La captura del regulador i com aturar-la

 Preventing Regulatory Capture: Special Interest Influence and How to Limit It

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Preventing Regulatory Capture: Special Interest Influence and How to Limit It", editat per Daniel Carpenter i David A. Moss, tots dos professors de la Universitat de Harvard, és una anàlisi exhaustiva de la captura regulatòria, una condició on les regulacions (o la seva absència) semblen desviar-se del bé comú per beneficiar interessos especials.

Propòsit i Enfocament del Llibre:

• El volum desafia la noció comuna que la captura regulatòria és inevitable i inaturable, suggerint que pot ser prevenible i manejable.
• Avança un estàndard empíric més rigorós per diagnosticar i mesurar la captura, obrint el camí per a noves línies de recerca acadèmica i reformes més precises i matisades.
• Es va concebre com a part d'un projecte més ampli del Tobin Project, una organització de recerca sense ànim de lucre, amb l'objectiu de repensar l'acadèmia regulatòria i entendre tant els fracassos com els èxits governamentals. La crisi financera de 2007-2009 va donar una urgència palpable a aquesta iniciativa.

Afirmacions Principals del Llibre: El llibre presenta tres afirmacions clau:

• La captura sovint es diagnostica erròniament a causa d'estàndards probatoris febles utilitzats en diverses ciències socials.
• La desregulació no és una panacea per a la captura; de fet, la desregulació mateixa pot reflectir la influència d'interessos especials a través d'un procés anomenat captura corrosiva.
• La captura és prevenible, almenys als marges, i l'anàlisi i la defensa de mesures preventives haurien de centrar-se en els graus de captura en lloc d'una dicotomia improductiva de regulació "pura" versus "capturada".

Estructura del Llibre i Temes Clau per Seccions: El volum s'estructura en quatre seccions principals:

I. Fracassos en l'Estudi de la Captura (Failures of Capture Scholarship):

• Aquesta secció reexamina la teoria de la captura, qüestionant la seva precisió i la seva base històrica.
• S'argumenta que les afirmacions anteriors sobre la captura sovint exageraven l'evidència i mancaven de la matisació necessària per descriure com i en quin grau funcionava la captura en entorns específics.
• Es proposen estàndards empírics rigorosos per al diagnòstic de la captura: s'ha de proporcionar un model del bé públic, demostrar un canvi de política cap a l'interès especial (i lluny del bé públic), i mostrar acció i intenció de l'interès especial per causar aquest canvi.
• William J. Novak ofereix una "Història Revisionista de la Captura Regulatòria" que argumenta que la història de la regulació econòmica als Estats Units és molt més llarga i pervasiva del que els teòrics de la captura solen reconèixer, i que els reformadors progressistes ja eren conscients dels problemes d'influència privada.
• Richard A. Posner revisa "El Concepte de Captura Regulatòria: Una Història Breu i Poc Gloriosa", assenyalant que la teoria de la captura ha estat sovint oblidada o mal utilitzada en la literatura moderna.
• Daniel Carpenter a "Detectar i Mesurar la Captura" proposa els estàndards empírics esmentats per a una diagnosi més rigorosa.

II. Noves Concepcions de la Captura: Mecanismes i Resultats (New Conceptions of Capture – Mechanisms and Outcomes):

• Aquesta secció explora mecanismes més amplis pels quals els interessos especials influeixen en la regulació.
• Captura Cultural (Cultural Capture), de James Kwak. Analitza com el sector financer va guanyar la cooperació de les agències reguladores no només a través d'interessos materials, sinó també convencent-los que els seus interessos eren els públics. La "porta giratòria" (revolving door) i els avantatges de status ajuden a consolidar aquesta influència.
• Complexitat, Capacitat i Captura (Complexity, Capacity, and Capture), de Nolan McCarty. Demostra com, en entorns regulatoris complexos, la política i la presa de decisions poden semblar afavorir la indústria, fins i tot quan els reguladors busquen l'interès públic, a causa de la seva necessitat d'obtenir informació especialitzada de les empreses.
• Prevenció de la Captura dels Economistes (Preventing Economists’ Capture), de Luigi Zingales. Examina com els incentius professionals, la dependència de dades corporatives i el procés de publicació acadèmica poden fer que els economistes acadèmics siguin susceptibles a la captura per part d'interessos empresarials.
• Captura Corrosiva? (Corrosive Capture?), de Daniel Carpenter. Descriu com les empreses busquen evitar la regulació o pressionar per la seva eliminació, una forma de captura que pot ser tan o més perillosa que la captura tradicional.

III. Estudis de Casos Regulatoris (Regulatory Case Studies):

• Aquesta secció analitza casos reals de regulació per il·luminar la captura i les seves limitacions, sovint mostrant que la captura ha estat sobrediagnosticada en el passat.
• Capturant la Història: El Cas de la Federal Radio Commission el 1927 (Capturing History: The Case of the Federal Radio Commission in 1927), de David A. Moss i Jonathan B. L. Decker. Reexaminant una suposada història de captura, mostren que la decisió de la FRC de no expandir la banda de ràdio el 1927 va ser àmpliament recolzada per tots els grups d'interès principals i que la història tradicional de captura era una "inferència fàcil" més que una prova fefaent.
• Tolerància Condicionada com a Alternativa a la Captura: Evidència de la Regulació de la Seguretat a les Mines de Carbó (Conditional Forbearance as an Alternative to Capture: Evidence From Coal Mine Safety Regulation), de Sanford C. Gordon i Catherine Hafer. Demostren que l'agència de Seguretat i Salut a les Mines (MSHA) respon a la publicitat dels accidents, sent més estricta després de desastres molt coberts pels mitjans, el que suggereix una dinàmica més complexa que la simple captura.
• Capturat pel Desastre? Reinterpretant el Comportament Regulatori a l'Ombra del Vessament de Petroli del Golf (Captured by Disaster? Reinterpreting Regulatory Behavior in the Shadow of the Gulf Oil Spill), de Christopher Carrigan. Examina el cas del Minerals Management Service (MMS) després del desastre de Deepwater Horizon. Tot i les acusacions generalitzades de captura, Carrigan troba que la influència pro-indústria també provenia de votants i legisladors electes que afavorien el desenvolupament de petroli i gas, i que la captura era menys pervasiva del que es creia.
• Reconsiderant la Captura de les Agències durant la Formulació de Polítiques Regulatòries (Reconsidering Agency Capture During Regulatory Policymaking), de Susan Webb Yackee. A través d'un estudi empíric de les regles del Departament de Transport dels EUA, troba que els interessos empresarials són els més actius i influents, però la seva influència es mitiga per la participació activa de funcionaris governamentals estatals i locals.
• Coalitions, Autonomy, and Regulatory Bargains in Public Health Law (Coalitions, Autonomia i Negociacions Regulatòries en el Dret de la Salut Pública), de Mariano-Florentino Cuéllar. Presenta casos en què les agències de salut pública (com la FDA i el CDC) van aconseguir avançar l'interès públic malgrat la resistència d'interessos concentrats, aprofitant la seva autoritat legal, la seva experiència científica i la seva capacitat per mobilitzar coalicions i el suport públic.

IV. La Possibilitat de Prevenir la Captura (The Possibility of Preventing Capture):

• Aquesta secció explora mecanismes existents i nous per mitigar la influència d'interessos especials.
• Prevenció de la Captura a través dels Programes d'Empoderament del Consumidor (Preventing Capture Through Consumer Empowerment Programs), de Daniel Schwarcz. Examina programes d'empoderament del consumidor en la regulació d'assegurances a Texas i Califòrnia, trobant que poden ser un contrapès valuós a la influència de la indústria.
• Tribunals i Captura Regulatòria (Courts and Regulatory Capture), de M. Elizabeth Magill. Analitza el paper dels tribunals com a mecanisme de prevenció de la captura, tot i les seves limitacions com la seva naturalesa passiva i les dificultats per desafiar la inacció de les agències.
• Pot la Revisió Executiva Ajudar a Prevenir la Captura? (Can Executive Review Help Prevent Capture?), de Michael A. Livermore i Richard L. Revesz. Argumenten que l'Oficina d'Informació i Afers Regulatoris (OIRA) de la Casa Blanca pot servir com a salvaguarda contra la captura de la indústria en totes les agències executives, gràcies a la seva perspectiva generalista, funció de coordinació, ús de l'anàlisi cost-benefici i la tradició de nomenar administradors independents.

Conclusió: El llibre conclou que la captura regulatòria, tot i ser una amenaça real i un fet de la vida moderna, és sovint una qüestió de graus i pot ser mitigada o previnguda. Subratlla la necessitat d'una comprensió més profunda i matisada de la captura per desenvolupar remeis més eficaços. El sistema regulatori ja posseeix "sistemes immunològics" contra la captura, un fet sovint no reconegut. La investigació del volum convida a una nova orientació empírica en l'estudi de la captura, centrant-se en la seva variància i les condicions que permeten o impedeixen la seva prevalença.

El triangle de l'èxit de les reformes sanitàries

Em preocupa des de fa molt la captura del regulador. Aquest tema sol tractar-se des de la Teoria de l'Elecció Pública (Public Choice Theory) o des de l'anàlisi crítica de les Elits Extractives. La idea central de la "captura del regulador" apareix quan grups de pressió (siguin sindicats, col·legis professionals, empreses o grans corporacions farmacèutiques) influeixen en les polítiques públiques per al seu propi benefici en lloc del benefici general del pacient o ciutadà. I li pregunto a la IA sobre llibres i el que surt en bona  part ja ha estat referenciat a aquest blog, però va bé recordar-ho.

