The world is fat (2)

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

From conclusions: 

Ending the obesity epidemic will take both individual and collective action. Neither alone is sufficient. Individuals try to lose weight and keep it off, but the system is working against them. The route to population-wide weight loss will not be through trendy, unsustainable diets. It will be through widespread, appropriate, personalized, and comprehensive approaches.

The first action we all must take, no matter our size, is to educate ourselves about obesity—and you’ve been doing that by reading this book. People need to understand the structural, environmental, and genetic components of obesity. They need to see the ways in which systemic factors contribute to weight gain. The idea that obesity is a choice or a matter of willpower has been thoroughly disproved. The unfortunate fact that many people still believe this actively harms efforts to reduce obesity rates.

The government should first seek to change the public perception of obesity. Obesity is largely a result of structural forces, not just individual actions. A shared awareness of its origins could foster greater support for interventions that allow people to make healthier choices.

People and institutions need to work together to make healthy foods more accessible, affordable, appetizing, and convenient than unhealthy foods. Reversing the obesity crisis will require environments that promote physical activity and social movements that encourage people to get more exercise. We need to devote more resources to preventive efforts for all ages to improve our health.

To reverse the obesity crisis, we will need an all-hands-on-deck approach. Pharmacological advances, surgery, and other treatments should complement new policies, societal practices, and population-wide interventions that promote healthier diets and decrease food consumption. Improving the nation’s health may require implementing policies perceived as restricting personal freedoms that have long been granted to industries and individuals. But these policies will be essential to keeping the population healthy.

For individuals, the goal should be to reach and maintain your optimum weight, meaning the weight at which your body the optimal physical and mental health. 

Outline of free ebook:

INTRODUCTION: Struggling with Obesity

CHAPTER 1: How Do People Gain Excess Weight?

CHAPTER 2: Why Are People Getting Heavier?

CHAPTER 3: What Are the Consequences of Obesity?

CHAPTER 4: What Are the Best Ways to Lose Weight?

CHAPTER 5: How to Reverse the Obesity Crisis

Let's get fit, not fat

Aportaciones de la economía del comportamiento en política sanitaria: Algunas notas en torno al ejemplo de la obesidad
 The influence of obesity and overweight on medical costs: a panel data perspective

In the EJHE you'll find  a clear message:

The results indicate that obesity is associated with substantial healthcare cost increases and there are large differences in costs by degree of obesity. Specifically, severe obesity raises total direct medical costs by an average of 160 € per patient and year. With total medical costs averaging 600 € for normal-weight individuals, this means that severe obesity is associated with an increase in costs of 26 %. The effect of moderate obesity is more modest: it raises medical costs by 97 € or 16 %. Overweight has an even smaller impact, raising costs by 51 € or 8.5 %.

Therefore, if obesity has an economic and health impact, what next?
The EEA article by A. Garcia-Altés reflects current knowledge on behavioral economics and obesity. However there is a long way to go. As I said in a former post we do need a battery of measures to fight obesity: regulatory, social and individual measures.

The world is fat

 The Heavy Burden of Obesity – The Economics of Prevention

Almost a decade after the publication of the first OECD report on obesity, a new one has been released. This are the facts:

More than half the population is now overweight in 34 out of 36 OECD countries and almost one in four people is obese. Average rates of adult obesity in OECD countries have increased from 21% in 2010 to 24% in 2016, so an additional 50 million people are now obese. Despite a drive in the last decade to deal with increased obesity, more needs to be done amid sedentary lifestyles and an almost 20% increase in calorie supply – i.e. calories available for consumption – in the OECD over the past 50 years.

So what?

The OECD identifies four categories of policies to tackle the problem and gauges the effect of three promising “policy packages” to help countries achieve greater impact and coherence in tackling the obesity epidemic. Food and menu labelling, regulation of advertising of unhealthy foods to children and the promotion of exercise, including by doctors and schools, are among the measures analysed.

Most of the strategies requires a confrontation with the food industry, and governments usually try to avoid it. We'll see what happens.

A call for a political prescription to tackle obesity

A political prescription is needed to treat obesity
Why Nudge?

Unless there is harm to others, the government cannot exercise power over people. This is the John Stuart Mill's "Harm principle", sometimes called the Liberty Principle. And governments have taken as given that individuals always take decisions in a rational way, fulfilling their preferences. As Cass Sunstein says in his last book "Why Nudge?", such a principle "raises serious doubts about many laws and regulations. Sometimes power is exercised over people in large part to promote their own good, finally people are note entirely sovereign over their body and minds". He argues in favour of paternalism in certain circumstances. We have already explained such details formerly in this blog.
Today I would like to suggest a reading to you, an excellent editorial in the Canadian Medical Association Journal. It is a call for action on obesity and specifically on food policy and taxation on sugar-sweetened beverages.

Our current approach to obesity relies on the assumption that people have choices, often fail to make the right ones, and should be educated and helped to make better choices. This view is simplistic and clearly absurd, given the continued rise in the prevalence of obesity in countries that have been tackling the problem for decades. Are millions of people really choosing to be overweight?

