Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta innovation. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta innovation. Ordena per data Mostra totes les entrades

17 de juliol 2015

Efficiency in drug patents buyout

Panning for gold: sourcing pharmaceutical innovation

Once upon a time there were pharmaceutical firms that invested mostly in internal R+D departments. Long time ago, the door was opened to contracting out, buying patents and licensing. The most recent step is to the acquisition of firms with promising molecules.
A short article in Nature sheds some light about the efficiency of recent mergers and acquisitions. And the summary is:
Our analysis suggests that most companies have a considerable opportunity to get better at deploying capital and resources efficiently when sourcing innovation externally. In our experience, we have found that the best performers develop robust forecasts for the key assets, are fiscally disciplined, and set up their innovation-sourcing teams and transaction capabilities to ensure that the right internal expertise is brought to bear and to ensure smooth hand‑offs through the life cycle of a deal.
The success lies within, the internal expertise is crucial. Have a look at the figure and you'll notice that the most efficient (defined as the commercial impact of the products acquired relative to capital deployed in M&As) is Roche. This is not by chance.

PS. Unfortunately, the study doesn't reflects any consideration to value in health or lobbying efforts in drug prices.
PS. FT's summer books 2015 

22 de setembre 2014

Bundled payments, update

While I was reading the HA blog I  thought that the word innovation is like a joker, when somebody has a real concern about potential income in the future, any change may harm innovation. The current situation in US of bundled payments is still embryonic and biased towards certain services. Bundled payments need to be holistic, not partial in order to deliver clear results. Otherwise, incentives in non-regulated areas increase. Maybe those that are concerned with innovation will move towards such areas...

08 de juny 2025

El mercat farmacèutic tensionat

 Economic Markets and Pharmaceutical Innovation

Aquí teniu un resum detallat de l'article "Economic Markets and Pharmaceutical Innovation" de Craig Garthwaite, basant-me en la informació proporcionada a les fonts:

L'article, publicat al Journal of Economic Perspectives, ofereix un resum ampli del coneixement existent sobre diversos aspectes econòmics importants del mercat farmacèutic relacionats amb el procés innovador. L'autor és Craig Garthwaite, Professor d'Estratègia a la Kellogg School of Management de la Northwestern University. L'objectiu és ajudar aquells interessats o involucrats en debats sobre la indústria farmacèutica a entendre els fets i patrons econòmics fonamentals al voltant dels incentius per al desenvolupament de medicaments.

L'article comença assenyalant una tensió central en els mercats farmacèutics: tot i que els beneficis dels fàrmacs innovadors són poc discutits, molts pregunten raonablement "A quin preu?". Les enquestes d'opinió pública mostren una favorabilitat neta negativa per a la indústria farmacèutica, tot i que els fàrmacs innovadors han tingut un èxit enorme en el tractament i la curació de diverses condicions. Per exemple, les innovacions farmacèutiques són responsables del 35% de la notable disminució de la mortalitat cardiovascular del 1990 al 2015. Condicions prèviament mortals com el VIH/SIDA s'han transformat en malalties cròniques manejables, i l'hepatitis C s'ha curat. Teràpies gèniques i avanços en immuno-oncologia estan proporcionant millores significatives. Recentment, han aparegut tractaments efectius per a l'obesitat (agonistes GLP-1) amb millores en resultats cardiometabòlics.

Els preus elevats dels medicaments de marca innovadors no són accidentals, sinó el resultat de polítiques destinades a proporcionar incentius financers per al desenvolupament continu de nous productes. Aquestes polítiques són necessàries a causa d'una fallada de mercat intrínseca a la innovació farmacèutica. Les empreses que desenvolupen productes nous creen béns públics en forma de coneixement científic. Un cop desenvolupat aquest coneixement, és relativament fàcil per a una altra empresa replicar el producte a un cost fix molt menor i reduir el rendiment financer per a l'innovador original. Per tant, sense protecció de la propietat intel·lectual, poques empreses racionals invertirien els grans costos i riscos necessaris per a la innovació, especialment amb llargs períodes de retorn i baixos costos d'imitació. El sistema actual implica que els governs proporcionin protecció de la propietat intel·lectual per períodes limitats, permetent a les empreses innovadores vendre els seus productes a un preu més alt sense competència directa.

Aquesta protecció de la propietat intel·lectual crea un equilibri entre accés a curt termini i incentius a llarg termini. Els preus elevats redueixen l'accés a les innovacions existents a curt termini, cosa que pot tenir conseqüències devastadores per als pacients. Tanmateix, aquests preus elevats proporcionen incentius financers per a futures inversions en el desenvolupament de nous productes, que podrien resoldre la manca de tractaments per a condicions que actualment no en tenen.

El desenvolupament de productes farmacèutics innovadors requereix inversions grans, fixes i enfonsades en R&D (recerca i desenvolupament). Aquests fons provenen d'empreses privades, universitats i institucions públiques. Molts productes exitosos comencen en laboratoris acadèmics i petites firmes de biotecnologia. La inversió del sector privat en R&D farmacèutic va ser de 276.000 milions de dòlars a nivell mundial el 2021.

Nombrosos estudis empírics mostren una relació entre la mida esperada del mercat d'un fàrmac i la magnitud de les inversions en R&D. Les firmes responen a la mida econòmica potencial del mercat d'un producte, no només al nombre de pacients potencials. Per exemple, l'expansió de Medicaid als EUA va tenir un augment modest en els ingressos a causa dels preus més baixos que paga Medicaid, i no va resultar en un augment de les inversions en R&D. Les tàctiques de negociació més fortes, com l'exclusió de cobertura, van reduir el retorn financer per pacient potencial i van disminuir les inversions en R&D en àrees amb substituts terapèutics competidors. La diferència de preus entre els EUA i altres mercats desenvolupats suggereix que molts altres mercats són probablement massa petits per ser determinants en les decisions d'inversió en desenvolupament de fàrmacs de les firmes innovadores, cosa que explica per què poden negociar preus molt més baixos sense grans temors de reduir la innovació futura.

