The Infinity Machine: Demis Hassabis, DeepMind, and the Quest for Superintelligence
A continuació es presenta un resum exhaustiu i estructurat capítol per capítol del llibre "The Infinity Machine: Demis Hassabis, DeepMind, and the Quest for Superintelligence" (2026), escrit pel periodista i finalista del premi Pulitzer Sebastian Mallaby.
Introducció: La dolçor del descobriment (The Sweetness)
El llibre s'obre explorant la visió de Demis Hassabis, qui concep la creació de la intel·ligència artificial general (AGI) no pas com un simple model de negoci, sinó com l'eina definitiva de coneixement científic per comprendre la realitat i "llegir la ment de Déu". Mallaby recorda la reflexió del pioner Geoffrey Hinton, qui va utilitzar una frase d'Oppenheimer afirmant que, malgrat els riscos potencials per a la societat, "la perspectiva del descobriment és massa dolça" com per aturar-se.
Part I: Orígens i formació de Hassabis (Capítols 1–3)
Capítol 1: Destí (Destiny)Infància i escacs: Nascut el juliol de 1976 al nord de Londres, fill de mare xinesa de Singapur i pare grec xipriota, Hassabis va ser un nen prodigi dels escacs. Als 13 anys va assolir el rang de mestre d'escacs i era el segon jugador més fort del món de la seva edat.
La pressió i l'epifania: El seu pare li exigia "fer el millor que pogués", una frase que Demis va interpretar de manera literal com el deure de pressionar-se fins al límit. L'any 1988, després d'una dolorosa derrota a Liechtenstein en una partida de deu hores, va patir una epifania: aquell immens esforç mental s'havia de canalitzar cap a un propòsit superior com la ciència. A deu anys va llegir el manual de de programació d'escacs de David Levy, descobrint la tesi de Claude Shannon sobre com els jocs podien servir per dissenyar ordinadors capaços d'induir patrons.
L'etapa de Bullfrog: Als 16 anys va començar a treballar amb el creador de videojocs Peter Molyneux a l'estudi Bullfrog, on va codissenyar el cèlebre joc Theme Park (1994). En aquesta etapa va llegir Gödel, Escher, Bach de Douglas Hofstadter, obra que el va convèncer que la ment humana és un processador d'informació físic i que la consciència es pot codificar en programari.
- Cambridge i la informació: Als 17 anys va ingressar a la Universitat de Cambridge. Allà va traçar una gran amistança amb David Silver. Ambdós van rebutjar la "lògica simbòlica" tradicional de la IA acadèmica, argumentant que el futur depenia de l'aprenentatge per reforç i de la capacitat d'extraure sentit de les dades. Amb el professor John Daugman van concloure que la informació és la unitat fonamental de la realitat.
L'experiència amb Elixir: El 1998, Hassabis va fundar l'estudi de videojocs Elixir amb David Silver i Tim Clarke per crear el joc Republic: The Revolution. En aquesta etapa va desenvolupar un gran carisma narratiu (que Silver anomenava el seu "truc mental de Jedi").
Neurociència a la UCL: Elixir va tancar el 2005 i Hassabis va decidir fer un doctorat en neurociència cognitiva a la Universitat College de Londres (UCL) amb Eleanor Maguire per estudiar el cervell com a "prova d'existència" de la intel·ligència. El 2007 va publicar un article fonamental a PNAS demostrant que els pacients amb amnesia a l'hipocamp són incapaços d'imaginar el futur, provant que la memòria i la imaginació fan servir els mateixos circuits de simulació.
Part II: La fundació de DeepMind i l'èxit d'Atari (Capítols 4–6)
Capítol 4: La colla dels tres (The Gang of Three)Trobada a Gatsby: El 2009, com a postdoc a la Gatsby Unit de la UCL, Hassabis va conèixer Shane Legg, un investigador neozelandès que havia encunyat el terme Intel·ligència Artificial General (AGI).
El trio fundador: Poc després es va unir el tercer cofundador, Mustafa Suleyman ("Moose"), un jove activista social de North London. El trio combinava la ciència visionària de Hassabis, el teoricisme de Legg i la capacitat executiva de Suleyman.
Inversió de Peter Thiel: El 2010 van fundar DeepMind. A la conferència Singularity Summit de San Francisco, Hassabis va capturar l'interès del multimilionari Peter Thiel (Founders Fund) xerrant de forma estratègica sobre les capacitats del cavall i l'alfil en els escacs. Thiel va liderar la primera ronda aportant 2,3 milions de dòlars.
Cultura de Russell Square: L'empresa va obrir un petit despatx a Russell Square, Londres. Hassabis en controlava la majoria d'accions i va crear una cultura d'alta exigència recolzada per "persones d'enllaç" (glue people) per gestionar l'organització dels investigadors.
