Avui tornem sobre el tema del wokisme amb un llibre que el qualifica com a nova religió. Si el d'ahir tractava de desgranar les derivades esquerranoses del wokisme, aquest el que fa és descriure'l en detall.
Destaco un paràgraf:
Si los woke creen en sus doctrinas es porque son absurdas, porque conducen a verdades más profundas, más allá de la razón. De hecho, es curioso que el primer milagro que predican con la teoría de género está a su vez relacionado con el cuerpo y la consciencia. Para ellos, lo que parece inexplicable no es la encarnación de Cristo sino la integración de nuestra consciencia en un cuerpo, cuerpo que, como en el caso de Cristo según los marcionitas, es impuro. Solo existe la consciencia. Ese es el mensaje de la teoría de género, que es el centro de esta nueva religión. Precisamente lo que seduce es su carácter provocador. Por este motivo, la teoría de género no es una categoría del pensamiento woke como cualquier otra, es el núcleo del mismo, el primer descubrimiento que abre la vía a todos los atropellos contra la ciencia, la verdad y la propia realidad. El resto de los componentes de la ideología woke, las teorías de la raza y la interseccionalidad, con sus variantes indigenista o decolonial en Francia, son meros accesorios en comparación con la teoría de género que es el verdadero misterio, en sentido religioso, de esta nueva religión.
Doncs bé, estigueu atents, al vostre entorn proper hi teniu profetes, apòstols, preveres i diaques d'aquesta religió, de vegades sense saber-ho. No us deixeu entabanar. Fins i tot al mig dia a la ràdio podeu trobar alocucions al wokisme disfraçades enmig de brometa, i també al vespre a la televisió. Tot molt subliminal, però perfectament ancorat en la cultura de la cancel·lació. Una de les poques llibreries de l'eixample que queden mostra com a primers llibres del seu catàleg als evangelistes del wokisme, sense embuts. I als centres culturals públics els conviden a fer conferències i la gent es pensa que és filosofia qui-sap-lo.
Aquest és el resum del llibre amb IA .
El llibre "LA RELIGIÓN WOKE" de Jean-François Braunstein explora el fenomen del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari i s'ha estès a la societat. L'autor analitza els orígens, els textos sagrats, els rituals, i les característiques principals d'aquesta "religió", contrastant-la amb el pensament de la French Theory i la tradició il·lustrada.
Orígens i Naturalesa del Wokisme:
- El terme "woke" prové de la cultura popular negra i ha evolucionat per descriure una consciència sobre la injustícia social i la discriminació.
- El wokisme es presenta com una religió americana amb arrels en els "Despertares religiosos" protestants i el "Gran Despertar" woke.
- Aquesta nova religió té els seus "elegits", que són les elits intel·lectuals i activistes, i es basa en una moralitat de "purs i impurs", amb una forta èmfasi en el "pecat" del "privilegi blanc".
- El wokisme es caracteritza per ser intolerant, rebutjar el diàleg amb els que no comparteixen la seva visió, i mancar de transcendència.
- L'autor destaca que el wokisme és més aviat una secta amb dimensions polítiques i socials, ja que els seus membres no accepten arguments racionals i la realitat no pot invalidar les seves creences.
- Aquesta religió es fonamenta en la fragilitat i la dictadura dels "copos de nieve", que es consideren excepcionals i il·lustrats, però que en realitat són ignorants i conformistes.
El Wokisme i la French Theory:
- L'autor qüestiona la idea que el wokisme tingui les seves arrels en la French Theory dels anys seixanta.
- Els filòsofs francesos com Foucault o Derrida eren teòrics i s'abstenien d'accions polítiques directes, mentre que el wokisme és eminentment polític i militant.
- Els pensadors de la French Theory buscaven difuminar la identitat i el subjecte, mentre que el wokisme és ultraidentitari, lluitant en nom de comunitats oprimides.
- La French Theory rebutjava la idea d'un subjecte fix, mentre que el wokisme es basa en la noció de la identitat com a centre de la seva política.
