Cost-efectivitat i obesitat

 Cost-Effectiveness of Pharmacologic Treatments in Adults With Overweight or Obesity: A Systematic Review for the American College of Physicians

Aquest document correspon a una revisió sistemàtica elaborada per Kevin Jenniskens i col·laboradors (2026) per a l'American College of Physicians (ACP), en la qual s'avalua la cost-efectivitat dels tractaments farmacològics per al sobrepès i l'obesitat en adults.

1. Objectiu i abast de la investigació

• Finalitat: Informar la guia clínica de l'ACP analitzant la cost-efectivitat, els costos derivats i els efectes en la salut dels tractaments farmacològics contra l'obesitat en l'entorn sanitari dels Estats Units.
• Tractaments avaluats: Fàrmacs aprovats per la FDA com la liraglutida, semaglutida, tirzepatida, naltrexona–bupropió i fentermina–topiramat, així com la seva combinació amb modificacions de l'estil de vida.
• Estudis inclosos: Es van analitzar 9 estudis basats en models d'avaluació econòmica (publicats entre 2015 i 2025) sense finançament de la indústria farmacèutica.

---

2. Principals troballes de cost-efectivitat

• Fàrmacs d'alta cost-efectivitat (alt valor):
  • Fentermina–topiramat i naltrexona–bupropió van mostrar de manera generalitzada un alt o intermedi valor econòmic quan es comparen amb la intervenció en l'estil de vida, principalment gràcies al seu menor preu de mercat.
• Agonistes del receptor GLP-1 i GIP (Semaglutida i Tirzepatida):
  • Tot i la seva elevada eficàcia clínica en la pèrdua de pes, l'alt preu de llista fa que la semaglutida sovint tingui un valor econòmic baix en comparació amb l'estil de vida o amb opcions orals més econòmiques.
  • Això no obstant, la semaglutida va demostrar ser d'alt valor quan es compara directament amb la liraglutida.
• Impacte del preu dels fàrmacs: Les anàlisis de sensibilitat van confirmar que el preu de venda del medicament és el paràmetre determinant que més afecta la ràtio de cost-efectivitat incremental (ICER).

---

3. Resultats per subgrups de població

• Edat (≥65 anys): En adults de 65 anys o més, els beneficis en salut van ser menors i la ràtio cost-efectivitat va empitjorar, resultant en un baix valor econòmic de tots els tractaments farmacològics en aquest grup.
• Comorbiditat amb Diabetis Tipus 2: Als pacients amb obesitat i diabetis, la cost-efectivitat dels fàrmacs va ser inferior a la dels pacients sense diabetis, degut principalment a un efecte incremental de pèrdua de pes més limitat.
• Sexe, raça i IMC: No es van trobar diferències significatives ni patrons consistents en la cost-efectivitat segons el sexe, la raça, l'ètnia o la classe d'IMC.

---

4. Qualitat i certesa de l'evidència

• Certesa baixa o insuficient: Cap de les 42 comparacions avaluades va assolir una certesa d'evidència "alta" segons el sistema GRADE, i només 6 van mostrar una certitud "moderada".
• Limitacions dels models: Els estudis utilitzen simulacions amb assumpcions a llarg termini sobre l'adherència, la recuperació de pes en suspendre el tractament i la reducció d'esdeveniments cardiovasculars que no sempre compten amb dades empíriques directes per a tots els fàrmacs.

A continuació es detalla la taula comparativa de cost-efectivitat dels principals fàrmacs contra l'obesitat i l'anàlisi de com afecten la discontinuació del tractament, la recuperació de pes i les variacions de preu.

---

Taula comparativa de cost-efectivitat (vs. Modificació de l'estil de vida)

Les ràtios de cost-efectivitat incremental (ICER) mesuren el cost addicional per cada any de vida ajustat per qualitat (QALY) guanyat. Segons el consens del comitè de l'ACP, un tractament es considera d'alt valor si l'ICER és menor a 100.000 $/QALY (o dominant), d'intermedi entre 100.000 \( i 200.000 \), i de baix valor si supera els 200.000 $/QALY.

Fàrmac	Estudi principal	Horitzó / Perspectiva	ICER per QALY (USD corregit)	Valor Econòmic (ACP)	Certitud GRADE
Fentermina–topiramat	Atlas et al. (2022)	Lifetime / Societal	Dominant (-4.500 $)	Alt valor	Baixa
	Atlas et al. (2022)	Lifetime / Health sector	8.000 $ (8.699 $)	Alt valor	Moderada
	Hwang et al. (2025)	Lifetime / Societal	85.229 $ (92.318 $)	Alt valor	Baixa
Naltrexona–bupropió	Atlas et al. (2022)	Lifetime / Societal	105.000 $ (114.175 $)	Valor intermedi	Insuficient
	Hwang et al. (2025)	Lifetime / Societal	Dominant (-2.781 $)	Alt valor	Baixa
Tirzepatida	Betensky et al. (2025)	Lifetime / Health sector	57.400 $ (60.310 $)	Alt valor	Moderada
	Lin et al. (2025)	Lifetime / Health sector	57.779 $ (60.708 $)	Alt valor	Moderada
Semaglutida	Lin et al. (2025)	Lifetime / Health sector	66.355 $ (69.719 $)	Alt valor	Baixa
	Atlas et al. (2022)	Lifetime / Health sector	237.000 $ (257.710 $)	Baix valor	Baixa
	Betensky et al. (2025)	Lifetime / Health sector	Dominat per tirzepatida	Sense valor / Baix	Baixa
Liraglutida	Atlas et al. (2022)	Lifetime / Health sector	483.000 $ (525.207 $)	Baix valor	Moderada

---

Comparacions directes entre fàrmacs

• Semaglutida vs. Liraglutida: La semaglutida va demostrar ser d'alt valor econòmic quan es compara directament amb la liraglutida, amb un ICER de 31.000 $/QALY (certitud moderada).
• Semaglutida vs. Opció oral (Fentermina–topiramat): En comparació directa amb la fentermina–topiramat, la semaglutida va mostrar un baix valor econòmic (ICER de 469.000 $/QALY), a causa de l'elevada diferència de preu entre ambdós medicaments.

