Climate change and health

Enviromedics: The Impact of Climate Change on Human Health

These are tough times for the relationship between mankind and the planet. Therefore, this is a good reason to know better the relationship between climate change and health. In this book you'll find the details on each topic.
These are the key issues:

Part I. Climate Change Cascade
2 Climate Change 101: A Primer
3 Heat Waves and Heat Stress
4 Extreme Weather
5 Vector-Borne Diseases
6 Mental Health
Part II. Clear and Present Pathogens
7 Air Degradation
8 Water Security
9 Food Security
10 Allergens
11 Harmful Algal Blooms 

 Many of these modern sources of environmental hazards share a common feature—they derive from human activity as much as or more than from nonhuman sources. Radiation exists in nature, but its concentrated forms on Earth are created by humans. Industries produce the goods that support modern life, while they spin off by-products that can harm the environment and humans. We celebrate the productivity of modern agriculture, but if the runoff of pesticides and antibiotics pollutes the water supply and encourages antimicrobial resistance, we pay a higher price than we realize for food.

Balancing this tradeoff is complicated by the fact that the individuals and interests who typically stand to benefit from a polluting activity are not the same as the ones who will suffer the adverse health and other consequences.

Global externalities and how to fix them. This is one of the greatest challenges nowadays.

Why are we waiting? (5)

Waiting Times for Health Services. Next in Line

Long waiting times for health services is an important policy issue in most OECD countries. Reducing the time that people have to wait to get a consultation with a general practitioner, or a diagnostic test or treatment, can go a long way in improving patient experience and avoiding possible deterioration in their health. Governments in many countries have taken various measures to reduce waiting times, often supported by additional funding, with mixed success. This report looks at how waiting times for elective treatment, which is usually the longest wait, have stalled over the past decade in many countries, and have started to rise again in some others. It also analyses the differences in how long people have to wait to get a consultation with general practitioners or specialists across countries. The report reviews a range of policies that countries have used to tackle waiting times for different services, including elective surgery and primary care consultations, but also cancer care and mental health services, with a focus on identifying the most successful ones.

Just a few words. For citizens, this is the hottest topic in our health system. And policymakers are neglecting it, while some citizens are voting with their feed...only those that can.

Bowery men waiting for bread in bread line, New York City, Bain Collection

Our irrational behaviour

The Behavioral Economics of Health and Health Care
Irrationality in Health Care: What Behavioral Economics Reveals About What We Do and Why

Thomas Rice provides an overview of behavioral economics in health in a recent article in Annual review of public health. More or less the same things we already know with some concrete messages. A good starting point for those that want to take first steps in this discipline. The summary:

People often make decisions in health care that are not in their best interest, ranging from failing to enroll in health insurance to which they are entitled, to engaging in extremely harmful behaviors. Traditional economic theory provides a limited tool kit for improving behavior because it assumes that people make decisions in a rational way, have the mental capacity to deal with huge amounts of information and choice, and have tastes endemic to them and not open to manipulation. Melding economics with psychology, behavioral economics acknowledges that people often do not act rationally in the economic sense. It therefore offers a potentially richer set of tools than provided by traditional economic theory to understand and influence behaviors

Right now behavioral economics is still a promise, let's wait until we can really apply it widely.
Thomas Rice says in this respect:

 With the exception of Kahneman & Tversky’s prospect theory, which was developed more than 30 years ago, there has been little in the way of bringing the various tools and policies of behavioral economics under one umbrella. As a result, most of the applications seem to be ad hoc. More development of an overarching theory could aid those interested in designing new interventions when it is clear that traditional economics remedies are insufficient

Regarding the book on Irrationality in Health Care, I haven't had the opportunity to have a look at it. I leave here the reference and 23 anomalies . Maybe in the book there is the answer to solve them.

PS. For those interested in an introductory course, on March 11th starts at Coursera:  A Beginner's Guide to Irrational Behavior

La contribució de l'atenció primària a la salut poblacional

 Population health management in primary health care: a proactive approach to improve health and well-being

Vivim moments paradoxals. Per una banda la OMS i els governs insisteixen en la contribució decisiva de l'atenció primària a la salut poblacional, i per l'altra els metges catalans acabats de graduar no escullen l'especialitat i hi ha una mancança generalitzada de professionals, fora de tot control i planificació. Aquesta situació no és esclusiva de Catalunya, molts països es troben igual. I el més greu encara, no és preveu una solució a curt termini. I mentre es pretén posar pedaços a la situació, l'OMS publica un document idílic sobre el que hauria de ser. I és cert, ens ho creiem, però a la pràctica això no va, ni es pot aplicar a hores d'ara. Les tres consideracions importants:

1) Population health management is most effective within a holistic health system strengthening approach with PHC at its core. 

2) Investing in PHC is paramount since it is the best place to engage in population health management approaches. 

3) Achieving maximum impact requires synergistic action spanning over several or all PHC levers.

I llavors enfatitza en la gestió de la salut poblacional, que no és territori exclusiu de l'atenció primària,

 Population health management can substantially contribute to realizing some of PHC’s central attributes, including person-centeredness; accessibility; comprehensiveness; attention to health problems in their physical, mental, social, cultural and existential dimensions; continuity; coordination and community orientation

I qui ha de fer aquesta gestió? Doncs les organitzacions sanitàries integrades. Però malament anirem si els atributs previs de l'atenció primària no es compleixen. I l'altre dia ja vaig explicar com això de la continuitat s'està eliminant al nostre sistema de salut.

Aquest document de la OMS apunta molts elements que coneixem dispersos i els posa junts. A tenir en compte.

PD. Caldria tenir en compte que el 28% de la població té assegurança privada duplicada i que sovint la utilitza com accés inicial al sistema de salut. La paradoxa és que us costarà molt trobar un metge de família als quadres mèdics de les asseguradores privades, perquè venen el lliure accés a especialista. Això és just el contrari del que proposa aquest informe i és el que tenim per al 28%.

PD. Algun dia algú hauria de començar a demanar responsabilitats pels errors sistemàtics en la planificació del número de metges i les seves conseqüències.

 

Els determinants polítics de la salut

The Political Determinants of Health 

Llibre resumit amb IA.

El llibre "The Political Determinants of Health" de Daniel E. Dawes és una obra innovadora que reestructura la comprensió dels factors que influeixen en la salut i el benestar, argumentant que els determinants polítics de la salut són fonamentals i més impactants que els determinants socials. Dawes, amb la seva profunda comprensió de les operacions governamentals i els moviments històrics del sistema de salut dels EUA, presenta un marc detallat per abordar les inequitats en salut.

La tesi central del llibre és que, si bé els determinants socials (com l'educació, l'habitatge i l'ocupació) són crucials, els determinants polítics són les "causes de les causes". Aquests configuren sistemàticament les relacions, distribueixen recursos i administren el poder, reforçant mútuament les oportunitats que promouen l'equitat en salut o exacerben les inequitats.

