11 de febrer 2024

Polarització política

 THE GREAT POLARIZATION. How Ideas, Power, and Policies Drive Inequality

Llegiré capítols seleccionats d'aquest llibre, m'interesa el 1 i 9 i la part IV.

Índex del llibre:

Introduction, by Joseph E. Stiglitz and Rudiger L. von Arnim

Part I. America’s Growing Inequality

1. Alternative Theories of Inequality: Causes, Consequences, and Policies, by Joseph E. Stiglitz

Part II. Recasting the Evidence in a New Light

2. Labor Market Segmentation and the Distribution of Income, by Ellis Scharfenaker and Markus Schneider

3. The Cost of Gender Inequality: Structural Change and the Labor Share of Income, by Stephanie Seguino and Elissa Braunstein

4. The Postwar Trajectory of the U.S. Labor Share: Structural Change and Secular Stagnation, by Jose Barrales-Ruiz, Ivan Mendieta-Muñoz, Codrina Rada, Ansel Schiavone, and Rudiger L. von Arnim

5. The Changing Patterns of Income Inequality in the United States, 1917–2017, by Gérard Duménil and Dominique Lévy

Part III. Policy Matters: Labor Markets, Education, Tax, and Intellectual Property

6. Policy Decisions’ Role in Wage Suppression and Inequality, by Lawrence Mishel

7. “Leave Something for the Risk-Takers:” How the Democrats Rebuilt Structural Racism and Hastened the Great Polarization, 1964–1978, by Julia Ott

8. Teachers’ Unions and Public Education During the Great Polarization, by Eunice Han and Thomas N. Maloney

9. Is Intellectual Property the Root of All Evil? Patents, Copyrights, and Inequality, by Dean Baker

Part IV. The Political Economy of Inequality: Political Context and the Way Forward

10. The Economic Discourse on Income Inequality, by Korkut A. Ertürk

11. Redistribution and Social Exclusion in the United States and Germany, by Marcel Paret and Michael Levien

12. A Race-Conscious Economic Rights Approach to Providing Economic Security for All, by Darrick Hamilton

13. Law and the Collective Struggle for Economic Justice, by Marion Crain

Contributors



09 de febrer 2024

La cuina de l'opinió ciutadana

 Enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques. 2023

L'enquesta del CEO ofereix molt material que sovint passa desapercebut. Miro la darrera i selecciono aquests gràfics. 

Em pregunto si els enquestats han entès la pregunta, si saben que hi pot haver gestió concertada de la sanitat finançada públicament o si gestió privada vol dir només finançament privat. Algú és conscient que el pressupost 2023 diu que la conselleria contractarà prestació de serveis per import 5.900 m€ dels 11.300 m€ de pressupost total, un 52%? i que només 335 milions€ aniran a parar a societats mercantils, un 3%?   

O potser la pregunta s'ha fet amb l'objectiu de tenir la resposta que s'ha obtingut?. A nivell agregat: 45% a favor de gestió pública, 31% gestió privada, i 22% indiferents. 

La cuina prepara els plats a servir. Els comensals s'ho mengen. Tots els ciutadans paguem el plat, mentre alguns en treuen més profit que altres.

Aprofito també per mirar l'estadística que no publica el CEO sinó el CIS i escullo aquesta taula:


I el resultat és concloent (p1) després de preguntar a una mostra de 1.255 ciutadans catalans: la valoració del sistema sanitari català és 6,27 sobre 10. Només faré referència als que no arriben ni a aquesta xifra: andalusos, extremenys, canaris, i gallecs. I no dic res més. A mi m'agradaria tenir el Health Index Score per a Catalunya que permetés la comparació internacional, però no hi sortim al ranking

Miro quanta gent vota amb els peus (Hirschman) i veig un número que creix. La taula que mostra l'assegurança voluntària és aquesta:




Per a Catalunya, la taula diu que l'assegurança sanitària privada individual és el  29,4%  de la població+ assegurança col·lectiva d'empresa 10,3%=39,7%. Aquesta xifra supera moltes de les publicades, són les dades més recents. Potser hi ha biaix mostral, no ho sé, convé revisar-ho. 