People are not as free to choose as we would like to believe. Neurobiological desires for sweet and high-fat foods gave humans a survival advantage in a world where food was scarce and every calorie counted. Where food is inexpensive and easily available, biological processes related to eating can mirror addiction and will lead to our destruction. We need to change our approach. We need incentives beyond educational messages. Strategies that include individual interventions,  school-based nutrition and activity interventions, incentives for active commuting and changes to the built environment should continue; however, we also need robust ways to restrict portion sizes and reduce the sale of sugar-sweetened beverages and other high-calorie, nutrient-poor food products. Our government needs to consider taxation as a tool to combat the consumption of these addictive foods and beverages, just as it regulates the sale of alcohol and tobacco products for the purposes of population health.

In USA, Berkeley is the first city that will intoduce the soda-tax after a recent ballot. Berkeley’s Measure D proposed imposing a 1-cent-per-ounce general tax on sugar-sweetened beverages and sweeteners used to flavor drinks. The measure will not dedicate funding to a specific cause and did not require only a majority of the vote.
I still remember how a similar measure was discarded some years ago in our country. The times to reconsider the introduction of a soda tax are coming.

Tackling obesity

Integrating Educational, Environmental, and Behavioral Economic Strategies May Improve the  Effectiveness of Obesity Interventions

On top of the priorities for the improvement of public health, obesity deserves a place. However, the tools and decisions to slice its impact on health are still dubious. A recent article may help to put together different approaches:

Obesity is a multifactorial problem impacted by access to foods (supply) and food choices (demand). Neighborhood environments constrain the food choices available to individuals, while complex dietary decisions are driven by taste, cost, nutrition, convenience, and weight concerns. The complex nature of dietary choices therefore requires informed educational approaches that are strategically combined with guided nudges, and environmental interventions that improve access to promote healthier eating. Moreover, multi-institutional  collaborations will likely be necessary to address the obesity epidemic.

Since a multi-institutional approach is needed, somebody has to lead this effort. Is the government able to do it?. If so, don't delay it.

PS. Let me suggest also this Lancet article, my key reference up to now with the OECD one and its update.

L'estudi crític del discurs de l'obesitat

 Obesity in the News. Language and Representation in the Press

Foucault fa 50 anys va utilitzar el terme discurs per a reflectir tot allò que forma sistemàticament el objectes dels que parlem. Lackoff encara no havia construït els marcs mentals dels que tant n'he parlat en aquest blog. Ara tant aquesta visió lingüística com la construccionista social es mostren en un estudi aplicat al terme obesitat i analitzen com apareix als mitjans de comunicació.

Resum segons IA

El llibre "Obesity in the News: Language and Representation in the Press" de Gavin Brookes i Paul Baker examina com els diaris britànics representen l'obesitat, centrant-se en els discursos i temes que sorgeixen de l'anàlisi lingüística d'un corpus de més de 40.000 articles publicats entre 2008 i 2017. Els autors utilitzen una combinació d'eines de lingüística de corpus i estudis crítics del discurs per identificar patrons lingüístics i interpretar-los en el context social i polític de la representació de l'obesitat.

La investigació es basa en un corpus de tots els articles de la premsa nacional del Regne Unit que contenien almenys una menció d'"obès" o "obesitat" entre 2008 i 2017. Els autors divideixen el corpus en subcorpus segons el format de publicació (diari o tabloide) i la inclinació política (esquerra o dreta) dels diaris. Aquesta estructura permet als autors explorar similituds i diferències en la representació de l'obesitat a través de diferents seccions de la premsa.

Per identificar patrons lingüístics significatius, els autors utilitzen diverses tècniques de lingüística de corpus, incloent:

● Paraules clau: Identifica paraules que apareixen amb una freqüència significativament més alta en un corpus en comparació amb un corpus de referència. Els autors utilitzen aquesta tècnica per identificar els temes i discursos més destacats en la cobertura de l'obesitat.

● Col·locacions: Analitza les paraules que solen aparèixer juntes, proporcionant informació sobre com es construeixen els conceptes i les relacions entre ells.

● Metàfores: Examina l'ús figuratiu del llenguatge per comprendre com es conceptualitza l'obesitat.

L'anàlisi revela una sèrie de temes recurrents en la representació de l'obesitat a la premsa britànica, incloent:

● Responsabilitat personal: La premsa tendeix a emmarcar l'obesitat com un problema individual causat per la manca de control sobre la dieta i l'exercici. Els tabloides, en particular, solen presentar l'obesitat com una qüestió de elecció personal i estil de vida.

● Vergonya i estigmatització: Els diaris sovint utilitzen un llenguatge que avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat, presentant-les com a mandroses, indisciplinades i una càrrega per a la societat.

● Medicalització: L'obesitat es presenta freqüentment com un problema mèdic, amb un èmfasi en els riscos per a la salut i la necessitat de tractament. Els autors assenyalen que aquesta medicalització pot contribuir a la legitimació de la discriminació i l'estigmatització de les persones amb obesitat.

