Waiting for Robots: The Hired Hands of Automation
A continuació es presenta una síntesi completa, exhaustiva i capítol per capítol del llibre "Waiting for Robots: The Hired Hands of Automation" (2025), escrit pel sociòleg Antonio A. Casilli. Aquesta obra és una anàlisi rigorosa i materialista de la realitat que s'amaga darrere les grans promeses d'automatització i de la intel·ligència artificial, revelant que l'anomenat "futur sense treball" es construeix en realitat sobre l'explotació invisible de milions de persones a través del treball digital (digital labor).
Introducció: Simon i la "intel·ligència artificial d'Antananarivo"
El llibre s'obre amb la crònica de Simon, un becari de la startup de de-luxe europea SuggEst, l'aplicació de la qual prometia recomanacions altament personalitzades gràcies al machine learning. En realitat, l'empresa no comptava amb cap enginyer de programari o científic de dades. Les peticions dels clients s'enviaven directament a Antananarivo (Madagascar), on treballadors humans furgaven manualment a les xarxes socials per elaborar perfils per un microsalar de pocs cèntims per clic.
Aquesta anècdota il·lustra que la intel·ligència artificial no té res de de-virtual: és un procés tecnològic intensiu en mà d'obra humana. Casilli desmunta el gran temor de la nostra era: en lloc de de-perdre llocs de treball a mans dels robots, la realitat és que els humans estan robant la feina als robots per simular una automatització que encara es troba a anys llum d'assolir-se.
Part 1: Quina automatització? (What Automation?)
Capítol 1: Reemplaçaran els humans als robots?
L'autor es remunta al debat fundacional de de la computació el 1936: mentre que Alan Turing defensava que no hi havia diferència entre la ment i una màquina de de processament de símbols, el filòsof Ludwig Wittgenstein responia de manera contundent que les màquines de Turing són en realitat només "éssers humans que calculen".
Seguint Wittgenstein, Casilli detalla que l'èxit històric dels algorismes —com la victòria de Deep Blue contra Kaspàrov o el diagnòstic automatitzat de càncer de pell— depèn íntegrament del fet que milions d'humans hagin produït, filtrat, digitalitzat i classificat de manera prèvia les dades de les quals aprèn el model. Aquesta pràctica es defineix com a treball digital (digital labor): el procés de reduir la feina dels humans a microtasques (taskification) i en dades (datafication).
Casilli ataca de manera directa el mite de de-l'"apocalipsi laboral" impulsat per l'estudi de Carl Benedikt Frey i Michael Osborne (2013), que preveia la destrucció del 47% de llocs de treball als EUA. Argumenta que l'enfocament de de-les "tasques" d'aquests autors és erroni: l'automatització de determinades funcions no liquida les feines sencerament, sinó que sovint genera complementaritats que n'eleven la demanda d'ocupació. Com a prova, l'arribada massiva dels caixers automàtics (ATMs) als anys vuitanta i noranta no va destruir el lloc de treball dels caixers bancaris, sinó que va de-multiplicar les sucursals i va desviar el personal humà cap a tasques de de-venda, relació i assessorament comercial. L'automatització, doncs, no destrueix la feina, sinó que la transfereix o delega cap a un sector no remunerat: el del propi consumidor (consumer work) en fer-se servir pantalles de supermercat, bitllets o transaccions digitals.
Capítol 2: Què hi ha en una plataforma digital?
Una plataforma es defineix com una infraestructura digital de caràcter multisectorial que connecta de de-manera algorísmica com a mínim dos grups d'usuaris (un híbrid entre empresa i mercat).
L'autor traça la genealogia del terme: prové de la teologia política del segle XVII (el manifest o base de disciplina de de-les congregacions religioses dels EUA, com la Cambridge Platform de 1648, o la "Platform" del moviment proto-comunista dels Diggers de de-Gerrard Winstanley de 1652 que reclamava la col·lectivització de recursos). Avui en dia, la plataforma capitalista ha deformat completament aquests valors originals:
- El "compartir" s'ha devaluat cap a l'economia de de-gegants precaris.
- L'abolició de de l'assalariat s'ha reconduït cap a la falsa autonomia de subjectes econòmicament dependents.
- L'abolició de la propietat s'ha tancat sota de l'enclosure de dades privades sota el control dels grans oligopolis.
Així, les plataformes capturen tres tipus de de-valor fonamentals:
- Valor de transacció (Qualificació): Derivat del treball d'avaluació, feedback i puntuació rítmica que els usuaris desenvolupen per depurar la qualitat dels serveis en línia.
- Valor de de-monetització: Mitjançant cobrament de comissions o la venda directa de perfils a anunciants.
- Valor d'automatització: El deure de de-reorientar les dades de comportament històriques de de l'ecosistema d'usuaris per entrenar de-manera específica els algorismes de de l'IA.