---

Impacte de les pauses (discontinuació) i recuperació de pes

1. Modelització de la discontinuació: 6 dels 9 estudis analitzats van incorporar taxadors d'abandonament del tractament al llarg de tots els cicles del model. Quan els pacients interrompen la medicació, es produeix una recuperació progressiva del pes perdut (weight regain), aspecte que va ser inclòs en 5 dels models d'avaluació.
2. Impacte en el valor a llarg termini: La necessitat d'un tractament continuat per mantenir els beneficis en salut fa que la ràtio de cost-efectivitat depengui fortament del manteniment de l'adherència. Si el tractament s'atura aviat, els costos inicials del fàrmac no s'arriben a compensar amb la reducció d'esdeveniments cardiovasculars o metabòlics a llarg termini.
3. Sensibilitat extrema al preu de llista: Les anàlisis de sensibilitat van confirmar que el preu de mercat del medicament és el paràmetre més determinant de l'ICER. Rebaixes significatives en el preu de llista dels agonistes del GLP-1 (com la semaglutida o tirzepatida) modifiquen directament la seva classificació, passant de ser tractaments de baix valor a opcions d'alt valor econòmic.
4. Variació en subgrups d'edat i diabetis:
   • Adults de ≥65 anys: A causa de menors beneficis de salut marginals calculats, tots els fàrmacs passen a ser de baix valor en aquest grup d'edat.
   • Pacients amb Diabetis Tipus 2: La pèrdua de pes incremental és menor en pacients amb diabetis, fet que fa que la cost-efectivitat dels fàrmacs sigui inferior en comparació amb pacients sense diabetis.

Redefinint l'obesitat (3)

Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity 

Aquest és un resum exhaustiu i detallat del llibre "Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity" (2025), escrit per Aimee Donnellan. L'obra narra la història del descobriment científic, el desenvolupament empresarial i l'impacte cultural dels medicaments GLP-1, que han transformat el tractament de l'obesitat.

1. El context de l'epidèmia (Capítol 1)

L'autora descriu com, des dels anys 50, les taxes d'obesitat als EUA s'han triplicat, impulsades per una indústria alimentària que va perfeccionar els aliments ultraprocessats i el màrqueting agressiu. Donnellan critica la narrativa tradicional de "menjar menys i moure's més", assenyalant que la biologia i la genètica fan que moltes persones siguin vulnerables a un entorn on el sucre i el greix són omnipresents. Les dietes tradicionals, segons els estudis, fallen en el 90% dels casos a llarg termini.

2. El descobriment científic (Capítol 2)

La ciència darrere de l'Ozempic va començar als anys 80.

• Svetlana Mojsov: Una química macedònia a la Universitat Rockefeller i després al Massachusetts General Hospital (MGH), va ser clau per identificar la forma activa de l'hormona del budell anomenada GLP-1 (glucagon-like peptide 1).
• El conflicte pel crèdit: Donnellan detalla la batalla de Mojsov per ser reconeguda en les patents contra el seu superior, Joel Habener, que inicialment la va excloure. Després d'una dècada de lluita legal, va ser inclosa com a coinventora el 2006.
• La connexió danesa: Paral·lelament, Jens Juul Holst a Copenhaguen va arribar a conclusions similars, iniciant una competència transatlàntica per demostrar que el GLP-1 podia tractar la diabetis.

3. Del verí de llangardaix al medicament (Capítols 3 i 4)

• El monstre de Gila: Un descobriment curiós va ser que la saliva d'aquest llangardaix verinós contenia una forma estable de l'hormona que durava molt més que la humana, cosa que va inspirar els científics a buscar maneres d'estabilitzar el fàrmac.
• Novo Nordisk: La farmacèutica danesa, liderada científicament per Lotte Bjerre Knudsen i Mads Krogsgaard Thomsen, va desenvolupar primer la liraglutida (Victoza).
• El naixement de l'Ozempic: La creació de la semaglutida va ser un repte d'enginyeria química per aconseguir que la molècula durés una setmana sencera al cos. Thomsen va haver de finançar el projecte en secret durant un temps perquè la directiva de Novo Nordisk volia cancel·lar-lo per retallar costos.

4. La campanya de màrqueting i el frenesí (Capítols 5 i 6)

• "Oh, oh, oh, Ozempic": Jeremy Shepler va ser el cervell darrere de l'anunci de televisió amb el jingle basat en la cançó "Magic" de Pilot, que va fer que el nom del medicament s'instal·lés en el subconscient col·lectiu.
• L'explosió a Hollywood: Tot i que va ser aprovat per a la diabetis el 2017, celebritats i cirurgians plàstics de Beverly Hills van notar de seguida l'efecte secundari de la pèrdua de pes ràpida. El 2021, amb l'aprovació de Wegovy (una dosi més alta de semaglutida per a l'obesitat), el frenesí es va fer imparable gràcies a xarxes com TikTok i el suport de figures com Elon Musk i Oprah Winfrey.

5. L'experiència dels pacients i l'impacte social (Capítols 7 i 9)

• El silenci del "Food Noise": Molts pacients descriuen que la droga elimina el "soroll alimentari", un desig obsessiu i constant de menjar que abans els dominava.
• Efectes secundaris i seguretat: El llibre no defuig la cara fosca: nàusees severes, vòmits i casos més rars però greus de gastroparesi (paràlisi estomacal) o obstruccions intestinals. També s'analitza la pèrdua de massa muscular i el fenomen de la "cara d'Ozempic" (aspecte demacrat per la pèrdua de greix facial).
• Economia i canvis d'hàbits: L'obesitat costa 1,4 bilions de dòlars anuals als EUA. Per primer cop en dècades, les taxes d'obesitat han començat a baixar lleugerament. Això obliga empreses com Nestlé o cadenes de menjar ràpid a repensar el seu model de negoci cap a productes més proteics i racions més petites.

6. La febre de l'or farmacèutica (Capítol 8)

Actualment, hi ha una "febre de l'or" per millorar l'Ozempic:

• Eli Lilly: Amb el seu medicament Mounjaro/Zepbound, ha demostrat una pèrdua de pes encara superior (fins al 23%).
• El futur: Farmacèutiques com Pfizer, Roche i AstraZeneca corren per desenvolupar versions en pastilla (més barates i fàcils de prendre que les injeccions) i drogues que conservin millor el múscul mentre es perd greix.

Conclusió: Un canvi de paradigma

El llibre conclou que ens trobem davant d'una revolució comparable a la de la penicil·lina. Mentre Svetlana Mojsov finalment comença a rebre premis internacionals pel seu descobriment, el món s'enfronta al dilema de si aquests fàrmacs ajudaran a eradicar l'obesitat com a malaltia o si simplement aprofundiran la divisió social entre aquells que poden pagar per ser prims i els que no.

Segons el llibre d'Aimee Donnellan, tot i que l'Ozempic i el Wegovy són eficaços per a la pèrdua de pes, s'han identificat diversos efectes secundaris, alguns dels quals són extremadament greus i potencialment permanents.

