Lottocracy: Democracy Without Elections
Podeu imaginar per un moment què pot passar si a les eleccions enlloc de votar candidats, tot sorgeix d'un procés aleatori, d'una loteria? Seria millor?
Això és precisament el que es pregunta aquest llibre, i aquest és el resum amb IA:
El llibre "Lottocracy: Democracy Without Elections" d'Alexander Guerrero presenta una **crítica a la democràcia electoral representativa i proposa un sistema polític alternatiu anomenat lottocràcia**, basat en la selecció aleatòria de representants. L'autor argumenta que les condicions del món modern fan que la democràcia electoral no sigui capaç d'assolir els seus objectius centrals.
Aquí hi ha alguns dels punts clau del llibre:
* **Problemes de la democràcia electoral**: El llibre comença analitzant les deficiències de la democràcia electoral representativa, destacant com aquest sistema pot fallar en condicions específiques. Es critica la influència de la desinformació, el carisma, i la manipulació psicològica en les eleccions. També es destaca la **polarització** i el focus en individualitats en comptes d'en problemes concrets. A més, es critica que els polítics electes sovint no poden defensar programes beneficiosos a causa de la política partidista. Es qüestiona si les eleccions garanteixen la igualtat de poder i la llibertat.
* **Lottocràcia com a alternativa**: La lottocràcia es presenta com una forma nova de democràcia que utilitza la selecció aleatòria de ciutadans per ocupar càrrecs polítics. Aquesta substitució d'eleccions per sortejos es considera un canvi fonamental que requereix una reconfiguració de les institucions polítiques. S'argumenta que la lottocràcia pot ser una millora comparativa respecte la democràcia electoral en termes de capacitat epistèmica i agencial.
* **Legislatures unitemàtiques (SILLs)**: El llibre proposa que les funcions legislatives s'organitzin mitjançant **legislatures unitemàtiques (SILLs)**, on cada cos legislatiu es dedica a un àrea de política específica. Per exemple, hi hauria SILLs per a agricultura, educació, salut, etc. Cada SILL es reuniria durant una o dues sessions legislatives cada any, seguint un procés que inclouria la definició de l'agenda, aprenentatge amb experts, consultes comunitàries, deliberació, votació i redacció. Aquest sistema pretén reduir la càrrega epistèmica sobre els ciutadans i augmentar la seva competència en àrees específiques. Es considera que les legislatures unitemàtiques poden ajudar a desplaçar el focus del discurs polític dels personatges i la seva personalitat cap als problemes subjacents i les possibles solucions.
* **Fases d'aprenentatge i experts**: Un component clau de la lottocràcia és la fase d'aprenentatge, on els membres del SILL escolten experts, defensors i parts interessades. El llibre defensa una concepció àmplia d'expertesa, incloent experts "interessats" i "desinteressats". Es considera que és important gestionar l'elecció d'experts mitjançant bases de dades i processos transparents per evitar la captura per part d'interessos específics.
* **Deliberació i discussió**: La deliberació i la discussió estructurada entre els membres del SILL són elements importants del sistema lottocràtic. Aquestes discussions s'entenen com a instrumentals i epistèmiques, dirigides a millorar l'aprenentatge, compartir evidències i generar confiança. El llibre explora com estructurar aquestes discussions per maximitzar els beneficis i minimitzar els problemes com el biaix i la polarització. Les discussions no sols serien per a entendre el material sinó per a considerar les perspectives morals i per a crear una comunitat i un objectiu comú.
* **Sistema d'agenda i consulta**: El llibre descriu un procés d'agenda on els membres del SILL decideixen els temes que es tractaran en sessions legislatives posteriors, amb aportacions d'experts i del públic. Es fomenta la consulta comunitària i la participació pública en les fases de deliberació i redacció de propostes legislatives.
* **Paper dels membres del SILL**: Els membres seleccionats per sorteig han de considerar el seu paper amb un enfocament en el bé comú, actuant com a **guardians** i tenint en compte els interessos de la comunitat. Es fa un paral·lelisme amb un grup de supervivents d'un accident d'avió en una illa, on els que estan en bones condicions han de tenir cura dels ferits i buscar el benestar de tots.
* **Superant la ignorància**: El llibre defensa que la lottocràcia pot millorar la situació epistèmica dels ciutadans a través de la fase d'aprenentatge, les legislatures unitemàtiques i la deliberació estructurada. Es destaca el valor de l'experiència i el coneixement local, així com la capacitat de superar els problemes de la mala premsa i la desinformació. Es considera que aquestes mesures ajuden a formar opinions amb més coneixement de causa.
* **Transició cap a la lottocràcia**: El llibre també aborda com realitzar la transició de sistemes electorals a sistemes lottocràtics, proposant un enfocament gradual, experimental i basat en l'evidència. S'argumenta que la transició hauria de ser acceptada per la majoria de la població. Es valora l'esperança per al futur, tot i que la probabilitat d'un canvi global cap a la lottocràcia durant la vida de l'autor és baixa.
* **Institucions híbrides**: El llibre analitza com combinar la lottocràcia amb les eleccions, tot i que argumenta que la lottocràcia pura és preferible.
En resum, "Lottocracy: Democracy Without Elections" ofereix una anàlisi detallada i innovadora d'un sistema polític alternatiu a la democràcia electoral. El llibre explora la viabilitat de la lottocràcia en termes de capacitats epistèmiques i agencials, així com la seva capacitat per abordar problemes fonamentals de la democràcia actual.