● Gènere: La representació de l'obesitat difereix segons el gènere. Les dones són més propenses a ser representades com a preocupades per la seva aparença física i a ser jutgades pels seus cossos, mentre que els homes són més sovint representats en termes de riscos per a la salut.

● Classe social: La premsa tendeix a associar l'obesitat amb les classes socials més baixes, reforçant els estereotips i contribuint a la marginalització d'aquests grups.

Els autors conclouen que la representació de l'obesitat a la premsa britànica és problemàtica, ja que sovint perpetua estereotips negatius, avergonyeix i estigmatitza les persones amb obesitat i desvia l'atenció de les causes socials i estructurals de l'obesitat. 

El llibre insta a la premsa a adoptar un enfocament més responsable i ètic en la cobertura de l'obesitat, evitant la culpabilització i l'estigmatització, i tenint en compte els factors socials i estructurals que contribueixen a l'obesitat.

I la conclusió que vull destacar:

If we had to point to just three problematic areas of news reporting on obesity that we found across our analysis they would be (i) the use of explicit and subtle shaming representations of people with obesity while ignoring the voices of such people; (ii) the large amount of confusing and conflicting information regarding weight loss or what counts as a ‘healthy’ weight; and (iii) the over-simplification of obesity in terms of it being presented mostly as a mere matter of personal responsibility, to the detriment of consideration of wider social, political and economic factors.

PS Avui toca llegir també en Vicenç Villatoro, clava el missatge oportú. 

 

Health impact of sugar-sweetened beverages taxation

Averting Obesity and Type 2 Diabetes in India through Sugar-Sweetened Beverage Taxation: An Economic-Epidemiologic Modeling Study

Clever politicians want to know the potential welfare impact of taxation. I said "clever", though this is not always the case. An example of economic modeling for sugar-sweetened beverages to set up the right level of taxation (in India), appears in PLOS Medicine. The summary:

The researchers used survey data relating SSB consumption to price variations to calculate how changes in the price of SSBs affect the demand for SSBs (own-price elasticity) and for other beverages (cross-price elasticity) in India. They combined these elasticities and data on SSB sales trends, BMIs, and diabetes incidence (the frequency of new diabetes cases) into a mathematical microsimulation model to estimate the effect of a 20% tax on SSBs on caloric (energy) consumption, glycemic load (an estimate of how much a food or drink raises blood sugar levels after consumption; low glycemic load diets lower diabetes risk), the prevalence of overweight/obesity, and the incidence of diabetes among Indian subpopulations. According to the model, if SSB sales continue to increase at the current rate, compared to no tax, a 20% SSB tax would reduce overweight/obesity across India by 3.0% and the incidence of type 2 diabetes by 1.6% over the period 2014–2023. In absolute figures, a 20% SSB tax would avert 11.2 million cases of overweight/obesity and 400,000 cases of type 2 diabetes between 2014 and 2023. Notably, if SSB sales increase more steeply as predicted by drinks industry marketing models, the tax would avert 15.8 million cases of overweight/obesity and 600,000 cases of diabetes. Finally, the model predicted that the largest relative effect of an SSB tax would be among young men in rural areas.

The results confirm previous studies, 20% may be the ceiling for a tax . But what happens to health?. Assumptions on a fall in consumption, are just that, assumptions. And former behaviour is extrapolated into the future. This is what happens to any model, and this is the uncertainty and courage that any politician must hold in taking a difficult decision. Such moment is closer than before. If you are not convinced, I would suggest you have a look at this documentary released last week:



The documentary is about weight control, but places special emphasis on sugar (addiction). Please have a look at the quantity of sugar in a beverage!!! (14 sugar cubes). Incredible.

PS. "Superbe" post by Reinhardt: How the Medical Establishment Got the Treasury’s Keys

Obesity: a multifaceted approach

The Current State of Obesity Solutions in the United States

We all agree that we need to face the obesity epidemic. But, when talking about solutions, difficulties and uncertainties  arise. US National Academies held a worksop on 2014 that described interventions designed to prevent and treat obesity in seven settings:
• early care and education,
• schools,
• worksites,
• health care institutions,
• communities and states,
• the federal government, and
• businesses and industry
The book is only a first approach to these experiences, though more evidence is needed in my opinion. They say in the book:

"Much of what needs to be done is clear, he said. The challenge now is to figure out how to do what needs to be done."

 DocField 2017

Now in Barcelona

Tackling obesity: the toolbox

Patchy progress on obesity prevention: emerging examples, entrenched barriers, and new thinking

World Cancer Research Fund International NOURISHING framework 
Food policy framework for healthy diets and the prevention of obesity and diet-related non-communicable diseases. 