Aquests són els efectes secundaris més greus documentats a les fonts:

1. Trastorns gastrointestinals greus

• Gastroparesi (Paràlisi estomacal): És un dels efectes més devastadors mencionats. Consisteix en un alentiment extrem o parada total del moviment del menjar de l'estómac cap als intestins. En casos greus, com el de l'Emily a Toronto, això pot provocar vòmits constants (fins a 200 vegades per setmana), deshidratació extrema i la impossibilitat d'absorbir nutrients, arribant a requerir l'ús de tubs d'alimentació per sobreviure. Els metges adverteixen que hi ha un risc elevat que aquest dany sigui irreversible.
• Obstruccions intestinals i problemes esofàgics: Diverses demandes judicials contra els fabricants citen casos de danys greus com obstruccions en els intestins.
• "Constadiarrhea": Alguns usuaris han descrit una combinació crònica d'estrenyiment seguit de diarrees violentes i doloroses.

2. Pèrdua de massa muscular i òssia

• Degradació muscular severa: Els assajos clínics revelen que els pacients poden perdre fins a un 40% de la seva massa muscular magra, una xifra molt superior al 25% que es perd habitualment amb dieta i exercici convencionals. Això és especialment perillós per a la gent gran, ja que augmenta dràsticament el risc de caigudes perilloses.
• Debilitament dels ossos: S'ha observat una pèrdua significativa de la densitat mineral a l'os de l'anc i la columna vertebral en adults que prenen aquests fàrmacs sense realitzar exercici de resistència.

3. Riscos sistèmics i altres òrgans

• Problemes pancreàtics: En alguns estudis s'han detectat nivells elevats de l'enzim digestiu lipasa, que és un senyal d'alarma que el pàncrees no funciona correctament.
• Trombosi venosa profunda: Aquest és un altre dels problemes greus que apareixen en les demandes pendents contra Novo Nordisk.
• Tumors de tiroide: Tot i que Novo Nordisk argumenta que només s'ha demostrat en rosegadors (rates i ratolins) i que no és rellevant per als humans, l'FDA obliga a mantenir l'advertència sobre el risc de tumors de tiroide en l'etiquetatge dels productes.

4. Efectes sobre l'embaràs i la fertilitat

• Anomalies fetals: En estudis amb animals, l'exposició a l'Ozempic va provocar anomalies fetals i problemes de creixement. Per aquest motiu, es recomana deixar el fàrmac almenys dos mesos abans d'intentar concebre.
• Embarassos no planificats: Com que el fàrmac retarda el buidatge de l'estómac, pot interferir en l'absorció i l'eficàcia dels anticonceptius orals, provocant embarassos sorpresa en dones que es creien protegides o fins i tot infèrtils.

5. Alteracions físiques i estètiques ("Ozempic Face")

• Cara d'Ozempic: La pèrdua ràpida de greix facial fa que les galtes apareguin enfonsades i la pell perdi la seva elasticitat, donant un aspecte demacrat i envellit que sovint requereix cirurgia plàstica o farciments per corregir-se.
• Excés de pell: La pèrdua massiva de pes pot deixar grans quantitats de pell penjant a l'estómac, les cuixes i les natges, cosa que pot requerir procediments quirúrgics costosos i invasius, com l'aixecament de la part inferior del cos.

L'obesitat com a repte global (2)

 The evolution of the obesity drug market

Aquest informe, titulat "The evolution of the obesity drug market" i elaborat per Carles Recasens-Alvarez, Gideon Heap i Graeme Green, analitza la transformació radical del panorama terapèutic de l'obesitat impulsada per l'emergència dels agonistes del receptor GLP-1 (GLP-1 RAs), i examina les noves teràpies en desenvolupament.

La Crisi de l'Obesitat 

L'obesitat afecta aproximadament 1.300 milions de persones a tot el món i contribueix a una àmplia gamma de malalties cròniques, incloent-hi trastorns metabòlics, cardiovasculars i càncer. La creixent prevalença de l'obesitat i la càrrega associada als sistemes sanitaris han fet urgent la necessitat de noves teràpies.

• Tractaments Tradicionals: Els canvis en l'estil de vida continuen sent la base de la gestió de l'obesitat, però rarament són efectius per si sols. La cirurgia bariàtrica ofereix la pèrdua de pes més efectiva, però és invasiva i normalment es limita a pacients amb obesitat severa.
• Fàrmacs Anteriorment Fallits: Els tractaments farmacològics històrics es van dirigir principalment al sistema nerviós central (CNS), com la fentermina o la combinació de bupropió i naltrexona. Aquests fàrmacs van oferir una pèrdua de pes modesta i es van associar amb efectes secundaris neuropsiquiàtrics. Altres fàrmacs, com l'orlistat (inhibidor de l'absorció de greix dietètic), són segurs, però tenen una eficàcia modesta. La confiança en els enfocaments farmacològics es va veure minada per múltiples retirades del mercat d'alt perfil a causa de riscos cardiovasculars (sibutramina, fenfluramina) o riscos de suïcidi (rimonabant) i càncer (lorcaserina).

La Revolució dels Agonistes del Receptor GLP-1 (GLP-1 RAs)

El panorama va canviar amb l'aparició dels GLP-1 RAs, que imiten les hormones intestinals que regulen la gana i el metabolisme energètic. Aquests fàrmacs ofereixen efectes més dirigits i una seguretat cardiovascular i neuropsiquiàtrica millorada en comparació amb els fàrmacs anteriors.

• Punts d'Inflexió: La liraglutida (Saxenda) va marcar un punt d'inflexió amb la seva aprovació per a l'obesitat el 2014. La semaglutida (Wegovy) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro) han impulsat una ràpida adopció gràcies a la seva eficàcia superior i la comoditat de l'administració (un cop per setmana en lloc de diària).
• Wegovy (Semaglutida): Aprovat als EUA el 2021, produeix una pèrdua de pes mitjana del 15%. El Wegovy va ser el primer fàrmac per a l'obesitat que va mostrar un benefici cardiovascular en l'assaig SELECT.
• Tirzepatida (Doble Agonista): La tirzepatida, un agonista dual del polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (GIP) i del GLP-1 RA, va mostrar una eficàcia encara major, amb una reducció mitjana de pes d'aproximadament el 20%. Les dades de l'assaig SURMOUNT-5 van confirmar la seva superioritat sobre el Wegovy. La tirzepatida ha demostrat beneficis clínics en pacients amb obesitat i insuficiència cardíaca o apnea obstructiva del son.
• Canvi de Percepció: Aquestes dades estan ajudant a redefinir els fàrmacs per a l'obesitat com a tractaments salvavides i protectors d'òrgans, més que com una simple reducció de pes cosmètica, cosa que ajuda a abordar la reticència dels pagadors i l'estigma social.

Desafiaments i la Nova Generació de Teràpies

Tot i l'avenç, l'èxit dels GLP-1 RAs ha revelat reptes pendents. La pèrdua de pes s'estanca, alguns pacients responen de manera subòptima, i hi ha una recuperació de pes després de la interrupció del tractament.

