Pharmocracy: Value, Politics & Knowledge in Global Biomedicine
Llibre resumit amb IA.
El llibre "Pharmocracy: Value, Politics & Knowledge in Global Biomedicine" de Kaushik Sunder Rajan explora la intersecció entre valor, política i coneixement dins de la biomedicina global, amb un enfocament particular en la indústria farmacèutica. L'autor analitza com aquests tres elements es configuren mútuament en el context de la globalització i el capitalisme contemporani, utilitzant casos empírics significatius de l'Índia per il·lustrar les seves tesis.
Idees i arguments principals:
- Pharmacracy com a concepte central: Sunder Rajan introdueix el concepte de "pharmocracy" per descriure un sistema on la indústria farmacèutica exerceix una influència considerable sobre la salut, la política i la generació de coneixement a nivell global. Aquesta influència es manifesta a través de la valoració especulativa del capital financer, les consideracions bioètiques, els marcs legals i constitucionals, i les pràctiques filantròpiques.
- Valor, política i coneixement imbricats: El llibre argumenta que el valor, la política i el coneixement no són entitats separades, sinó que estan profundament interconnectats i es constitueixen mútuament dins de la pharmocracy. L'anàlisi no busca definicions fixes d'aquests conceptes, sinó que examina les seves diverses articulacions en situacions específiques.
- La importància del context i la conjuntura: L'autor emfatitza la necessitat de situar l'anàlisi de la pharmocracy en relació amb especificitats de lloc, història i esdeveniment, utilitzant la noció gramsciana de la conjuntura com a marc conceptual i metodològic. El llibre pren l'any 2005 com a punt d'entrada empíric a causa d'esdeveniments legislatius significatius a l'Índia que reflecteixen transformacions més amplies de les economies polítiques farmacèutiques.
- Anàlisi a través de casos empírics indis: El llibre se centra en dos casos principals a l'Índia per analitzar la pharmocracy:
- Els estudis clínics de les vacunes contra el virus del papil·loma humà (VPH) realitzats als estats d'Andhra Pradesh i Gujarat, on un escàndol públic va posar de manifest qüestions bioètiques i experimentals.
- Les disputes de patents a l'Índia al voltant del fàrmac contra el càncer Gleevec (imatinib mesilat) desenvolupat per la companyia farmacèutica suïssa Novartis, on la judicialització va ser el vehicle principal de la política.
- La lògica especulativa del capital financer: El capítol sobre valors especulatius explora la estructura de crisi de les economies farmacèutiques conseqüent a la seva operació sota les lògiques del capital financer. Es discuteixen mètodes de finançament especulatius com la securitització i la creació d'instruments financers negociables vinculats a múltiples projectes d'innovació biomèdica. Aquesta lògica financera té implicacions importants per al desenvolupament terapèutic i la generació de valor.
- Valors bioètics i la subjectivitat experimental: El capítol sobre valors bioètics examina l'escàndol públic al voltant dels estudis de la vacuna contra el VPH a l'Índia. L'anàlisi se centra en com els valors ètics es negocien i es contesten en el context de la investigació clínica global, especialment pel que fa al consentiment informat, la causalitat dels efectes adversos i la subjectivitat dels participants en els experiments. Es destaca la construcció de la causalitat a través de diferents mecanismes d'informació (informes biomèdics vs. informes estatals) i els problemes de documentació inadequada dels esdeveniments adversos.
- Valors constitucionals i la judicialització de la biomedicina: El capítol sobre valors constitucionals analitza les disputes de patents al voltant de Gleevec, un fàrmac considerat innovador per al tractament de la leucèmia mieloide crònica. Es detalla la negació de la patent a Novartis per part del Tribunal Suprem de l'Índia basant-se en la secció 3(d) de la Llei de Patents de l'Índia, que impedeix la patentació de "noves formes" de substàncies conegudes que no millorin significativament l'eficàcia terapèutica. Aquesta decisió es presenta com un exemple de com els tribunals indis utilitzen les flexibilitats de l'acord TRIPS per protegir la salut pública i promoure l'accés a medicaments essencials. Es contraposa aquesta postura amb la naturalització de l'autoritat de la patent en cultures judicials com la dels Estats Units.
- Valors filantròpics i programes d'accés a medicaments: El capítol sobre valors filantròpics examina el Programa Internacional d'Assistència a Pacients amb Gleevec (GIPAP), un programa filantròpic de Novartis per proporcionar el fàrmac als pacients que no se'l poden permetre . L'anàlisi explora les complexitats i les controvèrsies d'aquests programes, incloent-hi qüestions de sostenibilitat, dependència i la seva relació amb les estratègies de monopoli de les companyies farmacèutiques . Es menciona un cas a l'Argentina que il·lustra les possibles problemàtiques d'aquests programes.
- Valors liberals i la propietat intel·lectual global: El capítol final examina les tensions entre la salut pública i els règims de propietat intel·lectual, amb un focus en les negociacions del Trans-Pacific Partnership (TPP) . Es destaca com els interessos corporatius impulsen la monopolització a través d'acords comercials, sovint amb secret i sense una participació pública genuïna. Es contrasta aquesta visió amb la sensibilitat d'actors com Yusuf Hamied de Cipla, que històricament ha prioritzat l'accés a medicaments assequibles. Es discuteix l'impacte del Dunkel Draft i les transformacions en la llei de patents de l'Índia.
- Conclusions sobre salut, responsabilitat i democràcia: La conclusió reflexiona sobre les conseqüències de les estructures politicoeconòmiques de la biomedicina global per a la salut i la democràcia. Es planteja la importància de pensar en la democràcia en termes de formes de responsabilitat i estructures de rendició de comptes. L'autor no ofereix solucions simples, sinó que busca comprendre el terreny de la política tal com es constitueix a través de les articulacions del valor i el coneixement.
En resum, "Pharmocracy" ofereix una anàlisi detallada de les complexes relacions entre la indústria farmacèutica, la política, el coneixement i els valors en el context de la biomedicina global, utilitzant casos de l'Índia com a finestra per a comprendre dinàmiques més amplies. El llibre convida a una reflexió crítica sobre l'impacte d'aquestes dinàmiques en la salut pública i la democràcia.
