Un disbarat rere l'altre (28)

 MODEL D’ASSIGNACIÓ PRESSUPOSTÀRIA I DE CORRESPONSABILITZACIÓ EN LA GESTIÓ DE LA PRESTACIÓ FARMACÈUTICA DE LES ÀREES DE GESTIÓ ASSISTENCIAL (AGA) PER A L’ANY 2025

El sostre de despesa farmacèutica per a cada equip d'atenció primària ha sofert un canvi aquest 2025 i aquest és el document que ho explica amb força detall. Del sostre se'n diu despesa màxima assumible (DMA). I el gran canvi d'aquest any és que suposadament es té en compte la morbiditat esperada en l'estimació d'aquest sostre de despesa.

Aquest és el paràgraf clau:

El pressupost de farmàcia en receptes mèdiques a cada AGA s’assigna en base capitativa i la metodologia de càlcul experimenta enguany un canvi metodològic per donar-li major robustesa. Fins l’any 2024 l’objectiu del model era incorporar variable que expliquessin el consum de receptes però partir d’ara es vol fixar una nova referència normativa on la prioritat és establir una assignació a partir de la morbiditat esperada per a cada EAP. Per estimar la morbiditat esperada s’usen 4 variables bàsiques (demografia, pobresa, intensitat d’ús de la sanitat pública, anys de vida perduts) i una de complementària, que és el nombre de discapacitats (psíquics, físics i salut mental) assignats a cada EAP.

He de dir-vos que ho he hagut de llegir dues vegades per comprendre la magnitud de l'error en la referència normativa que en diuen. Com es pot estimar la morbiditat esperada amb aquestes variables:  demografia, pobresa, intensitat d’ús de la sanitat pública, anys de vida perduts? Quina fiabilitat té?.   Els metges de cada CAP coneixen perfectament la morbiditat atesa i si els diuen que han de prescriure segons la morbiditat esperada perquè així compliran el pressupost es quedaran en estat de xoc. No vull imaginar-me què passarà si ho expliquen al pacient. Això és un disbarat majúscul, en especial si es té en compte que ja es disposava de la informació de morbiditat poblacional fa 13 anys,  l'any 2012, o almenys així ho reconeixia l'ICS a la seva memòria, p.22

Quan les estimacions de pressupost de despesa no són creïbles, llavors tampoc ningú dona cap valor al pressupost. Es tant sols una formalitat i prou. I això és el que passarà. Quan la mesura de la salut s'infereix de variables arreplegades de qualsevol manera només podem esperar un bunyol monumental, que és exactament el que s'ha aconseguit.

La col·lecció de disbarats augmenta cada dia que passa, i ho fa sense miraments.

PS. M'abstenc voluntàriament de fer altres comentaris. En especial a les diferències entre despesa real de l'any anterior i la nova despesa estimada, és un disbarat descomunal. Hi ha reduccions de fins un 31%.

PS. Si voleu veure un treball recent que estima la despesa farmacèutica segons la morbiditat de veritat, aquí el trobareu. I a la p.111 d'aquest document trobareu l'informe que vam fer per la Conselleria el 2007.

Baixant la Torre Eiffel en bicicleta 1923

Un disbarat rere l'altre (34)

 Avui toca parlar d'un disbarat en la recerca mèdica. N'hi ha uns quants (molts) que s'omplen la boca de la capacitat de recerca mèdica que tenim al país. I és cert, però tenim alguns problemes que no es volen explicar. El primer de tots i sobre el que hem insistit repetidament és que de talent n'hi ha molt, però d'apropiació d'aquest talent, i per tant de coneixement i patents que en surten, ningú en vol parlar obertament. Dos motius almenys: perquè no en surt tant com es voldria, i perquè el que surt se silencia (inversió pública vs. apropiació privada de resultats) (preneu el cas Stat DX Qiagen si voleu).

Però el disbarat dels disbarats és tenir talent, que a més a més te'l reconeguin, i després et diguin que la seu des d'on es gestionarà tots els recursos serà ben lluny, a 600 km. Ja us ho podeu imaginar. Estic parlant de la seu del Consorci de Teràpies Avançades (Certera) a Majadahonda . I el govern d'aquí apel·lant al lideratge científic indiscutible s'ha quedat amb un pam de nas, els seus mateixos li han pres els recursos. I ja estava decidit mentre han jugat al trilerisme que d'això en saben i molt. Ara el govern català calla i no defensa els nostres interessos, aquest és un motiu suficient pel qual algú l'hauria de posar contra les cordes.

Les teràpies avançades són l'eix central de la nova biomedicina. Els que seguiu aquest blog ho sabeu bé prou. Just ahir parlava per exemple d'edició epigenètica. Ara el govern espanyol ens ha dit: tindràs ciència i coneixement però no recursos, i per tant poder. Això és el que li ha passat al Clínic. Majadahonda dominarà la biomedicina. Una vergonya i desconsideració internacional per a una institució capdavantera com el Clínic, que ha posat en marxa el CRISPR acadèmic a nivell mundial entre moltes altres coses. Un escàndol en majúscula, una extracció colonial més. I arribats aquí, algú ha de dir prou, ja no hi fem res a Espanya.

PS. En un futur proper quan algú vegi que alguns dels millors talents de recerca fugen, que recordi aquest escrit d'avui.

El país està gripat. Sigfrid Casals

 

Un disbarat rere l'altre (21)

 Indicadors de Progrés i Benestar | 2025

Sovint escolteu a les notícies que l'economia va bé, que a Catalunya el Producte Interior Brut creix, però sorprenentment el creixement agregat no es tradueix en major capacitat adquisitiva per als ciutadans. Això segon ja no us ho diuen tant clar, però la gent ho percep.

