Cop de timó

U.S. Says Genes Should Not Be Eligible for Patents

Finalment sembla que les patents sobre el gens no seran admisibles als Estats Units. Aquest fet és molt important perquè durant anys s'han acceptat patents sobre seqüencies genòmiques i això ha donat lloc a gran controvèrsia. Sorprèn que a Catalunya no hagi preocupat la qüestió. Vaig escriure un article on mostrava la situació fruit d'un litigi al mes de març passat. Ara després de l'apel.lació tot sembla que torna al seu lloc natural.
Aquest paràgraf de NYT mostra les posicions:

The issue of gene patents has long been a controversial and emotional one. Opponents say that genes are products of nature, not inventions, and should be the common heritage of mankind. They say that locking up basic genetic information in patents actually impedes medical progress. Proponents say genes isolated from the body are chemicals that are different from those found in the body and therefore are eligible for patents.

El sentit comú s'imposa, el que no sé és com es rebrà tot plegat a la legislació europea que s'ha mostrat dubitativa en molts aspectes. Convé estar alerta doncs. Avui hem de mosrar-nos satisfets pel que ha succeït fruit de molts anys de lluita als tribunals nord-americans.

Patents are Not the Problem (right now)!

 I agree absolutely with Alex Tabarrock and his post in Marginal revolution. He says:

Patents are not the problem. All of the vaccine manufacturers are trying to increase supply as quickly as possible. Billions of doses are being produced–more than ever before in the history of the world. Licenses are widely available. AstraZeneca have licensed their vaccine for production with manufactures around the world, including in India, Brazil, Mexico, Argentina, China and South Africa. J&J’s vaccine has been licensed for production by multiple firms in the United States as well as with firms in Spain, South Africa and France. Sputnik has been licensed for production by firms in India, China, South Korea, Brazil and pending EMA approval with firms in Germany and France. Sinopharm has been licensed in the UAE, Egypt and Bangladesh. Novavax has licensed its vaccine for production in South Korea, India, and Japan and it is desperate to find other licensees but technology transfer isn’t easy and there are limited supplies of raw materials:

Virtually overnight, [Novavax] set up a network of outside manufacturers more ambitious than one outside executive said he’s ever seen, but they struggled at times to transfer their technology there amid pandemic travel restrictions. They were kicked out of one factory by the same government that’s bankrolled their effort. Competing with larger competitors, they’ve found themselves short on raw materials as diverse as Chilean tree bark and bioreactor bags. They signed a deal with India’s Serum Institute to produce many of their COVAX doses but now face the realistic chance that even when Serum gets to full capacity — and they are behind — India’s government, dealing with the world’s worst active outbreak, won’t let the shots leave the country.

Plastic bags are a bigger bottleneck than patents. The US embargo on vaccine supplies to India was precisely that the Biden administration used the DPA to prioritize things like bioreactor bags and filters to US suppliers and that meant that India’s Serum Institute was having trouble getting its production lines ready for Novavax. CureVac, another potential mRNA vaccine, is also finding it difficult to find supplies due to US restrictions (which means supplies are short everywhere). As Derek Lowe said:

Abolishing patents will not provide more shaker bags or more Chilean tree bark, nor provide more of the key filtration materials needed for production. These processes have a lot of potential choke points and rate-limiting steps in them, and there is no wand that will wave that complexity away.

Technology transfer has been difficult for AstraZeneca–which is one reason they have had production difficulties–and their vaccine uses relatively well understood technology. The mRNA technology is new and has never before been used to produce at scale. Pfizer and Moderna had to build factories and distribution systems from scratch. There are no mRNA factories idling on the sidelines. If there were, Moderna or Pfizer would be happy to license since they are producing in their own factories 24 hours a day, seven days a week (monopolies restrict supply, remember?). Why do you think China hasn’t yet produced an mRNA vaccine? Hint: it isn’t fear about violating IP. Moreover, even Moderna and Pfizer don’t yet fully understand their production technology, they are learning by doing every single day. Moderna has said that they won’t enforce their patents during the pandemic but no one has stepped up to produce because no one else can.

 More information in his post.

Some weeks ago a journalist asked to me the same question, and I said more or less, the same!. There is no need to start discussions about patents in WCO, only the enforcement and implementation of mandatory licenses can be helpful.

¿Qué opina sobre las patentes de las vacunas de la covid-19? ¿Considera que, en este caso, deberían contemplarse excepciones al derecho de explotación exclusiva?

Antes de hablar de patentes, conviene considerar la inversión pública en investigación. Por ejemplo, en la medida que hay una vacuna cuyo coste de investigación ha sido sufragado en un 97% por el sector público, resulta lógico que se compre a un precio equivalente al coste de fabricación, tal como sucede.  Ahora bien, también sería deseable que se obligara a licenciar el proceso a otros fabricantes. En el caso de vacunas de RNA mensajero, el nivel de inversión pública en Estados Unidos es notable y sin embargo no ha sucedido lo mismo. Por consiguiente, los gobiernos deben gestionar las contrapartidas de la inversión pública en investigación.

•  ¿Considera que sería positiva una liberación de las patentes de las vacunas contra la covid? ¿Por qué? 

En mi opinión ya existen mecanismos que permiten conseguir que las vacunas sean asequibles y son las licencias obligatorias. Tal regulación que se configuró en la reunión de la OMC en Doha en el año 2003. Desafortunadamente no se ha desarrollado suficientemente por los países. Las condiciones por las que se deberían aplicar tales licencias quedan explícitas en la Declaración. Tales condiciones hacen referencia a la definición de emergencia y crisis de salud pública. En esta pandemia se daban las condiciones para su aplicación. Visto así, el debate necesita centrarse entre patentes y licencias obligatorias atendiendo a condiciones concretas. 

•  ¿Existen mecanismos ya reglados para que, en situaciones como ésta, más allá de la patente, se garantice la llegada de las vacunas a todos los países (incluyendo los de nivel económico más bajo)?

En realidad la Alianza Mundial para vacunas e inmunización (GAVI) nació para ello. En el caso de la COVID, la OMS a través de GAVI y otras instituciones ha impulsado la iniciativa COVAX que pretende ofrecer vacunas a países en desarrollo. Aún así sabemos que el esfuerzo es insuficiente a la vista de los resultados, el 87% de las vacunas ha ido a países ricos, y en los menos desarrollados tan solo ha llegado el 0,2%.

 

El lliure mercat de medicaments és un miratge

 The Myth of the Free Market for Pharmaceuticals

L'article d'en Conti, Frank i Cutler em va passar per alt, va sortir fa un any a NEJM. Com que val la pena, el repasso avui. Va sobre una qüestió que comparteixo plenament i és prou coneguda. El títol ho diu tot, el lliure mercat de medicaments és un mite. Jo fa temps que també ho vaig dir en aquest blog, i els que em seguiu ja ho sabeu.

El missatge és clar i queda resumit en aquest quadre, per guardar.

Veient les diferències entre un mercat lliure i el mercat farmacèutic apareix immediatament la pregunta, perquè es vol insistir en la ficció que ens trobem en un mercat? Doncs perquè això pretén alimentar les expectatives d'algú que en treu profit d'aquest marc mental i el voldria traslladar a Europa.

De fet ja ho van aconseguir, quan la Unió Europea va situar la regulació dels medicaments com a política industrial i de competència, per tant com a mercat competitiu, fora de les polítiques de salut. I a l'OCDE ho han intentat i se n'han sortit en determinades qüestions, però no totes. I si algú encara té dubtes de si és un mercat lliure cal que recordi què va passar amb les vacunes de la COVID-19, qui les va comprar, i a quin preu. 

Resumeixo l'article amb IA, cal que tingueu en compte que es basa en els USA:

L'article "El mite del lliure mercat per als productes farmacèutics" argumenta que el mercat farmacèutic modern dels Estats Units no compleix les característiques d'un mercat lliure. Segons els principis econòmics, en un mercat lliure, els consumidors estarien completament informats i prendrien decisions basades en els beneficis i costos discernibles dels productes, els venedors podrien entrar lliurement als mercats i produir productes similars o idèntics, i els preus serien competitius i no modificats per la intervenció governamental.

