La sincera veritat sobre la mentida

The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves 

Ara que precisament s'ha conegut la gran maniobra de captura del legislador a canvi de diners, és oportú referir-nos a la manca d'honestedat i us proposo un llibre que acaba de sortir.

El llibre "The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves" de Dan Ariely explora les complexitats de la deshonestedat humana, anant més enllà del model tradicional de la delinqüència racional i introduint la "teoria del factor d'ajust" ("fudge factor theory").

A continuació, es detalla un resum complet del llibre amb IA:

1. La Crítica al Model Simple de Crim Racional (SMORC) El llibre comença qüestionant el Model Simple de Crim Racional (SMORC) de Gary Becker, que postula que les persones decideixen cometre delictes basant-se en una anàlisi racional de costos i beneficis: s'avalua el guany potencial, la probabilitat de ser atrapat i la severitat del càstig.

• Insuficiència del SMORC: L'autor argumenta que el SMORC és "simple" i "intuïtivament atractiu", però "imprecís o incomplet" per descriure el comportament humà real. Les implicacions del SMORC en un món purament racional (SMORCworld) són irrealistes, ja que implicarien una desconfiança constant i una dependència exclusiva de contractes legals per a cada interacció.
• Evidència experimental contra el SMORC:
  • Quantitat de diners: Els experiments amb la "tasca de la matriu" (on els participants resolen problemes matemàtics i reporten els seus resultats) van mostrar que la quantitat de diners que es podia guanyar per resposta correcta no augmentava significativament el nivell de trampes. Les persones només "falsificaven" la seva puntuació en una petita mesura (dues matrius addicionals de mitjana), independentment de si la recompensa era de 25 cèntims o 10 dòlars.
  • Probabilitat de ser atrapat: De manera similar, la probabilitat de ser atrapat (e.g., triturant la meitat del full vs. el full sencer, o auto-pagant-se d'una pila de diners) tampoc va tenir una influència substancial en la quantitat de trampes. Fins i tot quan un experimentador cec supervisava, els participants no van fer més trampes.
  • No voler destacar: Les trampes tampoc van ser impulsades per la por de destacar (e.g., reclamant una puntuació més alta quan se'ls deia que la mitjana era més alta).

2. La Teoria del Factor d'Ajust ("Fudge Factor Theory") Aquesta teoria és la premissa central del llibre.

• Mecanisme: El comportament humà està impulsat per dues motivacions oposades:
  • Motivació egoista/financera: El desig de beneficiar-se de les trampes i obtenir tants diners com sigui possible.
  • Motivació psicològica/autoimatge: El desig de veure's a si mateix com una persona honesta i honorable.
• Flexibilitat Cognitiva: La clau és la "sorprenent flexibilitat cognitiva" que permet a les persones trobar un equilibri. Mentre només es facin "petites trampes", es poden obtenir beneficis sense danyar la pròpia autoimatge. Aquest procés s'anomena racionalització.
• La Línia de l'Honestedat: Tothom busca contínuament la línia on pot beneficiar-se de la deshonestedat sense qüestionar la seva pròpia moralitat, com l'exemple de la deducció d'impostos o les despeses de viatge. Es pot fer "trampa fins al nivell que ens permeti mantenir la nostra autoimatge com a individus raonablement honestos".

3. Forces que Influeixen en la Deshonestedat

El llibre explora diverses forces "irracionals" que afecten la deshonestedat:

• Distància dels diners:

  • Objectes no monetaris: Les persones són més propenses a fer trampes quan l'objecte de la deshonestedat no és diners en efectiu (e.g., agafar llapis de l'oficina vs. agafar diners de la caixa petita).
  • Fitxes ("Tokens"): En un experiment, els participants que feien trampes per obtenir fitxes que després es canviaven per diners van fer el doble de trampes que els que feien trampes directament per diners.
  • Implicacions per a la societat sense efectiu: Una societat cada cop més sense efectiu pot fer que la nostra brúixola moral llisqui.
  • Hores facturables sobredimensionades: Les empreses sovint s'aprofiten d'aquesta distància dels diners, com en el cas dels consultors que sobredimensionen les hores facturables, ja que l'acte és diverses vegades eliminat dels diners reals.

