¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"
Aquest llibre publicat el 2012 el cito avui perquè fa uns dies vaig parlar de l'enfocament de capacitats de Nussbaum i Sen. De resultes d'un suggeriment encertat que he rebut, em cal matisar/ampliar el que vaig dir. I el millor és fer-ho citant la font que critica precisament aquest enfocament, el llibre dels Skidelsky.
Aquí va el resum amb IA.
El llibre "¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para una "buena vida"" de Robert i Edward Skidelsky explora la relació entre la riquesa, el consum i la bona vida, qüestionant la nostra obsessió pel creixement econòmic constant i proposant una revisió dels valors morals i les metes de la societat. Els autors argumenten que, tot i que el capitalisme ha creat una gran riquesa, també ha generat una insatisfacció constant i una incapacitat per gaudir-ne adequadament.
Aquí teniu alguns dels punts clau del llibre:
- La crítica al capitalisme: Els autors argumenten que el capitalisme es basa en una mena de pacte faustià, on es permeten vicis com l'avarícia i la usura amb l'esperança d'obtenir benestar material. El problema és que, fins i tot quan s'assoleix l'abundància, aquests hàbits arrelats ens impedeixen gaudir-ne. El llibre qüestiona la idea que el creixement econòmic és un fi en si mateix, argumentant que hauria de ser un mitjà per a la bona vida.
- La insaciabilitat: El llibre explora la naturalesa insaciable del desig humà, que es veu alimentada per la publicitat i el consum competitiu. Es destaca com les necessitats relatives, és a dir, el desig de posseir béns que confereixen estatus, han substituït les necessitats absolutes. A més, els autors argumenten que la recerca constant de novetats porta a la insatisfacció, ja que les persones s'avorreixen amb el que tenen i busquen estimulació contínuament.
- La idea de la bona vida: Els autors proposen recuperar la idea de la bona vida, una vida que sigui suficient en si mateixa i que no depengui de la contínua acumulació de riquesa. Aquesta idea es basa en conceptes de la filosofia antiga, com l'eudaimonia aristotèlica, i també en tradicions morals de diferents cultures. La bona vida inclou elements com la salut, la seguretat, el respecte, la personalitat, l'amistat, l'oci i la raó pràctica.
- Els béns bàsics: El llibre introdueix el concepte de "béns bàsics", que són aquells que són indispensables per a la bona vida i que han de ser prioritaris en qualsevol distribució de recursos. Aquests béns bàsics són universals, finals, sui generis i indispensables. Es contrasten amb els béns de luxe, que poden ser desitjables però no necessaris per a la bona vida. El llibre també explora com les necessitats i els luxes es defineixen de manera diferent en diferents contextos socials i històrics.
- El paper de l'estat: El llibre argumenta que l'estat té un paper crucial en la creació de les condicions materials per a una bona vida per a tothom. Això no vol dir que l'estat hagi d'imposar una visió específica de la bona vida, però sí que ha de garantir l'accés als béns bàsics i promoure un sistema econòmic que no fomenti la insaciabilitat. El llibre proposa diverses polítiques per a reorientar la societat cap a la bona vida, com la reducció de la jornada laboral, l'establiment d'una renda bàsica universal, i un impost sobre la despesa.
- La necessitat d'una nova moralitat: Els autors argumenten que és necessari recuperar les nocions tradicionals de virtut i d'ètica per a poder superar la insatisfacció constant que provoca el capitalisme. Es destaca el paper de la tradició catòlica, que sempre ha defensat la necessitat de limitar la recerca de riquesa i ha posat èmfasi en la importància de la comunitat i de la responsabilitat social. A més, el llibre assenyala que la societat moderna s'ha tornat massa individualista i consumista, perdent el sentit de la vida comunitària i de la felicitat genuïna.
- La superació de la insaciabilitat: Per a revertir la insaciabilitat, el llibre proposa una transformació de la nostra cultura i de les nostres institucions. Això inclou abandonar la idea que la felicitat es troba en el consum i començar a valorar les experiències, les relacions i el desenvolupament personal. Els autors també emfatitzen la importància de l'educació per al desenvolupament de persones capaces de fer eleccions racionals i de viure una vida amb sentit.