 Key message:

The problem of obesity must be reframed to acknowledge on one hand that individuals bear some personal responsibility for their health, but that, on the other hand, environmental factors exploit biological, psychological, social, and economic vulnerabilities that promote overconsumption of unhealthy foods. A vicious cycle is created in which the preference and demand for unhealthy products are not only shaped by the environment, but lead to environmental changes that further encourage consumption of unhealthy foods. This cycle makes it difficult for people to act in their own long-term self-interest, but it can be broken with regulatory actions from governments and joint efforts from industry and civil society to create healthier food systems.

Modificar l'entorn obesogènic o medicalitzar l'obesitat?

 WHO European Regional Obesity Report 2022

A new class of drugs for weight loss could end obesity

Ens ho han dit moltes vegades, i l'informe de la OMS insisteix novament en explicar la situació de l'obesitat a Europa:

Overweight and obesity affect almost 60% of adults and nearly one in three children (‎29% of boys and 27% of girls)‎ in the WHO European Region. Recent estimates suggest that overweight and obesity is the fourth most common risk factor for NCDs in the Region, after high blood pressure, dietary risks and tobacco. It is also the leading risk factor for disability, causing 7% of total years lived with disability.

 Segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2020 la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes (sobrepès o obesitat), 58,8% els homes i 42,4% les dones. El 33,7% té sobrepès (42,0% els homes i 25,2% les dones) i el 17,0% obesitat (sense diferències entre homes i dones). Respecte a la població de 6 a 12 anys, el 35,9% té excés de pes (el 24,2% té sobrepès i l’11,7% té obesitat). 

Amb totes aquestes dades a la mà, què fem? Doncs, la primera opció segur que passa per menjar millor i fer exercici, responsabilitat sobretot individual. L'altra és canviant l'entorn obesogènic, responsabilitat sobretot col·lectiva. Ho he explicat i ens ho han explicat en moltes ocasions. Ara bé la novetat, és que des de fa uns mesos han arribat nous medicaments, es tracta de la tirzetapida i la semaglutida. El Economist hi dedica un especial aquesta setmana, i l'Eric Topol en va parlar amb molt de detall a finals d'any. El meu suggeriment és que hi feu una ullada per tal d'il·lustrar-vos d'un canvi que ve, i que resumeixen amb un titular a l'editorial que diu: Menja, injecta't, torna-hi. És a dir suggereix saltar-se precisament la prescripció inicial a la que feia referència i aprimar-se mitjançant injeccions de tirzetapida o semaglutida. D'això en podríem dir la medicalització de l'obesitat. Els preus al mes als USA són 1.300$ i 900$ respectivament. Per tant, la prescripció de l'editorial de l'Economist no sortirà barata d'entrada, i alhora té alguns efectes indesitjats. El resultat final podria ser que la falta de l'acció individual i col·lectiva, la paguem col·lectivament tots plegats, si el tractament acaba finançat amb diner públic.

Seguirem atents per veure com evoluciona a Europa. Tot plegat hauria de fer reaccionar als governs per tal de modificar l'entorn, la política alimentària i l'accés a determinats greixos. Un metge citat a l'article diu: "l'obesitat és una resposta fisiològica al que ha esdevingut un entorn patològic".  I jo hi afegiria "un entorn patològic on els governs han estat capturats per la indústria alimentària"

PD. A es diari de Menorca: Y si el medicamento más "potente" del mundo es el ejercicio físico?

Coïnt olives, Van Gogh

PD. Gran 60 minutes sobre ChatGPT

A call for a political prescription to tackle obesity (2)

Overcoming obesity: An initial economic analysis


Some days ago, I was asking for a clear determination to our politicians to fight against the obesity epidemics. How? The just released McKinsey report provides 44 measures to implement and its potential impact. Have a look at it, and you'll be convinced that all we need is political will, social consensus and individual commitment to overcome this crucial issue.

Els temes clau de l'obesitat

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.

L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.

Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.

Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:

