Positive and negative risk cultures

Risk Savvy

While reading The Guardian I find out that Nudge theories could fall from the mainstream.:

Though nudge-economics remains seductive, what once seemed like a panacea has come to look a bit more like a series of sticking plasters. Earlier this year the nudge unit was removed from direct government control, partly sold to the Nesta innovation charity run by New Labour guru Geoff Mulgan, a move which seemed to suggest the prime minister no longer viewed it as quite so central to his philosophy. That move has coincided with a backlash, or at least a critical analysis, of some of the tenets on which its brand of behavioural economics is based.

You already know from this blog I have devoted many posts to it. And I've said many times that its application is still in its beginings. However, if you look at the new book by Gerd Gigerenzer "Risk Savvy", maybe the perspective could be otherwise. He examines Kahneman works and gives a different view. The issue of two systems of the brain, A and B, when taking decisions is under criticism. He defends heuristics that in some sense use both when taking some difficult decisions.
His work goes beyond such criticism and it is an additional perspective on how we take decisions and the role of risk and uncertainty.
He considers that health sector is dominated by a negative risk culture, a way of doing that tries to hide errors and in such situations learning is much more difficult. On the other end of the spectrum are "positive error cultures that make error transparent, encorage good errors and learn from bad errors to create a safer environment". This is the case of commercial aviation. From his view, the use of check lists and safety measures should be boosted in many settings to improve efficiency.
Gigerenzer work is a good recommendation for summer reading. Wether he is able to convince you more than Kahneman, it's uncertain right now.

El nostre rellotge molecular

 The New Science of Aging Can Predict Your Future

Avui excepcionalment introdueixo un article d'Eric Topol al NYT traduït (per Google). Per guardar i reflexionar. El que està plantejant Topol és radical i modifica el plantejament de Geoffrey Rose, de dalt a baix. Ens caldrà llegir el seu nou llibre, Super Agers, que surt en tres setmanes, per copsar exactament el que proposa.

La nova ciència de l'envelliment pot predir el vostre futur

Opinió | Com viure més saludablement durant més temps - The New York Times

El somni de revertir l'envelliment ha captivat els humans durant segles, i avui la ciència està més a prop que mai d'assolir aquest objectiu. És a dir: encara està bastant lluny.

Això no és per falta d'intentar-ho. Alguns investigadors estan intentant reprogramar les cèl·lules per fer-les biològicament més joves, cosa que s'ha demostrat que inverteix les característiques de l'envelliment en animals més grans. Malauradament, això també pot provocar càncer. Altres investigadors estan estudiant fàrmacs anomenats senolítics, que tenen com a objectiu eliminar les cèl·lules envellides del cos. Tanmateix, també poden destruir altres cèl·lules que els humans necessiten per sobreviure.

Les transfusions de sang de ratolins joves semblen rejovenir els ratolins grans, però les empreses que ofereixen aquest tractament no provat per als humans estan cobrant molt per una teràpia potencialment perillosa. I tot i que alguns entusiastes de la longevitat prenen el fàrmac rapamicina perquè els estudis han demostrat que ajuda els animals a viure més temps, també debilita el sistema immunitari i nos'ha demostrat que funcioni en les persones.

Trobo que aquests esforços són intrigants i val la pena continuar. Però la majoria de la gent no només vol viure fins als 110 anys. Vol allargar el temps que viu lliure de malalties greus, un concepte conegut com a salut. Per això, l'enfocament més sensat és reduir la càrrega de tres grans malalties relacionades amb l'edat: el càncer, les malalties del cor i els trastorns neurodegeneratius, com la malaltia d'Alzheimer. Pot ser menys cridaner, però és més assolible que mai.

S'estima que almenys el 80% dels casos de malalties cardiovasculars, el 40% dels casos de càncer i el 45% dels casos d'Alzheimer es poden prevenir. Fins i tot amb un llarg retard (aquestes malalties poden trigar 20 anys o més a desenvolupar-se), els investigadors han lluitat per definir amb precisió el risc d'una persona amb prou antelació com per intervenir eficaçment. Per descomptat, algú pot fer-se una prova genètica i saber que té un risc més gran de patir la malaltia d'Alzheimer, però de què serveix això si no sap si la malaltia apareixerà aviat, als 95 o no?

En un futur proper, és possible que els metges no només puguin identificar si una persona té un alt risc de patir una malaltia greu relacionada amb l'edat; també poden predir quan és més probable que es manifesti aquesta malaltia i amb quina rapidesa podria progressar. Diversos descobriments recents de la ciència de l'envelliment fan que això sigui cada cop més possible.

Des de la dècada de 2000, els científics han utilitzat la seqüència genètica d'una persona per calcular el seu risc heretat de certes malalties. En els últims cinc anys, la quantitat de dades que el camp mèdic pot recollir sobre la salut d'una persona ha augmentat. Més enllà de les eines tradicionals, com ara els registres mèdics, els resultats de laboratori de rutina i les imatges, els metges poden extreure una sèrie de rellotges biològics que ajuden a fer un seguiment de l'envelliment del cos.

Per exemple, els científics ara poden mesurar milers de proteïnes d'un sol vial de sang per generar el que s'anomenen rellotges d'òrgans proteòmics. Aquests rellotges descoberts recentment poden estimar el ritme d'envelliment del cervell, el cor, el fetge, els ronyons i el sistema immunitari. Aquests rellotges poden revelar, per exemple, si el cor d'una persona envelleix més ràpidament que la resta del seu cos, com un mecànic de cotxes que descobreix que tot funciona com hauria de ser, excepte els frens posteriors. Altres rellotges moleculars poden calcular l'edat biològica d'una persona en comparació amb la seva edat cronològica. El més estudiat és l'anomenat rellotge epigenètic, una lectura de parts del nostre ADN que es poden extreure d'una mostra de saliva. Les noves anàlisis de sang també poden detectar els primers signes de les tres principals malalties relacionades amb l'envelliment.

La superposició de tota aquesta informació biològica amb els avenços recents en intel·ligència artificial permet als proveïdors de salut fer prediccions cada cop més sofisticades sobre la probabilitat d'una persona de desenvolupar una malaltia.

Preneu una persona que vulgui determinar el seu risc de patir la malaltia d'Alzheimer. Ara es pot sotmetre a una anàlisi de sang per a una proteïna que quantifica l'acumulació de placa al cervell associada a la malaltia. Aviat, un metge també podria utilitzar un rellotge d'òrgans proteòmics per avaluar si el seu cervell sembla estar envellint més ràpid que la resta del seu cos o analitzar una foto de la seva retina, una eina emergent que, quan es combina amb la IA, pot ajudar a estimar la probabilitat de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer en els propers cinc o set anys. Hi ha proves similars que es poden fer per avaluar el risc de càncer i malalties del cor.

Aquest nivell de coneixement pot donar lloc a una nova manera d'abordar aquestes malalties: vigilància activa combinada amb canvis agressius d'estil de vida. Una persona considerada d'alt risc d'Alzheimer es pot sotmetre a avaluacions regulars i imatges cerebrals mentre pren mesures preventives per reduir el seu risc. Això podria incloure reduir els aliments ultraprocessats, augmentar l'activitat física i abordar qualsevol canvi en la pèrdua d'audició o visió, factors que poden influir en el declivi cognitiu. Els metges també podrien recomanar prioritzar el son, reduir l'alcohol i l'aïllament social o fer-se la vacuna contra el teules, que recentment s'ha demostrat que redueix el risc de demència. Alguns també podrien considerar prendre GLP-1, fàrmacs per a la diabetis i per perdre pes, que semblen reduir la inflamació nociva al cervell i al cos i que s'estan provant en assaigs clínics per prevenir l'Alzheimer.

