Lottocracy: Democracy Without Elections
Podeu imaginar per un moment què pot passar si a les eleccions enlloc de votar candidats, tot sorgeix d'un procés aleatori, d'una loteria? Seria millor?
Això és precisament el que es pregunta aquest llibre, i aquest és el resum amb IA:
El llibre "Lottocracy: Democracy Without Elections" d'Alexander Guerrero explora un sistema polític alternatiu a la democràcia electoral representativa, anomenat lottocràcia, on els càrrecs polítics es seleccionen per sorteig en lloc d'eleccions. L'autor argumenta que la lottocràcia podria ser una millora comparativa, especialment en les condicions polítiques modernes, abordant problemes com la ignorància dels votants, la distorsió de la informació i la manca de representativitat.
Estructura bàsica de la lottocràcia:
- Legislatures temàtiques (SILLs): El sistema legislatiu es divideix en vint legislatures específiques per àrea temàtica (agricultura, educació, energia, salut, etc.) en lloc d'una única legislatura generalista. Aquestes legislatures, anomenades SILLs (Single-Issue, Lottery-Selected Legislatures), són el nucli del sistema.
- Selecció per sorteig: Els membres de cada SILL són ciutadans escollits aleatòriament d'un grup d'elegibles. Es considera la possibilitat d'una mostra demogràficament proporcional.
- Fases d'aprenentatge i deliberació: Cada SILL té una fase d'aprenentatge on els membres reben informació d'experts, activistes i grups d'interès. També hi ha temps per a la deliberació i la discussió entre els membres.
- Consulta comunitària: Les SILLs realitzen consultes comunitàries per obtenir feedback sobre les qüestions que tracten.
- Establiment de l'agenda: Les SILLs estableixen les seves pròpies agendes per a les següents sessions legislatives.
- Redacció i votació: Les SILLs redacten, revisen i voten les propostes legislatives, amb l'objectiu d'una implementació directa.
Components clau de la lottocràcia:
- Experts: L'ús d'experts és central per informar als membres de les SILLs. Es proposa una base de dades d'experts transparent, amb registres de qualificacions i integritat epistèmica. Els experts serien seleccionats aleatòriament d'aquesta base de dades.
- Deliberació: La discussió i deliberació en grup es veu com una manera d'aprendre, compartir experiències, desenvolupar judicis morals i generar confiança. Es proposa una "lottocràcia reflexiva" amb estructures per promoure la participació i la reflexió.
- Legislatures temàtiques: Les legislatures temàtiques permeten als membres de la SILL centrar-se en un tema específic, reduint la càrrega epistèmica i millorant la competència.
Avaluació comparativa amb la democràcia electoral:
- Ignorància: La lottocràcia busca superar la ignorància dels votants a través de la fase d'aprenentatge, la focalització temàtica i la deliberació.
- Distorsió: La lottocràcia intenta evitar la distorsió causada per campanyes de desinformació, incentius electorals i captures polítiques.
- Competència: L'autor defensa que la combinació de la focalització temàtica, l'aprenentatge, la deliberació i la consulta comunitària millora la competència dels membres de la SILL.
- Representació: La selecció aleatòria busca garantir que la SILL sigui un microcosme de la comunitat política, evitant la manca de representativitat demogràfica que es dona a vegades en els càrrecs electes.
- Responsabilitat: Els membres de la SILL, tot i no tenir preocupacions per la reelecció, són responsables davant de les seves comunitats.
- Legitimitat: L'autor argumenta que la lottocràcia pot ser legítima i democràtica si satisfà els criteris d'igualtat política, participació, respecte als drets individuals i capacitat de resposta.
Transició a la lottocràcia:
- Es suggereix un enfocament gradual, amb experimentació a petita escala i recollida d'evidències científiques.
- Es posa èmfasi en la importància del consens popular i una transició pacífica.
Preocupacions i respostes:
- Captura: L'autor aborda la preocupació que la lottocràcia pugui ser capturada per interessos poderosos, i proposa solucions com una base de dades d'experts independent i assemblees estructurals que supervisin els processos.
- Incoherència: Es considera la preocupació que les legislatures temàtiques puguin generar decisions incoherents, i es proposen mecanismes per evitar-ho, com ara una Assemblea Temàtica.
En resum, "Lottocracy: Democracy Without Elections" presenta una alternativa radical a la democràcia electoral, basada en la selecció aleatòria i la participació ciutadana informada. L'autor defensa que aquest sistema podria oferir una millor manera d'abordar els problemes polítics moderns, tot i reconèixer la necessitat de resoldre possibles dificultats mitjançant un disseny institucional robust.
