The Power Law: Venture Capital and the Making of the New Future
Resum del llibre amb IA.
"The Power Law: Venture Capital and the Making of the New Future" (2022) de Sebastian Mallaby és una exploració exhaustiva del món del capital de risc (VC) i el seu paper fonamental en la configuració del futur tecnològic. El llibre té dos propòsits principals: explicar la mentalitat del capital de risc i demostrar per què aquest tipus de finançament és fonamentalment diferent d'altres formes de finançament.
La Naturalesa del Capital de Risc El capital de risc es diferencia d'altres tipus de finançament perquè els seus professionals se centren en la innovació radical i els esdeveniments "de cua" (resultats extrems, sovint inesperats). A diferència dels financers tradicionals que es basen en l'anàlisi quantitativa i en les projeccions de fluxos de caixa, els VCs es reuneixen i "encanten" la gent, rarament fan servir fulls de càlcul, i sovint recolzen startups abans que tinguin fluxos de caixa analitzables. La seva missió és recolzar projectes ambiciosos i poc obvis que prometen grans recompenses a llarg termini, sovint involucrant tecnologia avançada.
Més enllà del finançament monetari, els VCs proporcionen un "valor de llibre intel·lectual", oferint assessorament directiu, assistència en la contractació, i consells sobre màrqueting i finances. Busquen "complementar" les capacitats humanes en lloc de només automatitzar el treball (sense citació directa, però es desprèn del text original proporcionat per l'usuari en la pregunta anterior, que és un resum d'un altre llibre). La clau és "respaldar les persones adequades", prioritzant el talent humà i el caràcter dels fundadors per sobre de les projeccions financeres o el producte mateix. Aquesta indústria opera sota la "llei de potència", on un petit nombre d'inversions de gran èxit generen la majoria dels beneficis, compensant les nombroses fallades.
Evolució Històrica del Capital de Risc
El llibre traça la història del VC a través de figures i firmes clau:
-
Primers Experiments (abans d'Arthur Rock):
- J. H. Whitney & Co. i Georges Doriot (American Research and Development - ARD): Van ser pioners en la inversió de risc, però ARD, com a entitat que cotitzava en borsa, va patir limitacions reguladores i fiscals [30, 31, 419n, 421n]. Tot i això, ARD va aconseguir un èxit notable amb la seva inversió en Digital Equipment Corporation.
- Small Business Investment Companies (SBICs): Programes governamentals que, malgrat les seves intencions, van ser sovint ineficaços a causa de regulacions restrictives, tot i que van ajudar a formar inversors i a desenvolupar infraestructures de suport [25, 41, 10, 11, 12, 421n].
- El "Grup" de San Francisco va ser un club informal d'inversors que posteriorment es va formalitzar [13, 428n].
-
Arthur Rock i el "Capital d'Alliberament": Arthur Rock, que venia d'un origen humil, va ser fonamental en la creació de Fairchild Semiconductor. Va finançar els "Vuit Traïdors" que van abandonar el despòtic Shockley Semiconductor Laboratory. Rock va veure en ells "caràcter a més de credencials". La seva filosofia es basava en el talent humà i va ser un defensor de l'oferta d'accions als empleats. La seva firma, Davis & Rock, va ser pionera en el format de societat limitada, que va permetre inversions a llarg termini i de major risc.
-
Sequoia, Kleiner Perkins i el Capital Actiu:
- Don Valentine (Sequoia Capital): Es va centrar en el mercat i va veure el VC com una aposta d'alt risc i alta recompensa. Va fer inversions primerenques en empreses com Atari i Apple.
- Tom Perkins i Eugene Kleiner (Kleiner Perkins): Van adoptar un enfocament "activista", incubant startups i convertint-se en inversors fonamentals en empreses com Tandem Computers i Genentech, aquesta última pionera en el model de "empresa virtual".