L'article detalla com el mercat farmacèutic dels EUA s'allunya d'aquest ideal en diversos aspectes:

• Comportament del consumidor: Els pacients no estan completament informats i depenen dels metges per a les recomanacions de medicaments i de les asseguradores per determinar l'accés. Tot i que els metges tenen coneixements sobre les propietats clíniques dels medicaments, sovint desconeixen els seus costos i rarament avaluen el seu valor econòmic per als pacients en el moment de la prescripció. A diferència de les polítiques de la majoria dels països, els EUA permeten la publicitat de medicaments sense necessitat de discutir-ne el preu, i sovint aquesta publicitat és enganyosa. A més, la majoria dels consumidors estan assegurats, cosa que els fa menys sensibles als preus, i els metges, gestors de beneficis de farmàcia i plans de salut poden beneficiar-se de l'ús de medicaments més cars.
• Comportament del productor: El govern atorga patents a les empreses, establint un període de monopoli per a un medicament durant el qual no es poden vendre versions alternatives. Encara que les patents d'ingredients actius duren 20 anys, les empreses solen obtenir drets d'exclusivitat addicionals, cosa que potencialment estén els monopolis fins a 35 anys. A més, cap medicament es pot vendre sense complir els estàndards de qualitat de fabricació, seguretat i eficàcia, i sense acreditar aquestes característiques a la seva etiqueta, cosa que restringeix la competència.
• Preus: Les empreses que venen medicaments de marca tenen poder de fixació de preus de monopoli gràcies a les patents i als drets d'exclusivitat concedits pel govern. Les polítiques governamentals subvencionen els costos del descobriment i desenvolupament de nous medicaments. A més, les polítiques governamentals exigeixen que les empreses que venen medicaments proporcionin descomptes i rebaixes a compradors seleccionats o es retirin de la cobertura d'assegurances públiques. El resultat net d'aquestes desviacions de l'ideal de lliure mercat és que els preus són alts, cosa que compromet l'accessibilitat. Els Estats Units són el mercat més gran de medicaments i paguen els preus més alts del món. Algunes empreses augmenten considerablement els preus durant anys després del llançament. Per tant, els Estats Units afavoreixen els productors per sobre dels consumidors, permetent que la indústria s'apropiï més del que li pertoca del valor econòmic dels medicaments.

L'article també destaca les polítiques que s'han implementat per promoure l'accessibilitat:

• Medicaments genèrics i biosimilars: La política ha promogut l'accessibilitat accelerant la disponibilitat de medicaments genèrics de la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els medicaments de marca i produïts per empreses competitives. La Llei de Competència de Preus de Medicaments i Restauració del Termini de Patents de 1984 va modificar les regulacions sobre patents i exclusivitat per facilitar la venda de medicaments genèrics, tot assegurant que els medicaments de marca tinguessin temps suficient per recuperar la seva inversió. Això ha resultat en un mercat de genèrics robust. El 2010, la Llei de Competència de Preus de Productes Biològics i Innovació va establir una via abreujada per a l'aprovació de biosimilar per fomentar la competència en el sector dels biològics.
• Expansió de la cobertura d'assegurances: La política també ha ampliat la cobertura d'assegurances per reduir els costos dels consumidors. La Llei de Modernització de Medicare del 2003 va establir la cobertura de Medicare per als medicaments dispensats per les farmàcies. La Llei d'Atenció Assequible (ACA) del 2010 va ampliar l'accés a l'assegurança a milions de pacients que abans no en tenien. Ambdues polítiques van reduir els costos de butxaca entre les persones acabades d'assegurar, i els beneficis de la indústria van créixer gràcies a l'augment de les vendes de medicaments.
• Suport governamental a la investigació i el desenvolupament: Tot i que les empreses privades introdueixen nous medicaments al mercat, el govern contribueix a la seva creació donant suport a la ciència bàsica subjacent i proporcionant subvencions i formació a investigadors que poden acabar treballant a la indústria. La ciència del descobriment i desenvolupament de fàrmacs s'ha tornat més complexa, arriscada i costosa, i s'està duent a terme més investigació i desenvolupament gràcies a aquest suport governamental. La Llei de Medicaments Orfes del 1993 va proporcionar incentius financers per atraure l'interès de la indústria en medicaments per a malalties rares, inclosos períodes d'exclusivitat ampliats i crèdits fiscals de fins al 50% per a les despeses d'investigació i desenvolupament. Més del 50% dels nous medicaments ara s'aproven amb indicacions per a malalties orfes. El Projecte del Genoma Humà, la iniciativa Cancer Moonshot i la Llei de Cures subvencionen els costos de les empreses privades, contribuint al desenvolupament de la medicina de precisió.

L'article se centra especialment en la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) com la política més recent destinada a millorar l'accessibilitat dels medicaments per a Medicare, els seus beneficiaris i els contribuents. Els canvis de política anteriors no havien aconseguit reduir els preus generals dels medicaments, només la porció que paguen els consumidors. Medicare paga preus molt més alts pels medicaments de marca que els plans estatals de Medicaid, altres compradors governamentals i els pagadors públics internacionals. Els preus elevats de Medicare causen problemes d'accessibilitat per als beneficiaris que requereixen tractament i per als contribuents. A diferència de les asseguradores comercials nord-americanes i els pagadors d'altres països, Medicare paga els medicaments fins i tot quan les proves suggereixen que tenen un benefici limitat o poden no ser rendibles.

La IRA aborda algunes d'aquestes preocupacions. Potser el més controvertit és que dona a Medicare autoritat per negociar els preus d'alguns medicaments de marca cars. Les negociacions amb les empreses participants per al primer grup de medicaments van començar el 2023, i els preus negociats entraran en vigor el 2026. Els 10 primers medicaments elegibles per a la negociació són utilitzats per uns 9 milions de beneficiaris per a afeccions com ara coàguls de sang, diabetis, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca i malalties autoimmunes, i van representar 50.500 milions de dòlars en despeses de la Part D entre juny de 2022 i maig de 2023. També van representar 3.400 milions de dòlars en despeses de butxaca per als beneficiaris el 2022. Medicare seleccionarà per a la negociació medicaments addicionals coberts per la Part D per al 2027, fins a 15 medicaments coberts per la Part D o B per al 2028, i fins a 20 medicaments coberts per la Part D o B cada any a partir de llavors.

La negociació té com a objectiu retornar part del poder de negociació als contribuents perquè Medicare pagui per determinats medicaments amb períodes d'exclusivitat de mercat prolongats preus més propers als que es podrien pagar en un mercat que funcionés millor. Les reduccions previstes són del 30 al 70% dels preus actuals. Els mètodes de negociació de la IRA són similars als utilitzats per l'Administració de Veterans, el Departament de Defensa, les agències estatals de Medicaid i altres països per obtenir preus assequibles dels medicaments. En dirigir-se a medicaments de marca de llarga durada que representen una despesa elevada, la IRA pretén obtenir efectes similars als de les polítiques que promouen l'estalvi de costos mitjançant la competència de medicaments genèrics o biosimilars. Els medicaments inicials seleccionats per a la negociació van obtenir ingressos acumulats després del llançament que van superar amb escreix els seus costos de desenvolupament.

Algunes empreses ja han evitat la negociació permetent que es produeixi la competència de genèrics i biosimilars. La IRA també limita els augments de preus dels medicaments de marca a la taxa d'increment de l'índex de preus al consum, imposant a Medicare una restricció que ja opera en els plans estatals de Medicaid i alguns altres països.

La IRA deixa àmplies oportunitats per a la rendibilitat de les empreses, mantenint els incentius per invertir en nous medicaments. No restringeix els preus de llançament i limita la negociació a medicaments sense competidors significatius. També limita els costos de butxaca per als productes de preu elevat, inclosos els medicaments per a la diabetis i les malalties cardiovasculars, cosa que impulsarà les seves vendes; i elimina els costos de butxaca per a les vacunes per a adults. Eximeix de la negociació els medicaments que només estan aprovats per tractar malalties rares. I duplica el crèdit fiscal per a la investigació i el desenvolupament per a les petites empreses farmacèutiques i n'amplia les condicions d'ús.

L'efecte net esperat d'aquestes reformes és una desacceleració de la despesa en medicaments per part de Medicare i els seus beneficiaris, sense efectes substancials en els ingressos de les empreses ni en els incentius per a la innovació. Les asseguradores comercials i els empresaris també poden beneficiar-se incorporant els preus negociats dels medicaments a les seves polítiques.

L'article conclou que el mercat farmacèutic nord-americà sempre ha estat una construcció del govern, no un mercat lliure. La política governamental té com a objectiu establir regles que promoguin l'accés ampliat i una millor assequibilitat, alhora que donen suport al desenvolupament de nous medicaments que millorin la salut dels pacients i de la població. La IRA és la darrera política que intenta equilibrar aquests objectius i no serà la darrera.

PS. Per cert, som a 25 de març i encara no s'ha publicat l'informe d'execució pressupostària de tancament del 2024!!! I no passa res...

Gauri Gill

La regulació farmacèutica als USA (3)

Lessons for the United States from Pharmaceutical Regulation Abroad

Resumit amb IA

Aquí teniu un resum detallat de l'article "Lessons for the United States from Pharmaceutical Regulation Abroad", basat en els fragments proporcionats:

L'article analitza l'economia de les regulacions farmacèutiques, centrant-se en les lliçons que els Estats Units poden aprendre d'altres països d'ingressos alts. Comença assenyalant que els preus dels medicaments als EUA, especialment els de productes amb patents, són significativament més alts que en països com França, Alemanya, Japó o el Regne Unit. Aquesta disparitat de preus alimenta el debat sobre la necessitat d'intervenció governamental als EUA.