• Com es guanya l'excés de pes: El llibre explica que, tot i que la lògica bàsica és que es guanya pes quan es consumeix més energia de la que es gasta, perdre pes i mantenir-lo no és senzill i no es redueix a la força de voluntat. Factors com la genètica, l'edat, el sexe, la proporció múscul-greix, l'activitat física, les condicions mèdiques subjacents, la composició nutricional dels aliments i els microbis intestinals tenen un paper important.
• Per què la gent pesa més: El llibre examina la idea del metabolisme, aclarint que no és un òrgan sinó un procés, i que un metabolisme lent no és la causa principal de l'augment de pes en la majoria de les persones. També destaca el paper de les hormones produïdes pel teixit adipós, com la leptina, en la regulació de l'apetit i l'energia, i discuteix el concepte de la resistència a la leptina en l'obesitat. A més, explora com factors com la vista, l'olfacte i el gust dels aliments, l'estrès, els factors ambientals i socials influeixen en l'alimentació més enllà de la gana fisiològica.
• Les conseqüències de l'obesitat: El llibre aborda les conseqüències psicològiques i físiques de l'obesitat, destacant el risc augmentat de desenvolupar diabetis, pressió arterial alta, malaltia coronària, accident cerebrovascular i altres malalties.
• Les millors maneres de perdre pes: S'analitzen diversos enfocaments per a la pèrdua de pes, incloent canvis en la dieta (com la dieta mediterrània i la dieta DASH), augment de l'activitat física, modificacions de l'estil de vida, medicaments i cirurgia. Es subratlla que una dieta amb restricció calòrica pot conduir a una pèrdua de pes significativa independentment de la composició de macronutrients a llarg termini. També es discuteixen les dietes molt baixes en calories i el dejuni intermitent. El llibre emfatitza la importància de centrar-se en la qualitat dels aliments i triar aliments integrals i mínimament processats.
• Com revertir la crisi de l'obesitat: Ahima argumenta que revertir l'epidèmia d'obesitat requerirà accions tant individuals com col·lectives. Emfatitza que no n'hi haurà prou amb una sola solució, sinó que es necessitarà un ampli conjunt de polítiques i pràctiques a nivell de governs, empreses i organitzacions sense ànim de lucre per reduir les temptacions poc saludables i donar suport a opcions més saludables. El llibre destaca la importància de l'educació sobre l'obesitat i la necessitat de desmentir la idea que és simplement una qüestió de força de voluntat. També es mencionen avenços prometedors en la investigació per al tractament de l'obesitat, com vacunes que bloquegen la ghrelina, medicaments que modulen els circuits cerebrals hedònics, i teràpies dirigides al teixit adipós marró i la leptina.

En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.

Regulating sugar sweetened beverages

Searching for Public Health Law’s Sweet Spot: The Regulation of Sugar-Sweetened Beverages

Nowadays, obesity prevention lies at the heart on any public health policy. If sugar sweetened beverages contribute decisively to obesity, then something should be done. What?. A recent PLOS article explains the options:

The main regulatory approaches are taxes, restrictions on the availability of SSBs in schools, restrictions on advertising and marketing, labeling requirements, and government procurement and benefits standards.

On taxes:

Savvy regulatory design has tremendous potential. For example, there is growing evidence that taxes that are more salient to consumers, such as those included in a good’s posted price (rather than being levied at the register), are more likely to influence purchasing behavior

On public procurement, a practical suggestion for immediate application:

Restrictions on which beverages may be purchased using government funds are a less visible form of regulation, but one with potential to change the consumption patterns of large numbers of people. Outside public schools, these standards are most germane in two areas: procurement standards for public institutions (e.g., government agencies, hospitals, and prisons) and restrictions on what recipients of government benefits for the indigent may buy with those funds.
The UK’s Government Buying Standards prohibit central government bodies from  procuring SSBs larger than 330 ml and encourage the wider public sector to follow the guidelines. Massachusetts  and many US counties and cities have adopted nutrition standards for government contracts, but most apply to a limited set of institutions, such as childcare facilities or youth centers.

PS. My former posts on the same topic.
PS. Article: The impact of sugar sweetened beverages on depression risk in adults.
PS. Report: Scenarios of Macro-economic Development for Catalonia on Horizon 2030
PS. Report: FBBVA Essential Public Services.
PS. Report: Chronicle of a premeditated offensive.

Paternalisme liberal

Obesity and the Economics of Prevention: FIT NOT FAT

En Thaler diu que no és ben bé un oxymoron. En Becker aplana el camí per a Posner.En Posner diu clarament que si.
No és tant important si ho és o no, més aviat el més important és la rellevància per la política sanitària. I aquí és on ens cal reflexionar de veritat. Al llibre Obesity and the Economics of Prevention: FIT NOT FAT hi ha un capítol suggerent sobre el paper dels governs i el mercat. La referència al paternalisme liberal es resumeix aquí:

Preferences may also be influenced in more subtle ways than through the direct provision of information. An important example is what has been described as setting the default option by advocates of “libertarian paternalism” (e.g. Sunstein and Thaler, 2003). The underlying principle is that individual preferences driving an act of choice tend to be influenced by how the default option is configured. An example of the default option is the routine association of a certain side dish to a main course ordered in a restaurant. Customers may be entitled to demand an alternative side dish, but if they did not exercise this faculty they would receive the standard (default) option. Using a healthy option as a default instead of a less healthy one would have a significant effect on the number of customers eventually choosing to consume the healthy option. Actions involving changes in default options may display varying degrees of interference with individual choice and they may be perceived as more or less acceptable by consumers depending on the nature of the choices they aim to influence. For instance, changing the order in which food is arranged in a company cafeteria (Sunstein and Thaler, 2003) in order to steer consumer choices towards healthy options would seem to be a fairly non-intrusive action. However, other actions based on the same basic principle, i.e. changing the default option, may be perceived as much more intrusive. An example is policies making organ donations a default, with individuals being allowed to opt out upon request, have been viewed as most controversial and have been fiercely opposed in many countries, despite evidence which shows these policies may increase organ donations by as much as 25-30% compared to countries where the default is not consenting to donation (Abadie and Gay, 2006).