El benefici exacte creat per aquestes inversions incrementals en R&D no està clar. La quantitat de despesa en R&D o el nombre de productes nous són mètriques incompletes del benefici social. Els estudis sobre la novetat científica dels fàrmacs marginals donen resultats contradictoris. Alguns estudis suggereixen que els augments de la mida del mercat per polítiques com Medicare Part D van portar a productes que no eren científicament nous en el seu enfocament bàsic, sinó noves combinacions d'enfocaments existents. Altres troben que les firmes amb grans infusions de caixa per polítiques com Medicare Part D van augmentar les inversions en productes més científicament nous, independentment dels retorns potencials, suggerint que les infusions de caixa van reduir les friccions en el mercat financer. Aquests resultats suggereixen que promoure la innovació més científica pot requerir abordar impediments específics com l'aversió al risc o la manca de ciència bàsica. La novetat científica no és suficient per encapsular els efectes del benestar dels nous productes; les noves aplicacions de mecanismes d'acció existents també poden tenir impactes significatius en la salut i el benestar econòmic.

La determinació dels ingressos potencials per a un nou producte farmacèutic depèn de qui és el client, quin és exactament el "preu" i la mida esperada del mercat. Això requereix comprendre el mecanisme d'establiment de preus, els determinants de la demanda i els factors institucionals que els influeixen.

La cadena de valor farmacèutica implica tres tasques perquè una innovació tingui èxit comercial: (1) aprovació per un regulador, (2) acceptació de pagament per un tercer pagador, i (3) adopció per part dels clínics i pacients.

Hi ha dues cadenes de valor principals:

  • Fàrmacs al detall ("retail pharmaceuticals"): Prescrits per un metge i comprats a una farmàcia. La relació entre els tercers pagadors (asseguradores), les firmes gestores de beneficis farmacèutics ("pharmacy benefit managers" o PBMs) que contracten, i els fabricants de medicaments és crucial. Els productes entren amb un preu de llista ("list price"). El PBM negocia un descompte amb el fabricant, conegut com a "rebate" (rebaixa), que varia segons el poder de negociació. Els rebaixes es mantenen confidencials per facilitar descomptes més grans. Els PBMs i els fabricants també negocien la gestió de la utilització, on majors descomptes resulten en menys eines com autoritzacions prèvies o teràpia esglaonada. La gestió de la utilització també pot incloure eines financeres com deduccibles, coassegurança i copagaments. Els PBMs obtenen ingressos de quotes per membre per mes, un percentatge de la rebaixa negociada i el diferencial entre el que paguen a la farmàcia i el que el patrocinador del pla els paga ("spread pricing"). La compensació dels PBMs, especialment lligada a les rebaixes, genera controvèrsia.
  • Fàrmacs administrats per metges ("physician-administered drugs"): Sovint són productes biològics administrats en un consultori mèdic. Aquests es paguen sota la porció "mèdica" del benefici de l'assegurança i no involucren PBMs. Els proveïdors sanitaris els adquireixen, emmagatzemen i administren. Se'ls sol pagar un marge sobre el preu mitjà de venda del producte. A Medicare, els metges reben el 106% del preu mitjà de venda, mentre que els mercats privats solen tenir marges més grans. Aquesta forma de pagament pot distorsionar l'entrada i la difusió de nous productes, ja que els metges reben més ingressos per prescriure productes de major preu. Això ha estat una preocupació política per als incentius al desenvolupament de biosimilars. Els proveïdors més grans poden negociar descomptes més grans, cosa que pot influir en les decisions de consolidació de les firmes. Aquesta cadena de valor també pot generar distorsions, ja que les decisions de cobertura d'un pagador poden influir en la disponibilitat del fàrmac per a pacients coberts per altres pagadors.

Les negociacions determinen el preu capturat pels fabricants. Les rebaixes han crescut en magnitud i importància estratègica. L'escletxa entre el preu de llista i el preu net per a fàrmacs al detall es va mantenir relativament estable del 2009 al 2013, però després el preu de llista va escalar ràpidament mentre que el preu net va romandre constant. El 2019, la magnitud de les rebaixes es va duplicar i la mitjana era aproximadament del 53%. El preu de llista i la rebaixa depenen de l'entorn competitiu. Teràpies relativament úniques tenen preus nets més alts que s'apropen més als preus de llista. L'entrada de productes competidors, com va passar amb els tractaments per a l'hepatitis C, pot portar a fortes negociacions i disminucions de preus. L'entrada de nous productes pot estendre's més enllà de l'augment de la competència; les segones i terceres generacions de fàrmacs poden proporcionar una eficàcia superior, menys efectes secundaris o ser millors per a grups de pacients específics. En aquests casos, els preus no cauen amb l'entrada, sinó que cada versió del fàrmac tracta una població més petita i específica.

Entendre la disposició a pagar ("willingness-to-pay") per als productes farmacèutics és complex. El guany en salut és un punt de partida lògic, sovint quantificat mitjançant anys de vida ajustats per qualitat (QALYs). Tanmateix, en un mercat amb assegurances, el consum es finança amb recursos de tot el grup de risc, molts dels quals no es beneficien directament de la transacció. Hi ha altres fonts potencials de valor que van més enllà del benefici directe per al pacient, com el valor d'opció per a pacients no afectats, el valor del progrés científic per a tractaments futurs i el valor d'assegurança de la innovació mèdica. Les innovacions mèdiques transformen el risc mèdic en risc financer per als individus. El valor d'assegurança d'una nova innovació pot superar el valor de l'assegurança de salut mateixa, especialment per a malalties greus amb tractaments limitats. Aquest valor d'assegurança podria explicar per què molts tractaments per a malalties rares superen els llindars basats únicament en el valor clínic. El progrés científic és iteratiu, i el valor futur creat per les innovacions futures hauria de ser tingut en compte en els ingressos dels fabricants que fan progrés incremental. Els esforços per vincular els preus dels fàrmacs al valor basat únicament en resultats clínics podrien negligir aquests altres beneficis de la innovació i crear preus artificialment baixos, alterant els incentius per invertir.

Els fabricants intenten augmentar els ingressos potencials mitjançant esforços de comercialització dirigits a pacients i proveïdors. Aquests esforços estan regulats per la FDA. Les empreses només poden publicitar per a indicacions aprovades, tot i que els metges poden utilitzar productes aprovats per a qualsevol indicació. Obtenir l'aprovació per a noves indicacions pot augmentar la informació del mercat i l'ús. Hi ha preocupacions sobre si la despesa en màrqueting és un malbaratament o un complement a la R&D; si augmenta la mida del mercat potencial, pot encoratjar la inversió en desenvolupament de productes.