El llibre s'estructura al voltant d'un model que examina tres aspectes principals dels determinants polítics:

• Votació
• Govern
• Política

L'al·legoria de l'hort (Capítol 1): Dawes comença el llibre amb una paràbola que serveix com a al·legoria de la història de les inequitats en salut als Estats Units. Un agricultor, que representa el govern, adquireix una terra amb diferents tipus de sòl: ric, pobre i rocós. Planta llavors, que simbolitzen les comunitats o persones, amb diferents nivells d'atenció i recursos en cada tipus de sòl.

• Les llavors en sòl ric (comunitats privilegiades) reben atenció i prosperen.
• Les llavors en sòl pobre i rocós (comunitats desfavorides, incloent persones de baix estatus socioeconòmic, amb discapacitats, minories racials i ètniques, LGBTQ+, veterans, nens, dones i immigrants) reben recursos insuficients i un tractament negligent.
• El sòl representa l'habitatge, un factor crucial però subestimat que afecta la salut, amb barreres estructurals com el racisme i els biaixos implícits que es manifesten en la segregació residencial.
• El fertilitzant simbolitza l'educació, amb una distribució inequitativa per part del govern.
• L'aigua representa les oportunitats econòmiques i laborals.
• El pesticida representa l'atenció sanitària.
• Una tempesta que elimina un arbre feble simbolitza forces externes com la violència o els desastres naturals, la gravetat dels quals pot ser mitigada o agreujada pels sistemes polítics.
• Un arborista que experimenta amb l'arbre que lluita representa individus i grups privats que aprofiten el sistema polític per a les seves agendes sense escrúpols o amb afany de lucre, incloses investigacions mèdiques poc ètiques en poblacions vulnerables.
• El fong que s'estén als arbres simbolitza els efectes insidiosos i persistents del racisme estructural, la misogínia, l'homofòbia i l'ablisme que afecten diverses comunitats durant generacions.

La lliçó de l'al·legoria és que la planificació, els recursos i l'atenció inadequats porten a resultats desfavorables, mentre que la cura adequada en el moment i la quantitat correctas fomenta la prosperitat. Les accions i inaccions polítiques han perpetuat i exacerbat les disparitats en salut des de la fundació dels EUA, soscavant la fortalesa de la nació.

Components Clau del Model de Determinants Polítics de la Salut (Capítol 3):

1. Votació: És el determinant polític més important, ja que permet seleccionar els responsables de les polítiques i abordar directament les solucions. No obstant això, els EUA queden enrere en la participació electoral en comparació amb altres països desenvolupats. Factors com la manipulació de districtes electorals (gerrymandering), les lleis restrictives d'identificació de votants i la neteja de censos electorals han suprimit la participació de minories racials, ètniques i persones de baix estatus socioeconòmic. La quantitat il·limitada de diners en el finançament de campanyes i el lobbying també influeixen en la política.
2. Govern: Actua com a mecanisme perquè els responsables de les decisions mantinguin, facin complir, o canviïn l'estat actual mitjançant la política. Dawes destaca barreres estructurals, institucionals, interpersonals i intrapersonals que són sancionades pel govern. La majoria dels responsables polítics provenen d'entorns privilegiats i sovint no aborden les preocupacions de les comunitats amb inequitats. El llibre utilitza exemples històrics del Tribunal Suprem dels EUA, com el cas Dred Scott i les sentències sobre les lleis de drets civils, per il·lustrar com el sistema legal ha perpetuat la discriminació. També s'esmenten la discriminació institucionalitzada en l'habitatge (redlining), l'educació i el sistema de justícia penal (lleis sobre l'opi, el crack i els opioides).
3. Política: És la codificació de les decisions governamentals en lleis, regulacions o pràctiques. La probabilitat d'èxit de les polítiques depèn sovint de si s'alineen amb interessos comercials i tenen un "valor d'inversió" per al govern. Per exemple, l'atenció sanitària als mariners es va aprovar per protegir el comerç, i la investigació en salut mental per preocupacions de seguretat nacional.

Intents Històrics per Abordar els Determinants Polítics de la Salut (Capítols 2, 4, 5, 6):

• Primer Intent (Benjamin Franklin, 1790): La petició de Franklin al Congrés per abolir l'esclavitud i millorar el benestar dels esclaus va ser rebutjada. Tanmateix, el Congrés va aprovar la Llei d'Ajuda als Mariners Malalts i Discapacitats el 1798, demostrant la disposició del govern a actuar quan hi havia una amenaça directa per al comerç.
• Segon Intent (Dorothea Dix i el Freedmen's Bureau): Els esforços de Dix a mitjans del 1800 per reformar la salut mental van ser vetats pel president Franklin Pierce. Després de la Guerra Civil, es va crear el Freedmen's Bureau (1865) per ajudar els antics esclaus i els blancs pobres, però es va desmantellar set anys després a causa de la política racial, reflectint una oportunitat perduda per a l'equitat en salut.
• Tercer Intent ("La Gran Despertada" i la Decepció): Després de la Segona Guerra Mundial, l'administració Truman va veure la Llei Hill-Burton i la Llei Nacional de Salut Mental de 1946 (impulsada per arguments de seguretat nacional). Martin Luther King Jr. va emfatitzar la necessitat d'un lideratge federal fort en la lluita pels drets civils. Les administracions Johnson (Medicare/Medicaid) i Carter (Llei de Sistemes de Salut Mental) van fer progressos, però les polítiques de Carter van ser ràpidament derogades per Reagan.
• Quart Intent (Llei d'Atenció assequible - ACA): L'elecció d'Obama el 2008 va obrir la porta a una reforma integral de la salut. Els defensors de l'equitat en salut, aprenent de la història, van utilitzar arguments morals, econòmics i de seguretat nacional per impulsar l'ACA. La National Working Group on Health Disparities and Health Reform (Grup de Treball Nacional sobre Disparitats en Salut i Reforma de la Salut) va coordinar els esforços d'advocacia, proporcionant una veu unificada per a la inclusió de provisions d'equitat en salut. Malgrat la forta oposició (per exemple, el moviment Tea Party i les "death panels"), l'ACA es va aprovar el 2010. No obstant això, l'administració Trump (2016) va intentar deroga-la i va soscavar les seves disposicions administrativament, demostrant la lluita contínua i cíclica per l'equitat en salut.

Advocacia i Acció: El llibre emfatitza que l'advocacia és un procés continu i multifacètic. Basant-se en Martin Luther King Jr., es descriuen quatre fases:

1. Due Diligence: Avaluar si existeixen inequitats de manera sistemàtica, si són evitables i injustes.
2. Investigació i Negociació: Explorar solucions possibles, considerant interessos comercials i el valor d'inversió del govern.
3. Introspecció: Determinar fortaleses i febleses personals/organitzacionals i crear un pla d'acció.
4. Acció Directa: Dirigir intervencions i recursos a poblacions en situacions desfavorables, aprofitant la votació, el govern i les polítiques per aconseguir canvis amb força legal i assignar recursos.

