Aquí teniu un resum detallat del llibre, basat en els fragments proporcionats:
1. Megan Greenwell va començar a investigar el capital privat després que el seu "dream job" com a editora en cap de la revista digital Deadspin fos afectat per una empresa de capital privat, Great Hill Partners [Intro]. Tot i que inicialment pensava que el capital privat no seria el seu problema, ràpidament va veure com la seva gestió va arruïnar Deadspin en menys de cinc anys, convertint-la en un lloc web per impulsar casinos en línia i amb un trànsit gairebé inexistent. Aquesta experiència la va motivar a investigar com el capital privat operava en altres indústries, adonant-se que era un problema molt més ampli i amb repercussions aterridores per a molts, incloent guarderies, edificis d'apartaments, i serveis mèdics.
El llibre sosté que la "paradoxa" del capital privat és que, tot i presentar-se com a salvador d'empreses amb dificultats, el seu model de negoci sovint les debilita. L'enfocament de l'autora és mirar de prop l'impacte d'aquest sistema de "tot o res" en les persones, en lloc de centrar-se només en les xifres macroeconòmiques.
2. Què és el Capital Privat i com Opera? En termes senzills, el capital privat és un sistema en el qual una empresa agrupa diners d'inversors externs –com fons de pensions públics, fons d'inversió sobirans i individus ultra-rics– per comprar i operar empreses. L'objectiu principal és generar rendiments per a la firma i els inversors quan les empreses de la seva cartera són venudes o surten a borsa. L'èxit d'una empresa de la cartera pot ser un benefici incidental, però l'augment de beneficis per a la firma de capital privat i els seus inversors és la prioritat absoluta.
Les pràctiques clau del capital privat inclouen:
- Adquisicions mitjançant "leveraged buyouts" (LBOs): Aquestes operacions, que es van popularitzar als anys 60, impliquen que l'empresa de capital privat utilitza grans quantitats de deute per finançar la compra de l'empresa objectiu. La ironia és que aquest deute sovint s'assigna a la mateixa empresa adquirida, no a la firma de capital privat, posant la càrrega del pagament sobre la companyia comprada.
- Reducció de costos dràstica: Tallar costos és una manera ràpida d'augmentar els beneficis. Això gairebé sempre es tradueix en acomiadaments massius; un estudi del 2019 va trobar que l'ocupació es redueix un 4,4% de mitjana en els dos anys posteriors a un LBO, i fins a un 12,6% si l'empresa era pública. Alguns professors de finances suggereixen que aquesta xifra és molt més alta, arribant a més del 25% en cinc anys.
- Estratègies immobiliàries ("sale-leaseback"): Les firmes sovint venen els béns immobles de les empreses que adquireixen i després els lloguen de nou a l'empresa adquirida. Això genera beneficis immediats per a la firma de capital privat, però afegeix una nova despesa mensual costosa a l'empresa, que la debilita.
- Manca de transparència: Les empreses de capital privat sovint operen en secret, fent gairebé impossible saber els seus beneficis, la seva estratègia o la remuneració dels seus executius. Això deixa els treballadors i les comunitats en una posició precària.
- Avantatges fiscals: Els beneficis del capital privat sovint es tracten com a "carried interest," un tipus d'ingrés amb una taxa impositiva més baixa.
- Poc risc per a les firmes: Tot i les grans sumes implicades, les firmes de capital privat sovint inverteixen una petita part dels seus propis fons (fins i tot només un 1-3%), assegurant que és "molt, molt difícil que perdin diners". El risc real recau en les empreses, els seus empleats i les comunitats.
3. El llibre traça l'ascens del capital privat fins a la "teoria de l'accionista" de Milton Friedman, popularitzada en un assaig del New York Times de 1970. Friedman argumentava que la "responsabilitat social d'un negoci és augmentar els seus beneficis". Portada a l'extrem, aquesta lògica significa que una empresa ni tan sols necessita existir si la seva liquidació, la venda dels seus actius immobiliaris i la recaptació de comissions de gestió generen més diners que la producció de béns. Aquesta visió va revolucionar els currículums dels MBA i va preparar el terreny per al capital privat.
La separació entre propietat i gestió, descrita per Adolf Berle i Gardiner Means el 1932, ja havia subratllat com els gestors professionals estaven a càrrec d'empreses que no posseïen, un fenomen que, segons ells, soscava la base del capitalisme americà. Aquesta tendència es va intensificar fins als anys 70, quan els arguments de Friedman van guanyar influència.
4. El llibre se centra en les experiències de quatre treballadors per il·lustrar l'impacte del capital privat:
-
Liz Marin (Toys R Us):
- Abans: Liz va treballar tota la seva vida adulta al sector minorista. Va trobar a Toys R Us una oportunitat de creixement i una política de transferència flexible. Era una empleada dedicada, que s'aprenia cada aspecte del funcionament de la botiga i ajudava els clients de manera personalitzada, fins al punt que una clienta va anomenar la seva filla Liz en agraïment. Toys R Us, fundada per Charles Lazarus, va ser pionera en el concepte de "category killer" amb una estratègia de baixos preus i gran volum. Històricament, Toys R Us era fiscalment conservadora i posseïa la majoria dels seus immobles.
