Health Taxes. Policy and Practice
Pràcticament totes les mesures fiscals influeixen en la salut de les persones, a través dels seus impactes en el comportament, el consum, els ingressos i la riquesa. No obstant això, un subconjunt reduït de mesures fiscals pot estar dirigit més directament a millorar la salut orientant-se a comportaments i riscos que se sap que estan fortament associats amb els resultats de la salut. L'objectiu d'aquest llibre és tractar el tema d'aquestes mesures, que definim com a "impostos sanitaris". El llibre pretén enumerar els impostos sanitaris clau d'interès, explorar els seus efectes positius i negatius i com influeix en aquests efectes el disseny d'aquests impostos i el context en què s'apliquen. Es pregunta com i on es poden implementar. De manera crítica, construeix un argument al llarg del llibre sobre per què els responsables polítics de tot el govern s'han de preocupar pels impostos sanitaris.
Contents:
Introduction (Franco Sassi, Jeremy A Lauer, Agnes Soucat, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)
The Place for Health Taxes in the Wider Fiscal System (Céline Colin, Gioia de Melo, and Bert Brys)
Protecting and Promoting Health Through Taxation: Evidence and Gaps (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)
Supply-Side Responses to Health Taxes (Annalisa Belloni and Franco Sassi)
The UK Soft Drinks Industry Levy as an Incentive for Beverage Reformulation (Martin White, Jean Adams, Cherry Law, and Peter Scarborough)
The Labour Market Impact of Health Taxes (Sarah Mounsey, Lisa M Powell, and Frank J Chaloupka)
Impacts of Health Taxes on the Attainment of the SDGs (Norman Maldonado-Vargas and Blanca Llorente)
Expanding Health Taxation to Other Unhealthy Behaviours and Harmful Activities (Andreia Costa Santos, Thiago Hérick de Sá, Michael Oliver Hinsch, Ernesto Sanchez Triana, and Jeremy A Lauer)
The Design of Effective Health Taxes (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)
Health Taxes and Illicit Trade: Evidence and Courses of Action (Norman Maldonado-Vargas)
Public Governance and Financing, and Earmarking Health Taxes (Ceren Ozer and Susan P Sparkes)
Managing the Politics of Earmarked Health Taxes (Katherine Smith and Mark Hellowell)
Monitoring and Measuring Health Taxes (Rosa Carolina Sandoval, Maxime Roche, Anne-Marie Perucic, Miriam Alvarado, Itziar Belausteguigoitia, Luis Galicia, and Guillermo Paraje)
Health Taxes and Trade Law (Benn McGrady and Kritika Khanijo)
A Political Economy Analysis of Health Taxes (Thomas F Babor, Jeff Collin, and Maristela G Monteiro)
The Role of Civil Society in Tobacco Tax Reform in the Philippines (Filomeno Sta Ana, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)
The Future of Health Taxes: Helping It Happen (Angeli Vigo, Jeremy A Lauer, Franco Sassi, and Agnes Soucat)
Llibre resumit amb IA
Aquí teniu un resum detallat del llibre "Health Taxes: Policy and Practice" per capítols, basat en la informació proporcionada:
Anualment moren 41 milions de persones per malalties no transmissibles (MNT) prevenibles, com ara malalties cardiovasculars, càncers, malalties respiratòries cròniques i diabetis. La majoria d'aquestes morts es produeixen en països de renda baixa i mitjana, i es podrien haver evitat eliminant el consum de tabac i l'ús nociu d'alcohol i millorant les dietes poc saludables.
1. Introducció (Franco Sassi, Jeremy A Lauer, Agnes Soucat, Angeli Vigo i Jeremias Paul)
Aquest capítol estableix el context del llibre, definint què són els impostos sobre la salut i la seva importància. L'objectiu del llibre és donar un enfocament més precís al tema dels impostos sobre la salut i exposar-ne les diverses facetes. S'enumeren els principals impostos sobre la salut d'interès, explorar els seus efectes (positius i negatius) i com aquests efectes es veuen influïts pel disseny dels impostos i pel context en què s'apliquen. També es planteja com i on es poden implementar. De manera crucial, al llarg del llibre es construeix un argument de per què els responsables polítics de tot el govern s'haurien de preocupar pels impostos sobre la salut.