El màrqueting dirigit directament als consumidors (DTC advertising) només està permès als EUA i Nova Zelanda en mercats de salut. Hi ha debat sobre si és principalment informació o persuasió. Pot informar els pacients sobre possibles tractaments, i estudis troben que pot augmentar l'ús de medicaments genèrics, cosa que seria coherent amb l'augment de visites mèdiques. D'altra banda, en una població assegurada, pacients i proveïdors podrien no ponderar adequadament el valor dels productes si no afronten el cost marginal, cosa que podria portar a l'ús de medicaments poc rendibles. Estudis han trobat que l'ús resultant del màrqueting DTC pot generar guanys per als pacients, com l'augment de l'oferta laboral o una major adherència. L'efecte sobre el benestar depèn dels beneficis clínics del fàrmac anunciat. Alguns estudis suggereixen que les firmes poden ser més propenses a anunciar fàrmacs amb menors beneficis clínics, mentre que altres troben beneficis econòmics significatius per a fàrmacs altament efectius com les estatines, superant la despesa total en publicitat DTC en el mercat.

El màrqueting dirigit als proveïdors ("detailing") implica fabricants dirigint-se als metges. La majoria dels recursos de màrqueting es dirigeixen als metges. La pregunta clau és si aquests esforços augmenten la informació disponible per als metges o només busquen influir en el seu comportament de prescripció mitjançant beneficis tangibles. Estudis suggereixen que els pagaments als metges porten a petits augments en les prescripcions i la despesa dels pacients, generant un retorn econòmicament significatiu per als fabricants. L'impacte en el benestar depèn de per què els pacients no accedien prèviament a medicacions efectives i l'eficàcia de les que acaben prenent. Alguns estudis troben que el màrqueting als metges pot augmentar l'ús tant en pacients d'alt com de baix risc d'esdeveniments adversos, generant escepticisme sobre la precisió de la informació proporcionada. Igual que amb la publicitat DTC, l'anàlisi de benestar per al detailing als metges és complex i depèn de la classe de fàrmacs. Les firmes coordinen els seus esforços de comercialització DTC i dirigits als metges.

Els incentius per a la innovació depenen que les firmes obtinguin marges positius per recuperar les inversions en R&D i regulació. Avaluar els efectes agregats requereix considerar l'impacte de les assegurances. Una assegurança que funcioni bé pot aïllar els pacients del cost directe, reduint les pèrdues de benestar per preus alts. No obstant això, estudis suggereixen que en el mercat nord-americà, altament assegurat, les quantitats de medicaments disminueixen poc després de la pèrdua de patents tot i la caiguda dels preus, indicant un grau limitat en què els preus alts limiten el consum en mercats amb assegurança. Això pot no ser cert en mercats sense assegurança o amb cost-sharing elevat. L'estructura de l'assegurança és important.

L'article descriu tres programes públics d'assegurança de medicaments:

  • Medicaid: Cobreix població de baixos ingressos i discapacitada. Utilitza dos mètodes per assegurar els preus més baixos: (1) rebaixes al govern estatal de Medicaid iguals al major del 23,1% del preu de llista o la major rebaixa a qualsevol comprador comercial ("best price"), i (2) rebaixes "inflacionàries" addicionals basades en el creixement del preu de llista des del llançament del producte. Això resulta que Medicaid només paga el 35% del preu mitjà pagat per les asseguradores a Medicare Part D i el mercat comercial. Molts productes amb preus comercials alts es venen a Medicaid pràcticament sense cost. Les firmes reaccionen a aquestes polítiques; la regla del "best price" augmenta els costos per als fabricants de proporcionar descomptes al mercat comercial, actuant com un impost implícit en aquest mercat. Les rebaixes inflacionàries incentiven a limitar el creixement del preu de llista amb el temps.
  • El Programa de Preus de Medicaments 340B: Creat el 1992 per subvencionar hospitals que proporcionen atenció no compensada. Permet a certs hospitals comprar productes farmacèutics aproximadament al "best price" de Medicaid. Poden vendre aquests productes a pacients ambulatoris. Quan venen a pacients de Medicaid, han d'acceptar el "best price". Per a pacients comercials o sense assegurança, poden carregar els preus que negociïn, però una gran fracció no trasllada els descomptes a pacients sense assegurança o amb poca assegurança. El programa ha crescut significativament, amb un augment enorme del nombre de farmàcies contractades i del valor dels productes. Té implicacions a nivell de mercat; en reduir els ingressos disponibles per a fàrmacs innovadors, pot disminuir els incentius per a la R&D. Té un efecte similar al de Medicaid en els preus comercials. També pot tenir altres efectes, com reduir l'incentiu a proporcionar rebaixes als plans comercials i, en alguns casos, fer que els patrocinadors dels plans paguin preus de llista més alts. El creixement del 340B s'associa amb augments en les primes d'assegurança de salut comercial. El programa està relativament poc estudiat en comparació amb altres.
  • Medicare Part D: Creat el 2006 com un programa d'assegurança de medicaments al detall per a la gent gran. Està molt subvencionat pel govern, però gestionat per firmes privades que negocien preus de manera similar al mercat comercial. Històricament, incloïa un component de reassegurança ("catastrophic region") on el govern assumia la major part de la despesa un cop el pacient assolia un cert límit de despesa de butxaca. L'estructura inicial incentivava tant els plans com els fabricants a augmentar ràpidament els preus de llista, ja que això feia que els pacients de cost elevat entressin més ràpidament a la regió catastròfica coberta principalment pel govern. La Llei de Reducció de la Inflació (IRA) del 2022 va canviar l'estructura de la regió catastròfica, transferint més càrrega als patrocinadors dels plans i eliminant la porció pagada pel pacient. La IRA també va concedir autoritat a CMS per negociar preus més baixos per a fàrmacs seleccionats després de 9 anys (molècules petites) o 13 anys (biològics) de la primera aprovació. Aquest període no s'estén per noves indicacions. Les implicacions de la IRA sobre la innovació encara es debaten i són objecte d'investigació.