El naixement del DQN: Per demostrar que un agent podia aprendre sense regles prèvies, l'equip de DeepMind (amb el científic Vlad Mnih) va entrenar un sistema per jugar als videojocs clàssics d'Atari.
Memory Replay: Mnih i Silver van combinar el deep learning amb l'aprenentatge per reforç creant el Deep-Q Network (DQN). Van resoldre la inestabilitat de l'entrenament utilitzant el "memory replay" (un emmagatzematge de memòria inspirat en el funcionament de l'hipocamp durant el son). El desembre de 2013, la presentació del DQN a la conferència NIPS va deixar la comunitat científica bocabadada.
Part III: L'adquisició per Google i el triomf d'AlphaGo (Capítols 7–9)
Capítol 7: Els problemes de Thiel (Thiel Trouble) i Capítol 8: Aconseguir Google (Get Google)L'interès dels gegants: Després de l'èxit d'Atari, Larry Page (cofundador de Google) i Mark Zuckerberg (Facebook) van competir per comprar DeepMind.
La venda a Google: El gener de 2014, Google va adquirir DeepMind per 650 milions de dòlars. Hassabis i Suleyman van negociar mantenir la seu a Londres, autonomia operativa i la creació d'un comitè d'ètica i seguretat per prohibir l'ús militar de la tecnologia.
El desafiament del Go: El joc de Go es considerava un repte inabordable per a les màquines a causa de la seva immensa complexitat combinatòria.
L'arquitectura d'AlphaGo: David Silver i Aja Huang van dissenyar AlphaGo, unint la cerca en arbre Monte Carlo (MCTS) amb dues xarxes de deep learning: la policy net (per suggerir moviments intuïtius) i la value net (per avaluar la probabilitat de victòria).La victòria de Seül: El març de 2016, AlphaGo va derrotar el llegendari campió mundial Lee Sedol per 4 a 1 a Seül. Durant la segona partida, la màquina va executar el famós Moviment 37, una jugada genial i desconeguda pels humans que va demostrar la capacitat creativa de la IA.
Part IV: Fractures internacionals, la revolució del llenguatge i tensions internes (Capítols 10–14)
Capítol 10: Fora de l'Edèn (Out of Eden)La reacció d'Elon Musk: Alarmat pel domini de Google sobre la IA, Elon Musk va trencar relacions amb Hassabis i Page i va cofundar la fundació OpenAI el desembre de 2015 amb Sam Altman.
DeepMind Health i la crisi de dades: Mustafa Suleyman va liderar la divisió aplicada creant l'aplicació mèdica Streams per a l'NHS. El 2016, el diari Daily Mail va publicar una forta controvèrsia sobre la privacitat de les dades dels pacients, provocant la primera gran crisi de reputació de la companyia.
AlphaZero i AlphaStar: Silver va desenvolupar AlphaGo Zero i AlphaZero (2017), sistemes que van aprendre des de zero directament mitjançant l'autojoc sense dades humanes, dominant el Go, els escacs i el shogi. Més tard van crear AlphaStar per al joc StarCraft II.
La revolució del Transformer: El 2017, investigadors de Google van publicar l'article "Attention Is All You Need", introduint l'arquitectura Transformer. OpenAI, liderada científicament per Ilya Sutskever, va aprofitar ràpidament aquesta tecnologia per crear els models GPT. Hassabis va trigar més a apostar pel llenguatge perquè estava centrat en l'aprenentatge per reforç i entorns de simulació com Gaia.
Tensions de gestió: DeepMind va intentar negociar una major independència de Google (Projecte Mario). El 2019, una investigació interna va concloure que Suleyman havia exercit un estil de gestió intimidatori i de bullying cap als seus subordinats, forçant la seva eixida de DeepMind.
Part V: AlphaFold, la cursa de ChatGPT i la consolidació (Capítols 15–20 i Epíleg)
Capítol 15: Fermat per a la biologia (Fermat for Biology)
- El gran èxit científic: Hassabis va dirigir els recursos cap a la resolució del plegament de proteïnes. Sota el lideratge científic de John Jumper, van crear AlphaFold 2 utilitzant transformers especialitzats.
- El Premi Nobel: Al concurs CASP14 del 2020, AlphaFold 2 va assolir una precisió del 92.4 GDT, resolent un problema biològic de fa 50 anys. DeepMind va publicar de manera gratuïta les estructures de més de 200 milions de proteïnes per a la ciència mundial. Aquest assoliment va valer a Hassabis i Jumper el Premi Nobel de Química el 2024.
L'impacte de ChatGPT: El llançament de ChatGPT el novembre de 2022 per part d'OpenAI va provocar un terrabastall a Silicon Valley.
