Sunday, June 19, 2011

Economia de la llibertat d'expressió

En Foss pensa que la llibertat d'expressió no hauria de ser regulada, ho va dir al blog fa dies (amb alguns límits afegeix, i aquí s'atura). Ara hi torna tot referint-se a un article sobre Mill i Holmes. El resum:
Mill believes that individuals are free in the sense that they have the ability to choose their beliefs, even if they frequently opt for the easier alternative of uncritically following the mainstream. At the same time, he believes that a society can create conditions that are conducive to individual flourishing. Mill's free speech defense is based not only on the argument that individuals are more likely to pick true beliefs if presented with several alternatives, but also on the notion that a society that prizes dissent promotes the development of character traits in its citizens that will in turn allow that society to prosper. Holmes, on the other hand, views individuals as constrained by firmly rooted preferences shaped by accidental circumstances, but regards society as constantly evolving and adjusting and, to a large extent, free to determine its future course. His defense is staked on a constitutional commitment to safeguarding the conditions for collective self-determination in an uncertain and perpetually changing world.
Les circumstàncies accidentals cal tenir-les en compte, la llibrtat d'expressió acaba essent contingent del moment. Tema complicat que no impedeix que es reguli el dret d'expressió per tal de garantir el bé comú que aquests dies cal preservar per sobre de tot.

PS. Ara ja s'han destapat definitivament. El lema "La calle es nuestra" el trobo proper a "La calle es mía". Aquesta és la relació que hi trobo i que mostra coincidències, no us confongueu. Definitivament, pensar que uns pocs poden apropiar-se de tot o que tant sols un ho pot fer, ho trobo indignant. A la radio cal vigilar les expressions d'apologia de la violència i inducció al delicte, ho dic per l'entrevista d'aquest matí (a la mateixa radio que Arcadi Oliveres parlava fa uns dies). Observo suposats demòcrates amb comportament antidemòcrata quan la democràcia no afavoreix els seus interessos. Els fiscals poden haver-ho sentit tal com ho he sentit jo i està tipificat al codi penal. La ignoràcia de les lleis no és excusa pel seu incompliment.

PS El gran Barbeta ho explica bé:
Los presuntos indignados han recibido el apoyo de intelectuales que ya no saben a quién servir, de cantautores septuagenarios dispuestos a galopar de nuevo con las teenagers del siglo XXI, de nacionalistas españoles que como antes la Falange no son de derechas ni de izquierdas... y hasta del más ilustre de los procuradores franquistas felizmente reconvertido al pacifismo.
I l'Enric Juliana alerta de que les coses poden anar a pitjor, molt pitjor, i cal prevenir mals majors.
Bona referència de Màrius Carol a Saint-Exupéry.. Potser els acampats no la llegiran, malauradament.
A la p.80 de LV us trobareu amb un indocumentat, us ho podeu estalviar.Es va colar l'article que va proposar el becari del cap de setmana.

No comments:

Post a Comment