Afortunadament la Cambra en els seus indicadors últims explica molt bé què ha passat els darrers 25 anys. Comencem pel PIB i el PIB per càpita en Euros constants de 2021, ens oblidem per tant de la inflació per un moment.

El PIB per càpita ha pujat 14,7% en 25 anys, i el PIB total un 48,9%. I com pot ser aquesta gran diferència? Doncs pel denominador, la població ha augmentat en 1,9 milions de persones (!).

Però el més rellevant és la renda disponible. I l'informe diu:

La renda disponible bruta (RDB) resta del PIB els impostos directes i les cotitzacions que paguen les persones i suma les transferències que reben del sector públic (com les pensions). És un millor indicador de la capacitat econòmica real de les persones.

El pas del PIB a la RDB per càpita redueix el nivell de benestar efectiu de la població en una tercera part i s’estanca al llarg de l’últim quart de segle.

 Els serveis essencials que presta el sector públic(sanitat, educació, protecció social), no inclosos en la RDB, també contribueixen al benestar de les persones.

 Cal ajustar doncs la renda disponible, amb les prestacions no monetàries rebudes i quan es fa això, aquest gràfic ho diu tot, som on érem en renda disponible per càpita (només 4 Euros més!) i en renda ajustada, una mica millor però clarament preocupant, només 3,6 punts percentuals més. Un disbarat, un fracàs descomunal, un quart de segle perdut.

Quin és el motor de la creació de riquesa? Fonamentalment, les idees i la productivitat. 

Catalunya tendeix a divergir en PIB per càpita del nucli europeu, des de valors superiors a la mitjana de la UE-5 just abans de la crisi financera, fins situar-se per sota del 90% d’aquesta mitjana el 2023 i semblantment li passa a la productivitat.

Més motius de preocupació quan la productivitat de les economies amb les que hi ha més relació es troben per sobre nostre, el que significa a la pràctica és una pèrdua de competitivitat.

Tot això ha passat amb una reducció notable de la desigualtat, que no trobareu als diaris, habitualment es publica el missatge oposat. 

 L'estancament en la renda disponible ajustada per càpita durant un quart de segle hauria de fer reaccionar a decisors públics i privats. Aquest estancament és la mostra màxima del disbarat al que ens trobem sotmesos fruit de la inacció col·lectiva, fruit de la incapacitat de decidir. 

PS. De tota la sèrie de disbarats, aquest és el més notable i preocupant. El que hauria de provocar un estat de xoc i posterior reacció als decisors.

PS. El títol de l'estudi hauria de ser: Indicadors de la manca de progrés i benestar a Catalunya els darrers 25 anys.

PS. L'estudi fa un exercici de traduir l'augment de la longevitat de 4 anys en valor monetari al llarg del cicle vital, perquè considera que afecta el nivell de benestar de la població. Ara bé, el que caldria no és agafar aquesta dada sinó l'esperança de vida en bona salut.

Un disbarat rera l'altre (9)

Pla Operatiu d’accés a la innovació al Sistema de Salut de Catalunya

El mes de novembre de 2010 escrivia en aquest blog quin és el concepte d'innovació segons West:

La innovació es podria definir com “la introducció i aplicació deliberada, dins d’un rol, grup o organització, d’idees, processos, productes o procediments que siguin nous per a la unitat d’adopció corresponent, i dissenyats per beneficiar de forma significativa l’individu, el grup o la societat en general” 

De definicions d'innovació n'hi ha moltes i segurament millors. Aquesta fa referència a dos tipus d'innovació, la tecnològica i l'organitzativa. Torno a repetir a data d'avui el que deia llavors:

Al sector salut es parla sovint d'innovació tecnológica i poc d'innovació organitzativa. La primera depèn sobre tot dels recursos disponibles, la segona de les capacitats directives i la magnitud de la resistència al canvi. 

Es parla tan poc d'innovació organitzativa que al document del govern "Pla Operatiu d’accés a la innovació al Sistema de Salut de Catalunya" ja no se'n parla gens. La innovació és tecnològica i prou. I per això cal procurar l'accés ràpid a aquest tipus d'innovació, i això és tot. Fast track és la paraula més repetida a tot l'informe. Aquesta pista ràpida no sabem ben bé on porta però ha de ser ràpida.

És molt rellevant que un govern situï com a prioritat la innovació, i és molt trist que alhora que és tant important externalitzi la coordinació a una Fundació Privada, això si participada per molts. Fins i tot el document s'acaba publicant amb la marca de la Fundació a la capçalera i a sota la del Govern, quin desgavell (!). 

La innovació, per a crear-la i adoptar-la cal que es produeixi en un entorn, en una cultura que promogui la innovació. La innovació no és precisament un mercat de compra-venda com voldrien alguns i a més ho reflecteixen així amb aquestes paraules. La lògica de "si comprem innovació serem més innovadors" esdevé espúria.

En tot el document no he sabut trobar referències a la necessària aprovació regulatòria de productes sanitaris, de software, algoritmes i subministraments en general. El document creu que a Catalunya tenim competències per decidir quines prestacions són segures, eficaces i cost-efectives, i tenim el finançament per donar pista ràpida d'accés quan s'ha pres una decisió sobre la que no tenim cap competència per prendre. La claca volia pista ràpida, ara ja la ha reflectida en un Pla operatiu. Tot plegat, un disbarat notable. La innovació no s'ho mereix i els ciutadans tampoc. Tot plegat és fum que se l'emporta el vent.

PS. Podríem entrar en detalls però us ho estalvio. En tot el document no trobareu cap referència a innovació cost-efectiva. Cap. Impressionant, en ple segle XXI.

PS. Podeu estalviar temps del vostre temps deixant de llegir-lo.

PS. Per si voleu seguir la sèrie, aquí teniu els 8 capítols anteriors: Un disbarat rera l'altre

PS. Lectura recomanada sobre la guerra de Gaza.

