Invisible Rulers. The People Who Turn Lies into Reality
Resumit amb IA
Aquest llibre, "Invisible Rulers" de Renée DiResta, publicat el 2024 per PublicAffairs, explora la dinàmica del poder i la influència a l'era digital, examinant com les mentides i la veritat es propaguen a través de xarxes socials, influenciadors, algoritmes i la multitud. L'autora, investigadora del Stanford Internet Observatory, analitza com rumors i propaganda proliferen i com les tecnologies emergents remodelen aquest panorama.
El llibre es divideix en dues parts principals:
-
Part I analitza els mecanismes de la influència, des de les xarxes socials fins al paper dels influenciadors en la cultura, la política i la societat, així com el poder del col·lectiu i la psicologia de les masses. Utilitza l'exemple d'un brot de xarampió a Disneyland el 2014 per il·lustrar com les percepcions es formen i es propaguen. També traça paral·lels històrics amb la Reforma Protestant, on la impremta de Gutenberg va actuar com una "revolució mediàtica" per a les idees de Martí Luter. L'autora també menciona la visió de Walter Lippmann sobre la propaganda i la formació de l'opinió pública, i les teories d'Elias Canetti sobre la psicologia de les masses i d'Eric Hoffer sobre els "veritables creients" en els moviments de masses. S'explica com l'estructura, el parlant i el contingut juguen un paper en la formació de l'opinió pública, i com els rumors poden solidificar-se a través de la propaganda.
-
Part II se centra en la propagació de la desinformació i les "grans mentides", el paper dels agents d'influència, la viralitat (usant exemples com virus i vacunes), el concepte del "complex industrial de la fantasia" i proposa un camí a seguir. Es discuteixen campanyes de desinformació històriques com la propaganda negra de Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial, així com exemples moderns com la campanya "Stop the Steal" promoguda per Ali Alexander i la desinformació sobre la COVID-19, incloent el vídeo "Plandemic" i rumors sobre vacunes. S'examina com la desinformació es mou a través de diferents comunitats i la necessitat de respostes adaptades. El llibre també detalla la creació de narratives falses i la instrumentalització de persones com la pròpia autora, presentada com una figura clau en una suposada operació de censura per individus com Mike Benz i Michael Shellenberger. Es defineix el concepte de "bullshit" com a discurs destinat a persuadir sense tenir en compte la veritat i la dificultat de refutar-lo. L'autora comparteix la seva experiència personal sent objectiu d'atacs en línia després de defensar els requisits de vacunació.
El llibre també aborda la importància de la transparència de les plataformes en l'aplicació de polítiques, la introducció de "fricció" per alentir la propagació de la desinformació, i la necessitat que els sistemes de comunicació serveixin els seus usuaris. Es revisa la història dels esforços per educar sobre la propaganda, com l'Institute for Propaganda Analysis (IPA) de 1937, i es discuteixen estratègies per contrarestar rumors, incloent la dificultat de la refutació i la importància d'entendre el públic objectiu. Finalment, el llibre explora la idea de la "prebunking" o inoculació contra les tàctiques de manipulació. DiResta ofereix consells per a les persones que són objectiu de campanyes de difamació i conclou amb reflexions sobre el camí a seguir per a un entorn en línia més transparent i civil.