I el que fan els països OECD en relació a l'obesitat es resumeix en aquesta figura:














Si l'obesitat és considerada com el factor de risc més important, aleshores convé saber què cal fer. El llibre de l'OCDE mostra l'estat de situació però queda molt camí per endavant. Al McKinsey Quarterly ens diuen que els governs han d'actuar.

Com afrontar l'epidèmia d'obesitat?

Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions

El llibre "Tackling the Obesity Crisis: Beyond Failed Approaches to Lasting Solutions", escrit per David Benton, examina l'epidèmia d'obesitat des d'una perspectiva multidisciplinària, abordant tant els factors històrics com els biològics i socials que han contribuït a l'augment de l'obesitat a nivell mundial. Benton argumenta que els enfocaments tradicionals per combatre l'obesitat han fracassat i proposa una nova estratègia basada en la comprensió de la complexitat del problema i la implementació de canvis a llarg termini.

Benton comença descrivint l'abast del problema de l'obesitat, destacant l'augment constant de la seva incidència en les últimes dècades.

S'argumenta que les nombroses iniciatives implementades per abordar l'obesitat han tingut un impacte limitat, ja que el problema continua creixent. Es presenten dades de l'Organització Mundial de la Salut que indiquen que en 129 de 190 països, el pes corporal mitjà està per sobre del rang saludable.

L'autor qüestiona la hipòtesi del greix, que va dominar la política nutricional durant gran part del segle XX. S'analitza l'experiment coronari de Minnesota, que va posar en dubte la idea que la reducció del consum de greix conduiria a una disminució de les malalties cardíaques. Es discuteixen les conseqüències no desitjades de la recomanació de reduir el consum de greix, com ara l'augment del consum de carbohidrats refinats i sucre.

Benton també investiga la teoria del sucre com a possible culpable de l'epidèmia d'obesitat.Si bé s'admet que el sucre pot tenir un paper en l'augment de pes, s'argumenta que no es pot considerar l'únic culpable. Es presenten exemples de països on el consum de sucre ha disminuït, mentre que l'obesitat ha continuat augmentant.

Factors socials i ambientals

Benton analitza la influència de la indústria alimentària en l'epidèmia d'obesitat. Es descriuen els canvis en la producció d'aliments i les actituds cap a la menjar que han contribuït a l'augment de la disponibilitat i el consum d'aliments processats i ultraprocessats. Es discuteix l'ús d'additius alimentaris, la manipulació sensorial i les estratègies de màrqueting utilitzades per la indústria alimentària per estimular el consum. Benton qüestiona si la concentració en els aliments ultraprocessats com a causa de l'obesitat proporciona informació útil, argumentant que el problema radica més en els ingredients que en el mètode de fabricació. 

L'autor també examina l'impacte dels canvis socials en els hàbits alimentaris, com ara l'augment de les racions, l'auge dels restaurants de menjar ràpid i la pobresa.

Factors biològics

Benton explora la influència de la genètica en la propensió a l'obesitat, destacant els gens FTO i MC4 com a exemples de factors genètics que contribueixen a l'augment de pes. S'analitzen els mecanismes biològics que regulen el pes corporal, com ara la teoria del punt de referència i l'adaptació metabòlica.

L'autor dedica un capítol a la microbiota intestinal i el seu paper en l'obesitat, destacant la influència del naixement per cesària, la lactància materna i els antibiòtics en la composició de la microbiota.

Polítiques de salut pública i solucions

Benton critica les polítiques de salut pública tradicionals per la seva ineficàcia a l'hora d'abordar l'obesitat. S'analitzen els fracassos dels impostos sobre el sucre, l'etiquetatge nutricional i la regulació de la publicitat dirigida als nens.

L'autor argumenta que la majoria de les polítiques se centren en canvis a curt termini i no tenen en compte la complexitat del problema.

Benton proposa un nou enfocament basat en la prevenció, l'educació nutricional i l'apoderament individual. Es suggereix la implementació de programes d'educació nutricional dirigits a les mares durant el primer any de vida dels seus fills. S'argumenta que la informació nutricional ha de ser més accessible i comprensible per al públic en general.

Benton conclou destacant la necessitat d'un canvi de mentalitat tant per part dels consumidors com dels responsables polítics. Es posa èmfasi en la importància d'adoptar un enfocament a llarg termini i multidisciplinari per combatre l'obesitat.

The apocalypse and our true fate, who knows?

