Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta obesitat. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta obesitat. Ordena per data Mostra totes les entrades

24 de març 2025

Redefinint l'obesitat

 Redefining obesity: advancing care for better lives

Definition and diagnostic criteria of clinical obesity

El concepte d'obesitat ha estat objecte de controvèrsia tant en la seva definició com en la seva mesura. I per tant, quan significa un risc per a la salut i quan és una malaltia. Ara hi ha un nou informe que ajuda a situar les coses. Destaco un missatge:

Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar amb noves mesures per reflectir l'obesitat real

Convé doncs refer les estadístiques quan més aviat millor. Altrament seguirem a les palpentes.

I aquí ve resumit l'editorial amb IA:

Aquest article editorial de The Lancet Diabetes & Endocrinology presenta la nova definició i el marc de diagnòstic de l'obesitat clínica publicats per la Comissió el 14 de gener de 2025. La Comissió busca canviar la manera com es pensa sobre l'obesitat, identificant quan és un factor de risc (obesitat preclínica) i quan representa una malaltia per si mateixa (obesitat clínica).

La Comissió, liderada pel Professor Francesco Rubino del Kings College London, va sorgir del reconeixement que, malgrat que l'obesitat afecta gairebé una vuitena part de la població mundial, no s'ha arribat a un consens global sobre la seva classificació i definició. L'article destaca que les persones amb obesitat tenen perfils de salut i necessitats diferents, però sovint es tracten com una única entitat definida per un sol paràmetre (l'IMC) o no es discuteixen en absolut. Les converses inicials entre els editors de la revista i Francesco Rubino fa 5 anys van portar a la formació d'aquesta comissió, un esforç de col·laboració que va incloure 56 experts de països d'ingressos alts, mitjans i baixos, representant una àmplia gamma d'expertesa. Aquesta col·laboració va implicar reunions regulars per compartir opinions i experiències per fer avançar la Comissió. La Comissió va ser anunciada formalment el març de 2022 i, en el moment de la publicació, ha estat avalada per més de 75 organitzacions mèdiques internacionals interessades en l'obesitat i l'atenció de les persones afectades.

La nova definició, basada en l'evidència, distingeix entre "obesitat clínica", una malaltia crònica i sistèmica causada directament per un excés d'adipositat, i "obesitat preclínica", una condició d'excés d'adipositat sense disfunció orgànica actual ni limitacions en les activitats diàries, però amb un major risc de salut futur. Donades les limitacions de l'IMC, la Comissió utilitza altres mesures de la mida corporal (circumferència de la cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-altura), a més de l'IMC, per definir l'estat d'obesitat.

L'article subratlla que l'accés equitatiu a l'atenció continua sent un problema global important, per la qual cosa era vital que els canvis proposats per la Comissió poguessin utilitzar-se i aplicar-se en diversos entorns i ubicacions. L'IMC segueix sent la referència per la seva facilitat d'ús sense necessitat de recursos costosos, i per tant, les noves mesures de la mida corporal haurien de ser igualment fàcils de dur a terme. No obstant això, la necessitat d'una avaluació mèdica més profunda de l'obesitat podria augmentar la càrrega de treball i les pressions de temps sobre els professionals de la salut i, amb això, els costos. Malgrat això, continuar amb el marc de diagnòstic actualment imprecís podria generar una càrrega i uns costos encara majors, tant per als sistemes de salut com per a les persones amb obesitat.

La implementació d'aquest nou marc de diagnòstic hauria d'obrir les portes a una gestió més accessible i eficaç de l'obesitat. Les polítiques existents per a l'accés a l'atenció (és a dir, cirurgia o medicació) són inadequades i s'haurien d'actualitzar per a una priorització rendible de les persones que més necessiten aquestes intervencions. Per a aquelles persones classificades amb obesitat preclínica, la mitigació del risc serà una prioritat clau. Les persones amb menys risc podrien gestionar-se principalment mitjançant canvis en l'estil de vida; no obstant això, cal més treball per identificar aquelles amb un risc augmentat que podrien requerir una intervenció mèdica.

L'article planteja com aquest replantejament de l'obesitat canvia el que sabem sobre la seva epidemiologia. Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar per reflectir l'obesitat real. S'estan realitzant auditories preliminars de les bases de dades disponibles i suggereixen que un nombre substancial de persones amb obesitat no compleixen els criteris per a l'obesitat clínica. No obstant això, aquestes anàlisis estan limitades per l'ús de dades històriques i incompletes. Per tant, les bases de dades han d'incloure una imatge més completa de l'estat de salut individual. A més, hi ha un àmbit substancial per a l'estratificació de l'obesitat clínica en diferents subtipus, potencialment basats en la seva presentació clínica o fisiopatologia, cosa que hauria de permetre una millor gestió i comprensió.

En conclusió, l'article destaca que l'adopció d'un enfocament nou i més precís per a la identificació de l'obesitat i el canvi de les percepcions socials requeriran temps i esforç, però l'objectiu principal d'aquestes propostes és millorar la vida de les persones amb obesitat. Es presenta com una oportunitat per transformar l'atenció de l'obesitat, passant d'un sistema en què les persones es veuen sota una única etiqueta a un sistema que reconeix la salut i les necessitats úniques de cada persona.


Pictet Photography awards

11 de desembre 2024

L'estudi crític del discurs de l'obesitat

 Obesity in the News. Language and Representation in the Press

Foucault fa 50 anys va utilitzar el terme discurs per a reflectir tot allò que forma sistemàticament el objectes dels que parlem. Lackoff encara no havia construït els marcs mentals dels que tant n'he parlat en aquest blog. Ara tant aquesta visió lingüística com la construccionista social es mostren en un estudi aplicat al terme obesitat i analitzen com apareix als mitjans de comunicació.

Resum segons IA

El llibre "Obesity in the News: Language and Representation in the Press" de Gavin Brookes i Paul Baker examina com els diaris britànics representen l'obesitat, centrant-se en els discursos i temes que sorgeixen de l'anàlisi lingüística d'un corpus de més de 40.000 articles publicats entre 2008 i 2017. Els autors utilitzen una combinació d'eines de lingüística de corpus i estudis crítics del discurs per identificar patrons lingüístics i interpretar-los en el context social i polític de la representació de l'obesitat.

La investigació es basa en un corpus de tots els articles de la premsa nacional del Regne Unit que contenien almenys una menció d'"obès" o "obesitat" entre 2008 i 2017. Els autors divideixen el corpus en subcorpus segons el format de publicació (diari o tabloide) i la inclinació política (esquerra o dreta) dels diaris. Aquesta estructura permet als autors explorar similituds i diferències en la representació de l'obesitat a través de diferents seccions de la premsa.

Per identificar patrons lingüístics significatius, els autors utilitzen diverses tècniques de lingüística de corpus, incloent:

● Paraules clau: Identifica paraules que apareixen amb una freqüència significativament més alta en un corpus en comparació amb un corpus de referència. Els autors utilitzen aquesta tècnica per identificar els temes i discursos més destacats en la cobertura de l'obesitat.

● Col·locacions: Analitza les paraules que solen aparèixer juntes, proporcionant informació sobre com es construeixen els conceptes i les relacions entre ells.

● Metàfores: Examina l'ús figuratiu del llenguatge per comprendre com es conceptualitza l'obesitat.

L'anàlisi revela una sèrie de temes recurrents en la representació de l'obesitat a la premsa britànica, incloent:

● Responsabilitat personal: La premsa tendeix a emmarcar l'obesitat com un problema individual causat per la manca de control sobre la dieta i l'exercici. Els tabloides, en particular, solen presentar l'obesitat com una qüestió de elecció personal i estil de vida.

● Vergonya i estigmatització: Els diaris sovint utilitzen un llenguatge que avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat, presentant-les com a mandroses, indisciplinades i una càrrega per a la societat.

● Medicalització: L'obesitat es presenta freqüentment com un problema mèdic, amb un èmfasi en els riscos per a la salut i la necessitat de tractament. Els autors assenyalen que aquesta medicalització pot contribuir a la legitimació de la discriminació i l'estigmatització de les persones amb obesitat.

● Gènere: La representació de l'obesitat difereix segons el gènere. Les dones són més propenses a ser representades com a preocupades per la seva aparença física i a ser jutgades pels seus cossos, mentre que els homes són més sovint representats en termes de riscos per a la salut.

● Classe social: La premsa tendeix a associar l'obesitat amb les classes socials més baixes, reforçant els estereotips i contribuint a la marginalització d'aquests grups.

Els autors conclouen que la representació de l'obesitat a la premsa britànica és problemàtica, ja que sovint perpetua estereotips negatius, avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat i desvia l'atenció de les causes socials i estructurals de l'obesitat. 

El llibre insta a la premsa a adoptar un enfocament més responsable i ètic en la cobertura de l'obesitat, evitant la culpabilització i l'estigmatització, i tenint en compte els factors socials i estructurals que contribueixen a l'obesitat.

I la conclusió que vull destacar:

If we had to point to just three problematic areas of news reporting on obesity that we found across our analysis they would be (i) the use of explicit and subtle shaming representations of people with obesity while ignoring the voices of such people; (ii) the large amount of confusing and conflicting information regarding weight loss or what counts as a ‘healthy’ weight; and (iii) the over-simplification of obesity in terms of it being presented mostly as a mere matter of personal responsibility, to the detriment of consideration of wider social, political and economic factors.

PS Avui toca llegir també en Vicenç Villatoro, clava el missatge oportú. 

 



16 de març 2025

Els temes clau de l'obesitat

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.

L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.

Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.

Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:

  • Com es guanya l'excés de pes: El llibre explica que, tot i que la lògica bàsica és que es guanya pes quan es consumeix més energia de la que es gasta, perdre pes i mantenir-lo no és senzill i no es redueix a la força de voluntat. Factors com la genètica, l'edat, el sexe, la proporció múscul-greix, l'activitat física, les condicions mèdiques subjacents, la composició nutricional dels aliments i els microbis intestinals tenen un paper important.
  • Per què la gent pesa més: El llibre examina la idea del metabolisme, aclarint que no és un òrgan sinó un procés, i que un metabolisme lent no és la causa principal de l'augment de pes en la majoria de les persones. També destaca el paper de les hormones produïdes pel teixit adipós, com la leptina, en la regulació de l'apetit i l'energia, i discuteix el concepte de la resistència a la leptina en l'obesitat. A més, explora com factors com la vista, l'olfacte i el gust dels aliments, l'estrès, els factors ambientals i socials influeixen en l'alimentació més enllà de la gana fisiològica.
  • Les conseqüències de l'obesitat: El llibre aborda les conseqüències psicològiques i físiques de l'obesitat, destacant el risc augmentat de desenvolupar diabetis, pressió arterial alta, malaltia coronària, accident cerebrovascular i altres malalties.
  • Les millors maneres de perdre pes: S'analitzen diversos enfocaments per a la pèrdua de pes, incloent canvis en la dieta (com la dieta mediterrània i la dieta DASH), augment de l'activitat física, modificacions de l'estil de vida, medicaments i cirurgia. Es subratlla que una dieta amb restricció calòrica pot conduir a una pèrdua de pes significativa independentment de la composició de macronutrients a llarg termini. També es discuteixen les dietes molt baixes en calories i el dejuni intermitent. El llibre emfatitza la importància de centrar-se en la qualitat dels aliments i triar aliments integrals i mínimament processats.
  • Com revertir la crisi de l'obesitat: Ahima argumenta que revertir l'epidèmia d'obesitat requerirà accions tant individuals com col·lectives. Emfatitza que no n'hi haurà prou amb una sola solució, sinó que es necessitarà un ampli conjunt de polítiques i pràctiques a nivell de governs, empreses i organitzacions sense ànim de lucre per reduir les temptacions poc saludables i donar suport a opcions més saludables. El llibre destaca la importància de l'educació sobre l'obesitat i la necessitat de desmentir la idea que és simplement una qüestió de força de voluntat. També es mencionen avenços prometedors en la investigació per al tractament de l'obesitat, com vacunes que bloquegen la ghrelina, medicaments que modulen els circuits cerebrals hedònics, i teràpies dirigides al teixit adipós marró i la leptina.

En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.




28 de novembre 2024

Com afrontar l'epidèmia d'obesitat?


El llibre "Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions", escrit per David Benton, examina l'epidèmia d'obesitat des d'una perspectiva multidisciplinària, abordant tant els factors històrics com els biològics i socials que han contribuït a l'augment de l'obesitat a nivell mundial. Benton argumenta que els enfocaments tradicionals per combatre l'obesitat han fracassat i proposa una nova estratègia basada en la comprensió de la complexitat del problema i la implementació de canvis a llarg termini.

Benton comença descrivint l'abast del problema de l'obesitat, destacant l'augment constant de la seva incidència en les últimes dècades.
S'argumenta que les nombroses iniciatives implementades per abordar l'obesitat han tingut un impacte limitat, ja que el problema continua creixent. Es presenten dades de l'Organització Mundial de la Salut que indiquen que en 129 de 190 països, el pes corporal mitjà està per sobre del rang saludable.

L'autor qüestiona la hipòtesi del greix, que va dominar la política nutricional durant gran part del segle XX. S'analitza l'experiment coronari de Minnesota, que va posar en dubte la idea que la reducció del consum de greix conduiria a una disminució de les malalties cardíaques. Es discuteixen les conseqüències no desitjades de la recomanació de reduir el consum de greix, com ara l'augment del consum de carbohidrats refinats i sucre.
Benton també investiga la teoria del sucre com a possible culpable de l'epidèmia d'obesitat.Si bé s'admet que el sucre pot tenir un paper en l'augment de pes, s'argumenta que no es pot considerar l'únic culpable. Es presenten exemples de països on el consum de sucre ha disminuït, mentre que l'obesitat ha continuat augmentant.

Factors socials i ambientals
Benton analitza la influència de la indústria alimentària en l'epidèmia d'obesitat. Es descriuen els canvis en la producció d'aliments i les actituds cap a la menjar que han contribuït a l'augment de la disponibilitat i el consum d'aliments processats i ultraprocessats. Es discuteix l'ús d'additius alimentaris, la manipulació sensorial i les estratègies de màrqueting utilitzades per la indústria alimentària per estimular el consum. Benton qüestiona si la concentració en els aliments ultraprocessats com a causa de l'obesitat proporciona informació útil, argumentant que el problema radica més en els ingredients que en el mètode de fabricació. 
L'autor també examina l'impacte dels canvis socials en els hàbits alimentaris, com ara l'augment de les racions, l'auge dels restaurants de menjar ràpid i la pobresa.

Factors biològics
Benton explora la influència de la genètica en la propensió a l'obesitat, destacant els gens FTO i MC4 com a exemples de factors genètics que contribueixen a l'augment de pes. S'analitzen els mecanismes biològics que regulen el pes corporal, com ara la teoria del punt de referència i l'adaptació metabòlica.
L'autor dedica un capítol a la microbiota intestinal i el seu paper en l'obesitat, destacant la influència del naixement per cesària, la lactància materna i els antibiòtics en la composició de la microbiota.

Polítiques de salut pública i solucions
Benton critica les polítiques de salut pública tradicionals per la seva ineficàcia a l'hora d'abordar l'obesitat. S'analitzen els fracassos dels impostos sobre el sucre, l'etiquetatge nutricional i la regulació de la publicitat dirigida als nens.
L'autor argumenta que la majoria de les polítiques se centren en canvis a curt termini i no tenen en compte la complexitat del problema.
Benton proposa un nou enfocament basat en la prevenció, l'educació nutricional i l'apoderament individual. Es suggereix la implementació de programes d'educació nutricional dirigits a les mares durant el primer any de vida dels seus fills. S'argumenta que la informació nutricional ha de ser més accessible i comprensible per al públic en general.
Benton conclou destacant la necessitat d'un canvi de mentalitat tant per part dels consumidors com dels responsables polítics. Es posa èmfasi en la importància d'adoptar un enfocament a llarg termini i multidisciplinari per combatre l'obesitat.





04 de gener 2026

Redefinint l'obesitat (2)

Adelgazar a cualquier precio 

El llibre "Adelgazar a cualquier precio" de Johann Hari és una exploració profunda dels nous fàrmacs per a aprimar com l'Ozempic, combinant la seva experiència personal, la investigació científica sobre l'obesitat i els efectes de la indústria alimentària.

Context i Motivació

L'autor, Johann Hari, explica que va començar a utilitzar Ozempic després de constatar el seu propi problema de pes i salut, i en veure que molta gent en la seva esfera social s'havia aprimat ràpidament gràcies a aquests fàrmacs. Aquesta decisió va ser profundament influenciada per la mort prematura de la seva amiga Hannah, que va morir als quaranta anys a causa de complicacions relacionades amb l'obesitat,. Hari es va adonar que la seva pròpia salut estava en perill a causa del seu IMC (índex de massa corporal) i els antecedents familiars de malalties cardíaques.

El Mecanisme dels Fàrmacs (Capítol 1)

L'Ozempic (semaglutida) i els seus successors (com el Mounjaro) funcionen manipulant l'hormona pèptid similar al glucagó tipus 1 (GLP-1), que es troba a l'intestí i al cervell,. El descobriment es remunta als anys 80, quan es va identificar que el GLP-1 estimulava la creació d'insulina. Un descobriment clau va ser que el verí del monstre de Gila contenia una versió de GLP-1 que durava hores en el cos, a diferència de la versió humana, que es degrada en minuts. Això va permetre a les farmacèutiques crear agonistes del GLP-1 (com el Wegovy) que romanen actius durant tota una setmana. Aquests fàrmacs no només ajuden a controlar la diabetis, sinó que provoquen una pèrdua de pes mitjana del 15% en adults obesos.

Hari experimenta directament els efectes: una reducció del 80% de la gana i un sentit de sacietat extrema que fa que la ingesta de grans quantitats de menjar sigui "inassumible".

Les Causes de l'Obesitat (Capítols 2 i 3)

El llibre subratlla que l'augment de l'obesitat des dels anys 70 no es deu a un canvi genètic ni a una pèrdua de "força de voluntat", sinó a la transformació radical del sistema alimentari.

  1. Menjar Ultraprocessat: L'obesitat és un "problema artificial" causat per aliments d'alta densitat energètica que normalment no existeixen a la natura. Aquests aliments, sovint anomenats "menjar Frankenstein", estan dissenyats per ser altament addictius mitjançant combinacions perfectes de sucre, greix i sal.
  2. Erosió de la Sacietat: Aquest tipus de menjar processat erosiona sistemàticament la sensació de sacietat de set maneres, incloent-hi el fet que es mastega menys (el fre contra l'excés de menjar),, el xoc entre els nivells de sucre en sang, i la manca de proteïnes i fibra, que fa que el cos ens demani menjar més per obtenir els nutrients essencials.
  3. El Cas del Cheesecake Park: Els experiments amb rates (al "Cheesecake Park") demostren que, un cop exposades a dietes riques en greix i sucre (com pastissos de formatge i Snickers), perden la capacitat de controlar la seva ingesta i fins i tot "prefereixen morir de gana a menjar el menjar d'abans" quan se'ls retira el menjar escombraria,. Hari argumenta que prendre Ozempic és una "solució artificial per a un problema artificial".