Reunir aquesta informació mèdica i convertir-la en plans individuals per prevenir malalties cròniques és diferent de l'enfocament actual. Els protocols de detecció del càncer, per exemple, depenen en gran mesura de l'edat d'una persona. Aquí també és on els models d'IA poden beneficiar millor la medicina. Aquests models estan millorant en precisió i raonament i algun dia podrien incorporar dades dels nostres microbiomes intestinals o sistemes immunitaris per fer les prediccions de malalties encara més precises.

Fer-ho bé requerirà més estudi i inversió. No volem agreujar les desigualtats sanitàries fent que aquest tipus d'atenció mèdica només sigui accessible a uns pocs rics. Les reduccions importants de l'administració de Trump en el suport governamental a la investigació mèdica atenuaran aquestes perspectives.

Obtenir una injecció de sang juvenil o prendre l'últim suplement anti-envelliment de moda pot semblar una drecera per a una vida més llarga. Però allargar els anys que la gent viu sense la càrrega de les principals malalties relacionades amb l'edat és el que hauria de ser una prioritat nacional.

El Dr. Eric Topol és professor i vicepresident executiu de Scripps Research. És cardiòleg en exercici de la Clínica Scripps a La Jolla, Califòrnia. Aquest assaig està adaptat del seu proper llibre, "Super Agers: An Evidence-Based Approach to Longevity".

PS. Què cal fer per la prevenció de l'Alzheimer?

PS. La reflexió de Peter Singer sobre el suicidi assistit de Kahneman també es motiu de reflexió al NYT. 

PS. Podcast de la darrera entrevista a Daniel Kahneman

El parany dels petits estímuls (nudges) (2)

Optimally Irrational: The Good Reasons We Behave the Way We Do

 L'obra "Optimally Irrational: The Good Reasons We Behave the Way We Do" (2022), escrita per Lionel Page, proposa un canvi de paradigma en l'economia del comportament: en lloc de veure els "biaixos" humans com a errors o fallades cognitives, l'autor argumenta que són solucions adaptatives i òptimes a problemes pràctics quan es tenen en compte les limitacions biològiques i la naturalesa del nostre entorn evolutiu.

A continuació, es presenta un resum detallat de l'obra estructurat en els seus quatre blocs principals:

Part I: El context i la lògica de l'optimització

Page comença analitzant l'evolució del pensament econòmic, des de l'estricte model de l'Homo economicus (racionalitat com a consistència i egoisme) fins a la "revolució conductual" liderada per Kahneman i Tversky.

• Crítica al model estàndard: Tot i que el model racional ha estat exitós per la seva senzillesa, els psicòlegs han demostrat que els humans violen sistemàticament els seus axiomes.
• La solució evolutiva: L'autor sosté que la teoria de l'evolució proporciona el marc unificador que li falta a l'economia del comportament. Si estem aquí, és perquè els nostres avantpassats van prendre decisions prou bones per sobreviure i reproduir-se; per tant, els nostres biaixos han de tenir "bones raons" de ser.
• Optimització sota restriccions: El cervell humà consumeix molta energia (el 20% de la del cos) i processar informació és car. Molts comportaments "irracionals" són, en realitat, el resultat d'optimitzar la supervivència sota aquestes restriccions biològiques i informatives.

Part II: Decisions individuals

En aquesta secció, el llibre analitza com prenem decisions en solitari, com triar entre diferents loteries o decidir quan menjar.

• Heurístiques i intuïció (Capítol 5): Les regles simples (com l'heurística de la mirada per atrapar una pilota) permeten resoldre problemes complexos de forma ràpida i amb poca informació. Page argumenta que el sistema intuïtiu (Sistema 1) no és només un "creador d'errors", sinó una eina eficient per aproximar solucions òptimes.
• Punts de referència i aversió a les pèrdues (Capítol 6): No ens importa el nivell absolut de riquesa, sinó els canvis respecte a un punt de referència. Això és així perquè el nostre sistema de percepció està dissenyat per detectar contrastos i maximitzar la motivació per assolir objectius. L'aversió a la pèrdua actua com un mecanisme per assegurar que sempre ens esforcem per mantenir el que hem aconseguit.
• Aleatorietat i exploració (Capítol 8): El fet que les nostres preferències canviïn o semblin aleatòries reflecteix un procés de mostreig d'informació o la necessitat d'explorar noves opcions en un entorn incert.
• Impaciència (Capítol 9): El biaix pel present i la inconsistència dinàmica (com procrastinar una dieta) s'expliquen pel fet que el futur és intrínsecament incert i té riscos associats ("un ocell a la mà en val dos al bosc").

Part III: Interaccions socials

Aquesta part utilitza la teoria de jocs per explicar per què la cooperació i les emocions són estratègies racionals en entorns socials complexos.

• Amabilitat i reciprocitat (Capítol 10): L'egoisme pur és sovint una mala estratègia social. En interaccions repetides, estratègies com el "tit-for-tat" (ull per ull) permeten sostenir la cooperació i el benefici mutu. Les normes de justícia funcionen com un llenguatge compartit per coordinar-nos en solucions cooperatives.
• Emocions com a dispositius de compromís (Capítol 11): Emocions com la ràbia o l'amor "ens lliguen de mans" i fan que les nostres amenaces o promeses siguin creïbles. La ràbia fa creïble la venjança (dissuasió) i l'amor fa creïble la fidelitat a llarg termini.
• Identitat social (Capítol 12): Sentir-se part d'un grup ajuda a resoldre problemes de coordinació massius (com el joc de la cacera de l'estri o la defensa en una batalla) mitjançant el "raonament d'equip".
• Gestió de la impressió i senyalització (Capítol 13): Utilitzem senyals costosos (com productes de luxe o parlar de forma complexa) per transmetre la nostra vàlua o intencions. El llenguatge indirecte (insinuacions, subratllats) ens permet comunicar-nos mantenint la "negació creïble" en situacions de conflicte.
• L'autoengany (Capítol 14): L'autoengany (creure que som millors del que som) ha estat seleccionat perquè ajuda a enganyar i convèncer els altres més fàcilment en negociacions o competicions.

Part IV: Epíleg sobre la racionalitat

El llibre conclou qüestionant si els axiomes tradicionals (com la transitivitat o la completesa) defineixen realment la racionalitat.

• Racionalitat com a "bones raons": Page suggereix una definició més modesta de racionalitat: un comportament és racional si el subjecte pot donar-ne una raó convincent i no se'n penedeix un cop analitzat.
• Missatge final: En lloc de catalogar una llista infinita de biaixos, els economistes han d'entendre que les persones estan "molt ben dissenyades" per navegar pel món real i complex on viuen.

Segons l'obra de Lionel Page, que un biaix sigui una solució adaptativa vol dir que aquest comportament, tot i semblar un error o una "falla" des de la perspectiva de la racionalitat econòmica tradicional, és en realitat una eina eficaç que l'evolució ha seleccionat per resoldre problemes pràctics en el món real.

Aquesta idea es basa en els següents punts clau:

1. Optimització sota restriccions biològiques

L'evolució no ens ha dissenyat per ser ordinadors amb capacitat de càlcul infinita. El cervell humà consumeix el 20% de l'energia del cos, i processar informació és "car". Per tant, molts biaixos (com les heurístiques o regles de polze) són solucions que prioritzen la velocitat i l'estalvi d'energia per sobre de la precisió absoluta. Per exemple, capturar una pilota al vol utilitzant una regla simple com mantenir constant l'angle de la mirada és més adaptatiu que intentar resoldre equacions differentials complexes en una fracció de segon.