• Recordatoris morals:

  • Deu Manaments / Bíblia: El simple acte d'intentar recordar els Deu Manaments, o jurar sobre una Bíblia (fins i tot per ateus), va eliminar completament les trampes en els experiments.
  • Codis d'honor: Signar un codi d'honor abans de fer una tasca va reduir les trampes a zero, fins i tot en universitats que no tenen un codi d'honor formal. Tanmateix, l'efecte és temporal i no crea un canvi cultural a llarg termini.
  • Signar primer: Quan els participants van signar un formulari fiscal o d'assegurança a la part superior (abans d'omplir-lo) en lloc de la part inferior (després d'omplir-lo), les trampes es van reduir significativament (e.g., els impostos i els quilometratges reportats van ser més honestos).

• Ego Depleció (Fatiga Mental):

  • Recurs limitat: La voluntat i el control d'un mateix són un "múscul" limitat que es pot esgotar amb l'ús repetit.
  • Augment de la deshonestedat: Quan la gent està mentalment esgotada (e.g., per una tasca cognitiva difícil, com escriure sense certes lletres), és més probable que faci trampes.
  • Evitar la temptació: La depleció també fa que les persones siguin més propenses a escollir situacions temptadores, patint un "doble cop".
  • Exemples de la vida quotidiana: Explica per què la gent sucumbeix a la temptació de menjar poc saludable quan està cansada o estressada, o per què els estudiants poden mentir sobre "àvies mortes" abans dels exàmens finals.

• Productes falsificats i auto-senyalització:

  • L'efecte en l'autoimatge: Utilitzar productes falsificats (e.g., ulleres de sol falses) fa que les persones se sentin menys legítimes i menys honestes en la seva autoimatge.
  • Augment de les trampes: Les persones que creien que portaven ulleres de sol falses van fer significativament més trampes en la tasca de la matriu que les que portaven ulleres autèntiques o sense informació sobre la seva autenticitat. Portar un producte genuí no va augmentar l'honestedat.
  • L'efecte "què dimonis" ("what-the-hell effect"): Un petit acte de deshonestedat (com trencar una dieta amb una mossegada de pastís o fer una petita trampa) pot portar a abandonar completament les restriccions morals i a fer trampes de manera més generalitzada. Els que portaven falsificacions van mostrar una tendència molt més gran a aquest efecte.
  • Sospita dels altres: Portar productes falsificats també fa que les persones siguin més sospitoses de la deshonestedat dels altres.
  • Conseqüències a llarg termini: Les trampes aparentment innocues (com les credencials acadèmiques falses) poden portar a una moralitat més laxa i a més trampes en altres àmbits.

• Autoengany ("Cheating Ourselves"):

  • Creure les nostres pròpies mentides: Les persones tenen una gran capacitat per mentir-se a si mateixes, especialment quan això manté una autoimatge positiva. Això es veu en la tendència a exagerar els resultats en proves i a creure que el rendiment inflat és un reflex de la veritable habilitat.
  • "Ja ho sabia": La tendència a creure que "ja ho sabíem tot" després de conèixer un resultat s'explica per la capacitat del cervell d'interpretar els esdeveniments per crear una narrativa coherent.
  • Certificats i assoliments falsos: Els recordatoris físics d'assoliments falsos (e.g., diplomes) poden reforçar la creença en la pròpia capacitat exagerada.
  • Reducció de l'autoengany: Fer que l'acte de fer trampes sigui més evident i intencional (e.g., fent clic a un botó per revelar respostes en una pantalla) pot reduir les tendències d'autoengany.
  • Beneficis i desavantatges: L'autoengany pot augmentar el benestar i la persistència, però també pot portar a males decisions i decepcions quan la realitat s'imposa.
  • Mentides pietoses ("White Lies"): Les mentides pietoses per beneficiar els altres (e.g., dir a un marit que no sembla gras, o a un pacient que el dolor no serà terrible) estan justificades en algunes circumstàncies, ja que poden reduir l'angoixa i protegir la salut.

• Creativitat:

  • Narrativa i racionalització: Les persones són narradores per naturalesa; el costat esquerre del cervell crea narratives per a les nostres accions, fins i tot quan les explicacions són febles. Aquesta capacitat ajuda a racionalitzar la deshonestedat.
  • Més creativitat, més deshonestedat: Els estudis van demostrar que les persones amb més puntuacions en mesures de creativitat tendien a tenir nivells més alts de deshonestedat, especialment en situacions ambigües on hi havia més espai per a la justificació. La intel·ligència, en canvi, no es va correlacionar amb la deshonestedat.
  • "Priming" creatiu: Induir un estat mental més creatiu (mitjançant tasques de frases desordenades) va fer que els participants fessin més trampes.
  • Deshonestedat professional: Els departaments en agències de publicitat que requerien més creativitat (dissenyadors, redactors) també mostraven una major "flexibilitat moral".
  • El costat fosc de la creativitat: La creativitat, tot i ser vital per al progrés, també permet trobar maneres originals de saltar-se les normes i justificar accions egoistes.