Sobre la Captura de Polítiques de Salut i Benestar

Aquesta llista recull obres que analitzen com els grups d'interès (sindicats, corporacions mèdiques, indústria farmacèutica i burocràcia) poden arribar a condicionar o "segrestar" les polítiques públiques en detriment de l'eficiència i del ciutadà.

1. Teoria General i Burocràcia

La lògica de l'acció col·lectiva (The Logic of Collective Action)

• Autor: Mancur Olson

• Per què és clau: És el llibre fundacional per entendre per què passa això. Olson explica matemàticament per què grups petits i ben organitzats (com un sindicat mèdic, una patronal o un lobby farmacèutic) tenen molta més capacitat de pressió sobre el govern que grups grans i dispersos (com els pacients o els contribuents). Explica com els beneficis es concentren en pocs, mentre els costos es reparteixen entre tots.

El retorno de los chamanes (El retorn dels xamans)

• Autor: Victor Lapuente

• Enfocament: Analitza el problema de la politització de l'administració pública. Tot i que no parla només de salut, és fonamental per entendre com el "maridatge" entre polítics i funcionaris/sindicats crea estructures rígides que impedeixen reformes necessàries en el sector del benestar per protegir l'statu quo dels que hi treballen dins.

Qué hacer con España

• Autor: César Molinas

• Concepte: Introdueix el concepte d'elits extractives a Espanya. Molinas argumenta que certs grups (polítics, sindicats, grans empreses regulades) capturen rendes de l'Estat sense aportar valor real, bloquejant reformes que els perjudicarien. Aplica perfectament a la rigidesa del sistema sanitari i de pensions.

2. Sector Salut: Captura Corporativa i Professional

Mala Farma (Bad Pharma)

• Autor: Ben Goldacre

• Enfocament: Se centra en la captura per part de la indústria privada. Explica com les farmacèutiques "segresten" la medicina basada en l'evidència, amagant assajos clínics negatius i influenciant metges i reguladors. És l'exemple clàssic d'interès particular (lucre) passant per sobre de la salut pública.

Nèmesi Mèdica (Medical Nemesis)

• Autor: Ivan Illich

• Enfocament: Un clàssic de la crítica radical. Illich argumenta que l'establishment mèdic (la professió en si, com a gremi) ha creat una dependència malaltissa en la societat, expropiant la salut de les persones per justificar la seva existència i expansió. Parla de la "iatrogènia" (dany causat pel sistema sanitari).

El bienestar desigual

• Autor: Guillem López Casasnovas

• Enfocament: L'autor, catedràtic d'economia, analitza el sistema sanitari i de benestar espanyol. Tot i ser un defensor del sistema públic, és molt crític amb les ineficiències, la captura corporativa per part de professionals que es resisteixen als canvis de gestió i la manca d'avaluació real de les polítiques.

3. Perspectiva Econòmica i Liberal

Capitalismo de amiguetes (Crony Capitalism)

• Diversos Autors (Recull d'assajos)

• Enfocament: Analitza com la interacció entre l'Estat i certs grups privats (o parapúblics com sindicats subvencionats) genera regulacions que beneficien només als "amics" del poder, limitant la competència i empitjorant el servei al ciutadà.

The Captured Economy (L'economia capturada)

• Autors: Brink Lindsey i Steven Teles

• Enfocament: (En anglès). Aquest llibre és molt potent explicant com la desigualtat no ve només del mercat, sinó de regulacions estatals dissenyades per grups de pressió (metges, advocats, urbanistes) que creen barreres d'entrada artificials per mantenir els seus salaris alts i privilegis, encarint els serveis per a tothom.

Resum de conceptes clau

Si vols aprofundir en articles acadèmics, et recomano buscar aquests termes:

1. Regulatory Capture (Captura del regulador): Quan l'agència que ha de controlar un sector acaba treballant pels interessos del sector i no del públic.

2. Rent Seeking (Cerca de rendes): L'intent d'obtenir beneficis econòmics manipulant l'entorn polític o legal, en lloc de crear nova riquesa.

3. Iron Triangle (Triangle de ferro): La relació tancada entre la burocràcia, els comitès parlamentaris i els grups de pressió (lobbies/sindicats) que fa impenetrable el sistema als canvis externs

Peter H. Schuck: L'Analista de la Ineficàcia

Peter H. Schuck és un destacat acadèmic jurídic nord-americà, conegut principalment per la seva feina com a Professor Emèrit de Dret a la Yale Law School.

A diferència de molts crítics del govern que ho fan des de la ideologia (llibertaris que volen eliminar l'Estat o esquerrans que el volen expandir), Schuck es caracteritza pel seu pragmatisme. No qüestiona tant la legitimitat de l'Estat per intervenir, sinó la seva capacitat real per fer-ho bé.

1. El seu Pensament Principal

La tesi central de Schuck gira al voltant de la bretxa d'implementació. Ell argumenta que les polítiques públiques als EUA (i per extensió a Occident) fracassen no per falta de diners o de bones intencions, sinó per factors estructurals:

1. Incentius Perversos: Els polítics tenen incentius per aprovar lleis simbòliques per guanyar vots, però no tenen incentius per supervisar com s'apliquen aquestes lleis anys després (que és la feina avorrida).

2. Complexitat: El sistema legal s'ha tornat tan dens que és impossible de gestionar.

3. Cultura de la Legalitat: Argumenta que l'excés de litigis i la por a les demandes paralitzen l'administració (burocràcia defensiva).

4. Informació: El govern centralitzat mai pot tenir prou informació per gestionar problemes locals complexos (una idea propera a Hayek).

Sobre Fallades del Govern i Ineficiència Pública

Si t'ha interessat l'anàlisi de Peter Schuck  al llibre Why Government Fails So Often, on explica per què les bones intencions governamentals sovint acaben en resultats pobres, aquestes obres t'oferiran perspectives complementàries des de la ciència política, l'economia i l'anàlisi organitzacional:

1. Els Clàssics de l'Estructura i la Burocràcia

Seeing Like a State (Veure com un Estat)

• Autor: James C. Scott

• La tesi: Probablement el llibre més profund sobre el tema. Scott argumenta que els fracassos governamentals sovint provenen de l'intent de l'Estat de fer la societat "llegible" i simplificada per poder-la gestionar (mapes, censos, planificació urbana rígida). Aquesta simplificació ignora el coneixement local i la complexitat real, portant a desastres com la col·lectivització soviètica o ciutats planificades inabitables.

• Per què llegir-lo: Si Schuck analitza les lleis, Scott analitza la mentalitat de l'Estat modern.

Bureaucracy: What Government Agencies Do and Why They Do It

• Autor: James Q. Wilson

• La tesi: Un clàssic absolut. Wilson explica que les agències governamentals no són ineficients perquè els funcionaris siguin ganduls, sinó per les restriccions del sistema (no poden triar els seus objectius, ni els seus recursos, ni els seus mètodes).

• Similitud amb Schuck: Comparteix la visió que el problema és estructural i d'incentius, no de "males persones".

2. Estudis de Casos (Els grans errors)

The Blunders of Our Governments

• Autors: Anthony King i Ivor Crewe

• Context: Regne Unit.

• La tesi: Una anàlisi demolidora (i de vegades hilarant) de grans projectes governamentals que van ser un desastre absolut (impostos fallits, sistemes informàtics que no funcionaven, el Metro de Londres). Identifiquen factors com el "pensament de grup" (groupthink), la rotació excessiva de ministres i la desconnexió entre els qui dissenyen la llei i els qui l'han d'aplicar.

The Fifth Risk (El cinquè risc)

• Autor: Michael Lewis

• La tesi: Més periodístic i recent. Lewis (autor de The Big Short) explora què passa quan el govern deixa de banda la gestió tècnica i el coneixement expert (centrant-se en la transició de Trump). Mostra com la negligència en la gestió diària de la "maquinària" (el clima, l'energia nuclear, les dades) crea riscos existencials.

3. Teoria de l'Elecció Pública (Public Choice)

Beyond Politics: The Roots of Government Failure

• Autor: Randy T. Simmons

• La tesi: Aplica la "Public Choice Theory" de manera rigorosa. Argumenta que moltes intervencions del govern per corregir "fallades del mercat" acaben creant "fallades del govern" que són encara pitjors, degut a la recerca de rendes (rent-seeking) i la ignorància racional dels votants.

4. Context Espanyol i Català

Per entendre per què falla l'administració al nostre entorn específic:

El colapso de la Administración en España: Un análisis políticamente incorrecto (2024)

• Autor: Carles Ramió

• La tesi: Ramió, catedràtic de la UPF, alerta que la nostra administració està envellida, burocratitzada i incapaç de digerir la revolució digital o la intel·ligència artificial. Parla de la "captura sindical" i la falta de direcció pública professional.

La urna rota: La crisis política e institucional del modelo español

• Autors: Col·lectiu Polítikon

• La tesi: Analitza les esquerdes del sistema institucional espanyol (partits, administració, justícia) que fan que les reformes necessàries quedin sempre bloquejades. Molt alineat amb la idea de Schuck sobre la rigidesa institucional.

Sobre Estratègia i Canvi en Política Sanitària

Aquesta llista recull obres que aterren la teoria del canvi polític a la complexa realitat dels sistemes de salut, abordant des de l'aprovació de lleis fins a la implementació de reformes hospitalàries.

