Hablar de la muerte para vivir y morir mejor
Llibre rellevant resumit amb IA.
El llibre "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" de Montse Esquerda és una anàlisi de com la societat moderna occidental ha perdut la familiaritat amb la mort, convertint-la en un tabú, i de com recuperar aquesta familiaritat pot ajudar a viure i morir millor.
Alguns dels punts clau del llibre inclouen:
- La mort com a tabú: La societat occidental moderna viu d'esquena a la mort, i els ritu i símbols que abans l'acompanyaven han desaparegut, convertint la mort en tabú. Aquesta conducta provoca dolor i sofriment afegit, allunyant les persones que viuen l'experiència de la mort i el dol de la societat, condemnant-les a la solitud.
- La importància de parlar de la mort: El llibre argumenta que parlar de la mort ajuda a viure millor i a morir millor, i que tenir referències socials, culturals i familiars és de gran ajuda quan arriba el moment.
- La relació amb la mort al llarg del temps: L'autora repassa com ha canviat la relació amb la mort al llarg del temps a través de dades històriques, articles de psicòlegs, psiquiatres, bioeticistes i filòsofs, i fragments de novel·les, cançons i pel·lícules. Philippe Ariès és un dels autors que millor ha estudiat la història de la mort, descrivint l'evolució de la relació de la societat amb el morir des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
- La mort "salvatge": La societat ha perdut les pautes socioculturals que ajudaven a incorporar la mort, substituint rituals per tècnica i prioritzant la lluita contra la mort a l'acceptació i preparació. Això ha portat a una "mort salvatge", caracteritzada per la soledat i l'ocultació del procés de morir.
- La importància dels rituals: Els rituals ordenen el temps i conforten, fent que un dia i una hora siguin diferents d'altres dies i hores.
- La importància de la consciència de la finitud: Ser conscient de la finitud pot donar més valor a allò que es viu, a la pròpia vida. La consciència de finitud ens ancla en el present i ens recorda el seu valor.
- Els arrepentiments més comuns al final de la vida: Bronnie Ware, cuidadora de malalts terminals, va escriure sobre els cinc arrepentiments més comuns de les persones que arriben al final de la vida: 1) Hauria desitjat haver tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que altres esperaven de mi; 2) Hauria desitjat no haver treballat tant; 3) Hauria desitjat haver tingut el coratge d'expressar els meus sentiments; 4) Hauria desitjat haver mantingut el contacte amb els meus amics; 5) Hauria desitjat haver estat més feliç.
- La importància de dir el que importa: Ira Byock, metge paliativista, identifica les paraules que ajuden a les persones a "tancar" la seva trajectòria vital en pau: "Si us plau, perdona'm. Et perdono. Gràcies. T'estimo".
- La conspiració del silenci: Negar a la persona la informació que està en procés de mort és un dels pitjors escenaris que provoca la mort amagada o tabú. Aquests pactes de silenci són molt típics de la cultura mediterrània o llatina, en la qual la família acostuma a gestionar tota la informació i selecciona quina informació ha de rebre el pacient.
- La importància de la dignitat al morir: Dignitat és una paraula polisèmica, i comporta quelcom diferent per a cada persona. És important explorar què considera indigne cada un i què seria per a cada un viure amb dignitat fins al final.
- El paper dels professionals: Els professionals sanitaris tenen un paper important en l'acompanyament a morir, oferint confort i tranquil·litat amb la seva presència. Els professionals han d'aprendre a veure per comprendre, i comprendre per atendre.
- El dol en els nens: El llibre també aborda el tema del dol en els nens, destacant la importància d'ajudar-los a viure el procés i oferir-los suport adequat.
En resum, "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" és una reflexió sobre la importància de recuperar la familiaritat amb la mort per viure una vida més plena i afrontar el final de la vida amb dignitat i preparació. El llibre destaca la necessitat de parlar de la mort, trencar el tabú, i oferir acompanyament i suport a les persones que viuen el dol.
