Desxifrant la forma com pensem

The Way We Think. Conceptual Blending And The Mind's Hidden Complexities

En aquest blog m'he referit repetidament als marcs mentals i a Lakoff, el seu autor principal. Avui he preparat un text amb IA que resumeix tot plegat i alhora afegeix uns autors i un llibre que per a mi era desconegut. 

George Lakoff, un lingüista cognitiu nord-americà, és conegut pel seu treball sobre la teoria dels marcs mentals (o "frames" en anglès). Aquesta teoria explica com entenem el món a través d'estructures mentals que configuren els nostres pensaments, llenguatge i accions.

Què són els marcs mentals?

Els marcs mentals són estructures conceptuals que resideixen a la nostra ment i organitzen el nostre coneixement sobre el món. És com "marcs" o "esbós" que ens ajuden a interpretar la realitat, donant-li una sensació de la informació que rebem i prenent decisions.

Imagina que dius "no pensis en un elefant". Immediatament, la imatge d'un elefant apareix al teu cap. Això es deu al fet que la paraula "elefant" activa un marc mental preexistent al teu cervell que conté informació sobre els elefants: el seu aspecte, el seu hàbitat, les seves característiques, etc.

Característiques principals dels marcs mentals segons Lakoff:

• El seu inconscient: la majoria de vegades, no som conscients dels marcs que estem utilitzant. Funciona automàticament i implícitament.
• Es basa en l'experiència: Es forma a partir de les nostres experiències personals, culturals i socials.
• Influeix en el nostre llenguatge: el llenguatge que fem servir reflecteix i resisteix els nostres marcs mentals. Les paraules no tenen un significat clar, però s'entenen dins d'un context o marc.
• Afecten les nostres decisions i accions: els marcs mentals influeixen en com percebem les situacions, com avaluem les opcions i com actuem en conseqüència.
• La seva resistència al canvi: Un cop establert un marc a la nostra ment, és difícil modificar-lo o substituir-lo. La informació que contradiu els nostres marcs s'ignora o s'interpreta de manera que s'ajusti al marc existent.

Exemples de marcs mentals:

• Marc "Restaurant": Quan pensem en un restaurant, activem un marc mental que inclou informació sobre la carta, els companys, les taules, el menjar, el compte, etc.
• Marc "Família": aquest marc pot incloure idees sobre relacions familiars, rols familiars, responsabilitats, amor, suport, etc. Tanmateix, aquest marc pot variar significativament entre les diferents cultures i famílies.
• Marcs polítics: Lakoff va aplicar àmpliament la seva teoria a l'anàlisi política. Argumenta que les diferents ideologies polítiques es basen en diferents marcs morals. Per exemple, el marc de la "moralitat estricta" (estretament associada al conservadorisme) irritava la disciplina, l'autoritat i l'ordre, mentre que el marc de la "moralitat empàtica" (estretament associada al progrés) irritava l'empatia, la justícia social i la cura dels altres.

Aplicacions de la teoria del marc mental:

La teoria dels marcs mentals té aplicacions en diversos camps:

• Política: Entendre com es construeixen els discursos polítics i com influeixen en l'opinió pública.
• Màrqueting i publicitat: Dissenyar missatges que reflecteixin els valors i creences dels consumidors.
• Educació: Entendre com els estudiants construeixen coneixements i com es poden dissenyar estratègies docents més efectives.
• Comunicació: per millorar la comunicació interpersonal i intercultural.

El llibre clau de Lakoff sobre aquest tema és "No pensis en un elefant" (2004), que explica com els conservadors han utilitzat eficaçment els marcs mentals per influir en el debat públic als Estats Units.

L'any 2002 sortia un llibre similar d'uns altres autors sobre la mateixa qüestió i perspectiva. El llibre "The Way We Think: Conceptual Blending and the Mind's Hidden Complexities" de Gilles Fauconnier i Mark Turner explora la teoria de la integració conceptual, o blending, com a procés cognitiu fonamental per a la construcció de significat i la creativitat humana. El llibre argumenta que la ment humana no només opera amb conceptes preexistents, sinó que els combina i transforma per generar nous significats i comprensió. Aquest procés, que és en gran part inconscient, és clau tant per al pensament quotidià com per a les realitzacions creatives més excepcionals.

Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:

• El model de xarxa: El llibre presenta un model de xarxa per entendre com funciona la integració conceptual. Aquest model inclou espais mentals d'entrada (inputs), un espai genèric i un espai barrejat (blend). Els espais d'entrada són conceptes o situacions diferents que es volen combinar. L'espai genèric representa les estructures comunes entre els inputs. I l'espai barrejat és el resultat de la combinació, on s'integren elements dels diferents espais, creant una nova estructura.

