Still Not Safe: Patient Safety and the Middle-Managing of American Medicine
Resumit amb IA
El llibre "Still not safe, patient safety and the middle managing of american medicine" ofereix una anàlisi crítica del moviment per la seguretat del pacient, argumentant que aquest moviment ha estat desorientat. El llibre traça els orígens i l'emergència del concepte de seguretat del pacient, un concepte que precedeix l'informe "To Err Is Human" (TEIH) en més d'un segle, tot i que sota el terme diferent de "dany mèdic". La seguretat del pacient va emergir com una cause célèbre cap al final del segle XX en un període relativament curt, i aquesta emergència i entrada en el discurs públic no era inherent, sinó que va resultar d'una complexa xarxa canviant de relacions i enteses entre professionals, responsables polítics i el públic. Tot i que la presència expandida del tema en el discurs públic al final del segle XX estava innegablement lligada a l'informe TEIH, la història de la seguretat del pacient implica la interacció de tres narratives separades.
El llibre comença situant el context amb la divulgació de l'informe TEIH l'any 1999, que va afirmar que els "errors mèdics" eren una causa important de mort als Estats Units. Aquesta afirmació va generar una gran atenció mediàtica. No obstant això, el llibre argumenta que la història de la seguretat del pacient és més llarga i complexa.
El llibre explora la història de la seguretat en l'assistència sanitària des de temps clàssics fins aproximadament la dècada de 1950, un període caracteritzat per percepcions intermitents sobre els perills de l'assistència sanitària, algunes de les quals han perdurat fins avui. Tanmateix, la major part van ser esdeveniments aïllats que no van ser mútuament informatius i no van resultar en un cos de pensament o activitat complet i sostingut. El llibre mostra un augment aparent i constant en la freqüència relativa de la frase "seguretat del pacient" des de mitjans de la dècada de 1940, amb un augment obvi després del 2000, cosa que podria explicar per què TEIH s'invoca sovint com l'inici de la reforma.
El llibre examina exemples històrics com el treball d'Ignaz Semmelweis el 1847, que va proporcionar la primera informació empírica organitzada sobre els riscos de l'assistència sanitària pel que fa a la febre puerperal. No obstant això, la narrativa de Semmelweis conté aspectes que no són del tot certs, i la seva acceptació no va ser immediata, ja que les seves troballes es van atribuir inicialment a altres factors.
Un dels arguments centrals del llibre és que el moviment per la seguretat del pacient ha estat "medicalitzat" , és a dir, s'ha sotmès al control mèdic. Aquesta medicalització es relaciona amb la idea d'Ivan Illich sobre l'expansió de l'autoritat i el control mèdic a aspectes de la vida quotidiana que no eren evidentment mèdics o biològics. El llibre suggereix que els esforços de seguretat del pacient s'han centrat excessivament en solucions tecnològiques i un control centralitzat, una direcció que Illich hauria considerat contrària a la seva posició.
El llibre també critica la manera com l'informe TEIH va ser rebut i interpretat. Tot i que no era científicament precís ni objectiu, va tenir un gran impacte degut al seu significat mític i simbòlic, que va ressonar amb el públic i els professionals alhora. L'informe oferia una fantasia que els riscos eren controlables per les estructures de gestió existents.
A més, el llibre examina la tendència a centrar-se en la notificació d'incidents i l'ús de dades administratives per mesurar la seguretat del pacient. Tot i que la notificació pot ser útil per aprendre, s'ha invertit massa esforç en l'adquisició de dades, la codificació i la classificació de característiques superficials, perdent-se sovint la narrativa dels esdeveniments. Líders en la seguretat com Donald Berwick han criticat aquesta èmfasi mal col·locada, assenyalant que "la notificació que perd la història és principalment un malbaratament".
El llibre sembla argumentar per una comprensió més profunda dels factors humans i organitzatius que contribueixen als errors i als esdeveniments adversos, possiblement advocant per un canvi de perspectiva cap a enfocaments com Safety-II que se centren en com les coses van bé en lloc de només en quan van malament. També podria explorar la importància de la resiliència en els sistemes sanitaris.
En resum, "Still not safe" ofereix una anàlisi detallada i crítica de la història i l'estat actual del moviment per la seguretat del pacient. Argumenta que el moviment ha estat influenciat per la medicalització i una interpretació simplista d'informes clau com TEIH. El llibre suggereix la necessitat d'una comprensió més matisada i sistèmica de la seguretat, que tingui en compte la complexitat dels sistemes sanitaris i la importància dels factors humans i organitzatius.