Un 40% de ciutadans valoren i necessiten assegurança duplicada, això és molt. És un senyal més que la cobertura obligatòria no ha resolt les necessitats i cerquen una solució alternativa. Aquest èxode va acompanyat d'una febre inversora per augmentar l'oferta de serveis assistencials privats. Tot plegat hauria de ser motiu per a una profunda reflexió. 

PS. Avís: aquestes dades no les trobareu als mitjans de comunicació convencional. És de rucs mossegar la mà de qui et dona menjar.

PS. L'antiga cuina va deixar de servir plats el 2021. No es publica des d'aleshores el baròmetre sanitari català, i s'ha convertit en un conjunt d'enquestes sense visió global. I com que no hi ha opinió global, no cal reforma global.

PS. Em guardo alguns altres gràfics d'interès.





08 de febrer 2024

La permacrisi organitzativa del serveis de salut

Canvis en la coordinació entre nivells d’atenció en diferents entorns del sistema sanitari català entre 2017 i 2022

 Recupero un tros d'una conferència que vaig fer el 2015:

Fa temps un periodista em preguntava, em deia Pere, què creus que necessita el sistema de salut català: més finançament i millor organització?. Jo li vaig dir que la resposta no era una cosa o l’altra, sinó totes dues. 

Rellegint el que vaig dir aleshores, i mirant el que tenim ara amb la perspectiva del temps, em trobo que l'èmfasi en la millora organitzativa s'ha esvaït, si és que va existir algun dia. La inèrcia i l'erosió presideix la quotidianitat del treball al sector salut. Això pot ser una percepció, però si consultem un informe recent del Consorci Sanitari i Social ens adonarem que podem mesurar mitjançant enquesta com ha evolucionat l'organització del 2017 a 2022. Podem contrastar si l'evolució de l'organització ha anat a millor o a pitjor (a més eficiència o a menys) atenent a diferents factors i tendències.

Destaco alguns paràgrafs:

L’accessibilitat entre nivells continua sent un punt de millora, en general, en totes les àrees. Persisteixen els elevats temps d’espera tant per a la consulta urgent com a preferent a l’AH i va augmentar considerablement el percentatge de metges/esses que considera que van empitjorar els temps d’espera per a l’AP després de la consulta en AH (16,1% a 27% en 2022).

 Amb respecte a la consistència de l’atenció entre nivells, amb algunes diferències entre àrees, hi va haver un empitjorament d’alguns aspectes, amb un augment de repetició de proves (25,4% en 2017 a 31,8% en 2022) i una disminució de la ja baixa definició conjunta de plans de tractament per als pacients que ho necessiten (13,7% a 12,2%). No obstant, va millorar el ja elevat acord en els tractaments prescrits (77,1% en 2017 a 79,6% en 2022).

Encara que amb diferències entre àrees, hi va haver un empitjorament de la ja baixa percepció general de coordinació en les àrees avaluades, passant de 34,3% a 26,3% en 2022. Els principals motius d’aquesta baixa percepció esmentats van ser la falta de comunicació i contacte directe, mecanismes de coordinació insuficients i falta de temps i recursos humans

Amb respecte als factors que influeixen sobre la coordinació, encara que amb algunes diferències entre àrees, en general hi va haver un empitjorament de factors organitzatius. Així, va disminuir la proporció de metges/esses que considera que els directius de la seva organització facilita la coordinació (52.4% a 35.6% en 2022), i que la organització defineix objectius orientats a la coordinació (48.1% a 35.1%). Així mateix, va empitjorar la ja baixa proporció que considera que el temps per a coordinar-se és suficient (13.4% en 2017 a 9.4% en 2022) i el percentatge de metges/esses d’AH que passa consulta en els centres d’AP (24.4% a 16.7%)

 Si llegiu l'informe sencer un adonareu de com l'organització sanitària pública es troba en una crisi continuada (permacrisi) i que segueix sempre endavant (cap a l'abisme). Les poques coses que han millorat no compensen les gruixudes que han empitjorat. Parlo de l'organització en general i no seria encertat reconèixer els excel·lents resultats de qualitat en termes professionals de l'assistència rebuda. Seria injust passar-ho per alt. Però són dos nivells, l'organitzatiu i el professional, acceptem aquesta diferència.

Benvingut sigui doncs l'informe i tant de bo servís perquè algú s'ho llegís i adoptés les decisions oportunes que capgiressin la situació.