El cost compartit estratègic ("strategic cost sharing") en els mercats d'assegurança de medicaments implica que els pacients amb malalties cròniques que requereixen fàrmacs cars s'enfronten a un cost compartit elevat, cosa que essencialment reintrodueix la subscripció mèdica implícita. Això transfereix diners dels afiliats malalts als patrocinadors dels plans. Els fabricants han intentat disminuir l'efecte del cost compartit elevat mitjançant programes d'assistència, com els cupons de copagament ("copayment coupons"), on el fabricant paga el cost compartit en nom del consumidor. Aquests cupons estan permesos al mercat comercial, però no en programes governamentals com Medicare i Medicaid. La lògica estratègica per a les empreses és clara: un cupó actua com un descompte addicional, especialment amb coassegurances elevades. Les implicacions varien segons el tipus de competència; amb competència genèrica, els cupons poden desplaçar la quota de mercat cap a la versió de marca i augmentar els beneficis del fabricant original, sense augmentar necessàriament l'accés a la molècula. Per a productes sense substituts genèrics, els cupons augmenten el preu net (aproximadament un 8%) perquè debiliten la capacitat de l'assegurador comercial d'utilitzar el cost compartit en les negociacions, però augmenten l'accés a molècules específiques. Els PBMs i els patrocinadors dels plans intenten contrarestar aquestes estratègies, fins i tot excloent fàrmacs dels seus formularis. Els cupons no són rendibles per als fabricants si el fàrmac no està cobert. Limitar el cost compartit (com el límit per a la insulina a Medicare Part D sota la IRA) redueix la capacitat dels asseguradors d'utilitzar el cost compartit com a eina de negociació.

La transició de l'exclusivitat de mercat és important. Després que expiri la protecció de la propietat intel·lectual, es requereix una competència robusta. Les empreses de marca tenen incentius per estendre el seu període d'exclusivitat mitjançant l'ús extensiu de patents i secrets comercials. Els fàrmacs moderns complexos sovint estan coberts per múltiples patents (sobre la molècula, el procés de producció, nous usos), cosa que pot crear un "patent thicket" que augmenta els costos d'entrada per als competidors. Mentre que algunes firmes probablement fan servir estratègies de "thicketing", el simple fet de tenir nombroses patents no prova intencions nefastes; moltes innovacions impliquen nous usos per a productes existents, que la societat pot valorar. Les preocupacions s'haurien de centrar en la validesa de les patents subjacents.

Un sistema que funcioni bé requereix una competència robusta post-exclusivitat. Per a molècules petites, els competidors genèrics poden fabricar un producte bioequivalent exacte. L'entrada de genèrics porta a grans reduccions de preus en mercats prou grans per a múltiples entrants. Tanmateix, en mercats petits, hi pot haver espai per a pocs o només un fabricant, cosa que els pot donar poder de preu. Trobar maneres de reduir els costos i retards d'entrada per als genèrics podria augmentar els beneficis per als consumidors.

Moltes innovacions recents són productes biològics de molècula gran. En aquest cas, els nous entrants creen biosimilars, que clínicament s'assemblen al producte de referència, però no són realment bioequivalents. Els mercats de biosimilars han tingut dificultats per aconseguir reduccions de preus similars a les dels genèrics. Com que no són bioequivalents, les polítiques actuals no permeten la substitució automàtica a la farmàcia. Els pacients que ja utilitzen un producte biològic de marca poden ser reticents a canviar a un biosimilar. Els fabricants de biosimilars han de comercialitzar els seus productes de manera activa.

L'estructura dels contractes de rebaixa també pot crear barreres d'entrada per als biosimilars. Els contractes per a productes incumbents poden condicionar les rebaixes a que el PBM no inclogui productes rivals (una "rebaixa mur" o "trampa"). Un patró d'aquests contractes pot desincentivar els fabricants potencials de biosimilars.

En resum, els incentius per a la innovació farmacèutica estan fortament influenciats per les barreres als nous productes i els detalls de la propietat intel·lectual. Preguntes importants inclouen la validesa de les patents addicionals, les regles per a fàrmacs de mercats petits, les regles per a l'entrada de biosimilars, i les regles que regeixen les estructures contractuals de formularis, rebaixes i cost compartit. Les empreses incumbents busquen estendre l'exclusivitat, mentre que els entrants potencials sovint estan poc representats en l'elaboració d'aquestes regles. Confiar en l'autoregulació per obtenir una regulació òptima és temerari. Aquestes qüestions reflecteixen els compromisos generals presents en un sistema que utilitza incentius de mercat per promoure i mantenir la innovació que crea benestar.




01 de novembre 2024

La creació constructiva

Creative Construction. The DNA of Sustained Innovation

El llibre "Creative Construction: The DNA of Sustained Innovation" de Gary P. Pisano explora la paradoxa de la innovació en grans empreses: tot i que la innovació és essencial per al creixement i la supervivència, l'escala i l'èxit poden dificultar la innovació contínua.

Pisano argumenta que la innovació requereix una estratègia clara, un sistema d'innovació robust i una cultura que fomenti la creativitat i la construcció. 

Part I: Creació d'una estratègia d'innovació

Definir objectius clars: La innovació comença amb una comprensió precisa dels objectius de la companyia. Pisano presenta el "Mapa del Paisatge de la Innovació", que categoritza les innovacions en quatre tipus: rutinària, disruptiva, arquitectònica i radical. Aquest mapa ajuda a les empreses a avaluar les diferents opcions i a desenvolupar una estratègia d'innovació que s'alinea amb els seus objectius generals.

Gestió de la cartera d'innovació: Les empreses han de gestionar la seva cartera d'innovació per equilibrar les inversions en innovacions rutinàries, que proporcionen beneficis a curt termini, amb inversions en innovacions més arriscades i potencialment transformadores, que poden generar creixement a llarg termini.

Innovació del model de negoci: Pisano subratlla la importància de la innovació del model de negoci, que implica canviar la forma en què una empresa crea, captura i distribueix valor.

Resposta a les amenaces disruptives: Les empreses han d'estar preparades per respondre a les amenaces disruptives, ja siguin tecnològiques o de models de negoci. Pisano presenta un marc per ajudar a les empreses a avaluar la gravetat d'una amenaça i a determinar la millor resposta.

Part II: Disseny del sistema d'innovació

Cerca: La innovació requereix la cerca de noves idees, problemes i solucions. Pisano anima a les empreses a aventurar-se fora de les seves àrees d'expertesa tradicionals i a buscar inspiració en altres indústries, disciplines o fins i tot en la natura.

Síntesi: La síntesi implica combinar idees i coneixements diversos per crear noves solucions. Pisano destaca la importància dels "sintetitzadors", individus amb la capacitat de connectar idees aparentment dispars.

Selecció: La selecció implica decidir quins projectes d'innovació finançar i desenvolupar. Pisano advoca per un enfocament basat en hipòtesis, on els projectes s'avaluen en funció de la seva capacitat per validar o refutar hipòtesis clau.

