Disbarat consumat: el desnonament de la vida

Enmig d'un decret sobre la Seguretat Social i com aquell qui no fa res, el divendres passat apareix una disposició final que diu:

Disposición final primera. Modificación de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios.
Se modifica el apartado 1 del artículo 94 bis de la Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, que queda redactado del siguiente modo:
«1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente mediante receta médica u orden de dispensación hospitalaria a través de oficinas o servicios de farmacia.»

De la lectura elemental d'aquest article i del tretze del decret del passat mes d'abril:

 Trece. Se añade un nuevo artículo 94 bis, que tendrá la siguiente redacción:
«Artículo 94 bis. Aportación de los beneficiarios en la prestación farmacéutica ambulatoria.
1. Se entiende por prestación farmacéutica ambulatoria la que se dispensa al paciente a través de oficina o servicio de farmacia.
2. La prestación farmacéutica ambulatoria estará sujeta a aportación del usuario.
3. La aportación del usuario se efectuará en el momento de la dispensación del medicamento o producto sanitario.

La conclusió a la que arribo és que els medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria s'introdueixen al copagament i això significaria que els serveis de farmàcia hospitalària s'han de preparar per cobrar la taxa i el copagament. Si la meva lectura és correcte, la magnitud del disbarat és tan considerable que tinc la impressió que no han entès que és impossible cobrar un copagament (50% o 40%) sense topall (per als no pensionistes)sobre medicaments de preus astronòmics, per exemple de 3.000, 30.000 o 300.000 euros anuals. Per a la gran majoria, el 40 o 50% de copagament representa més que tot el sou d'un any o molts més!!!. Per als més malalts, això és el desnonament de la vida.
Fugim corrents, hem de marxar urgentment, estan decidits a empitjorar allò que ja no funciona. Ja no cal discutir-ho, deixem-los sols.

PS. Coincideix en el temps amb la #Wertgonya. Però més que vergonya és un atac profund a la llibertat i a la dignitat de les persones. Diguem el darrer adeu aviat, ho repeteixo novament.

PS. El gran Miquel Barceló va venir a la UPF per ser investit doctor honoris causa. Més enllà de la pintura gaudiu ara del seu missatge.

PS. El Ministeri ara diu en una nota de premsa que no hi haurà copagament als medicaments hospitalaris. El que oblida d'explicar la nota és que en un Estat de Dret el que prevalen són les lleis i no les notes de premsa. Fins que no canvïin la llei, això és el que hi ha. O es que potser no hi ha Estat de dret?