Un disbarat rere l'altre (44)

Us imagineu 158.045 persones esperant 172 dies de mitjana per una visita a un metge especialista? Doncs cliqueu al gràfic de sota,  a la Regió Metropolitana Nord i veureu el disbarat. Una irresponsabilitat i vergonya de les grosses, més del 10% de la població esperant, un camp i mig del Barça ple de gent esperant mig any per una visita. El problema no és tant sols esperar, és la incertesa que genera. El problema de veritat és que la malaltia no s'atura mig any, i per tant el problema de salut pot agreujar-se i en molts casos s'agreujarà i ningú és capaç d'explicar que ve motivat per la pèssima organització del sistema de salut (iatrogènia per omissió). 

Això no passa només a la Metropolitana Nord, és generalitzat i diferent segons el teu codi postal i segons l'especialitat. I és així perquè algú ho ha dissenyat així, no és per casualitat ni designi diví. Aquest algú es diu govern de tothom i de tota don.

Si voleu saber què passa amb les llistes d'espera on viviu, cliqueu al mapa. Per cert, tots aquells que s'omplen la boca de l'equitat d'accés al sistema públic, que mirin aquest gràfic a sota i callin per sempre (mentre no s'arregli). 

Mentrestant no passa res, ningú es despentina. O potser si i no ens n'adonem encara. Un dia petarà tot plegat, amb raó (que algú miri el que passa a l'ensenyament avui, per exemple).

PS. Deixo el link a la notícia , però mireu-ho ràpid perquè a Tele 3 poden treure aviat tot allò que no afavoreix al govern. D'això se'n diu ara controlar el relat.

PS. La llista de disbarats creix, i no es resol. Si voleu consultar-los tots, els trobareu aquí

PS. L'any 2012 vaig dir en relació a la qualitat que un ciutadà hauria de poder escollir sortir de la seva Regió Sanitària si considera que hi ha un altre servei millor. Doncs ara torno a dir el mateix. Tot ciutadà hauria de poder sortir de la presó que suposa estar en una Regió Sanitària congestionada on et fan esperar més temps de l'acceptable. Vaig dir:

 I aquí és on topem amb la "planificació soviètica" vigent al sector salut. Malgrat el mur de Berlin va caure i la Perestroika va passar fa dècades, pel fet de ser ciutadà algú sap millor que tu a quin hospital has d'anar. Ho planifica segons la geografia i determinats interessos no sempre coneguts. El ciutadà ha de callar i no pot decidir. En aquest sentit, algú no s'ha adonat encara que la capacitat d'escollir hospital és compatible amb un sistema finançat fiscalment.

Han passat els anys, la planificació soviètica segueix vigent i el partit bolxevic segueix ben viu.