PS. Un altre comentari aquí.


Ahir a Gran Via


07 de febrer 2024

Un disbarat rera l'altre (14)

 El novembre passat explicava el cas dels peruans que han fet un pont aeri entre el seu país i Barcelona per a ser atesos de càncer infantil gratuitament. Fins aleshores portàvem 92 casos, ara ja en portem 110 en el darrer any i mig. La majoria de casos són leucèmia i la majoria costaven 307.000 € cadascun, ara possiblement sigui menys, prop de 250.000€. La despesa sanitària pública anual per ciutadà és de 1.710€ (2022). Per tant estem parlant de que cada cas suposa 146 vegades la despesa mitjana per ciutadà. Sabem que arriben a urgències de l'hospital, ja venen empadronats des de Perú, i targeta sanitària en mà. Ningú es preocupa si això és legal, de si hi ha una màfia al darrera, ningú és capaç d'aturar-ho.

Imagineu un país que és incapaç d'aturar el turisme sanitari d'alt cost. I que molts altres països poden seguir l'estela dels peruans, sabem per exemple que ara ja se n'hi han afegit d'altres com els paraguaians. ¿Què passarà?  Doncs molt fàcil, com que els recursos són limitats, i el país es dedica a l'exportació, les necessitats nacionals no queden cobertes. I estem parlant de càncer infantil. 

El parany de la cobertura sanitària planetària apareix amb tota força. Un país petit que no recapta els seus impostos, que es troba endeutat i apedaçat no pot resoldre gratuïtament l'atenció a tot turista sanitari que es presenti amb un càncer a la porta d'urgències. Simplement, no té recursos per resoldre aquest problema planetari. I davant la magnitud de les llistes d'espera, afegir més casos, s'hauria de dir prou i reflexionar sobre els drets i les prioritats. i sobre l'aplicació de la legislació vigent.

Però aquí qui dia passa any empeny. El problema segueix i es va fent més gros, sense que tingui aturador. El dret a l'assistència sanitària va acompanyat de deures de la ciutadania, entre ells pagar impostos. Però els free-riders passen de llarg d'això, volen drets sense deures. D'aquesta manera els fonaments de l'assegurança social s'esfondren. Tenim cobertura asseguradora pública obligatòria perquè tots contribuïm a un fons, sans i malalts, perquè quan estiguem malalts poguem rebre l'atenció necessària de qualitat.

Si el fonament de l'assegurança social queda tocat, i ens dediquem a l'exportació gratuïta en un terç d'aquests casos, el proper pas és la generació de desafecció institucional, polarització política i dificultats d'accés per als nacionals. Cal anar amb compte amb aquests petits detalls quan la política i la justícia no reaccionen. Els petits detalls són importants.

PS. Avís: aquests casos estan documentats i publicats a la premsa, però del que estem parlant és un notable esvoranc al sistema de salut no quantificat.

PS. Al disbarat 12 vaig explicar com aquest petit país tenia un sistema universitari mèdic bolcat cap a l'exportació en un 50% del grau i 48% dels residents. El podeu recuperar aquí, i la col·lecció sencera aquí

PS. La pregunta del moment és: Hi ha govern? Algú ens governa?

PS. El que vaig dir sobre el llibre de Martin Wolf, és d'aplicació a data d'avui també, allà trobareu el que és el concepte de ciutadania i el que no és. Molts ho han oblidat i segons en Martin Wolf aquí rau l'arrel de molts problemes, i també la seva superació.




06 de febrer 2024

Les proves genètiques i l'oportunisme del moment

 Catálogo de pruebas genéticas de la Cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud

El Ministeri ha imposat un catàleg de noves prestacions sanitàries, de proves genètiques, que ocupa 90 pàgines de lletra minúscula, gairebé il·legible. I és una imposició perquè alhora que ho fa aprovar al Consell Interterritorial, el ministeri no ho paga. D'aquesta manera s'han augmentat les prestacions sense augmentar el finançament dels serveis de salut, una vegada més. I van...