Estudis de Casos i Exemples Il·lustratius:

• La Història de Jessica: Un exemple hipotètic que revela com una combinació de determinants socials, ambientals, de salut i de comportament, tots ells arrelats en determinants polítics, van conduir a resultats de salut desastrosos per a Jessica i la seva família. Això inclou decisions polítiques que van conduir al tancament de centres de salut mental, la manca d'assegurances, les males condicions d'habitatge, l'exposició a toxines ambientals i la manca d'accés a aliments nutritius i serveis de transport.
• La Crisi de l'Aigua a Flint, Michigan: Un cas real que il·lustra l'impacte del racisme estructural i la incompetent administració governamental. Les decisions polítiques de canviar la font d'aigua, ignorar les queixes dels residents i l'ús de gerents d'emergència no responsables van provocar la contaminació per plom i greus problemes de salut.
• La Politització de l'Alimentació: El govern dels EUA, des del rebuig inicial de proporcionar aliments als esclaus fins a la creació de programes de dinars escolars i la posterior influència de la indústria alimentària (per exemple, el xarop de blat de moro d'alta fructosa), ha modelat les inequitats en salut mitjançant decisions polítiques sobre la distribució d'aliments i el suport a indústries específiques.

En conclusió, Dawes argumenta que l'equitat en salut és una "qüestió inacabada" als EUA, obstaculitzada pels determinants polítics. Per a un progrés significatiu, la societat ha d'anar "més enllà de simplement picar als marges del problema" i abordar les causes arrels polítiques d'aquestes inequitats, educant-se sobre la història i mobilitzant-se per a una acció audaç. El llibre és una crida a l'acció per reconèixer la interconnexió dels éssers humans i la necessitat que els sistemes polítics es facin càrrec de les seves accions per construir una societat més forta i equitativa.

Per on comencem?

 Promoting Peace of Mind: Mental health and insurance

Webinar, 1 de març

Acaba de sortir un informe de la Geneva Association que es pregunta per on comencem en relació a l'assegurança privada de la salut mental. La primera conclusió és que a on hi ha assegurança obligatòria,  sobretot aquesta és el prioritària. I la segona és que on no s'hagi desenvolupat la cobertura de la salut mental, sobretot convé desenvolupar un ecosistema de proveïdors per seguir d'a prop la utilització.

 En definitiva, es tracta d'un informe interessant perquè reflecteix la complexitat de l'assegurança privada en l'àmbit de la salut mental i mostra molts aspectes d'interès, ben descrits i ben plantejats.

PD. Aquest informe sorgeix d'una breu nota anterior.

Plensa a la Pedrera

Changing health behavior (once again)

World Development Report 2015: Mind, Society, and Behavior

Understanding human behavior is one of the main scientific endevours of our current times. As I have explained before, psychology, economics and neurosciences are making great progress in the last decades. Now the annual report by the World Bank puts all this stuff in one publication:

Three principles stand out as providing the direction for new approaches to  understanding behavior and designing and implementing development policy. First, people make most judgments and most choices automatically, not deliberatively: we call this “thinking automatically.” Second, how people act and think often depends on what others around them do and think: we call this “thinking socially.” Third, individuals in a given society share a common perspective on making sense of the world around them and understanding themselves: we call this “thinking with mental models".

In chapter 8 you'll find the application to health issues. A clear warning:

Telling people that there is a way to improve their health is rarely sufficient to change behavior. In general, successful health promotion campaigns engage people emotionally and activate or change social norms as much as they provide information. The message disseminated should be that others will support you or even applaud you if you do it, not just that something is good for you. Successful campaigns address many or most of the following: information, performance, problem solving, social support, materials, and media . A campaign should tell people that a behavior will improve their health (information), demonstrate and model the behavior (performance), reduce barriers to its adoption (problem solving), create a system for supporting people who choose to adopt it (social support), provide the materials necessary to begin adoption (materials), and provide a background of support through in-person, print, radio, television, and other approaches (media).

As you may imagine, this is much more difficult than simply giving information. This is precisely the greatest challenge.

The world is fat (2)

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

From conclusions: 

Ending the obesity epidemic will take both individual and collective action. Neither alone is sufficient. Individuals try to lose weight and keep it off, but the system is working against them. The route to population-wide weight loss will not be through trendy, unsustainable diets. It will be through widespread, appropriate, personalized, and comprehensive approaches.

The first action we all must take, no matter our size, is to educate ourselves about obesity—and you’ve been doing that by reading this book. People need to understand the structural, environmental, and genetic components of obesity. They need to see the ways in which systemic factors contribute to weight gain. The idea that obesity is a choice or a matter of willpower has been thoroughly disproved. The unfortunate fact that many people still believe this actively harms efforts to reduce obesity rates.

The government should first seek to change the public perception of obesity. Obesity is largely a result of structural forces, not just individual actions. A shared awareness of its origins could foster greater support for interventions that allow people to make healthier choices.

People and institutions need to work together to make healthy foods more accessible, affordable, appetizing, and convenient than unhealthy foods. Reversing the obesity crisis will require environments that promote physical activity and social movements that encourage people to get more exercise. We need to devote more resources to preventive efforts for all ages to improve our health.

To reverse the obesity crisis, we will need an all-hands-on-deck approach. Pharmacological advances, surgery, and other treatments should complement new policies, societal practices, and population-wide interventions that promote healthier diets and decrease food consumption. Improving the nation’s health may require implementing policies perceived as restricting personal freedoms that have long been granted to industries and individuals. But these policies will be essential to keeping the population healthy.

For individuals, the goal should be to reach and maintain your optimum weight, meaning the weight at which your body the optimal physical and mental health. 

Outline of free ebook:

INTRODUCTION: Struggling with Obesity

CHAPTER 1: How Do People Gain Excess Weight?

CHAPTER 2: Why Are People Getting Heavier?

CHAPTER 3: What Are the Consequences of Obesity?

CHAPTER 4: What Are the Best Ways to Lose Weight?

CHAPTER 5: How to Reverse the Obesity Crisis

Thinking and deciding

World Development Report 2015: Mind, Society, and Behavior

Our decision making patterns are based on multiple foundations. The new WB report summarises them in three sources: automatic, social and mental models.  In chapter 8 you'll find applications to health. Some of them may be naive, while others potentially useful. There is a trial and error process in all this stuff because of cultural implications. If there is a particular area to focus on, it is on health communication for behavioural change. There is a lot to learn from behavioral economics:

Understanding that people think automatically, interpret the world based on implicit mental models, and think socially allows policy makers to make major strides in improving health outcomes. Individuals sometimes value information highly (for example,
when seeking curative care), but at other times providing information is not sufficient to get people to change behaviors that undermine health. Framing effects that make social expectations and social approval more salient can sometimes encourage individuals to seek preventive care and adhere to treatment when they otherwise would not, even though the individual benefits exceed the individual cost.

PS. My former posts on nudging

PS. Post by BIT.

PS. TE on poor behavior.