• La Venjança i la Irritació:

  • "No t'enfadis, desquita't": Quan la gent se sent irritada o tractada injustament (e.g., per un mal servei), és més fàcil justificar el seu comportament immoral com a una forma de retribució o "restaurar el karma".

• La Deshonestedat com a Infecció (Contagi Social):

  • Un exemple contagiós: Observar algú del propi grup social fent trampes de manera flagrant pot augmentar significativament la deshonestedat dels altres.
  • Norma social: Quan un membre del nostre grup social fa trampes, assenyala que aquest comportament és socialment acceptable, redefinint els nostres propis límits morals.
  • Forasters vs. membres del grup: Si el tramposo és un "foraster" (e.g., d'una universitat rival), l'efecte de contagi disminueix o s'inverteix, ja que la gent vol distanciar-se d'aquest grup "menys moral".
  • Teoria de les Finestres Trencades: La lògica suggereix que abordar les petites infraccions immediatament pot evitar que la deshonestedat s'estengui i s'institucionalitzi.
  • Contagi positiu: Publicitar actes d'honestedat també pot tenir un impacte positiu en la moral social.

• Trampes Col·laboratives:

  • "Dos caps no són necessàriament millors que un": Treballar en grup, tot i tenir avantatges, pot augmentar la deshonestedat.
  • Trampes altruistes: Les persones són més deshonestes quan saben que les seves accions beneficiaran els seus companys d'equip, fins i tot si són estranys, demostrant una "debilitat per les trampes altruistes". Si només els altres es beneficien, la racionalització és encara més fàcil.
  • Monitorització: La supervisió directa pot eliminar completament les trampes en entorns de grup.
  • Interacció social vs. supervisió: Quan la interacció social s'afegeix a l'entorn de grup (permetent la socialització), l'efecte de les trampes altruistes supera l'efecte de la supervisió.
  • Relacions a llarg termini: Contrari a la intuïció, les relacions més llargues amb proveïdors de serveis (metges, dentistes) poden portar-los a recomanar serveis que beneficien els seus propis interessos econòmics, ja que se senten més "còmodes" amb el temps.

4. Conclusió: Un Final Semi-optimista

• La majoria de la gent no fa prou trampes!: El llibre conclou que, des d'una perspectiva purament racional (SMORC), els humans "no fan prou trampes". La majoria de la gent resisteix innombrables oportunitats de fer trampes cada dia.
• L'amenaça dels "petits tramposos": Pocs individus fan trampes de manera màxima ("tramposos agressius"), però moltes persones honestes fan trampes una mica aquí i allà (e.g., inflant despeses, exagerant pèrdues en assegurances). Aquestes petites i ubiques formes de deshonestedat sumen molt més en pèrdues globals que els actes flagrants.
• Diferències culturals: Els experiments interculturals van mostrar nivells similars de deshonestedat bàsica en diversos països (EUA, Israel, Xina, Itàlia, Turquia, Canadà, Anglaterra). Tanmateix, les diferències en la corrupció a nivell de societat suggereixen que el context cultural pot fer que certes activitats entrin o surtin del domini moral, i canviar la magnitud del factor d'ajust acceptable. Els banquers van fer el doble de trampes que els polítics júnior en un estudi concret.
• El camí a seguir: Per frenar la deshonestedat, cal entendre les forces psicològiques que la impulsen, en lloc de confiar només en l'augment de la vigilància i el càstig. Els recordatoris morals, evitar conflictes d'interessos, gestionar la depleció i combatre el contagi social són claus.
• Rituals de reinici ("Resetting rituals"): Rituales com la confessió, Yom Kippur o les resolucions de Cap d'Any poden ajudar a "reiniciar" la brúixola moral i revertir l'efecte "què dimonis". El càstig auto-infligit (e.g., xocs elèctrics suaus en experiments) també es va correlacionar amb el desig de neteja després de sentir culpa. Aquests mecanismes, inclosa l'atribució de responsabilitat, poden restaurar l'honestedat.
• Esperança: El llibre conclou amb un to optimista, suggerint que, tot i que som propensos a la deshonestedat, la comprensió de les nostres irracionalitats ens permet dissenyar millors estructures i entorns per fomentar el comportament ètic.

PS. Sobre captura del regulador

PS. I el documental que encara no podem veure per aquí.