Riscos i Beneficis (Capítols 4 i 5)

Hari analitza la balança entre els riscos de l'obesitat i els riscos dels nous fàrmacs:

  • Riscos de l'Obesitat: La biologia lluita per defensar el pes adquirit (la "marca fixa adquirida"). L'obesitat contribueix a unes dues-centes malalties i crea un estat d'inflamació crònica que augmenta el risc de patir diabetis tipus 2 (una de les principals causes de ceguesa i amputacions), malalties cardíaques i càncer,,. Les dades sobre la cirurgia bariàtrica suggereixen que revertir l'obesitat pot reduir la probabilitat de morir per qualsevol causa en un 40% en set anys.
  • Riscos dels Fàrmacs: Hari revisa la història de fàrmacs fallits (com el Fen-Phen),, per emfatitzar la necessitat de cautela sobre els efectes a llarg termini. Els riscos potencials associats als fàrmacs inclouen: un possible augment del risc de càncer de tiroide (segons un estudi francès), pancreatitis, gastroparesis (paràlisi de l'estómac), i la pèrdua de massa muscular (sarcopènia),. L'EMA també va emetre una alerta de seguretat sobre el possible augment d'ideacions suïcides.

El Fracàs de la Dieta i l'Exercici (Capítol 6)

L'autor explica que les dietes fracassen a llarg termini perquè el cos contraataca amb mecanismes biològics potents, alentint el metabolisme i augmentant la fam per defensar el seu "nou" pes,. Això fa que mantenir la pèrdua de pes sigui "d'una dificultat atroç". Hari constata que l'exercici és fonamental per a la salut, prevenint malalties i allargant la vida, però rarament provoca una pèrdua de pes substancial perquè una mala dieta anul·la l'esforç calòric,.

Efectes Psicològics i Addicció (Capítols 7 i 8)

En actuar sobre el cervell, l'Ozempic pot afectar els sistemes de recompensa,. Estudis amb rates suggereixen que els fàrmacs GLP-1 redueixen l'impuls de buscar recompenses nocives, mostrant efectes positius en el consum d'alcohol, heroïna i cocaïna,,.

No obstant això, aquesta reducció de la "recompensa" pot ser problemàtica per a les persones que utilitzen el menjar com a mecanisme per calmar l'estrès o emocions negatives,. La pèrdua de la capacitat d'autoconsol a través del menjar pot portar a una "transferència d'addiccions" (com l'alcoholisme o les compres compulsives) o a una depressió severa, un efecte observat en una minoria de pacients de cirurgia bariàtrica.

Hari reflexiona que l'obesitat pot oferir beneficis psicològics, com ara la protecció sexual o el control d'impulsos autodestructius, que desapareixen amb l'aprimament.

Estigma i Positivitat Corporal (Capítols 10 i 11)

L'autor tem que l'augment dels fàrmacs reverteixi els avenços de la "positivitat corporal" i augmenti la pressió per ser prim,. El risc més gran és l'ús d'aquests fàrmacs per part de joves amb trastorns alimentaris, proporcionant-los una eina d'autodestrucció molt més potent.

Hari s'enfronta a l'argument del moviment Fat Pride, que afirma que l'obesitat no és inherentment nociva i que l'estigma n'és la veritable causa de la malaltia. L'autor conclou que l'estigma és cruel i contraproduent (ja que provoca més estrès i més menjar), però insisteix que les dades científiques de l'aprimament (per cirurgia o fàrmacs) demostren que l'obesitat sí que causa danys físics,.

La Via Japonesa (Capítol 12 i Conclusió)

Hari proposa una "tercera via" per a la crisi d'obesitat: canviar l'entorn alimentari per fer-lo menys "obesogènic". Es fixa en el Japó, l'únic país ric sense una crisi d'obesitat massiva (només el 4,5% de la població és obesa).

La raó no és genètica, sinó cultural i política:

  1. Dieta de Sacietat: La dieta tradicional japonesa es basa en petites racions, gran varietat d'ingredients (de 60 a 65 per àpat) i aliments frescos (peix, verdures, fermentats) que promouen la sacietat,,.
  2. Educació Nutricional: Les escoles japoneses tenen nutricionistes (per llei) i els nens aprenen què és un àpat equilibrat menjant menjar saludable preparat a l'escola i aprenent a menjar només fins a estar plens al 80%,,,.
  3. Polítiques Sanitàries: El Japó aplica la "llei metabo", que exigeix a les empreses monitoritzar el pes i la cintura dels seus empleats.

Hari conclou que, si bé els fàrmacs poden salvar vides avui (especialment si es tornen barats, escenari 4), la lluita real ha de ser per crear una cultura que no forci la gent a triar entre l'obesitat i la medicació de per vida,. L'exemple de la desaparició del tabaquisme a Occident en una generació demostra que un canvi cultural massiu és possible.



28 de gener 2026

L'obesitat com a repte global (2)

 The evolution of the obesity drug market

Aquest informe, titulat "The evolution of the obesity drug market" i elaborat per Carles Recasens-Alvarez, Gideon Heap i Graeme Green, analitza la transformació radical del panorama terapèutic de l'obesitat impulsada per l'emergència dels agonistes del receptor GLP-1 (GLP-1 RAs), i examina les noves teràpies en desenvolupament.

La Crisi de l'Obesitat 

L'obesitat afecta aproximadament 1.300 milions de persones a tot el món i contribueix a una àmplia gamma de malalties cròniques, incloent-hi trastorns metabòlics, cardiovasculars i càncer. La creixent prevalença de l'obesitat i la càrrega associada als sistemes sanitaris han fet urgent la necessitat de noves teràpies.

  • Tractaments Tradicionals: Els canvis en l'estil de vida continuen sent la base de la gestió de l'obesitat, però rarament són efectius per si sols. La cirurgia bariàtrica ofereix la pèrdua de pes més efectiva, però és invasiva i normalment es limita a pacients amb obesitat severa.
  • Fàrmacs Anteriorment Fallits: Els tractaments farmacològics històrics es van dirigir principalment al sistema nerviós central (CNS), com la fentermina o la combinació de bupropió i naltrexona. Aquests fàrmacs van oferir una pèrdua de pes modesta i es van associar amb efectes secundaris neuropsiquiàtrics. Altres fàrmacs, com l'orlistat (inhibidor de l'absorció de greix dietètic), són segurs, però tenen una eficàcia modesta. La confiança en els enfocaments farmacològics es va veure minada per múltiples retirades del mercat d'alt perfil a causa de riscos cardiovasculars (sibutramina, fenfluramina) o riscos de suïcidi (rimonabant) i càncer (lorcaserina).

La Revolució dels Agonistes del Receptor GLP-1 (GLP-1 RAs)

El panorama va canviar amb l'aparició dels GLP-1 RAs, que imiten les hormones intestinals que regulen la gana i el metabolisme energètic. Aquests fàrmacs ofereixen efectes més dirigits i una seguretat cardiovascular i neuropsiquiàtrica millorada en comparació amb els fàrmacs anteriors.

  • Punts d'Inflexió: La liraglutida (Saxenda) va marcar un punt d'inflexió amb la seva aprovació per a l'obesitat el 2014. La semaglutida (Wegovy) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro) han impulsat una ràpida adopció gràcies a la seva eficàcia superior i la comoditat de l'administració (un cop per setmana en lloc de diària).
  • Wegovy (Semaglutida): Aprovat als EUA el 2021, produeix una pèrdua de pes mitjana del 15%. El Wegovy va ser el primer fàrmac per a l'obesitat que va mostrar un benefici cardiovascular en l'assaig SELECT.
  • Tirzepatida (Doble Agonista): La tirzepatida, un agonista dual del polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (GIP) i del GLP-1 RA, va mostrar una eficàcia encara major, amb una reducció mitjana de pes d'aproximadament el 20%. Les dades de l'assaig SURMOUNT-5 van confirmar la seva superioritat sobre el Wegovy. La tirzepatida ha demostrat beneficis clínics en pacients amb obesitat i insuficiència cardíaca o apnea obstructiva del son.
  • Canvi de Percepció: Aquestes dades estan ajudant a redefinir els fàrmacs per a l'obesitat com a tractaments salvavides i protectors d'òrgans, més que com una simple reducció de pes cosmètica, cosa que ajuda a abordar la reticència dels pagadors i l'estigma social.

Desafiaments i la Nova Generació de Teràpies

Tot i l'avenç, l'èxit dels GLP-1 RAs ha revelat reptes pendents. La pèrdua de pes s'estanca, alguns pacients responen de manera subòptima, i hi ha una recuperació de pes després de la interrupció del tractament.

  • Pèrdua de Massa Muscular: Una preocupació creixent és la qualitat de la pèrdua de pes. Els agents actuals redueixen la gana sense orientar-se directament a les reserves de greix o preservar la massa muscular. Com a resultat, una part considerable (entre el 15% i el 40%) del pes perdut pot provenir de la massa muscular, cosa que suposa un risc per als adults grans o pacients amb obesitat sarcopènica.
  • Enfocament en Nous Mecanismes: Aquestes preocupacions impulsen el desenvolupament de fàrmacs de nova generació que es basen en la teràpia amb GLP-1. Les teràpies emergents inclouen:
    • Agonistes Multi-receptor: Combinen GLP-1 amb anàlegs del glucagó (GCG) o GIP (com la retatrutida, un tri-agonista GLP-1/GIP/GCG, i la survodutida). Aquests busquen reduir la ingesta de calories i el greix visceral, augmentant l'eficàcia.
    • Anàlegs de l'Amilina i Moduladors GIP: S'espera que anàlegs de l'amilina (com CagriSema, MariTide, i AZD6234) i moduladors GIP millorin la supressió de la gana i la glucèmia.
    • Inhibidors de la Via de la Miostatina: Fàrmacs com el trevogrumab o el bimagrumab tenen com a objectiu preservar el múscul esquelètic durant la ràpida pèrdua de pes induïda per GLP-1. Aquesta estratègia podria ser especialment valuosa per optimitzar la pèrdua de greix en grups vulnerables.