Part III: Construcció de la cultura

Paradoxa de les cultures innovadores: Les cultures innovadores són alhora tolerants al fracàs i exigents amb els resultats. Pisano explora com gestionar aquesta paradoxa i crear un entorn que fomenti la creativitat i la responsabilitat.

Líders com a arquitectes culturals:. Pisano argumenta que els líders han de ser "creatius constructius", és a dir, han de ser capaços de crear un entorn que promogui la innovació i alhora proporcioni l'estructura i el suport necessaris.



18 de novembre 2020

Mazzucato as a supplier of a flattering narrative for politicians

 The Myth of the Entrepreneurial State

Some delicious words by Deirdre McCloskey on Mazzucato recent contributions:

Mazzucato, a loyal daughter of the left, is suspicious of private gain, of the sort you pursue when you go shopping, say, and is therefore suspicious of people doing things for a private reward. She wants the State, advised by herself, to decide for you. Yet the private entrepreneur, she would concede, gets a reward if she pleases her customers. And it is in fact what Mazzucato in her own trade has done. She has parachuted herself into the center of the debate about the role of state planning as against private profit-making for innovation and allocation. It is not because she is innovative herself (though that is what her brave rhetoric suggests), but because she is, market-style, giving people what most of them want: magical thinking, mythical certitude, free lunches all around, wise and loving parents guiding the people in a coerced routine from on high. Modern “statism.” Her theory is the illiberal one that has dominated economics since John Maynard Keynes eight decades ago spoke out loud and bold.

 The statists imagine that it is always COVID-19 time, for anything: the legitimate actions by a State to suppress a plague or a forest fire or a military invasion are to be applied to all manner of private matters, always, with no such persuasive claim to legitimacy as fighting plagues, forest fires, or invasions, being technically speaking public goods. Braiding hair for a living is to be regulated by the State. Innovation and allocation, says Mazzucato in particular, are to be socialized.

And we could say that Deirdre is a loyal daughter of the right. And no problem. However, you may imagine what follows...in her book. I have read Mazzucato and part of her arguments are convincing. However, there is a need for a balanced perspective according to the current trends. Deirdre provides such perspective. A book that deserves to be read.



14 de maig 2014

Inequality in the winner-take-all society

A recent op-ed by Joseph Stiglitz on "Innovation enigma" brought me to retrieve a book of 1995 by Robert H. Frank, "The Winner-Take-All Society: Why the Few at the Top Get So Much More Than the Rest of Us". Nowadays, the issue of raising inequality is on headlines, and often it is considered as a consequence of economic crisis. 
Frank argued two decades years ago that more and more the current economy and other institutions are moving toward a state where very few winners take very much, while the rest are left with little. He attributes this, in part, to the modern structure of markets and technology. It was written before the impact of internet on business and it was a clear alert about what has happened.
Now Thomas Piketty in his book "Capital in the 21st century" argues additionally that when the rate of capital accumulation grows faster than the economy, then inequality increases. And inequality is not an accident but rather a feature of capitalism that can be reversed only through state intervention. The book thus argues that unless capitalism is reformed, the very democratic order will be threatened.
If you combine both perspectives, you must be convinced that it is not only an issue of state intervention, I can't imagine certain parts of global markets ("winner-take-all" ) being abolished or reformed without a global government. That's why I'm not sure about the size of the current threat and when it will explode.
Stiglitz adds an uncertain landscape for innovation, and therefore for future dynamic efficiency of markets (Shumpeter style).
Taking all these pieces together, there is no clear recommendation. Today I just want to state again that correlation is not causation. Inequality and crisis are a contemporary fact, though the trend goes back a long way and it is very much deeper. Avoiding reductionist perspectives is my first suggestion.

PS. Since the implications of wealth inequality and health are huge as I explained in this post, my today comment maybe adds more shades instead of light.

PS. "Health inequalities result from social inequalities. Action on health inequalities requires action across all the social determinants of health." The Marmot Review: Fair Society Healthy Lives

PS. If you want to know why Messi's salary has increased this week, have a look at Frank's book, the answer is there.

04 de novembre 2024

L'adopció d'innovacions basada en l'evidència

Seemed Like a Good Idea, Alchemy versus Evidence-Based Approaches to Health Care Management Innovation

El llibre "Seemed Like a Good Idea: Alchemy versus Evidence-Based Approaches to Healthcare Management Innovation" explora com s'utilitza, o no s'utilitza, l'evidència en la presa de decisions sobre innovacions en la gestió sanitària.  El llibre sorgeix d'un debat entre professors i administradors de diverses escoles de la Universitat de Pennsylvania i l'Hospital Infantil de Filadèlfia.

El llibre argumenta que la investigació clínica està ben establerta per a l'aprovació i ús de medicaments i dispositius, mentre que les intervencions en la gestió, tot i ser igualment importants, no tenen els mateixos requisits d'evidència.

El llibre pretén contribuir a la comprensió i la millora potencial de l'ús de l'evidència en les decisions de gestió sobre intervencions innovadores.  Abans de proposar solucions, el llibre analitza com els diferents actors del sistema sanitari (gestors, asseguradores, professionals de la salut, etc.) utilitzen o no utilitzen l'evidència en la presa de decisions.   A continuació, s'examina com es prenen les decisions amb i sense evidència i s'avalua si l'evidència es genera i s'utilitza de la manera més eficient.

El llibre està estructurat en diversos capítols:

Capítols 1-3: Observacions generals sobre el problema de les "incògnites desconegudes" i el valor de l'evidència en la presa de decisions. 

Capítols restants: Estudis de cas sobre classes específiques de decisions, incloent la coordinació de l'atenció, les transicions de l'atenció i la integració vertical entre metges i hospitals.

Coordinació de l'atenció

El llibre analitza la coordinació de l'atenció com a estratègia per reduir la despesa en programes com els ACO i els pagaments agrupats.   El llibre destaca que existeixen múltiples definicions, objectius, mesures i estudis sobre la coordinació de l'atenció.  S'analitzen el paper de l'atenció primària, els equips interdisciplinaris i els EMR com a solucions per a la coordinació de l'atenció.

Transicions de l'atenció

El llibre examina els programes per millorar les transicions de l'atenció de persones grans hospitalitzades, centrant-se en reduir les readmissions i els costos associats. S'analitzen diversos models de transició de l'atenció, com el Transitional Care Model, destacant els seus elements clau i els seus resultats.

