Resumit amb IA
L'informe "Diversidad y descentralizacion del sistema nacional salud español" presenta una anàlisi detallada i exhaustiva del Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol, posant un èmfasi especial en la seva diversitat territorial i la descentralització de les competències sanitàries a les Comunitats Autònomes (CC. AA.).
L'estudi s'estructura en diversos capítols que aborden diferents dimensions del SNS:
-
Característiques del sistema sanitari espanyol: Aquesta secció inicial proporciona una visió general del SNS. Descriu com s'organitza el sistema i analitza l'evolució del gasto sanitari total a Espanya durant les dues últimes dècades, cobrint períodes d'expansió i crisi econòmica. Tot i que el focus principal de la monografia és el SNS i el gasto públic, també es descriu l'evolució de la despesa sanitaria privada, la seva importància relativa i les seves funcions segons l'agent de finançament, destacant el paper rellevant de les llars en la financiació de determinades funcions. A més, es presenta una panoràmica dels recursos del sistema sanitari tant pel que fa a les dotacions físiques (centres sanitaris) com al personal empleat en els diferents nivells assistencials (atenció primària, hospitalària i especialitzada), detallant-ne la composició. Es mostren també els recursos de les CC. AA., principals responsables de la gestió i provisió de serveis sanitaris des del 2001. Finalment, es realitza un posicionament d'Espanya en relació amb els països del seu entorn utilitzant una selecció d'indicadors i es presenten les conclusions del capítol.
-
Evolució de la despesa pública en sanitat: Aquest capítol se centra en l'anàlisi detallada de l'evolució de la despesa sanitària pública des de principis del segle XXI, justificant-ho pel fet que la major part de la despesa en salut a Espanya és pública i per la descentralització de les competències sanitàries a les CC. AA. des del 2001, que concentren més del 90% del gasto públic en salut. S'ofereix una visió general de la trajectòria de la despesa públic, la seva importància sobre el PIB i els nivells de despesa per càpita. S'analitza la despesa de les CC. AA., la despesa per càpita i la seva relació amb l'esforç pressupostari regional, així com la dispersió en els nivells de despesa i ingressos. També s'estudien l'evolució i les diferències en l'estructura de la despesa sanitària atenent a la classificació econòmica i funcional.
-
Variabilitat dels serveis sanitaris per comunitats autònomes: El capítol explora la heterogeneïtat dels serveis de salut prestats i la seva relació amb les necessitats de la població. S'analitza la variabilitat de les pràctiques mèdiques entre i dins de les comunitats autònomes, un tret que s'ha mantingut durant gairebé dues dècades sense tendència a la reducció, utilitzant dades de les 203 àrees de salut. Es consideren aspectes com la frequentació hospitalària i les seves conseqüències sobre la despesa per pacient. També s'estudia la cobertura sanitària de la població segons la modalitat d'assegurament (pública o privada) per CC. AA.. Es descriuen els serveis d'atenció primària, valorant-ne l'accessibilitat, els recursos humans i el grau d'utilització. S'analitzen els serveis d'atenció especialitzada, incloent-hi recursos físics i humans, així com el grau d'utilització dels serveis hospitalaris. Es presenta informació sobre les llistes d'espera.
-
La contractació pública en el Sistema Nacional de Salut: Aquest capítol es dedica a analitzar el funcionament de la contractació pública en l'àmbit sanitari, donada la importància del seu volum en la despesa pública sanitaria. Es centra en els procediments regits per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. L'objectiu és avaluar l'eficàcia i eficiència de les compres públiques i les diferències regionals des d'una perspectiva econòmica. Es destaca la importància de la contractació pública en sanitat des del punt de vista de la Comptabilitat Nacional. S'analitzen quantitativament les compres públiques, incloent-hi la importància de la contractació directa i menor, les compres públiques normalitzades a partir de la base de dades ContraPubIvie (construïda amb dades de la PCSP), i la utilització de sistemes de racionalització de compres. L'anàlisi inclou la distribució de licitacions i pressupost base per administració sanitària, el tipus de procediment utilitzat (obert, restringit, negociat, etc.) i la seva evolució temporal. També es considera el procediment segons la tipologia del contracte (subministraments, serveis, obres) i l'objecte del contracte (codi CPV). S'avaluen aspectes com el nombre d'ofertes rebudes i el percentatge d'estalvi en les licitacions i la duració dels procediments. Es constata que, tot i els avenços, la transparència en la informació contractual segueix sent limitada.
-
Anàlisi dels determinants del gasto sanitari: Aquest capítol busca identificar els factors significatius que expliquen les diferències en els nivells de despesa de les CC. AA. i els determinants de la despesa de les famílies en salut. S'examina la literatura sobre els possibles determinants de la despesa sanitaria. L'enfocament adoptat és l'anàlisi multivariant per contrastar la significativitat estadística d'un conjunt de variables, estimant per separat les regressions de despesa sanitària pública i privada. Es consideren factors com la renda, els ingressos de les CC. AA., la demografia i altres variables específiques per a diferents tipus de despesa (hospitalari, atenció primària).
-
La resposta a la pandèmia de la covid-19: El capítol analitza l'impacte de la COVID-19 a Espanya des de març de 2020, comparant la situació amb la d'altres països de l'entorn. Es presta atenció a les diferències entre CC. AA. en l'abast i la severitat de la pandèmia i en la pressió hospitalària, intentant identificar factors que hi puguin influir, com la intensitat de la pandèmia i els recursos dels sistemes regionals de salut.
-
Conclusions i propostes: Aquest capítol final sintetitza els resultats més importants de la investigació. Es destaca la heterogeneïtat del SNS com un dels seus rascs més significatius. Es valoren els èxits del sistema en la cobertura i l'equitat, però també es reconeixen la seva complexitat i diversitat que generen apreciacions crítiques. Es diferencien la diversitat desitjable de la no desitjable, proposant actuacions per corregir aquesta última, especialment pel que fa a les disparitats territorials i les ineficiències en la contractació pública. Es subratlla la importància de millorar la transparència i l'eficiència en la contractació pública, tot i els avenços amb la PCSP, i es qüestiona l'ús limitat d'instruments de racionalització com els acords marc. Finalment, es fan recomanacions per millorar el funcionament del SNS i les polítiques de salut a Espanya.
La metodologia de l'informe es basa en l'anàlisi d'una àmplia gamma de dades i fonts d'informació, adoptant una doble perspectiva comparada: temporal (dècades del segle XXI) i territorial (diferències regionals). Es reconeix la heterogeneïtat en la rapidesa d'actualització de les fonts i es pren com a referència principal l'any 2020, amb consideracions específiques per l'impacte de la COVID-19. Per a l'anàlisi quantitativa de la contractació pública, s'ha creat la base de dades ContraPubIvie a partir de la informació de la PCSP fins a octubre de 2020.