Per què cal la intervenció governamental en els mercats farmacèutics? L'article argumenta que els mercats farmacèutics no operen sota les condicions d'un mercat competitiu ideal a causa de diverses particularitats:

• Béns de credibilitat ("Credence Goods"): És difícil per als consumidors avaluar la qualitat i els efectes dels medicaments abans i fins i tot després de consumir-los. La regulació d'entrada per part d'agències com la FDA (als EUA) o l'EMA (a Europa) busca reduir aquesta asimetria d'informació, assegurant la seguretat i l'eficàcia, però al mateix temps, significa que no hi ha lliure entrada al mercat.
• Alts costos de desenvolupament i facilitat d'imitació: El desenvolupament d'un nou fàrmac és molt car. No obstant això, un cop establerta la seva seguretat i eficàcia, la imitació és relativament fàcil. Les patents i altres formes d'exclusivitat regulatòria protegeixen els innovadors, que d'altra manera no podrien recuperar la inversió, però això és una altra raó per la qual no hi ha lliure entrada.
• Assegurança i risc moral: L'existència d'assegurances sanitàries redueix la sensibilitat dels pacients al preu real, podent portar a un consum excessiu (risc moral). Això augmenta els costos per als asseguradors. Quan els proveïdors tenen poder de mercat gràcies a les patents, poden fixar preus encara més alts.
• Prescriptors com a agents: Els metges, com a experts, medien la demanda de medicaments, però sovint no coneixen els preus relatius ni són sensibles a ells. La separació entre prescripció i dispensació, si bé ajuda a evitar problemes d'agència relacionats amb el lucre directe, limita l'elasticitat-preu dels prescriptors.
• Persistència de la informació asimètrica: Encara que la regulació redueix l'asimetria, no l'elimina. És difícil avaluar l'efecte causal d'un tractament en un individu concret. Els metges poden no estar ben informats sobre els nous desenvolupaments. La publicitat també pot influir en la demanda amb efectes ambigus. Els descomptes secrets redueixen la transparència dels preus.

Aquestes condicions creen un entorn propici per a preus molt alts en els medicaments patentats, generant desafiaments pressupostaris per als pagadors. Si els preus no reflecteixen el valor terapèutic, el mercat no envia els senyals adequats per a la direcció de la innovació. Teòricament, la intervenció governamental en la fixació de preus pot millorar els resultats.

El context dels EUA vs. altres països: Els EUA són una excepció entre els països desenvolupats per tenir un paper més limitat del govern en l'assistència sanitària i la fixació de preus de medicaments. Tot i que els preus dels medicaments són més alts, la despesa total en salut als EUA també és molt més alta. De fet, la proporció de la despesa farmacèutica dins de la despesa total en salut és la més baixa als EUA. Això suggereix que altres components de l'assistència sanitària als EUA (com els salaris de metges i infermeres) són relativament més cars.

Desafiaments de la intervenció governamental: Dissenyar un mercat centralitzat eficient és complex. La fixació de preus de medicaments és inherentment una eina de política d'innovació. Les patents, per si soles, són insuficients si els preus només busquen maximitzar el benestar estàtic; cal alinear el valor social i les recompenses privades per guiar la innovació cap a productes socialment valuosos. Mesurar el valor social d'un fàrmac és molt difícil; els assajos clínics mostren seguretat i eficàcia sota condicions controlades, no el valor terapèutic global.

Externalitats internacionals: Els medicaments són productes globalment comercialitzats. L'arbitratge de preus (comerç paral·lel/reimportació) pot fer que les empreses decideixin no llançar productes en mercats petits amb preus baixos per protegir els beneficis en països grans. Els incentius a la innovació d'un país beneficien a d'altres (efecte "spillover"). Els mercats petits tenen poc incentiu a pagar preus alts, ja que la seva contribució als ingressos globals és petita. Els mercats grans com els EUA estan subjectes al problema del "free-riding" per part d'altres països.

Tipus d'intervencions en altres països: Els governs, com a compradors monopsonistes, tenen un poder considerable. Les polítiques per controlar els preus dels medicaments patentats varien:

• Basades en costos: Regulacions de "cost-plus" o "taxa de retorn". Busquen limitar els beneficis percebuts com excessius. L'esquema del Regne Unit és un exemple de regulació de taxa de retorn a nivell de cartera. Els economistes són generalment escèptics amb aquests mètodes, especialment a nivell de producte, ja que poden recompensar la despesa en R+D ineficient i no lliguen el preu al valor terapèutic. Requereixen dades internes detallades de les empreses, que són difícils d'obtenir.
• Basades en valor: Propugnades per la indústria, on els preus es basen en el valor terapèutic (superioritat terapèutica) sense tenir en compte els costos de R+D o fabricació. Això requereix Avaluacions de Tecnologies Sanitàries (HTA) que van més enllà dels requisits d'autorització de mercat. Les HTA són costoses i consumeixen temps. La manca de coordinació entre països porta a conclusions diferents sobre el valor d'un fàrmac. Encara que s'estableixi la superioritat, queda determinar quant està disposat a pagar el pagador per aquesta millora clínica. França utilitza el SMR (servei mèdic prestat) i l'ASMR (millora del servei mèdic prestat) com a inputs per a la negociació de preus.
• Llindars de cost-efectivitat: Els pagadors utilitzen el seu poder per rebutjar la cobertura si el preu per unitat de benefici per a la salut (com un QALY - Quality-Adjusted Life Year) supera la seva disposició a pagar. El Regne Unit i Alemanya utilitzen avaluacions de cost-efectivitat com a instrument principal. Això també requereix HTA i consens sobre el valor d'una vida estadística.

Punts de referència i comerç paral·lel: Les intervencions sovint utilitzen altres preus com a referència.

• Preus de referència interns: Estableixen el nivell de reemborsament d'un nou producte igual al d'un producte competidor dins del mateix país. Permeten que els pacients paguin una prima per productes preferits, introduint certa sensibilitat al preu. L'eficiència depèn de la informació dels pacients/prescriptors i de l'elecció del producte de referència.
• Preus de referència externs: Comparen el preu del mateix producte en altres països. Molts països europeus l'utilitzen. La motivació principal sembla ser la percepció d'equitat. Un argument en contra important és que incentiva els fabricants a endarrerir el llançament (o no llançar) en els països de preus baixos que s'utilitzen com a referència, ja que el preu en aquests països afecta el preu en els països referenciadors.
• Comerç paral·lel o reimportació: Permet importar medicaments venuts a preus més baixos en altres països. Aquest arbitratge limita la capacitat de les empreses per discriminar preus entre països, la qual cosa els economistes sovint consideren relativament eficient, especialment per facilitar l'accés en països més pobres. Tant els preus de referència externs com el comerç paral·lel no han eliminat completament les diferències de preus entre països. Els preus reals reflecteixen polítiques, preferències i poder de negociació, no només el PIB per càpita.

Possibilitat d'importar polítiques als EUA: El paper més gran del sector privat i la manca de cobertura universal als EUA fan que un mateix fàrmac tingui preus molt diferents per a diferents compradors. Els PBM (Pharmacy Benefit Managers) negocien preus i col·locació al formulari, controlant l'accés a grans poblacions de pacients. A diferència dels pagadors governamentals, els PBM busquen maximitzar beneficis, no el benestar social, i poden no internalitzar els beneficis a llarg termini de la innovació. El govern federal dels EUA, tot i ser un gran pagador, va tenir un paper limitat en la negociació de preus fins recentment.

• Inflation Reduction Act (IRA) de 2022: Va introduir el Programa de Negociació de Preus de Medicaments de Medicare. Estableix un preu màxim just (MFP) per a certs fàrmacs basat en els anys des de l'aprovació, no el valor. Es temen conseqüències no desitjades, com l'endarreriment de llançaments o el "product hopping" (introduir noves versions abans que expiri la patent per evitar la negociació). Atesa la gran mida del mercat dels EUA, les seves polítiques poden afectar significativament la R+D global.
• Propostes per vincular preus als EUA amb els d'altres països: La reimportació des del Canadà s'ha proposat i fins i tot aprovat a nivell estatal per la FDA recentment. No obstant això, és probable que tingui efectes modestos en els preus globals dels EUA a causa de la petita mida del mercat canadenc, i podria reduir l'accés al Canadà. Els preus de referència externs també tenen suport bipartidista, però la indústria s'hi oposa. L'experiència europea suggereix que portaria a respostes estratègiques com l'endarreriment de llançaments i l'ús de descomptes secrets. Aquests preus no públics dificulten les avaluacions econòmiques.