Henri Cartier-Bresson

Un disbarat rere l'altre (23)

Llistes d'espera 2024

L'any passat vaig dir això respecte les llistes d'espera al Servei Català de la Salut:

Tenim el 2,5% de la població esperant per una intervenció, ara fa 20 anys en teníem l'1%. Aquesta és la magnitud del disbarat, 2 camps del barça esperant per una cirurgia. Fa uns mesos vaig comptar que si hi afegíem les visites i proves diagnòstiques tenim 8,6 camps del barça esperant.

Doncs el que ha passat un any després consolida la tendència anterior i la supera, d'un augment anual de 6,2% de pacients esperant el 2023, hem passat a augmentar el 6,94% el 2024. Tota una gran fita, 210.614 pacients esperant per una intervenció, on és el límit?

Tinc la impressió que no hi ha cap mesura en marxa per aturar semblant desgavell. El Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària fet el març de 2023, ha assolit el contrari d'allò que pretenia, ara a la pràctica hi ha menys accés que abans del pla, més gent esperant, el 2,6% de la població.

Es fa molt difícil explicar que tenim un gran sistema d'assegurança social obligatòria universal si alhora és incapaç de garantir l'accés quan més es necessita. 

Pacients en llista d'espera per hospitalització a 31/12

Deixo per un altra dia entrar en més detalls de la llista d'espera ambulatòria i diagnòstica. Tot plegat sembla perfectament dissenyat per consolidar la tendència cap a l'augment de les barreres d'accés als serveis.

PS. Aquestes dades no les trobareu als mitjans habituals, ningú mossega la mà de qui el peix. Malauradament ja ha esdevingut normal. Vosaltres mateixos podeu contrastar les llistes d'espera aquí.

PS. A tots aquells que vulguin un referent sobre si aquest volum de llista d'espera és molt o és poc, només cal dir-los que hem assolit la segona posició del ranking on hi ha més població esperant per una intervenció. Només cal mirar la pàgina 8. I després d'això podem confirmar amb certesa que no passarà res. Ningú n'és responsable d'aquest disbarat majúscul de la política sanitària. Hi haurà un dia que hi haurà una sorpresa, i es veurà que no només una tercera part de la població ja ha votat amb els peus,  o que un 40% de metges fan pràctica dual, sinó que tot s'està coent cap una polarització màxima. Els lectors habituals d'aquest blog no se sorprendran en absolut perquè les alertes han estat constants.

Un disbarat rere l'altre (37)

ANÀLISI DEL PERSONAL DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL SECTOR PÚBLIC DEPENDENT EXERCICIS 2019-2023

La quantitat de treballadors públics al Sector Salut dependents de la Generalitat va augmentar en un 20% entre l'any 2019 i 2023. La població va augmentar un 3,5%. És a dir que vam passar de tenir 12 "sanitaris" públics per 1.000 habitants a 14 "sanitaris" per 1.000 habitants, amb un augment de despesa total del 42,41%. Si això hagués significat  una reducció significativa de les llistes d'espera i millora de la salut poblacional podríem dir que ha estat a fi de bé.

Al disbarat número 7 explico que el 2019 hi havia 860.972 persones esperant, per a cirurgia, per a visita o prova diagnòstica, un 11,3% de la població. Només per a intervenció quirúrgica hi havia 198.996 persones esperant el 2019, i 4 anys després n'hi havia 196.949, 2.047 persones menys, un 1% menys!!!. Aquest ha estat el resultat, hem augmentat en l'àmbit de la Generalitat un 20% els treballadors públics i un 42 % la seva despesa i hem disminuït un 1% la llista d'espera quirúrgica. Una dada com aquesta hauria de fer reflexionar seriosament sobre la productivitat a tots plegats, professionals, directius i polítics, i algú n'hauria de ser responsable. Jo ja ho vaig mostrar fa temps que tot això estava passant i no només pels treballadors a càrrec de la Generalitat. Llavors vaig dir: "en cinc anys s'ha produït una disminució del 16,65% de la productivitat del personal, i del 17,92% del personal sanitari". Em referia als anys 2018-2023. 

Esdevé molt difícil d'explicar a qualsevol ciutadà sensat un augment d'un 16,5% de "sanitaris" (si ajustem pel creixement d'habitants) que només han permès reduir en un 1% la llista d'espera. I no passa absolutament res per ara, fins que un dia passarà.

Si a tot això hi afegim que el novembre de 2023 es va produir un salt quàntic en les condicions de treball a l'ICS, ens trobarem amb les dades de 2024 que a més d'arrossegar un augment de personal impressionant, hi ha uns augments salarials per hora més impressionants encara. Però avui no entrarem en això, ens limitarem a dir que és un disbarat augmentar el nombre de persones sense que augmenti l'activitat proporcionalment i es redueixi la llista d'espera. Això només té una explicació, que per als economistes es diu "captura del regulador", i per a un ciutadà qualsevol és una ensarronada amb els seus impostos. Encara que segurament n'hi ha d'altres d'explicacions que no sé trobar, per avui aquí ho deixo i comparteixo l'informe de la Sindicatura resumit amb IA on hi ha totes les dades i posa llum a tanta foscor.