2. El lloc dels impostos sobre la salut en el sistema fiscal més ampli (Céline Colin, Gioia de Melo i Bert Brys)
Aquest capítol explora com els impostos sobre la salut s'integren dins del sistema fiscal general d'un país. Discuteix la seva relació amb altres fonts d'ingressos fiscals i la seva funció en la política fiscal global.
3. Protegir i promoure la salut mitjançant la fiscalitat: evidència i mancances (Lisa M Powell i Frank J Chaloupka)
Aquest capítol revisa l'evidència científica sobre l'impacte dels impostos sobre la salut en la protecció i la promoció de la salut pública. Es centra en la reducció del consum de productes perjudicials com el tabac, l'alcohol i les begudes ensucrades mitjançant l'augment de preus. També identifica les lacunes existents en la investigació sobre aquest tema. S'esmenta que hi ha centenars d'estudis sobre l'impacte dels preus i els impostos en la demanda d'aquests productes, basats en diverses dades.
4. Respostes de l'oferta als impostos sobre la salut (Annalisa Belloni i Franco Sassi)
Aquest capítol probablement analitza com el costat de l'oferta (fabricants i minoristes) respon a la implementació dels impostos sobre la salut. Això inclou les estratègies de fixació de preus, la possible substitució per marques més barates o productes no gravats, i el fenomen de les compres transfrontereres quan hi ha diferències fiscals significatives entre jurisdiccions. Es menciona que l'elasticitat de l'oferta i la competència entre fabricants i minoristes influeixen en la repercussió dels impostos als consumidors.
5. Impactes dels impostos sobre la salut en el mercat laboral i la generació d'ingressos (Capítol inferit basant-se en la conclusió de la secció 5.5)
Aquest capítol considera la interacció entre la política fiscal de la salut i els impactes en el mercat laboral (tant en l'ocupació com en la productivitat), així com la generació d'ingressos i els factors de canvi estructural del sector. L'evidència suggereix que les afirmacions de la indústria sobre conseqüències econòmiques negatives i pèrdues netes de llocs de treball sovint estan exagerades per enfocaments metodològics inadequats. Es destaca la necessitat de més recerca amb dades específiques de cada país, especialment sobre els impostos relacionats amb la dieta i l'alcohol. Els estudis sòlids i exhaustius solen mostrar una millora de la productivitat laboral, estalvis substancials de costos indirectes i ingressos governamentals, sense pèrdues netes d'ocupació. Es recomana destinar els ingressos generats a la formació i la reorientació cap a mitjans de vida alternatius dels treballadors afectats dels sectors del tabac, l'alcohol i el sucre.
6. Impactes dels impostos sobre la salut en l'assoliment dels ODS (Capítol inferit basant-se en la menció del capítol 6 i la secció 6.3)
Aquest capítol probablement revisa els principals mecanismes a través dels quals els impostos sobre la salut ben dissenyats tenen un impacte en diferents dimensions del desenvolupament sostenible (DS) i els vincula amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). S'analitzen els ODS més directament relacionats amb els impostos sobre la salut, classificant-los en tres sistemes que sostenen la vida humana: la societat global (efectes en la salut (ODS3) i la reducció de la despesa catastròfica en salut que contribueix a la reducció de la pobresa (ODS1) i la desigualtat (ODS10, ODS5)), el medi ambient físic de la Terra (efectes en la reducció de residus (ODS12) i la contaminació (ODS7), amb efectes secundaris en l'aigua neta i el sanejament (ODS6), l'acció pel clima (ODS13) i la vida submarina i terrestre (ODS14, ODS15)) i l'economia mundial (augment de la productivitat, el creixement econòmic i el treball decent (ODS8), incentius per a la transformació industrial (ODS9) i una font important d'ingressos fiscals per finançar el DS (ODS17)).