En general, l'adopció de reimportació o preus de referència externs als EUA tindria efectes modestos en els preus dels EUA, però podria reduir l'accés o la transparència en altres països. La negociació de preus de Medicare (IRA) té un potencial més gran per afectar els preus als EUA i la R+D global, però el seu efecte depèn de si es basa en avaluacions de valor fiables.

Enfocaments alternatius: Davant la insatisfacció amb l'statu quo i els reptes pressupostaris que presenten teràpies molt valuoses (com Sovaldi per a l'Hepatitis C o els nous fàrmacs per a l'obesitat), s'estan considerant o experimentant alternatives:

• Contractació abans de la innovació (Ex Ante): Separar les recompenses per la innovació de les vendes amb alt marge, utilitzant pagaments fixos per a la innovació exitosa. Exemples inclouen premis o compromisos de mercat anticipats (AMCs). Els AMCs ofereixen més certesa pressupostària i clars incentius a la innovació. Exemples reals inclouen la vacuna contra el pneumococ finançada per la Fundació Gates i l'Operació Warp Speed per a les vacunes de la COVID-19. Requereixen fer moltes suposicions sota incertesa, cosa que n'explica la raresa. Pateixen del mateix risc de "free-riding" internacional.
• Contractació després de la innovació: Més fàcils d'implementar ja que mantenen el sistema de patents.
  • Subhastes: S'utilitzen per a genèrics. Possible per a productes patentats si hi ha substituts propers. Les "patent buyouts" (compra de patents per part del govern per posar la propietat intel·lectual en domini públic) s'han proposat, però la seva aplicació és incerta, especialment a nivell global. Els drets de "march-in" als EUA rarament s'exerceixen.
  • Preus de subscripció ("Model Netflix"): Un pagament fix al fabricant per subministrar qualsevol quantitat demandada a un preu zero o proper a zero. Proporciona certesa pressupostària i redueix l'incentiu del fabricant a comercialitzar el producte de manera inapropiada. Els desafiaments inclouen la rigidesa davant nova informació o competidors i la reducció de l'incentiu per trobar nous usos. Austràlia i alguns estats dels EUA l'han implementat per a l'Hepatitis C amb resultats mixts.
  • Contractes basats en resultats ("Pay-for-performance", "Risk-sharing"): Vinculen els pagaments a la realització de fites clíniques futures. Aborden la informació imperfecta al llançament sense endarrerir l'accés i alineen els incentius del fabricant amb els resultats del pacient. No obstant això, la seva adopció es veu limitada per la dificultat de negociar-los, la manca d'evidència sobre els resultats, la infraestructura de dades insuficient i els desafiaments de mesura.

Context més ampli de la despesa sanitària: L'article conclou que, tot i l'atenció que reben els preus dels medicaments, no semblen ser el principal impulsor de l'augment total dels costos sanitaris als EUA o altres països d'ingressos alts. La competència de genèrics als EUA és generalment robusta, amb ràpida entrada i caigudes de preus després de l'expiració de patents. Els marges baixos en molts genèrics han portat a l'abandonament de fabricants i escassetats, especialment per a injectables. Els preus dels genèrics als EUA són més baixos que en països similars.

Les grans companyies farmacèutiques als EUA tenen marges de benefici i despesa en R+D significativament més alts que altres indústries. Aquesta R+D es fa amb l'expectativa de beneficis futurs. Les polítiques que redueixen els beneficis esperats disminueixen la R+D i la innovació. La mida del mercat dels EUA fa que les seves decisions polítiques siguin molt més influents en la innovació global. Les polítiques que recompensen específicament la innovació més important (com els fàrmacs orfes) semblen més exitoses. Les pròpies empreses tenen dificultats per identificar els productes més rendibles a causa del risc tècnic i de mercat, i la manca de claredat dels pagadors pot contribuir a la incertesa.

Per millorar els resultats, els responsables polítics haurien de centrar-se no només a reduir el preu mitjà o la despesa total, sinó també a acceptar preus més alts per a fàrmacs efectius, reduint les recompenses per teràpies ineficaces, i valorant els beneficis a llarg termini. Abordar les friccions i imperfeccions del mercat és crucial per augmentar l'eficiència.

La medicina de monopoli

Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines 

Resumit amb IA. Recordeu, tota generalització no permet veure la realitat complexa. L'autor no se n'ha adonat.

El llibre "Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines" d'Alexander Zaitchik ofereix un relat històric crític de com el poder del monopoli ha configurat el panorama de la medicina, des dels primers debats sobre les patents fins als problemes contemporanis relacionats amb les vacunes de la COVID-19. 

El llibre rastreja els orígens d'aquest sistema fins a l'Europa mercantil i la concessió ritualitzada de privilegis reials. Examina les opinions ambivalents dels fundadors nord-americans sobre les patents i la primera resistència nord-americana a la propietat intel·lectual en la medicina, considerant-la una traïció als principis ètics. L'auge dels laboratoris de recerca corporatius es presenta com un canvi clau, transformant les patents en eines per a l'adquisició empresarial en lloc de recompenses per als inventors individuals.

La narració aprofundeix en episodis històrics específics, com la "guerra de l'aspirina" que va posar de manifest el conflicte per controlar medicaments essencials, i la patentació controvertida de l'antisèrum contra la diftèria per Emil von Behring. El llibre també cobreix la complexa batalla legal al voltant de la patentació de l'adrenalina i els debats ètics sobre la patentació de la vitamina D i l'establiment de la Wisconsin Alumni Research Foundation (WARF).

Una part important del llibre examina el desafiament de l'era del New Deal al poder del monopoli, incloent el treball del Temporary National Economic Committee (TNEC) i les visions contrastants de Vannevar Bush i Harley Kilgore sobre la ciència i la política de patents de la postguerra. També es destaca la influència dels interessos corporatius, especialment les companyies farmacèutiques com Merck, en la configuració de la política científica.

L'ascens del neoliberalisme i l'"Escola de Chicago" del pensament econòmic es presenta com un punt d'inflexió, amb figures com Friedrich von Hayek i George Stigler defensant una visió més benigna dels monopolis i estratègies per a la indústria farmacèutica per aconseguir la "captura cognitiva". El llibre detalla l'aprovació de la Llei Bayh-Dole, que va facilitar la transferència de la ciència amb finançament públic a mans privades, i les seves conseqüències a llarg termini.

L'epidèmia de la sida serveix com a cas d'estudi crític, il·lustrant les tensions entre els drets de patent i les necessitats de salut pública. El llibre també explora la Ronda d'Uruguai del GATT i la creació del TRIPS, que va globalitzar els drets de propietat intel·lectual. Es discuteix l'ús de l'Special 301 per part dels EUA per pressionar els països en desenvolupament sobre la propietat intel·lectual.

La batalla contemporània sobre l'accés a les vacunes contra la COVID-19 és un focus central, examinant el paper d'actors com Bill Gates i les limitacions de les iniciatives voluntàries com els fons de coneixement. El llibre analitza críticament la Declaració de Doha i els reptes persistents en l'ús de les llicències obligatòries. Destaca la creixent importància dels secrets comercials i els drets de dades com a barreres a la competència genèrica, especialment en el context de la fabricació de vacunes.

"Owning the Sun" proporciona una narrativa històrica extensa que argumenta que el domini de la medicina de monopoli, impulsat pels drets de patent i cada vegada més pels secrets comercials, s'ha produït a costa de la salut pública i la justícia social. El llibre pretén donar llum sobre les forces històriques que han modelat aquest sistema i el seu impacte perjudicial en l'accés a medicaments que salven vides, culminant en les dures realitats de la pandèmia de la COVID-19.

Quan les patents bloquegen la innovació

Biomedical Patents

Ja fa temps em vaig referir al cas de Prometheus, un laboratori que ofereix una prova diagnòstica que permet determinar la dosi acurada d'un medicament:

A method of optimizing therapeutic efficacy for treatment of an immune-mediated gastrointestinal disorder comprising two steps: (a) administering one of a class of drugs (thiopurines) and (b) determining the level of a specified metabolite, "wherein" a level below a given threshold "indicates a need to increase the amount of said drug subsequently administered" [to improve efficacy], and a level above the threshold "indicates a need to decrease the amount of said drug subsequently administered" [to avoid toxicity]. 

Aleshores vaig dir que s'havia obert la caixa dels trons perquè havien guanyat el cas, doncs bé ha anat a parar al Tribunal Suprem i l'han perdut. Aquesta és una bona notícia per als ciutadans, i menys bona per Nestlé que n'és el propietari. És rellevant perquè aleshores ja vaig dir que patentar les lleis de la natura representaria una barrera a l'accés a d'altres innovacions. Els de Genomic law report ho resumeixen així:

The laws of nature involved here are the "relationships between concentrations of certain metabolites in the blood and the likelihood that a dosage of a thiopurine drug will prove ineffective or cause harm." The legal question then becomes, "do the patent claims add enough to their statements of the correlations to allow the processes they describe to qualify as patent-eligible processes that apply natural laws?" For all nine members of the Court, the answer was a clear no.