L’Informe 15/2025 de la Sindicatura de Comptes destaca que la funció de Salut és la més important del sector públic de la Generalitat de Catalunya, tant pel nombre d’efectius com pel volum de despesa. A continuació, se’n detalla l’anàlisi específica:

Pes de Salut en el Sector Públic i Despesa

• Volum d'efectius: L’exercici 2023, la sanitat disposava de 112.683 treballadors, el que representa el 37,65% del total del personal del sector públic.
• Despesa de personal: La despesa en aquesta funció va ser de 6.033,4 milions d’euros, equivalent al 41,20% del total pressupostat per a personal de la Generalitat l’any 2023.
• Evolució (2019-2023): Va ser la funció amb un major increment de tot el període analitzat, amb un augment de la despesa del 42,41% i un creixement del nombre de treballadors del 20,16%

L'evolució del personal i de la despesa de la Generalitat de Catalunya entre els exercicis 2019 i 2023 es caracteritza per un creixement constant, especialment marcat per la resposta a la pandèmia de la covid i els posteriors processos d'estabilització de plantilles. A continuació se'n detallen els aspectes principals:

Dades globals de creixement del Sector Públic

• Nombre de treballadors: El sector públic va passar de 259.527 efectius el 2019 a 299.336 efectius el 2023, fet que representa un increment de 39.809 persones (+15,34%).
• Despesa de personal: La despesa va augmentar de 11.080,59 M€ el 2019 a 14.645,26 M€ el 2023, un creixement del 32,17%. Aquest augment superior al dels efectius s'explica pels increments retributius aprovats pel Govern (entre el 0,90% i el 3,50% anual), el retorn de les pagues extres dels anys 2013 i 2014, i la recuperació de la paga de productivitat.

Les funcions bàsiques de l'estat del benestar han concentrat el major gruix del creixement:

• Sanitat: És la funció amb l'increment més gran. El nombre d'efectius va créixer un 20,16% i la despesa de personal es va disparar un 42,41% en el període. El 2023, la sanitat representava el 37,65% de tot el personal de la Generalitat.
• Educació: Els efectius van augmentar un 15,18% i la despesa un 26,56%. El 2023 concentrava el 36,42% dels treballadors.
• Seguretat i Justícia: Van créixer de forma més moderada en efectius, amb un 10,21% i un 2,77% respectivament.

Estructura i Grans Entitats de Salut

El 56,36% dels efectius de totes les entitats dependents de la Generalitat s’agrupen en cinc grans entitats sanitàries:

• Institut Català de la Salut (ICS): 52.442 efectius.
• Hospital Clínic de Barcelona: 7.885 efectius.
• Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí: 4.974 efectius.
• Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: 4.913 efectius.
• Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona: 4.880 efectius.

Composició per Col·lectius

Dins de la funció de sanitat, el personal es divideix en diversos col·lectius:

• Sanitaris: Representen el 72,88% del total de la funció sanitat.
• Administració i serveis: Personal de suport necessari per al funcionament del sistema.
• Investigadors i Docents: Col·lectius amb presència residual però específica en l’àmbit de la salut.

Impacte de la Covid-19 i Estabilització

• Personal Conjuntural: L’any 2020 es va produir un increment del 30,65% del personal de reforç per fer front a la pandèmia.
• Estructuralització de places: En els exercicis 2022 i 2023 es va produir un canvi significatiu on moltes places conjunturals van passar a ser estructurals. Només l'ICS va dotar 10.172 noves places pressupostàries per donar estabilitat a la plantilla.
• Temporalitat: A diferència d'altres funcions, la temporalitat estructural en sanitat va augmentar 4,92 punts percentuals entre 2019 i 2023, situant-se en el 40,50%. Això es deu al fet que, malgrat l'augment de places estructurals, a 31 de desembre de 2023 encara estaven pendents de finalitzar els processos selectius d'estabilització corresponents.

A continuació es detalla l'evolució del personal i la despesa de la funció de Sanitat entre els exercicis 2019 i 2023, p.10:

PS. Si us interessen les dades fines a plantilla equivalent 40h relacionades amb el conjunt del centres d'atenció hospitalària i especialitzada, aquestes són les taules disponibles per ara (Central de balanços):

L'augment en quantitat de treballadors torna a ser del 20%. 

A la taula dels costos unitaris segons categoria professional s'observa per exemple com el personal facultatiu assistencial en plantilla han passat de 86.389€ a 102.024€ un augment del 17% en quatre anys. 

Trilers en plena rambla, només ells saben on és la boleta.

PS. La nova guerra santa, per Joan Ramon Resina

PS. Mentrestant el procés de substitució ètnica avança amb rapidesa. Està dissenyat de forma eficient per tal que assoleixi el resultat volgut. Aquesta taula en mostra les darreres dades:

PS. Lectura essencial. Marc Argemí, La descripció, aquell acte subversiu

Un disbarat rera l'altre (8)

 SUBVENCIONS PER A INVERSIONS EN RENOVACIÓ D’EQUIPAMENT SANITARI I APARELLS MÈDICS ALS CENTRES DEL SISCAT. EXERCICI 2020

El que abans coneixíem com a Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, tot d'una es va canviar a Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, SISCAT. Això no va impedir que els problemes sistèmics del primer nom es traslladessin al segon. Tot segueix igual pel que fa a les inversions.

Ara fa més d'una dècada deia:

Hi ha hagut una apropiació pel sector públic de l'esforç generat per la societat catalana en els seus hospitals des de temps immemorial. L'argument de que es genera activitat amb fons provinents del sector públic no hauria d'obligar a convertir-se en sector públic. Seguint aquest mateix criteri, moltes companyies, moltes, com constructores, per exemple, totes serien públiques. Un client s'ha de convertir en el propietari del negoci que li subministra l'activitat? . Fa més d'una dècada vaig assenyalar que dins el sistema de pagament de l'activitat hospitalària s'havia de contemplar l'amortització dels actius. I que això calia formalitzar-ho. Ara bé, tant Administració com Hospitals van preferir els uns donar i els altres parar la mà de la subvenció per inversions, perquè així es generava adhesió incondicional. I es va oblidar un fet bàsic, que és precisament que la compensació per activitat ha d'incorporar l'esforç inversor. I si excepcionalment per motius de planificació calia fer alguna cosa diferent, aleshores se'n podia parlar.