Debats sobre seguretat: Geoffrey Hinton va dimitir de Google el 2023 per alertar dels riscos existencials de la IA. Paral·lelament, investigadors com Geoffrey Irving van treballar en mètodes de seguretat i interpretabilitat mecànica dels models.
Fusió Google DeepMind: A l'abril de 2023, Sundar Pichai va unificar Google Brain i DeepMind en una sola divisió sota el comandament de Demis Hassabis.
Desenvolupament de Gemini: L'equip unificat va llançar la família de models Gemini (amb grans millores com una finestra de context d'un milió de tokens a Gemini 1.5 Pro i el model de raonament Gemini Flash Thinking).
El retorn de l'aprenentatge per reforç: Hassabis i Silver van demostrar que per aconseguir capacitat de raonament i planificació en els models de llenguatge calia integrar de nou les tècniques de cerca i aprenentatge per reforç d'AlphaGo (com es va veure a l'o1 d'OpenAI i al DeepSeek R1).
-
Epíleg: El campió de Turing (Turing’s Champion)
Mallaby conclou el llibre definint Hassabis com el "campió de Turing". Davant de les postures que sostenen que la ment humana requereix efectes quàntics estranys, Hassabis defensa la hipòtesi que qualsevol patró de la natura pot ser après i modelat de manera eficient per un algorisme clàssic d'aprenentatge quan disposa de prou dades i capacitat de càlcul.
PS. L'origen de DeepMind es remunta a la trobada entre tres figures clau a Londres entre els anys 2009 i 2010, conegudes com "la colla dels tres" (The Gang of Three):
1. La trobada dels fundadors
- Demis Hassabis: Després de ser un prodigi dels escacs i un reconegut dissenyador de videojocs (a Bullfrog i Elixir), Hassabis va fer un doctorat en neurociència cognitiva a la University College London (UCL) per estudiar el cervell com a "prova d'existència" de la intel·ligència.
- Shane Legg: Investigador neozelandès que treballava a la Gatsby Computational Neuroscience Unit de la UCL, un dels pocs acadèmics que havia definit i teoritzat sobre la Intel·ligència Artificial General (AGI). Hassabis i Legg es van conèixer a l'ascensor de la unitat Gatsby a la tardor de 2009 i van connectar definitivament després d'una xerrada de Legg sobre els riscos de la superintel·ligència ("The Halloween Scenario").
- Mustafa Suleyman ("Moose"): Un jove activista i emprenedor social de North London, amic del germà petit de Hassabis. Suleyman es va unir al projecte per aportar capacitat executiva, gestió i un enfocament d'impacte social.
2. La fundació i l'elecció del nom
Poc abans de la mitjanit del 29 de desembre de 2009, Legg va confirmar a Hassabis per correu electrònic que acceptava fundar una startup dedicada exclusivament a crear AGI.
Van batejar la companyia com a DeepMind, un nom que combinava tres referències clau: l'aprenentatge profund (deep learning), el computador d'escacs Deep Blue d'IBM i el supercomputador Deep Thought de la novel·la La guia del autoestopista galàctic. La seva missió era construir un "Projecte Manhattan" per a la intel·ligència artificial, unint la neurociència amb l'aprenentatge per reforç.
3. La cerca de finançament i l'arribada de Peter Thiel
En una època en què la majoria de científics i fons de capital risc consideraven que la cerca de l'AGI era una impossibilitat o una bogeria, els fundadors van tenir moltes dificultats per aconseguir diners.
L'agost de 2010, el trio va viatjar al Singularity Summit a San Francisco. Durant una festa a casa del multimilionari Peter Thiel (cofundador de PayPal i Founders Fund), Hassabis va aconseguir captar l'atenció de Thiel utilitzant una analogia estratègica sobre la tensió entre el cavall i l'alfil en els escacs. Impressionats pel talent i la convicció messiànica de Hassabis, Thiel i el seu soci Luke Nosek van decidir invertir-hi. Al desembre de 2010, Founders Fund va injectar la primera ronda de 2,3 milions de dòlars, juntament amb una aportació menor de l'inversor britànic David Gammon.
4. El primer despatx a Russell Square
A finals de 2010, DeepMind va obrir la seva primera seu en un petit àtic a Russell Square (Londres), molt a prop de la UCL i de la Societat Matemàtica de Londres, un entorn que evocava el llegat d'Alan Turing. Des d'allà, van començar a reclutar investigadors d'alta volada (com Daan Wierstra, Dharshan Kumaran i posteriorment David Silver, Vlad Mnih i Koray Kavukcuoglu), establint una cultura de treball que combinava la recerca científica fonamental amb la rapidesa d'una startup.