I per a mi encara és més rellevant tenir en compte que han acabat al Suprem perquè han estat els metges qui han encetat novament el procés. L'American Medical Association i altres grups de metges s'han plantat contra el laboratori i les empreses de biotecnologia. Em costa d'imaginar una cosa semblant per aquí aprop, tot i que em sembla absolutament acurat. El seu argument és que patentar lleis de la natura privarà la recerca en el futur i els han donat la raó. Altrament les patents que suposadament serveixen per promoure la innovació provocarien l'efecte contrari, fet que ja passa en determinades ocasions.
Veurem si després d'això, Europa reacciona. Per ara el que ens cal és un millor comprensió de la situació i reaccionar assenyadament. A UK han editat un opuscle per als diputats que convindria que tots els d'aquí el llegissin quan més aviat millor.

PS. A NEG sobre el tema de patents.

Genome editing, closer than you think

Human Genome Editing Science, Ethics, and Governance

Last week the US patent office ruled that hotly disputed patents on the CRISPR revolutionary genome-editing technology belong to the Broad Institute of Harvard and MIT. In a former post I explained the dispute. Genome editing in my opinion shouldn't be patented and will see exactly the impact of such ruling in US and elsewhere in the next future.
If you want to know in detail what does genome editing means for the future of life sciences, have a look at NASEM book.

It is now possible to insert or delete single nucleotides,interrupt a gene or genetic element, make a single-stranded break in DNA, modify a nucleotide, or make epigenetic changes to gene expression. In the realm of biomedicine, genome editing could be used for three broad purposes: for basic research, for somatic interventions, and for germline interventions.

CRISPR (which stands for clustered regularly interspaced short palindromic repeats) refers to short, repeated segments of DNA originally discovered in bacteria. These segments provided the foundation for the development of a system that combines short RNA sequences paired with Cas9 (CRISPR associated protein 9, an RNA-directed nuclease), or with similar nucleases, and can readily be programmed to edit specific segments of DNA. The CRISPR/Cas9 genome-editing system offers several advantages over previous strategies for making changes to the genome and has been at the center of much discussion concerning how genome editing could be applied to promote human health.

I would just want to say that these patents destroy the soul of science, since access should be available with no barriers for the development of  innovation. Patents are not the incentive for discovery in this case, as I explained in my post, natural processes should'nt be patented. And this is why today is a really sad day.

PS. My posts against patents

Michael Kiwanuka. Home again

Pharma,big pharma (31)

Pharmocracy: Value, Politics & Knowledge in Global Biomedicine 

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Pharmocracy: Value, Politics & Knowledge in Global Biomedicine" de Kaushik Sunder Rajan explora la intersecció entre valor, política i coneixement dins de la biomedicina global, amb un enfocament particular en la indústria farmacèutica. L'autor analitza com aquests tres elements es configuren mútuament en el context de la globalització i el capitalisme contemporani, utilitzant casos empírics significatius de l'Índia per il·lustrar les seves tesis.

Idees i arguments principals:

• Pharmacracy com a concepte central: Sunder Rajan introdueix el concepte de "pharmocracy" per descriure un sistema on la indústria farmacèutica exerceix una influència considerable sobre la salut, la política i la generació de coneixement a nivell global. Aquesta influència es manifesta a través de la valoració especulativa del capital financer, les consideracions bioètiques, els marcs legals i constitucionals, i les pràctiques filantròpiques.
• Valor, política i coneixement imbricats: El llibre argumenta que el valor, la política i el coneixement no són entitats separades, sinó que estan profundament interconnectats i es constitueixen mútuament dins de la pharmocracy. L'anàlisi no busca definicions fixes d'aquests conceptes, sinó que examina les seves diverses articulacions en situacions específiques.
• La importància del context i la conjuntura: L'autor emfatitza la necessitat de situar l'anàlisi de la pharmocracy en relació amb especificitats de lloc, història i esdeveniment, utilitzant la noció gramsciana de la conjuntura com a marc conceptual i metodològic. El llibre pren l'any 2005 com a punt d'entrada empíric a causa d'esdeveniments legislatius significatius a l'Índia que reflecteixen transformacions més amplies de les economies polítiques farmacèutiques.
• Anàlisi a través de casos empírics indis: El llibre se centra en dos casos principals a l'Índia per analitzar la pharmocracy:
  • Els estudis clínics de les vacunes contra el virus del papil·loma humà (VPH) realitzats als estats d'Andhra Pradesh i Gujarat, on un escàndol públic va posar de manifest qüestions bioètiques i experimentals.
  • Les disputes de patents a l'Índia al voltant del fàrmac contra el càncer Gleevec (imatinib mesilat) desenvolupat per la companyia farmacèutica suïssa Novartis, on la judicialització va ser el vehicle principal de la política.
• La lògica especulativa del capital financer: El capítol sobre valors especulatius explora la estructura de crisi de les economies farmacèutiques conseqüent a la seva operació sota les lògiques del capital financer. Es discuteixen mètodes de finançament especulatius com la securitització i la creació d'instruments financers negociables vinculats a múltiples projectes d'innovació biomèdica. Aquesta lògica financera té implicacions importants per al desenvolupament terapèutic i la generació de valor.
• Valors bioètics i la subjectivitat experimental: El capítol sobre valors bioètics examina l'escàndol públic al voltant dels estudis de la vacuna contra el VPH a l'Índia. L'anàlisi se centra en com els valors ètics es negocien i es contesten en el context de la investigació clínica global, especialment pel que fa al consentiment informat, la causalitat dels efectes adversos i la subjectivitat dels participants en els experiments. Es destaca la construcció de la causalitat a través de diferents mecanismes d'informació (informes biomèdics vs. informes estatals) i els problemes de documentació inadequada dels esdeveniments adversos.
• Valors constitucionals i la judicialització de la biomedicina: El capítol sobre valors constitucionals analitza les disputes de patents al voltant de Gleevec, un fàrmac considerat innovador per al tractament de la leucèmia mieloide crònica. Es detalla la negació de la patent a Novartis per part del Tribunal Suprem de l'Índia basant-se en la secció 3(d) de la Llei de Patents de l'Índia, que impedeix la patentació de "noves formes" de substàncies conegudes que no millorin significativament l'eficàcia terapèutica. Aquesta decisió es presenta com un exemple de com els tribunals indis utilitzen les flexibilitats de l'acord TRIPS per protegir la salut pública i promoure l'accés a medicaments essencials. Es contraposa aquesta postura amb la naturalització de l'autoritat de la patent en cultures judicials com la dels Estats Units.
• Valors filantròpics i programes d'accés a medicaments: El capítol sobre valors filantròpics examina el Programa Internacional d'Assistència a Pacients amb Gleevec (GIPAP), un programa filantròpic de Novartis per proporcionar el fàrmac als pacients que no se'l poden permetre . L'anàlisi explora les complexitats i les controvèrsies d'aquests programes, incloent-hi qüestions de sostenibilitat, dependència i la seva relació amb les estratègies de monopoli de les companyies farmacèutiques . Es menciona un cas a l'Argentina que il·lustra les possibles problemàtiques d'aquests programes.
• Valors liberals i la propietat intel·lectual global: El capítol final examina les tensions entre la salut pública i els règims de propietat intel·lectual, amb un focus en les negociacions del Trans-Pacific Partnership (TPP) . Es destaca com els interessos corporatius impulsen la monopolització a través d'acords comercials, sovint amb secret i sense una participació pública genuïna. Es contrasta aquesta visió amb la sensibilitat d'actors com Yusuf Hamied de Cipla, que històricament ha prioritzat l'accés a medicaments assequibles. Es discuteix l'impacte del Dunkel Draft i les transformacions en la llei de patents de l'Índia.
• Conclusions sobre salut, responsabilitat i democràcia: La conclusió reflexiona sobre les conseqüències de les estructures politicoeconòmiques de la biomedicina global per a la salut i la democràcia. Es planteja la importància de pensar en la democràcia en termes de formes de responsabilitat i estructures de rendició de comptes. L'autor no ofereix solucions simples, sinó que busca comprendre el terreny de la política tal com es constitueix a través de les articulacions del valor i el coneixement.

En resum, "Pharmocracy" ofereix una anàlisi detallada de les complexes relacions entre la indústria farmacèutica, la política, el coneixement i els valors en el context de la biomedicina global, utilitzant casos de l'Índia com a finestra per a comprendre dinàmiques més amplies. El llibre convida a una reflexió crítica sobre l'impacte d'aquestes dinàmiques en la salut pública i la democràcia.