 Aquestes afirmacions clares i contundents, les mantinc a data d'avui. Perquè el problema persisteix passades moltes dècades d'un sistema de pagament que no considera l'amortització dels actius.

Ara la Sindicatura de Comptes en el seu informe sobre  subvencions a la inversió aclareix el que segueix passant a 39 hospitals. I diu:

La política pública de subvencions no és un instrument de finançament habitual del CatSalut, que contracta els serveis assistencials als centres de la xarxa SISCAT mitjançant contractes o convenis. 

La renovació tecnològica dels centres proveïdors del SISCAT és un objectiu estratègic del CatSalut, lligat directament a l’eficiència de la prestació assistencial. 

L’octubre de 2020 un informe de l’AIReF va posar de manifest que Catalunya estava per sota de la mitjana dels països de la OCDE en la dotació d’alta tecnologia del sistema nacional de salut, i la tercera per la cua en l’esforç inversor de les comunitats autònomes.

I es va fer una convocatòria pública de subvencions en règim de concurrència competitiva. Un mecanisme estrany enmig d'un sistema de propietat pública gairebé al 80% (!). Quin sentit té competir per recursos d'inversió quan hi ha un mapa sanitari que determina les prioritats d'accés? Bé, diguem que hi hauria d'haver, i hauria de determinar...

Els resultats segons la Sindicatura són: 

El recompte efectuat pel CatSalut l’any 2017 inclou 39 centres SISCAT i 11.694 equips i posa de manifest una antiguitat superior a 10 anys per al 50% dels equips d’alta tecnologia.

L’any 2019 el CatSalut aprovà el Programa específic de suport a la renovació tecnològica (PERT) 2021-2023, amb una dotació de 150 M€. El gener de 2021 llançà la primera convocatòria de subvencions, de les 4 previstes, per 30 M€ i un cofinançament del 25-40-70%, segons els equips.

La resolució definitiva va concedir 29,99 M€ a 33 centres. Després del procediment de justificació, el CatSalut en va revocar 6,12 M€.

L'estat de situació dels equipaments abans i després és aquest:

És a dir, hem passat d'una antiguitat de 10,6 anys a 9,4.  Però la mitjana enganya, si mireu hospital per hospital trobareu casos extrems. Disminuir un any l'antiguitat, això és el que ha resolt la concurrència competitiva. Els problemes subsisteixen, i no són només en equipaments sanitaris, els tenim en infrastructures bàsiques i edificis. Que algú agafi aquest tema seriosament, l'afronti amb fonament i resolgui aquest disbarat.

PS. A partir de la p.38 podreu veure la magnitud de l'obsolescència per centre...

Un disbarat rera l'altre (14)

 El novembre passat explicava el cas dels peruans que han fet un pont aeri entre el seu país i Barcelona per a ser atesos de càncer infantil gratuitament. Fins aleshores portàvem 92 casos, ara ja en portem 110 en el darrer any i mig. La majoria de casos són leucèmia i la majoria costaven 307.000 € cadascun, ara possiblement sigui menys, prop de 250.000€. La despesa sanitària pública anual per ciutadà és de 1.710€ (2022). Per tant estem parlant de que cada cas suposa 146 vegades la despesa mitjana per ciutadà. Sabem que arriben a urgències de l'hospital, ja venen empadronats des de Perú, i targeta sanitària en mà. Ningú es preocupa si això és legal, de si hi ha una màfia al darrera, ningú és capaç d'aturar-ho.

Imagineu un país que és incapaç d'aturar el turisme sanitari d'alt cost. I que molts altres països poden seguir l'estela dels peruans, sabem per exemple que ara ja se n'hi han afegit d'altres com els paraguaians. ¿Què passarà?  Doncs molt fàcil, com que els recursos són limitats, i el país es dedica a l'exportació, les necessitats nacionals no queden cobertes. I estem parlant de càncer infantil. 

El parany de la cobertura sanitària planetària apareix amb tota força. Un país petit que no recapta els seus impostos, que es troba endeutat i apedaçat no pot resoldre gratuïtament l'atenció a tot turista sanitari que es presenti amb un càncer a la porta d'urgències. Simplement, no té recursos per resoldre aquest problema planetari. I davant la magnitud de les llistes d'espera, afegir més casos, s'hauria de dir prou i reflexionar sobre els drets i les prioritats. i sobre l'aplicació de la legislació vigent.

Però aquí qui dia passa any empeny. El problema segueix i es va fent més gros, sense que tingui aturador. El dret a l'assistència sanitària va acompanyat de deures de la ciutadania, entre ells pagar impostos. Però els free-riders passen de llarg d'això, volen drets sense deures. D'aquesta manera els fonaments de l'assegurança social s'esfondren. Tenim cobertura asseguradora pública obligatòria perquè tots contribuïm a un fons, sans i malalts, perquè quan estiguem malalts poguem rebre l'atenció necessària de qualitat.

Si el fonament de l'assegurança social queda tocat, i ens dediquem a l'exportació gratuïta en un terç d'aquests casos, el proper pas és la generació de desafecció institucional, polarització política i dificultats d'accés per als nacionals. Cal anar amb compte amb aquests petits detalls quan la política i la justícia no reaccionen. Els petits detalls són importants.

PS. Avís: aquests casos estan documentats i publicats a la premsa, però del que estem parlant és un notable esvoranc al sistema de salut no quantificat.

PS. Al disbarat 12 vaig explicar com aquest petit país tenia un sistema universitari mèdic bolcat cap a l'exportació en un 50% del grau i 48% dels residents. El podeu recuperar aquí, i la col·lecció sencera aquí

PS. La pregunta del moment és: Hi ha govern? Algú ens governa?