• Pèrdua de Massa Muscular: Una preocupació creixent és la qualitat de la pèrdua de pes. Els agents actuals redueixen la gana sense orientar-se directament a les reserves de greix o preservar la massa muscular. Com a resultat, una part considerable (entre el 15% i el 40%) del pes perdut pot provenir de la massa muscular, cosa que suposa un risc per als adults grans o pacients amb obesitat sarcopènica.
• Enfocament en Nous Mecanismes: Aquestes preocupacions impulsen el desenvolupament de fàrmacs de nova generació que es basen en la teràpia amb GLP-1. Les teràpies emergents inclouen:
  • Agonistes Multi-receptor: Combinen GLP-1 amb anàlegs del glucagó (GCG) o GIP (com la retatrutida, un tri-agonista GLP-1/GIP/GCG, i la survodutida). Aquests busquen reduir la ingesta de calories i el greix visceral, augmentant l'eficàcia.
  • Anàlegs de l'Amilina i Moduladors GIP: S'espera que anàlegs de l'amilina (com CagriSema, MariTide, i AZD6234) i moduladors GIP millorin la supressió de la gana i la glucèmia.
  • Inhibidors de la Via de la Miostatina: Fàrmacs com el trevogrumab o el bimagrumab tenen com a objectiu preservar el múscul esquelètic durant la ràpida pèrdua de pes induïda per GLP-1. Aquesta estratègia podria ser especialment valuosa per optimitzar la pèrdua de greix en grups vulnerables.

Adherència i Mercat Futurs

• Tolerabilitat i Nàusees: Una millora clau és l'adherència al tractament. Els GLP-1 RAs sovint causen efectes secundaris gastrointestinals (GI), com nàusees, vòmits o restrenyiment. La recerca suggereix la possibilitat de compostos que indueixin la pèrdua de pes minimitzant l'aversió i les nàusees.
• Comoditat: Més enllà de les injeccions setmanals (semaglutida, tirzepatida), s'estan desenvolupant injeccions d'acció perllongada (bimensuals o mensuals) i molècules petites orals (com l'orforglipron o el TERN-601) per facilitar l'adherència a llarg termini.
• Projecció de Vendes: S'estima que les vendes de fàrmacs per a l'obesitat en els set mercats principals augmentaran de 5.500 milions de dòlars el 2023 a 57.000 milions de dòlars el 2033.
• Dominadors del Mercat: Es preveu que els agonistes multi-receptor, incloent-hi la tirzepatida, la retatrutida, la CagriSema i la survodutida, dominin el mercat. La tirzepatida es preveu que esdevingui l'agent líder en vendes i quota de pacients, gràcies a la seva forta eficàcia i les dades d'evolució en comorbiditats.

L'article conclou que la generació actual i la pròxima de fàrmacs ofereixen una major eficàcia i nous mecanismes que tenen el potencial d'ampliar encara més el tractament de l'obesitat i millorar els resultats de la malaltia.

PS. El documental que cal veure: La verdad sobre Ozempic.

PS. Poc se'n parla. Els lobbys lluiten i sen surten. L'alcohol com a repte glocal. 

Redefinint l'obesitat

 Redefining obesity: advancing care for better lives

Definition and diagnostic criteria of clinical obesity

El concepte d'obesitat ha estat objecte de controvèrsia tant en la seva definició com en la seva mesura. I per tant, quan significa un risc per a la salut i quan és una malaltia. Ara hi ha un nou informe que ajuda a situar les coses. Destaco un missatge:

Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar amb noves mesures per reflectir l'obesitat real

Convé doncs refer les estadístiques quan més aviat millor. Altrament seguirem a les palpentes.

I aquí ve resumit l'editorial amb IA:

Aquest article editorial de The Lancet Diabetes & Endocrinology presenta la nova definició i el marc de diagnòstic de l'obesitat clínica publicats per la Comissió el 14 de gener de 2025. La Comissió busca canviar la manera com es pensa sobre l'obesitat, identificant quan és un factor de risc (obesitat preclínica) i quan representa una malaltia per si mateixa (obesitat clínica).

La Comissió, liderada pel Professor Francesco Rubino del Kings College London, va sorgir del reconeixement que, malgrat que l'obesitat afecta gairebé una vuitena part de la població mundial, no s'ha arribat a un consens global sobre la seva classificació i definició. L'article destaca que les persones amb obesitat tenen perfils de salut i necessitats diferents, però sovint es tracten com una única entitat definida per un sol paràmetre (l'IMC) o no es discuteixen en absolut. Les converses inicials entre els editors de la revista i Francesco Rubino fa 5 anys van portar a la formació d'aquesta comissió, un esforç de col·laboració que va incloure 56 experts de països d'ingressos alts, mitjans i baixos, representant una àmplia gamma d'expertesa. Aquesta col·laboració va implicar reunions regulars per compartir opinions i experiències per fer avançar la Comissió. La Comissió va ser anunciada formalment el març de 2022 i, en el moment de la publicació, ha estat avalada per més de 75 organitzacions mèdiques internacionals interessades en l'obesitat i l'atenció de les persones afectades.

La nova definició, basada en l'evidència, distingeix entre "obesitat clínica", una malaltia crònica i sistèmica causada directament per un excés d'adipositat, i "obesitat preclínica", una condició d'excés d'adipositat sense disfunció orgànica actual ni limitacions en les activitats diàries, però amb un major risc de salut futur. Donades les limitacions de l'IMC, la Comissió utilitza altres mesures de la mida corporal (circumferència de la cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-altura), a més de l'IMC, per definir l'estat d'obesitat.

L'article subratlla que l'accés equitatiu a l'atenció continua sent un problema global important, per la qual cosa era vital que els canvis proposats per la Comissió poguessin utilitzar-se i aplicar-se en diversos entorns i ubicacions. L'IMC segueix sent la referència per la seva facilitat d'ús sense necessitat de recursos costosos, i per tant, les noves mesures de la mida corporal haurien de ser igualment fàcils de dur a terme. No obstant això, la necessitat d'una avaluació mèdica més profunda de l'obesitat podria augmentar la càrrega de treball i les pressions de temps sobre els professionals de la salut i, amb això, els costos. Malgrat això, continuar amb el marc de diagnòstic actualment imprecís podria generar una càrrega i uns costos encara majors, tant per als sistemes de salut com per a les persones amb obesitat.

La implementació d'aquest nou marc de diagnòstic hauria d'obrir les portes a una gestió més accessible i eficaç de l'obesitat. Les polítiques existents per a l'accés a l'atenció (és a dir, cirurgia o medicació) són inadequades i s'haurien d'actualitzar per a una priorització rendible de les persones que més necessiten aquestes intervencions. Per a aquelles persones classificades amb obesitat preclínica, la mitigació del risc serà una prioritat clau. Les persones amb menys risc podrien gestionar-se principalment mitjançant canvis en l'estil de vida; no obstant això, cal més treball per identificar aquelles amb un risc augmentat que podrien requerir una intervenció mèdica.