Free our genes

 The Genome Defense Inside the Epic Legal Battle to Determine Who Owns Your DNA

Further reading

Outline of this great book on gene patents:

PART I: BUILDING THE CASE

Chapter 1   Who Can We Sue?

Chapter 2   The World in the Helix

Chapter 3   The Gene Queen

Chapter 4   Mr. Lincoln’s Boat

Chapter 5   The ACLU Way

Chapter 6   Product of Nature

Chapter 7   On the Hill

Chapter 8   Speaking of Patents

Chapter 9   The Power of Pink

Chapter 10 We’ve Got You Covered

Chapter 11 BART

Chapter 12 Patents and Plaintiffs

Chapter 13 Pulling the Trigger

PART II: LITIGATION

Chapter 14 The Big Guns

Chapter 15 SDNY

Chapter 16 Chicken and Egg

Chapter 17 We’re from the Government

Chapter 18 Splitting the Baby

Chapter 19 The Patent Court

Chapter 20 Magic Microscope

Chapter 21 Last Man Standing

PART III: HIGHEST COURT IN THE LAND

Chapter 22 Déjà Vu All Over Again

Chapter 23 Air Force 1

Chapter 24 With Friends like These

Chapter 25 Oyez, Oyez, Oyez!

Chapter 26 9–0

Chapter 27 Aftermath

Appendix: The (Legal) Meaning of Myriad

Principal Characters

A Note about Sources

Bibliography

Una galleda d'aigua freda

Tots aquells que esperaven patentar biomarcadors relacionats amb la dosificació de medicaments s'han quedat de pedra al saber el resultat del tribunal suprem dels USA. En una decisió unànime ha dit que els mètodes per a determinar la dosi terapèutica d'un medicament no poden ser patentats. Les lleis de la natura resten al marge de les patents, les simples correlacions no són suficients. Des de Nature diuen que això farà molt difícil patentar mètodes diagnòstics predictius que depenen de la presència o absència d'un marcador. I d'aquesta manera han situat a tota una indústria en un altre model de negoci que no esperaven, el de l'open-source.
I al NEJM diuen:

 With this decision, the Supreme Court has taken a bold step, proscribing patents from covering correlations used in making biomarker- based diagnoses when those patents simply describe “steps that must be taken in  order to apply” the natural law in question. In addition, bundling the diagnosis with the step of administering
a man-made drug does not make a biomarker discovery a patentable invention. A patentable process now needs to involve an inventive and novel application of a law of nature beyond “wellunderstood, routine,  conventional activity, previously engaged in by those in the field.”

Encara desconec quina serà la reacció europea. Segur que serà tard i malament, tal com ens tenen acostumats. Alguns laboratoris ja han previst això i han decidit que cal enviar-los les mostres i per tant no comercialitzaran el test i la caixa negra será més negra encara.
Per aquí aprop seria una grata sorpresa que el regulador encarés aquest tema amb rapidesa i desapareguessin les incerteses. Ho dubto, però tant de bo.

 

Dijous passat a la Sala Apolo vam tenir ocasió de veure'l en directe, 

aquí us deixo a l'Eli Paperboy Reed, carregat d'energia i bones vibracions

The Theranos contretemps as a serious scandal

Last Thursday WSJ released a long article on Theranos clinical lab. In this blog you may check my February and July posts on this firm under the title: A closely guarded secret. As you may imagine, such a title was not coincidental. There were some clues that justified it, something unusual was happening. And WSJ has contributed to shed light on the issue. All the details in it. Basically, the summary is that analytic validity and clinical validity is under compromise. This is an exemple:



If you want to read a first person account, you'll find it here and here. Some additional articles: Wired, New Yorker, Clinical Chemistry and Laboratory Medicine (CCLM), Forbes, NYT, WP,...
This is not only a contretemps, it is a serious scandal and a huge problem to credibility for this start-up.
From Wired:

Theranos got a lot of traction by tapping into the frustration—both from consumers and the medical community—that diagnostic testing is too painful, too slow, and too expensive. “Their problem is they tried to do it with existing diagnostic instrumentation, instead of innovating new diagnostic instrumentation,”

Theranos is a black box that has touted results rather than process. “The ability of the lab medicine community to police and correct itself depends on that flow of information,” says Master. Instead, Theranos’ research was internal, and rather than submit their work to peer review the company cited their FDA approvals as evidence that the technology worked.

At least in the USA there is a regulator, the FDA, lab regulation in Europe was enacted in 1998, completely outdated under a third party scheme, not a direct public regulator. Therefore, there is a pressing motive to speed up new and different rules in Europe. Microfluidics and nanotechnologies are calling for and urgent overhaul.


 PS. An statement from WSJ:

In 2005, Ms. Holmes hired Ian Gibbons, a British biochemist who had researched systems to handle and process tiny quantities of fluids. His collaboration with other Theranos scientists produced 23 patents, according to records filed with the U.S. Patent and Trademark Office. Ms. Holmes is listed as a co-inventor on 19 of the patents.

The patents show how Ms. Holmes’s original idea morphed into the company’s business model. But progress was slow. Dr. Gibbons “told me nothing was working,” says his widow, Rochelle. In May 2013, Dr. Gibbons committed suicide. Theranos’s Ms. King says the scientist “was frequently absent from work in the last years of his life, due to health and other problems.” Theranos disputes the claim that its technology was failing.

Els motius i les conseqüències de l'elevat preu dels medicaments

Prescription for the People

El contingut del llibre (orientat als USA):

Introduction

Part I

1. People Everywhere Are Struggling to Get the Medicines They Need

2. The United States Has a Drug Problem

3. Millions of People Are Dying Needlessly

4. Cancer Patients Face Particularly Deadly Barriers to Medicines

5. The Current Medicine System Neglects Many Major Diseases

Part II

6. Corporate Research and Development Investments Are Exaggerated

7. The Current System Wastes Billions on Drug Marketing

8. The Current System Compromises Physician Integrity and Leads to Unethical Corporate Behavior

9. Medicines Are Priced at Whatever the Market Will Bear

10. Pharmaceutical Corporations Reap History-Making Pro ts

Part III

11. The For-Profit Medicine Arguments Are Patently False

12. Medicine Patents Are Extended Too Far and Too Wide

13. Patent Protectionism Stunts the Development of New Medicines

14. Governments, Not Private Corporations, Drive Medicine Innovation

15. Taxpayers and Patients Pay Twice for Patented Medicines

Part IV

16. Medicines Are a Public Good

17. Medicine Patents Are Arti cial, Recent, and Government-Created

18. The United States and Big Pharma Play the Bully in Extending Patents

19. Pharma-Pushed Trade Agreements Steal the Power of Democratically Elected Governments

Part V

20. Current Law Provides Opportunities for Affordable Generic Medicines

21. There Is a Better Way to Develop Medicines

22. Human Rights Law Demands Access to Essential Medicines

Conclusion

Notes

Index

La gallina dels ous d'or existeix. Com generar 200.000.000.000$ de facturació?

Estem parlant d'un anticos monoclonal, l'adalimumab (Humira), antiinflamatori per artritis. Un laboratori nordamericà va comprar un altre laboratori alemany per 6.900 milions de dòlars fa 23 anys. Actualment el cost per pacient i any és als USA, 80.000$.  Ara ja han assolit en total uns ingressos procedents d'aquest medicament per import 200 mil milions de dòlars, gairebé 30 vegades la inversió. L'origen cal buscar-lo a la Universitat de Cambridge, on l'investigador va guanyar el premi Nobel. 

I aquí tornem  a enfrontar-nos amb el sistema de patents. Encara que van caducar el 2016 han aconseguit anar-la extenent fins l'actualitat, i això es fa creant barreres legals als competidors de biosimilars. 

Sabem que l'empresa no va investigar, sinó que va comprar l'investigació en fase avançada a una altre empresa. És a dir, va comprar un actiu financer que tenia una protecció de monopoli. Sabem que la investigació es va fer en una Universitat i que encara no ens han explicat com es va finançar però tots podem intuir-ho. Sabem que fa més de 20 anys! I les patents encara són vigents?

Algú s'ho pot mirar i fer alguna cosa? Té sentit tot plegat? La pregunta d'en John Gapper és encertada: Do big companies that acquire the likely winners merit more than 20 years of patent protection?

La gallina dels ous d'or existeix perquè els humans hem dissenyat la regulació que permet la seva existència. El sistema de patents i el sistema de preus estaven pensats per un altre context. Ara algú ha aconseguit el calibratge fi del sistema i per això som on som. Això és només un avís del que vindrà properament.

Avui en Harry Belafonte fa 95 anys i els de Gramophone van fer aquesta magnífica versió

Pharma, big pharma (19)

Drugs, Money, and Secret Handshakes

Llibre resumit amb IA

El llibre "Drugs, Money, and Secret Handshakes: The Unstoppable Growth of Prescription Drug Prices" de Robin Feldman, publicat el 2019 per Cambridge University Press, ofereix una anàlisi detallada de les complexes estructures d'incentius que condueixen a l'augment imparable dels preus dels medicaments amb recepta als Estats Units.

