No m'interessa gens la divisió esquerra i dreta en política. No sé què significa a data d'avui, ni ho vull saber, hi ha massa gent que tant sols vol polaritzar encara més. En canvi m'interessen els marcs amb els que alguns fan sentir la seva veu. El marc "woke" el tenim entre nosaltres, promou la política identitària, forma part del progressisme absurd que omple pàgines de mitjans cada dia i també té derivades a la política sanitària.
Aquí va un resum d'un llibre amb IA.
El llibre examina críticament el concepte de "woke" i argumenta que aquest moviment ha abandonat els principis fonamentals de l'esquerra tradicional. L'autora, Susan Neiman, defensa que el "woke" s'ha desviat dels ideals de **universalitat**, **justícia** i **progrés**, adoptant, en canvi, un enfocament tribalista, victimista i escèptic envers el progrés. Neiman sosté que aquestes idees del "woke" estan arrelades en pensadors de dreta com Carl Schmitt i en interpretacions errònies de figures com Michel Foucault. El llibre no és una obra acadèmica, sinó un assaig filosòfic dirigit al públic general.
Aquests són els punts clau que aborda el llibre:
**Crítica al "woke":** Neiman argumenta que el moviment "woke", tot i que originalment buscava la justícia per a grups marginalitzats, s'ha centrat excessivament en la identitat de grup i en el victimisme.
**Universalitat:** L'autora defensa el principi de la universalitat, que considera essencial per a l'esquerra. Aquest principi sosté que tots els éssers humans estan connectats més enllà de les seves diferències tribals o nacionals, i que tots mereixen igual respecte i justícia. El "woke", segons Neiman, ha abandonat aquest ideal en favor d'una política identitària que fragmenta la societat.
**Justícia i poder:** Neiman critica la idea, promoguda per figures com Foucault i Schmitt, que la justícia és només una façana per a les lluites de poder. L'autora argumenta que **la justícia és un ideal legítim** que cal perseguir, i no només una eina de dominació. Critica la idea que el poder sigui l'única força motriu de la història i la societat.
**Progrés:** Neiman defensa la idea de progrés, argumentant que el món pot millorar mitjançant l'acció política i la reflexió crítica. El "woke", en canvi, sovint mostra escepticisme cap a la idea de progrés, veient la història com una narració contínua de crims i desdites. L'autora creu que **la creença en el progrés és essencial per a l'esquerra** i per a la millora de les condicions de vida.
**Il·lustració:** Neiman defensa la Il·lustració com una font d'idees valuoses per a l'esquerra, incloent el universalisme, la justícia i la possibilitat de progrés. Rebat la idea que la Il·lustració va ser una invenció eurocèntrica i que justifica el colonialisme, argumentant que els pensadors il·lustrats van ser els primers a criticar el colonialisme.
**Influències intel·lectuals:** El llibre examina la influència de pensadors com Foucault, Schmitt, Heidegger i Adorno, argumentant que les seves idees han estat mal interpretades o utilitzades de manera errònia pel moviment "woke". L'autora destaca que aquests pensadors, tot i les seves crítiques a les institucions liberals, no ofereixen alternatives positives i que alguns fins i tot tenen arrels en ideologies reaccionàries.
**Retorn a la tradició:** Neiman insta a l'esquerra a recuperar els seus principis fonamentals, com la solidaritat internacional, la defensa dels drets socials i la creença en el progrés. Aquests principis, segons l'autora, són essencials per a una societat més justa i equitativa.
**Valor de l'educació:** El llibre també critica la visió neoliberal de l'educació, que la considera només com un valor de mercat i no com una eina per al desenvolupament personal i per a la ciutadania democràtica. L'autora lamenta com el neoliberalisme ha limitat els valors que impulsen la societat actual.
En resum, el llibre argumenta que el moviment "woke" s'ha desviat dels seus objectius inicials, adoptant idees que perjudiquen la causa de la justícia social i el progrés. Neiman crida a un retorn als principis clàssics de l'esquerra, com el universalisme, la justícia i la creença en el progrés, per tal de construir un món millor.
PS. I si algú encara no ha entès que significa "woke", fora bo recordar-li que aquest és un dels motius pels que han perdut els republicans i pel qual "Podemos" ha quedat atrapat en un forat negre.