1. Els Determinants Polítics (El "Per què" i el "Com" macro)

The Political Determinants of Health

• Autor: Daniel E. Dawes

• L'enfocament: Un llibre essencial per entendre que la salut no la decideix només la biologia o el codi postal, sinó les decisions polítiques prèvies. Dawes, que va participar en la redacció de l'"Obamacare", explica com maniobrar dins del procés legislatiu per aconseguir canvis que abordin les iniquitats de salut. És un manual d'operacions polítiques aplicat a la salut.

The Politics of Health Legislation: An Economic Perspective

• Autor: Paul J. Feldstein

• L'enfocament: Un clàssic que analitza les lleis sanitàries no com a resultat de la "bondat" dels polítics, sinó com a producte d'un mercat on grups d'interès (metges, hospitals, infermeres) "compren" legislació. Entendre aquest model econòmic és clau per a qualsevol reformador que vulgui anticipar qui s'oposarà al seu projecte i per què.

2. Advocacia i Activisme en Salut Pública

Advocacy for Public Health Policy Change

• Autors: Harry M. Snyder i Anthony B. Iton

• L'enfocament: Una guia pràctica pas a pas per a professionals de la salut pública que volen deixar de ser "tècnics" i passar a ser "actors polítics". Ensenya com construir coalicions, com parlar amb legisladors i com utilitzar els mitjans per posar temes de salut a l'agenda (per exemple, impostos al sucre o regulacions ambientals).

Lobbying for Public Health (Diversos autors)

• Concepte clau: Tot i no ser un únic llibre, hi ha molta literatura sobre com la indústria del tabac o l'alcohol fa lobby, i com la salut pública ha d'aprendre a fer "contra-lobby". Autors com Ilona Kickbusch (Health in All Policies) són referents en com moure la salut fora del Ministeri de Sanitat cap a altres àrees de govern.

3. Del Paper a la Realitat: "Implementation Science"

En salut, moltes reformes fallen no perquè la idea sigui dolenta, sinó perquè s'ignora la cultura dels hospitals i els CAPs.

Implementation Science: The Key Concepts

• Editora: Frances Rapport

• L'enfocament: Introdueix la ciència de la implementació. Explica per què les guies clíniques o els nous protocols de gestió sovint s'ignoren i quines estratègies (lideratge clínic, incentius, feedback) funcionen realment per canviar el comportament dels professionals sanitaris.

Resum d'Estratègies Aplicades: El Triangle de l'Èxit

En política sanitària sovint es requereix el "triangle de l'èxit" per a les reformes:

1. Sense Evidència, la proposta és populisme o mala gestió.

2. Sense gestionar els Interessos, la proposta queda bloquejada als despatxos o al Parlament.

3. Sense Relat, la proposta perd el suport de la ciutadania quan arriben les dificultats

Per resoldre bé els tres punts crítics del canvi sanitari, aquests són els autors i recursos clau:

1. Evidència (La dada tècnica i la implementació)

No n'hi ha prou amb tenir la "raó científica", cal saber com aplicar-la en organitzacions complexes.

• Trisha Greenhalgh: El seu llibre How to Implement Evidence-Based Healthcare és fonamental per entendre la complexitat de l'entorn sanitari.

2. Interessos (Qui guanya i qui perd)

Cal mapar els actors (stakeholders) i entendre els seus incentius econòmics i de poder.

• Mancur Olson: El seu clàssic The Logic of Collective Action explica per què els metges o la indústria (grups petits i concentrats) tenen més poder de pressió que els pacients (grup gran i dispers).

• Paul Feldstein: Com s'ha citat abans, essencial per a l'economia política legislativa.

3. Relat (Valors i narrativa pública)

Cal emmarcar la proposta tècnica dins d'uns valors morals compartits.

• Deborah Stone: A Policy Paradox, ensenya que la política no és racionalitat, sinó una batalla de significats. T'ajuda a definir la teva reforma no com a "eficiència" (tècnica), sinó com a "equitat" o "seguretat" (valors).

• Marshall Ganz: Professor de Harvard i pare de l'organització comunitària (community organizing).

  • Obra clau clàssica: Why David Sometimes Wins (2009). Analitza com els febles poden guanyar si tenen millor estratègia.

  • Novetat recent: People, Power, Change: Organizing for Democratic Renewal (2024). Un manual actualitzat sobre com crear poder col·lectiu.

  • Concepte central: La "Public Narrative" (Story of Self, Story of Us, Story of Now), essencial per mobilitzar pacients i professionals a través de l'emoció.

• George Lakoff: A Don't Think of an Elephant!, explica la importància del "framing" (marcos mentals). Per exemple, no parlar de "retallades" o "despesa", sinó de "sostenibilitat" o "inversió".

Un disbarat rere l'altre (37)

ANÀLISI DEL PERSONAL DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL SECTOR PÚBLIC DEPENDENT EXERCICIS 2019-2023

La quantitat de treballadors públics al Sector Salut dependents de la Generalitat va augmentar en un 20% entre l'any 2019 i 2023. La població va augmentar un 3,5%. És a dir que vam passar de tenir 12 "sanitaris" públics per 1.000 habitants a 14 "sanitaris" per 1.000 habitants, amb un augment de despesa total del 42,41%. Si això hagués significat  una reducció significativa de les llistes d'espera i millora de la salut poblacional podríem dir que ha estat a fi de bé.

Al disbarat número 7 explico que el 2019 hi havia 860.972 persones esperant, per a cirurgia, per a visita o prova diagnòstica, un 11,3% de la població. Només per a intervenció quirúrgica hi havia 198.996 persones esperant el 2019, i 4 anys després n'hi havia 196.949, 2.047 persones menys, un 1% menys!!!. Aquest ha estat el resultat, hem augmentat en l'àmbit de la Generalitat un 20% els treballadors públics i un 42 % la seva despesa i hem disminuït un 1% la llista d'espera quirúrgica. Una dada com aquesta hauria de fer reflexionar seriosament sobre la productivitat a tots plegats, professionals, directius i polítics, i algú n'hauria de ser responsable. Jo ja ho vaig mostrar fa temps que tot això estava passant i no només pels treballadors a càrrec de la Generalitat. Llavors vaig dir: "en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari". Em referia als anys 2018-2023. 

Esdevé molt difícil d'explicar a qualsevol ciutadà sensat un augment d'un 16,5% de "sanitaris" (si ajustem pel creixement d'habitants) que només han permès reduir en un 1% la llista d'espera. I no passa absolutament res per ara, fins que un dia passarà.

Si a tot això hi afegim que el novembre de 2023 es va produir un salt quàntic en les condicions de treball a l'ICS, ens trobarem amb les dades de 2024 que a més d'arrossegar un augment de personal impressionant, hi ha uns augments salarials per hora més impressionants encara. Però avui no entrarem en això, ens limitarem a dir que és un disbarat augmentar el nombre de persones sense que augmenti l'activitat proporcionalment i es redueixi la llista d'espera. Això només té una explicació, que per als economistes es diu "captura del regulador", i per a un ciutadà qualsevol és una ensarronada amb els seus impostos. Encara que segurament n'hi ha d'altres d'explicacions que no sé trobar, per avui aquí ho deixo i comparteixo l'informe de la Sindicatura resumit amb IA on hi ha totes les dades i posa llum a tanta foscor.

L’Informe 15/2025 de la Sindicatura de Comptes destaca que la funció de Salut és la més important del sector públic de la Generalitat de Catalunya, tant pel nombre d’efectius com pel volum de despesa. A continuació, se’n detalla l’anàlisi específica:

Pes de Salut en el Sector Públic i Despesa

• Volum d'efectius: L’exercici 2023, la sanitat disposava de 112.683 treballadors, el que representa el 37,65% del total del personal del sector públic.
• Despesa de personal: La despesa en aquesta funció va ser de 6.033,4 milions d’euros, equivalent al 41,20% del total pressupostat per a personal de la Generalitat l’any 2023.
• Evolució (2019-2023): Va ser la funció amb un major increment de tot el període analitzat, amb un augment de la despesa del 42,41% i un creixement del nombre de treballadors del 20,16%

L'evolució del personal i de la despesa de la Generalitat de Catalunya entre els exercicis 2019 i 2023 es caracteritza per un creixement constant, especialment marcat per la resposta a la pandèmia de la covid i els posteriors processos d'estabilització de plantilles. A continuació se'n detallen els aspectes principals:

Dades globals de creixement del Sector Públic

• Nombre de treballadors: El sector públic va passar de 259.527 efectius el 2019 a 299.336 efectius el 2023, fet que representa un increment de 39.809 persones (+15,34%).
• Despesa de personal: La despesa va augmentar de 11.080,59 M€ el 2019 a 14.645,26 M€ el 2023, un creixement del 32,17%. Aquest augment superior al dels efectius s'explica pels increments retributius aprovats pel Govern (entre el 0,90% i el 3,50% anual), el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, i la recuperació de la paga de productivitat.

Les funcions bàsiques de l'estat del benestar han concentrat el major gruix del creixement:

• Sanitat: És la funció amb l'increment més gran. El nombre d'efectius va créixer un 20,16% i la despesa de personal es va disparar un 42,41% en el període. El 2023, la sanitat representava el 37,65% de tot el personal de la Generalitat.
• Educació: Els efectius van augmentar un 15,18% i la despesa un 26,56%. El 2023 concentrava el 36,42% dels treballadors.
• Seguretat i Justícia: Van créixer de forma més moderada en efectius, amb un 10,21% i un 2,77% respectivament.