Adherència i Mercat Futurs

  • Tolerabilitat i Nàusees: Una millora clau és l'adherència al tractament. Els GLP-1 RAs sovint causen efectes secundaris gastrointestinals (GI), com nàusees, vòmits o restrenyiment. La recerca suggereix la possibilitat de compostos que indueixin la pèrdua de pes minimitzant l'aversió i les nàusees.
  • Comoditat: Més enllà de les injeccions setmanals (semaglutida, tirzepatida), s'estan desenvolupant injeccions d'acció perllongada (bimensuals o mensuals) i molècules petites orals (com l'orforglipron o el TERN-601) per facilitar l'adherència a llarg termini.
  • Projecció de Vendes: S'estima que les vendes de fàrmacs per a l'obesitat en els set mercats principals augmentaran de 5.500 milions de dòlars el 2023 a 57.000 milions de dòlars el 2033.
  • Dominadors del Mercat: Es preveu que els agonistes multi-receptor, incloent-hi la tirzepatida, la retatrutida, la CagriSema i la survodutida, dominin el mercat. La tirzepatida es preveu que esdevingui l'agent líder en vendes i quota de pacients, gràcies a la seva forta eficàcia i les dades d'evolució en comorbiditats.

L'article conclou que la generació actual i la pròxima de fàrmacs ofereixen una major eficàcia i nous mecanismes que tenen el potencial d'ampliar encara més el tractament de l'obesitat i millorar els resultats de la malaltia.


PS. El documental que cal veure: La verdad sobre Ozempic.

PS. Poc se'n parla. Els lobbys lluiten i sen surten. L'alcohol com a repte glocal. 







09 de desembre 2024

L'obesitat com a repte global

 Obesity. Health and Economic Consequences of an Impending Global Challenge

Poc abans de la pandèmia, el Banc Mundial va publicar aquest informe que em va passar per alt. Planteja l'obesitat com a repte global, i posa dades i estratègies per afrontar-lo. Cal llegir-lo, aqeusta és la infografia:


i aquesta és una taula seleccionada del que cal fer:



Ara cal que algú faci alguna cosa...

PS. Resum IA

Aquest llibre, publicat pel Banc Mundial el 2020, examina l'epidemiologia canviant del sobrepès i l'obesitat i les tendències actuals a tot el món. El llibre argumenta que el sobrepès i l'obesitat són una "bomba de rellotgeria" amb enormes impactes econòmics i sanitaris negatius potencials. Aquest problema afecta especialment els pobres i les persones que viuen en països de renda baixa o mitjana. El llibre destaca que el sobrepès i l'obesitat ja no són només un problema dels països d'alts ingressos i de les zones urbanes.
El llibre desmenteix el mite que l'obesitat és un problema només dels països d'alts ingressos i de les zones urbanes. De fet, més del 70% de les persones amb sobrepès o obesitat viuen en països de renda baixa o mitjana. A més, l'ús actual del límit d'índex de massa corporal (IMC) de 25 pot subestimar la càrrega total de sobrepès i obesitat en aquests països.
El llibre presenta una sèrie d'intervencions i polítiques prometedores per abordar el problema, com ara:
● Impostos sobre begudes ensucrades
● Etiquetatge frontal dels envasos
● Controls de màrqueting sobre aliments per a nens
● Millora del disseny urbà i revitalització
● Promoció d'una dieta saludable i activitat física
● Millora de la qualitat del sistema alimentari
● Ampliació de les intervencions prenatals i de la primera infància
El llibre també examina l'experiència de diversos països en la implementació d'aquestes polítiques, com ara Mèxic, Xile, l'Índia, Polònia, Tailàndia, Sud-àfrica, Sri Lanka i Turquia.
El llibre conclou que les institucions de desenvolupament com el Banc Mundial tenen un paper important a jugar en la promoció d'aquestes intervencions a escala mundial. No obstant això, el llibre també adverteix que aquest potencial encara no s'ha maximitzat.
El llibre demana una major investigació i anàlisi sobre:
● L'impacte de les polítiques fiscals i reguladores
● Les intervencions intersectorials
● La millor manera d'adaptar aquestes polítiques a diferents contextos de país
A més de proporcionar un resum detallat del problema de l'obesitat, el llibre ofereix una guia pràctica per als països que busquen abordar aquest repte creixent.




23 de gener 2026

L'obesitat com a repte global (3)

Valor social de un mejor control en la obesidad en España 

Aquest informe, titulat "Valor social de un mejor control en la obesidad en España" (novembre 2025), analitza l'impacte multidimensional d'aquesta malaltia i quantifica els beneficis econòmics i socials derivats de la seva reducció. L'obesitat es defineix com una malaltia crònica i complexa que redueix l'esperança de vida i s'identifica mitjançant un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30 kg/m².

1. Context Epidemiològic i Impacte Actual

A Espanya, les dades de 2023 indiquen que el 15,2% de la població adulta pateix obesitat i el 39,8% presenta sobrepès. Aquesta prevalença es duplica en les llars amb menys ingressos, evidenciant una bretxa social significativa. Clínicament, l'obesitat s'associa a un augment de la mortalitat i a malalties com la diabetis tipus 2 (DM2), la cardiopatia isquèmica i diversos tipus de càncer.

Des de l'òptica econòmica, l'informe estima que:

  • Genera un cost sanitari directe de 2.000 milions d'euros anuals a Espanya, que podria pujar a 3.000 milions el 2030 si no s'intervé.
  • Els costos indirectes (pèrdua de productivitat, absentisme i incapacitat) superen el 50% del total, assolint els 15.600 milions d'euros.
  • L'impacte en la qualitat de vida és sever: el 74% dels afectats té problemes de mobilitat i el 96% pateix algun grau d'afectació emocional.

2. Metodologia de l'Estudi

L'objectiu principal és estimar el valor social d'un millor control de l'obesitat, entenent aquest valor com la reducció de l'impacte econòmic gràcies a millores clíniques i de qualitat de vida. El model econòmic planteja horitzons d'1, 3 i 5 anys i analitza 18 complicacions clíniques principals, com l'ictus, la insuficiència cardíaca i la malaltia renal crònica.

S'avaluen quatre escenaris de reducció de pes:

  1. 5-10%: Associat a canvis d'estil de vida i fàrmacs.
  2. >10-15%: Viable amb intervencions mixtes.
  3. >15-20%: Relacionat amb noves teràpies farmacològiques.
  4. >20-25%: Assolit principalment mitjançant cirurgia bariàtrica.

3. Estimació de Costos per Complicació

L'informe quantifica el cost anual per pacient de les complicacions més comunes:

  • Ictus: És la més costosa, amb un promig de 56.074 € el primer any.
  • Insuficiència cardíaca: 29.344 €.
  • Síndrome coronari agut: 18.265 €.
  • Malaltia Renal Crònica (grau 3a risc molt alt): 16.640 €.

4. Resultats del Valor Social (Estalvis Projectats)

El cost total actual associat al sobrepès i l'obesitat a Espanya s'estima en 292.363 milions d'euros per al 2025. La implementació de polítiques que aconsegueixin reduccions de pes generaria els següents estalvis (valor social) el 2025:

  • Amb una reducció del 5-10%: 39.860 milions d'euros.
  • Amb una reducció del >10-15%: 52.337 milions d'euros.
  • Amb una reducció del >20-25%: 153.303 milions d'euros.

L'informe aclareix que el valor social de l'escenari >15-20% (48.839 M€) sembla inferior al de l'escenari anterior perquè està infraestimat a causa de la manca de dades en la literatura sobre algunes complicacions d'alt cost com l'ictus per a aquest segment específic.

De l'estalvi total projectat, el 55% prové de la millora en malalties cardiovasculars, el 19% de complicacions metabòliques i el 26% d'altres patologies.

5. Qualitat de Vida i Costos Intangibles

La pèrdua de pes permet que els pacients transitin cap a categories d'IMC més baixes, cosa que genera un estalvi monetitzat en qualitat de vida d'entre 7.353 i 15.113 milions d'euros anuals per al 2025. Per cada persona que passa d'obesitat grau II a sobrepès, l'estalvi estimat és de 3.355 € anuals. A més, es preveu un augment en el consum d'activitats d'oci i autocuidado d'entre 37 € i 183 € per persona, reflectint una major integració social.

6. Conclusions

L'informe conclou que l'abordatge de l'obesitat no s'ha de limitar al control del pes, sinó que ha de centrar-se en el tractament integral de les seves complicacions. L'impacte econòmic total de l'obesitat i el sobrepès a Espanya equival al 18% del PIB. La inversió en estratègies que facilitin reduccions de pes significatives es justifica pel seu alt retorn social i la capacitat de reduir de forma dràstica la despesa sanitària i les pèrdues de productivitat a llarg termini.




15 de febrer 2026

L'obesitat com a repte global (3)

Weightless 

El llibre "Weightless", escrit per la doctora Rocio Salas-Whalen (endocrinòloga i especialista en medicina de l'obesitat), és una guia exhaustiva per a pacients que utilitzen o consideren utilitzar medicaments GLP-1. La tesi central de l'obra és que l'obesitat és una malaltia crònica i multifactorial, i no un problema de falta de voluntat o caràcter.

A continuació, es presenta un resum detallat estructurat segons els temes clau de l'obra:

1. Repensar l'obesitat i la seva biologia

L'autora comença demanant disculpes en nom de la comunitat mèdica per haver tractat l'obesitat durant dècades com un problema moral. Segons les fonts, l'obesitat està influenciada per sis factors principals que van més enllà de "menjar menys i moure's més":

  • Genètica i epigenètica: La predisposició biològica i com l'entorn modifica l'expressió dels gens.
  • Hormones: Desequilibris en la insulina, leptina, ghrelina i cortisol que dificulten la pèrdua de pes.
  • Entorn: L'impacte dels aliments ultraprocessats i l'estès sedentarisme.
  • Envelliment: Canvis metabòlics i pèrdua de massa muscular (sarcopènia).
  • Medicaments: Fàrmacs comuns (antidepressius, esteroides) que promouen l'augment de pes.
  • Estil de vida: Patrons de son, estrès i consum d'alcohol.