2. Supervivència i èxit reproductiu (Fitness)

Des d'un punt de vista evolutiu, l'objectiu no és ser "lògic", sinó sobreviure i reproduir-se (maximitzar el fitness). Molts biaixos ajuden a aquest fi:

• El principi del detector de fums: Ser "paranoic" i sobre-detectar perills (com creure que un soroll és un depredador quan només és el vent) és una solució adaptativa perquè el cost de l'error és asimètric: és millor un fals positiu (un ensurt innecessari) que un fals negatiu (ser menjat).
• Sobreconfiança: Tot i que pot portar a errors de judici, la sobreconfiança pot ser adaptativa perquè ajuda a dissuadir rivals o a persistir en tasques difícils que un actor perfectament racional abandonaria.

3. Compromís en interaccions socials

En el context social, ser "irracional" pot donar un avantatge estratègic. Les emocions, com la ràbia o l'amor, actuen com a dispositius de compromís que ens "lliguen les mans". Per exemple, una persona que s'enfada "irracionalment" davant d'una injustícia petita envia un senyal creïble que no és un blanc fàcil, protegint-se així d'abusos futurs de manera més eficaç que algú que només fa càlculs de cost-benefici.

4. Gestió de la incertesa

Molts biaixos en la percepció de probabilitats o en la tria de productes (com el biaix pel present) reflecteixen una resposta adequada a la incertesa inherent del futur. Si el futur és perillós o impredictible, té sentit prioritzar el que tenim "a la mà" ara mateix.

En conclusió, Page argumenta que no som "ximples", sinó que estem "molt ben dissenyats". El que anomenem irracionalitat és sovint l'expressió d'una racionalitat ecològica que entén que viure en el món real exigeix solucions diferents a les que dictarien les regles abstractes d'un llibre de text d'economia.

Això és insuportable

Enmig de l'entrevista de Vilaweb a Xavier Sala i Martin, li surt la frase del moment que un pot escoltar. Hem passat de tenir una situació insostenible i ens acostem a que sigui insuportable. Evidentment això depèn de l'escala de preferències cadascú i la resistència al dolor.
Destaco una qüestió clau, l'incompliment de promeses genera pèrdua de credibilitat. Si això es converteix en la norma en política, aleshores suposa una pèrdua substancial del sistema democràtic.
Si l'argument per incomplir promeses electorals és la falsificació prèvia d'informació sobre el dèficit i deute d'un país i això dona carta blanca a fer el que convingui, aleshores calen dues coses. La primera reflexionar sobre quines regles de transparència d'informació tenim per la comptabilitat pública, i si ja existeixen i no es compleixen buscar responsables. En paraules més planeres, algú sap quin sentit té una intervenció de comptes públics que és incapaç de mostrar l'estat de comptes?. Un altre capítol potencial per a retallades sense impacte potencial en el servei.
PS. Endevinalles. A Vanity Fair pots posar a prova la teva "irracionalitat", versió  Kahneman. I sobre la seva perspectiva a "The King of Human Error".

Potser ja van sent hora que algú es miri els comptes de veritat, altrament que es posi unes ueres...i mentre esperem trobareu aquesta i d'altres obres de Aleksandr Rodčenko (1891-1956) a Roma 

fins aquest cap de setmana.

Improving population health (2)

References of my speech

Carreras, Marc, et al. "Morbilidad y estado de salud autopercibido, dos aproximaciones diferentes al estado de salud." Gaceta Sanitaria (2019).

Postman, Neil. Amusing ourselves to death: Public discourse in the age of show business. Penguin, 2006.

Lakoff, George. The political mind: why you can't understand 21st-century politics with an 18th-century brain. Penguin, 2008.

Barer, Morris L., et al., eds. An Undisciplined Economist: Robert G. Evans on Health Economics, Health Care Policy, and Population Health. McGill-Queen's Press-MQUP, 2016.

 Pere Ibern, Jordi Calsina. Més enllà de la separació de funcions: organitzacions sanitàries integrades. Fulls econòmics del sistema sanitari, Nº 35, 2001, págs. 17-20

Harris, Jeffrey E. "The internal organization of hospitals: some economic implications." The Bell Journal of Economics (1977): 467-482.

Freidson, Eliot. Professionalism, the third logic: On the practice of knowledge. University of Chicago press, 2001.

Topol, Eric. The patient will see you now: the future of medicine is in your hands. Basic Books, 2015.

Kindig, David, and Greg Stoddart. "What is population health?." American journal of public health 93.3 (2003): 380-383.

Mateu i Serra, Antoni. "Salud en Todas las Políticas e intersectorialidad en la promoción de la salud: el Plan Interdepartamental de Salud Pública (PINSAP) de Cataluña." Medicina Clínica 145.Extr. 1 (2015): 34-37.

Verschuuren, Marieke, and Hans Van Oers, eds. Population Health Monitoring: Climbing the Information Pyramid. Springer, 2018.

Hansen, Pelle Guldborg. "BASIC: Behavioural Insights Toolkit and Ethical Guidelines for Policy Makers." (2018).

Kahneman, Daniel. Thinking, fast and slow. Macmillan, 2011.

Courtwright, David T. The Age of Addiction: How Bad Habits Became Big Business. Harvard University Press, 2019.

Kindig, David A. Purchasing population health: paying for results. University of Michigan Press, 1997.

Baciu, Alina, and Joe Alper, eds. Financing Population Health Improvement: Workshop Summary. National Academies Press, 2015.

Public Health and behaviour change

Behavioral Epidemiology. Principles and Applications

It is quite surprising that a new book on Behavioral Epidemiology forgets Tversky and Kahneman, or Thaler. I couldn't find any reference to their works. After all these decades it seems that their works should be taken into account. Epidemiology and Public Health need to review its foundations, basically its rational decision making paradigm that has been their foundations.
I thought that this book could help, but finally I saw that only the first chapters are partially of interest. We'll have to wait.

Breslow, en el record

Si avui situem els hàbits i comportaments saludables a la capçalera dels factors que determinen la qualitat de vida i la longevitat, ho devem en bona part a Lester Breslow que ens ha deixat a l'edat de 97 anys. Ell va ser qui va capgirar l'orientació de la salut pública i va ser capaç de redefinir-ne les prioritats. Tinc la impressió que ha costat molt que féssim cas dels seus missatges, però sens dubte a hores d'ara han calat, i encara han de calar més. Llegeixo al NYT la notícia i destaco:

Dr. Breslow’s most lauded accomplishment was a study of 6,928 people in Alameda County, Calif., that examined their behavior over intervals of up to 20 years. It used quantitative analysis to prove that a 45-year-old with at least six of the seven healthy habits Dr. Breslow chose as important had a life expectancy 11 years longer than someone with three or fewer. Over a 70-year career, Dr. Breslow helped expand the very definition of public health, from the historical concentration on communicable disease to a new concern with individual behavior and the effects of community and environment. As people lived longer and had more cancer and heart attacks, he was a leader in emphasizing the mounting importance of chronic disease.

Ell ens va donar la pista a seguir, i voldria pensar que Kahneman-Thaler-Sunstein han perfilat com. He de dir que ho han fet per ara de forma insuficient. Fa uns dies ja vaig dir que calia tenir en compte el que deia l'Adam Oliver al seu blog. Però també vull recordar que el Behavioural Insight Team ha perdut pistonada, caldrà veure quin és el motiu. Mentrestant rellegir Breslow i un repàs a la seva autobiografia “A Life in Public Health: An Insider’s Retrospective” esdevé clau per comprendre un científic fonamental del segle XX.

Biases and noise, two kinds of error

Noise, a flaw in human judgement

A new book by  Daniel Kahneman, Olivier Sibony, and Cass R. Sunstein

A general property of noise is that you can recognize and measure it while knowing nothing about the target or bias. The general property of noise is essential for our purposes in this book, because many of our conclusions are drawn from judgments whose true answer is unknown or even unknowable. When physicians offer different diagnoses for the same patient, we can study their disagreement without knowing what ails the patient. When film executives estimate the market for a movie, we can study the variability of their answers without knowing how much the film eventually made or even if it was produced at all. We don’t need to know who is right to measure how much the judgments of the same case vary. All we have to do to measure noise is look at the back of the target.