PS. Excellent "30minuts" documentary about the Snowden's massive information leak ever. (Only until Dec 28th)

La creació d'un "nou" marc mental: el funcionament de la salut

 The human functioning revolution: implications for health systems and sciences

L'Amartya Sen als anys 80 va definir el concepte de capacitats i el diccionari Stanford de filosofia diu:

L'enfocament de capacitats és un marc teòric que comporta dues reivindicacions normatives: en primer lloc, l'afirmació que la llibertat per aconseguir el benestar té una importància moral primordial i, en segon lloc, que el benestar s'ha d'entendre en termes de capacitats i funcionament de les persones. Les capacitats són les accions i l'essència d'allò que les persones poden aconseguir si així ho volen: la seva oportunitat de fer o ser coses com ara estar ben alimentat, casar-se, ser educat i viatjar; el funcionament són capacitats que s'han realitzat. Que algú pugui convertir un conjunt de mitjans (recursos i béns públics) en un funcionament (és a dir, si té una capacitat particular) depèn de manera crucial de determinades condicions personals, sociopolítiques i ambientals, que, en la literatura de capacitats, s'anomenen "conversió". Les capacitats també s'han denominat llibertats reals o substantives, ja que denoten les llibertats que s'han eliminat de qualsevol obstacle potencial, en contrast amb els mers drets i llibertats formals.

La idea és potent i entre d'altres coses li ha valgut el premi Nobel. Doncs bé, ara aquesta perspectiva ja és a la OMS d'alguna manera i ho explica aquest article. Però no sé si tot ho hem de fiar a la International Classification of Functioning, Disability and Health (ICF) com fa l'article. El tema és més complex. I arriba a aquesta conclusió:

The conceptual and evidence base exists to support the implementation of human functioning as the third indicator of health, complementing morbidity and mortality. This requires coordinated action across health systems, including the scaling and extension of use cases. Significant challenges in  implementing this new paradigm exist.

I tant si n'hi ha de reptes. Entre d'altres, perquè subjectivament es valora el funcionament de forma diferent i pensar que un altre ho valorarà per tu pot dur a conclusions errònies.

Per tant no hi ha res de nou en aquest marc mental, i el que caldria seria tocar de peus a terra sobre allò que és possible i cal fer.

 L'article forma part d'un conjunt que es diu la revolució del funcionament humà, molt ambiciós el títol però jo no sé veure la revolució per enlloc, per ara.

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental

Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:

El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.

Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  

Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20

The roots of good governance (3)

 High Performance Boards: Improving and Energizing your Governance

Contents:

Part I: The Four Pillars of Board Effectiveness 1

Joanne Marker and Board Service 3

Chapter 1 The Four Pillars of Board Effectiveness 9

The First Pillar: People Quality, Focus, and Dedication 11

The Second Pillar: Information Architecture 14

The Third Pillar: Structures and Processes 15

The Fourth Pillar: Group Dynamics and Board Culture 17

Chapter 2 Governance Challenges around the World 20

Scientific Lessons from Natural Selection 22

What is Transformational Leadership? 23

Should We Trust Leaders? 24

The Governance DNA 26

Chapter 3 The Successful Director: Values and Character 28

Duty of Care 30

Duty of Loyalty 32

Integrity: A Key Characteristic of Board Directors 32

Chapter 4 The First Pillar: People Quality, Focus, and Dedication 35

Quality 35

Focus 38

Dedication 41

Chapter 5 The Second Pillar: Information Architecture 45

How Complete is Your Information? 46

Chapter 6 Board Structures and Processes 50

Processes 51

Committee Structure 52

Board Secretary 53

Lead Director or Vice Chair 55

Chapter 7 Group Dynamics and Board Culture 56

Understanding Group Dynamics 57

Coalitions Within a Board Are Inevitable – and they Feed into Politics 60

Boards Fall into Traps 63

Drawing Strength from the Board’s Potential 66

Developing Self-Awareness 67

Board Culture 69

Part II: Board Failures and Challenges 77

Chapter 8 Four Areas of Board Failure 79

Chapter 9 Risks and Ensuring the Right Board Risk-Philosophy 82

Chapter 10 A Board Member’s Practical Guide to Risk Thinking 85

The Physical Health Check: Technical Risks 86

The Mental Health Check: Behaviours 89

The Strategic Risk Check 93

The Governance Risk Check 94

Chapter 11 Elements of Advanced Risk Techniques for Board Members: From Quants to Cyber 97

The Why and How of Quantitative Risk Assessment for Boards 98

Integration of Risks 101

The Outcome of Risk Assessment 102

Cyber Risk 104

Chapter 12 Crisis Management 107

Crisis as a Turning Point 110

There is Work to Be Done In Peaceful Times 111

Communication Principles 111

Another Powerful Weapon: Gathering Information 113

A Crisis Will Shed Light On Boardroom Fissures 115

Procedure vs. Authenticity 117

Communicate Your Way to Rebuilding Trust 118

Chapter 13 The Four Tiers of Conflicts of Interest 120

Tier-I Conflicts: Individual Directors vs. Company 122

Tier-II Conflicts: Directors vs. Stakeholders 124

Tier-III Conflicts: Stakeholders vs. Other Stakeholders 131

Conflicts of Interest within a Group of Stakeholders 135

Tier-IV Conflicts: Company vs. Society 136

Chapter 14 High-Level Fraud and Active Board Oversight 141

Why Does High-Level Fraud Happen? 143

Injustice 147

Lax Oversight 148

Problematic Culture 149

Financial Illiteracy 151

How to Create an Effective Oversight Environment 152

Preventing Injustice: Broaden the Notion of Conflict of Interest 152

Preventing Lax Oversight: Build Appropriate Frameworks 153

Preventing Toxic Behaviours: Create a Positive Culture 156

Strengthen Board Oversight Expertise with Special Focus on Legal, Compliance, Risk, Fraud, and Financial Reporting 159

Tools For Anti-Fraud Activities: Assessment, Prevention, Detection, and Investigation 160