THE FIVE HORSEMEN OF THE MODERN WORLD: Climate, Food, Water, Disease, and Obesity

In the book of Revelation or Apocalypse of John, you'll find the seven bowls. Seven angels are thus given seven bowls of God's wrath, each consisting of judgements full of the wrath of God poured onto Earth:

First Bowl: A "foul and malignant sore" afflicts the followers of the Beast. (16:1–2)
Second Bowl: The Sea turns to blood and everything within it dies. (16:3)
Third Bowl: All fresh water turns to blood. (16:4–7)
Fourth Bowl: The Sun scorches the Earth with intense heat and even burns some people with fire. (16:8–9)
Fifth Bowl: There is total darkness and great pain in the Beast's kingdom. (16:10–11)
Sixth Bowl: The Great River Euphrates is dried up and preparations are made for the kings of the East and the final battle at Armageddon between the forces of good and evil. (16:12–16)
Seventh Bowl: A great earthquake and heavy hailstorm: "every island fled away and the mountains were not found." (16:17–21)

As you may notice Apocalypse is just that, a book. Daniel Callahan set a title of five horsemen of the modern world as a metaphor of current evils. Global warming, food shortages, water shortages and quality, chronic illness, and obesity could be the key ingredients of our fate?.
At the end, Daniel Callahan calls for a diplomatic model:

to persuade the research, academic, and policy communities to accept what I will call the diplomatic model of relationships, typically now seen between and among nations, and to open a serious dialogue with the business community

Agree.

Improving health in OECD countries

Health at a Glance 2017

Let me highlight toady one figure: 54% of adults in OECD countries today are overweight, including 19% who are obese. Obesity rates are higher than 30% in Hungary, New Zealand, Mexico and the United States.
Many indicators about current state of health in OECD and partner countries can be found in the report. And the public health message is:

While smoking rates continue to decline, there has been little success in tackling obesity and harmful alcohol use, and air pollution is often neglected

These are the new epidemics and prescriptions are not easy to find to curb the current trend.
The report shows many positive messages and this should be a reason for trust in our future, however the uncertainties regarding new risks and how to tackle remain.

Gramophone All Stars Jazz Band. Maraca Soul album. Iko Iko

The obesity industry

 The Hungry Gene. The Inside Story of the Obesity Industry

La mesura del benestar

How's life? Measuring well-being

Hem passat tants anys parlant que el PIB no ho recull tot i ara que surt una alternativa li dediquem poca atenció. Ha estat novament l'OCDE qui ha fet l'esforç per a 34 països per tal de determinar el benestar relatiu de la població. Ho trobareu a: How's life? Measuring well-being. De les moltes dimensions, adjunto la relativa a salut aquí sota. La satisfacció amb la vida estaria al 6,2 mentre que a l'OCDE es troba al 6,7 i quan mires algunes dimensions en particular hi ha sorpreses preocupants. Resulta que quan disposàvem només del PIB resultava fàcil pensar unidimensionalment i en canvi quan n'hi ha moltes cal posar un pes a cadascuna, i això depèn de les preferències individuals. Per tant només hi ha una opció possible, fer servir l'eina interactiva i que cadascú es calculi el seu benestar relatiu (l'agregació de preferències és tasca complicada).

Most OECD countries have enjoyed large gains in life expectancy over the past decades, thanks to improvements in living conditions, public health interventions and progress in medical care. In 2008, life expectancy at birth in Spain stood at 81.2 years, two years above the OECD average of 79 years.
Higher life expectancy is generally associated with higher healthcare spending per person, although many other factors have an impact on life expectancy (such as living standards, lifestyles, education and environmental factors). Total health spending accounted for 9.0% of GDP in Spain in 2008, which is equal to the average of OECD countries. In 2008, health spending as a share of GDP was the highest in the United States (which spent 16.0% of its GDP on health), followed by France (11.2%), Switzerland (10.7%), and Germany and Austria (both 10.5%). Spain ranks below the OECD average in terms of health spending per person, with spending of 2,902 USD in 2008, compared with an OECD average of 3,060 USD. Between 2000 and 2008, health spending per person in Spain increased, in real terms, by 4.7 % per year on average, a growth rate higher than the average in OECD countries (4.2%).
Throughout the OECD, tobacco consumption and excessive weight gain remain two important risk factors for many chronic diseases.
Spain has achieved progress in reducing tobacco consumption, with current rates of daily smokers among adults standing at 26.4% in 2006, down from 41% in 1985. However, smoking rates in Spain still remain higher than the OECD average of 23.3% in 2008. Sweden, the United States and Australia provide examples of countries that have achieved remarkable success in reducing tobacco consumption, with current smoking rates among adults below 17%.
Adult obesity rates in Spain are higher than the OECD average, but child rates are amongst the highest in the OECD. Two out of 3 men are overweight and 1 in 6 people are obese in Spain. One in 3 children aged 13 to 14 are overweight. The proportion of adults who are overweight is projected by the OECD to rise a further 10% during the next 10 years. Obesity’s growing prevalence foreshadows increases in the occurrence of health problems (such as diabetes, cardiovascular diseases and asthma), and higher health care costs in the future.
When asked, "How is your health in general?", 70% of people in Spain reported to be in good health, close to the OECD average of 69%. Despite the subjective nature of this question, the answers have been found to be a good predictor of people’s future health care use.

PS. Per aquells que associen desigualtat social amb menys satisfacció en la vida, els convé veure aquest post i el seu argument trontollarà una mica més.