To understand error in judgment, we must understand both bias and noise. Sometimes, as we will see, noise is the more important problem. But in public conversations about human error and in organizations all over the world, noise is rarely recognized. Bias is the star of the show. Noise is a bit player, usually offstage. The topic of bias has been discussed in thousands of scientific articles and dozens of popular books, few of which even mention the issue of noise. This book is our attempt to redress the balance.

 

Al país d'Hipòcrates

Si algú està interessat en saber què està passant a la sanitat grega, al WSJ trobarà un article fort, "Health System Reflects Greece's Ills". Hi ha coses que ja sabíem, com el nivell de corrupció i els copagaments als metges en diner negre dins la sanitat pública. Aquesta és una història que ve de lluny però que WSJ sembla descobrir-la ara.

Public health care's strained finances have created a large private system, widely used by wealthier Greeks, as well as a shadow system built heavily on bribes—the envelopes of cash known in Greece as fakelaki. Generally, €20 to €50 buys a fast, basic office visit; surgeries can be thousands of euros, according to figures from Transparency International, the anticorruption group, which rates Greece the European Union's most corrupt country.

Enmig del text observo:

Instead of money, the drug companies were given government bonds to settle €5.4 billion in unpaid bills from 2007 to 2009. The bonds amounted to nearly 20% less than the full sum, and the firms fear they may see further discounts in the coming debt restructuring

Fa pocs dies vaig llegir per aquí una cosa similar, enlloc de bons, uns fons voltor es quedarien amb el deute farmacèutic (precisament la mateixa xifra de 5 mil milions, quina casualitat) amb un descompte del 30 a 50%. Una altra casualitat, si s'aplica finalment la quitança al deute grec també representaria un 50% menys per la indústria farmacèutica grega, quina coincidència.
Enmig de la notícia es parlava que la indústria havia negociat amb el govern la mateixa solució que el "dèficit" de tarifa elèctrica, i no havien arribat a un acord, afortunadament(!).
Insisteixo novament, tots aquells que rebutgen l'austeritat com a política del moment poden impulsar situacions com la descrita a WSJ. I tots aquells que han aprovat pressupostos sense cap mesura d'austeritat, amb els diners dels altres, que s'ho facin mirar perquè els esdeveniments van a una velocitat desconeguda.

PS. Kahneman al NYT , lectura d'interès.

We often interact with professionals who exercise their judgment with evident confidence, sometimes priding themselves on the power of their intuition. In a world rife with illusions of validity and skill, can we trust them? How do we distinguish the justified confidence of experts from the sincere overconfidence of professionals who do not know they are out of their depth? We can believe an expert who admits uncertainty but cannot take expressions of high confidence at face value. As I first learned on the obstacle field, people come up with coherent stories and confident predictions even when they know little or nothing. Overconfidence arises because people are often blind to their own blindness.

PS. Si enlloc del WSJ voleu un relat més aprofundit  consulteu el Lancet . I si voleu consultar l'article clau sobre pagaments informals a Grècia aneu a Health Policy.
PS. Robert Aumann a la contra de LV, lectura obligatòria. Coincideixo plenament amb ell.
PS. Aprofito el cap de setmana per llegir sobre Goldman Sachs i cada capítol em redueix la meva capacitat de sorpresa. Miro les notícies i ja els tenim més aprop, president del BCE i president del govern italià. Encara més aprop hi ha noms que sonen. Compte, seguirem amatents.
PS. Habermas truca a FAZ i fa un article quan veu que les coses es posen magres. El passat dia 5 en va publicar un d'important sobre la feblesa democràtica d'Europa. Els fets recents simplement mostren que no li han fet cas. 
PS. Creixent contaminació ambiental, verbal i ideológica en aquest moment. Alguns (pocs) demanen al bisbe que es pronunciï sobre les retallades!. Posats a fer-ho crec que ho haurien de demanar al Papa, que té més autoritat. "Quan una sola malaltia ataca a moltes persones alhora, cal atribuir la causa a allò que és més comú, i que és precisament l'aire que respirem". Hipòcrates dixit p.34. Toca canviar d'aires.
PS. El cost de ser espanyol augmenta cada dia que passa.

 Diego Rivera al MOMA
Diego Rivera. Agrarian Leader Zapata. 1931. Fresco, 7' 9 3/4" x 6' 2" (238.1 x 188 cm). The Museum of Modern Art. Abby Aldrich Rockefeller Fund 

Uncertainty and regret in medicine

The Power of Regret

While reading NEJM I find an article on regret:

As physicians, we are acutely aware of the element of uncertainty in medicine, but we less often recognize its close companion, regret. Regret in all its forms can be a powerful undercurrent, moving patients to act in ways that may baffle us.

Kahneman and Tversky said  that bad outcomes from recent action are more regretted than similar outcomes from inertia. There two types of bias that affect regret. Omission bias is the tendency toward inaction or inertia — reflects anticipated regret. Commission bias is the tendency to believe that action is better than inaction, and can result in regret arriving later when a bad outcome occurs.

When we’re in pain or acutely anxious, we are “hot” and apt to make choices that we imagine will rapidly remedy our condition, which predisposes us to commission bias. In a hot state, patients may discount too deeply the risks posed by a treatment and overestimate its likelihood for success, paving the way for later regret if the outcome is poor. Patients who choose elective procedures while in a hot
state and end up with a bad outcome may be at particular risk for regret due to commission bias.

Georges Seurat. Two Sailboats at Grandcamp (Deux voiliers à Grandcamp), c. 1885.
Oil on panel, BF1153. Public Domain. Barnes Foundation

La consciència del risc

Fent un repàs ràpid a les dades disponibles de l'enquesta de salut darrera, observo que la percepció dels riscos per a la salut a llarg termini disminueix. L'augment del sedentarisme, del consum de risc d'alcohol, la limitada reducció en la prevalença d'hàbit tabàquic, són algunes mostres de que el problema dels hàbits saludables hauria de ser la qüestió clau del moment en política sanitària. Les decisions actuals sobre el comportament diari tindran impacte crucial en la salut del futur. Però ja ho sabem, valorem més el retorn a curt que una expectativa incerta a llarg.
És aquí on juga un paper fonamental la comunicació de riscos. Més enllà de la comunicació massiva (que és necessària però requereix més precisió i credibilitat) convé explicar en la relació metge-pacient quins són els riscos per a la salut de determinats comportaments, i en especial davant malalties concretes (fonamentalment cròniques). Això és el que ens proposa en David Eddy, que el metge pugui estimar la probabilitat del curs de la malaltia segons el compliment de determinades estratègies terapèutiques i comportament del pacient. Una vegada el metge ho sap, comunicar-ho al pacient de forma acurada té un efecte crucial en el canvi de les decisions individuals. El motiu és que així es promou la internalització del risc, ja no és un risc genèric, és el meu risc i de no fer-ho aquestes poden ser les conseqüències. Tot plegat es concreta en les guies de pràctica clínica individualitzades, tema del que ja en vaig parlar fa uns mesos. És evident que no n'hi ha prou, que falten més peces en el trencaclosques, i aquí entraria el paternalisme liberal i les aportacions de Kahneman, però a això ja hi he dedicat entrades fa poc.
Aquesta és la tasca pendent, la més important al meu entendre i que requereix recursos però sobretot una nova manera d'afrontar el problema. Les dades que ofereix l'enquesta de salut són prou preocupants com per restar passius. La millora de la salut poblacional passa inexorablement per una percepció acurada dels riscos que motivi decisions i comportaments saludables.

PS. Podeu consultar BMJ per una visió escapçada de la realitat propera.

