Les formes organitzatives de l'assistència sanitària a l'àmbit privat requereixen revisió i modernització. M'hi he referit en altres ocasions. Tot i sabent les limitacions de la proposta de les "Accountable Care Organizations" dins la llei de reforma sanitària nordamericana, crec que cal valorar-ne l'aproximació. Ara els de WSJ apunten a un fracàs abans de la seva creació. Cap sorpresa, la premsa interessada porta a biaixos sistèmics. Com sempre hem d'aplicar un rigor intel.lectual més gran en la lectura per tal de separar l'opinió fonamentada d'aquella que és tant sols un pamflet. La llibertat de pensament en sortirà beneficiada.
PS. Val la pena tenir present aquest document que explica què és una ACO i com funciona. I aquest post sobre l'estat de situació. Per altra banda els fans de les ACOs ja fan circular camisetes de suport.
PS. A un blog, sobre retòrica de les reformes sanitàries.
PS. Document poti-poti d'encàrrec per part de l'OCDE . Res de nou en una melodia encadenada.
PS. Vaig a una conferència i no veig reflectida a la premsa una informació rellevant del discurs. Resulta que les estratègies de finançament privat d'infraestructures públiques ajuden a inaugurar a un govern, mentre el següent les ha de pagar. Ara ens trobem que n'hi ha tantes per pagar que ja no podem traslladar el deute públic als comptes privats. Aquesta és la situació de la col.laboració públic-privat en infraestructures.