Redefinint l'obesitat

 Redefining obesity: advancing care for better lives

Definition and diagnostic criteria of clinical obesity

El concepte d'obesitat ha estat objecte de controvèrsia tant en la seva definició com en la seva mesura. I per tant, quan significa un risc per a la salut i quan és una malaltia. Ara hi ha un nou informe que ajuda a situar les coses. Destaco un missatge:

Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar amb noves mesures per reflectir l'obesitat real

Convé doncs refer les estadístiques quan més aviat millor. Altrament seguirem a les palpentes.

I aquí ve resumit l'editorial amb IA:

Aquest article editorial de The Lancet Diabetes & Endocrinology presenta la nova definició i el marc de diagnòstic de l'obesitat clínica publicats per la Comissió el 14 de gener de 2025. La Comissió busca canviar la manera com es pensa sobre l'obesitat, identificant quan és un factor de risc (obesitat preclínica) i quan representa una malaltia per si mateixa (obesitat clínica).

La Comissió, liderada pel Professor Francesco Rubino del Kings College London, va sorgir del reconeixement que, malgrat que l'obesitat afecta gairebé una vuitena part de la població mundial, no s'ha arribat a un consens global sobre la seva classificació i definició. L'article destaca que les persones amb obesitat tenen perfils de salut i necessitats diferents, però sovint es tracten com una única entitat definida per un sol paràmetre (l'IMC) o no es discuteixen en absolut. Les converses inicials entre els editors de la revista i Francesco Rubino fa 5 anys van portar a la formació d'aquesta comissió, un esforç de col·laboració que va incloure 56 experts de països d'ingressos alts, mitjans i baixos, representant una àmplia gamma d'expertesa. Aquesta col·laboració va implicar reunions regulars per compartir opinions i experiències per fer avançar la Comissió. La Comissió va ser anunciada formalment el març de 2022 i, en el moment de la publicació, ha estat avalada per més de 75 organitzacions mèdiques internacionals interessades en l'obesitat i l'atenció de les persones afectades.

La nova definició, basada en l'evidència, distingeix entre "obesitat clínica", una malaltia crònica i sistèmica causada directament per un excés d'adipositat, i "obesitat preclínica", una condició d'excés d'adipositat sense disfunció orgànica actual ni limitacions en les activitats diàries, però amb un major risc de salut futur. Donades les limitacions de l'IMC, la Comissió utilitza altres mesures de la mida corporal (circumferència de la cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-altura), a més de l'IMC, per definir l'estat d'obesitat.

L'article subratlla que l'accés equitatiu a l'atenció continua sent un problema global important, per la qual cosa era vital que els canvis proposats per la Comissió poguessin utilitzar-se i aplicar-se en diversos entorns i ubicacions. L'IMC segueix sent la referència per la seva facilitat d'ús sense necessitat de recursos costosos, i per tant, les noves mesures de la mida corporal haurien de ser igualment fàcils de dur a terme. No obstant això, la necessitat d'una avaluació mèdica més profunda de l'obesitat podria augmentar la càrrega de treball i les pressions de temps sobre els professionals de la salut i, amb això, els costos. Malgrat això, continuar amb el marc de diagnòstic actualment imprecís podria generar una càrrega i uns costos encara majors, tant per als sistemes de salut com per a les persones amb obesitat.

La implementació d'aquest nou marc de diagnòstic hauria d'obrir les portes a una gestió més accessible i eficaç de l'obesitat. Les polítiques existents per a l'accés a l'atenció (és a dir, cirurgia o medicació) són inadequades i s'haurien d'actualitzar per a una priorització rendible de les persones que més necessiten aquestes intervencions. Per a aquelles persones classificades amb obesitat preclínica, la mitigació del risc serà una prioritat clau. Les persones amb menys risc podrien gestionar-se principalment mitjançant canvis en l'estil de vida; no obstant això, cal més treball per identificar aquelles amb un risc augmentat que podrien requerir una intervenció mèdica.

L'article planteja com aquest replantejament de l'obesitat canvia el que sabem sobre la seva epidemiologia. Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar per reflectir l'obesitat real. S'estan realitzant auditories preliminars de les bases de dades disponibles i suggereixen que un nombre substancial de persones amb obesitat no compleixen els criteris per a l'obesitat clínica. No obstant això, aquestes anàlisis estan limitades per l'ús de dades històriques i incompletes. Per tant, les bases de dades han d'incloure una imatge més completa de l'estat de salut individual. A més, hi ha un àmbit substancial per a l'estratificació de l'obesitat clínica en diferents subtipus, potencialment basats en la seva presentació clínica o fisiopatologia, cosa que hauria de permetre una millor gestió i comprensió.

En conclusió, l'article destaca que l'adopció d'un enfocament nou i més precís per a la identificació de l'obesitat i el canvi de les percepcions socials requeriran temps i esforç, però l'objectiu principal d'aquestes propostes és millorar la vida de les persones amb obesitat. Es presenta com una oportunitat per transformar l'atenció de l'obesitat, passant d'un sistema en què les persones es veuen sota una única etiqueta a un sistema que reconeix la salut i les necessitats úniques de cada persona.

Pictet Photography awards