The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley
Moment oportú per fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.
El llibre **"The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley" de Marietje Schaake** és una anàlisi exhaustiva de l'impacte de les empreses tecnològiques, especialment les de Silicon Valley, en la democràcia i la societat. Schaake argumenta que aquestes empreses han acumulat un poder i una influència massius, participant en un **"cop tecnològic"** que amenaça els valors democràtics. El llibre explora diversos aspectes d'aquesta problemàtica i proposa solucions per revertir aquesta tendència.
**Estructura i conceptes clau:**
* **Introducció: La batalla:** El llibre comença amb una introducció que estableix el context del problema, explicant com la tecnologia ha passat a tenir un paper central en la nostra societat i com això ha donat un poder excessiu a les empreses tecnològiques. Schaake destaca la necessitat urgent d'actuar per protegir la democràcia de la influència indeguda d'aquestes corporacions. L'autora també comparteix una experiència personal en què va intentar discutir la moderació de contingut amb executius de Facebook, però va ser dirigida a l'equip legal, cosa que il·lustra la manca de responsabilitat directa d'aquestes empreses.
* **El codi:** Aquest capítol examina la infraestructura tecnològica i la seva complexitat, destacant que la tecnologia base de la nostra infraestructura digital moderna està controlada per empreses privades. Schaake planteja la pregunta central del llibre: **pot la governança democràtica arribar a aquesta complexa xarxa de funcions controlades per les corporacions?** També fa referència a la història del cable telegràfic transatlàntic per il·lustrar que, igual que amb les infraestructures tecnològiques del passat, les decisions que prenem ara determinaran el futur de les tecnologies emergents.
* **La pila:** El llibre analitza la "pila" tecnològica, una xarxa complexa de maquinari i aplicacions que facilita la digitalització. S'explora com les empreses de tecnologia **utilitzen filials i noms en clau per ocultar la seva identitat** durant les negociacions de projectes de centres de dades, com Meta (abans Facebook) amb Polder Networks i Tulip, i Google amb Sharka LLC, en el cas de la construcció de centres de dades als Països Baixos i Texas respectivament. Aquestes maniobres secretes dificulten la transparència i el debat públic sobre la conveniència d'aquests projectes. El llibre també destaca que els governs locals, amb pocs recursos, són fàcilment persuadits per les promeses de llocs de treball i ingressos fiscals, però aquests beneficis sovint resulten ser menors del que s'esperava. A més, s'analitza com els centres de dades consumeixen grans quantitats d'energia i aigua, sovint a costa dels ciutadans, com en el cas del parc eòlic Princess Ariane i el seu ús per part de Microsoft.
* **L'armament de tot:** Aquest capítol examina com les tecnologies, com els telèfons mòbils i els missatges SMS, poden ser utilitzades de manera maliciosa. El llibre detalla el cas de Mitto, una empresa suïssa que facilita l'autenticació de doble factor, on el seu cap d'operacions va vendre accés a les seves xarxes per localitzar persones en secret, demostrant com les empreses amb accés a dades sensibles poden abusar del seu poder. El llibre també esmenta l'exemple de Palantir, una empresa d'anàlisi de dades que treballa directament amb els organismes d'aplicació de la llei, analitzant dades sense la transparència necessària, ajudant a identificar immigrants indocumentats, per exemple.
* **La fi de l'interès públic:** Aquest capítol explora com el poder de la tecnologia ha erosionat l'interès públic. Es destaca com Palantir s'ha convertit en l'empresa d'infraestructura de dades i anàlisi preferida per als governs de tot el món, però opera amb poca transparència. El llibre assenyala que Palantir recopila informació de múltiples bases de dades, la transforma i l'utilitza per prendre decisions, ajudant organitzacions com el ICE a identificar immigrants indocumentats.
* **La tecnologia a les línies del front:** El capítol aborda l'ús de la tecnologia en les eleccions, fent èmfasi en la seva capacitat per ser manipulada i els seus efectes no sempre beneficiosos. S'utilitza l'exemple de les eleccions de Kenya de 2017 per il·lustrar els problemes derivats de la tecnologia i la manera en què es pot utilitzar per corrompre el procés electoral. El llibre destaca que els observadors internacionals han d'adaptar les seves avaluacions a les realitats locals, ja que les lleis que no protegeixen l'ús de dades personals poden posar en dubte la llibertat i la justícia d'unes eleccions. Es destaca també la importància d'un procés electoral pacífic i la necessitat que la tecnologia no es converteixi en un "fetitxe" que es cregui capaç de resoldre tots els problemes.
* **El marc dels problemes:** El llibre fa èmfasi en la importància del llenguatge per a la comprensió dels problemes i les polítiques. El llibre posa l'exemple de "No pensis en un elefant!" de George Lakoff per il·lustrar com la manera en què s'emmarca un problema pot determinar com es percep.
* **Els enquadradors:** Aquest capítol explora les motivacions de les empreses tecnològiques, argumentant que l'objectiu principal és guanyar contractes governamentals i millorar la seva percepció pública. El llibre assenyala que Microsoft ha expandit la seva estratègia de lobbying més enllà de la contractació d'agències de consultoria, finançant informes especials que promouen la seva visió sobre qüestions com la ciberseguretat.
* **Prioritzant el públic:** El capítol es centra en la necessitat de prioritzar l'interès públic per sobre dels guanys empresarials, amb exemples com la **Llei d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea**, que regula les aplicacions d'IA en funció del risc associat. El llibre assenyala que l'enfocament de la llei és sistèmic en lloc d'hiperspecífic, inspirat en les regulacions de productes com ara vehicles o productes farmacèutics. Schaake destaca que calen solucions que reforcin la voluntat política per implementar les reformes necessàries.
**Solucions i recomanacions:**
* **Transparència:** El llibre advoca per la transparència en les licitacions i permisos per a projectes tecnològics, especialment els centres de dades, exigint que les empreses actuïn sota els seus noms reals i no a través de filials o noms en clau. També destaca la importància de la transparència en els impactes ambientals de la tecnologia.
* **Responsabilitat Pública:** El llibre posa èmfasi en la necessitat que les funcions governamentals externalitzades a les empreses no escapin a la responsabilitat pública, especialment en relació amb el programari de vigilància.
* **Regulació:** El llibre argumenta que la regulació és necessària per evitar els abusos de poder de les empreses tecnològiques i per protegir els valors democràtics, promovent la necessitat de lleis integrals que tinguin en compte els efectes de la tecnologia en lloc de la tecnologia en si.
* **Interoperabilitat:** Schaake assenyala que el futur és en la interoperabilitat i no en el poder de les grans tecnològiques.
* **Col·laboració:** El llibre destaca la necessitat de la col·laboració internacional entre demòcrates per fer front a la influència de les autocràcies i per establir un entorn digital més just [21, 207, 240–42].
**En conclusió**, "The Tech Coup" és una crida a l'acció per protegir la democràcia de la influència creixent de les empreses tecnològiques. El llibre ofereix una anàlisi crítica i exhaustiva dels problemes actuals i presenta solucions concretes per crear un entorn tecnològic més just, transparent i responsable, tot posant èmfasi en la importància de l'interès públic i la col·laboració entre democràcies.