PS. En D. Berwick dimiteix, i ens entristeix a tots els que l'admirem. El politiqueig es reprodueix arreu. WaPo

Our irrational behaviour

The Behavioral Economics of Health and Health Care
Irrationality in Health Care: What Behavioral Economics Reveals About What We Do and Why

Thomas Rice provides an overview of behavioral economics in health in a recent article in Annual review of public health. More or less the same things we already know with some concrete messages. A good starting point for those that want to take first steps in this discipline. The summary:

People often make decisions in health care that are not in their best interest, ranging from failing to enroll in health insurance to which they are entitled, to engaging in extremely harmful behaviors. Traditional economic theory provides a limited tool kit for improving behavior because it assumes that people make decisions in a rational way, have the mental capacity to deal with huge amounts of information and choice, and have tastes endemic to them and not open to manipulation. Melding economics with psychology, behavioral economics acknowledges that people often do not act rationally in the economic sense. It therefore offers a potentially richer set of tools than provided by traditional economic theory to understand and influence behaviors

Right now behavioral economics is still a promise, let's wait until we can really apply it widely.
Thomas Rice says in this respect:

 With the exception of Kahneman & Tversky’s prospect theory, which was developed more than 30 years ago, there has been little in the way of bringing the various tools and policies of behavioral economics under one umbrella. As a result, most of the applications seem to be ad hoc. More development of an overarching theory could aid those interested in designing new interventions when it is clear that traditional economics remedies are insufficient

Regarding the book on Irrationality in Health Care, I haven't had the opportunity to have a look at it. I leave here the reference and 23 anomalies . Maybe in the book there is the answer to solve them.

PS. For those interested in an introductory course, on March 11th starts at Coursera:  A Beginner's Guide to Irrational Behavior

Hem de parlar

We need to talk about values: a proposed framework for the articulation of normative reasoning in health technology assessment 

The normative grounds for NICE decision-making: a narrative cross-disciplinary review of empirical studies

Un dels moments més creatius del programa de TV "Persones Humanes" era quan sortia el Dr. Soler amb la secció "Hem de parlar". No era pas cap doctor, el seu germà si, però ell se'n deia i donava consells per a l'apassionant món de la parella. "Hem de parlar" és una frase que forma part del sistema 2 que diria Kahneman. En un món presidit per la immediatesa i les dreceres mentals per a la presa de decisions, aturar-se a reflexionar és molt recomanable.

Un primer article al que vull referir-me fa una revisió dels factors pels quals el NICE pren les decisions, i diu:

1. Cost-efectivitat
2. Incertesa
3. Impacte pressupostari
4. Necessitat clínica
5. Innovació
6. Raresa
7. Edat
8. Causa de la malaltia
9. Impacte social
10. Influència de les parts implicades
11. Procés

i la conclusió és:

In conclusion, this review demonstrates that though NICE decision-making has historically been strongly influenced by concern for cost-effectiveness, this is by no means the only consideration. Many other factors have also been observed to play a substantive role in decision-making, interacting with each other in ways that appear complex and are yet to be fully understood.

Missatge d'interès per tots aquells que es focalitzen en excés en el cost-efectivitat normatiu sense modular com el regulador el duu a la pràctica. 

Llegeixo també un segon article que comença amb la frase, "Hem de parlar" i aquesta vegada és sobre els valors que incorpora l'avaluació de tecnologies sanitàries. Comença amb definicions, bona forma d'iniciar un debat:

i un esquema:

i conclou:

Decisions about which health care interventions to provide, and to whom, have substantial implications for the health and wellbeing of society and are fundamentally grounded in normative considerations about which reasonable people will disagree. These decisions must, therefore, be transparently reported and morally justified if they are to be seen as legitimate. At present, limitations in the language used to articulate normative reasoning are likely to undermine both perceived legitimacy and fairness.

The proposed framework provides a tool for more clearly articulating the rationale on which priority-setting decisions are based and allows decision-makers to be more explicit about how the available evidence has been evaluated, and the role that it has played in guiding them towards their conclusions. As such, it constitutes an attempt to strengthen the legitimacy of HTA as a tool for healthcare priority-setting and is offered for further debate and development by those in the academic and policy communities.

La legitimitat de l'avaluació de tecnologies com eina de priorització està en hores baixes. Ho vaig explicar no fa massa. Introduir elements com els que s'assenyalen pot ser d'interès, ara bé, convindria  abans desfer el camí de crear fons específics per malaltia que ha fet el NICE. Altrament es construiria sobre fonaments inconsistents. A Catalunya, tot plegat no afecta a res de res, l'avaluació de les tecnologies es troba a terra de ningú (no-man's land). I sabent-ho, encara n'hi ha que s'omplen la boca del mots sostenibilitat i accés i alhora no hi ha capacitat de definir instruments que ho farien possible.

Economia del comportament

 Applied Behavioral Economics: Theory, Method, and Practice for Driving Decisions

Aquest és un resum exhaustiu del llibre "Applied Behavioral Economics: Theory, Method, and Practice for Driving Decisions" (2026).

Part 1: De les arrels fundacionals a les fronteres modernes

• Capítol 1: Introducció a l'Economia del Comportament. L'editor Iñaki Aliende traça l'evolució de la disciplina des de l'utilitarisme (Bentham, Mill, Chadwick) fins als premis Nobel moderns. Explica com el model de l'homo economicus ha estat substituït pel de la racionalitat limitada (Simon), la teoria de les perspectives (Kahneman i Tversky) i el concepte de "nudge" (Thaler i Sunstein). Introdueix els sistemes de pensament (Sistema 1 i 2) i defineix l'arquitectura de la decisió com una eina per guiar les persones cap a opcions beneficioses sense coacció.
• Capítol 2: Fonaments psicològics i socials del comportament humà. Aprofundeix en la racionalitat ecològica evolutiva, on les decisions són processos adaptatius ajustats a l'entorn. Analitza biaixos clau com l'aversió a la pèrdua i la dependència de la referència. També explora la bretxa entre intenció i comportament (per què no fem el que ens proposem) i el paper crucial de les emocions (integrals i incidentals) en la presa de decisions individuals i col·lectives.

Part 2: Mètodes i marcs d'aplicació

• Capítol 3: Ús de friccions per millorar el procés de decisió col·laborativa Humà-IA. Aborda el biaix d'automatització (la tendència a confiar cegament en la tecnologia). Proposa l'ús de "friccions positives" (com alentir els temps de resposta de la IA o incloure finestres emergents) per forçar els humans a reflexionar en lloc de delegar decisions de forma heurística, especialment en entorns d'alt risc.
• Capítol 4: Mètodes de recerca, experiments i unitats de "Nudge". Distingeix entre el món declaratiu (el que la gent diu que fa) i el no declaratiu (processos implícits i automàtics). Descriu el marc de l'OCDE per dissenyar intervencions (Definir, Diagnosticar, Dissenyar i Avaluar) i el paper de les unitats de "nudge" en la política pública.
• Capítol 5: Prospectiva estratègica per a una ètica adaptativa. Introdueix la prospectiva (foresight) per anticipar dilemes ètics en un món canviant. Analitza riscos com el retrocés democràtic o la "policrisi" i proposa mètodes com el threatcasting per protegir l'autonomia i la dignitat humana davant noves tecnologies com la IA o la biotecnologia.

