Our Lives in Their Portfolios: Why Asset Managers Own the World
Els bancs han passat a un segon pla des de la crisi financera mundial de fa més d'una dècada. Avui, els nostres nous mestres financers són gestors d'actius, com Blackstone i BlackRock. I no només posseeixen actius financers.
Les carreteres per les quals conduïm; les canonades que subministren la nostra aigua potable; les terres de conreu que ens proporcionen els aliments; sistemes energètics per a electricitat i calor; hospitals, escoles i fins i tot les llars on molts de nosaltres vivim, ara tots augmenten la gran cartera d'inversió dels gestors d'actius.
Com a propietaris de cada cop més els elements bàsics de la vida quotidiana, els gestors d'actius configuren la vida de tots i cadascun de nosaltres de manera profunda i inquietant. .
Els gestors d'actius, mostra, són diferents dels propietaris tradicionals d'habitatges i altres infraestructures essencials. Comprant i venent aquests actius vitals a un ritme vertiginós, el quid del seu model de negoci no és la inversió a llarg termini i la custòdia acurada, sinó obtenir beneficis ràpids per a ells mateixos i els inversors que els donen suport.
En la societat gestora d'actius, els entorns naturals i construïts que ens sostenen es converteixen en un vehicle més per desviar diners de molts a pocs.
Resum del llibre amb IA.
Aquí teniu un resum detallat del llibre "Our Lives in Their Portfolios: Why Asset Managers Own the World" de Brett Christophers, basat en els fragments proporcionats:
El llibre de Brett Christophers, publicat per Verso el 2023, tracta sobre la societat de gestors d'actius i per què aquests gestors posseeixen una part significativa del món, centrant-se en els actius reals com l'habitatge i les infraestructures. El títol mateix, "Our Lives in Their Portfolios", suggereix la idea central que les nostres vides quotidianes estan cada cop més vinculades a les inversions d'aquestes firmes. L'epígraf del llibre, una cita del CEO de Brookfield Asset Management, Bruce Flatt, afirma que "El que fem és entre bastidors. Ningú sap que hi som...". L'objectiu del llibre és precisament fer visible aquesta realitat i explicar per què és important.
La història del bloc d'apartaments Summer House a Alameda, Califòrnia, serveix com a exemple de la tesi del llibre. Aquesta propietat de lloguer va experimentar anys de desinversió i deteriorament a finals dels 90 i principis dels 2000, amb els inquilins informant de "històries de terror" sobre les condicions de vida. El llibre argumenta que no es poden entendre aquestes històries d'increment de lloguers i pressió sobre els inquilins sense prestar atenció a la propietat dels actius, i més concretament, a un tipus de propietat financera-capitalista "quintessencialment tardo-moderna" exercida pels gestors d'actius.
Conceptes Clau de la Societat de Gestors d'Actius:
- El Fons d'Inversió: Aquest és el cor de la indústria de gestió d'actius i el vehicle preeminent per a la gestió d'actius. Permet als gestors agrupar capital de múltiples clients i invertir-lo en el seu nom. Els fons solen tenir un enfocament en un o més tipus d'actius (com ara actius reals) i sovint també un enfocament geogràfic.
- Actius Reals: El llibre se centra en la propietat per part de gestors d'actius de categories integrals per a la reproducció social quotidiana. Aquests inclouen:
- Habitatge (especialment habitatge de lloguer).
- Sis categories principals d'infraestructura: energia, aigua i aigües residuals, transport (carreteres, ponts, aparcaments, etc.), telecomunicacions, infraestructura social (escoles, hospitals), i terres de cultiu (farmland).
- Invisibilitat: Gran part de l'activitat dels gestors d'actius és invisible. Això es deu en part al fet que moltes transaccions (compra/venda) són privades amb poca o cap obligació de divulgació. A més, el gestor d'actius que posseeix un actiu (una carretera, una escola, un bloc d'apartaments) gairebé mai el gestiona directament, evitant així l'escrutini. La majoria dels fons d'inversió en actius reals són no cotitzats (unlisted), cosa que significa que no es poden comprar o vendre accions en el mercat obert, i tendeixen a tenir requisits de divulgació extraordinàriament limitats.
- Formes de Propietat i Control:
- Propietat Directa: En alguns casos, el gestor d'actius té el control exclusiu dels actius físics per virtut de la propietat.
- Propietat Fraccionada: En altres escenaris, els actius són propietat compartida, cosa que pot fer que els contorns de la societat de gestors d'actius siguin menys clars.
- Contractes a Llarg Termini: Especialment comuns amb infraestructures, els gestors poden controlar actius mitjançant concessions (dret a gestionar i operar un actiu i rebre'n ingressos) o associacions público-privades (PPPs). En el cas de PPPs, un vehicle d'ús especial (SPV) que posseeix el contracte sovint és propietat d'un gestor d'actius.
- Participació Operacional: Encara que sovint els gestors d'actius estan desvinculats de l'operació dels actius, de vegades hi estan involucrats indirectament, típicament a través d'una empresa de cartera (portfolio company) que sovint és la propietària immediata de l'actiu. L'extensió de la participació operacional depèn de les decisions d'inversió per capturar economies d'escala i eficiències operatives.