No vull entrar en detalls, podeu consultar el llistat vosaltres mateixos. Em sembla inadmisible que es proposin biomarcadors per a medicaments que es troben pendents d'avaluació o inexistents. Han confós l'assistència amb la recerca. Mireu la columna observacions i veureu quins medicaments hi ha ara a la AEMPS pendents. I llavors jo em pregunto, estem creant més pressió a la demanda per tal que es doni accés als medicaments? Els genetistes estan dissenyant el seu propi territori? Els investigadors han de decidir quines són les prestacions assistencials? Cal fer-ho així?. La FDA ho fa diferent, com organisme regulador aproven els biomarcadors alhora que aproven la teràpia farmacològica (companion diagnostics). I això té sentit. 

Europa (p.29), les coses van pel pedregar. Les proves diagnòstiques genètiques entren en terra de ningú perquè encara que es va aprovar una regulació, a la pràctica els professionals de la salut i les empreses fan com si no existís. La AEMPS ho diu, estem en la transició entre dues regulacions. La Unió Europea s'ha vist obligada a retardar l'aplicació de la norma i donar més temps perquè moltíssimes proves que s'estan utilitzant no tenen autorització de comercialització segons la nova regulació. Mireu la nota de premsa de fa pocs dies que confirma el que dic. Per tant, ara és el moment oportú per oportunistes, és la finestra d'oportunitat a aprofitar.

Totes les 90 pàgines de proves genètiques haurien de passar per aprovació regulatòria de la UE abans de ser aprovada la seva inclusió en el catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salud. Però aquí hi ha pressa, i ja ho tenim al catàleg encara que no s'apliqui la regulació vigent.

L'estratègia és clara: creació d'expectatives, inexistència de finançament, buit regulatori, i sobretot la foto. La foto d'una jornada de presentació del catàleg de prestacions és motiu de profunda satisfacció. A aquestes alçades ja malauradament no sorprèn res. No hi ha cap acord de govern que aprovi les noves prestacions, no hi ha cap decret ni ordre ministerial. Algun dia hi haurà de ser. Per ara només hi ha un acord forçat del Consell Interterritorial. És admisible això?

De fet ens trobem davant l'entrada al catàleg del gruix més gran de prestacions de cop sense cap anàlisi del valor que aporten, sense cap avaluació cost-efectivitat. Algú s'ho hauria de fer mirar.

La medicina del segle XXI es mereix una aproximació diferent, que s'allunyi de la caixa negra de la genètica recreativa, que sigui fonamentada (validesa i utilitat clínica), cost-efectiva i segura. Tal com s'ha aprovat aquest catàleg de proves diagnòstiques contribueix just al contrari. 

PS. Ara fa una dècada vaig impulsar un document que intentava posar ordre a l'estat de situació d'aleshores, el teniu aquí. I quin era l'acord del Consell Assessor de Salut Pública? Doncs aquest:

El Consell Assessor de Salut Pública,

- Demana que es revisi la disponibilitat de proves genètiques i d’expressió genètica en el moment actual, la informació relativa a la seva validesa i utilitat clínica. En especial cal tenir present aquelles que es refereixen al proves relacionades amb diagnòstic prenatal i salut mental.

- Considera que una vegada disponible la revisió de l’estat de la qüestió, cal establir la regulació pertinent per tal de facilitar informació acurada a la ciutadania i als professionals de la salut sobre la validesa i utilitat clínica.

Ho vam demanar fa una dècada, resta pendent a hores d'ara.

PS. La regulació al Catsalut ha quedat desfasada i el programa d'oncologia de precisió requerirà una revisió a la vista de les noves proves del catàleg. I ben segur, caldria reescriure'l de dalt a baix com a medicina de precisió i salut poblacional de precisió.

PS. Escrits sobre proves genètiques.



05 de febrer 2024

El càncer a Europa

Beating Cancer Inequalities in the EU

SPOTLIGHT ON CANCER PREVENTION AND EARLY DETECTION

Sabem de la importància del càncer en la mortalitat, i sabem també dels factors de risc i com prevenir-los. Ara l'OCDE ens ofereix un resum de l'estat de la situació en un informe per a la Unió Europea.
Aquests serien els mecanismes per a la prevenció:

I aquesta la incidència i mortalitat:

I aquesta la mortalitat per 100.000 habitants per Estat:


Per guardar i rellegir. Té moltes indicacions necessàries per a la presa de decisions pels governs.