Estructura i Grans Entitats de Salut

El 56,36% dels efectius de totes les entitats dependents de la Generalitat s’agrupen en cinc grans entitats sanitàries:

• Institut Català de la Salut (ICS): 52.442 efectius.
• Hospital Clínic de Barcelona: 7.885 efectius.
• Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí: 4.974 efectius.
• Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 4.913 efectius.
• Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: 4.880 efectius.

Composició per Col·lectius

Dins de la funció de sanitat, el personal es divideix en diversos col·lectius:

• Sanitaris: Representen el 72,88% del total de la funció sanitat.
• Administració i serveis: Personal de suport necessari per al funcionament del sistema.
• Investigadors i Docents: Col·lectius amb presència residual però específica en l’àmbit de la salut.

Impacte de la Covid-19 i Estabilització

• Personal Conjuntural: L’any 2020 es va produir un increment del 30,65% del personal de reforç per fer front a la pandèmia.
• Estructuralització de places: En els exercicis 2022 i 2023 es va produir un canvi significatiu on moltes places conjunturals van passar a ser estructurals. Només l'ICS va dotar 10.172 noves places pressupostàries per donar estabilitat a la plantilla.
• Temporalitat: A diferència d'altres funcions, la temporalitat estructural en sanitat va augmentar 4,92 punts percentuals entre 2019 i 2023, situant-se en el 40,50%. Això es deu al fet que, malgrat l'augment de places estructurals, a 31 de desembre de 2023 encara estaven pendents de finalitzar els processos selectius d'estabilització corresponents.

A continuació es detalla l'evolució del personal i la despesa de la funció de Sanitat entre els exercicis 2019 i 2023, p.10:

PS. Si us interessen les dades fines a plantilla equivalent 40h relacionades amb el conjunt del centres d'atenció hospitalària i especialitzada, aquestes són les taules disponibles per ara (Central de balanços):

L'augment en quantitat de treballadors torna a ser del 20%. 

A la taula dels costos unitaris segons categoria professional s'observa per exemple com el personal facultatiu assistencial en plantilla han passat de 86.389€ a 102.024€ un augment del 17% en quatre anys. 

Trilers en plena rambla, només ells saben on és la boleta.

PS. La nova guerra santa, per Joan Ramon Resina

PS. Mentrestant el procés de substitució ètnica avança amb rapidesa. Està dissenyat de forma eficient per tal que assoleixi el resultat volgut. Aquesta taula en mostra les darreres dades:

PS. Lectura essencial. Marc Argemí, La descripció, aquell acte subversiu

La captura del regulador i com aturar-la (2)

 The Captured Economy

El llibre "The Captured Economy" (2017), escrit per Brink Lindsey i Steven M. Teles, sosté que el sistema econòmic dels Estats Units està "trucat" a favor dels poderosos, cosa que ha generat un doble problema: estancament del creixement i augment de la desigualtat. Els autors argumenten que aquesta situació no és el resultat natural de les forces del mercat, sinó de la "captura reguladora", on grups d'interès amb molts recursos manipulen les lleis per protegir els seus beneficis i eliminar la competència.

Aquests són els pilars fonamentals del llibre segons les fonts:

1. El concepte de "Rendes" i Renda-Seeking

Els autors utilitzen el terme econòmic "renda" per referir-se a beneficis excessius obtinguts a través de l'escassetat artificial. Mentre que algunes rendes són naturals (com la innovació temporal), el llibre se centra en les rendes creades pel govern mitjançant favors polítics, conegut com a "rent-seeking" (cerca de rendes). Aquestes pràctiques no creen valor, sinó que redistribueixen la riquesa cap amunt, protegint els "insiders" i frenant la "destrucció creativa" necessària per al creixement.

2. Els quatre casos d'estudi de la "Captura"

El llibre detalla quatre sectors clau on la regulació s'ha tornat regressiva:

• Finances: El sector financer s'ha expandit desproporcionadament gràcies a subsidis implícits i explícits al deute i al palanquejament. Les polítiques governamentals han fomentat una dependència excessiva del deute (com la titulització de les hipoteques), cosa que crea rendes massives per als executius mentre el risc d'insolvència i crisi recau sobre els contribuents.
• Propietat Intel·lectual (PI): Els autors argumenten que les lleis de copyright i patents s'han expandit de manera dràstica i innecessària. En lloc de fomentar la innovació, actuen com monopolis intel·lectuals que apugen els preus per als consumidors, bloquegen els innovadors posteriors i concentren la riquesa en sectors com el farmacèutic i el del programari.
• Llicències Ocupacionals: S'ha produït un augment massiu de feines que requereixen una llicència governamental (del 10% el 1970 a gairebé el 30% actualment). Sovint justificades per la seguretat del consumidor, aquestes llicències funcionen realment com a barreres d'entrada que apugen els sous dels professionals ja establerts (com metges i advocats) i tanquen les oportunitats per als treballadors amb menys ingressos.
• Ús del Sòl (Zoning): Les restriccions locals a la construcció en ciutats d'alta productivitat han creat una "taxa reguladora" que infla el preu de l'habitatge. Això transfereix riquesa dels llogaters als propietaris rics i impedeix que els treballadors es mudin a llocs amb més oportunitats econòmiques, frenant el PIB nacional.

3. Les causes polítiques: Per què falla la democràcia?

Lindsey i Teles identifiquen diversos biaixos que permeten aquest "saqueig" legal:

• Imbalanç organitzatiu: Els interessos concentrats (pocs beneficiaris amb molt a guanyar) s'organitzen millor que els interessos difusos (molts ciutadans que paguen un cost petit individualment però gran en total).
• Biaix informatiu: Els polítics sovint depenen dels mateixos lobbistes de la indústria per obtenir informació tècnica, cosa que els permet manipular la narrativa política.
• Política a l'ombra: Moltes d'aquestes decisions es prenen en llocs obscurs (comissions de llicències, consells municipals o tribunals especialitzats) amb poca deliberació pública.

4. Solucions: "Rent-Proofing" la política

Els autors no proposen simplement reduir el govern, sinó reformar-ne la capacitat de resistència. Les seves propostes inclouen:

• Subvencionar el "contrapoder": Donar suport filantròpic a organitzacions que defensin els interessos difusos (com consumidors o nous competidors) davant els lobbies.
• Professionalitzar la burocràcia: Millorar el coneixement tècnic del Congrés per reduir la seva dependència dels lobbistes.
• Canviar la seu de les decisions: Moure les competències des d'institucions fàcilment capturables cap a entorns més transparents i competitius.

PS. Qui fa més vacances?

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (15)

Capitalismo de amiguetes

 El llibre "Capitalismo de amiguetes" (2024), escrit pel periodista econòmic Carlos Sánchez, és un relat periodístic i històric que investiga com les elits econòmiques espanyoles han manipulat el poder polític per al seu benefici particular des del segle XIX fins a l'actualitat. La tesi central de l'obra és que el "capitalisme d'amiguets" —basat en el clientelisme, la picaresca i la falta de competència— és la veritable arrel del retard econòmic històric d'Espanya.

A continuació es detalla el contingut del llibre segons les fonts proporcionades:

1. Els orígens del retard i la cultura de la renda

L'autor argumenta que Espanya va perdre el tren de la revolució industrial no per manca de recursos, sinó per un entramat polític-empresarial que preferia la protecció de l'Estat a la competència del mercat. Durant segles, l'economia ha estat dominada per rendistes i cacics que governaven a través d'un Estat feble, buscant sempre refugiar-se sota els "maternals faldons" dels ministres. Aquesta "captura del regulador" va permetre que unes poques minories extractives fessin prevaldre els seus interessos sobre els generals, fomentant l'aïllament internacional per protegir el mercat interior.

2. El caciquisme com a sistema fundacional

El llibre identifica el caciquisme de la Restauració com l'arquitectura institucional que va consagrar el sistema. Personatges com Germán Gamazo exemplifiquen aquesta figura: un "particular irresponsable" que controlava nomenaments judicials, administratius i polítics a la seva regió per afavorir els seus negocis, actuant com una "subcontractació de l'Estat" davant la seva debilitat. Aquesta cultura es va perpetuar mitjançant una endogàmia de les elits, on els matrimonis de conveniència entre la noblesa rendista i la nova burgesia forjaven pactes de sang per perpetuar el poder.

3. La creació de l'"Aristocràcia Bancària"

Un dels pilars del sistema va ser la Ley de Ordenación Bancaria de 1921, impulsada per Francesc Cambó. Aquesta llei va posar la regulació bancària en mans d'un organisme privat, el Consejo Superior Bancario, consagrant un oligopoli bancari que va durar fins al 1994. El llibre destaca com la banca espanyola ha estat històricament una barreja d'interessos públics i privats, amb consells d'administració farcits de títols nobiliaris i polítics en actiu.

4. El franquisme: De l'autarquia al "desenvolupisme"

L'autor analitza com el règim de Franco va ser una continuació lògica d'aquests mals històrics.

• L'etapa autàrquica: Dirigida per Juan Antonio Suanzes i l'INI, va intentar un nacionalisme econòmic extrem que va portar el país al col·lapse.
• L'"Amic Americà": Els pactes de 1953 amb els EUA van salvar el règim a canvi de bases militars i la introducció de multinacionals com Coca-Cola, que va actuar com a "ambaixadora" del nou capitalisme.
• Els Tecnòcrates: Miembros de l'Opus Dei com López Rodó o Ullastres van pilotar el Plan de Estabilización de 1959, que va obrir l'economia però mantenint el control de les elits afins.