PS. El que vaig dir sobre el llibre de Martin Wolf, és d'aplicació a data d'avui també, allà trobareu el que és el concepte de ciutadania i el que no és. Molts ho han oblidat i segons en Martin Wolf aquí rau l'arrel de molts problemes, i també la seva superació.

Un disbarat rera l'altre (3)

 Pla d'acció per a la millora de l'atracció i fidelització de professionals al sistema de salut de Catalunya

A Catalunya en els propers 5 anys es retirarà el 26% dels metges (5.839) i un 8% d'infermeres. Aquesta és la notícia que es va oferir ahir al TN (fins i tot van dir que el 8% era pitjor que el 26%). La solució és augmentar en 160 places l'oferta per entrar a programa de formació d'especialistes, això calia. Cada any entren a Catalunya uns 1.200 professionals al programa de formació sanitària especialitzada, però això no vol dir que es quedin a Catalunya, ni que tots finalitzin, ni que tots segueixin a la mateixa especialitat d'entrada. 

Hi hauria doncs 1.360 places l'any que ve, però els graduats augmentaran en 145 només, i tindriem uns 1.145 per entrar al programa. Més places que graduats, però com que hi ha metges esperant per l'especialització potser es podrien omplir. O sinó per omplir-les, haurem d'importar graduats i carregar amb un cost d'especialització amb una alta probabilitat que no continuï aquí, i que no resolguem el problema (un cost enfonsat irrecuperable i sense amortització possible). I això suposant que si es quedessin es dedicarien a l'assistència i al sistema sanitari públic. Si tot anés bé, llavors no seria tant greu, en els propers 5 anys tindríem 7.000 metges. Però no hi ha dades públiques que permetin contrastar que pugui passar això. Amb 160 metges més tinc la impressió que no ho resoldrem. El motiu és que hi ha necessitat també al sector privat, i hi ha altres ocupacions diferents de l'assistència.

Per exemple, agafem el 2022, van quedar 35 places per adjudicar, té sentit això? Oferir més places i que no s'adjudiquin?. El 2022 van entrar 1.185 metges, i en canvi el 2021 en van entrar 1.238. En una dècada hem augmentat en 194 el nombre de places i ara en un any tot d'una augmentaríem 160 places. Benvingudes siguin si es queden a Catalunya, però no hi ha cap cap garantia.

I jo miro aquesta taula que em diu que ha passat la darrera dècada: 

i la taula em diu que  hi ha coses inexplicables i que hi ha un problema greu sobre el que no tenim cap competència per decidir, i la influència sobre el resultat és minça. (Vam oferir segons el BOE 1.784 places per entrar al 2023, i les dades ballen i no hi ha informes detallats precisos). 

Ahir ningú va informar sobre aquesta falta d'autoritat per decidir el nombre de metges i per fer complir la decisió efectivament, aquest és el disbarat. I tampoc de que hauríem d'oferir moltes més places graduats perquè hi ha molts estudiants d'aquí que volen ser metges i en canvi han de venir de fora a omplir les places... Sembla que vivim en un món imaginari, un món irreal que no toca de peus a terra, i el sistema de salut és massa important per deixar-lo a la imaginació.

PD. No hi ha link al document perquè no hi link a la informació. Res a afegir.

PD. Algú hauria de demanar responsabilitats a qui ha tingut i té la capacitat de decisió llunyana perquè expliqui la deixadesa en la planificació de professionals durant tants anys. amb tants informes esbiaixats sobre la qüestió que han dut a estimacions errònies de les necessitats de professionals. 

PD. El 26% de 24.244 són 6.303, amb dades 2021. Les dades ballen.

Un disbarat rere l'altre (44)

Us imagineu 158.045 persones esperant 172 dies de mitjana per una visita a un metge especialista? Doncs cliqueu al gràfic de sota,  a la Regió Metropolitana Nord i veureu el disbarat. Una irresponsabilitat i vergonya de les grosses, més del 10% de la població esperant, un camp i mig del Barça ple de gent esperant mig any per una visita. El problema no és tant sols esperar, és la incertesa que genera. El problema de veritat és que la malaltia no s'atura mig any, i per tant el problema de salut pot agreujar-se i en molts casos s'agreujarà i ningú és capaç d'explicar que ve motivat per la pèssima organització del sistema de salut (iatrogènia per omissió). 

Això no passa només a la Metropolitana Nord, és generalitzat i diferent segons el teu codi postal i segons l'especialitat. I és així perquè algú ho ha dissenyat així, no és per casualitat ni designi diví. Aquest algú es diu govern de tothom i de tota don.

Si voleu saber què passa amb les llistes d'espera on viviu, cliqueu al mapa. Per cert, tots aquells que s'omplen la boca de l'equitat d'accés al sistema públic, que mirin aquest gràfic a sota i callin per sempre (mentre no s'arregli). 

Mentrestant no passa res, ningú es despentina. O potser si i no ens n'adonem encara. Un dia petarà tot plegat, amb raó (que algú miri el que passa a l'ensenyament avui, per exemple).

PS. Deixo el link a la notícia , però mireu-ho ràpid perquè a Tele 3 poden treure aviat tot allò que no afavoreix al govern. D'això se'n diu ara controlar el relat.

PS. La llista de disbarats creix, i no es resol. Si voleu consultar-los tots, els trobareu aquí

PS. L'any 2012 vaig dir en relació a la qualitat que un ciutadà hauria de poder escollir sortir de la seva Regió Sanitària si considera que hi ha un altre servei millor. Doncs ara torno a dir el mateix. Tot ciutadà hauria de poder sortir de la presó que suposa estar en una Regió Sanitària congestionada on et fan esperar més temps de l'acceptable. Vaig dir:

 I aquí és on topem amb la "planificació soviètica" vigent al sector salut. Malgrat el mur de Berlin va caure i la Perestroika va passar fa dècades, pel fet de ser ciutadà algú sap millor que tu a quin hospital has d'anar. Ho planifica segons la geografia i determinats interessos no sempre coneguts. El ciutadà ha de callar i no pot decidir. En aquest sentit, algú no s'ha adonat encara que la capacitat d'escollir hospital és compatible amb un sistema finançat fiscalment.

