La cuina de l'opinió ciutadana

 Enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques. 2023

L'enquesta del CEO ofereix molt material que sovint passa desapercebut. Miro la darrera i selecciono aquests gràfics. 

Em pregunto si els enquestats han entès la pregunta, si saben que hi pot haver gestió concertada de la sanitat finançada públicament o si gestió privada vol dir només finançament privat. Algú és conscient que el pressupost 2023 diu que la conselleria contractarà prestació de serveis per import 5.900 m€ dels 11.300 m€ de pressupost total, un 52%? i que només 335 milions€ aniran a parar a societats mercantils, un 3%?   

O potser la pregunta s'ha fet amb l'objectiu de tenir la resposta que s'ha obtingut?. A nivell agregat: 45% a favor de gestió pública, 31% gestió privada, i 22% indiferents. 

La cuina prepara els plats a servir. Els comensals s'ho mengen. Tots els ciutadans paguem el plat, mentre alguns en treuen més profit que altres.

Aprofito també per mirar l'estadística que no publica el CEO sinó el CIS i escullo aquesta taula:

I el resultat és concloent (p1) després de preguntar a una mostra de 1.255 ciutadans catalans: la valoració del sistema sanitari català és 6,27 sobre 10. Només faré referència als que no arriben ni a aquesta xifra: andalusos, extremenys, canaris, i gallecs. I no dic res més. A mi m'agradaria tenir el Health Index Score per a Catalunya que permetés la comparació internacional, però no hi sortim al ranking. 

Miro quanta gent vota amb els peus (Hirschman) i veig un número que creix. La taula que mostra l'assegurança voluntària és aquesta:

Per a Catalunya, la taula diu que l'assegurança sanitària privada individual és el  29,4%  de la població+ assegurança col·lectiva d'empresa 10,3%=39,7%. Aquesta xifra supera moltes de les publicades, són les dades més recents. Potser hi ha biaix mostral, no ho sé, convé revisar-ho. 

Un 40% de ciutadans valoren i necessiten assegurança duplicada, això és molt. És un senyal més que la cobertura obligatòria no ha resolt les necessitats i cerquen una solució alternativa. Aquest èxode va acompanyat d'una febre inversora per augmentar l'oferta de serveis assistencials privats. Tot plegat hauria de ser motiu per a una profunda reflexió. 

PS. Avís: aquestes dades no les trobareu als mitjans de comunicació convencional. És de rucs mossegar la mà de qui et dona menjar.

PS. L'antiga cuina va deixar de servir plats el 2021. No es publica des d'aleshores el baròmetre sanitari català, i s'ha convertit en un conjunt d'enquestes sense visió global. I com que no hi ha opinió global, no cal reforma global.

PS. Em guardo alguns altres gràfics d'interès.