5. Lobbies estratègics: Elèctrics i Enginyers

El llibre dedica espais crítics a sectors clau que han operat com poders fàctics:

• Sector Elèctric: Controlat per figures com José María de Oriol, va aconseguir mantenir el seu caràcter privat sota la dictadura però amb tarifes fixades per l'Estat, utilitzant el lobby UNESA per dictar les normes al mateix Govern.
• Enginyers de Camins: Sánchez els descriu com un col·lectiu amb una capacitat d'influència immensa sobre les obres públiques faraòniques, des de la Restauració fins a figures modernes com Florentino Pérez o Villar Mir.

6. La disputa territorial: Madrid vs. Barcelona

L'obra explora la tensió històrica entre el poder polític de Madrid i el poder industrial de Catalunya i el País Basc. Es descriu com les elits perifèriques (liderades per figures com Cambó o, més tard, Durán Farell) van utilitzar la seva influència a les Corts de Madrid per obtenir aranzels i protecció per a les seves indústries. Actualment, però, el procés de terciarització i les "economies d'aglomeració" han convertit Madrid en el centre on es refugien els grups de pressió a causa de la hiperregulació de l'Estat.

Conclusió: L'"Imperi Anònim"

El llibre conclou que Espanya segueix sent un país on la regulació és tan densa que obliga les empreses a estar "molt a prop del poder" per sobreviure. Aquesta cultura del favor i del tràfic d'influències s'ha tornat més subtil però no ha desaparegut, creant una corrupció sistèmica on el gran perdedor sempre és el consumidor.

La sincera veritat sobre la mentida

The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves 

Ara que precisament s'ha conegut la gran maniobra de captura del legislador a canvi de diners, és oportú referir-nos a la manca d'honestedat i us proposo un llibre que acaba de sortir.

El llibre "The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves" de Dan Ariely explora les complexitats de la deshonestedat humana, anant més enllà del model tradicional de la delinqüència racional i introduint la "teoria del factor d'ajust" ("fudge factor theory").

A continuació, es detalla un resum complet del llibre amb IA:

1. La Crítica al Model Simple de Crim Racional (SMORC) El llibre comença qüestionant el Model Simple de Crim Racional (SMORC) de Gary Becker, que postula que les persones decideixen cometre delictes basant-se en una anàlisi racional de costos i beneficis: s'avalua el guany potencial, la probabilitat de ser atrapat i la severitat del càstig.

• Insuficiència del SMORC: L'autor argumenta que el SMORC és "simple" i "intuïtivament atractiu", però "imprecís o incomplet" per descriure el comportament humà real. Les implicacions del SMORC en un món purament racional (SMORCworld) són irrealistes, ja que implicarien una desconfiança constant i una dependència exclusiva de contractes legals per a cada interacció.
• Evidència experimental contra el SMORC:
  • Quantitat de diners: Els experiments amb la "tasca de la matriu" (on els participants resolen problemes matemàtics i reporten els seus resultats) van mostrar que la quantitat de diners que es podia guanyar per resposta correcta no augmentava significativament el nivell de trampes. Les persones només "falsificaven" la seva puntuació en una petita mesura (dues matrius addicionals de mitjana), independentment de si la recompensa era de 25 cèntims o 10 dòlars.
  • Probabilitat de ser atrapat: De manera similar, la probabilitat de ser atrapat (e.g., triturant la meitat del full vs. el full sencer, o auto-pagant-se d'una pila de diners) tampoc va tenir una influència substancial en la quantitat de trampes. Fins i tot quan un experimentador cec supervisava, els participants no van fer més trampes.
  • No voler destacar: Les trampes tampoc van ser impulsades per la por de destacar (e.g., reclamant una puntuació més alta quan se'ls deia que la mitjana era més alta).

2. La Teoria del Factor d'Ajust ("Fudge Factor Theory") Aquesta teoria és la premissa central del llibre.

• Mecanisme: El comportament humà està impulsat per dues motivacions oposades:
  • Motivació egoista/financera: El desig de beneficiar-se de les trampes i obtenir tants diners com sigui possible.
  • Motivació psicològica/autoimatge: El desig de veure's a si mateix com una persona honesta i honorable.
• Flexibilitat Cognitiva: La clau és la "sorprenent flexibilitat cognitiva" que permet a les persones trobar un equilibri. Mentre només es facin "petites trampes", es poden obtenir beneficis sense danyar la pròpia autoimatge. Aquest procés s'anomena racionalització.
• La Línia de l'Honestedat: Tothom busca contínuament la línia on pot beneficiar-se de la deshonestedat sense qüestionar la seva pròpia moralitat, com l'exemple de la deducció d'impostos o les despeses de viatge. Es pot fer "trampa fins al nivell que ens permeti mantenir la nostra autoimatge com a individus raonablement honestos".

3. Forces que Influeixen en la Deshonestedat

El llibre explora diverses forces "irracionals" que afecten la deshonestedat:

• Distància dels diners:

  • Objectes no monetaris: Les persones són més propenses a fer trampes quan l'objecte de la deshonestedat no és diners en efectiu (e.g., agafar llapis de l'oficina vs. agafar diners de la caixa petita).
  • Fitxes ("Tokens"): En un experiment, els participants que feien trampes per obtenir fitxes que després es canviaven per diners van fer el doble de trampes que els que feien trampes directament per diners.
  • Implicacions per a la societat sense efectiu: Una societat cada cop més sense efectiu pot fer que la nostra brúixola moral llisqui.
  • Hores facturables sobredimensionades: Les empreses sovint s'aprofiten d'aquesta distància dels diners, com en el cas dels consultors que sobredimensionen les hores facturables, ja que l'acte és diverses vegades eliminat dels diners reals.

• Recordatoris morals:

  • Deu Manaments / Bíblia: El simple acte d'intentar recordar els Deu Manaments, o jurar sobre una Bíblia (fins i tot per ateus), va eliminar completament les trampes en els experiments.
  • Codis d'honor: Signar un codi d'honor abans de fer una tasca va reduir les trampes a zero, fins i tot en universitats que no tenen un codi d'honor formal. Tanmateix, l'efecte és temporal i no crea un canvi cultural a llarg termini.
  • Signar primer: Quan els participants van signar un formulari fiscal o d'assegurança a la part superior (abans d'omplir-lo) en lloc de la part inferior (després d'omplir-lo), les trampes es van reduir significativament (e.g., els impostos i els quilometratges reportats van ser més honestos).

• Ego Depleció (Fatiga Mental):

  • Recurs limitat: La voluntat i el control d'un mateix són un "múscul" limitat que es pot esgotar amb l'ús repetit.
  • Augment de la deshonestedat: Quan la gent està mentalment esgotada (e.g., per una tasca cognitiva difícil, com escriure sense certes lletres), és més probable que faci trampes.
  • Evitar la temptació: La depleció també fa que les persones siguin més propenses a escollir situacions temptadores, patint un "doble cop".
  • Exemples de la vida quotidiana: Explica per què la gent sucumbeix a la temptació de menjar poc saludable quan està cansada o estressada, o per què els estudiants poden mentir sobre "àvies mortes" abans dels exàmens finals.

• Productes falsificats i auto-senyalització:

  • L'efecte en l'autoimatge: Utilitzar productes falsificats (e.g., ulleres de sol falses) fa que les persones se sentin menys legítimes i menys honestes en la seva autoimatge.
  • Augment de les trampes: Les persones que creien que portaven ulleres de sol falses van fer significativament més trampes en la tasca de la matriu que les que portaven ulleres autèntiques o sense informació sobre la seva autenticitat. Portar un producte genuí no va augmentar l'honestedat.
  • L'efecte "què dimonis" ("what-the-hell effect"): Un petit acte de deshonestedat (com trencar una dieta amb una mossegada de pastís o fer una petita trampa) pot portar a abandonar completament les restriccions morals i a fer trampes de manera més generalitzada. Els que portaven falsificacions van mostrar una tendència molt més gran a aquest efecte.
  • Sospita dels altres: Portar productes falsificats també fa que les persones siguin més sospitoses de la deshonestedat dels altres.
  • Conseqüències a llarg termini: Les trampes aparentment innocues (com les credencials acadèmiques falses) poden portar a una moralitat més laxa i a més trampes en altres àmbits.

• Autoengany ("Cheating Ourselves"):

  • Creure les nostres pròpies mentides: Les persones tenen una gran capacitat per mentir-se a si mateixes, especialment quan això manté una autoimatge positiva. Això es veu en la tendència a exagerar els resultats en proves i a creure que el rendiment inflat és un reflex de la veritable habilitat.
  • "Ja ho sabia": La tendència a creure que "ja ho sabíem tot" després de conèixer un resultat s'explica per la capacitat del cervell d'interpretar els esdeveniments per crear una narrativa coherent.
  • Certificats i assoliments falsos: Els recordatoris físics d'assoliments falsos (e.g., diplomes) poden reforçar la creença en la pròpia capacitat exagerada.
  • Reducció de l'autoengany: Fer que l'acte de fer trampes sigui més evident i intencional (e.g., fent clic a un botó per revelar respostes en una pantalla) pot reduir les tendències d'autoengany.
  • Beneficis i desavantatges: L'autoengany pot augmentar el benestar i la persistència, però també pot portar a males decisions i decepcions quan la realitat s'imposa.
  • Mentides pietoses ("White Lies"): Les mentides pietoses per beneficiar els altres (e.g., dir a un marit que no sembla gras, o a un pacient que el dolor no serà terrible) estan justificades en algunes circumstàncies, ja que poden reduir l'angoixa i protegir la salut.