04 de febrer 2024

La carpeta del ministre de sanitat

Health Ministerial Meeting. Better policies for resilient health systems

Cada any al mateix temps que hi ha la trobada de Davos, es reuneixen el ministres de salut de l'OCDE. I si algun dia us nomenen ministre, us tocarà anar-hi i us donaran una carpeta amb l'informe que adjunto que repassa els grans temes del moment. Estudieu-lo amb deteniment. Aquest any aquestes eren les qüestions:

Working lunch on climate change and health 

1 The future of digital health after COVID-19 

2 Bolstering public health: Healthy populations for more resilient health systems 

3 Strengthening mental health resilience 

4 The future of pharmaceutical policy 

5 Investing in resilience: The health and social care workforce

Primer de tot un dinar, per parlar del temps (vull dir del clima i la salut) i després temes coneguts dels que darrerament han sortit informes específics i que ja hem explicat en aquest blog

Aquest gràfic resumeix la petjada de l'assistència sanitària en el clima, i mireu quins Estats tenen la taxa d'emisions més alta:

Crec que no se'n parla prou. I després, trobareu aquest altre gràfic sobre els preus dels nous medicaments (als USA):


Per tal que ens fem la idea del que ve, i del que hem parlat repetidament.

I finalment la relació entre el nombre de treballadors socials i sanitaris i l'excés de mortalitat a la pandèmia:


Jutgeu vosaltres mateixos, la gràfica ho diu tot. Mireu on es troba cada país, i qui hi ha al quadrant inferior de la dreta, i qui no hi és.

PS . I aquesta era l'agenda. Catalunya no hi era a la reunió, la Gemma Galdón si, i què hi feia? (parlava, de què? no ho sé). Si voleu veure-ho, ho trobareu aquí

PS. I aquestes són les conclusions, on diuen al que es comprometen (ben poca cosa):

WE COMMIT to:

●improve the performance, people-centredness, and resilience of our health systems, through mutual learning and continuous improvement;

●strengthen trust in the use of AI and digital technologies, including improving health data governance globally by strengthening the dissemination and uptake, in particular in other international fora, of the OECD Recommendation on Health Data Governance; and improving health literacy; and

●use artificial intelligence in health systems in a way that is responsible, people-centred and sensitive to ethical concerns; and identify areas where health-specific regulation may be needed.

03 de febrer 2024

Deirdre McCloskey en estat pur

 Beyond Positivism, Behaviorism, and Neoinstitutionalism in Economics

Índex del darrer llibre de Deirdre McCloskey deixa ben retratats molts economistes:

Introduction The Argument in Brief

Part I. Economics Is in Scientific Trouble

Chapter 1. An Antique, Unethical, and Badly Measured Behaviorism Doesn’t Yield Good Economic Science or Good Politics

Chapter 2. Economics Needs to Get Serious about Measuring the Economy

Chapter 3. The Number of Unmeasured “Imperfections” Is Embarrassingly Long

Chapter 4. Historical Economics Can Measure Them, Showing Them to Be Small

Chapter 5. The Worst of Orthodox Positivism Lacks Ethics and Measurement

Part II. Neoinstitutionalism Shares in the Troubles

Chapter 6. Even the Best of Neoinstitutionalism Lacks Measurement

Chapter 7. And “Culture,” or Mistaken History, Will Not Repair It

Chapter 8. That Is, Neoinstitutionalism, Like the Rest of Behavioral Positivism, Fails as History and as Economics

Chapter 9. As It Fails in Logic and in Philosophy

Chapter 10. Neoinstitutionalism, in Short, Is Not a Scientific Success

Part III. Humanomics Can Save the Science

Chapter 11. But It’s Been Hard for Positivists to Understand Humanomics

Chapter 12. Yet We Can Get a Humanomics

Chapter 13. And Although We Can’t Save Private Max U

Chapter 14. We Can Save an Ethical Humanomics

Acknowledgments



02 de febrer 2024

La inflació de preus (als medicaments)

 Impacto de la inflación en el sector farmacéutico español

En el sector farmacèutic espanyol hi ha 82 plantes productives que produeixen per un import de 15.200 milions €, dels quals 12.100 milions€ són exportacions. Per tant el 80% de la producció s'exporta. Llegeixo que segons una consultora, la inflació de preus, sobretot energia, ha afectat al sector farmacèutic. Diu:

En 2021, los sobrecostes observados que debieron de afrontar las empresas farmacéuticas españolas ascendieron a alrededor de 504 millones de euros, el equivalente al 2,8% de la facturación total del sector ese año. En 2022, los sobrecostes totales ascendieron a 1.001 millones de euros (554 de energía, 402 de materias primas y 45 de transporte) y ya supondrían el 5% de la facturación del sector ese año.