- Apple: Va rebre finançament de Mike Markkula, i posteriorment de firmes com Venrock i Sequoia. Arthur Rock va influir en la cultura d'equitat de l'empresa.
- 3Com (Bob Metcalfe): L'experiència de 3Com va il·lustrar la naturalesa col·laborativa i la rapidesa de la xarxa de Silicon Valley.
- Cisco (Sandy Lerner i Len Bosack): Sequoia va invertir en aquesta empresa, aportant no només capital sinó també una gestió professional, cosa que es va conèixer com a "supervisió adulta".
- GO Corp. (Jerry Kaplan): La inversió de Kleiner Perkins, liderada per John Doerr, va ser un exemple de "gran ambició" que va prioritzar la visió sobre els plans de negoci detallats, però que va acabar sense èxit.
- Accel Capital: Va destacar pel seu enfocament de "ment preparada" i l'especialització en sectors específics. La seva inversió en UUNET va mostrar el seu enfocament pràctic.
-
L'Era Digital i el Capital de Creixement:
- Google: Iniciada per Sergey Brin i Larry Page, va rebre inversions "àngel" (com la d'Andy Bechtolsheim) i posteriorment de grans firmes com Kleiner Perkins i Sequoia. La contractació d'un CEO, Eric Schmidt, va ser un punt clau.
- Peter Thiel (Founders Fund): Va defensar una aproximació "amiga dels fundadors", evitant reemplaçar-los, i centrant-se en "visions singulars".
- Y Combinator (Paul Graham): Va introduir el model d'"acceleradora", oferint petits fons de capital inicial, suport pràctic i xarxes per a startups.
- L'Ascens de la Xina: Va sorgir com un centre de VC amb firmes locals com Qiming i Capital Today. Sequoia China va adaptar les seves estratègies al mercat xinès. Masayoshi Son de SoftBank es va convertir en un "fabricant de reis" amb inversions massives, notablement en Alibaba, impulsant Sequoia a crear "fons de creixement" més grans.
- Capital de Creixement (Tiger Global, Yuri Milner): Es va enfocar en "el 'això' d''allò'" (models de negoci provats en nous mercats). Yuri Milner, amb DST, va realitzar grans inversions en empreses en fase avançada com Facebook, permetent-los retardar la seva sortida a borsa.
- "Unicorn Poker" (WeWork, Uber): Aquesta època es va caracteritzar per valoracions massives i un gran control dels fundadors (mitjançant accions amb superpoder de vot). WeWork va ser un exemple de com una empresa de "béns arrels" podia atraure grans inversions de VC però va fallar en la seva IPO degut a problemes de governança. Uber, amb Travis Kalanick, també va rebre un finançament massiu, provocant batalles de governança amb VCs com Bill Gurley de Benchmark, evidenciant els riscos d'inversions "mans lliures".
Factors d'Èxit de Silicon Valley
La superioritat de Silicon Valley respecte a la competència s'explica per diversos factors:
- Xarxes Densas: Un flux lliure de talent i idees, cultivat activament pels VCs.
- Enfocament en les Persones: La prioritat de recolzar el talent humà sobre els detalls del producte.
- Activisme dels VCs: Un paper actiu en l'assessorament, la contractació i la resolució de conflictes.
- Cultura Igualitària: Promoguda per figures com Arthur Rock i Robert Noyce, que defensen la participació accionarial per a tots els empleats.
- Proactivitat i Dades: L'ús de dades i estratègies proactives, com els sistemes de "ment preparada" i "ocell primerenc" de Sequoia, per identificar oportunitats d'inversió.
- Habilitat i Sort: Tot i que la sort hi juga un paper, l'èxit en el VC també prové d'un treball sistemàtic i habilitat.
En resum, el llibre de Mallaby revela que el capital de risc no és només una qüestió de diners, sinó un complex ecosistema d'individus, xarxes, estratègies i una constant adaptació als canvis, que han permès a Silicon Valley i, més recentment, a la Xina, liderar la innovació tecnològica global.