Integració vertical entre metges i hospitals

El llibre explora la integració vertical entre metges i hospitals, analitzant les seves dues dimensions principals: la integració financera i la integració clínica. S'examina la història d'aquests esforços d'integració, analitzant el seu impacte en els resultats de costos i qualitat.  

Conclusions

El llibre conclou que, tot i la gran quantitat d'informació disponible, encara hi ha moltes llacunes en l'evidència sobre l'ús de l'evidència en la presa de decisions sobre innovacions en la gestió sanitària.  Es reconeix la manca de rigor en la presa de decisions per part dels gestors sanitaris, però també s'assenyalen els costos i retards inevitables de buscar l'evidència perfecta.

El llibre fa una crida a l'acció per a un canvi de cultura en com els líders sanitaris tracten la ciència que recolza la innovació.



11 de març 2020

Are Pharmaceutical Companies Earning Too Much?

Are Pharmaceutical Companies Earning Too Much?

Estimated Research and Development Investment Needed to Bring a New Medicine to Market, 2009-2018

The debate about pharmaceutical companies earnings is a never ending story. Now you can find in JAMA an article that reflects the cost of a new drug: $1336 million. This is the summary:

The FDA approved 355 new drugs and biologics over the study period. Research and development expenditures were available for 63 (18%) products, developed by 47 different companies. After accounting for the costs of failed trials, the median capitalized research and development investment to bring a new drug to market was estimated at $985.3 million (95% CI, $683.6 million-$1228.9 million), and the mean investment was estimated at $1335.9 million (95% CI, $1042.5 million-$1637.5 million) in the base case analysis. Median estimates by therapeutic area (for areas with ≥5 drugs) ranged from $765.9 million (95% CI, $323.0 million-$1473.5 million) for nervous system agents to $2771.6 million (95% CI, $2051.8 million-$5366.2 million) for antineoplastic and immunomodulating agents.
Why this new figure is relevant? Because previous estimates said that it was the more than the double!
The mean estimate of $1.3 billion in the present study was lower than the $2.8 billion (in 2018 US dollars) reported by DiMasi et al,
And   my impression is that we have entered in a difficult world to estimate the real cost. Right now many firms are buying research (buying firms that have already a product close to be commercialised) and they are paying a premium for outsourcing research. Therefore, how to estimate the cost in this situations? Uncertain.

David Cutler asks about the earnings of pharma firms and says:
Ledley showed that from 2000 to 2018, the median net income margin in the pharmaceutical industry was 13.8% annually, compared with 7.7% in the S&P 500  sample. This difference was statistically significant, even with controls, although earnings seemed to be declining over time.
Is this positive return differential evidence of too high a return? Not necessarily. The economics of pharmaceuticals are important to consider. Like several other industries (eg, software and motion picture production), the pharmaceutical industry has very high fixed cost and very low marginal cost. It takes substantial investment to discover a drug or develop a complex computer code, but the cost of producing an extra pill or allowing an extra download is minimal. The way that firms recoup these fixed costs is by charging above cost for the product once it is made. If these upfront costs are not accounted for, the return on the marketed good will look very high.
 Paying more than a drug is worth clinically is not a good strategy. Even if a drug is worth a high price socially, pricing patients who need the drug out of the market is a real loss, even if it leads to more innovation in the future. In still another case, price increases for older, generic drugs serve no innovation purpose. But, as a general rule, it is important to be wary of blunt “lower all drug prices” policies.
Cutler doesn't say too much on price according value and about public funding of research. It leaves the initial question open and waiting for adhoc answers. That's it , it's a complicated issue, no general prescriptions, they need to be adjusted to specific conditions without a captured regulator. This last point is the most difficult one to overcome.




22 de juliol 2018

Research and results

The Biomedical Bubble: Why UK research and innovation needs a greater diversity of priorities, politics, places and people

More resources for research are needed. This is the usual mantra. However, what about outcomes?. Since this is not so easy to measure it really lies in an uncertain land. A new report tries to put things clearer, at least for UK. It explains the mismatch about research funding and what is needed to improve health. This is exactly what I consider the right approach. It is useless to ask for more money unless we explain and focus on the priorities for achieveing better health.
A biomedical bubble has developed, which threatens to unbalance the UK’s research and
innovation system, by crowding out the space and funding for alternative priorities. This
is not a speculative bubble, as developed for tulips in the 1630s, or dotcoms in the early
2000s; there is far too much substance in the biomedical sciences for this. But it is a social, political and epistemic bubble (similar to the ‘Westminster bubble’, or the ‘filter bubble’), in which supporters of biomedical science create reinforcing networks, feedback loops and commitments beyond anything that can be rationalised through cost-benefit analysis.
The biomedical bubble represents a risky bet on the continued success of the pharmaceutical industry, despite mounting evidence that this sector faces a deepening
crisis of R&D productivity, and is cutting its own investment. And it favours a particular approach to the commercialisation of science, based on protectable intellectual property and venture capital based spinouts – despite the evidence that this model rarely works. Our health and social care system is under growing strain, and as the NHS marks its 70th birthday this month, there is renewed debate about its long-term affordability. Too often, the biomedical bubble distracts attention and draws resources away from alternative ways of improving health outcomes. Only 5 per cent of health research funding is spent on researching ways of preventing poor health. And more than half is spent in three cities - London, Oxford and Cambridge - despite variations in life expectancies of up to eight years across the country. This paper argues for a more balanced distribution, aligned to what the evidence clearly shows are crucial social, economic, environmental and behavioural determinants of better health outcomes.
 Food for thought.

08 de novembre 2024

La innovació a l'assistència sanitària (2)

Medical Innovation Concepts, Delivery and the Future of Healthcare

El llibre "Medical Innovation: Concepts, Delivery and the Future of Healthcare", editat per Rahul Kanegaonkar i James Tysome i publicat per CRC Press el 2023, serveix com a guia completa per a professionals de la salut i innovadors que busquen comprendre el complex procés d'innovació en el sector sanitari. El llibre abasta diversos aspectes, des dels conceptes bàsics de la innovació fins a la seva entrega i el futur de l'atenció mèdica.