Feldman argumenta que el sistema farmacèutic està ple d'incentius perversos de presa de beneficis que beneficien a una àmplia gamma d'actors, inclosos metges, clíniques, hospitals, gestors de beneficis de farmàcia (PBMs), companyies farmacèutiques de marca, plans de salut, programes d'assistència al pacient i grups de defensa dels pacients. Els fluxos de pagament estan estructurats de manera que els preus més alts beneficien els intermediaris que haurien de ser els vigilants dels pacients. A causa d'aquestes estructures d'incentius, els medicaments de preu més alt reben un tractament de reemborsament més favorable, i els pacients són dirigits cap a medicaments més costosos.

El llibre revela que, malgrat el secretisme extrem de la indústria, s'han filtrat detalls a través de documents judicials, informes governamentals, informes als accionistes, accions estatals de Medicaid i informes d'iniciats de la indústria. A partir d'aquestes fonts originals, Feldman presenta una imatge completa de les estructures d'incentius perverses.

L'Introducció estableix el problema de l'augment dels preus dels medicaments i el dany que causa als consumidors i als contribuents. També anticipa que el llibre proposa enfocaments per alinear millor els incentius i analitza les deficiències d'algunes propostes populars.

El llibre s'estructura en sis capítols principals:

• Capítol 2: The Landscape (El Panorama) descriu l'abast de l'augment dels preus i els efectes econòmics.
• Capítol 3: Pharmacy Benefit Managers and Insurers (Gestors de Beneficis de Farmàcia i Asseguradores) explica com les estructures d'incentius dels PBMs i les companyies d'assegurances impulsen els preus a l'alça. El llibre detalla la manca de transparència en les transaccions de preus dels medicaments, on la informació sobre el preu per unitat i els descomptes (rebates) sovint es troba oculta en contractes complexos. Els plans de salut poden tenir dificultats per obtenir i interpretar aquesta informació. Els PBMs negocien rebaixes amb les companyies farmacèutiques i, a canvi d'aquests pagaments de "persuasió", poden situar els productes de les companyies en una posició avantatjosa al seu formulari o fins i tot excloure completament els medicaments competidors. Es menciona que els PBMs poden beneficiar-se de la diferència entre el preu negociat i les tarifes de reemborsament.
• Capítol 4: Pharmacies, Doctors, and Patient Groups (Farmàcies, Metges i Grups de Pacients) examina com les estructures d'incentius per a aquests actors també contribueixen a l'augment dels preus. Es discuteix com els PBMs i les companyies farmacèutiques poden utilitzar dades per influir en els hàbits de prescripció dels metges, afavorint potencialment medicaments més cars. També s'aborda el paper dels grups de defensa dels pacients, que poden rebre donacions de les companyies farmacèutiques, creant possibles conflictes d'interès.
• Capítol 5: May Your Drug Price Be Ever Green (Que el Preu del Teu Medicament Sigui Sempre Verd) explora el marc més ampli en què les companyies farmacèutiques mantenen fora els competidors de preu més baix, demostrant que, en el procés, les companyies reutilitzen i readapten principalment medicaments antics en lloc de crear-ne de nous. Aquest concepte es coneix com a "evergreening", que inclou estratègies com l'addició de patents secundàries per a canvis menors en els medicaments (com la dosificació o els sistemes de distribució), l'addició de codis d'ús a les patents i l'explotació d'exclusivitats reguladores com l'exclusivitat per a medicaments orfes. El simple fet d'enumerar una patent a l'Orange Book (llista de la FDA de medicaments aprovats i patents relacionades) pot bloquejar o retardar la competència, fins i tot si aquesta patent no cobreix realment el medicament. El capítol presenta una anàlisi empírica de més d'una dècada de dades de la FDA per estudiar aquestes estratègies. La recopilació i anàlisi d'aquest conjunt de dades va requerir un esforç considerable a causa de la manca de transparència de la indústria. El conjunt de dades s'ha posat a disposició del públic per a futures investigacions.
• Capítol 6: Solutions (Solucions) suggereix com començar a reorientar els incentius de la indústria amb els interessos de la societat.

En resum, "Drugs, Money, and Secret Handshakes" ofereix una investigació exhaustiva i basada en evidències de les forces econòmiques i les complexes relacions que impulsen l'augment dels preus dels medicaments amb recepta, destacant la manca de transparència i les estructures d'incentius perverses que perjudiquen els consumidors i la societat en general.

PS. Preus dels medicaments als USA i a altres països.

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea

 Assessment of main provisions and key EFPIA recommendations on the revision of the pharmaceutical package

La proposta de nova regulació farmacèutica europea ha desfermat la preocupació a una indústria que ja havia d'estar preocupada abans que això passés. I és que només veient els medicaments que s'han aprovat els darrers temps i la inversió en recerca recent, sabem que anem a empentes i rodolons.

En aquest context hi ha nirvis de la indústria sobretot per dues coses: per la protecció de dades regulatòries i per l'exclusivitat de mercat dels medicaments orfes. Diguem-ho clar, perquè la regulació de patents segueixi protegint d'igual forma el monopoli temporal. Aquest és el concepte. Després ve el detall de facilitar l'accés als medicaments per part dels pacients, però això ja són els serrells. 

Ahir UK ja va aprovar el Exa-cel, el medicament de CRISPR Therapeutics i ho va fer amb dues indicacions, anèmia de cèl·lules falciformes i beta-thalassemia. És la primera vegada al món que s'aprova definitivament una teràpia genètica ex-vivo basada en CRISPR. A la FDA un consell assessor va donar la seva aprovació que s'espera sigui definitiva el dia 8 de desembre. 

Curiosament CRISPR Therapeutics té la seu social a Europa ,no-UE , a Suïssa, a Zug. La va fundar Emmanuelle Charpentier fa 10 anys, guanyadora del Nobel amb Jennifer Doudna. Ara bé, només hi té la seu social. Tot, tot s'ha fet junt amb Vertex a Boston. Si mirem la vacuna de Pfizer va ser originada a Alemanya (Biontech), però va comercialitzar-se com nord-americana. Podríem repassar molts més exemples on la recerca europea és potent i la comercialització s'esvaeix. Però això no ho arreglarà la protecció mitjançant patents.

La indústria europea ens explica en un document quina serà la seva estratègia de lobby per als propers mesos i després d'explicar que la redacció actual provocarà el diluvi universal (menys accés als medicaments), diu el que cal fer (RDP vol dir protecció de dades regulatòries i OME vol dir exclusivitat de mercat de medicaments orfes):

• In line with the European Council Conclusions (March 2023), Europe needs to strengthen, rather than cut, the region’s RDP baseline and OME.
• Providing meaningful and predictable incentives, attainable fairly, that would encourage additional R&D investment compared to today.
• Jointly addressing barriers and delays to access based on a shared understanding of the evidence generated by the European Access Hurdles Portal.
• Limiting Bolar exemption for activities related to seeking regulatory approval.
• Developing a patient-centred, more inclusive definition of unmet medical need.
• By acknowledging the value of innovation and encouraging advancements in prevention, treatments and care, Europe can ensure that no patient is left behind.
• A robust framework for mechanism of action Paediatric Investigation Plans (PIPs) is essential to ensure that this new obligation is effective to achieve its purpose and is manageable for developers.
• Further optimising the regulatory framework and ensuring maximum use of expedited pathways in support of patient needs.
• Ensuring that supply chain and environmental requirements are proportionate and fit-for-purpose while not prohibiting or delaying patient access to medicinal products.

No entrarem en detall de cada qüestió ara. Convé repassar el document. Únicament caldria dir que anem molt endarrerits en el temps amb la regulació farmacèutica a Europa i això ens ha fet perdre pistonada. Que hi ha retards en l'accés, ho sabem, però aquest és sobretot un problema dels països i dels seus recursos financers. Convindria que la reflexió no fos tant en la protecció de patents i en canvi en els incentius a la recerca necessària per a millorar la salut poblacional. Per tant una reflexió conjunta, indústria i governs, de quines haurien de ser les prioritats i establir mecanismes per a dur-ho a terme (d'això no n'he vist res a la regulació proposada). Posar incentius sense assenyalar prioritats no ens menarà a una solució dels problemes actuals. Ho sabem també.

Albarrán Cabrera

Courts as market makers

Recent decision invalidating Myriad patents has had immediate results. The market of genetic tests on breast and ovarian cancer has new entrants. The price of the test has decreased 40% (!) in just four months after the resolution. More entrants are expected in the next future for more tests.
The question is still the same, is there any clear cost-effectiveness analysis available for such tests? Why homebrew tests (LDT) are beyond any regulation? Does any regulator care about all this issues?. The answer is: up to now, we can't see any efforts. Patents create artificial monopolies, courts may create markets when invalidate patents,  but patients are concerned about health improvement and value. In an asymetric information environment, the regulator can't take permanent holidays. Overdiagnosed population doesn't necessarily mean healthier population.