No ho puc contrastar. I segons una altra consultora aquests han estat els increments:

 

I llavors tenim un paràgraf interessant:

Con el fin de comprender la magnitud del impacto de estos fenómenos, conviene relativizar esos sobrecostes respecto a otras variables del sector. Así, por ejemplo, los 504 millones de sobrecoste en 2021 supusieron el 2,8% de la cifra de negocios de la industria en ese año, mientras que los 1.001 millones de sobrecoste para el conjunto de 2022 equivaldrían al 5% de la facturación del sector ese año. En términos agregados el sobrecoste total de este episodio inflacionista para la industria farmacéutico rondaría los 1.505 millones de euros

Tampoc ho puc contrastar. I veig que s'utilitza aquest informe per demanar una revisió de preus dels medicaments perquè diuen que han hagut d'assumir aquests costos perquè es troben en un mercat regulat. Insinuant la necessitat d'augment de preus per part del govern. 

Només un suggeriment, si el 80% són exportacions, la factura va al preu del país de destí, i per tant d'un regulador foraster. I si el 20% restant fossin genèrics (que probablement ho són), llavors no estan regulats com a preu sino que es troben subjectes a preu notificat  i a l'impacte del decret de preus de  genèrics.

I ja no tinc res més a afegir. Jutgeu vosaltres mateixos. Quin sentit té regular els preus d'exportació?

PS. El problema de l'habitatge es fa cada dia més gran. Mireu als USA




01 de febrer 2024

Les dades clau del sector farmacèutic

 EL SECTOR FARMACÉUTICO EN LA ECONOMÍA ESPAÑOLA: CONTRIBUCIÓN AL PIB, AL EMPLEO Y A LOS INGRESOS FISCALES

Buscava unes dades i repasso aquest informe. Destaco això:

Teniendo en cuenta los tres tipos de efectos (directo, indirecto e inducido), la producción del sector farmacéutico genera una producción de 34.303 millones de euros, un VAB de 16.930 millones de euros y un total de 204.463 empleos equivalentes a tiempo completo. Esa cifra de VAB representa 1,61% del VAB total (aproximadamente el PIB de la economía). El efecto arrastre (descontado efecto propio) del sector farmacéutico se correspondería prácticamente a un 1% del PIB español (0,93%).

 Las importaciones de productos farmacéuticos suponen más del 85% de la demanda final de dichos productos, casi 22 puntos porcentuales más que en el caso de la industria y más de 61 puntos porcentuales que en el conjunto de la economía.

Por otra parte, la actividad generada por el sector farmacéutico de manera directa, indirecta e inducida comporta unos ingresos fiscales vía impuestos (IVA, IRPF y sociedades) y cotizaciones a la Seguridad Social de casi 4 mil millones de euros (3.978 millones)

Si tenim en compte que el valor de la producció van ser 15.268 milions, la fiscalitat en el seu conjunt representaria un 26%. Mai havia calculat aquesta xifra així i m'interessava. Hi ha moltes altres xifres d'interès. Estudi per guardar.

Malauradament no hi ha estudis similars de qualitat com aquest per poder-ho saber, i sempre es parla només de l'impost de societats, en el meu parer de forma esbiaixada. Quan parlem del 15% mínim d'impost de societats caldria reflexionar si cal ajustar-ho per la fiscalitat conjunta de l'empresa.

 


 

31 de gener 2024

Un disbarat rera l'altre (13)

Acord de condicions de treball per al personal estatutari de l'ICS

Resum de millores assolides al III Acord laboral de l’ICS

Ara ja sabem que el govern va acordar el novembre passat que posava en marxa la setmana laboral de 4 dies per als metges. No es tracta només d'una reducció de jornada del 5% (de 1722 hores anuals a 1642 hores), es tracta de que la jornada es repartirà en quatre matins i un dia d'aquests també a la tarda. Aquest sistema de jornada portarà a una reducció de la productivitat molt superior al 5% (equivalent a la reducció d'hores), i introduirà conflictes organitzatius notables. 

