El exceso de mortalidad como medida de equidad y eficiencia
Des de l'economia de la salut s'ha fet molt d'èmfasi en els anys de vida ajustats per qualitat, i això ha donat lloc a moltes controvèrsies. En canvi, l'epidemiologia ha analitzat més en profunditat la mortalitat evitable. L'estimació de l'excés de mortalitat a Catalunya, aquella mortalitat que podria disminuir si apliquéssim la "millor" pràctica i tots els altres factor exògens no afectessin, és el que han estimat Anna Mompart et al. Ens diuen que el 10,75% de les defuncions dels homes podrien reduir-se, i el 9,69% de les dones. Els anys de vida perduts segons aquesta aproximació serien 62.410 en homes i 22.397 en dones. Si l'any 2007 els anys potencials de vida perduts van ser 182.580 (ho diu la central de resultats), aleshores un 46% podrien resoldre's seguint la millor pràctica. I sabem quina és?
PS. El 10 de febrer de 2010 es publicava que Grècia devia 7000 milions a les empreses farmacèutiques. Al
cap de tres mesos Grècia havia de ser rescatada. Aquest cap de setmana
han sorgit informacions equivalents per aquí aprop que assenyalen una xifra superior en
valor absolut, tot i que si ajustem per població esdevé menor. En
qualsevol cas, la qüestió que podem preguntar-nos és si el deute amb les
farmacèutiques és un indicador avançat del que pot esdevenir. Ara, després del primer rescat, la situació a Grècia és encara més complexa, les empreses s'en van i
pretenen distribuir medicaments només si es paga al comptat.