• Creativitat:

  • Narrativa i racionalització: Les persones són narradores per naturalesa; el costat esquerre del cervell crea narratives per a les nostres accions, fins i tot quan les explicacions són febles. Aquesta capacitat ajuda a racionalitzar la deshonestedat.
  • Més creativitat, més deshonestedat: Els estudis van demostrar que les persones amb més puntuacions en mesures de creativitat tendien a tenir nivells més alts de deshonestedat, especialment en situacions ambigües on hi havia més espai per a la justificació. La intel·ligència, en canvi, no es va correlacionar amb la deshonestedat.
  • "Priming" creatiu: Induir un estat mental més creatiu (mitjançant tasques de frases desordenades) va fer que els participants fessin més trampes.
  • Deshonestedat professional: Els departaments en agències de publicitat que requerien més creativitat (dissenyadors, redactors) també mostraven una major "flexibilitat moral".
  • El costat fosc de la creativitat: La creativitat, tot i ser vital per al progrés, també permet trobar maneres originals de saltar-se les normes i justificar accions egoistes.

• La Venjança i la Irritació:

  • "No t'enfadis, desquita't": Quan la gent se sent irritada o tractada injustament (e.g., per un mal servei), és més fàcil justificar el seu comportament immoral com a una forma de retribució o "restaurar el karma".

• La Deshonestedat com a Infecció (Contagi Social):

  • Un exemple contagiós: Observar algú del propi grup social fent trampes de manera flagrant pot augmentar significativament la deshonestedat dels altres.
  • Norma social: Quan un membre del nostre grup social fa trampes, assenyala que aquest comportament és socialment acceptable, redefinint els nostres propis límits morals.
  • Forasters vs. membres del grup: Si el tramposo és un "foraster" (e.g., d'una universitat rival), l'efecte de contagi disminueix o s'inverteix, ja que la gent vol distanciar-se d'aquest grup "menys moral".
  • Teoria de les Finestres Trencades: La lògica suggereix que abordar les petites infraccions immediatament pot evitar que la deshonestedat s'estengui i s'institucionalitzi.
  • Contagi positiu: Publicitar actes d'honestedat també pot tenir un impacte positiu en la moral social.

• Trampes Col·laboratives:

  • "Dos caps no són necessàriament millors que un": Treballar en grup, tot i tenir avantatges, pot augmentar la deshonestedat.
  • Trampes altruistes: Les persones són més deshonestes quan saben que les seves accions beneficiaran els seus companys d'equip, fins i tot si són estranys, demostrant una "debilitat per les trampes altruistes". Si només els altres es beneficien, la racionalització és encara més fàcil.
  • Monitorització: La supervisió directa pot eliminar completament les trampes en entorns de grup.
  • Interacció social vs. supervisió: Quan la interacció social s'afegeix a l'entorn de grup (permetent la socialització), l'efecte de les trampes altruistes supera l'efecte de la supervisió.
  • Relacions a llarg termini: Contrari a la intuïció, les relacions més llargues amb proveïdors de serveis (metges, dentistes) poden portar-los a recomanar serveis que beneficien els seus propis interessos econòmics, ja que se senten més "còmodes" amb el temps.

4. Conclusió: Un Final Semi-optimista

• La majoria de la gent no fa prou trampes!: El llibre conclou que, des d'una perspectiva purament racional (SMORC), els humans "no fan prou trampes". La majoria de la gent resisteix innombrables oportunitats de fer trampes cada dia.
• L'amenaça dels "petits tramposos": Pocs individus fan trampes de manera màxima ("tramposos agressius"), però moltes persones honestes fan trampes una mica aquí i allà (e.g., inflant despeses, exagerant pèrdues en assegurances). Aquestes petites i ubiques formes de deshonestedat sumen molt més en pèrdues globals que els actes flagrants.
• Diferències culturals: Els experiments interculturals van mostrar nivells similars de deshonestedat bàsica en diversos països (EUA, Israel, Xina, Itàlia, Turquia, Canadà, Anglaterra). Tanmateix, les diferències en la corrupció a nivell de societat suggereixen que el context cultural pot fer que certes activitats entrin o surtin del domini moral, i canviar la magnitud del factor d'ajust acceptable. Els banquers van fer el doble de trampes que els polítics júnior en un estudi concret.
• El camí a seguir: Per frenar la deshonestedat, cal entendre les forces psicològiques que la impulsen, en lloc de confiar només en l'augment de la vigilància i el càstig. Els recordatoris morals, evitar conflictes d'interessos, gestionar la depleció i combatre el contagi social són claus.
• Rituals de reinici ("Resetting rituals"): Rituales com la confessió, Yom Kippur o les resolucions de Cap d'Any poden ajudar a "reiniciar" la brúixola moral i revertir l'efecte "què dimonis". El càstig auto-infligit (e.g., xocs elèctrics suaus en experiments) també es va correlacionar amb el desig de neteja després de sentir culpa. Aquests mecanismes, inclosa l'atribució de responsabilitat, poden restaurar l'honestedat.
• Esperança: El llibre conclou amb un to optimista, suggerint que, tot i que som propensos a la deshonestedat, la comprensió de les nostres irracionalitats ens permet dissenyar millors estructures i entorns per fomentar el comportament ètic.

PS. Sobre captura del regulador

PS. I el documental que encara no podem veure per aquí.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (9)

Extractive Capitalism: How Commodities and Cronyism Drive the Global Economy 

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Extractive Capitalism: How Commodities and Cronyism Drive the Global Economy" de Laleh Khalili és una exploració detallada i crítica de com la producció i el comerç de matèries primeres fonamentals, com el petroli i la sorra, impulsen l'economia global, generant alhora vastes desigualtats i devastació ambiental. Dedicat a la seva família, l'obra es proposa desvelar les capes de secretisme que envolten aquestes indústries globals.

L'autora, Laleh Khalili, professora d'Estudis del Golf i amb experiència com a consultora i enginyera, aporta una perspectiva que connecta la geopolítica amb la vida quotidiana, l'economia material amb les finances abstractes. El seu pare era geòleg del petroli a l'Iran, un país amb una història profunda amb el petroli, i ella mateixa va estudiar enginyeria química, obtenint una visió de primera mà de la indústria.

El fil conductor del llibre és la idea que el capitalisme modern té les seves arrels profundes en el colonialisme, la despossessió de terres indígenes, l'esclavitud, i l'explotació de recursos i mà d'obra. Les corporacions multinacionals, que van ser eines inicials de control colonial, continuen sent el cor de les indústries extractives avui dia.

El llibre s'estructura al voltant de diversos capítols, cadascun explorant una faceta diferent del capitalisme extractiu:

• El Món del Petroli (Shipping Oil, A World Built on Sand and Oil, We Blitzed It):
  • El petroli ha estat el motor de l'expansió econòmica i militar d'imperis, des del Regne Unit fins als Estats Units. Les grans companyies petrolieres nord-americanes i britàniques, conegudes com les "Set Germanes" (Anglo-Iranian Oil Company/BP, Gulf Oil, Standard Oil of California/Chevron, Standard Oil of New Jersey/Exxon, Standard Oil of New York/Mobil, Shell i Texaco), van construir un càrtel que controlava la indústria petroliera amb el suport dels governs.
  • Aquest control va permetre que el petroli s'extreigués, transportés, refinés i vengués a preus elevats, generant productes com plàstics, combustible per a vehicles i forces militars, estandarditzant les pràctiques empresarials a favor dels països poderosos.
  • La lluita per la sobirania dels recursos per part de les nacions descolonitzades, com la nacionalització del petroli a l'Iran per Mohammad Mosaddegh el 1951, va ser un "transfer no violent de riquesa global" significatiu. Figures com Abdullah Turayqi (el "Xeic Roig"), cofundador de l'OPEC, van somiar amb un petroli com a bé públic i una redistribució dels ingressos. No obstant això, aquesta visió es va veure frustrada en gran part, i la nacionalització del petroli sovint ha beneficiat a les elits governants dels estats productors, reproduint relacions polítiques colonials a escala regional.
  • La financialització del comerç de petroli, amb la introducció de contractes de futurs i opcions, ha permès als especuladors obtenir beneficis massius, fins i tot quan els preus del petroli cauen per sota de zero, com va passar durant la pandèmia de COVID-19. Els Estats Units s'han consolidat com el productor i consumidor de petroli més gran del món, en part gràcies al fracking, que també té un impacte devastador en els ecosistemes i les comunitats indígenes.
• La Sorra com a Mercaderia (A World Built on Sand and Oil):
  • La sorra és el segon recurs natural més consumit al món per volum després de l'aigua, essencial per al formigó, el vidre i l'electrònica. Tot i ser abundant, la seva extracció i comerç també són una font de desigualtats globals i espoliació ecològica.
  • La demanda de sorra s'ha disparat amb la urbanització i l'expansió de la indústria electrònica, i la sorra utilitzada en el fracking té característiques molt específiques.
  • El comerç il·legal de sorra és rampant, destruint ecosistemes costaners i fluvials, i posant en perill la vida d'activistes locals.
• Logística i Transport Marítim (Shipping Oil, Agent Untraceable, Owner Not Responding):
  • Les complexes infraestructures logístiques i de transport, particularment en el petroli, han estat controlades històricament per les grans companyies petrolieres.
  • La pandèmia de COVID-19 va revelar la vulnerabilitat d'aquestes cadenes de subministrament, amb vaixells tancats als ports per la caiguda de la demanda i la fluctuació dels preus del petroli.
  • El llibre posa el focus en les condicions laborals precàries dels mariners, molts dels quals són abandonats en vaixells sense combustible, electricitat ni aigua, especialment en vaixells amb "banderes de conveniència" (registrats en països amb regulacions laborals i ambientals laxes). Es narra el cas de Muhammad Aisha, retingut sol en un vaixell durant gairebé quatre anys.
  • La indústria de les assegurances, concentrada en entitats com Lloyd's de Londres, té una història vinculada a l'esclavitud i ara facilita el comerç global sense escrutini, incloent fraus i ocultació de responsabilitats.
• Les Elits i la Ostentació (Showing Off: Superyachts):
  • En contrast amb l'explotació laboral, el llibre destaca la luxosa vida dels bilionaris i oligarques que es beneficien de les laxes regulacions, exemplificada pels superiots.
  • Aquests iots són símbols d'extrema riquesa i desigualtat, amb costos astronòmics de manteniment i una tripulació que sovint treballa en condicions precàries. La pandèmia va augmentar les vendes de superiots, ja que els rics buscaven escapar del confinament al mar.
  • L'ús de complexos sistemes de shell companies en paradisos fiscals permet ocultar la propietat i evitar l'escrutini fiscal i regulador. Aquesta elit també busca escapar de la regulació i la "plebs" a través d'illes privades, jets privats i fins i tot projectes de colonització espacial.
• Guanos a Armes: Les Illes Chagos (Guano to Guns: The Chagos Islands):
  • Les illes han estat històricament desitjables per les potències marítimes tant pels seus recursos (com el guano i la copra) com per la seva utilitat estratègica militar.
  • El cas de les Illes Chagos, desposseïdes de Maurici per crear la British Indian Ocean Territory (BIOT) i la base militar nord-americana de Diego Garcia, és un exemple flagrant de colonialisme continuat i expulsió de la població indígena en nom de l'interès estratègic.
  • Diego Garcia s'ha utilitzat com a centre d'operacions en la "Guerra contra el Terror", incloent-hi la detenció i tortura de presoners.
• Generals i Lideratge Corporatiu (Stupid Questions: Generals and Corporate Leadership):
  • El llibre critica la fusió entre el poder militar i el capitalisme extractiu, especialment la transició d'antics oficials de les Forces Especials dels EUA a càrrecs lucratius en empreses de consultoria i consells d'administració.
  • Aquesta tendència es reflecteix en la publicació de manuals d'autoajuda empresarial escrits per ex-generals com Stanley McChrystal, que presenten les tàctiques militars com a models per a l'èxit corporatiu, sovint amb un discurs que dissimula la violència i l'explotació.
  • Aquestes connexions també faciliten contractes lucratius amb el govern, fins i tot quan els resultats són qüestionables.
• Consultoria de Gestió (Management Consulting: In Clover):
  • Les grans firmes de consultoria, com McKinsey, KPMG i Deloitte, són "engranatges crucials" del capitalisme extractiu.
  • Són acusades de facilitar la "captura de l'estat" (com en el cas dels Gupta a Sud-àfrica), reduir els costos laborals, desmantellar proteccions al consumidor i organismes reguladors, i saquejar institucions públiques.
  • La seva "teologia del capital" prioritza el benefici, la substitució de treballadors per màquines, i un enfocament en la "eficiència" que sovint condueix a l'explotació i la pèrdua de llocs de treball. Han obtingut beneficis massius de contractes governamentals durant crisis com la pandèmia de COVID-19.
  • A l'estranger, han col·laborat amb règims repressius, com el de Mohammed bin Salman a l'Aràbia Saudita, per a projectes de "visió" que prometen futuristes ciutats ("Neom") però que es basen en l'expropiació de terres i l'explotació de treballadors migrants.
• Capital "Woke" i Polítiques de Desenvolupament (Woke Capital: Private Equity and Developmental Politics):
  • El llibre analitza el concepte de "capital woke" i inversors ESG, que sovint són criticats per la dreta, però que, en realitat, perpetuen l'acumulació de capital a través de noves formes.
  • S'examina el cas d'Arif Naqvi i la seva empresa de capital privat Abraaj, que va operar en "mercats emergents" amb la pretensió d'un "impacte inversor". Tot i les seves connexions amb figures globals, la seva història va acabar en frau i la fallida dels projectes promesos.
  • La "indústria del desenvolupament" des del segle XX ha estat un vehicle per a l'extracció de recursos i el control econòmic de les antigues colònies per part de les potències occidentals. Aquestes polítiques, amb la seva insistència en el "creixement" i la inversió estrangera, sovint soscaven la sobirania local i l'equitat.
• Iniciativa de la Franja i la Ruta i els seus Rivals (Growing Pains: Belt and Road Initiative and Its Rivals):
  • El llibre explora la Iniciativa de la Franja i la Ruta de la Xina com una nova manifestació d'influència global, contrastant amb els models colonials europeus i els programes de desenvolupament nord-americans.
  • Tot i que prometen infraestructures molt necessàries, els projectes de la BRI també generen preocupacions sobre el "parany del deute", la falta de transparència, l'explotació laboral i les conseqüències geopolítiques, incloent l'ús de seguretat privada per protegir els interessos de les empreses xineses.
  • La competència entre la Xina i els Estats Units per la influència global és evident en iniciatives rivals com I2U2 i l'Indian Middle East Economic Corridor, que busquen connectar l'Índia, Israel, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units en una aliança econòmica i militar.
• El Món Crema: El Canvi Climàtic i els Atacs al Mar Roig (Fiddling While the World Burns, The World Burns):
  • Les conferències climàtiques (COP) són presentades com a escenaris on el "capital verd" i els lobbies dels combustibles fòssils perpetuen un enfocament que evita canvis reals en la producció i el consum. Es promouen tecnologies no provades com la captura de carboni, i es parla de "transició justa" mentre l'extracció continua.
  • L'atac dels Huthis als vaixells al Mar Roig, en suport als palestins, és un exemple recent de com els conflictes geopolítics i els interessos econòmics (com la indústria del transport marítim i del petroli) s'entrellacen i tenen conseqüències globals, afectant les cadenes de subministrament i els preus de les assegurances.

En resum, el llibre de Khalili argumenta que el capitalisme extractiu és un sistema global i interdependent, arrelat en la història colonial i perpetuat per corporacions, governs i elits, que explota la mà d'obra i els recursos naturals, genera desigualtat massiva i impulsa la devastació ambiental, alhora que molts dels seus mecanismes operen darrere de capes de secretisme i complexitat financera i logística. La "prescripció" de Turayqi d'un petroli com a bé públic i una distribució equitativa dels beneficis dista molt de la realitat actual.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (17)

Muertes por desesperación y el futuro del capitalismo 

L'obra "Muertes por desesperación y el futuro del capitalismo" (2020), d'Anne Case i Angus Deaton, analitza la crisi de mortalitat que afecta la classe treballadora blanca als Estats Units, provocada pel suicidi, les sobredosis de droga i l'alcoholisme. Els autors sostenen que aquestes morts són el símptoma d'un sistema econòmic i social que ha deixat de funcionar per a la majoria de la població sense estudis universitaris.

Introducció: Mort a la tarda

El llibre neix de la descoberta que, mentre la salut dels estatunidencs més grans millorava, la dels blancs de mitjana edat empitjorava, amb un augment de les taxes de mortalitat total. Els autors identifiquen tres causes autoinfligides: suïcidi, sobredosi de droga i malaltia hepàtica alcohòlica, que anomenen conjuntament "muertes por desesperación". El marcador clau d'aquest risc és no tenir una llicenciatura universitària de quatre anys.

---

Primera Part: El passat com a pròleg

• Capítol 1: La calma abans de la tempesta: El segle XX va ser un període de progrés sanitari i econòmic sense precedents, amb un descens constant de la mortalitat i un creixement compartit de la riquesa, especialment en els trenta anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Es va consolidar la "aristocràcia obrera", amb bons treballs per a qui només tenia el títol de secundària.
• Capítol 2: Les coses es desmoronen: A partir de l'any 2000, la mortalitat en la mitjana edat als EUA va començar a pujar, allunyant-se del patró de descens que continuava en altres països rics. Entre 2014 i 2017, l'esperança de vida als EUA va caure durant tres anys consecutius, un fet inèdit des de la grip espanyola de 1918.
• Capítol 3: Morts per desesperació: Els autors vinculen les tres causes de mort amb una gran infelicitat vital. A més de les morts per desesperació, la ralentització dels avenços contra les malalties cardíaques (deguda en part a l'obesitat i el tabaquisme) també ha contribuït al repunt de la mortalitat.

---

Segona Part: L'anatomia del camp de batalla

• Capítol 4: La vida i la mort de qui té més (i menys) estudis: La llicenciatura universitària divideix el país entre guanyadors i perdedors. La prima salarial dels universitaris s'ha duplicat des dels anys 70, mentre que els que no tenen títol pateixen més dolor, pitjor salut mental i més inestabilitat familiar. Cada nova cohorte de blancs sense estudis té un risc més alt de morir que l'anterior.
• Capítol 5: Morts negres i blanques: Històricament, els afroamericans han mort més joves que els blancs a causa de la discriminació, però la seva taxa de mortalitat ha baixat ràpidament mentre la dels blancs de classe treballadora pujava. El que els passa als blancs avui té paral·lelismes amb la crisi de desindustrialització i drogues que va patir la comunitat negra als anys 70 i 80.
• Capítol 6: La salut dels vius: La gent no només mor, sinó que els vius declaren pitjor salut física i mental. Ha augmentat dràsticament la fracció de blancs en edat de treballar que declaren ser incapaços de treballar per motius de salut.
• Capítol 7: La desgràcia i el misteri del dolor: Els EUA pateixen una epidèmia de dolor crònic, especialment entre els qui tenen menys estudis. Paradoxalment, la gent de mitjana edat declara avui més dolor que la gent gran.
• Capítol 8: Suïcidi, drogues i alcohol: Les taxes estatunidenques de suïcidi són una excepció global, ja que a la resta del món cauen. L'addicció s'analitza com una "presó" on els panys són a dins, vinculada a l'aïllament social i la pèrdua de sentit vital.
• Capítol 9: Opioides: Els autors narren com les farmacèutiques, com Purdue Pharma, van inundar el país amb medicaments addictius sota la falsa premissa que eren segurs. El sistema regulador (FDA) i el Congrés van fallar a l'hora de protegir la ciutadania, prioritzant el benefici corporatiu.