- Durant/Després: El 2005, KKR, Bain Capital i Vornado Realty Trust van adquirir Toys R Us per 6.600 milions de dòlars, finançant la major part amb més de 5.000 milions de dòlars en préstecs assignats a la mateixa Toys R Us. A més, Vornado Realty Trust, com a propietari immobiliari, es va centrar a llogar els immobles a Toys R Us, generant beneficis independentment de la venda de joguines. Aquesta càrrega de deute, sumada a la manca d'inversió en el negoci principal i l'adaptació al comerç electrònic, va portar Toys R Us a la fallida el 2017. El 2018, es va anunciar la liquidació de totes les 735 botigues als EUA i l'acomiadament dels 33.000 empleats sense indemnització per acomiadament, malgrat que els directius van rebre milions en bonificacions finals.
- Activisme: Liz, juntament amb la seva companya Annmarie Reinhart Smith, es va unir al "Dead Giraffe Society", un grup de Facebook per a empleats acomiadats, que es va convertir en una plataforma per expressar indignació i organitzar-se. Amb el suport de Rise Up Retail, van iniciar una campanya de pressió pública, bombardejant les firmes de capital privat amb trucades i protestes. Tot i la manca de contacte directe amb els directius, la campanya va atraure l'atenció dels mitjans i va generar titulars crítics amb el paper del capital privat en la fallida de Toys R Us. Les seves accions van tenir un impacte, ja que alguns fons de pensions van començar a qüestionar les seves inversions en KKR i Bain Capital. Finalment, es va crear un fons de dificultat de 20 milions de dòlars per als antics treballadors de Toys R Us. Liz va descobrir la seva passió per l'organització comunitària i ara treballa com a organitzadora professional, lluitant per millorar les condicions dels menys poderosos.
-
Roger Gose (Hospital de Riverton):
- Abans: Roger Gose va ser un metge de família dedicat a Riverton, Wyoming, durant dècades, inspirat pel seu oncle. En un principi, els hospitals rurals com el de Riverton eren gestionats per entitats sense ànim de lucre. Roger, com a president del personal mèdic de Riverton Memorial, es va fer càrrec de la gestió general de l'hospital.
- Durant/Després: El 1981, l'Hospital de Riverton va ser arrendat i després venut a Hospital Corporation of America (HCA), una de les primeres cadenes d'hospitals amb ànim de lucre. HCA, fundada amb l'objectiu de ser "enormement rendible", va veure l'assistència sanitària com un negoci. Tot i que HCA va permetre que l'hospital de Riverton continués operant, la seva filosofia es basava en l'augment de beneficis mitjançant la reducció de costos. Amb el temps, HCA va ser adquirida per diverses firmes de capital privat. Posteriorment, LifePoint, propietat d'Apollo Global Management, va fusionar els hospitals de Riverton i Lander sota el nom de SageWest Health Care. Aquesta consolidació va portar a l'eliminació de serveis essencials a Riverton, com la unitat de maternitat, la unitat de salut mental, i la reducció dràstica de personal. Un estudi del 2023 va trobar que la taxa de complicacions mèdiques prevenibles en hospitals adquirits per capital privat va augmentar significativament. Roger es va sentir traït al descobrir un document intern que demostrava que els directius havien planejat eliminar el servei d'obstetrícia de Riverton anys abans de la seva implementació.
- Activisme: Roger, juntament amb Vivian Watkins i Corte McGuffey, va co-fundar "Save Our Riverton Hospital" (més tard Riverton Medical District) per lluitar contra les retallades i el deteriorament dels serveis. Tot i que els seus intents de negociar amb LifePoint van ser infructuosos, la seva campanya de base va aconseguir un suport considerable de la comunitat, incloent donacions i cartes de suport. Van recaptar fons per a un estudi de viabilitat que va demostrar que un nou hospital localment propietat podria ser viable. Finalment, el 2022, el USDA va atorgar un préstec de 37 milions de dòlars per construir un nou hospital a Riverton, que oferiria els serveis essencials perduts. La història de Riverton es presenta com un "miracle" i un exemple de com les comunitats poden lluitar contra la financiarització de serveis essencials.
-
Natalia Contreras (Indústria Periodística):
- Abans: Natalia, d'origen mexicà i bilingüe, va descobrir la seva passió pel periodisme a la universitat. Va treballar com a becària i després com a reportera al Corpus Christi Caller-Times, un diari local. L'empresa propietària, E.W. Scripps Company, va mantenir marges de benefici saludables fins i tot durant la Gran Recessió.
