Poder y progreso: Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad
Llibre resumit amb IA.
"Poder y progreso: Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad" (2023) de Daron Acemoglu i Simon Johnson és una exploració profunda de la relació entre la tecnologia, el progrés i la societat. El llibre desafia la noció que el progrés tecnològic condueix inevitablement a un món millor per a tothom, argumentant que els seus beneficis depenen crucialment de les decisions humanes i de l'equilibri de poder a la societat.
Els autors, economistes de renom, sostenen que el progrés no és un destí predeterminat, sinó el resultat de les eleccions que es fan sobre la tecnologia. Aquesta reflexió és especialment pertinent en un món on els avenços digitals i la robòtica amenacen els llocs de treball i les democràcies mitjançant l'automatització excessiva, la recopilació massiva de dades i la vigilància intrusiva. Acemoglu i Johnson conclouen que l'ésser humà sempre pot romandre al seient del conductor del desenvolupament tecnològic, i decidir si serveix els interessos d'una elit o el bé comú. El llibre és un recordatori essencial que podem i hem de recuperar el control de la tecnologia i redirigir la innovació perquè torni a beneficiar la majoria.
El marc teòric del llibre es diferencia del paradigma econòmic dominant en quatre aspectes fonamentals:
- La ductilitat de la tecnologia: La tecnologia no segueix un camí predeterminat; és maleable i la seva direcció és una decisió conscient.
- El "Tren de la Productivitat" no és automàtic: L'augment de la productivitat no es tradueix automàticament en una pujada de salaris ni en una prosperitat compartida. Sovint, l'automatització pot reduir la demanda de mà d'obra i els salaris, especialment si és una "automatització a mitges" que només aporta beneficis minúsculs a la productivitat.
- El paper del poder social i la persuasió: Les decisions sobre la direcció de la tecnologia i qui es beneficia d'ella depenen del poder social, especialment la capacitat de persuadir els altres. Les visions dominants, sovint impulsades per les elits, poden portar a resultats perversos.
- La importància dels "Poders Compensatoris": Una perspectiva més inclusiva sobre la tecnologia només pot sorgir si la base del poder social canvia. Això requereix l'aparició d'arguments divergents i organitzacions (com sindicats, regulació pública, societat civil) que puguin enfrontar-se al pensament dominant i redirigir la innovació.
El llibre realitza un impressionant recorregut per la història de la tecnologia, des de la revolució agrícola del Neolític fins a l'ascens de la intel·ligència artificial, per il·lustrar aquests punts.
- La Revolució Agrícola del Neolític: Va generar immensa riquesa per a uns pocs i va portar a una clara jerarquia social i augment de la desigualtat econòmica, amb elits que no aportaven res a la producció.
- L'Anglaterra Medieval: L'augment de la productivitat (molins, cavalls, fertilitzants) no va resultar en una millora dels salaris dels treballadors a causa del context institucional i el control eclesiàstic sobre les noves tecnologies, que servia els interessos dels poderosos (p. ex., l'abat que va ordenar enderrocar el molí del degà). La persuasió religiosa va ser crucial per mantenir el camperolat sotmès a la jerarquia social.
- Els "Cercamientos" a Gran Bretanya (segle XVIII): Aquesta reorganització de l'agricultura, presentada com a progrés, va desposseir els camperols dels seus drets consuetudinaris i els va abocar a la misèria, beneficiant principalment la classe alta.
- La Desmotadora de Cotó als Estats Units (segle XIX): Va augmentar dràsticament la productivitat de les plantacions, però en lloc de millorar les condicions, va intensificar la brutalitat del sistema esclavista i la riquesa d'uns pocs.
- La Revolució Industrial a Gran Bretanya (finals del s. XVIII - mitjans del s. XIX): Va generar una immensa riquesa per a uns pocs, mentre els salaris dels treballadors es van estancar o van caure, les jornades es van allargar, i les condicions laborals i de vida eren terribles, amb ús generalitzat de mà d'obra infantil. La disciplina fabril s'inspirava en models militars. Les lleis (com l'Estatut dels Treballadors o la Llei de Senyors i Servents) feien il·legal la organització obrera i mantenien una relació semicoercitiva. El moviment luddita va ser una reacció directa contra l'ús de la tecnologia per desplaçar i empobrir els treballadors.
- El Canal de Panamà (segle XIX): La història de Ferdinand de Lesseps serveix d'exemple de com una visió poderosa, combinada amb arrogància i desatenció als fets i al sofriment humà, pot portar a un desastre tecnològic i humà massiu. La seva fe cega en el tecnoptimisme i la financiació privada, ignorant els riscos sanitaris i tècnics, va causar la mort de més de vint mil persones.