 Forbes Healthcare Summit 2013

Insurance Companies Enter A New World

Making competition work

 Antitrust Policy in Health Care Markets

After reviewing all these issues included in the book, do you still think that true competition could work in health care?

In US, the evidence is that remedies doesn't cure the disease (collusion, monopoly, dominant position abuse).

Contents:

1. Health Care Markets and Competition Policy 1

1.1 The Marketplace of Health Care Spending 1

1.2 Competitive Concerns 3

1.3 Antitrust Policy 4

1.4 Plan of the Book 5

1.5 Concluding Remarks 12

2 Antitrust Policy in the United States 14

2.1 Introduction 14

2.2 The Economic Rationale for Antitrust Policy 14

2.3 Political Foundation of Antitrust Policy 19

2.4 Antitrust Treatment of Monopoly and Cartels 23

2.5 The Clayton Act 26

2.6 Private Antitrust Suits 27

2.7 Class Action Suits 31

2.8 Concluding Remarks 33

PART I MONOPOLY 35

3 Patents and Monopoly Pricing of Pharmaceuticals 37

3.1 Introduction 37

3.2 The Patent System 39

3.3 Patents and Monopoly Pricing 42

3.4 Patent Licensing 47

3.5 Antitrust Remedies 51

3.6 Government Policy Proposals toward Prescription

Drug Pricing 52

3.7 Extensions: Medical Devices and Orphan Drugs 64

3.8 Concluding Remarks 68

4 Patents and Exclusionary Product Hopping 74

4.1 Introduction 74

4.2 Exclusionary Product Hopping 75

4.3 Legal Challenges to Product Hopping 78

4.4 Solutions, If Any 88

4.5 Concluding Remarks 92

5 Bundled Discounts and PeaceHealth 95

5.1 Introduction 95

5.2 Bundled Discounts 96

5.3 Bundled Discounts in Health Care Settings 99

5.4 Anomalies of the Discount Attribution Test 105

5.5 Antitrust Treatment of Bundled Discounts 109

5.6 Concluding Remarks 112

PART II SELLER CARTELS 113

6 Collusion in Health Care Markets 117

6.1 Introduction 117

6.2 A Basic Cartel Model 117

6.3 Collusion among Physicians and Surgeons 121

6.4 Collusion among Hospitals 126

6.5 Collusion among Pharmaceutical Manufacturers 128

6.6 Collusion among Medical Device Manufacturers 131

6.7 Collusion among Health Insurers 132

6.8 Concluding Remarks 134

7 Collusion in Generic Drug Markets 136

7.1 Introduction 136

7.2 The Competitive Promise of Generic Pharmaceuticals 137

7.3 The Incentive to Collude 140

7.4 The Alleged Conspiracies 142

7.5 Economic Consequences of Collusion 150

7.6 Deterring Price Fixing 152

7.7 Concluding Remarks 154

Appendix: Alleged Participants in Generic Pharmaceutical

Drug Conspiracy 154

8 The Hatch-Waxman Act, Patent Infringement Suits,

and Reverse Payments 168

8.1 Introduction 168

8.2 The Hatch-Waxman Act 169

8.3 Reverse Payment Settlements 172

8.4 The Actavis Decision 177

8.5 The Post-Actavis Experience 186

8.6 Legislative Remedies 192

8.7 Private Damage Actions 197

8.8 Concluding Remarks 200

Appendix: The Economics of Settlements 200

9 The Alleged Insulin Conspiracy 204

9.1 Introduction 204

9.2 Insulin: A Brief History 205

9.3 The US Insulin Market 207

9.4 Pharmacy Benefit Managers 215

9.5 Collusion in the Insulin Market 220

9.6 Concluding Remarks 225

10 Licensing of Health Care Professionals 230

10.1 Introduction 230

10.2 Economic Concerns with Professional Licensing 232

10.3 North Carolina Dental and the State Action Doctrine 236

10.4 Licensing to Exclude Competition 242

10.5 Economic Effects of Mandated Supervision 245

10.6 The Empirical Evidence 249

10.7 Concluding Remarks 250

PART III MONOPSONY 255

11 Monopsony, Dominant Buyers, and Oligopsony 257

11.1 Introduction 257

11.2 Basic Model 258

11.3 Dominant Buyer Model 267

11.4 Oligopsony 270

11.5 Monopsony in Health Insurance Markets 273

11.6 Antitrust Treatment of Monopsony 275

11.7 Concluding Remarks 277

12 Countervailing Power: Physician

Collective Bargaining 279

12.1 Introduction 279

12.2 Bilateral Monopoly 280

12.3 Physician Cooperative Bargaining 286

12.4 Competitive Concerns 296

12.5 Concluding Remarks 298

13 Group Purchasing Organizations, Monopsony, and

Antitrust Policy 300

13.1 Introduction 300

13.2 What Do We Know about GPOs? 301

13.3 GPOs and the Exercise of Monopsony Power 302

13.4 Foreclosure of Suppliers 307

13.5 GPO Funding Mechanisms 312

13.6 Antitrust Enforcement Policy 315

13.7 Concluding Remarks 319

PART IV BUYER CARTELS 323

14 Collusion in the Nurse Labor Market 325

14.1 Introduction 325

14.2 The Shortage of Nurses 326

14.3 A Simple Analysis of an Employer Cartel 329

14.4 Recent Antitrust Litigation 333

14.5 Antitrust Damages 336

14.6 Antitrust Policy 341

14.7 Concluding Remarks 343

15 Collusion in the Oocyte Market 345

15.1 Introduction 345

15.2 Collusion in the Oocyte Market 346

15.3 Antitrust Standards 348

15.4 Economic Effects of Price Ceilings 351

15.5 Rule of Reason Analysis 352

15.6 Antitrust Injury and Damages 357

15.7 Disposition of Kamakahi 362

15.8 Concluding Remarks 365

16 No-Poaching Agreements and Antitrust Policy 368

16.1 Introduction 368

16.2 Background 370

16.3 No-Poaching Agreements in Health Care:

Seaman v. Duke University 373

16.4 Damage Theory 375

16.5 Government Regulation 381

16.6 Concluding Remarks 383

PART V MERGERS AND ACQUISITIONS 385

17 The Economics of Horizontal Mergers 389

17.1 Introduction 389

17.2 Mergers to Monopoly 390

17.3 Mergers of Producers to Realize Efficiencies 393

17.4 Mergers of Buyers to Realize Efficiencies 397

17.5 Merger Efficiencies Resulting in Increased Quality 401

17.6 Concluding Remarks 404

18 Horizontal Merger Policy 405

18.1 Introduction 405

18.2 Horizontal Merger Policy 406

18.3 Defining the Relevant Antitrust Market 410

18.4 Economic Evidence of Competitive Effects 412

18.5 Mergers and Their Anticompetitive Effects: Sutter

Health 415

18.6 Agency Analysis of Mergers in Health Care Markets 419

18.7 Concluding Remarks 431

19 The Economic Theory of Vertical Integration 434

19.1 Introduction 434

19.2 Vertical Integration 435

19.3 Vertical Integration and Competitive Distribution 439

19.4 Successive Monopolies in Production and Distribution 444

19.5 Competitive Concerns with Vertical Mergers 448

19.6 Empirical Evidence on Vertical Mergers 450

19.7 Mergers of Complementary Input Suppliers 451

19.8 Concluding Remarks 455

20 Vertical Merger Policy 457

20.1 Introduction 457

20.2 Legal Foundation 458

20.3 The 2020 Vertical Merger Guidelines 461

20.4 A Merger in Biotechnology: Illumina/GRAIL 465

20.5 The Merger of a Health Insurer and a Physician Group:

UnitedHealthcare/DaVita 469

20.6 The Merger of a Hospital System and a Physician Group:

St. Luke’s/Saltzer 472

20.7 Concluding Remarks 476

21 Concluding Remarks

Against patents, again (3)

 Patent Politics. Life Forms, Markets, and the Public Interest in the United States and Europe

Comparing battles over patents on animals, human embryonic stem cells, human genes, and plants in the United States and Europe, she shows how political culture, ideology, and history shape patent system politics. Clashes over whose voices and which values matter in the patent system, as well as what counts as knowledge and whose expertise is important, look quite different in these two places. And through these debates, the United States and Europe are developing very different approaches to patent and innovation governance. Not just the first comprehensive look at the controversies swirling around biotechnology patents, Patent Politics is also the first in-depth analysis of the political underpinnings and implications of modern patent systems, and provides a timely analysis of how we can reform these systems around the world to maximize the public interest.