A més, el llibre critica l'ús de l'Índex de Massa Corporal (IMC) com a mesura única, proposant l'anàlisi de la composició corporal (massa grassa vs. massa muscular) com l'estàndard d'or per avaluar la salut.

2. El món dels GLP-1: Història i funcionament

Els GLP-1 no són nous; es basen en més de dues dècades de recerca. L'autora narra la història de la seva descoberta, destacant com el Dr. John Eng va aïllar el compost de la saliva del monstre de Gila per crear els primers fàrmacs de llarga durada.

Aquests medicaments funcionen de tres maneres:

  1. Retarden el buidatge gàstric, generant una sensació de sacietat més llarga.
  2. Milloren els senyals de sacietat del cos.
  3. Redueixen el "soroll del menjar" (food noise) al cervell, eliminant l'obsessió constant pel menjar.

El llibre detalla els tres ingredients actius principals: la semaglutida (Ozempic, Wegovy), la tirzepatida (Mounjaro, Zepbound) i la liraglutida (Victoza, Saxenda).

3. El mètode GPS per a l'èxit sostenible

Per maximitzar els resultats i evitar la pèrdua de múscul, la Dra. Salas-Whalen proposa la fórmula GPS:

  • G de GLP-1: L'ús del medicament sota supervisió mèdica experta.
  • P de Proteïna: El consum mínim de 100 grams de proteïna al dia per preservar el múscul, repartits en dosis de màxim 30 grams per àpat.
  • S de "Strength training" (Entrenament de força): L'exercici de resistència és obligatori per protegir el metabolisme i la funcionalitat del cos.

4. El recorregut del pacient i el manteniment

El llibre acompanya el lector des de la primera cita mèdica fins a la fase de manteniment. L'autora posa èmfasi en la titulació lenta (ajust de la dosi) per minimitzar efectes secundaris com nàusees o restrenyiment.

Pel que fa al futur, s'explica que:

  • El manteniment és una fase activa: Atès que l'obesitat és crònica, molts pacients necessitaran una dosi de manteniment a llarg termini per evitar recuperar el pes.
  • Tornar a la vida social: L'autora ofereix guies sobre com gestionar les vacances, les celebracions i els comentaris d'altres persones sobre el canvi físic.

Finalment, el llibre aborda els canvis psicològics de la transformació, com la pèrdua de volum facial o l'ajust de la percepció d'un mateix, recordant que l'objectiu final no és "ser prim", sinó estar sa i sentir-se "weightless" (lleuger) de vergonya i estigma.

PS. El documental



06 de març 2023

Modificar l'entorn obesogènic o medicalitzar l'obesitat?

 WHO European Regional Obesity Report 2022

A new class of drugs for weight loss could end obesity

Ens ho han dit moltes vegades, i l'informe de la OMS insisteix novament en explicar la situació de l'obesitat a Europa:

Overweight and obesity affect almost 60% of adults and nearly one in three children (‎29% of boys and 27% of girls)‎ in the WHO European Region. Recent estimates suggest that overweight and obesity is the fourth most common risk factor for NCDs in the Region, after high blood pressure, dietary risks and tobacco. It is also the leading risk factor for disability, causing 7% of total years lived with disability.

 Segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2020 la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes (sobrepès o obesitat), 58,8% els homes i 42,4% les dones. El 33,7% té sobrepès (42,0% els homes i 25,2% les dones) i el 17,0% obesitat (sense diferències entre homes i dones). Respecte a la població de 6 a 12 anys, el 35,9% té excés de pes (el 24,2% té sobrepès i l’11,7% té obesitat). 

Amb totes aquestes dades a la mà, què fem? Doncs, la primera opció segur que passa per menjar millor i fer exercici, responsabilitat sobretot individual. L'altra és canviant l'entorn obesogènic, responsabilitat sobretot col·lectiva. Ho he explicat i ens ho han explicat en moltes ocasions. Ara bé la novetat, és que des de fa uns mesos han arribat nous medicaments, es tracta de la tirzetapida i la semaglutida. El Economist hi dedica un especial aquesta setmana, i l'Eric Topol en va parlar amb molt de detall a finals d'any. El meu suggeriment és que hi feu una ullada per tal d'il·lustrar-vos d'un canvi que ve, i que resumeixen amb un titular a l'editorial que diu: Menja, injecta't, torna-hi. És a dir suggereix saltar-se precisament la prescripció inicial a la que feia referència i aprimar-se mitjançant injeccions de tirzetapida o semaglutida. D'això en podríem dir la medicalització de l'obesitat. Els preus al mes als USA són 1.300$ i 900$ respectivament. Per tant, la prescripció de l'editorial de l'Economist no sortirà barata d'entrada, i alhora té alguns efectes indesitjats. El resultat final podria ser que la falta de l'acció individual i col·lectiva, la paguem col·lectivament tots plegats, si el tractament acaba finançat amb diner públic.

Seguirem atents per veure com evoluciona a Europa. Tot plegat hauria de fer reaccionar als governs per tal de modificar l'entorn, la política alimentària i l'accés a determinats greixos. Un metge citat a l'article diu: "l'obesitat és una resposta fisiològica al que ha esdevingut un entorn patològic".  I jo hi afegiria "un entorn patològic on els governs han estat capturats per la indústria alimentària"

PD. A es diari de Menorca: Y si el medicamento más "potente" del mundo es el ejercicio físico?


Coïnt olives, Van Gogh








02 d’agost 2025

Economia del menjar (2)

 Food Fight: From Plunder and Profit to People and Planet

El llibre "Food Fight: From Plunder and Profit to People and Planet" de Stuart Gillespie argumenta que el sistema alimentari actual, dissenyat inicialment per a la producció massiva de calories barates, ara està "matant-nos" i necessita una transformació fonamental per nodrir els vuit mil milions de persones i el planeta.

L'autor estructura la seva anàlisi en quatre parts principals:

I. Cascade: La situació actual (Sobreengreixats, Desnodrits i Danys) L'article comença amb una instantània de la situació alimentària, nutricional i sanitària global, abordant els reptes, les seves manifestacions, causes i conseqüències. L'autor es va interessar per la nutrició per entendre el desnodriment, però vint anys després es va adonar de l'emergència de la "doble càrrega de malnutrició", la coexistència de desnutrició amb sobrepès i obesitat. Actualment, la malnutrició en totes les seves formes afecta una de cada tres persones a tot el món i és la principal causa de malalties. S'observa una interconnexió on un nen amb retard de creixement pot tenir un risc més gran de sobrepès en l'adultesa a causa d'entorns alimentaris disfuncionals.

La malnutrició té implicacions intergeneracionals: la desnutrició materna pot comprometre el desenvolupament fetal. La "hipòtesi de Barker" i els estudis sobre la "Fam Holandesa" (1944-1945) han confirmat que la desnutrició en l'úter augmenta el risc de malalties cròniques com l'obesitat i la diabetis tipus 2 en l'edat adulta. De la mateixa manera, el sobrepès matern augmenta el risc d'obesitat en la descendència. El període de "mil dies" (concepció fins als dos anys del nen) és crucial. Gillespie critica la idea de "petit però sa" proposada per economistes, ja que el retard de creixement té costos a llarg termini per al desenvolupament cognitiu i l'ocupabilitat. El dany de la malnutrició és "massiu i omnipresent", afectant la supervivència, la salut, i tenint efectes socials i econòmics.

II. Regime: Transformacions històriques dels sistemes alimentaris Aquesta secció analitza tres "règims alimentaris" que han estructurat els sistemes alimentaris actuals, impulsats pel poder.

  • Règim Colonial (1655-1943): El sucre va ser el motor inicial, vinculat al comerç triangular, l'esclavitud de milions d'africans i la destrucció de vides indígenes, transformant el paisatge planetari. L'abolició de l'esclavitud no va posar fi al treball no lliure. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va ser un exemple de "capitalisme pur desencadenat", buscant només el benefici. Les fams a Irlanda i l'Índia van ser causades per sequeres prolongades i una "governança fallida pel poder colonial". La ciència de la nutrició va sorgir amb una motivació utilitària: mantenir els treballadors colonials productius, influïda per creences racistes i eugenèsiques. L'exemple del "pishtaco" al Perú il·lustra l'extracció brutal de valor, inclòs el cos humà.
  • Règim de la Guerra Freda (1943-1976): Impulsat per la política dels EUA de subvencionar la producció d'aliments bàsics per evitar aixecaments comunistes i per la "Revolució Verda" (noves tecnologies agrícoles, fertilitzants químics) que va beneficiar grans empreses com Bayer i Dupont. Les Nacions Unides (FAO, UNICEF, OMS) es van establir amb l'objectiu de la "llibertat de la fam". Es va fixar l'atenció en la "bretxa de proteïnes", descuidant la diversitat de nutrients i augmentant les desigualtats i els perills ambientals. El moviment de sobirania alimentària (La Via Campesina) va sorgir com a resposta a la mercantilizació dels aliments. Cap al 1970, es va reconèixer la necessitat de centrar-se en l'accés als aliments, no només en la producció. El llibre de Susan George How the Other Half Dies va ser influent per denunciar la responsabilitat de les multinacionals i els governs occidentals en la fam.
  • Règim Corporatiu (1976-present): Caracteritzat pel neoliberalisme (liberalització comercial, desregulació, primacia de la propietat privada i el benefici). L'excés de producció subvencionada es "descarregava" en mercats de països en desenvolupament, soscavant els productors locals. La indústria làctia, per exemple, va promoure el consum malgrat les proves de danys a la salut, dirigida a poblacions desfavorides que no podien digerir els productes. L'article destaca l'augment de l'obesitat i l'ús de "tàctiques de caixes de trucs" per part de les multinacionals per "embadalir-nos". L'objectiu de les empreses és augmentar els beneficis entrant en nous mercats i desplaçant els aliments tradicionals. Nestlé, en particular, va ser criticada per la seva agressiva comercialització de llet de fórmula, causant milions de morts infantils en països de baixos ingressos per falta d'aigua neta i preparació inadequada, tot i el Codi Internacional de Comercialització de Substituts de la Llet Materna. La política de nutrició, tot i iniciatives com el "Cicle Triple A" d'Iringa, ha estat sovint capturada per la "nutricionisme", que afavoreix solucions biomèdiques i "tocs tecnològics" en lloc d'abordar els impulsors estructurals.

