Why Politics Fails. The Five Traps of the Modern World & How to Escape Them
És ben habitual trobar gent desencisada de la política, o aquells que n'eren molt entusiastes i tot d'una deixen de ser-ho. I fins i tot llavors diuen, ni me'n parlis. Un pot tractar de dir-los que no hi ha solucions fàcils a problemes complicats, o que la qualitat dels qui governen podria ser una altra. Però més enllà d'això, podem trobar causes objectives d'aquest desencís? i si hi són què podem fer?
Precisament això és el que es proposa un llibre recent que explica els 5 paranys, en cinc capítols. El primer capítol tracta sobre la tensió en la democràcia entre satisfer les preferències majoritàries i la protecció de les minories. El segon parany és el de la igualtat, el compromís entre la igualtat de drets i la igualtat de resultats. El tercer capítol tracta de la solidaritat, que només es manifesta en situacions de necessitat individual. El parany de la seguretat és l'equilibri entre (massa) anarquia i (massa) ordre. I el parany de la prosperitat es refereix als guanys econòmics (i electorals) a curt termini que semblen més atractius que la presa de decisions a llarg termini que permetran la prosperitat amb el temps.
Aquests 5 paranys són comuns a tot tipus de política, a la sanitària també. Podríem posar exemples de cadascun dels 5. Mireu el cas dels peruans de fa pocs dies a la premsa (però que fa temps que dura, 92 casos a 250.000€ cadascun), paranys 2 i 3. El titular del diari és prou explícit: "Del aeropuerto al hospital: Cataluña investiga el aumento de niños peruanos con cáncer que se tratan en Barcelona". Hem confós la protecció de la salut, amb oferir accés a l'univers de població i això no és possible. Ho sabem, però la política ha caigut al parany i no en surt.
I al final hi ha un resum del que segons l'autor cal fer:
Politics fails when we pretend that we can get along without it. It fails when we don’t take it seriously. When we try and repress, smother or banish it. We cannot wish away our differences. Any attempt to do so and replace them with the purity and clarity of a single solution or figurehead is doomed to fail. We will still disagree, but we will have removed our ability to express or act on that disagreement.
There are innumerable books out there arguing that our global problems can be solved by avoiding politics – by better living through technology or markets; by strong leadership or moral improvement. That’s not this book. I want to make a plea for the fundamental centrality of politics to achieving our collective goals. But we must go in clear-eyed, acknowledging that the wrong politics, too much or too little of it, might push us ever further from our dreams of the future.
Dins cada capítol dona pistes sobre com afrontar els paranys de la millor forma. Ara bé, el que jo trobo fonamental és el disseny institucional (al que hi dedica molta estona) i els compliment de compromisos, un tema crucial al que s'hi dedica massa poca atenció.
PS. Fa temps ja vaig parlar de perquè els governs s'equivoquen sovint.