Assessment 161

Prevention 161

Detection 161

Investigation 162

Part III: Board Best Practices 165

Chapter 15 The Board as a Strategic Asset 167

Five Definitions of Strategy 168

Clarifying the Board’s Role 171

Taking Context into the Mapping Process 174

The Impact of Context on Strategic Views and Roles of the Board 175

The Board’s Ultimate Strategic Significance 176

Chapter 16 A Primer on Finance Essentials for Directors 177

Reading Financial Reports 178

Understanding Ratios to Analyse Operating Strategies 179

Interpreting Between the Lines of Financial Statements 181

How to Identify Red Flags in Financial Statements 182

Implementing Desired Capital Structure 184

Understanding Valuation Fundamentals 185

Making Better M&A Decisions 187

Overseeing Risk 189

Joanne Marker and Board Values at Comfre 193

Chapter 17 Board Leadership and Values 197

Quality Boards Live and Breathe Integrity 198

Which and Whose Values? 199

Board Values vs. Organisational Values 202

Family Values in Business 203

Chapter 18 The Intricacies of Subsidiary/Holding Governance 204

Structures 206

Culture 208

Chapter 19 Fostering Entrepreneurship from the Board 210

‘Best Practice’ Governance vs. Entrepreneurship 211

Boards Should Actively Encourage Entrepreneurship 212

Chapter 20 The Board’s Oversight Framework for M&As 217

Creating a Deal-Making Mindset 218

Seeing the Bigger Picture 220

Staging Deals with Maximum Precision 220

Integration 225

Confronting Litigation Involving M&As 226

Joanne Marker Confronts Failing Board Culture 229

Chapter 21 The Chair–CEO Relationship 233

The Role of the Chair 233

Chairs are Increasingly Active 237

Chair–CEO Dynamics – the Hallmarks of a Productive Relationship 238

Tests of the Chair–CEO Relationship 240

The Ideal Attributes of a Chair 242

Chapter 22 The Board–Management Relationship 244

Supervision 244

Support 246

Blurring the Board–Management Relationship 247

Writing Governance Codes is Easier Than Changing Behaviours 248

Chapter 23 Effective Diversity 251

Diversity is Good . . . But Why; and When? 251

Diversity as a Considered Choice 252

Gender 253

Culture 255

Personality 256

Age 257

Social Background 259

We Have Embraced Diversity . . . Now What? 260

The Chair’s Role in Building and Nurturing Diversity 262

Chapter 24 The Talent Pipeline 265

The Board’s Responsibility for Talent Management 265

The New Talent Dynamic: Culture, Values, Community 268

Chapter 25 Boards and Social Media 272

JP Morgan’s Failed Foray into Twitter Q&A 273

Why Boards Should Understand Social Media 274

What Boards Should Do 276

Chapter 26 Boards and Investors 279

The Move toward Increasing Shareholder Engagement 281

Chapter 27 Managing Stakeholders 283

Shareholders vs. Stakeholders: A Definition 284

How to Identify a Company’s Key Stakeholders 285

The Board Can Be Instrumental in Shaping the CEO–Stakeholders Conversation 285

Anticipating Stakeholders’ Influence and Impact 286

Chapter 28 Stewardship from the Board 289

Building Upon a Rich Cross-Disciplinary Legacy of Thought 291

Psychological, Organisational, and Cultural Influences on Stewardship 291

Steward Leaders Build on their Unique Strengths to Drive Stewardship 292

Steward Leaders Deliver Long-Lasting, Meaningful, and Inclusive Impact 293

Becoming a Steward Leader: What it Takes 295

Stewardship Risks 297

Boards Are Key to Fostering Stewardship 297

Conclusion 299

Fresh data

Recently we have known that politicians were spotted while having lunch at a well known Barcelona restaurant. Our crazy world is becoming more unpleasant. At least two options for a politician: no lunch at a restaurant, or silent eating, unless somebody (justice) introduces more costs than benefits on spying. Up to now, spying has been profitable.
In health care, these days is appearing fresh information about hospitals, no spies needed to know P&L data. Data on 2011 hospital costs can be found at Central de Balanços. Those that want to know how money is spent in a consolidated way, can check the latest report. You  can find that outpatient pharmaceutical expenditure in hospitals decreased 5.19%. This is a historical achievement, and pharmaceutical inpatient expenditure lowered 12 % !!!. You may remember my last comment on such data in this post.
Besides a general improvement, hospital deficit in 2011 was 90 m euro, however on p. 36 there is a detailed explanation. Some hospitals account for most of the deficit (5 hospitals - out of 51- represent 64% of the amount of hospitals losses). These details are very important because these are the hospitals where budget cuts have not been effective. May be we can call them free riders? We can't confirm with data available on the report.
If you want to understand recent hospital expenditure, definitely you need to check this report (or mental health report and LTC report) and you'll reassure that the effort to trim costs has been very important, a substantial change in the former trend. Costs are lower, what about efficiency?

PS. ¿Why are there so many wicked  people in politics?. One answer to this question is given by Adolf  Tobeña connecting neurobiology, behaviour and economics. Yesterday I attended a very interesting speach. You may listen Adof Tobeña here in a similar speach (1 hour), or you can go straigth to minute 30 - and get the key messsage-, otherwise you can have a look at this pdf.

PS. A sound criticism towards ACOs, by Mark Pauly. Must read.

The great François Gabart, winner of Vendée Globe 2012

Mobile medicine transformation

THE TRANSFORMATIVE POWER OF MOBILE MEDICINE, Leveraging Innovation, SeizingOpportunities, and Overcoming Obstacles of mHealth

Eleven topics in a book reflecting current mhealth:

1. Innovations in mHealth Part 1

2. Innovations in mHealth, Part 2

3. Exploring the Strengths and Weaknesses of Mobile Apps

4. Mobile Apps Critique: Heart disease and hypertension

5. Mobile Apps Critique: Diabetes and asthma

6. Mobile Apps Critique: Mental health/Depression

7. Reinventing clinical decision support: Is there a role for mobile technology?

8. Telemedicine: Opportunities and Challenges

9. Patient Engagement must be our Top Priority

10. Security and privacy concerns

11. Designing the ideal mobile medical app

Our fragile world

 Death, Grief and Loss in the Context of COVID-19

Outline of the book:

Introduction: Capturing the beginning of a long journey of loss, trauma and grief Panagiotis Pentaris

PART 1: Reconsidering Death and Grief in Covid-19

Chapter 1. Familiarity with death

Chapter 2: Grief in the COVID-19 pandemic

Chapter 3: Apocalypse now: COVID-19 and the crisis of meaning

Chapter 4: Physically distant but socially connected: Streaming funerals, memorials and ritual design during COVID-19

Chapter 5: Social death in 2020: Covid-19, which lives matter and which deaths count?

PART 2: Institutional Care and Covid-19

Chapter 6: End-of-life decision-making in the context of a pandemic

Chapter 7: NHS Values, Ritual, Religion, and Covid-19 Death

Chapter 8: Non-COVID-19 related dying and death during the pandemic

Chapter 9: Covid-19 and care home deaths and harms: A case study from the UK

Chapter 10: Impact of Covid-19 on mental health and associated losses

Chapter 11: Assisted dying and Covid-19

PART 3: Impact of COVID-19 in Context

Chapter 12: Losing touch? Older people and COVID-19

Chapter 13: Between cultural necrophilia and African American activism: life and loss in the age of COVID

Chapter 14: The biopolitics and stigma of the HIV and Covid-19 Pandemics

Chapter 15: Suicide in the context of the COVID-19 pandemic

Chapter 16: Death and dying during the COVD-19 pandemic: The Indian context

The decline of pharma R&D productivity (2)

Science needs to move beyond luck if it is to design better drugs for the brain

The Economist:

Between 2011 and 2020 the likelihood of a drug in psychiatry being approved by the Food and Drug Administration was 7.3%. In neurology it was 5.9%. (The industry average is 7.9%.) As well as being less likely to succeed in trials (see chart), neurology drugs also take much longer, on average, to develop, further decreasing their appeal

According to the Global Burden of Disease project 12 mental-health disorders affect about 970m people. Their prevalence has increased by 48% since 1990 as the population has grown. With more than one in ten people on the planet affected, it is a global problem, although what data are available suggest it is more marked in Western countries (see map).

Behavioral response to the virus

Using Behavioural Science to Help Fight the Coronavirus

Main topics of the paper:

(1) Evidence on handwashing shows that education and information are not enough. Placing hand sanitisers and colourful signage in central locations (e.g. directly beyond doors, canteen entrances, the middle of entrance halls and lift lobbies) increases use substantially. All organisations and public buildings could adopt this cheap and effective practice.

(2) By contrast, we lack direct evidence on reducing face touching. Articulating new norms of acceptable behaviour (as for sneezing and coughing) and keeping tissues within arm’s reach could help.