L'article planteja com aquest replantejament de l'obesitat canvia el que sabem sobre la seva epidemiologia. Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar per reflectir l'obesitat real. S'estan realitzant auditories preliminars de les bases de dades disponibles i suggereixen que un nombre substancial de persones amb obesitat no compleixen els criteris per a l'obesitat clínica. No obstant això, aquestes anàlisis estan limitades per l'ús de dades històriques i incompletes. Per tant, les bases de dades han d'incloure una imatge més completa de l'estat de salut individual. A més, hi ha un àmbit substancial per a l'estratificació de l'obesitat clínica en diferents subtipus, potencialment basats en la seva presentació clínica o fisiopatologia, cosa que hauria de permetre una millor gestió i comprensió.

En conclusió, l'article destaca que l'adopció d'un enfocament nou i més precís per a la identificació de l'obesitat i el canvi de les percepcions socials requeriran temps i esforç, però l'objectiu principal d'aquestes propostes és millorar la vida de les persones amb obesitat. Es presenta com una oportunitat per transformar l'atenció de l'obesitat, passant d'un sistema en què les persones es veuen sota una única etiqueta a un sistema que reconeix la salut i les necessitats úniques de cada persona.

Pictet Photography awards

Els temes clau de l'obesitat

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.

L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.

Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.

Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:

• Com es guanya l'excés de pes: El llibre explica que, tot i que la lògica bàsica és que es guanya pes quan es consumeix més energia de la que es gasta, perdre pes i mantenir-lo no és senzill i no es redueix a la força de voluntat. Factors com la genètica, l'edat, el sexe, la proporció múscul-greix, l'activitat física, les condicions mèdiques subjacents, la composició nutricional dels aliments i els microbis intestinals tenen un paper important.
• Per què la gent pesa més: El llibre examina la idea del metabolisme, aclarint que no és un òrgan sinó un procés, i que un metabolisme lent no és la causa principal de l'augment de pes en la majoria de les persones. També destaca el paper de les hormones produïdes pel teixit adipós, com la leptina, en la regulació de l'apetit i l'energia, i discuteix el concepte de la resistència a la leptina en l'obesitat. A més, explora com factors com la vista, l'olfacte i el gust dels aliments, l'estrès, els factors ambientals i socials influeixen en l'alimentació més enllà de la gana fisiològica.
• Les conseqüències de l'obesitat: El llibre aborda les conseqüències psicològiques i físiques de l'obesitat, destacant el risc augmentat de desenvolupar diabetis, pressió arterial alta, malaltia coronària, accident cerebrovascular i altres malalties.
• Les millors maneres de perdre pes: S'analitzen diversos enfocaments per a la pèrdua de pes, incloent canvis en la dieta (com la dieta mediterrània i la dieta DASH), augment de l'activitat física, modificacions de l'estil de vida, medicaments i cirurgia. Es subratlla que una dieta amb restricció calòrica pot conduir a una pèrdua de pes significativa independentment de la composició de macronutrients a llarg termini. També es discuteixen les dietes molt baixes en calories i el dejuni intermitent. El llibre emfatitza la importància de centrar-se en la qualitat dels aliments i triar aliments integrals i mínimament processats.
• Com revertir la crisi de l'obesitat: Ahima argumenta que revertir l'epidèmia d'obesitat requerirà accions tant individuals com col·lectives. Emfatitza que no n'hi haurà prou amb una sola solució, sinó que es necessitarà un ampli conjunt de polítiques i pràctiques a nivell de governs, empreses i organitzacions sense ànim de lucre per reduir les temptacions poc saludables i donar suport a opcions més saludables. El llibre destaca la importància de l'educació sobre l'obesitat i la necessitat de desmentir la idea que és simplement una qüestió de força de voluntat. També es mencionen avenços prometedors en la investigació per al tractament de l'obesitat, com vacunes que bloquegen la ghrelina, medicaments que modulen els circuits cerebrals hedònics, i teràpies dirigides al teixit adipós marró i la leptina.

En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.

Estratègies cost-efectives per a un pes saludable

Overcoming obesity: An initial economic analysis

Els de Mckinsey van fer una anàlisi fa una dècada sobre quines eren les estratègies més cost-efectives per afrontar l'obesitat. Jo desconec en profunditat com es va arribar a aquestes dades i la dificultat metodològica és molt considerable.

Avui recupero la taula que es refereix al Regne Unit:

Desconec si encara manté la vigència. Tinc la impressió que caldria refer-ho. En una dècada han passat moltes coses, i la més recent és el paper de la semaglutida com opció. Ara estan sortint moltes avaluacions que caldrà repassar properament.

PS L'exemple australià.

PS. Algú hauria de revisar en profunditat això i actualitzar-ho també.

L'estudi crític del discurs de l'obesitat

 Obesity in the News. Language and Representation in the Press

Foucault fa 50 anys va utilitzar el terme discurs per a reflectir tot allò que forma sistemàticament el objectes dels que parlem. Lackoff encara no havia construït els marcs mentals dels que tant n'he parlat en aquest blog. Ara tant aquesta visió lingüística com la construccionista social es mostren en un estudi aplicat al terme obesitat i analitzen com apareix als mitjans de comunicació.

Resum segons IA

El llibre "Obesity in the News: Language and Representation in the Press" de Gavin Brookes i Paul Baker examina com els diaris britànics representen l'obesitat, centrant-se en els discursos i temes que sorgeixen de l'anàlisi lingüística d'un corpus de més de 40.000 articles publicats entre 2008 i 2017. Els autors utilitzen una combinació d'eines de lingüística de corpus i estudis crítics del discurs per identificar patrons lingüístics i interpretar-los en el context social i polític de la representació de l'obesitat.

La investigació es basa en un corpus de tots els articles de la premsa nacional del Regne Unit que contenien almenys una menció d'"obès" o "obesitat" entre 2008 i 2017. Els autors divideixen el corpus en subcorpus segons el format de publicació (diari o tabloide) i la inclinació política (esquerra o dreta) dels diaris. Aquesta estructura permet als autors explorar similituds i diferències en la representació de l'obesitat a través de diferents seccions de la premsa.

Per identificar patrons lingüístics significatius, els autors utilitzen diverses tècniques de lingüística de corpus, incloent:

● Paraules clau: Identifica paraules que apareixen amb una freqüència significativament més alta en un corpus en comparació amb un corpus de referència. Els autors utilitzen aquesta tècnica per identificar els temes i discursos més destacats en la cobertura de l'obesitat.