Part 3: Camps d'aplicació

• Capítol 6: Benestar financer i el programa Ahorra+ a Espanya. Presenta la primera aplicació empírica a Espanya del model SMarT (Save More Tomorrow). Utilitza mecanismes com l'enrolament per defecte i l'escalada automàtica d'aportacions lligada a augments salarials per vèncer la inèrcia i el biaix del present. Els resultats van mostrar que fins i tot els experts financers es beneficien d'aquests nudges.
• Capítol 7: Economia del comportament i assegurances. Explica per què les persones tendeixen a sobreassegurar riscos menors i subassegurar catàstrofes a causa del biaix d'optimisme i la desconsideració de probabilitats baixes. Aplica la teoria del cicle de vida conductual per analitzar la planificació de la jubilació i l'impacte de l'emmarcat (framing) en la contractació de pòlisses.
• Capítol 8: Economia del comportament en la salut. Analitza els biaixos de pacients (aversió a la pèrdua), metges (biaix de disponibilitat, fatiga de decisió) i cuidadors. Proposa intervencions com el redisseny de protocols de consentiment informat i sistemes d'alerta intel·ligents per millorar l'adherència als tractaments i l'eficiència hospitalària.
• Capítol 9: Hàbits alimentaris, salut i sostenibilitat. Explora com la racionalitat limitada i el descompte temporal porten a preferir la gratificació immediata (menjar poc saludable) sobre la salut a llarg termini. Analitza l'eficàcia d'eines com els impostos al sucre, l'etiquetatge de semàfor i l'arquitectura de tria en menjadors per promoure dietes sostenibles i saludables.
• Capítol 10: Tria climàtica i energètica contra rellotge. Estudia com el temps de resposta influeix en les decisions sobre eficiència energètica. Un estudi de cas revela que les persones que trien opcions eficients decideixen més ràpid (comportament interioritzat), mentre que les tries ineficients requereixen més esforç deliberatiu o generen més dubtes.
• Capítol 11: La cara de la por en l'economia de plataformes (Gig Economy). Investiga l'impacte de la por i l'ansietat en conductors i usuaris d'Uber a Portugal i el Brasil. Identifica por a la mort/perill i por al fracàs financer, proposant solucions com la verificació facial, models cooperatius i polítiques d'inclusió cultural per mitigar la precarietat emocional.
• Capítol 12: La "maledicció del guanyador" i el privilegi polític. Aplica conceptes de teoria de subhastes al sector públic. Explica com la competència per privilegis polítics (subhastes de petroli, esdeveniments esportius com les Olimpíades) sovint porta a sobrelicitar i perdre diners, causant una dissipació de rendes i ineficiència social.

Part 4: Avaluació i mesura de l'impacte

• Capítol 13: Introducció a la inferència estadística. Proporciona les eines per interpretar resultats empírics: distribucions mostrals, errors estàndard, valors-p i intervals de confiança. Explica com l'estadística és un pont entre les dades i la teoria del comportament.
• Capítol 14: Inferència causal i mètodes quasi-experimentals. Presenta mètodes per identificar causalitat quan no es pot fer un experiment aleatoritzat: Diferència en Diferències (DiD), Variables Instrumentals (IV), Disseny de Discontinuïtat de Regressió (RDD), mètodes d'emparellament (matching) i experiments factorials en enquestes. Aquestes eines són vitals per avaluar l'impacte real de les intervencions conductuals en el món real.

Segons el llibre Applied Behavioral Economics (2026), la diferència fonamental entre un nudge (impuls o clatellada digital) i un dark pattern (patró fosc) rau en la intencionalitat, la transparència i qui en rep el benefici.

Aquí en teniu les distincions clau:

1. Objectiu i beneficiari

• Nudge: Es basa en el "paternalisme llibertari". L'objectiu és guiar les persones cap a decisions que siguin beneficioses per a elles mateixes o per a la societat (com estalviar més per a la jubilació o menjar de forma més saludable).
• Dark pattern: Està dissenyat per influir en el comportament de l'usuari de manera que beneficiï principalment el dissenyador o l'empresa, sovint a costa de l'usuari mateix.

2. Transparència vs. Engany

• Nudge: Ha de ser transparent i mai enganyós. Busca contrarestar biaixos cognitius per facilitar la decisió correcta.
• Dark pattern: Utilitza tècniques manipulatives i enganyoses que exploten les limitacions d'atenció. Són difícils d'evitar i sovint fan que l'usuari prengui decisions poc informades.

3. Exemples comparatius segons les fonts

Les fonts inclouen una matriu per separar clarament aquests conceptes:

• Exemples de nudges positius: Simplificar missatges, utilitzar proves socials (dir que "la majoria ja ho fa") o col·locar la fruita a l'alçada dels ulls en un supermercat.
• Exemples de dark patterns:
  • Subscripcions ocultes: Aprofitar la inèrcia de l'usuari amb renovacions automàtiques molt difícils de cancel·lar.
  • Interfícies enganyoses: Fer que el botó per rebutjar les galetes (cookies) sigui molt menys visible que el botó per acceptar-les.
  • Missatges de culpa o por: Utilitzar frases com "Estàs segur que no vols protegir el teu viatge? Podries perdre els teus diners" per pressionar el client a comprar assegurances innecessàries.

En resum, mentre que el nudge és una eina d'arquitectura de decisions per millorar el benestar individual sense coacció, el dark pattern és una forma de manipulació que erosiona la confiança del consumidor i limita la seva autonomia.

Una empenta saludable

Nudges saludables: La economía del comportamiento y la política farmacéutica

 El llibre que se'm presenta és "Nudges saludables: La economía del comportamiento y la política farmacéutica", publicat el 2022 per la Fundación Gaspar Casal en col·laboració amb AstraZeneca. Els seus coordinadors són José María Abellán Perpiñán, Alicia del Llano Núñez-Cortés, Roberto Nuño-Solinís i Juan E. del Llano Señarís.

El llibre explora com l'economia del comportament pot millorar la política farmacèutica mitjançant l'ús de "nudges" (o "acicates") i incentius.

Conceptes Fonamentals de l'Economia del Comportament

La tesi central del llibre és que la disciplina de l'economia del comportament, que integra coneixement psicològic amb models econòmics, busca ajudar les persones a assolir les seves metes protegint-les dels seus propis errors. Aquesta visió contrasta amb la premissa idealitzada de l'economia estàndard, que assumeix una racionalitat il·limitada en els individus.

• Racionalitat Limitada i Sistemes de Pensament Duals: Segons Herbert Simon (1957), la racionalitat humana és limitada. Daniel Kahneman (2011), pioner de la disciplina i Premi Nobel d'Economia 2002, explica que els humans processen la informació mitjançant dos sistemes:
  • Sistema 1 (intuïtiu): Ràpid, automàtic, inconscient i sense esforç. Utilitza "dreceres" o heurístiques per prendre decisions ràpidament.
  • Sistema 2 (reflexiu): Lent, deliberatiu, conscient i requereix esforç. La interacció entre aquests sistemes té un reflex fisiològic, amb el sistema límbic activant-se amb recompenses immediates (sistema "calent") i el còrtex prefrontal amb decisions intertemporals (sistema "fred"). Davant estímuls potents o tasques exigents, el Sistema 1 sovint predomina, portant a errors sistemàtics (biaixos).
• Biaixos Cognitius i Internalitats: Aquests errors sistemàtics són predecibles i es classifiquen com a "internalitats" o perjudicis per al propi benestar, a diferència de les externalitats que afecten a tercers. Exemples destacats inclouen:
  • Heurístiques: Dreceres mentals útils en certs contextos, però que poden portar a errors sistemàtics en altres decisions, com ara la ingesta d'aliments. Exemples són l'heurística de representativitat, disponibilitat (com la subestimació de la COVID-19 comparant-la amb la grip estacional) i ajust i ancoratge.
  • Efectes Marc (Framing Effects): La manera com es presenta la informació influeix en les decisions. Les pèrdues solen tenir un impacte psicològic més gran que els guanys de la mateixa magnitud ("aversió a les pèrdues").
  • Efecte Dotació: Es valora més intensament un bé que ja es posseeix que un que no forma part de la dotació, relacionat amb l'aversió a les pèrdues.
  • Biaix del statu quo i d'Omissió: Tendenència a mantenir la situació existent o a preferir la inacció, fins i tot si la inactivitat comporta un risc major.
  • Biaix d'Optimisme i Excés de Confiança: Actitud excessivament optimista sobre el futur o sobrevaloració de les pròpies capacitats, com en el cas dels fumadors o la resposta inicial a la COVID-19.
  • Miopia Temporal i Biaix del Present: Donar una importància desproporcionada a la gratificació immediata enfront de la futura. Això explica, per exemple, la manca d'atenció a les conseqüències acumulades de decisions repetides per la salut.
  • Anumerisme i Biaixos en la Percepció del Risc: Dificultat per interpretar correctament riscos i probabilitats, el que pot portar a una percepció distorsionada, com la sobrevaloració de probabilitats petites o la mala interpretació de l'eficàcia vacunal.
• Normes Socials: Acords informals que governen el comportament. La difusió incorrecta de normes socials (descriptives vs. prescriptives) pot ser contraproduent.