Un dels punts clau del llibre és la classificació de la innovació mèdica.  Es distingeixen quatre classes d'innovacions, que van des de la millora dels productes existents fins a la introducció de conceptes completament nous. Per exemple, una innovació de Classe I implica la millora d'un producte existent, com un estetoscopi. En canvi, una innovació de Classe IV, com el desenvolupament del i-gel, implica la transferència d'una innovació d'una espècie a una altra, en aquest cas, d'humans a animals per a l'administració d'agents anestèsics.

El llibre també emfatitza la necessitat de la innovació en l'atenció mèdica, destacant exemples com el projecte IMSIA, que busca identificar i desenvolupar innovacions específiques per a grups d'individus amb necessitats particulars.

Un altre aspecte important que s'aborda és el procés d'innovació**, que es descriu com un viatge complex i que sovint pot ser frustrant. Es detallen els passos clau d'aquest procés, com ara:

*Disseny:  Es destaca la importància de la simplicitat i la claredat en el disseny, centrant-se en la resolució d'un problema clínic específic.

*Avaluació de la propietat intel·lectual:  Es recomana una investigació exhaustiva per garantir la novetat de la idea i es proporciona orientació sobre com buscar protecció legal.

*Construcció:**  Es fa èmfasi en la importància de la confidencialitat i la necessitat d'acords de no divulgació a l'hora de treballar amb col·laboradors.

També s'analitzen els factors que poden portar al fracàs d'un projecte d'innovació.  Aquests inclouen un abast mal definit del projecte, una lenta arribada al mercat, un lideratge deficient i una rotació excessiva del personal clau.

A més, es detallen els aspectes legals i reguladors de la innovació mèdica, incloent-hi la propietat intel·lectual, la creació d'empreses i el panorama regulador per a dispositius mèdics al Regne Unit i la UE.

El llibre inclou diversos casos d'estudi que il·lustren els principis i conceptes discutits.  Per exemple, el cas d'estudi del i-gel mostra com una innovació inicialment dissenyada per a humans es va adaptar amb èxit per al seu ús en animals.




05 de novembre 2024

La història de la innovació en la lluita contra el càncer

An Ungovernable Foe: Science and Policy Innovation in the U.S. National Cancer Institute

El llibre "An Ungovernable Foe: Science and Policy Innovation in the U.S. National Cancer Institute" de Natalie B. Aviles narra la història del National Cancer Institute (NCI) i la seva lluita contra el càncer des de 1948 fins a 2018, centrant-se en la investigació sobre virus i vacunes contra el càncer.  

La tesi central del llibre és que l'estreta interconnexió entre les pràctiques científiques i burocràtiques al NCI ha permès als seus agents desenvolupar una expertesa política única que ha donat forma a la innovació en la investigació biomèdica i a la seva governança als Estats Units.

Metodologia i estructura

L'autora basa el seu argument en l'anàlisi de fonts històriques que documenten les activitats científiques i burocràtiques dels investigadors del programa intramural del NCI, com ara informes anuals, actes de reunions i entrevistes orals. El llibre segueix un ordre cronològic, dividit en capítols que cobreixen aproximadament una dècada cadascun, narrant les innovacions científiques i burocràtiques que van sorgir dels esforços dels investigadors per complir la doble missió del NCI:

*Donar suport a la ciència biomèdica.

*Millorar la salut pública.

Temes clau

Al llarg del llibre, es destaquen diversos temes clau:

La importància de l'aprenentatge social entornat en la innovació científica. Aviles argumenta que les innovacions al NCI no només són el resultat de descobriments científics, sinó també de la manera com els actors del NCI interpreten els problemes i les oportunitats que s'obren al seu voltant i adapten les seves pràctiques en conseqüència.

La influència dels factors organitzatius i culturals en la innovació. El llibre mostra com l'estructura organitzativa i la cultura del NCI han influït en la trajectòria de la investigació sobre el càncer, tant en termes de descobriments científics com en la formulació de polítiques.

L'evolució de les pràctiques burocràtiques al NCI.  Aviles analitza com el NCI ha anat adaptant les seves pràctiques burocràtiques per respondre als reptes canviants de la investigació sobre el càncer, des de la creació de noves estructures de programa fins a la implementació de noves formes de gestió de contractes.

Alguns exemples destacats

Durant la dècada de 1960, la creació del Virology Research Resources Branch (VRRB) va permetre al NCI centralitzar i coordinar els esforços de recerca sobre virus del càncer, proporcionant recursos i materials a investigadors de tot el país.

A la dècada de 1970, la implementació del National Cancer Program va donar lloc a una important expansió dels fons per a la investigació sobre el càncer, però també va generar controvèrsia sobre les pràctiques de contractació del NCI.

Durant la dècada de 1990, el concepte de "recerca translacional" va guanyar importància, i el NCI va dedicar esforços considerables a fomentar la transferència dels descobriments científics a la pràctica clínica.

Conclusió

"An Ungovernable Foe" ofereix una visió detallada i perspicaç de la història del NCI i el seu paper en la lluita contra el càncer. El llibre és una lectura essencial per a qualsevol persona interessada en la història de la investigació biomèdica, la sociologia de la ciència o la política científica als Estats Units. 




06 de maig 2025

Pharma, big pharma (30)

 Pharma and Profits: Balancing Innovation, Medicine, and Drug Prices

Llibre resumit amb IA

"Pharma and Profits: Balancing Innovation, Medicine, and Drug Prices" de John L. LaMattina ofereix una perspectiva interna i detallada sobre la indústria farmacèutica, explorant la complexa relació entre la innovació, el desenvolupament de medicaments i els preus dels fàrmacs. LaMattina, amb la seva experiència com a antic president de recerca i desenvolupament de Pfizer, desmitifica el funcionament intern de la indústria i argumenta a favor d'un equilibri entre la necessitat de beneficis per a la sostenibilitat i la importància d'assegurar l'accés als medicaments que salven vides.

Aquí teniu un resum dels punts clau del llibre:

  • El procés d'innovació farmacèutica és llarg, costós i arriscat: LaMattina detalla les nombroses etapes involucrades en el descobriment i desenvolupament d'un nou medicament, des de la investigació bàsica fins als assajos clínics i l'aprovació regulatòria. Subratlla els elevats costos associats a cada etapa i la gran taxa de fracàs dels candidats a fàrmacs, on només una petita fracció arriba finalment al mercat. Aquest risc significatiu justifica, segons l'autor, la necessitat de retorns substancials per a les empreses que tenen èxit.