● Col·locacions: Analitza les paraules que solen aparèixer juntes, proporcionant informació sobre com es construeixen els conceptes i les relacions entre ells.

● Metàfores: Examina l'ús figuratiu del llenguatge per comprendre com es conceptualitza l'obesitat.

L'anàlisi revela una sèrie de temes recurrents en la representació de l'obesitat a la premsa britànica, incloent:

● Responsabilitat personal: La premsa tendeix a emmarcar l'obesitat com un problema individual causat per la manca de control sobre la dieta i l'exercici. Els tabloides, en particular, solen presentar l'obesitat com una qüestió de elecció personal i estil de vida.

● Vergonya i estigmatització: Els diaris sovint utilitzen un llenguatge que avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat, presentant-les com a mandroses, indisciplinades i una càrrega per a la societat.

● Medicalització: L'obesitat es presenta freqüentment com un problema mèdic, amb un èmfasi en els riscos per a la salut i la necessitat de tractament. Els autors assenyalen que aquesta medicalització pot contribuir a la legitimació de la discriminació i l'estigmatització de les persones amb obesitat.

● Gènere: La representació de l'obesitat difereix segons el gènere. Les dones són més propenses a ser representades com a preocupades per la seva aparença física i a ser jutgades pels seus cossos, mentre que els homes són més sovint representats en termes de riscos per a la salut.

● Classe social: La premsa tendeix a associar l'obesitat amb les classes socials més baixes, reforçant els estereotips i contribuint a la marginalització d'aquests grups.

Els autors conclouen que la representació de l'obesitat a la premsa britànica és problemàtica, ja que sovint perpetua estereotips negatius, avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat i desvia l'atenció de les causes socials i estructurals de l'obesitat. 

El llibre insta a la premsa a adoptar un enfocament més responsable i ètic en la cobertura de l'obesitat, evitant la culpabilització i l'estigmatització, i tenint en compte els factors socials i estructurals que contribueixen a l'obesitat.

I la conclusió que vull destacar:

If we had to point to just three problematic areas of news reporting on obesity that we found across our analysis they would be (i) the use of explicit and subtle shaming representations of people with obesity while ignoring the voices of such people; (ii) the large amount of confusing and conflicting information regarding weight loss or what counts as a ‘healthy’ weight; and (iii) the over-simplification of obesity in terms of it being presented mostly as a mere matter of personal responsibility, to the detriment of consideration of wider social, political and economic factors.

PS Avui toca llegir també en Vicenç Villatoro, clava el missatge oportú. 

 

El peatge de l'obesitat

 Economic impacts of overweight and obesity: current and future estimates for eight countries

Economic impacts of overweight andobesity: current and future estimates for161 countries

L'impacte econòmic de l'obesitat és d'un 2-3% del PIB, diuen en aquests articles, amb variacions importants:

The economic impact of OAO in 2019 is estimated at 2.19% of global gross domestic product (GDP) ranging on average from US$20 per capita in Africa to US$872 per capita in the Americas and from US$6 in low income countries to US$1110 in HICs

 Aquests estudis consideren aquests costos:

i aquí es poden veure diferències notables en cost per càpita:

i en proporció de PIB:

i el cost total per aquí aprop equivaldria a un terç de la despesa sanitària pública que es fa en un any!

Aquest és un peatge molt fort, any rera any. Cal fer alguna cosa urgent per revertir la tendència. Trobo a faltar un estudi més proper i aprofundit.

L'obesitat com a repte global

 Obesity. Health and Economic Consequences of an Impending Global Challenge

Poc abans de la pandèmia, el Banc Mundial va publicar aquest informe que em va passar per alt. Planteja l'obesitat com a repte global, i posa dades i estratègies per afrontar-lo. Cal llegir-lo, aqeusta és la infografia:

i aquesta és una taula seleccionada del que cal fer:

Ara cal que algú faci alguna cosa...

PS. Resum IA

Aquest llibre, publicat pel Banc Mundial el 2020, examina l'epidemiologia canviant del sobrepès i l'obesitat i les tendències actuals a tot el món. El llibre argumenta que el sobrepès i l'obesitat són una "bomba de rellotgeria" amb enormes impactes econòmics i sanitaris negatius potencials. Aquest problema afecta especialment els pobres i les persones que viuen en països de renda baixa o mitjana. El llibre destaca que el sobrepès i l'obesitat ja no són només un problema dels països d'alts ingressos i de les zones urbanes.

El llibre desmenteix el mite que l'obesitat és un problema només dels països d'alts ingressos i de les zones urbanes. De fet, més del 70% de les persones amb sobrepès o obesitat viuen en països de renda baixa o mitjana. A més, l'ús actual del límit d'índex de massa corporal (IMC) de 25 pot subestimar la càrrega total de sobrepès i obesitat en aquests països.

El llibre presenta una sèrie d'intervencions i polítiques prometedores per abordar el problema, com ara:

● Impostos sobre begudes ensucrades

● Etiquetatge frontal dels envasos

● Controls de màrqueting sobre aliments per a nens

● Millora del disseny urbà i revitalització

● Promoció d'una dieta saludable i activitat física

● Millora de la qualitat del sistema alimentari

● Ampliació de les intervencions prenatals i de la primera infància

El llibre també examina l'experiència de diversos països en la implementació d'aquestes polítiques, com ara Mèxic, Xile, l'Índia, Polònia, Tailàndia, Sud-àfrica, Sri Lanka i Turquia.

El llibre conclou que les institucions de desenvolupament com el Banc Mundial tenen un paper important a jugar en la promoció d'aquestes intervencions a escala mundial. No obstant això, el llibre també adverteix que aquest potencial encara no s'ha maximitzat.

El llibre demana una major investigació i anàlisi sobre:

● L'impacte de les polítiques fiscals i reguladores

● Les intervencions intersectorials

● La millor manera d'adaptar aquestes polítiques a diferents contextos de país

A més de proporcionar un resum detallat del problema de l'obesitat, el llibre ofereix una guia pràctica per als països que busquen abordar aquest repte creixent.

Com afrontar l'epidèmia d'obesitat?

Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions

El llibre "Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions", escrit per David Benton, examina l'epidèmia d'obesitat des d'una perspectiva multidisciplinària, abordant tant els factors històrics com els biològics i socials que han contribuït a l'augment de l'obesitat a nivell mundial. Benton argumenta que els enfocaments tradicionals per combatre l'obesitat han fracassat i proposa una nova estratègia basada en la comprensió de la complexitat del problema i la implementació de canvis a llarg termini.

Benton comença descrivint l'abast del problema de l'obesitat, destacant l'augment constant de la seva incidència en les últimes dècades.