Els Nudges (Acicates) com a Eina

Els nudges són "atributs de l'entorn" dissenyats per canviar el comportament de manera previsible, respectant la llibertat d'elecció de les persones, alineant les decisions amb el seu benestar i utilitzant els biaixos a favor seu. Es consideren una expressió de "paternalisme tou" o llibertari, a diferència del paternalisme dur de prohibicions o impostos.

• Tipologia de Nudges: Es classifiquen segons la seva naturalesa (educatius i no educatius) i la transparència (transparents i opacs).
  • Educatius: Pretenen evitar errors per falta d'informació, apel·lant al Sistema 2 (p. ex., campanyes informatives).
  • No Educatius: Canvien l'entorn de manera passiva o indueixen la col·laboració amb incentius motivacionals suaus, apel·lant al Sistema 1 (p. ex., reestructuració de l'entorn).
• Exemples d'Acicates:
  • Recordatoris: Missatges que centren l'atenció en un comportament desitjat (p. ex., recordatoris de cites mèdiques o vacunació).
  • Opcions per Defecte (Default Options): L'alternativa que s'aplica si l'individu no pren cap decisió (p. ex., donació d'òrgans, prescripció de genèrics).
  • Elecció Activa i Augmentada: Obligar a una elecció, o presentar una opció com a preferida emfatitzant conseqüències (p. ex., recàrrega automàtica de medicaments).
  • Canvi d'Ubicació o Reestructuració de l'Entorn: Fer més accessibles els béns desitjats i menys els no desitjats (p. ex., aliments saludables a cafeteries).
  • Augment de la Fricció: Fer una decisió menys impulsiva augmentant l'esforç (p. ex., pagar en efectiu en lloc de targeta).
  • Pressió Social: Influir el comportament mitjançant normes socials o comparacions amb iguals (p. ex., reduir el consum elèctric, millorar la prescripció).
  • Contractes de Compromís: Acord per patir una penalització si no es realitza una acció desitjada (p. ex., deixar de fumar).
  • Data Límit: Establir un termini per afavorir canvis de conducta (p. ex., compra de fertilitzants).

Incentius Econòmics

Els incentius, especialment els de "magnitud modesta", també es consideren "com si" fossin acicates i complementen la teoria dels nudges. Es classifiquen en:

• Descomptes o Subvencions: Reduir el cost d'un producte o servei (p. ex., mosquiteres gratuïtes).
• Incentius per Acció: Recompenses per accions concretes (p. ex., pagar per anar al gimnàs o prendre la medicació).
• Loteries: Aquest és l'incentiu més eficaç, ja que apel·la a mecanismes psicològics diferents, com la sobrevaloració de probabilitats petites (p. ex., sorteigs per adherència a la medicació).

Aplicacions dels Nudges en Política Farmacèutica i Salut Pública

El llibre dedica capítols a l'aplicació dels nudges en diferents àmbits de la salut:

• Adherència al Tractament (Capítol 4): La falta d'adherència als tractaments (incloent medicació i canvis d'estil de vida) és un repte important que provoca moltes morts prematures i costos sanitaris. Els nudges i incentius poden ser eines potents per millorar-la, ja que molts factors que la determinen són conductuals.
  • Exemples: Sorteigs vinculats a la presa correcta de medicació, gratuïtat de medicaments, "empaquetament de temptacions" per anar al gimnàs, o combinació de recordatoris, incentius i suport social.
• Racionalització de la Prescripció (Capítol 5): L'ús de nudges per modificar el comportament dels professionals sanitaris és un dels objectius més freqüents. Les opcions per defecte són especialment efectives per promoure genèrics.
  • Exemples: Configuració de sistemes de prescripció electrònica per defecte amb genèrics, augmentant la prescripció de genèrics significativament. També s'han usat per reduir la prescripció inadequada d'antibiòtics i opioides mitjançant recordatoris, justificacions obligatòries o comparacions amb col·legues.
• Innovació i Tractaments d'Alt Valor (Capítol 6): Els nudges poden fomentar la prescripció de teràpies d'alt valor terapèutic afegit.
  • Copagaments Basats en el Valor (VBID): Redueixen o suprimeixen els copagaments dels medicaments de major valor per augmentar l'adherència, tot i que l'impacte pot ser moderat a causa de l'aversió a les pèrdues i els efectes de marc.
  • Incentius al Rendiment (P4P i P4P4P): Programes que recompensen els professionals sanitaris (P4P) o els pacients (P4P4P) per assolir objectius de salut. Els incentius combinats per a metges i pacients han demostrat ser més efectius.
  • Llistes de "No Fer" o de "Baix Valor": Identifiquen pràctiques sanitàries amb pocs beneficis, potencialment perjudicials o obsoletes, com la iniciativa "Choosing Wisely".
  • Digitalització i Datificació: L'ús de dades massives i tecnologies digitals (wearables, apps) combinat amb nudges pot millorar l'assistència sanitària, fomentar hàbits saludables i la donació de dades per a la investigació. No obstant això, sorgeixen qüestions ètiques i de privacitat.
• Vacunació (Capítol 7): Els nudges són una eina per mitigar la "reticència vacunal", definida com la tardança o el rebuig a les vacunes malgrat la seva disponibilitat, influenciada per la complaença, la conveniència i la confiança.
  • Els errors cognitius que alimenten aquesta reticència (efecte marc, biaix de disponibilitat, biaix d'omissió, biaix del present, biaix d'optimisme, aversió a les pèrdues) poden ser contrarestats amb nudges.
  • Exemples: Cartes informatives amb intenció d'implementació o elecció activa, "message framing", i normes socials.
  • Nudges i COVID-19: La pandèmia ha estat un "laboratori" per avaluar la seva efectivitat. Missatges de text animant a la vacunació han augmentat les cites i taxes. Els incentius econòmics també han demostrat efectivitat. Alguns nudges han estat significatius, com l'enviament de dos missatges de text abans de la cita amb la idea de "propietat de la vacuna" (efecte dotació). La seva efectivitat pot variar segons la taxa de cobertura base, el context cultural i variables sociodemogràfiques.

Limitacions i Aspectes Ètics del Nudging

El llibre aborda les limitacions dels nudges i els incentius.

• Efectivitat: Tot i que sovint es consideren cost-efectius, hi ha debat sobre la magnitud real del seu impacte. Metaanàlisis suggereixen una efectivitat moderada, però s'ha detectat un biaix de publicació que afavoriria els resultats positius, especialment en estudis amb mostres petites. L'efectivitat és major en l'àmbit de l'alimentació.
• Ètica: L'ús de nudges, especialment els opacs, genera un debat ètic. Es considera una forma de "paternalisme llibertari" que, si bé intervé, no anul·la la llibertat d'elecció.
  • Arguments a favor: La indústria ja "empeny" cap a comportaments perjudicials ("sludges"). No anul·len l'autonomia i respecten el Principi del Dany de John Stuart Mill. La ciutadania, en general, els accepta majoritàriament, especialment els transparents.
  • Preocupacions: Poder excessiu de les "nudge units" i la manipulació de dades. Els nudges no haurien de desviar l'atenció dels problemes socials, polítics i econòmics subjacents. És essencial que siguin transparents, coherents amb els valors dels receptors, respectin la dignitat humana i s'ajustin a la legislació.