- "Els Anys Gloriosos" (Post-Segona Guerra Mundial a Occident): Contrasta amb les etapes anteriors, ja que va ser un període de creixement econòmic ràpid i generalitzat. Això es va deure a dues raons principals:
- Tecnologies que creaven noves tasques i oportunitats: La direcció tecnològica als EUA (p. ex., amb peces intercanviables, electrificació i producció en cadena de Ford) va augmentar la productivitat marginal per treballador i la demanda de mà d'obra qualificada i no qualificada.
- Poders compensatoris forts: El reforçament dels sindicats (Llei Wagner, negociacions amb empreses com GM i ILWU), la regulació pública (New Deal als EUA) i l'expansió dels estats del benestar (model escandinau, Informe Beveridge al Regne Unit) van garantir un "repartiment de les rendes" i que els treballadors obtinguessin una part dels beneficis de la productivitat.
- L'Era Digital i la Intel·ligència Artificial (des dels anys 80): A partir de 1980, el model de prosperitat compartida es va desmantellar. La tecnologia va tornar a orientar-se cap a l'automatització i la reducció de costos laborals, impulsada per la "revolució del valor per a l'accionista" (doctrina Friedman, esmena Jensen) i el debilitament dels sindicats (Llei Taft-Hartley). Això ha portat a un estancament dels ingressos reals per a la majoria, un augment de la desigualtat, i la creació de llocs de treball degradants (p. ex., la vigilància constant a Amazon). Moltes aplicacions d'IA actuals són "automatitzacions a mitges" que destrueixen llocs de treball sense millorar significativament la productivitat.
- IA i la Ruptura de la Democràcia: La recopilació massiva de dades i els models de negoci basats en la publicitat han convertit la IA en una eina potent per a la vigilància i la manipulació, contribuint a la desinformació, la polarització i l'enfortiment d'autocràcies. Exemples inclouen el sistema de crèdit social a la Xina i l'ús de Pegasus spyware.
El llibre argumenta que existeix un camí diferent per a la tecnologia, centrat en la "Utilitat de les Màquines" (UM), que busca complementar les capacitats humanes en lloc de simplement automatitzar el treball. Els autors proposen un pla de tres principis per redirigir la tecnologia cap a una prosperitat compartida:
- Canviar el discurs i les normes imperants: Desmuntar la visió dominant de l'IA com a progrés inevitable i egoista, i promoure una narrativa de prosperitat compartida.
- Reconstruir els poders compensatoris:
- Organització dels treballadors: Enfortir els sindicats i explorar noves formes de mobilització (com les de base a Amazon o Starbucks) per influir en les decisions tecnològiques i garantir el repartiment de beneficis.
- Regulació pública: Implementar polítiques que limitin el poder de les grans empreses tecnològiques i la recopilació de dades, com ara la fragmentació dels gegants tecnològics i la reforma de la Secció 230 per responsabilitzar les plataformes de la promoció de contingut nociu.
- Societat civil: Promoure la transparència en les interaccions entre polítics, lobbies i empreses.
- Desenvolupar Solucions Tècniques, Normatives i Polítiques Concretes:
- Incentius a la innovació: Concedir subvencions a la investigació de tecnologies que complementin les capacitats humanes (UM) en lloc de l'automatització simple.
- Reforma fiscal: Igualar els impostos sobre el capital i la mà d'obra, implementar un impost a la publicitat digital i un impost sobre el patrimoni per eliminar el biaix a favor de l'automatització.
- Inversió en els treballadors: Fomentar programes de formació i reciclatge amb suport públic per augmentar la productivitat marginal dels treballadors i crear noves oportunitats.
- Protecció de la privacitat i titularitat de les dades: Enfortir les lleis de privacitat i atorgar als usuaris la propietat de les seves dades (p. ex., mitjançant "sindicats de dades") per limitar el control de les grans tecnològiques.
- Enfortiment de la xarxa de seguretat social: Millorar els programes de redistribució i protecció social per mitigar els efectes negatius de la desigualtat.
- Salari mínim: Una pujada moderada del salari mínim seria beneficiosa per reduir la desigualtat.
En definitiva, Acemoglu i Johnson conclouen que el camí de la tecnologia no està escrit. Igual que en la lluita contra el VIH/sida o el desenvolupament de les energies renovables, quan la gent s'organitza, la pressió social i els incentius econòmics poden reorientar la trajectòria del canvi tecnològic. Podem fer el mateix amb la futura orientació de les tecnologies digitals.