---

Tercera Part: Què té a veure l'economia amb això?

• Capítol 10: Pistes falses: la pobresa, els ingressos i la Gran Recessió: Argumenten que la pobresa o la crisi de 2008 no són les causes directes, ja que les morts per desesperació van començar abans i no han seguit els cicles econòmics. La desigualtat és un símptoma d'un problema més profund de poder i política.
• Capítol 11: Apartar-se del treball: El salari real dels homes sense llicenciatura s'ha estancat o ha caigut durant 50 anys. El treball ha deixat de ser una font d'orgull i pertinença, amb l'augment de la subcontractació i la pèrdua de poder dels sindicats.
• Capítol 12: Les bretxes creixents a la llar: La descomposició del mercat laboral ha destruït la família de classe treballadora. Han caigut les taxes de matrimoni i han augmentat els fills nascuts fora del matrimoni i la convivència inestable. També hi ha hagut un allunyament de la religió organitzada.

---

Quarta Part: Per què el capitalisme està fallant a tanta gent?

• Capítol 13: Com la sanitat estatunidenca està destruint vides: Els EUA gasten el 18% del seu PIB en sanitat (molt més que qualsevol altre país) amb resultats pèssims. L'alt cost del sistema actua com un "càncer" que es menja els salaris, destrueix llocs de treball i buida els pressupostos públics per a educació i infraestructures.
• Capítol 14: Capitalisme, immigrants, robots i la Xina: La globalització i l'automatització han perjudicat la classe treballadora, però els autors culpen especialment la feble xarxa de seguretat dels EUA i el seu sistema sanitari per no haver mitigat aquests efectes. L'immigració no es considera una causa principal del declivi salarial a llarg termini.
• Capítol 15: Empreses, consumidors i treballadors: El poder polític i de mercat s'ha desplaçat del treball al capital. L'augment de la concentració empresarial permet apujar preus i abaixar salaris, mentre que el lobby a Washington assegura protecció política per als rics, en una mena de "redistribució del sheriff de Nottingham" (dels pobres als rics).
• Capítol 16: Què fer?: Els autors es mostren optimistes i no volen abolir el capitalisme, sinó reorientar-lo. Proposen reformar el sistema sanitari per controlar costos, augmentar modestament el salari mínim, limitar la "captura de rendes" (beneficis obtinguts per favoritisme polític) i fer les lleis antimonopoli més estrictes.

Pharma, big pharma (66)

Pharmageddon 

El llibre «Pharmageddon», escrit pel psiquiatre i acadèmic David Healy, és una crítica profunda i documentada a la transformació de la medicina moderna en un mercat de productes de salut on el capitalisme corporatiu ha eclipsat l'acte de cura personalitzada. El terme que dóna títol al llibre descriu un escenari on, tot i que individualment ens beneficiem de medicaments meravellosos, col·lectivament estem perdent el sentit de la salut i la capacitat de cuidar-nos els uns als altres a causa de la manipulació de la ciència i la regulació.

A continuació es detalla un resum exhaustiu estructurat segons les tesis i capítols de l'obra:

1. La degradació de la medicina: del cura a la gestió de riscos

Healy comença contrastant la medicina de principis del segle XX, basada en la relació humana i el judici clínic (exemplificada pels doctors Cabot i Worcester), amb l'actual «fast healthcare» o medicina ràpida.

• La pèrdua de la cura: Antigament, el metge observava canvis físics i coneixia la història personal del pacient; avui dia, els metges passen més temps mirant pantalles d'ordinador que els pacients, convertint-se en mers conductes per a la medicació segons guies estandarditzades.
• Vendre malalties en lloc de cures: Les farmacèutiques han passat de produir medicaments per a malalties mortals imminents a centrar-se en la gestió de malalties cròniques en persones sanes, sovint creant el que l'autor anomena «trastorns per deficiència de fàrmacs» mitjançant l'ajust de «números» (colesterol, pressió arterial, densitat òssia).

2. La captura de la ciència: Medicina Basada en l'Evidència (EBM)

Un dels punts més crítics del llibre és com la indústria ha subvertit els mecanismes dissenyats per controlar-la.

• El miratge dels assajos clínics: Els assajos controlats aleatoris (RCT), que havien de servir per descartar tractaments ineficaços, ara s'utilitzen per turbo-vendre fàrmacs amb beneficis marginals.
• La «hipnosi» de la significació estadística: Les empreses recluten milers de pacients perquè qualsevol diferència trivial en una escala de valoració o anàlisi de sang sigui «estadísticament significativa», mentre que s'ignoren els efectes secundaris greus o l'augment de la mortalitat argumentant que no tenen pes estadístic.
• Evidència-biaixada: L'EBM s'ha convertit en una eina per forçar els metges a seguir guies de tractament que invariablement recomanen els productes més nous i cars, encara que no siguin millors que els antics (com en el cas dels antipsicòtics i antidepressius).

3. La industrialització de les dades i el «ghostwriting»

Healy denuncia un sistema on la ciència ha deixat de ser pública i s'ha convertit en propietat corporativa.

• Segrest de dades: Les farmacèutiques posseeixen les dades brutes dels assajos i es neguen a fer-les públiques, fins i tot als acadèmics que signen els articles.
• Autors fantasma: Ben bé el 50% dels articles sobre fàrmacs en revistes de prestigi són escrits per agències de comunicació mèdica contractades per les empreses (ghostwriting). Aquests articles estan dissenyats per assegurar «nítxols de mercat» i amagar riscos.
• L'escàndol de l'Estudi 329: Healy utilitza l'estudi sobre el Paxil en nens com a exemple paradigmàtic: un estudi que va demostrar que el fàrmac no funcionava i que augmentava el risc de suïcidi va ser publicat per una revista mèdica com si fos un èxit de seguretat i eficàcia.

4. La «Gallina de Troia»: Patents i recepta mèdica

El llibre analitza canvis legals clau dels anys 60 (esmenes Kefauver-Harris) que van tenir conseqüències imprevistes.

• El privilegi de la recepta: Obligar a que certs fàrmacs només es puguin obtenir amb recepta va posar els metges (un grup sense formació en màrqueting) en el punt de mira de les maquinàries de venda més potents del planeta.
• Patents de producte: El canvi cap a patents de producte a nivell global ha permès la creació de blockbusters (medicaments que facturen més de mil milions de dòlars anuals), donant a les empreses un incentiu comercial per sobre de qualsevol consideració sobre el benestar del pacient.

5. La creació de mercats mitjançant el mesurament

Healy argumenta que les tecnologies de mesurament han canviat la nostra autopercepció.

• Reduccionisme informatiu: Tecnologies com les anàlisis de colesterol, els escàners de densitat òssia (DXA) o les escales de valoració psiquiàtrica (DSM) serveixen per patologitzar la població sana.
• El cas de l'osteoporosi i el colesterol: S'estableixen «normes» basades en la biologia de joves de 20 anys; sota aquests criteris, el 94% de la població adulta pot ser considerada «anormal» i candidata a prendre pastilles de per vida.

6. L'eclipsi de la cura i el fracàs de la regulació

El llibre culmina amb una crítica als sistemes de control.

• La FDA com a auditor, no científic: L'agència reguladora no fa ciència pròpia ni verifica totes les dades brutes; actua simplement com un auditor dels informes que preparen les mateixes empreses. A més, el sistema de taxes (PDUFA) fa que la indústria pagui el sou del regulador, creant conflictes d'interès sistèmics.
• La invisibilitat dels danys: Les lesions induïdes per fàrmacs són actualment la quarta causa de mort en entorns hospitalaris, però el sistema les fa invisibles etiquetant-les com a «anècdotes» no significatives estadísticament.
• El parany legal de la «preempció»: Les farmacèutiques han intentat utilitzar l'aprovació de la FDA com un escut legal per evitar ser demandades quan els seus productes causen danys, argumentant que el regulador federal té prioritat sobre les lleis estatals de seguretat.

Conclusions i propostes per al canvi

Healy acaba amb una crida a l'acció per rescatar la medicina de l'abisme:

1. Dades lliures: Exigir l'accés públic a totes les dades brutes dels assajos clínics abans de qualsevol publicació.
2. Revisió de patents: Reconsiderar les patents de producte per incentivar la innovació real en lloc de la creació de «blockbusters» innecessaris.
3. Independència dels metges: Formar els metges en màrqueting i restaurar el seu deure de denunciar danys sense por a represàlies.
4. Cura sobre producte: Tornar a una medicina que se centri en la persona i la seva situació particular, recordant que cada fàrmac és un verí que cal administrar amb una precaució extrema.

PS. MFN explicada a GCS