S'argumenta que les nombroses iniciatives implementades per abordar l'obesitat han tingut un impacte limitat, ja que el problema continua creixent. Es presenten dades de l'Organització Mundial de la Salut que indiquen que en 129 de 190 països, el pes corporal mitjà està per sobre del rang saludable.

L'autor qüestiona la hipòtesi del greix, que va dominar la política nutricional durant gran part del segle XX. S'analitza l'experiment coronari de Minnesota, que va posar en dubte la idea que la reducció del consum de greix conduiria a una disminució de les malalties cardíaques. Es discuteixen les conseqüències no desitjades de la recomanació de reduir el consum de greix, com ara l'augment del consum de carbohidrats refinats i sucre.

Benton també investiga la teoria del sucre com a possible culpable de l'epidèmia d'obesitat.Si bé s'admet que el sucre pot tenir un paper en l'augment de pes, s'argumenta que no es pot considerar l'únic culpable. Es presenten exemples de països on el consum de sucre ha disminuït, mentre que l'obesitat ha continuat augmentant.

Factors socials i ambientals

Benton analitza la influència de la indústria alimentària en l'epidèmia d'obesitat. Es descriuen els canvis en la producció d'aliments i les actituds cap a la menjar que han contribuït a l'augment de la disponibilitat i el consum d'aliments processats i ultraprocessats. Es discuteix l'ús d'additius alimentaris, la manipulació sensorial i les estratègies de màrqueting utilitzades per la indústria alimentària per estimular el consum. Benton qüestiona si la concentració en els aliments ultraprocessats com a causa de l'obesitat proporciona informació útil, argumentant que el problema radica més en els ingredients que en el mètode de fabricació. 

L'autor també examina l'impacte dels canvis socials en els hàbits alimentaris, com ara l'augment de les racions, l'auge dels restaurants de menjar ràpid i la pobresa.

Factors biològics

Benton explora la influència de la genètica en la propensió a l'obesitat, destacant els gens FTO i MC4 com a exemples de factors genètics que contribueixen a l'augment de pes. S'analitzen els mecanismes biològics que regulen el pes corporal, com ara la teoria del punt de referència i l'adaptació metabòlica.

L'autor dedica un capítol a la microbiota intestinal i el seu paper en l'obesitat, destacant la influència del naixement per cesària, la lactància materna i els antibiòtics en la composició de la microbiota.

Polítiques de salut pública i solucions

Benton critica les polítiques de salut pública tradicionals per la seva ineficàcia a l'hora d'abordar l'obesitat. S'analitzen els fracassos dels impostos sobre el sucre, l'etiquetatge nutricional i la regulació de la publicitat dirigida als nens.

L'autor argumenta que la majoria de les polítiques se centren en canvis a curt termini i no tenen en compte la complexitat del problema.

Benton proposa un nou enfocament basat en la prevenció, l'educació nutricional i l'apoderament individual. Es suggereix la implementació de programes d'educació nutricional dirigits a les mares durant el primer any de vida dels seus fills. S'argumenta que la informació nutricional ha de ser més accessible i comprensible per al públic en general.

Benton conclou destacant la necessitat d'un canvi de mentalitat tant per part dels consumidors com dels responsables polítics. Es posa èmfasi en la importància d'adoptar un enfocament a llarg termini i multidisciplinari per combatre l'obesitat.

Desxifrant el rellotge vital que portem dins

 Are your organs ageing well? The blood holds clues

Organ aging signatures in the plasma proteome track health and disease

L'envelliment deixa senyals a les cèl·lules i aquests canvis bioquímics provoquen danys a òrgans i poden causar finalment la mort. Saber perquè i com envellim  ha esdevingut un repte per a molts investigadors, és com treballar sobre la causa de les causes de la salut. Es tracta de conèixer els canvis moleculars en els òrgans humans quan anem envellint. L'article de Lopez-Otin, Blasco i Serrano a Cell aquest gener passat mostrava una revisió àmplia de l'estat de la qüestió. Article per llegir i guardar.

Ara a Stanford han trobat la manera d'identificar proteïnes a la sang que assenyalen l'envelliment de determinats òrgans del cos. No tots els òrgans evolucionen per igual i quan un s'espatlla pot afectar un altre. Hi havia aportacions anteriors molt importants des de l'epigenoma que ja ho apuntaven. Ara bé, el que apareix ara és molt més holístic i pràctic, i l'aprenentage automàtic ha ajudat a assolir el resultat. A l'editorial de Nature diuen:

To explore how organs age, Oh and his colleagues first analysed nearly 5,000 proteins in blood samples from 1,398 healthy adults. They identified about 850 proteins that originated mainly from a single organ and trained a machine-learning algorithm to predict a person’s age on the basis of the levels of these proteins. They validated their model using blood samples from more than 4,000 other people.

The results showed that an organ’s biological age is linked to disease risk. For example, roughly 2% of participants had accelerated heart ageing — that is, their levels of blood proteins relating to heart ageing differed substantially from those of other people of the same age. Having a prematurely old heart was linked to a 250% increased risk of heart failure, the authors found.

Atès que el rellotge vital de cadascú ens diu l'edat dels òrgans, estem a punt de poder identificar amb precisió quin és el risc personal d'emmalaltir. Aquest és un salt rellevant en el coneixement, han trobat els biomarcadors dels biomarcadors. 

La qüestió immediata que apareix és què cal fer amb aquesta nova informació del risc? Cal saber-la tota? Hi ha riscos mitigables? evitables?. L'entorn i els comportaments, com ajudaran a millorar i no espatllar els riscos ja existents?

PS. Grifols segueix la pista d'això, hi és al darrera. Mireu el darrer signant de l'article Wyss Coray, i la seva empresa Alkahest.

PS. Si us llegiu l'article sencer de Nature, hi trobareu detalls de molt interès, com aquest:

The kidney ageotype was the most significantly associated with metabolic diseases (diabetes, obesity, hypercholesterolaemia and hypertension), the heart ageotype was the most significantly associated with heart diseases (atrial fibrillation and heart attack), the muscle ageotype was the most significantly associated with gait impairment, the brain ageotype was the most significantly associated with cerebrovascular disease and the organismal ageotype was the most significantly associated with Alzheimer, AD. 

 At the population level, the two most significant associations between disease and age gap were between the kidney age gap and metabolic disease traits.

Si les proteïnes del plasma prediuen envelliment de l'òrgan i aquest prediu el risc de malaltia...aleshores ens cal conèixer com tenim les proteïnes del plasma. Ara bé, no m'interessa conèixer el risc de malalties no "accionables", no ho vull saber. Per altra banda, si que vull saber aquells riscos d'emmalaltir sobre els que puc contribuir a reduir-los o evitar-los, o aquells que l'entorn i el sistema de salut hi pot contribuir. 

