No m'interessa gens la divisió esquerra i dreta en política. No sé què significa a data d'avui, ni ho vull saber, hi ha massa gent que tant sols vol polaritzar encara més. En canvi m'interessen els marcs amb els que alguns fan sentir la seva veu. El marc "woke" el tenim entre nosaltres, promou la política identitària, forma part del progressisme absurd que omple pàgines de mitjans cada dia i també té derivades a la política sanitària.
Aquí va un resum d'un llibre amb IA.
El llibre "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una anàlisi crítica del wokisme des d'una perspectiva d'esquerres, argumentant que aquest moviment s'ha allunyat dels ideals filosòfics fonamentals de l'esquerra. L'autora, Susan Neiman, examina com el wokisme ha abandonat el compromís amb l'universalisme, la distinció entre justícia i poder, i la creença en la possibilitat de progrés. Neiman sosté que aquests principis són essencials per a qualsevol punt de vista d'esquerres.
Punts Clau del Llibre:
- Crítica al Wokisme: El llibre critica el wokisme per la seva fixació en la identitat i el victimisme, que considera que desplacen la justícia a un segon pla. Neiman argumenta que el wokisme exigeix que les nacions i els pobles s'enfrontin a les seves històries criminals, però que sovint conclou que tota la història és criminal. A més, assenyala que la valoració del victimisme pot ser contraproduent i desvincular el reconeixement de la virtut.
- Rebuig a la Il·lustració: L'autora critica el rebuig generalitzat del wokisme a la Il·lustració, argumentant que els seus millors principis, com la insistència a veure el món des de diverses perspectives geogràfiques, provenen directament d'aquesta. Neiman destaca que la Il·lustració va ser la que va inventar la crítica a l'eurocentrisme i va atacar el colonialisme basant-se en idees universalistes.
- Universalitat vs. Tribalisme: Neiman defensa l'universalisme com a principi essencial de l'esquerra, argumentant que el tribalismo debilita els objectius de justícia social. L'autora posa en dubte la idea que la identitat tribal sigui la base per a la política, i destaca que la passió que alimenta la política identitària sovint encobreix una profunda impotència.
- Justícia i Poder: El llibre explora la relació entre justícia i poder, criticant la idea que la justícia sigui simplement una màscara del poder. Neiman assenyala que la insistència que el poder és l'única força motriu està lligada al menyspreu de la raó. L'autora critica pensadors com Foucault i Schmitt per la seva hostilitat al liberalisme i al seu compromís per desemmascarar les hipocresies liberals.
- Progrés: Neiman defensa la creença en la possibilitat de progrés, argumentant que negar aquesta realitat és negar la realitat mateixa. L'autora destaca la importància de la memòria històrica, especialment el reconeixement de les injustícies passades, però critica la tendència a veure la història només com un relat de crims i desdites, oblidant els herois.
- Crítica a la Psicologia Evolutiva: El llibre també critica la psicologia evolutiva per la seva reducció de la motivació humana a l'interès propi, assenyalant que aquesta perspectiva és ideològica i que la història de les motivacions humanes és més variada.
- La Il·lustració i el Colonialisme: L'autora defensa que la Il·lustració no va ser la ideologia del colonialisme, sinó que va ser una crítica d'aquest. Neiman destaca que els pensadors il·lustrats van ser els primers a criticar l'eurocentrisme i el colonialisme basant-se en principis universalistes.
- Reivindicació de la Filosofia: Neiman defensa el paper de la filosofia per desenredar les confusions que la teoria ha creat i per enfortir la pràctica política. L'autora sosté que la filosofia moral i política són inherentment normatives i que l'interès del llibre rau en un ideal, tot i ser conscient dels fracassos de l'esquerra al llarg de la història.
Altres Aspectes Importants:
- L'exemple Alemany: El llibre utilitza el cas d'Alemanya com un exemple de reconeixement històric, argumentant que el país ha fet un esforç per afrontar una història que cap altra nació voldria veure. No obstant això, Neiman també assenyala com l'excés de culpa ha fet que els alemanys vegin els jueus només com a víctimes, ignorant les veus universalistes.
- El Paper dels Intel·lectuals: Neiman critica la tendència dels intel·lectuals a escriure per a un públic reduït i selecte, allunyant-se de la claredat i accessibilitat dels pensadors de la Il·lustració.
- L'Abandonament dels Principis de l'Esquerra: L'autora argumenta que la confusió entre "esquerra" i "woke" desacredita la primera, especialment quan es veuen accions com la celebració del terrorisme de Hamàs com un acte d'alliberament.
- La Importància de la Raó: Neiman destaca la importància de la raó com a eina per a la justícia, contraposant-la al poder i l'emoció.
En resum, "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una crítica al wokisme des d'una perspectiva d'esquerres que busca reafirmar els valors de l'universalisme, la justícia i el progrés com a pilars fonamentals per a la construcció d'una societat més igualitària i justa. L'autora vol alertar sobre els perills del tribalismo, el victimisme i el rebuig a la Il·lustració, que considera que debiliten la lluita per la justícia social.
PS. I si algú encara no ha entès que significa "woke", fora bo recordar-li que aquest és un dels motius pels que han perdut els republicans i pel qual "Podemos" ha quedat atrapat en un forat negre.