III. Unravelling: Desembolicant els impulsors estructurals Aquesta part analitza en profunditat els impulsors estructurals de la crisi, incloent productes, entorns, xocs i estructures de poder.

  • Aliments Ultraprocessats (AUPs): Es defineixen segons el sistema NOVA, com formulacions industrials amb molts ingredients (sucre, greixos, sal, additius) que no es troben a casa. No estan fets per nodrir, sinó per maximitzar els beneficis, explotant la biologia humana del desig. La indústria crea un "Cicle de Menjar Ferralla" addictiu, on les empreses competeixen per crear productes més desitjables. S'han demostrat nombroses associacions entre el consum d'AUPs i malalties cròniques, obesitat, ansietat i diabetis tipus 2, fins i tot danys cerebrals i cognitius. Són perjudicials per la seva densitat energètica, baixa fibra, absorció ràpida i additius no metaboizables. La indústria fins i tot ven "la cura" per l'obesitat i crea nous mercats amb fàrmacs per a la pèrdua de pes.
  • Entorns Alimentaris: Els supermercats ofereixen una "paradoxa de l'elecció" i concentren el poder, pagant menys als agricultors. Els "deserts alimentaris" (manca d'aliments saludables) i "pantans alimentaris" (abundància d'aliments no saludables) són més comuns en zones desfavorides, exacerbant les desigualtats. La cultura de la "conveniència" (menjar preparat, serveis de lliurament) augmenta el consum d'AUPs. La indústria "manufactura el desig" mitjançant una publicitat omnipresent i dirigida.
  • Implicacions Ambientals: La producció de carn, oli de palma i soja té un impacte devastador en el medi ambient (emissions de gasos d'efecte hivernacle, desforestació, pèrdua de biodiversitat, resistència a antibiòtics). Grans empreses com Coca-Cola privatitzen l'aigua i generen contaminació plàstica, tot evitant pagar els costos.
  • Desigualtats i Xocs (Pandèmies): L'augment de la riquesa extrema i la pobresa extrema simultàniament. Les desigualtats no són accidentals sinó "manufacturades" i "intencionades". Les pandèmies, com la SIDA i la COVID-19, s'estenen per les "línies de falla" de la societat, on la privació i la injustícia les amplifiquen. La "violència" en el sistema alimentari inclou el dany corporal, la discriminació, la violència ecològica i l'esborrament cultural. S'utilitzen termes com "apartheid alimentari" per subratllar la injustícia estructural. L'explotació de treballadors migrants indocumentats és un exemple dels "costos ocults" dels aliments barats. La noció de "tirania del mèrit" i la responsabilitat individual soscaven la solidaritat.
  • El Poder (Corporacions i Governs): Un grapat d'empreses domina els mercats ("Barons de l'Alimentació"), exercint un "poder econòmic immens". Les fusions i adquisicions busquen augmentar els beneficis sufocant la competència. Els marges de benefici s'han triplicat, actuant com un "impost privat". El concepte de "multistakeholderism" (col·laboració público-privada) és vist com una "il·lusió" i un "passaport per a la captura corporativa".
    • Les "Arts Fosques" (Tàctiques de la Indústria): La indústria alimentària ha adaptat el manual de la indústria del tabac.
      1. Disputa i dubte: Sembrar dubtes sobre la ciència, finançar investigacions esbiaixades, culpar l'individu.
      2. Distorisió i engany: Reenquadrar l'obesitat com a responsabilitat individual ("exercici és medicina"), utilitzar llenguatge enganyós ("estil de vida") i pressió política ("lobbying"). La "porta giratòria" entre governs i empreses (ex-polítics treballant per empreses) reforça la influència corporativa.
      3. Distracció i desviació: Ús de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com a "amanides perilloses" per desviar l'atenció de les pràctiques perjudicials. L'autoregulació voluntària és un "engany dins d'un engany", dissenyat per retardar la regulació governamental.
      4. Disfressa: Amagar-se darrere d'organitzacions frontals "sense ànim de lucre" i associacions comercials (ex: ILSI, Infant Feeding Association) per influir en les polítiques. L'"astroturfing" crea una falsa imatge de suport a nivell de base.
      5. Evasió (Dodge): Evitar impostos mitjançant l'evasió fiscal legal (avoidance) o il·legal (evasion) i el trasllat d'operacions a paradisos fiscals, com ara el model de franquícia de McDonald's.
    • Política de No Fer Res: La malnutrició és inherentment política. La "tragèdia dels comuns" i la "explotació estimulada" porten a una cursa cap a fons on la salut pública pateix. Els polítics eviten actuar a causa dels beneficis a llarg termini de la nutrició, la falta de dades, i la "caixa negra" de l'economia política. L'argument de l'"estat mainadera" és una arma utilitzada per la indústria per protegir els seus marges de benefici.

IV. Transformation: Com podem transformar el sistema alimentari Aquesta última part explora els camins cap a un futur alimentari millor.

  • Regulació: Els governs han de prioritzar la salut pública mitjançant impostos sobre productes nocius, regulacions de màrqueting, etiquetatge i ingredients. Es destaquen accions de "doble deure" que aborden la desnutrició i la sobrealimentació simultàniament, com els programes d'alimentació escolar (Ghana, Kenya, Índia, Brasil). La campanya de Marcus Rashford al Regne Unit és un exemple d'activisme exitós. Xile lidera amb mesures integrals com etiquetes d'advertència ("segells negres") i impostos sobre begudes ensucrades. Mèxic i Sud-àfrica també han implementat impostos sobre les begudes ensucrades amb èxit. Colòmbia ha introduït un impost sobre els AUPs.
  • Integració en els Sistemes de Salut: Les intervencions en el sistema de salut, especialment durant els "mil dies" de vida, són crucials (suport a la lactància materna, suplements de micronutrients). Els fàrmacs per a la pèrdua de pes no redueixen la necessitat de prevenir l'obesitat a la població.
  • Protecció Social: Les transferències de diners o aliments, com la Bolsa Família al Brasil, són fonamentals per a la seguretat alimentària. Els bancs d'aliments, tot i ser una mostra de solidaritat, també revelen el "fracàs dels governs" a l'hora de garantir el dret a l'alimentació.
  • Govern i Responsabilitat: La malnutrició és multicausal i requereix acció multisectorial. La "governanta" és fonamental, exigint transparència i evitant els conflictes d'interès en els comitès assessors. L'aplicació de lleis antimonopoli és necessària per trencar la concentració de poder.
  • Històries d'èxit locals ("A Tale of Four Cities"): Es presenten exemples de ciutats que han implementat amb èxit polítiques alimentàries progressives (Brighton, Londres amb la prohibició d'anuncis d'aliments no saludables al transport públic, Niterói i Rio de Janeiro amb la prohibició d'AUPs a les escoles, Curitiba amb programes d'aliments frescos assequibles).
  • Activació (Activate): Els ciutadans han de ser més actius i activistes, exposant els danys, desafiant els governs i generant consciència pública. Les campanyes han de centrar-se en la injustícia i les tàctiques corporatives. Es citen exemples d'activisme reeixit contra McDonald's (McLibel Two), la globalització (José Bové) i Coca-Cola (Cristiano Ronaldo). La vigilància corporativa i les sol·licituds d'informació (FOI) són eines clau. L'"organització" i la "mobilització" de moviments socials són essencials per generar poder col·lectiu. L'activisme accionarial també pot influir en les empreses des de dins.
  • Descolonització: La disciplina de la nutrició internacional té arrels colonials profundes. La "capacitat inadequada" és un símptoma, no la causa, del fracàs, arrelada en la injustícia intergeneracional. Cal una reavaluació proactiva del passat a través d'una lent de justícia. L'"objectiu" hauria de ser la "justícia internacional i intergeneracional", no el "desenvolupament" o la "caritat".
  • Il·luminació: La investigació ha de canviar, passant de la "investigació paracaigudista" a la liderada localment i centrada en els impulsors estructurals i els problemes del món real. Cal tancar la "bretxa entre el saber i el fer" mitjançant el coneixement experiencial i les històries de canvi. La transparència en la investigació i la col·laboració amb el periodisme són crucials per il·luminar la política i els determinants comercials de la malnutrició.
  • Innovació: La "veritable innovació" implica nous models de negoci que prioritzen el benefici públic, no només el lucre (ex: Tony's Chocolonely enfront de Nestlé pel treball infantil). Els governs han de donar suport a aquestes empreses amb regulació ambiciosa. La transparència de les dades de les empreses és clau per a la rendició de comptes en salut humana i planetària.
  • Unió: El futur dels nens ha de ser la "pedra angular" de l'activisme en alimentació i salut. El dret a l'alimentació no és el dret a ser alimentat, sinó el dret a tenir accés a aliments adequats. La Convenció Marc de l'OMS per al Control del Tabac és un model per protegir les polítiques de salut pública dels interessos comercials, i es proposa una Convenció Marc per als Sistemes Alimentaris similar. Els governs nacionals tenen el poder de prioritzar la salut de la seva població malgrat els acords internacionals. Les Nacions Unides han de tornar als seus principis fonamentals de drets humans i revertir la "captura corporativa".
  • Habilitació (Enable): La transformació requereix un sector públic ben finançat. Cal repensar el capitalisme cap a models que prioritzin l'equitat i el benestar humà ("Economia de la Missió", "De-Growth", "post-creixement"). El "Càlcul del Cost Real" (True Cost Accounting, TCA) dels aliments és una eina per internalitzar les "externalitats negatives" (costos sanitaris i ambientals) i revelar el veritable preu dels aliments. Es proposa una "reorientació radical" de les subvencions agrícoles. Gravar la riquesa pot generar fons per combatre la pobresa i finançar serveis socials. L'alliberament del deute és un pas cap a la "justícia intergeneracional". La "Gran Filantropia" ("Big Phil") és vista amb escepticisme, ja que sovint perpetua els desequilibris de poder i "s'assembla a la responsabilitat social corporativa a gran escala".