- Durant/Després: Tot i els beneficis, l'objectiu de maximitzar el valor per a l'accionista va portar a una reducció massiva de personal als diaris de Scripps. El 2014, Scripps va escindir les seves publicacions en premsa en una nova empresa, Journal Media Group, per centrar-se en les seves rendibles estacions de televisió. Aquesta escissió es va veure com un senyal preocupant per al periodisme local. Poc després, el 2015, Gannett, una altra gran cadena de diaris (amb una llarga història de consolidació i reducció de costos), va adquirir Journal Media Group. La nova Gannett, tot i mantenir el nom original pel seu "cachet cultural", operava sota la mentalitat de GateHouse Media, una cadena de diaris que sempre havia estat propietat de capital privat i que es va destacar per les seves dràstiques retallades de personal i tancaments de diaris. Aquesta "financialització" va significar que els diaris, inclòs el Caller-Times, van ser sobrecarregats amb deute per pagar dividends i comissions de gestió a les firmes de capital privat (com Apollo Global Management). Els acomiadaments es van accelerar.
- Activisme i Alternatives: Natalia es va unir al comitè de negociació sindical de l'Indianapolis Star (un diari de Gannett) per lluitar per salaris més alts i seguretat laboral. Desil·lusionada amb el model de negoci de capital privat, que prioritzava els inversors per sobre dels lectors, Natalia va buscar una sortida. Va trobar una oportunitat a Votebeat, una organització de notícies sense ànim de lucre centrada en la cobertura electoral. Aquesta nova onada de mitjans de comunicació sense ànim de lucre, finançada per fundacions en lloc de firmes financeres, busca omplir el buit deixat pels diaris propietat de capital privat que han retallat dràsticament la seva cobertura local. A Votebeat, Natalia va poder centrar-se en proporcionar informació útil a les comunitats marginades i parlar directament amb els votants, una prioritat que no estava impulsada per la maximització de beneficis.
-
Loren DePina (Habitatge):
- Abans: Loren DePina, filla d'immigrants de Cap Verd, sempre havia estat una lluitadora. Després de ser acomiadada amb el seu marit, van haver de viure en un allotjament públic. L'any 2023, la família es va traslladar a Southern Towers, un gran complex d'apartaments a Alexandria, Virgínia, que consideraven un pas cap a una vida millor.
- Durant/Després: El 2020, CIM Group, una firma de capital privat centrada en el sector immobiliari, va comprar Southern Towers per 506 milions de dòlars, amb un préstec de Freddie Mac de 346 milions de dòlars. Tot i que CIM afirmava que els problemes eren herència de l'anterior propietari, les queixes per violacions a l'edifici van augmentar dràsticament després de la seva adquisició. Els residents van patir per fuites, floridura, plagues, sistemes de calefacció/refrigeració avariats, i ascensors inundats. CIM Group va respondre a les queixes amb una postura desafiant, negant responsabilitat i defensant el seu "deure fiduciari" amb els inversors per maximitzar beneficis. Els costos per als inquilins van augmentar (aigua, escombraries, aparcament). Loren i la seva família es van veure afectats per una inundació massiva al seu apartament, i van ser amenaçats amb l'evicció mitjançant avisos falsos o sense fonament, tot i que Virginia exigeix una "bona causa" per a les eviccions.
- Activisme: Loren es va convertir en una líder en la lluita contra CIM Group, col·laborant amb organitzacions com African Communities Together. Va organitzar els seus veïns mitjançant un xat de WhatsApp i va fer de pont amb els funcionaris de la ciutat. Van apel·lar a fons de pensions que havien invertit en CIM, utilitzant l'èxit de l'activisme de Toys R Us com a model. També es van dirigir a Fannie Mae i Freddie Mac, agències federals que proporcionen préstecs a baix interès a les firmes de capital privat per a projectes d'habitatge, demanant una investigació i que deixessin de finançar projectes de CIM. Les seves accions van atraure l'atenció de senadors nord-americans, i es van proposar lleis per regular la propietat de capital privat en habitatges unifamiliars i parcs de cases mòbils. Loren està decidida a continuar la lluita fins que més inquilins obtinguin més proteccions, tant a Alexandria com a nivell nacional.
5. El llibre posa de manifest que la "manca de transparència" és un element central del funcionament del capital privat. La dominació creixent del capital privat ha destruït la "precondició" d'igualtat d'informació entre patrons i treballadors que Milton Friedman suposava en el seu sistema de lliure empresa. Els treballadors sovint desconeixen qui són els seus caps i quina és la seva estratègia de negoci.
En darrera instància, el llibre argumenta que el capital privat, en la seva cerca de beneficis, està "buidant el somni americà" per a la gent corrent, despullant-los dels seus mitjans de vida, la seva atenció sanitària, les seves llars i la seva sensació de seguretat. La història de Liz, Roger, Natalia i Loren il·lustra que, quan el valor d'una botiga de queviures, un diari o un hospital es redueix als seus beneficis a curt termini, aquestes institucions fonamentals de la societat s'esfondren, afectant directament les comunitats que serveixen. Malgrat la dificultat de convèncer a altres de la gravetat de la crisi, les seves històries mostren la importància de l'acció col·lectiva i l'esperança que, tot i els recursos limitats, es pugui provocar un canvi significatiu.