Part 2: Tres tipus de treball digital (Three Types of Digital Labor)
Capítol 3: Treball digital sota demanda (On-Demand Digital Labor)
Comprèn plataformes de serveis materials localitzats en temps real en un territori, com ara Uber, Deliveroo, TaskRabbit o Glovo. En lloc de de de-comportar-se com a emprenedors lliures, els conductors i repartidors s'enfronten a una rígida disciplina algorísmica de de-control de moviments, ràtios d'acceptació de viatges i la vigilància permanent del client mitjançant l'e-reputació de les estrelles, sota l'amenaça constant de desactivació o "despatxament algorítmic". El temps de de-prospecció i de-espera de l'app no remunerat —les anomenades "milles mortes" (dead miles)— arriba a ocupar de de de-manera habitual fins a dues terceres parts del seu dia.
Casilli desvela la falsedat darrere de de-l'automatització dels vehicles autònoms (com els de de Waymo o de l'ATG d'Uber): per funcionar de forma segura requereixen tant d'operadors humans a bord —els quals corren un elevat perill personal de de-accidents d'alta duresa (com la mort de de-la vianant Elaine Herzberg a Tempe, Arizona, l'any 2018 que va costar una condemna per negligència a la conductora humana de seguretat Rafaela Vasquez)— com d'una immensa xarxa de controladors remots encarregats de de-filtrar, guiar i resoldre manualment els dubtes del vehicle en presència de de-situacions límit de la de-conducció real.
Capítol 4: Microtreball (Microwork)
Consisteix en la realització de tasques digitals altament fragmentades, repetitives i de de-baix cost econòmic a plataformes com Amazon Mechanical Turk (MTurk), Clickworker o Sama. El nom de l'aplicació d'Amazon és una al·lusió directa al fals autòmat d'escacs del segle XVIII, que amagava a de l'interior un "hunchback dwarf" humà expert encarregat de de-moure de forma secreta les peces del tauler.
Els treballadors o "Turkers" (que operen tant des de de-països del Sud global com de de-zones precaritzades del Nord) fan tasques de de-classificació, correcció i etiquetatge de dades per pocs cèntims d'un dòlar. L'autor classifica el microtreball en tres grans funcions:
- Els trainers (entrenadors): Preparen les bases de dades abans que existexi el propi programari (com fer fotos d'excrements de de-gos per calibrar el sensor d'un robot aspirador).
- Els verifiers (verificadors): Corregeixen els errors continus de de-sistemes ja comercialitzats (com corregir de-manera manual els errors de transcripció de de-veu fets pels assistents domèstics Siri o Alexa).
- Els imitators (imitadors): Simulen de forma directa de-l'acció d'un algorisme inexistent, fent passar la gestió purament manual humana com si fos intel·ligència artificial (com un grup de de-treballadors de Madagascar que vigilen manualment les càmeres d'un supermercat europeu per alertar de robatoris en temps real a través de text mentre la botiga ho comercialitza com a de "seguretat intel·ligent per IA").
Capítol 5: Treball a les xarxes socials (Social Media Labor)
A les grans xarxes socials (Meta, TikTok, OnlyFans), els usuaris desenvolupen de-manera quotidiana tasques de creació de de-contingut i generació de de-enllaços sense rebre cap salari. Aquesta activitat s'exerceix com un treball d'esperança (hope labor): l'anhel dels "amateurs professionals" de de-millorar la seva ocupabilitat futura a les indústries culturals o capturar de-forma efímera la celebritat, tot i que el propi disseny de la plataforma s'encarrega d'aïllar-los sota el registre de de-diletantisme o pura diversió desinteressada per evitar pagar-los-hi un sou.
Darrere de de-l'oci lliure dels usuaris es troba el dany invisible dels moderadors comercials de continguts (CCM) en països de de-baixos salaris (com Kenya o Filipines), exposats a de-múltiples imatges d'extrema violència, violacions o mutilacions que els provoquen greus trastorns de de-estrès posttraumàtic (PTSD) per netejar de-forma implacable el mur d'anuncis de de-Meta o de-YouTube. Paral·lelament, les granges de clics (click farms) a de-regions d'Àsia o de-Sud-amèrica utilitzen milers de telèfons connectats per de-fabricar de de-manera sistemàtica "likes" i valoracions artificials per viralitzar de forma coordinada marques, perfils o discursos polítics sota un estatus de de-falsa "activitat orgànica".