• La compressió de les relacions vitals: Un concepte central del llibre és la compressió de les relacions vitals. Aquestes relacions inclouen la causa-efecte, el temps, l'espai, la identitat, el canvi i la unicitat. La barreja sovint comprimeix aquestes relacions, creant connexions més directes i significatives a l'espai barrejat. Per exemple, un anunci que diu "Joey, Katie i Todd faran el teu bypass" comprimeix la complexa cadena de relacions causals i temporals en una sola acció mèdica a l'espai barrejat. Així, les connexions "outer-space" entre els espais mentals d'entrada, es condensen a relacions "inner-space" dins del blend.

• La importància de la imaginació: El llibre posa de manifest que la integració conceptual és un procés imaginatiu que transforma la nostra realitat més fonamental. El significat va més enllà del joc de paraules, afectant la vida individual, grupal i el desenvolupament de l'espècie. L'exemple de les pràctiques sexuals humanes il·lustra com la construcció del significat i la imaginació tenen un paper essencial en l'elaboració d'aquestes pràctiques, que són diferents de les dels animals. La creació de noves pràctiques sexuals com els "image clubs" a Tòquio demostra com els espais d'entrada es combinen per crear nous significats complexos. La imaginació és un component crucial d'aquest procés, tant a la vida quotidiana com en la creació de significats excepcionals.

• La projecció selectiva: La barreja no és una simple mescla d'elements, sinó que implica una projecció selectiva des dels inputs a l'espai barrejat. Les connexions entre els inputs són sistemàtiques i es basen en les intencions de la barreja i no en analogies òbvies. En l'exemple de l'"image club", les responsabilitats d'un professor en una aula no es projecten a la barreja, ja que el client no espera que la prostituta faci problemes de matemàtiques.

• El paper dels marcs (frames): La teoria destaca el paper dels marcs en l'organització dels espais mentals d'entrada. El marc proporciona un context i una estructura que permeten entendre la relació entre els diferents elements. Per exemple, quan es conceptualitza que Pau i la Sally són pare i filla, el marc pare-filla organitza els inputs, donant com a resultat el rol de "pare de la Sally" al blend.

• La comprensió de la identitat: El llibre argumenta que la identitat és una de les operacions mentals bàsiques. La comprensió de la identitat implica una compressió i descompressió constants que necessiten de la imaginació. Un exemple és el cas del antílop americà, que evolutivament va desenvolupar una velocitat excessiva per a escapar dels depredadors prehistòrics. Aquest cas mostra com la compressió de la identitat pot proporcionar comprensió de la història d'una espècie.

• Els "connectors oberts": El llibre descriu els "connectors oberts" com un element clau en la construcció de xarxes conceptuals. Els connectors oberts poden ser dirigits explícitament per enllaços o gestos, i permeten afegir nova informació a la barreja. L'expressió "el cap de..." actua com un connector obert, que després es pot vincular a un individu o a un rol. Les expressions Y-of (ex: "el secretari de la dona del president de...") utilitzen aquests connectors per construir xarxes complexes de significat, i per a les quals hi ha una compressió per a una visió global.

• La categoria com a recursió: El llibre examina com l'ús de la mateixa categoria per a l'entrada i la sortida d'un blend pot donar lloc a la recursió. La categoria "nombre" canvia al llarg de la història, però sempre actua com a entrada i sortida en la xarxa conceptual. Això permet que la integració conceptual pugui continuar de manera indefinida.

• El paper de la forma lingüística: El llibre també analitza com la forma lingüística pot reflectir els processos de blending. Les construccions gramaticals són xarxes d'integració pre-comprimides amb connectors oberts disponibles per ser adjuntats. L'adjectiu "segur" pot tenir múltiples significats, depenent del context i de les connexions que s'estableixin en el blend. Per exemple, "dofí segur" pot significar un dofí que està protegit, un dofí que no fa mal, o un robot dofí que simula seguretat.

• La compressió i la integració: El llibre argumenta que la compressió i la integració són principis fonamentals de la integració conceptual. La compressió permet reduir la complexitat, mentre que la integració permet combinar diferents elements en un tot coherent. Un exemple és la paraula "McJobs" que comprimeix i integra una gran quantitat d'informació en un sol terme.

• La importància de la descompressió (unpacking): Un altre concepte clau és la descompressió, o unpacking, que és la capacitat d'un espai barrejat de provocar la reconstrucció de tota la xarxa conceptual. L'espai barrejat té la capacitat de servir com a dispositiu mnemotècnic, guiant-nos cap a l'activació de parts completes de la xarxa. Les incongruències en l'espai barrejat sovint faciliten la descompressió, ajudant a connectar elements del blend a les seves contraparts en els diferents inputs.

En resum, "The Way We Think" presenta una visió profunda de com la ment humana construeix significat mitjançant la combinació i transformació de conceptes. La teoria de la integració conceptual ofereix una eina poderosa per comprendre la complexitat del pensament humà, la creativitat i la comunicació.