En resum, "How Much is Enough?" és una crida a la reflexió sobre els valors que guien la societat moderna i una invitació a repensar la nostra relació amb la riquesa, el consum i la bona vida. El llibre ofereix una crítica del capitalisme, a la vegada que proposa un camí cap a un futur més sostenible i satisfactori.
I quan li pregunto a Gemini que em resumeixi la crítica, llavors diu:
La crítica central dels Skidelsky a Nussbaum se centra en la idea que l'enfocament de les capacitats, encara que valuós, queda curt en no definir prou què constitueix una "bona vida". Argumenten que centrar-se en les capacitats, és a dir, en les oportunitats que tenen les persones per assolir certs funcionaments (èxits), no és suficient per assegurar el benestar. Segons els Skidelsky, cal un marc normatiu més sòlid que defineixi què són els "béns bàsics" o "necessitats" que han de ser satisfetes per assolir una vida plena.
Punts clau de la crítica dels Skidelsky:
Èmfasi en els “béns bàsics”: Els Skidelsky proposen centrar-se en un conjunt de “béns bàsics” que consideren essencials per a una bona vida. Aquests béns inclouen salut, seguretat, respecte, amistat, lleure i personalitat (desenvolupament personal). Argumenten que aquests béns són intrínsecament valuosos i que l'economia hauria d'estar orientada a la seva provisió, en lloc de centrar-se únicament en el creixement econòmic o l'expansió de les capacitats.
Insuficiència de l'enfocament de les capacitats: Si bé reconeixen la importància de l'enfocament de les capacitats per ampliar les oportunitats de les persones, els Skidelsky argumenten que aquest enfocament no proporciona una guia suficient sobre quines capacitats són més importants o com s'han de prioritzar. Creuen que cal una concepció més substantiva de la bona vida per guiar les polítiques públiques i les decisions individuals.
Crítica al consumisme i al creixement econòmic sense límits: Els Skidelsky critiquen l'obsessió pel creixement econòmic com un fi en si mateix i el consumisme desenfrenat. Argumenten que la recerca constant de més béns materials no necessàriament condueix a més felicitat o benestar, i que fins i tot pot ser contraproduent en soscavar altres béns bàsics com l'amistat, l'oci i la connexió amb la naturalesa.
Necessitat d'un equilibri entre treball i lleure: Els Skidelsky emfatitzen la importància del lleure com a bé bàsic essencial per a una bona vida. Critiquen la cultura del treball excessiu i la manca de temps lliure, argumentant que això impedeix el desenvolupament personal, les relacions socials i el gaudi de la vida.
En relació amb Nussbaum específicament:
Manca d'una justificació sòlida per a la llista de capacitats centrals: Els Skidelsky critiquen la llista de "capacitats centrals" de Nussbaum per considerar-la incompleta i per no proporcionar una justificació prou sòlida per a la inclusió de certs elements i l'exclusió d'altres. Podrien argumentar que la llista de "béns bàsics" ofereix una alternativa més clara i concreta. Implícitament, qüestionen el procés de Nussbaum per derivar-ne la llista, argumentant que no té una base filosòfica prou sòlida.
Manca d'una teoria de la "bona vida": La principal crítica se centra que Nussbaum, igual que Sen, s'enfoca en la "llibertat per aconseguir" (capacitats) en lloc de definir els "èxits" en si mateixos. Els Skidelsky argumenten que cal una teoria de la "bona vida" per guiar la selecció i priorització de les capacitats. En altres paraules, com sabem quines capacitats són realment valuoses si no tenim una concepció clara del que és una vida bona?
I la resposta de Nussbaum a Skidelsky diu que:
Les capacitats són necessàries per a la llibertat i l'autonomia: Nussbaum considera que les capacitats són essencials perquè les persones puguin portar una vida digna i triar el seu camí. Sense les capacitats bàsiques, les persones no poden exercir la llibertat ni desenvolupar el potencial.
Centrar-se en els "funcionaments" (èxits/resultats) pot ser massa exigent: Nussbaum argumenta que exigir que totes les persones aconsegueixin certs funcionaments específics podria ser massa exigent i podria interferir amb la llibertat individual.
Les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar: Nussbaum considera que les capacitats són més fàcils de mesurar i comparar que els funcionaments, cosa que facilita l'avaluació de les polítiques públiques i la comparació entre diferents països o grups socials.
I l'aplicació a salut la vaig explicar aquí.