Conclusions i Implicacions per a la Política Farmacèutica

En definitiva, el llibre conclou que l'economia del comportament i els nudges ofereixen una eina valuosa i relativament econòmica per millorar la salut pública i la política farmacèutica. Poden optimitzar la prescripció de medicaments, augmentar l'adherència al tractament i promoure la innovació de valor, tot respectant la llibertat d'elecció dels pacients i professionals. No obstant això, es necessita més investigació estandarditzada (amb assajos controlats aleatoritzats i mostres grans) per avaluar millor la seva efectivitat i abordar els reptes ètics i organitzatius.

The end of marginal revolution

Richard Thaler was awarded with the Nobel Prize some days ago. If you follow this blog you'll know his works on behavioral economics and nudging. Since many years I've been interested in this perspective, though it has still more to deliver.
Today I would suggest you to read JM Colomer blog. He has written an excellent post on him and its impact on economic science. Selected statements:

Marginalist microeconomics held that we could understand collective outcomes by assuming that they derive from free interactions among homines economici.
A first big counter-revolution was the reintroduction of institutions in the basic analysis, especially since the 1980 and 1990s (including by Nobel laureates related to the social choice and public choice schools such as Kenneth Arrow, James Buchanan, Ronald Coase, Douglass North, Amartya Sen, Thomas Schelling, Leonid Hurwicz, Roger Myerson, political scientist Elinor Ostrom, Oliver Williamson, and others).

The second is the reintroduction of realistic observations about people’s motivations and behavior, including emotions. This has been based on psychology, on the background of huge progress in neuroscience (while pioneers include political scientist Herbert Simon and psychologist Daniel Kahneman). That Richard Thaler professes at the University of Chicago, once the temple of the neoclassical school, shows the depth of the change.

Now we know again that the three pillars of social analysis are, together with people’s calculated self-interested choices, emotions and institutions, as Hume and Smith masterfully had already established.

And this is the return to the roots of economics with a new toolkit.

Parov Stelar

Inconsistència dinàmica

Committing to Exercise: Contract Design for Virtuous Habit Formation

El paper de NBER és oportú per aquestes dates. Va sobre l'aplicació de conceptes d'economia del comportament per tal d'impulsar l'exercici físic, que alguns necessiten més que altres després d'aquestes festes.
El concepte d'inconsistència dinàmica que ens recorda és clau:

Thaler (1981) simplified this problem with two questions about apples. First, would you prefer one apple today or two apples tomorrow? Second, would you
prefer one apple in one year, or two apples in one year and a day? Although the tradeoffs are fundamentally the same, many would choose an apple today over two tomorrow, while none would choose one over two in the future. Dynamic inconsistency
becomes particularly relevant when the decision-maker faces a choice that presents delayed reward and immediate costs, such as exercise. While the prospect of exercising for three months and improving one’s health seems attractive now, the daily decision to exercise is a much more difficult one.

I aleshores es pregunta quin és el mecanisme que pot generar compromís?

what type of commitment device would work best? The deposit contract, where money is forfeited upon failure to complete an agreement, features prominently in the recent literature on financial commitment mechanisms.9 One is inclined to think that the prospect of a financial loss would provide greater incentive than a financial gain based on Kahneman and Tversky’s (1979) results regarding loss aversion -- there is greater disutility from the risk of an equivalently sized loss than there is a utility increase from a comparable monetary gain. The commitment contract in the context of habit formation in exercise is intended as a temporary mechanism whereby the individual manipulates the costs of not exercising in the short-term while their long-term orientation towards and experience of exercise shifts -- the commitment device is needed until the new habit is formed

No desvetllo res més perquè l'article és dels que paguen la pena. També cal dir que hi ha altres maneres d'afrontar el tema, mireu NHS i en especial 5K.

PD. Quin "emboliu" el de l'autisme i la vacuna triple vírica...llegia la historieta al blog de Forbes.

PD. I si voleu saber com es passa de 45 milions de persones no assegurades a 50 milions entre 2007 i 2009 ho podeu contrastar a HA

Aquesta era la situació

Faig un cop d'ull ràpid a les dades de la Central de Balanços 2010. El temps passa volant i potser no recordeu on éreu i què feieu aleshores. Però bé, ara ja les podeu consultar..
Miro què passa amb la farmàcia hospitalària de dispensació ambulatòria i observo un creixement del 3,65%, arribem així als 654 milions.(p.102). Destaco aquesta dada perquè quan apareix a la premsa que la despesa farmacèutica baixa, no acostuma a sortir aquesta informació que contradiu la tendència. Recordem que la despesa farmacèutica ambulatòria general va baixar un 7,8%
La despesa de personal que menys creix és la del personal de direcció, 0,10%. El personal assistencial segueix augmentant en quantitat, un 3,03% (un any amb 4 hospitals nous, i un 5% de reducció a les retribucions). La productivitat assistencial s'estanca, i fins i tot retrocedeix lleguerament (p.47) -tot i sabent que cal millorar la forma com es mesura.
El resultat de l'exercici mostra 175 milions de pèrdues, molt superior al de l'any anterior que van ser només 30 milions. El motiu es detalla a la p.31. Recordeu que el 2011, el dèficit total va ser de 850 milions.
Aquesta és la situació de la xarxa d'hospitals d'aguts finançada públicament. Millor dit, era al 2010, el temps passa volant.

PS. Recordeu que l'any 2010 hi havia un desgavell pressupostari total. Vaig explicar-ho en aquesta entrada del blog, la més exitosa en visites. Aquell any, els hospitals concertats autèntics només haurien tingut pèrdues per import 9 milions, dels 175 que hi va haver en total.

PS. Kahneman a LV .

PS. XSM a LV. Imprescindible

PS. El cost de seguir sent espanyols a Catalunya, a LV.

PS. La Montserrat Nebrera s'ha afegit als que ens volem donar de baixa i ho explica aquí. I cada dia som més els que busquem l'oficina i els impresos. Si la trobeu, aviseu-nos si us plau.

Picasso a Christie's, la setmana que ve

Understanding group decision making failure and success

Wiser: Getting Beyond Groupthink to Make Groups Smarter

Groupthink was a term coined by Irving James that explains how groups may tend toward uniformity and censorship. This is not an easy hypothesis to demonstrate. Conditions and environment may affect, randomised trials difficult to apply. But Hastie and Sunstein tried to answer two questions in a book:

• Do groups usually correct individual mistakes? Our simple answer is that they do not. Far too often, groups actually amplify those mistake
• But do groups actually succeed in surpassing the quality of the few best? Do they, in fact, combine information and enlarge the range of arguments? Do firms accomplish this feat? Do government officials? Unfortunately, the history of the human species suggests that all too often, groups fail to live up to their potential. On the contrary, many groups turn out to be foolish

The book has basically two chapters, how groups succeeds and how groups fail. Sounds interesting to know the details. I am unable to describe the whole details in a post.
there are sound messages for the role of leaders, and specailly a conclusion:

The failures of groups often have disastrous consequences—not just for group members, but for all those who are affected by those failures. The good news is that decades of empirical work, alongside recent innovations, offer a toolbox of practical safeguards, correctives, and enhancements. With a few identifiable steps, groups can get a lot wiser.

The toolbox refers to behavioral science (Kahneman and Tversky).Unfortunately, my impression is that too few people has read this book up to now.