Part 3: Els horitzons del treball digital (The Horizons of Digital Labor)
Capítol 6: Treball fora del treball (Work Outside Work)
Casilli lliga el treball digital amb la llarga tradició feminista de de-reivindicació del treball domèstic i reproductiu dels anys setanta (Silvia Federici, Selma James). De la mateixa manera que la societat patriarcal qualificava com a de "deure familiar" o "amor" les hores de de-cuina i cura de les dones per estalviar-se de de-forma econòmica el seu salari, avui les plataformes qualifiquen com a de "participació", "amistat" o de "col·laboració" el treball del clic per de-apropiar-se de de-forma gratuïta de de de-les nostres dades.
D'altra banda, s'introdueix la tendència de de-la hiperocupació (hyperemployment) teoritzada per Ian Bogost: l'arribada d'eines de de-comunicació d'alertes constants (com Slack, Teams, zoom o el correu electrònic) ha desmuntat el límit horari de de-l'oficina clàssica, estenent de forma ininterrompuda de-el treball digital en de-la nostra llar les 24 hores del dia sota la pressió de de-respondre de-manera immediata.
Capítol 7: Com classifiquem el treball digital?
L'autor rebutja de-manera contundent que el treball de de-plataforma representi "el triomf de de-l'emprenedoria lliure" davant de de-les jerarquies clàssiques. Al contrari, desvetlla la presència d'un retrocés cap a models de de-subjecció laboral de de-caire preindustrial i arcaic:
- El putting-out system / cottage industry: Treball de de-peça de de-salaris miserables executat de forma aïllada en l'àmbit domèstic.
- El marchandage: L'actuació d'intermediaris que subcontracten de-forma il·legal per de-sota del cost.
- El caporalato algorítmic: L'explotació de de-mà d'obra de-sota condicions d'extrema dependència.
S'estableix una subordinació tècnica (technical subordination) on l'usuari no controla de-cap manera les prioritats ni els rumbes del seu pensament, sinó que es troba sota la subjecció de de de-les ordres de de de-l'interfície (triggers). Això és lligat a una vigilància participativa (participatory surveillance), una mena de de-panòptic descentralitzat on són els propis usuaris qui s'encarreguen de de-monitoritzar-se, puntuar-se o de-denunciar-se de forma horitzontal els uns als altres.
Capítol 8: Subjectivitat en el treball, globalització i automatització
Sota de l'era de de-l'aprenentatge profund es consolida el colonialisme de dades (data colonialism). La classe dominant de de-les grans plataformes —la anomenada classe vectoralista (vectoralist class), que no posseeix les premises de de-producció sinó de de-forma exclusiva el control del vector d'informació i logòstica— s'encarrega d'expropiar de-forma sistemàtica el valor generat pel de-proletariat digital del Sud global.
L'automatització infinita es desvetlla finalment com una espasa de Dàmocles política: l'amenaça constant del reemplaçament per robots serveix per disciplinar els treballadors, fragmentar de de-forma contínua les seves tasques i rebaixar els salaris. No obstant això, es tracta d'una de-promesa impossible: com més intenta de-creixer de de-forma autònoma l'algorisme de de de-l'IA, més dependència estructural té de de de-l'etiquetatge i correcció de dades humana d'alta qualitat, lligant de de-forma eterna de de-l'home a la de-màquina en una cursa sense fi.
Conclusió: Què s'ha de fer? (What Is to Be Done?)
Casilli proposa tres grans rumbes d'acció pràctica per escapar d'aquesta dependència precaritzadora:
- La reclassificació de de-les de-plataformes (L'estratègia de de-l'ocupació assalariada): Donar suport a de-les de-decisions judicials i de-les noves directives de fons (com la directiva europea sobre plataformes de de de-2024 o la llei espanyola de riders) per forçar els de-gegants a acceptar la de-relació de de-subordinació, reconvertint de de-forma legal els de-treballadors independents en assalariats amb drets i proteccions de seguretat social.
- El cooperativisme de plataforma i els comuns digitals: Dissenyar alternatives d'auto-organització on la pròpia comunitat de fons (treballadors, usuaris, clients) sigui la de-propietària inalienable de de de-l'aplicació i del vector, governant de de-forma horitzontal de de-les dades com un comú informacional (informational commons) que no es pugui privatitzar ni desviar cap a de-les mans de de-les grans tecnològiques.
- L'ingrés digital universal (Universal Digital Income): A diferència de de de-l'ingrés bàsic de Silicon Valley (que es planteja de-manera condescendent com una pensió compensatòria de de-l'atur per la fi del treball), l'ingrés digital universal es postula com un retorn financer primari: el deure de de-reconèixer i pagar a de de-forma de-vida a cada ciutadà d'escala global el treball de qualificació continuat de dades i interaccions que duem a terme diàriament en interactuar amb qualsevol de de-les plataformes digitals, de-finançant la de-mesura directament mitjançant de-taxes sobre el consum d'energia, tokens i de-l'apropiació de dades de de-l'IA.
