, no servirà de res perquè ningú li farà cap cas. Sabem des de l'inici, que se superarà la despesa en un 27% pel cap baix. I aquest dèficit vol dir més deute, i això vol dir més despesa en interessos. En aquest sentit convé recordar que a Catalunya gastarem uns 1.600 milions € en pagar interessos del deute total que supera el 90.000 milions €.
Fixeu-vos que he dit que el pressupost se superarà en 27,7%, doncs caldria que algú modifiqués el powerpoint perquè hi han posat una xifra errònia, han posat 21,7% i tant se val, tant és.
Quan en seu parlamentària és possible presentar un pressupost de 13.500 milions d'euros i, alhora, explicar obertament que en gastarem 17.250 milions estem davant d'una anomalia democràtica màxima. Però, sobretot, estem davant d'una vulneració flagrant de l'esperit i la lletra de la Llei de Finances Públiques i del compliment de la legislació pressupostària.
Presentar uns comptes que sabem que són una ficció comptable destrueix el principi de veracitat i converteix l'aprovació del pressupost al Parlament en un pur tràmit buit de contingut. Des del punt de vista econòmic, aquest incompliment legal genera allò que anomenem una 'restricció pressupostària tova'. Si l'Administració és la primera que no respecta el límit legal de despesa i acaba assumint o rescatant els dèficits a posteriori mitjançant mecanismes irregulars com el desplaçament de factures, quin incentiu té un gerent per ser eficient? Cap.
La llei pressupostària estableix uns principis que no són recomanacions, són obligacions legals. L'escenari actual els vulnera frontalment:
- Principi d'Especialitat Quantitativa: La llei diu clarament que no es poden adquirir compromisos de despesa per un import superior a l'autoritzat pel Parlament. L'article pertinent sol dir que els actes que incompleixin això són "nuls de ple dret".
- Principi de Veracitat i Transparència: El pressupost ha de reflectir la imatge fidel del que es preveu gastar. Presentar un pressupost sabent a priori que gastaràs gairebé 4.000 milions més converteix el pressupost en una "ficció comptable" o un document fals.
- Principi d'Anualitat: Les despeses d'un any s'han de pagar amb el pressupost d'aquell any. Com que no hi ha diners legals per pagar el sobrecost, el Govern recorre al "desplaçament de despesa" (passar les factures al pressupost de l'any següent), una pràctica que la Sindicatura de Comptes porta anys denunciant com a irregular.
En economia pública, l'incompliment sistemàtic de la llei pressupostària genera el que l'economista János Kornai va batejar com a Soft Budget Constraint (Restricció Pressupostària Tova).
Si no hi ha compliment de la llei pressupostària, cap sistema d'incentius funcionarà. D'entrada, perquè si a l'hospital ineficient sempre se l'acaba rescatant financerament, a la llarga, l'hospital eficient també es relaxarà i deixarà de controlar els costos. Per què esforçar-se si al final tothom cobra igual?
Amb aquest missatge de deixadesa, la restricció pressupostària desapareix, la disciplina financera es volatilitza i s'obre la porta a la discrecionalitat i al clientelisme. És impossible demanar eficiència als nostres hospitals i als directius si el mateix regulador no compleix la llei general pressupostària i no passa res.
PS. Ahir va ser un dia per oblidar en política sanitària al Parlament. Es va rebutjar la proposta de desaparició del districte universitari únic i/o reservar el 70% de places per a estudiants catalans. Una vergonya descomunal que impedeix als nostres joves poder accedir amb les mateixes condicions a la universitat catalana per tal de ser metges. El Districte Universitari Únic espanyol impedeix que molts estudiants catalans que volen fer Medicina puguin fer-ho al país. Catalunya forma metges vinguts d'arreu, amb el cost que comporta. Bona part d'aquests no exerciran a Catalunya i n'haurem d'importar. No té cap sentit. Només en el que portem de legislatura, PSC-PP-Vox han impedit que s'acabi amb aquest greuge en 4 ocasions. Ho estem pagant molt car, però encara ho pagarem més car, ja ho vaig explicar. Recordeu sempre a l'hora d'anar a votar que el tripartit espanyolista, PSC, PP i VOX ha estat qui ha blocat novament la desaparició de la dictadura del districte universitari únic.