Textos Sagrats i Ritus Woke:
- El wokisme té textos sagrats redactats per acadèmics, que són sovint complexos i poc atractius per al profà.
- Aquests textos inclouen obres d'autors com Ibram X. Kendi, Ta-Nehisi Coates, Robin DiAngelo, Judith Butler i Kimberlé Crenshaw.
- Les publicacions acadèmiques revisades per parells també serveixen per actualitzar la doctrina woke, tot i que aquest procés ha estat corromput per la militància.
- S'han detectat fraus i articles ridículs publicats en revistes acadèmiques per demostrar la corrupció en la investigació d'aquestes ideologies identitàries.
- Els ritus woke inclouen la denúncia constant d'heretgies, l'excomunió i la purga dels "impurs", així com la reescriptura de la història.
Conseqüències del Wokisme:
- El wokisme busca reescriure la història per eliminar els aspectes "problemàtics" i acabar amb la cultura i les universitats de qualsevol rastre de "privilegi blanc" o masculí.
- Això inclou derrocar estàtues, canviar noms d'escoles i revisar el cànon d'autors clàssics, buscant una "paritat" entre homes i dones.
- S'ha produït una desconfiança en la ciència i la noció d'objectivitat, considerant-les producte de la dominació occidental i blanca.
- El wokisme promou una "injustícia epistèmica", donant més valor al coneixement basat en la identitat i l'experiència de les "víctimes" que a l'objectivitat científica.
- El wokisme ha portat a la negació de la realitat en temes com el gènere i el sexe, amb un ús excessiu de pronoms i una desconnexió entre el llenguatge i la realitat.
- Aquesta negació de la realitat es manifesta en l'ús de llenguatge neutre en contextos com la maternitat i la salut, i en la preferència per posar en perill a la majoria en benefici d'una petita minoria militant.
El Wokisme i la Identitat:
- El wokisme vol "desfer-se de l'individu" i promou un pensament col·lectiu i tribal.
- Les persones són reduïdes a la seva identitat com a membres de comunitats de víctimes o de botxins, negant la possibilitat d'una vida individual.
- El wokisme defensa un "antiracisme" que es basa en la noció de "racisme sistèmic" i "privilegi blanc", culpant als blancs des del seu naixement.
- Aquesta acusació de "privilegi blanc" és utilitzada per a culpabilitzar als blancs i fer-los conscients de la seva "blanquitud", tot i que aquest concepte és qüestionable i pot ser aplicat fins i tot a persones de color.
- Es fa una etnografia de la "blanquitud" que classifica els blancs segons les seves accions a favor dels negres, des del "supremacista blanc" fins a l'"abolicionista blanc".
Crítiques al Wokisme:
- L'autor destaca les crítiques d'intel·lectuals i acadèmics negres que denuncien que el wokisme perjudica a la comunitat negra, reduint-la a víctimes del racisme i ignorant les seves particularitats.
- El llibre critica la idea d'una "cultura blanca" homogènia, que és presentada com a negativa i contrària a la "cultura negra", fet que pot conduir a estereotips racistes.
- Es critica la "fragilitat blanca" com una forma de silenciar les crítiques al wokisme, convertint qualsevol defensa davant les acusacions de racisme en prova de racisme.
- S'assenyala que la interseccionalitat s'ha convertit en un mercat on es pot acollir qualsevol posició contestatària, sense una teoria coherent.
- Es compara la intolerància woke amb episodis històrics com la revolució cultural xinesa i la societat puritana del segle XVII.
En resum, el llibre presenta una anàlisi crítica del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari, amb textos sagrats, rituals i una moralitat particular. A més, qüestiona les seves connexions amb la French Theory i la seva efectivitat per promoure la justícia social. L'autor alerta sobre els perills de la intolerància, la negació de la realitat i la divisió social que genera aquesta ideologia.
Repeteixo, no us deixeu entabanar. La maniobra està perfectament orquestrada, és el camí directe a l'inframón.