Conclusió final: El llibre reitera que el sistema alimentari actual no està trencat, sinó que funciona com va ser dissenyat per a la producció massiva de calories barates. La transformació requereix una reorientació radical cap a un sistema que prioritzi la salut de les persones i del planeta per sobre del benefici. L'autor proposa un manifest basat en la responsabilitat compartida, els drets humans, l'intercanvi de coneixements, la diversitat, l'acció sinèrgica, la perspectiva intergeneracional i la recuperació de la "llibertat". El missatge final és una crida a l'acció col·lectiva: "La lluita que tenim ara mateix: transformar el nostre sistema alimentari per portar salut per a tots, no riquesa per a uns pocs".




05 de juliol 2026

Redefinint l'obesitat (3)

Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity 

Aquest és un resum exhaustiu i detallat del llibre "Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity" (2025), escrit per Aimee Donnellan. L'obra narra la història del descobriment científic, el desenvolupament empresarial i l'impacte cultural dels medicaments GLP-1, que han transformat el tractament de l'obesitat.

1. El context de l'epidèmia (Capítol 1)

L'autora descriu com, des dels anys 50, les taxes d'obesitat als EUA s'han triplicat, impulsades per una indústria alimentària que va perfeccionar els aliments ultraprocessats i el màrqueting agressiu. Donnellan critica la narrativa tradicional de "menjar menys i moure's més", assenyalant que la biologia i la genètica fan que moltes persones siguin vulnerables a un entorn on el sucre i el greix són omnipresents. Les dietes tradicionals, segons els estudis, fallen en el 90% dels casos a llarg termini.

2. El descobriment científic (Capítol 2)

La ciència darrere de l'Ozempic va començar als anys 80.

  • Svetlana Mojsov: Una química macedònia a la Universitat Rockefeller i després al Massachusetts General Hospital (MGH), va ser clau per identificar la forma activa de l'hormona del budell anomenada GLP-1 (glucagon-like peptide 1).
  • El conflicte pel crèdit: Donnellan detalla la batalla de Mojsov per ser reconeguda en les patents contra el seu superior, Joel Habener, que inicialment la va excloure. Després d'una dècada de lluita legal, va ser inclosa com a coinventora el 2006.
  • La connexió danesa: Paral·lelament, Jens Juul Holst a Copenhaguen va arribar a conclusions similars, iniciant una competència transatlàntica per demostrar que el GLP-1 podia tractar la diabetis.

3. Del verí de llangardaix al medicament (Capítols 3 i 4)

  • El monstre de Gila: Un descobriment curiós va ser que la saliva d'aquest llangardaix verinós contenia una forma estable de l'hormona que durava molt més que la humana, cosa que va inspirar els científics a buscar maneres d'estabilitzar el fàrmac.
  • Novo Nordisk: La farmacèutica danesa, liderada científicament per Lotte Bjerre Knudsen i Mads Krogsgaard Thomsen, va desenvolupar primer la liraglutida (Victoza).
  • El naixement de l'Ozempic: La creació de la semaglutida va ser un repte d'enginyeria química per aconseguir que la molècula durés una setmana sencera al cos. Thomsen va haver de finançar el projecte en secret durant un temps perquè la directiva de Novo Nordisk volia cancel·lar-lo per retallar costos.

4. La campanya de màrqueting i el frenesí (Capítols 5 i 6)

  • "Oh, oh, oh, Ozempic": Jeremy Shepler va ser el cervell darrere de l'anunci de televisió amb el jingle basat en la cançó "Magic" de Pilot, que va fer que el nom del medicament s'instal·lés en el subconscient col·lectiu.
  • L'explosió a Hollywood: Tot i que va ser aprovat per a la diabetis el 2017, celebritats i cirurgians plàstics de Beverly Hills van notar de seguida l'efecte secundari de la pèrdua de pes ràpida. El 2021, amb l'aprovació de Wegovy (una dosi més alta de semaglutida per a l'obesitat), el frenesí es va fer imparable gràcies a xarxes com TikTok i el suport de figures com Elon Musk i Oprah Winfrey.

5. L'experiència dels pacients i l'impacte social (Capítols 7 i 9)

  • El silenci del "Food Noise": Molts pacients descriuen que la droga elimina el "soroll alimentari", un desig obsessiu i constant de menjar que abans els dominava.
  • Efectes secundaris i seguretat: El llibre no defuig la cara fosca: nàusees severes, vòmits i casos més rars però greus de gastroparesi (paràlisi estomacal) o obstruccions intestinals. També s'analitza la pèrdua de massa muscular i el fenomen de la "cara d'Ozempic" (aspecte demacrat per la pèrdua de greix facial).
  • Economia i canvis d'hàbits: L'obesitat costa 1,4 bilions de dòlars anuals als EUA. Per primer cop en dècades, les taxes d'obesitat han començat a baixar lleugerament. Això obliga empreses com Nestlé o cadenes de menjar ràpid a repensar el seu model de negoci cap a productes més proteics i racions més petites.

6. La febre de l'or farmacèutica (Capítol 8)

Actualment, hi ha una "febre de l'or" per millorar l'Ozempic:

  • Eli Lilly: Amb el seu medicament Mounjaro/Zepbound, ha demostrat una pèrdua de pes encara superior (fins al 23%).
  • El futur: Farmacèutiques com Pfizer, Roche i AstraZeneca corren per desenvolupar versions en pastilla (més barates i fàcils de prendre que les injeccions) i drogues que conservin millor el múscul mentre es perd greix.

Conclusió: Un canvi de paradigma

El llibre conclou que ens trobem davant d'una revolució comparable a la de la penicil·lina. Mentre Svetlana Mojsov finalment comença a rebre premis internacionals pel seu descobriment, el món s'enfronta al dilema de si aquests fàrmacs ajudaran a eradicar l'obesitat com a malaltia o si simplement aprofundiran la divisió social entre aquells que poden pagar per ser prims i els que no.

Segons el llibre d'Aimee Donnellan, tot i que l'Ozempic i el Wegovy són eficaços per a la pèrdua de pes, s'han identificat diversos efectes secundaris, alguns dels quals són extremadament greus i potencialment permanents.

Aquests són els efectes secundaris més greus documentats a les fonts:

1. Trastorns gastrointestinals greus

  • Gastroparesi (Paràlisi estomacal): És un dels efectes més devastadors mencionats. Consisteix en un alentiment extrem o parada total del moviment del menjar de l'estómac cap als intestins. En casos greus, com el de l'Emily a Toronto, això pot provocar vòmits constants (fins a 200 vegades per setmana), deshidratació extrema i la impossibilitat d'absorbir nutrients, arribant a requerir l'ús de tubs d'alimentació per sobreviure. Els metges adverteixen que hi ha un risc elevat que aquest dany sigui irreversible.
  • Obstruccions intestinals i problemes esofàgics: Diverses demandes judicials contra els fabricants citen casos de danys greus com obstruccions en els intestins.
  • "Constadiarrhea": Alguns usuaris han descrit una combinació crònica d'estrenyiment seguit de diarrees violentes i doloroses.

2. Pèrdua de massa muscular i òssia

  • Degradació muscular severa: Els assajos clínics revelen que els pacients poden perdre fins a un 40% de la seva massa muscular magra, una xifra molt superior al 25% que es perd habitualment amb dieta i exercici convencionals. Això és especialment perillós per a la gent gran, ja que augmenta dràsticament el risc de caigudes perilloses.
  • Debilitament dels ossos: S'ha observat una pèrdua significativa de la densitat mineral a l'os de l'anc i la columna vertebral en adults que prenen aquests fàrmacs sense realitzar exercici de resistència.

3. Riscos sistèmics i altres òrgans

  • Problemes pancreàtics: En alguns estudis s'han detectat nivells elevats de l'enzim digestiu lipasa, que és un senyal d'alarma que el pàncrees no funciona correctament.
  • Trombosi venosa profunda: Aquest és un altre dels problemes greus que apareixen en les demandes pendents contra Novo Nordisk.
  • Tumors de tiroide: Tot i que Novo Nordisk argumenta que només s'ha demostrat en rosegadors (rates i ratolins) i que no és rellevant per als humans, l'FDA obliga a mantenir l'advertència sobre el risc de tumors de tiroide en l'etiquetatge dels productes.

4. Efectes sobre l'embaràs i la fertilitat

  • Anomalies fetals: En estudis amb animals, l'exposició a l'Ozempic va provocar anomalies fetals i problemes de creixement. Per aquest motiu, es recomana deixar el fàrmac almenys dos mesos abans d'intentar concebre.
  • Embarassos no planificats: Com que el fàrmac retarda el buidatge de l'estómac, pot interferir en l'absorció i l'eficàcia dels anticonceptius orals, provocant embarassos sorpresa en dones que es creien protegides o fins i tot infèrtils.