(3) Isolation is likely to cause some distress and mental health problems, requiring additional services. Preparedness, through activating social networks, making concrete isolation plans, and becoming familiar with the process, helps. These supports are
important, as some people may try to avoid necessary isolation.

(4) Public-spirited behaviour is most likely when there is clear and frequent communication, strong group identity, and social disapproval for those who don’t comply. This has implications for language, leadership and day-to-day social interaction.

(5) Authorities often overestimate the risk of panic, but undesirable behaviours to watch out for are panic buying of key supplies. Communicating the social unacceptability of both could be part of a collective strategy.  

(6) Evidence links crisis communication to behaviour change. As well as speed, honesty and credibility, effective communication involves empathy and promoting useful individual actions and decisions. Using multiple platforms and tailoring message to
subgroups are beneficial too.

(7) Risk perceptions are easily biased. Highlighting single cases or using emotive language will increase bias. Risk is probably best communicated through numbers, with ranges to describe uncertainty, emphasizing that numbers in the middle are more likely. Stating a maximum, e.g. “up to X thousand”, will bias public perception. 

A prescription for “high-need, high-cost” patients

David Blumenthal presented at the recent  OECD health conference the Commonwealth Fund report: Designing a High-Performing Health Care System for Patients with Complex Needs: Ten Recommendations for Policymakers
These are the recommendations:

1. Make care coordination a high priority for patients with complex needs
2. Identify patients at greatest need of proactive, coordinated care
3. Train more primary care physicians and geriatricians
4. Improve communication between providers, e.g. integrated clinical records
5. Engage patients in decisions about their care
6. Provide better support for carers
7. Redesign funding mechanisms for patients with complex needs
8. Integrate health and social care, and physical and mental healthcare
9. Engage clinicians in change, train and support clinical leaders
10.Learn from experience; scale up successful projects

Once again, the issue is not about what, but about how, according to the specific setting. This is the reason why change implies modify incentives and coordination mechanisms. This is the hardest part, with cost and benefits uneven distributed over time and people. And this is the reason why recommendations fail so often in its implementation.

At Tate Britain, righ now, David Hockney

Manual d'instruccions sobre com desmuntar el NHS en 10 passos

How to Dismantle the NHS in 10 Easy Steps

Resum del llibre amb IA.

El llibre, escrit per Youssef El-Gingihy, un metge de capçalera en exercici a Londres, ofereix una explicació "precisa i devastadora" de com el National Health Service (NHS) del Regne Unit, un servei de salut pública que "durant molt de temps ha estat l'enveja del món", està sent "furtivament desmembrat per a beneficis privats i corporatius". El-Gingihy, que va ser "en gran mesura inconscient" del que estava passant al NHS com a estudiant de medicina i metge resident, es va adonar de les implicacions de les reformes amb la Health and Social Care Act (HSCA) de 2012. Va escriure el llibre per "comunicar al públic en termes concisos i accessibles què està passant realment", ja que sent que el govern i els mitjans majoritaris no han informat el públic. La seva pròpia experiència amb una malaltia greu, que va ser salvada pel NHS, va reafirmar la seva resolució de lluitar per garantir una atenció sanitària universal, integral i gratuïta.

El llibre traça com el NHS s'ha convertit "insidiosament en un sistema d'atenció sanitària basat en el mercat" en els darrers 25 anys, un procés que s'està accelerant sota el govern conservador i que posa en perill l'existència mateixa del servei. L'autor argumenta que el NHS està sent "trencat en un sistema d'assegurances basat en el model dels Estats Units", amb grans multinacionals "obrint l'ostra del NHS" després de l'HSCA 2012. Aquest procés s'emmarca en el "turbo-carregat neoliberalisme", una doctrina ideològica que inclou la privatització, la financialització, la desregulació i la reducció del sector públic.

La tesi central del llibre és que hi ha un "esforç sota mà per privatitzar i desmantellar el NHS", un procés que s'ha dut a terme "per mitjà de l'engany" i "d'amagat", ja que el NHS és "la cosa més propera que tenen els anglesos a una religió" i un atac frontal seria "suïcidi electoral". L'autor detalla aquest procés pas a pas, mostrant que "cada govern durant els darrers trenta anys ha contribuït a la desaparició del orgull del Regne Unit".

El llibre està estructurat al voltant de deu passos, cadascun descrivint una faceta del procés de desmantellament:

1. Pas U: Crear un Mercat Intern: Introduït sota Margaret Thatcher el 1990 per Ken Clarke, llavors secretari de Salut. Es diu que el cost d'executar un mercat intern del NHS s'estima entre 4.5 i 10 mil milions de lliures a l'any. Les reformes recents, com l'HSCA, podrien augmentar els costos administratius fins al 30%, similar al model dels EUA.
2. Pas Dos: Introduir les Associacions Publico-Privades: Inclou Independent Sector Treatment Centres (ISTCs) i Private Finance Initiatives (PFIs). Els ISTCs van servir com a "punt d'entrada per al sector privat" per a treballs lucratius de gran volum i baix risc, utilitzant el logotip del NHS, cosa que manté els pacients a les fosques sobre qui proporciona la seva atenció. Els PFIs, expandits per New Labour, van ser utilitzats per construir hospitals, mantenint el deute "fora dels llibres del Tresor". Tanmateix, els reemborsaments d'aquests projectes són "exorbitants", i els projectes sovint no han estat transparents, sent impulsats per "interessos de la City". Aquests sistemes han permès que el sector privat i individus "amb un alt patrimoni net hagin desviat diners públics", generant "deutes pitjors".
3. Pas Tres: Facilitar l'Adquisició Corporativa (AKA Organitzar una Gran Venda): Abasta l'externalització de serveis com l'atenció fora d'hores (OOH), on empreses privades com Harmoni i Serco van guanyar contractes. Harmoni, per exemple, va créixer significativament el seu volum de negoci i va ser venuda a una altra empresa privada, enriquint els seus propietaris de GP. També inclou la introducció de Foundation Trusts, que van convertir els hospitals en "empreses semi-independents", i nous contractes per a metges de capçalera i consultors que van conduir a l'externalització de l'atenció OOH. S'analitzen les "policlíniques" i la "cura integrada" (basada en models com Kaiser Permanente dels EUA), que, malgrat les idees subjacents potencialment bones (gestió de condicions cròniques a la comunitat, minimització de l'atenció hospitalària), sovint s'han vinculat a la privatització, els costos elevats i la reconfiguració de la infraestructura per reduir els hospitals del NHS. La salut mental, per exemple, ha vist un augment de proveïdors privats com el Priory Group, que rep una gran part dels seus ingressos del sector públic. El sistema de pagament per resultats i els dèficits hospitalaris (sovint a causa dels deutes PFI) també han contribuït a la situació. El capítol identifica els "guanyadors corporatius", incloent empreses sanitàries privades (Care UK, Tribal, Netcare, UnitedHealth), empreses d'IT del NHS, grans empreses de serveis (neteja, restauració), i consorcis PFI. Es perfilen grans corporacions com Serco, Lockheed Martin, Netcare (implicada en escàndols de tràfic d'òrgans), i UnitedHealth (amb enormes ingressos i multes per frau als EUA), així com consultories de gestió com McKinsey (amb "empremtes per totes les reformes del NHS").
4. Pas Quatre: Instal·lar una Porta Giratòria: Detalla el moviment de polítics i alts funcionaris del govern i del NHS cap a llocs ben remunerats en empreses privades del sector sanitari i de consultoria. Exemples inclouen Andrew Lansley (secretari de Salut) assessorant empreses farmacèutiques i de capital privat, Alan Milburn (secretari de Salut) convertint-se en assessor d'empreses de capital privat i farmacèutiques, Patricia Hewitt (secretària de Salut) assessorant empreses privades i sent filmada oferint usar els seus contactes. Simon Stevens (cap del NHS England), anteriorment cap de la divisió europea de UnitedHealth, és descrit com a clau per a les victòries de contractes per a l'empresa als EUA i al Regne Unit, i un defensor de l'exportació de l'"ecosistema sanitari" dels EUA a nivell internacional. Nick Seddon, un antic assessor especial d'Andrew Lansley, es va convertir en cap de comunicacions de Circle (la primera empresa privada a dirigir un hospital del NHS) i després executiu d'Optum, la branca britànica de UnitedHealth.
5. Pas Cinc: Executar una Campanya de Calúmnies (PR Smear Campaign): Argumenta que hi ha una campanya per soscavar la confiança pública en l'assequibilitat i els estàndards d'atenció del NHS, sovint sense base en dades reals. Es citen exemples de com les dades sobre despeses i resultats s'han presentat de manera enganyosa per donar suport a l'agenda de reformes. L'objectiu és crear una "crisi manufacturada" per justificar les polítiques.
6. Pas Sis: Legislar per al Desmantellament del NHS: Se centra principalment en la Health and Social Care Act (HSCA) de 2012. Es descriu com una legislació deliberadament complexa que, sota el "fum del joc" d'un llenguatge eufemístic com "Alliberant el NHS", té com a objectiu la implementació de reformes de lliure mercat. Un dels aspectes clau és la secció 75, que obliga a la licitació dels contractes del NHS a proveïdors privats, aplicant el dret de la competència de la UE, cosa que "fa pràcticament impossible aturar la seva invasió financerament - i per tant políticament". L'Act també elimina el deure legal del secretari de Salut de proporcionar un servei de salut nacional per a tots, delegant la responsabilitat als Clinical Commissioning Groups (CCGs), que poden restringir els serveis i augmentar el racionament. Monitor (ara part de NHS Improvement) esdevé el regulador econòmic amb poder per fer complir la competència. El procés de licitació és costós i sovint "manipulat a favor de les empreses més grans" que tenen els recursos necessaris.
7. Pas Set: Conspirar contra el NHS: Revela que els plans de privatització es remunten als anys 80 sota Thatcher, basats en documents de think-tanks. Un document del Central Policy Review Staff de 1982 proposava "posar fi a la provisió estatal d'atenció sanitària per a la major part de la població" i que "aquells que busquessin atenció sanitària haguessin de pagar-la". L'enfocament recomanat era "poc a poc" i "d'amagat", destruint monopolis legals, fragmentant el servei i utilitzant "una sèrie sencera de tècniques diferents per intentar i empènyer-los de nou al sector privat". S'esmenten figures com Oliver Letwin i John Redwood i els seus treballs de think-tanks, incloent "Britain's Biggest Enterprise" i Madsen Pirie de l'Adam Smith Institute amb "The Health of Nations", que van anticipar reformes posteriors. Les arrels de les reformes actuals es remunten a un discurs de Lansley el 2005, influenciat per la privatització de serveis públics. També es connecta el procés amb el Fòrum Econòmic Mundial (WEF) de Davos, que ha produït informes sobre la transformació dels sistemes sanitaris globals, amb figures clau del NHS i del sector privat participant en aquests grups de planificació.
8. Pas Vuit: Preparar la Tempesta Perfecta: Argumenta que la crisi financera de 2008 va ser utilitzada per justificar "estalvis d'eficiència" (retallades massives). Informes de consultores com McKinsey van recomanar la reducció de personal. A més, hi ha plans de reestructuració que impliquen el tancament d'hospitals o la reducció de serveis. La venda de terrenys i actius del NHS, recomanada pel Naylor Review, és vista com a irreversible i una forma de generar inversió a través de col·laboracions publico-privades. Els plans de reconfiguració a diverses àrees s'han associat amb pagaments milionaris a consultores privades.
9. Pas Nou: Redissenyar la Força Laboral: Explica com les disputes laborals, com la dels metges residents pel seu contracte el 2016, s'utilitzen per debilitar la resistència i preparar el terreny per a la privatització. El nou contracte pretenia reduir la nòmina redefinint les "hores antisocials", la qual cosa, segons l'autor, és "el més costós overhead per a qualsevol organització". Es destaca la manca de suport de l'establishment mèdic i la necessitat d'un "moviment de masses de base àmplia" per salvar el NHS. També es critiquen figures laboristes com Heidi Alexander i Owen Smith per les seves posicions percebudes en privatització i els seus vincles amb el sector privat.
10. Pas Deu: Reestructurar el NHS en un Sistema d'Assegurances a l'Estil dels EUA: Descriu la fase actual del procés, on el NHS s'està "transformant en un paraigua per a la compra de proveïdors privats, reduït a una insígnia". S'estan implementant els Accountable/Integrated Care Systems (ACS/ICS) i Accountable Care Organizations (ACOs), basats en models dels EUA. Aquests sistemes impliquen que diverses entitats (incloses les empreses privades) seran responsables de gestionar i controlar els pressupostos i la prestació de serveis, "fragmentant el NHS en segments per a l'adquisició corporativa". Les ACOs poden ser gestionades per proveïdors privats, i l'autor esmenta contractes atorgats a empreses com Capita i Centene Corporation dels EUA per desenvolupar aquests plans. La reestructuració també inclou la creació de "super-aliances" o "super-partnerships" de metges de capçalera, l'entrada de serveis privats de GP (com GP at Hand de Babylon) que podrien soscavar l'equitat, i les associacions entre trusts del NHS i empreses privades (com HCA) per gestionar serveis. Es veu com la saturació del mercat sanitari dels EUA impulsa les corporacions nord-americanes a expandir-se globalment, incloent el Regne Unit. El llibre també menciona els pressupostos sanitaris personals com un "cavall de Troia per a la privatització", ja que podrien requerir pagaments addicionals i afavorir les companyies d'assegurances. Es preveu un futur on hi hagi "pacients que gestionen el seu pressupost sota un NHS modelat en proveïdors d'assegurances estatals com Medicare als EUA, amb CCGs actuant com a 'pools' d'assegurances". Les retallades en el finançament de la medicina de capçalera, especialment a les zones desafavorides, podrien forçar el tancament de consultoris o la seva fusió, atraient inversió privada. Finalment, es discuteix com els acords de comerç internacionals (TTIP, CETA), tot i que el Regne Unit va deixar la UE, podrien "bloquejar" la privatització a nivell de dret internacional, dificultant la renacionalització.