- Fluxos d'Ingressos: Els gestors d'actius reben ingressos de la propietat d'actius reals de diverses maneres. Aquests poden ser pagaments directes de la gent (lloguers, peatges) o pagaments de cossos mediadors (pagaments per disponibilitat de governs), tot i que al final l'ordinari ciutadà sempre acaba pagant d'una manera o altra.
- Finançament amb Deute: Els gestors d'actius predominantment utilitzen deute (leverage) per finançar les adquisicions d'actius reals amb l'objectiu de maximitzar els rendiments. Aquest deute sovint és sense recurs (non-recourse debt), el que significa que els creditors només tenen reclamacions potencials sobre els actius que garanteixen el deute, no sobre el fons d'inversió o el gestor.
- Extracció de Valor: Una tècnica comuna per a l'extracció de valor és la "recapitalització de dividends" (dividend recapitalisation), on l'empresa de cartera demana prestat per pagar un dividend als seus accionistes (els fons del gestor d'actius).
Àrees d'Inversió i Abast Geogràfic:
- Els gestors d'actius inverteixen a nivell global.
- Pel que fa a les fonts de capital (diners confiats pels clients), la vasta majoria prové d'inversors institucionals basats a Amèrica del Nord, Europa i, en menor mesura, la regió Àsia-Pacífic. Els inversors institucionals principals inclouen plans de pensions (públics i privats), fons sobirans (SWFs), bancs i companyies d'assegurances.
- Pel que fa a la ubicació dels actius, la inversió es produeix a tot el món. Per exemple, Brookfield controla carreteres de peatge al Brasil, Macquarie té concessions d'aparcament a Espanya i gestiona autopistes a l'Índia, i Meridiam ha guanyat concessions a l'Àfrica. Blackstone ha invertit en habitatge a Espanya.
Estructures de Fons i Rerorns:
- La majoria dels fons que inverteixen en actius reals són tancats (closed-end funds) amb una vida útil definida (per exemple, deu anys).
- El guany principal per als inversors d'aquests fons no prové necessàriament dels ingressos generats pels actius durant la vida del fons (lloguers, peatges), sinó de la venda de l'actiu a un preu superior al final del període d'inversió (maximitzar el "disposal consideration"). Els fluxos d'ingressos serveixen principalment per persuadir tercers que l'actiu val la pena comprar a un preu premium.
- Els gestors cobren diverses comissions. Les comissions de gestió (management fees) típiques sobre fons d'actius reals són del 2% del capital compromès anualment. També cobren una comissió de rendiment (performance fee), sovint una participació en els beneficis (carried interest) del 20%. Aquestes comissions i les despeses del fons redueixen significativament el rendiment net per als inversors. És important destacar que el gestor d'actius evita participar en les pèrdues monetàries del fons, que han de ser absorbides pels inversors (els "limited partners").
Crítica i Costos de la Societat de Gestors d'Actius:
- El llibre adopta una perspectiva crítica, contraposant-se a les afirmacions dels "campions" de la societat de gestors d'actius que la presenten com una "utopia" beneficiosa per als inversors ordinaris i per als usuaris i governs dels sistemes físics essencials.
- La societat de gestors d'actius s'assembla més a una "distopia" per a aquells que hi viuen, com els inquilins de Summer House.
- Els costos inclouen l'extracció fiscal (fiscal extractivism), on els gestors utilitzen estructures legals complexes (sovint a través de paradisos fiscals com Luxemburg) i préstecs d'accionistes (shareholder loans) per reduir els beneficis imposables en les jurisdiccions on operen els actius, transferint la base imposable a altres llocs.
- Altres costos es derivin de com els gestors de-risquen les seves inversions, sovint transferint el risc al sector públic o als usuaris, com es va veure amb les concessions d'aparcament a Chicago, on la ciutat va assumir riscos contractuals significatius que van resultar en costosos pagaments de compensació als inversors.
- En l'àmbit de l'habitatge de lloguer, les estratègies dels gestors (com la maximització d'ingressos i la reducció de costos) poden tenir implicacions per als inquilins, incloent pressió sobre els lloguers i qüestions de manteniment.
- En general, el llibre argumenta que la societat de gestors d'actius està dissenyada per concentrar els guanys financers d'inversions en actius reals de manera desproporcionada cap a una elit global existent, inclosos els propis executius de les firmes de gestió d'actius.
- La manca de transparència (especialment amb fons no cotitzats) dificulta la recerca i la crítica, tot i que els actius gestionats són vitals per a centenars de milions de persones.
En resum, el llibre "Our Lives in Their Portfolios" analitza com els gestors d'actius, a través de fons d'inversió (principalment no cotitzats), han acumulat una propietat significativa d'actius reals essencials com l'habitatge i les infraestructures. Revela les estructures financeres i operatives darrere d'aquesta tendència, destacant la seva invisibilitat, l'ús de deute per maximitzar rendiments, i una estructura de comissions que beneficia desproporcionadament els gestors. El llibre critica les afirmacions positives sobre aquesta tendència, argumentant que en la pràctica comporta costos socials i econòmics importants i contribueix a la concentració de riquesa en mans d'una elit global, mentre que gran part del risc i dels costos són socialitzats.
PS. Fonamental llegir aquest comentari.