Robert Mapplethorpe a la Galeria Senda

La petjada de la COVID

 Determinants of the onset and prognosis of the post-COVID-19 condition: a 2-year prospective observational cohort study

Trobo que no s'en parla prou de la petjada que la COVID ha deixat a alguns dels nostres cossos. L'Eric Topol se n'ha preocupat força i n'ha fet aquest resum:

I on diu Spain podeu considerar que diu Catalunya, perquè es refereix a aquest article. I la troballa després de 2 anys d'estudiar la població amb Post-Covid condition PCC, és aquesta:

The study included 548 individuals, 341 with PCC, followed for a median of 23 months (IQR 16.5–23.5), and 207 subjects fully recovered. In the model with the best fit, subjects who were male and had tertiary studies were less likely to develop PCC, whereas a history of headache, or presence of tachycardia, fatigue, neurocognitive and neurosensitive complaints and dyspnea at COVID-19 diagnosis predicted the development of PCC. The cluster analysis revealed the presence of three symptom clusters with an additive number of symptoms. Only 26 subjects (7.6%) recovered from PCC during follow-up; almost all of them (n = 24) belonged to the less symptomatic cluster A, dominated mainly by fatigue. Recovery from PCC was more likely in subjects who were male, required ICU admission, or had cardiovascular comorbidities, hyporexia and/or smell/taste alterations during acute COVID-19. Subjects presenting with muscle pain, impaired attention, dyspnea, or tachycardia, conversely, were less likely to recover from PCC.

Table 4Characteristics of the post-COVID-19 condition clusters.

	Cluster A	Cluster B	Cluster C
N (%)	139 (40.8)	152 (44.6)	50 (14.2)
Age, years, median (IQR)	50 (42–57)	47 (38–56)	45 (39–51)
Sex, female, N (%)	73 (52.5)	120 (78.9)	45 (90)
Hospitalization, N (%)	65 (46.8)	52 (34.2)	13 (26)
Intensive care, N (%)	10 (7.2)	5 (3.3)	1 (2)
Comorbidities, N (%)
Allergy	31 (22.3)	56 (36.8)	20 (40)
Obesity	32 (23.0)	39 (25.7)	13 (26.0)
Dyslipidemia	30 (21.6)	43 (28.3)	9 (18.0)
Hypertension	34 (24.5)	25 (16.4)	8 (16.0)
Lung disease	21 (15.1)	31 (20.4)	6 (12.0)
Persistent symptoms, N (%)
Fatigue	100 (71.9)	139 (91.4)	48 (96.0)
Neurocognitive complaints	62 (44.6)	128 (84.2)	46 (92.0)
Dyspnea	45 (32.4)	131 (86.2)	44 (88.0)
Headache	41 (29.5)	103 (67.8)	44 (88)
Myalgia	31 (22.3)	98 (64.5)	33 (66)
Arthralgia	39 (28.1)	92 (60.5)	47 (94)
Chest pain	31 (22.3)	76 (50.0)	45 (90)
Tachycardia	19 (13.7)	83 (54.6)	39 (78.0)
Cough	18 (12.9)	64 (42.1)	19 (38.0)
Neurosensitive symptoms	31 (22.3)	66 (43.4)	40 (80.0)
Diarrhea	14 (10.1)	59 (38.8)	26 (52.0)
Low grade fever	13 (9.35)	36 (23.7)	21 (42.0)
Smell alterations	34 (24.5)	38 (25)	30 (60)
Dermatological alterations	24 (17.3)	36 (23.7)	43 (86)
Dysphagia	9 (6.47)	18 (11.8)	27 (54)
Dysphonia	10 (7.19)	29 (19.1)	19 (38)
Recovery from PCC, N (%)	24 (17.3)	1 (0.7)	1 (2.0)

I la petjada després de dos anys persisteix encara en bona part de la població amb PCC. I moltes coses que encara no sabem... 

Modificar l'entorn obesogènic o medicalitzar l'obesitat?

 WHO European Regional Obesity Report 2022

A new class of drugs for weight loss could end obesity

Ens ho han dit moltes vegades, i l'informe de la OMS insisteix novament en explicar la situació de l'obesitat a Europa:

Overweight and obesity affect almost 60% of adults and nearly one in three children (‎29% of boys and 27% of girls)‎ in the WHO European Region. Recent estimates suggest that overweight and obesity is the fourth most common risk factor for NCDs in the Region, after high blood pressure, dietary risks and tobacco. It is also the leading risk factor for disability, causing 7% of total years lived with disability.

 Segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2020 la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes (sobrepès o obesitat), 58,8% els homes i 42,4% les dones. El 33,7% té sobrepès (42,0% els homes i 25,2% les dones) i el 17,0% obesitat (sense diferències entre homes i dones). Respecte a la població de 6 a 12 anys, el 35,9% té excés de pes (el 24,2% té sobrepès i l’11,7% té obesitat). 

Amb totes aquestes dades a la mà, què fem? Doncs, la primera opció segur que passa per menjar millor i fer exercici, responsabilitat sobretot individual. L'altra és canviant l'entorn obesogènic, responsabilitat sobretot col·lectiva. Ho he explicat i ens ho han explicat en moltes ocasions. Ara bé la novetat, és que des de fa uns mesos han arribat nous medicaments, es tracta de la tirzetapida i la semaglutida. El Economist hi dedica un especial aquesta setmana, i l'Eric Topol en va parlar amb molt de detall a finals d'any. El meu suggeriment és que hi feu una ullada per tal d'il·lustrar-vos d'un canvi que ve, i que resumeixen amb un titular a l'editorial que diu: Menja, injecta't, torna-hi. És a dir suggereix saltar-se precisament la prescripció inicial a la que feia referència i aprimar-se mitjançant injeccions de tirzetapida o semaglutida. D'això en podríem dir la medicalització de l'obesitat. Els preus al mes als USA són 1.300$ i 900$ respectivament. Per tant, la prescripció de l'editorial de l'Economist no sortirà barata d'entrada, i alhora té alguns efectes indesitjats. El resultat final podria ser que la falta de l'acció individual i col·lectiva, la paguem col·lectivament tots plegats, si el tractament acaba finançat amb diner públic.

Seguirem atents per veure com evoluciona a Europa. Tot plegat hauria de fer reaccionar als governs per tal de modificar l'entorn, la política alimentària i l'accés a determinats greixos. Un metge citat a l'article diu: "l'obesitat és una resposta fisiològica al que ha esdevingut un entorn patològic".  I jo hi afegiria "un entorn patològic on els governs han estat capturats per la indústria alimentària"

PD. A es diari de Menorca: Y si el medicamento más "potente" del mundo es el ejercicio físico?

Coïnt olives, Van Gogh

PD. Gran 60 minutes sobre ChatGPT