Han passat els anys, la planificació soviètica segueix vigent i el partit bolxevic segueix ben viu.
 

Un disbarat rera l'altre (15)

Durant l'any 2023 la llista d'espera quirúrgica registrada ha augmentat en 11.426 pacients, un 6,2% més. Aquesta és la situació un any més. Veureu a la taula que pel que fa a procediments garantits (cataractes, pròtesi de genoll i maluc) ha disminuït una mica (1.916 persones), en cirurgia cardíaca 10, i en neoplàsies 5 persones. El gran gruix de l'augment es produeix al grup que es diu intervencions amb termini de referència on hi ha diversitat de procediments

Llista d'espera quirúrgica

	2022	2023
Garantits	31780	29864	-6,0%
Cardíaca	238	228	-4,2%
Neoplàsies	2083	2078	-0,2%
Referència	149400	162756	8,9%
Total Pacients	185523	196949	6,2%

Recordeu que fa pocs dies parlava de la disminució de productivitat fruit de la reducció horària sense incrementar els treballadors necessaris. Jo desconec quina ha estat la productivitat per treballador del 2023, crec que ho desconeix tothom amb precisió. Desconec si han augmentat o disminuït la quantitat de treballadors, només puc dir que el resultat és que a data d'avui hi ha més ciutadans esperant per ser atesos per una intervenció en el sistema públic. I que amb l'acord salarial darrer, aquest any 2024 encara podrien augmentar més les llistes d'espera.

Tenim el 2,5% de la població esperant per una intervenció, ara fa 20 anys en teníem l'1%. Aquesta és la magnitud del disbarat, 2 camps del barça esperant per una cirurgia. Fa uns mesos vaig comptar que si hi afegíem les visites i proves diagnòstiques tenim 8,6 camps del barça esperant.

Els 100 milions addicionals d'aquest any dedicats a reduir la llista d'espera han obtingut aquest resultat. És cert que hi ha més persones ateses en el termini legal, però també és cert que han augmentat  els pacients esperant en 11.426. Algú hauria de reflexionar i prendre una decisió encertada per canviar la tendència, més enllà del compliment de termini, gairebé 200.000 pacients esperant és molt. L'accés al conjunt dels serveis hauria d'estar garantit i prioritzat. Si voleu comprendre com no es fa això i com s'hauria de fer, llegiu aquí. Defensar l'assegurança obligatòria sense garantir accés prioritzat davant necessitat esdevé frustrant, incoherent, insuficient. 

PS. Aquestes dades no les trobareu als mitjans habituals, en trobareu d'altres. Malauradament ja ha esdevingut normal. Vosaltres mateixos les podeu contrastar aquí.

Van Gogh

L'ametller

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delit!

 

Ets la pau que s'anuncia

entre el sol, núvols i vents...

No ets encara el millor temps

però en tens tota l'alegria.

Joan Maragall

Disbarat consumat: el desnonament de la vida

Enmig d'un decret sobre la Seguretat Social i com aquell qui no fa res, el divendres passat apareix una disposició final que diu:

Disposición final primera. Modificación de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios.
Se modifica el apartado 1 del artículo 94 bis de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, que queda redactado del siguiente modo:
«1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente mediante receta médica u orden de dispensación hospitalaria a través de oficinas o servicios de farmacia.»

De la lectura elemental d'aquest article i del tretze del decret del passat mes d'abril:

 Trece. Se añade un nuevo artículo 94 bis, que tendrá la siguiente redacción:
«Artículo 94 bis. Aportación de los beneficiarios en la prestación farmacéutica ambulatoria.
1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente a través de oficina o servicio de farmacia.
2. La prestación farmacéutica ambulatoria estará sujeta a aportación del usuario.
3. La aportación del usuario se efectuará en el momento de la dispensación del medicamento o producto sanitario.

La conclusió a la que arribo és que els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria s'introdueixen al copagament i això significaria que els serveis de farmàcia hospitalària s'han de preparar per cobrar la taxa i el copagament. Si la meva lectura és correcte, la magnitud del disbarat és tan considerable que tinc la impressió que no han entès que és impossible cobrar un copagament (50% o 40%) sense topall (per als no pensionistes)sobre medicaments de preus astronòmics, per exemple de 3.000, 30.000 o 300.000 euros anuals. Per a la gran majoria, el 40 o 50% de copagament representa més que tot el sou d'un any o molts més!!!. Per als més malalts, això és el desnonament de la vida.
Fugim corrents, hem de marxar urgentment, estan decidits a empitjorar allò que ja no funciona. Ja no cal discutir-ho, deixem-los sols.

PS. Coincideix en el temps amb la #Wertgonya. Però més que vergonya és un atac profund a la llibertat i a la dignitat de les persones. Diguem el darrer adeu aviat, ho repeteixo novament.

PS. El gran Miquel Barceló va venir a la UPF per ser investit doctor honoris causa. Més enllà de la pintura gaudiu ara del seu missatge.

PS. El Ministeri ara diu en una nota de premsa que no hi haurà copagament als medicaments hospitalaris. El que oblida d'explicar la nota és que en un Estat de Dret el que prevalen són les lleis i no les notes de premsa. Fins que no canvïin la llei, això és el que hi ha. O es que potser no hi ha Estat de dret?