Ara bé, si mireu la nota de premsa del govern sobre la nova retribució als funcionaris de l'ICS no hi trobareu cap referència a la setmana laboral de quatre dies. Per què s'amaga això?

La reducció de jornada té un impacte decisiu en l'organització del treball i l'accés als serveis de salut per als ciutadans. Per garantir en les mateixes condicions d'accés actuals, o 

- els metges augmenten la productivitat per hora en un 5%, (cosa que sabem que en el sector serveis no funciona així sinó es canvia la "funció de producció"), o

- s'augmenta la plantilla de metges en un 5% per mantenir la mateixa activitat i accés als serveis.

Per tant el cost d'aquest acord dels funcionaris de l'ICS no és de 320 milions com diu el govern sinó que és molt superior si no es volen augmentar les llistes d'espera. Cal incorporar molts més metges per fer efectius els acords sense afectar als ciutadans. I sabem per altra part que no hi ha més metges per contractar. Per tant, el govern ha entrat en un laberint que només té una sortida plausible, hi haurà un augment de les llistes d'espera i per tant una afectació potencial al nivell de salut dels ciutadans.

Vaig explicar fa uns mesos que calia tenir consideració cap als professionals, i que això no era només una qüestió de compensació acurada. Vaig explicar també que als funcionaris no els correspon la negociació laboral (disbarat nº 10). Mantinc que a data d'avui ningú ha estat capaç d'explicar un sol argument a favor de que un metge sigui funcionari. Ara dic, el que cal és tenir consideració cap als pacients i això depèn de no empitjorar l'accés i la qualitat dels serveis. Per assolir això cal revertir aquest acord i repensar-ne els seus fonaments. La gravetat de la situació requereix una correcció.

Ens trobem davant un acord que satisfà interessos particulars que van contra l'interès general. Aquest és el resum. Els ciutadans pagarem car, molt car aquest acord. El pagarem per dues bandes amb més impostos, i amb menys salut.

PS. Una vegada més convé demanar la necessària transparència de la informació als ciutadans. Per què s'amaga parcialment per part del govern?

PS. Aquest acord és el preludi de conflictes en cascada, i no només amb les infermeres. S'ha encès l'esca.

PS. Podeu llegir-ne els detalls aquí:

JORNADA LABORAL

Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.

Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:

  • Matí de 8h a 15.30 hores
  • Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
  • Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
  • Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda

Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.

Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.

Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.

GUÀRDIES

Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.

Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:

1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys, 1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys, 1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys

Blindatge del descans postguàrdia.

Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.

CARRERA PROFESSIONAL

Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.

Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.

Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.



30 de gener 2024

Repensar estratègies de salut

Health for All – transforming economies to deliver what matters 

El Director General de la OMS va encarregar un informe l'any 2020 al que van anomenar WHO Council on the economics of health for all per tal de repensar les polítiques de la OMS sobre 4 fonaments i un conjunt de recomanacions han sorgit aquest 2023 que es mostren resumidament en aquest gràfic:



Al BMJ hi trobareu també un article sobre la qüestió. 

Firstly, it argues that we must value health for all. This means embedding the goal of human and planetary wellbeing in economic decision making and in how we measure economic progress. 

Secondly, it argues for a redesign of national and international financial systems to treat spending on health as a long term investment, and to increase the fiscal space available for this investment. 

Thirdly, it argues for an innovation ecosystem that prioritises the common good, ensuring equitable access to health innovations.

Finally, as covid-19 made clear, public sector leadership matters. Achieving ambitious health goals requires governments with the capacity to structure effective partnerships, adapt, coordinate cross-ministerial collaboration, and meaningfully engage the public. Governments’ addiction to outsourcing core functions has undermined these capabilities.A reinvigorated understanding of the state as a market shaper, and investment in dynamic state capabilities, are crucial to delivering Health for All

Temes repetits una i altra vegada per Mazzucato en diferents llocs i articles. Que la salut és una inversió a llarg termini ja ho sabíem fa temps. L'informe repeteix coses que sabem i que no s'hi fa prou cas.