En resum, el llibre argumenta que el desmantellament del NHS és un procés planificat de dècades, dut a terme per governs successius a través de mecanismes complexos i sovint poc transparents, amb l'objectiu final de convertir un servei públic finançat per impostos en un sistema d'assegurances basat en el model dels Estats Units. El-Gingihy argumenta que això es fa en benefici d'elits corporatives i financeres, a costa de l'equitat, l'eficiència i la naturalesa pública del servei. El llibre també proposa solucions sobre "com podem recuperar el nostre NHS" i destaca el paper dels grups de base. Suggereix que la renacionalització, la transparència i la inversió pública massiva són necessàries, i que el NHS hauria de ser gestionat per professionals sanitaris, pacients i comunitats, finançat pels contribuents.

La prevenció davant els paranys de la política sanitària

 Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price

El desgavell del sistema de salut als USA és conegut i descrit repetidament. Alhora, la incapacitat dels governants per canviar-lo és destacable. Però si mirem a l'interior del perquè és tan difícil de modificar hi trobarem els autèntics paranys que cal evitar que es formin. La prevenció davant els paranys és clau per tal que cap sistema repliqui la disbauxa dels Estats Units. En aquest sentit, algunes situacions actuals d'aquí a prop estan ja creant aquests paranys sense que ningú s'en vulgui adonar de la necessitat de prevenir-los. 

Al llibre que cito avui, i que ja té dies i segueix vigent, es repassem i descriuen les històries d'un sistema sanitari malalt, sense ningú que el curi en plena agonia. Va el resum amb IA.

El llibre "Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price" de Jonathan Cohn, publicat el 2007, explora la crisi del sistema de salut dels Estats Units a través de les històries personals de diversos individus i les seves lluites amb les companyies d'assegurances, els hospitals i els programes governamentals de salut. El llibre teixeix aquestes narratives amb anàlisis de polítiques públiques i del sector sanitari per il·lustrar les deficiències del sistema i el seu impacte en la vida de la gent corrent.

Aquí teniu un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

• Introducció i context:

  • El llibre comença amb la història de Cynthia Kline, una dona que pateix un atac de cor i que experimenta les deficiències del sistema d'atenció mèdica a Boston, destacant la pressió sobre els serveis d'emergència, clíniques de beneficència i hospitals públics.
  • S'estableix que el problema central del sistema sanitari dels EUA no era si havia de canviar, sinó com, qui en seria el responsable, qui se'n beneficiaria i qui en patiria les conseqüències.
  • L'autor explica que el llibre està basat en reportatges originals i investigació de cinc anys, amb noms, llocs i esdeveniments reals. Les fonts inclouen entrevistes, correspondència, expedients mèdics i altres documents.

• Històries personals i les seves lluites:

  • Betsy Rotzler, de Gilbertsville, Nova York, lluita contra un càncer de mama i les dificultats per obtenir atenció mèdica a causa de la falta d'assegurança.
  • Janice Ramsey, de Deltona, Florida, lluita contra la diabetis i una companyia d'assegurances fraudulenta que la deixa sense cobertura.
  • Elizabeth Hilsabeck, d'Austin, Texas, lluita per obtenir tractament per als seus fills amb paràlisi cerebral, patint la burocràcia i les negatives de la seva HMO.
  • Lester Sampson, de Sioux Falls, Dakota del Sud, perd l'assegurança mèdica de la jubilació i lluita per pagar els medicaments per la hipertensió pulmonar.
  • Ernie Maldonado, de Lawrence County, Tennessee, lluita per obtenir atenció mèdica a través de TennCare, el programa Medicaid de Tennessee.
  • Marijon Binder, de Chicago, Illinois, s'enfronta a factures mèdiques elevades i una batalla legal amb un hospital catòlic sense ànim de lucre .
  • Tony Montenegro, de Los Angeles, Califòrnia, pateix un ictus i descobreix les deficiències de l'atenció mèdica a la seva comunitat .
  • Russ Doren, de Denver, Colorado, lluita amb el sistema de salut mental mentre la seva dona pateix trastorns mentals.

• Temes clau i anàlisi del sistema sanitari:

  • Assegurances mèdiques: El llibre explora la història de l'assegurança mèdica, des dels seus orígens fins a les complexitats actuals. Destaca com les companyies d'assegurances mèdiques prioritzen els seus propis beneficis i exclouen persones amb malalties preexistents o risc elevat . També descriu com les companyies asseguradores eviten a les persones amb problemes de salut.
  • HMOs i assistència gestionada: El llibre analitza l'auge de les HMOs i la seva influència en la prestació d'atenció mèdica, incloent la negació de serveis i la limitació de tractaments. L'autor mostra com les HMOs poden posar els beneficis per davant de la salut dels pacients.
  • Medicaid i altres programes governamentals: El llibre examina l'evolució i els reptes de Medicaid, TennCare i altres programes governamentals d'assistència sanitària. Descriu com aquests programes sovint són insuficients o inadequats per cobrir les necessitats dels pacients, i com els estats intenten reduir els seus costos.
  • Hospitals sense ànim de lucre: El llibre revela com alguns hospitals sense ànim de lucre han adoptat pràctiques de negocis agressives, com ara la cobrança de deutes i la reducció de serveis per a la comunitat. Mostra com alguns hospitals demanden els pacients per factures impagades i dificulten l'accés a l'assistència per a persones de baixos ingressos.
  • Accés desigual a l'atenció mèdica: El llibre mostra les disparitats en l'accés a l'atenció mèdica basades en factors com ara l'estatus socioeconòmic, la raça i la ubicació geogràfica. Explica com les persones sense assegurança sovint s'enfronten a esperes llargues, tractaments retardats o atenció mèdica inadequada, i que les condicions de vida també afecten la salut.
  • Salut mental: El llibre analitza els problemes de salut mental i la manca de recursos i cobertura adequada per als pacients, destacant la desinstitucionalització i la manca de suport comunitari .
  • La importància de la prevenció: L'autor subratlla que l'atenció mèdica no només tracta de tractar la malaltia sinó també de prevenir-la i que es pot reduir el sofriment amb una assistència preventiva adequada .
  • L'impacte de la política: El llibre explora l'impacte de les polítiques públiques i la retòrica política en el sistema de salut i com les decisions polítiques afecten la vida de la gent corrent.

• Conclusió:

  • L'autor argumenta que les històries individuals que s'expliquen al llibre són indicatives de problemes més amplis dins del sistema sanitari americà i que qualsevol persona pot patir-ne les conseqüències.
  • El llibre deixa clar que la solució no és només sobre individus, sinó sobre la societat en conjunt, i destaca la necessitat d'un sistema sanitari universal.
  • L'autor conclou que només quan un nombre suficient de persones se n'adonin de la urgència del problema hi haurà un sistema sanitari universal.

En resum, "Sick" ofereix una visió detallada i personal de les deficiències del sistema sanitari dels Estats Units, a través de les històries de persones reals que han patit les conseqüències de les seves disfuncions. El llibre critica les companyies d'assegurances, les HMOs i la negligència política, i fa una crida a la necessitat d'un sistema sanitari més just i accessible per a tothom.