Un disbarat rere l'altre (43)

Informe Mensual d'Execució

El divendres passat es va presentar el projecte de pressupostos 2026, que no serà aprovat fins el 2 de juliol pel cap baix. Els darrers que es van aprovar són els de 2023, mentrestant s'ha viscut en el millor dels móns, el de la despesa finançada amb suplements de crèdit que permet l'opacitat i falta de control.

En aquest context és on podem repassar quina ha estat la despesa efectiva en salut del 2025. La xifra d'obligacions reconegudes ha estat de 16.047 milions € (p.61).  Com que el pressupost aprovat (del 2023) era 11.423 milions €, la diferència s'ha resolt amb suplements de crèdit que han fet augmentar la despesa en un 38% sense cap tipus de control sobre la priorització d'aquests recursos.

El pressupost per a 2026 és 13.840 milions € (p.29). Per tant el govern ha aprovat uns pressupostos amb unes retallades de 2.207 milions €, un 13,7% sobre el que s'ha gastat el 2025.

Si bé formalment el govern espera que el Parlament accepti aquestes retallades, en realitat, en seu parlamentària es va afirmar que aquest 2026 la despesa seria de 17.250 milions €, és a dir un augment del 7,4% sobre el que s'ha gastat el 2025. Ho vaig explicar al disbarat 39.

Agafeu-vos fort. La irresponsabilitat és notable. S'aprovaran retallades i alhora s'accepta que no es faran efectives i s'anuncia que se superarà la xifra de despesa pressupostada. 

Ens ha tocat viure en temps foscos. Mentrestant no passa res, o sembla que no passi res, fins que un dia passarà. La credibilitat política del pressupost  i dels que l'han de gestionar ha desaparegut i com bé sabeu, he dit moltes vegades que ja no cal gestió pressupostària ni calen interventors en aquest context. Ens ho podem estalviar.

Ens han instal·lat en el campi qui pugui, i qui dia passa any empeny.

PS. On no hi ha retallades és a la despesa financera, que anualment en interessos i retorn del capital i podem dedicar 10.000 milions €.

PS. Això que explico no ho trobareu als mitjans que són la  menjadora de recursos públics, recordeu que ningú mossega la mà de qui li dona el menjar.

Sebastiao Salgado

Un disbarat rera l'altre (7)

 Llistes d'espera dels serveis de salut. Exercici 2019

Mentre hi ha alguns que es preocupen per les diferències en l'accés als serveis de salut finançats públicament -rics i pobres-, el problema de fons és que l'accés està complicat per a tothom, vull dir tothom que no tingui una pòlissa d'assegurança voluntària duplicada. Si, tal com ho sentiu, cal pagar dues vegades per les mateixes prestacions per saltar-se la llista d'espera pública.

El problema de fons de la llista d'espera és que és un factor clau de deslegitimació del sistema sanitari obligatori finançat amb impostos. L'obligatorietat de l'assegurança pública és un factor determinant per compartir el risc d'emmalaltir, però per que això sigui efectiu has de poder accedir al servei quan tens necessitat. Si no és així, el sistema perd credibilitat i fa que alguns cerquin alternatives.

Convé que algú es dediqui a donar resposta d'una vegada a les llistes d'espera descaradament exagerades que tenim any rera any. Selecciono el resum en un paràgraf de l'informe de la Sindicatura de Comptes:

El 2019 va augmentar el temps mitjà d’espera dels pacients atesos respecte al 2018, el nombre de pacients pendents de ser atesos a 31 de desembre de 2019 en relació amb l’any anterior i el temps mitjà d’espera d’aquests pacients. En conseqüència, la gestió del CatSalut de les llistes d’espera d’atenció especialitzada programada va empitjorar l’accessibilitat dels pacients a les prestacions sanitàries.

Aquestes són les dades:

 

Si sumeu tots els pacients que pacientment estaven esperant: 210.265+136.943+513.764 resulta que hi havia 860.972 persones en alguna llista d'espera per ser atesos pels serveis sanitaris.

Sou capaços d'imaginar la gent de 8,6 camps del barça, tots junts esperant per ser atesos? Us imagineu un país on l'11,3% de la població està esperant per ser atesa? Doncs si, això és Catalunya.

Llegiu l'informe i constatareu una vegada més el disbarat que per ser habitual no deixa de ser més greu. I després de la pandèmia no tenim un informe equivalent, possiblement seria pitjor que totes aquestes dades.

Ha calgut esperar a la Sindicatura de Comptes per a una informació que hauria de ser accessible habitualment sense esforç. Us deixo aquí el link i no en treureu l'aigua clara.

El més greu és que no passa res. En 15 anys s'ha multiplicat per quatre la llista d'espera i no passa absolutament res. I aquest embús encara seria més gran si no tinguéssim un 29% de la població amb assegurança voluntària duplicada (!). 

Això hauria de fer caure governs i posar en ridícul al seu responsable. Però no passa res. Som una societat anestesiada. El que caldria fer ho he explicat anteriorment a aquest blog i aquí hi ha un conjunt d'entrades al respecte. La Sindicatura també dona les recomanacions oportunes, però faran com si plou.

Vergonyós. I a més a més, algú ja s'ha preocupat que els mitjans públics evitin que aquesta informació es difongui (ja podeu imaginar qui és).

L'impacte d'aquest retard en les llistes d'espera no el sabrem amb precisió. Segur que hi ha baixes laborals que provoquen múltiples complicacions de tot ordre, dolor persistent mentre dura l'espera, limitacions a les activitats de la vida diària, mortalitat prematura i evitable, comorbiditats creixents, etc...

Si us plau, que algú hi posi remei.

PS. Més disbarats.

PS. El blog ha arribat a 400.000 visites!!! Gràcies.

PS. He donat per bones les dades de la Sindicatura, però fora bo tenir mecanismes per contrastar-ho.

PS. El nombre de persones en llista espera quirúrgica a desembre del 2003 era de 66.567.