5. Alteracions físiques i estètiques ("Ozempic Face")

  • Cara d'Ozempic: La pèrdua ràpida de greix facial fa que les galtes apareguin enfonsades i la pell perdi la seva elasticitat, donant un aspecte demacrat i envellit que sovint requereix cirurgia plàstica o farciments per corregir-se.
  • Excés de pell: La pèrdua massiva de pes pot deixar grans quantitats de pell penjant a l'estómac, les cuixes i les natges, cosa que pot requerir procediments quirúrgics costosos i invasius, com l'aixecament de la part inferior del cos.


16 d’agost 2025

Els temes clau de l'obesitat (2)

 Diet, Drugs, and Dopamine

El llibre "Diet, Drugs, and Dopamine" de David A. Kessler ofereix una perspectiva innovadora sobre l'obesitat, argumentant que no és només un fenomen del cos, sinó un que comença al cervell. L'autor, un defensor de la salut pública i antic comissionat de la US Food and Drug Administration (FDA), comparteix la seva pròpia lluita contra el pes per desmitificar un procés fisiològic que sovint provoca confusió i vergonya.

A continuació, es detallen els punts clau del llibre:

  • L'Obesitat com a Addicció

    • El cervell i el menjar processat: Kessler explica com el menjar processat ha alterat la química del nostre cervell, generant una addicció a aliments altament gratificants i desitjos compulsius que ens porten a menjar més.
    • Definició d'addicció: L'addicció es defineix com un patró d'ús o pràctica anormal i durador que és reforçador i es pot repetir en excés fins al punt de posar en perill l'individu.
    • Model d'addicció: S'introdueix un model d'addicció proposat pel Dr. Marc Auriacombe i els seus col·legues, que posa l'"impaired control" (control deficient) i l'"craving" (desig intens) al centre. Aquests desitjos es distingeixen de les urges o desitjos passatgers, ja que poden produir símptomes físics i mentals desagradables si no se satisfan.
    • Cues i desig: Les "cues" (senyals ambientals), com la vista o l'olor d'un aliment, poden provocar desitjos intensos per aliments ultraformulats, fins i tot sense ser-ne conscients, dificultant la reversió del comportament.
    • Neurobiologia: El neurotransmissor dopamina és fonamental en el "wanting" (desig) de recompensa. La via dopaminèrgica mesolímbica juga un paper crític en l'addicció alimentària, creant hipersensibilitat a les senyals associades a la recompensa. El Dr. Antoine Bechara descriu tres sistemes implicats en el comportament addictiu: el sistema de senyalització de dopamina, la ínsula (que tradueix els senyals corporals en urges i desitjos), i el sistema reflexiu (circuits de control executiu). El dany a la ínsula pot alterar dràsticament el comportament addictiu, com s'observa en un cas de pèrdua de pes sense esforç després d'un dany en aquesta regió cerebral.
    • Aliments ultraformulats: Investigacions del Dr. Jeffrey Grimm i Kessler van trobar que la sacarosa (sucre de taula) és un component dominant reforçador en aliments nous, i el greix actua de manera sinèrgica. A més, el processament dels aliments elimina fibra i aigua, accelerant la seva ingestió. La Dra. Tera Fazzino va identificar tres combinacions de nutrients hiperpalatables: greix i sodi, greix i sucres simples, i carbohidrats i sodi. La combinació d'aquests nutrients és crucial per la seva naturalesa addictiva, juntament amb les propietats sensorials (color, temperatura, textura, olor).
  • Una Nova Comprensió de l'Energia i el Pes

    • Metabolisme i despesa energètica: El metabolisme s'adapta tant a l'excés com al dèficit d'energia. Estudis com el de "The Biggest Loser" van mostrar una reducció significativa de la taxa metabòlica en repòs (RMR) en pacients amb pèrdua de pes massiva, cosa que els obligava a consumir menys calories per mantenir el pes. L'autor va realitzar les seves pròpies mesures de RMR, trobant una despesa energètica relativament baixa.
    • L'índex de massa corporal (IMC) i el greix visceral: El llibre critica l'IMC com a eina diagnòstica individual, ja que no distingeix entre múscul i greix ni proporciona informació sobre la distribució del greix, que és més important per a les complicacions de salut. L'IMC es va dissenyar inicialment per a tendències poblacionals. Es proposa que la relació cintura-alçada (la circumferència de la cintura ha de ser la meitat o menys de l'altura) combinada amb l'IMC és un millor predictor del risc.
    • Greix tòxic: Es posa un èmfasi significatiu en el greix visceral (o tòxic), que s'associa a malalties cardiometabòliques i condicions inflamatòries. La reducció d'aquest greix és un objectiu clau. Canviar el contingut de macronutrients, com una dieta baixa en carbohidrats, pot tenir un efecte immediat en la reducció del greix hepàtic i visceral.
  • El Camí cap a una Pèrdua de Pes Sostenible

    • Fàrmacs antiobesitat (GLP-1s): Els fàrmacs agonistes del receptor GLP-1, com la semaglutida (Wegovy/Ozempic) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro), són les principals opcions actuals. La tirzepatida ha demostrat una pèrdua de pes mitjana superior a la semaglutida. Nous fàrmacs com la retatrutida, que combinen múltiples hormones, mostren resultats encara més prometedors, comparables a la cirurgia bariàtrica.
    • Mecanismes i efectes secundaris dels GLP-1s: Aquests fàrmacs retarden el buidament gàstric, augmenten la sacietat i modulen el sistema de recompensa del cervell, disminuint el valor incentiu d'estímuls relacionats amb el menjar i l'alcohol. Tanmateix, poden provocar efectes secundaris gastrointestinals com nàusees (fins a dos terços dels participants en assaigs clínics). Altres efectes secundaris notables inclouen la possible avolició (pèrdua de desig), el risc de cetoacidosi euglicèmica, l'augment de pedres a la vesícula i la inflamació, i un risc augmentat de neuropatia òptica isquèmica anterior no arterítica (causa de ceguesa sobtada). L'autor també va experimentar calfreds intensos amb els GLP-1s.
    • Importància de la nutrició: Es subratlla la importància d'aliments integrals i evitar els aliments altament processats com a pilar de qualsevol pla de teràpia nutricional.
    • Deficiències de micronutrients: Es destaca el risc de deficiències de micronutrients (com vitamina C, zinc, licopè i calci) amb una restricció calòrica dràstica, fins i tot amb suplements.
    • Dieta Mediterrània: Un estudi rigurós va demostrar que una dieta Mediterrània modificada i una dieta baixa en carbohidrats van superar una dieta baixa en greixos per a la pèrdua de pes i la sostenibilitat a llarg termini. La clau de la dieta Mediterrània és allò que no es consumeix (menjar escombraria, greixos trans, carns processades, sucres, sodi) i l'alta ingesta de verdures, fruites i aliments naturals. La fibra i la hidratació són fonamentals per a la sacietat en aquesta dieta.
    • Rol de l'exercici: L'entrenament de força és l'única opció per mantenir o augmentar la massa muscular magra durant la pèrdua de pes amb GLP-1s.
    • Teràpia conductual: Es proposa veure l'addicció alimentària com una substància que crea hàbits i altera la biologia. Es presenten mètodes com la substitució de recompenses (crear un nou comportament amb un estímul diferent) i la motivació d'evitació (allunyar-se d'allò associat negativament). El llibre també explora la "autolimitació" com una forma de reducció de danys, on es limita l'exposició a la substància addictiva o les seves senyals. Es pot aplicar l'enfocament d'Allen Carr per deixar de fumar a l'addicció alimentària, entenent que el plaer percebut sovint és només alleugerir la incomoditat causada per l'addicció mateixa. Es destaca la importància d'identificar les causes dels desitjos (p. ex., patrons, hàbits) i experimentar amb estratègies per combatre'ls.
    • Medicina culinària: Aquest camp emergent combina l'art de la cuina amb la ciència de la medicina per educar metges i pacients en nutrició i habilitats culinàries, amb l'objectiu de fer que el menjar saludable sigui deliciós i gratificant.
  • El Camí a Seguir

    • Etiquetatge dels aliments: Kessler defensa una reforma radical de l'etiquetatge alimentari per augmentar la transparència. Proposa un etiquetatge frontal que mostri els tres ingredients principals i etiquetes d'advertència per a aliments nocius. També suggereix un dossier complet del producte accessible mitjançant telèfons intel·ligents, detallant tots els ingredients, la seva funció, impacte en la salut, si són hiperpalatables, la seva densitat energètica, efecte sobre la insulina i la glucosa, i els passos de processament. A més, l'etiquetatge hauria d'agrupar ingredients per tipus o funció i incloure declaracions quantitatives d'ingredients.
    • Regulació i seguretat dels fàrmacs: El llibre expressa preocupació per la proliferació de versions compostes de fàrmacs GLP-1 a causa de l'escassetat, assenyalant els perills i la manca de supervisió.
    • Política sanitària: Kessler insta a un canvi en l'enfocament mèdic per prioritzar el tractament de l'obesitat com a malaltia abans que les seves complicacions. També destaca la importància dels pediatres en l'abordatge primerenc de problemes alimentaris i de pes. Reconeix que l'exclusió de la cobertura de medicaments altament efectius per a l'obesitat afecta una condició que és una malaltia i una discapacitat.

En resum, "Diet, Drugs, and Dopamine" ofereix una anàlisi exhaustiva de l'obesitat des d'una perspectiva neurobiològica, posant de manifest el paper central de l'addicció al menjar processat. El llibre proposa una combinació de medicació, intervencions conductuals basades en la comprensió de l'addicció, i una revisió fonamental del sistema alimentari i el seu etiquetatge per abordar aquesta crisi de salut global.