29 de gener 2024

Un disbarat rera l'altre (12)

 Ara fa una setmana se celebrava l'examen MIR que permet l'accés a la formació especialitzada en ciències de la salut. Hi havia 8772 places i s'hi presentaven 14.000 aspirants. I després es diu que falten metges amb especialitat any rera any. Algú pot desfer aquest nús que està lligat i ben lligat per anys i panys? Qui en sigui responsable d'aquest enrenou, que doni la cara.

Aquesta és l'evolució de les places de graduats i MIR a Catalunya. Mireu les dades oficials, són diferents, més places MIR que graduats:


Els desajustos es produeixen en qui accedeix a aquestes places. A Catalunya resulta que el 50% de les places de grau de Medicina se les enduen forasters. Per tant ara l'exportació barra el pas a la meitat de places a l'inici del grau. Llegiu això:


I resulta que quan han acabat el 36% dels graduats se'n van de Catalunya.

Tenim un bon sistema universitari dedicat a les exportacions de metges graduats (bloquegen el 50% de places) i a l'exportació de metges especialistes en un 47,8% de places. D'això s'en diu excel·lència en exportació, sense resoldre les urgents necessitats nacionals. Aquest dos paràgrafs ho expliquen:



Exportacions gratuïtes, vull dir que no les facturem, les paguem amb els nostres impostos des de fa anys. Doblers que cal afegir al dèficit fiscal. Això és literalment un escàndol. Els joves catalans veuen limitat l'accés a desenvolupar una carrera de medicina per les barreres que algú ha posat i no vol treure. I per unes notes que qui sap si són més generoses fora que no pas dins. 

I quina és la primera barrera que caldria capgirar?
La normativa bàsica reguladora de l’admissió als ensenyaments de grau preveu que l’accés a la universitat pública de l’alumnat espanyol i estranger es fa en igualtat de condicions que l’alumnat català, el que comporta que un gran volum d’aquestes places són ocupades per alumnat no nascut a Catalunya i que, en acabar el grau, torna a la seva CA d’origen.

S'ha prioritzat la "igualtat de condicions" dels interessos privats a l'interès general. I després d'aquesta hi ha moltes altres barreres, és clar. No tinc més paraules. Quin desastre més descomunal! Quin país més trinxat, resultat d'alguns perquè ho fan i d'uns altres perquè ho deixen i ho deixem fer.

Si voleu, podeu seguir aquí la sèrie: Un disbarat rera l'altre.

PS. Per cert, perquè no es fa públic aquest informe?  Informe sobre els estudis universitaris de medicina i la situació dels professionals mèdics, en el marc d’interrelació entre els sistemes universitari i sanitari de Catalunya. Direcció General d’Universitats 22.12.2022






27 de gener 2024

Revisant l'assistència sanitària basada en el valor

Building on value-based health care: Towards a health system perspective

En una entrevista que li van fer a l'Eric Topol, li preguntaven que en pensava de l'assistència sanitària basada en valor, i va dir que era una broma, posem-ho en context:

It’s a joke, value-based care. Basically, we have one-third of the healthcare, but $3.6 trillion is waste—low-value care. We need to stop that. That’s part of why it’s so costly. And so this whole idea of value-based care doesn’t even get to it. There’s a long list of hundreds of things that each of the professional societies have called out as being shouldn’t be done anymore. And we’re doing it every day, you know, thousands, hundreds of thousands of times, every day and week in this country. We have to get rid of the waste and inappropriate and unnecessary care and we haven’t done anything to do that here of note.

Certament, l'ús del terme value-based se n'ha anat de les mans. En Peter Smith et al. tracten de posar ordre al terme i diuen:

We therefore define health system value to be the contribution of the health system to societal wellbeing. The health system is expected to contribute to wellbeing in a number of respects, which are often expressed as a set of objectives for the health system. There is a core cluster of objectives, developed from the World Health Report 2000 , that has secured widespread acceptance amongst policy-makers as reflecting their central priorities: health improvement, responsiveness, financial protection, efficiency and equity. It is these strategic goals that should reflect the health system’s concept of value.

 i aquestes són les dimensions


Em sembla bé, però no afegeix massa al que ja coneixem de l'OCDE relatiu a Health Systems Performance Assesment.