7-10. Capítols inferits sobre el disseny i l'administració dels impostos sobre la salut
Aquests capítols abordarien aspectes tècnics crucials per al disseny i l'administració eficaços dels impostos sobre la salut. Això podria incloure la definició de béns subjectes a impostos, l'estructura dels impostos (específics per quantitat vs. ad valorem), la determinació de les taxes impositives, les consideracions per maximitzar l'eficàcia (com es menciona al capítol 8), i els desafiaments de l'administració tributària, inclosa la lluita contra l'evasió fiscal i el comerç il·lícit.
11. Impostos sobre la salut i dret mercantil (Benn McGrady i Kritika Khanijo)
Aquest capítol examina la relació entre els impostos sobre la salut i el dret comercial internacional, especialment les normes de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Analitza com les regulacions comercials poden afectar la capacitat dels països per implementar impostos sobre la salut i explora les possibles justificacions per a mesures fiscals relacionades amb la salut sota els acords de l'OMC, com l'article III del GATT sobre el tracte nacional i l'article XX(b) sobre les excepcions per protegir la salut humana. També es discuteixen exemples de disputes comercials que il·lustren aquestes qüestions.
12. Una anàlisi de l'economia política dels impostos sobre la salut (Thomas F Babor, Jeff Collin i Maristela G Monteiro)
Aquest capítol analitza els factors polítics i econòmics que influeixen en l'adopció i la implementació dels impostos sobre la salut. Es destaca l'oposició de les indústries del tabac, l'alcohol, els aliments poc saludables i les begudes ensucrades, que tenen un interès comercial en mantenir baixos els impostos sobre els seus productes. El capítol examina les estratègies polítiques corporatives utilitzades per aquestes indústries per influir en els responsables de la presa de decisions, que inclouen l'ús d'informació, la construcció de circumscripcions, la promoció de polítiques alternatives, l'ús d'incentius financers i mesures legals. Es proporcionen nombrosos exemples d'aquestes tàctiques a diversos països.
Focus especial 4. El paper de la societat civil en la reforma fiscal del tabac a les Filipines (Filomeno Sta Ana, Angeli Vigo i Jeremias Paul)
Aquest focus especial analitza el paper crucial de les organitzacions de la societat civil (OSC) en l'impuls de la reforma fiscal del tabac a les Filipines el 2012. Detalla com una coalició d'OSC, inclosos professionals de la salut, grups econòmics i organitzacions de prevenció del tabaquisme, van treballar conjuntament per defensar augments significatius dels impostos sobre el tabac. Es destaca la seva capacitat per contrarestar la forta pressió de la indústria del tabac i per mobilitzar el suport públic per a la reforma, que va resultar en un augment substancial dels ingressos i una reducció del consum de tabac.
13. El futur dels impostos sobre la salut: com fer-ho possible (Angeli Vigo, Jeremy A Lauer, Franco Sassi i Agnes Soucat)
Aquest capítol de conclusió mira cap al futur dels impostos sobre la salut i com es poden convertir en una eina política generalitzada a tot el món. Reitera i resumeix què és i què no és un impost sobre la salut, i destaca els principis rectors per al seu disseny i les consideracions d'economia política que poden determinar el seu èxit o fracàs. Finalment, explora com els impostos sobre la salut poden esdevenir una eina política habitual en diversos països.
Annex
L'annex presenta una taula (A2.1) amb informació desagregada sobre els impostos sobre la salut a nivell de país que es va considerar en l'anàlisi descriptiva dels ingressos fiscals de la salut. Es nota que alguns països poden aplicar altres impostos sobre la salut que no figuren a la taula si no es disposava d'informació desagregada.