  • Els beneficis són essencials per a la reinversió en R+D: LaMattina argumenta que els beneficis obtinguts per les companyies farmacèutiques són crucials per finançar la futura investigació i desenvolupament de nous tractaments. Sense la perspectiva de rendibilitat, la inversió en la descoberta de medicaments innovadors es reduiria dràsticament, afectant negativament la salut pública a llarg termini.

  • La complexitat de la fixació de preus dels medicaments: El llibre explora els factors que influeixen en el preu dels medicaments, incloent els costos de R+D, els beneficis esperats, el valor terapèutic, la competència del mercat i les negociacions amb les companyies d'assegurances i els sistemes de salut. LaMattina critica les narratives simplistes sobre els preus dels fàrmacs i defensa la necessitat d'una comprensió més matisada de les dinàmiques del mercat.

  • El paper de la regulació i la propietat intel·lectual: LaMattina discuteix la importància de les agències reguladores com la FDA per garantir la seguretat i l'eficàcia dels medicaments. També defensa el sistema de patents com un incentiu clau per a la innovació, ja que proporciona a les empreses un període d'exclusivitat per recuperar les seves inversions i obtenir beneficis abans que els medicaments genèrics puguin entrar al mercat.

  • La necessitat d'un diàleg constructiu i solucions equilibrades: LaMattina reconeix la preocupació pública sobre els preus dels medicaments i la importància de garantir l'accés als tractaments. No obstant això, adverteix contra polítiques de control de preus massa agressives que podrien desincentivar la innovació. En canvi, advoca per un diàleg constructiu entre la indústria, els governs, les companyies d'assegurances i els pacients per trobar solucions equilibrades que promoguin tant la innovació com l'accessibilitat.

  • Desmitificació de la indústria farmacèutica: L'autor busca oferir una visió més transparent i comprensiva de la indústria farmacèutica, desmuntant alguns dels mites i percepcions negatives que sovint l'envolten. Intenta humanitzar la indústria i mostrar la dedicació dels científics i professionals que treballen per desenvolupar nous medicaments.

En resum, "Pharma and Profits" ofereix una perspectiva informada i equilibrada sobre la indústria farmacèutica, argumentant que els beneficis són un component necessari per a la innovació i el desenvolupament de nous medicaments. Tot i reconèixer les preocupacions sobre els preus, LaMattina defensa la complexitat del sistema i la necessitat de trobar solucions que permetin a la indústria prosperar i continuar aportant avenços mèdics alhora que es garanteix l'accés als pacients.

PS. Tots els escrits de Lamattina.

PS. Tots els escrits de Pharma, big pharma.




07 d’abril 2025

Beneficis i riscos de la innovació

You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation

Resumit amb IA

 El llibre "You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation" de Paul A. Offit, MD, explora la història de diverses innovacions mèdiques importants, destacant els riscos inherents i les incerteses que han acompanyat el seu desenvolupament i implementació. El llibre està estructurat en tres parts principals: Risc, Supervisió i Serendipitat.

La Introducció, titulada "You Bet Your Life", estableix el context parlant de l'inici d'una "era meravellosa" amb avanços com la reprogramació del sistema immunitari per atacar el càncer, la modificació genètica d'animals per a trasplantaments, i el desenvolupament de vacunes per a malalties com l'Alzheimer i el Parkinson. L'autor també menciona teràpies amb virus per infeccions resistents a antibiòtics, sang artificial i l'edició genètica amb CRISPR per a malalties genètiques. La introducció emfatitza que les decisions sobre quan valia la pena prendre riscos amb aquestes tecnologies seran examinades a través de les històries presentades al llibre.

La Part I: Risc examina la història de tres innovacions mèdiques primordials a través de relats humans:

  • Capítol 1: Louis Washkansky: Trasplantaments de cor. Aquest capítol narra la història del primer trasplantament de cor humà, realitzat per Christiaan Barnard a Louis Washkansky. També es menciona el trasplantament previ d'un cor de ximpanzé realitzat per James Hardy, que va ser rebut amb fredor per la comunitat mèdica. El capítol explora els desafiaments inicials, com la preservació del cor del donant i el rebuig immunològic, que van ser motius de cautela per a figures com Norman Shumway. També es descriu el primer trasplantament de cor en un nen als Estats Units, utilitzant un donant anencefàlic per evitar la qüestió de la mort cerebral. La definició de mort cerebral es va abordar posteriorment per un comitè presidit per Henry Beecher, permetent als cirurgians extreure cors que bategaven sense por a demandes per mort il·legal. Finalment, es menciona el descobriment de la ciclosporina per Jean-François Borel, un immunosupressor específic que va millorar significativament l'èxit dels trasplantaments.
  • Capítol 2: Ryan White: Transfusions de sang. Aquest capítol tracta la història de les transfusions de sang i els riscos associats, il·lustrats pel cas de Ryan White, un jove amb hemofília que va resultar infectat amb el VIH a través d'un producte sanguini contaminat. El capítol també podria explorar la història primerenca de les transfusions, incloent els intents inicials al segle XVII amb sang animal per Jean-Baptiste Denis. S'hi destaca la importància del descobriment de Richard Lewisohn el 1914 de l'ús del citrat de sodi per prevenir la coagulació de la sang, permetent-ne l'emmagatzematge. També es menciona l'establiment dels primers centres de transfusió de sang o "bancs de sang" i el treball de Charles Drew en el processament i emmagatzematge de plasma. El capítol segurament aborda els riscos de contaminació viral en el subministrament de sang, com es va evidenciar amb la crisi de la SIDA i el canvi d'acònim de GRID a AIDS després de la mort d'un home que havia rebut un producte sanguini.
  • Capítol 3: Hannah Greener: Anestèsia. Aquest capítol explora la història de l'anestèsia i la seva evolució, possiblement començant amb la descripció de la vida abans de l'anestèsia per Fanny Burney durant una mastectomia. Es podria tractar el descobriment de les propietats anestèsiques del òxid nitrós per Humphry Davy, l'ús primerenc de l'èter per Crawford Long el 1842, i el posterior reconeixement de la seva importància.

La Part II: Supervisió se centra en la necessitat de regulació i vigilància en el desenvolupament i ús de productes mèdics, a través de diversos exemples:

  • Capítol 4: "Jim": Biològics. Aquest capítol narra la tràgica història de Saint Louis el 1901, on diversos nens van morir per tètanus transmès per antitoxina diftèrica contaminada produïda per un cavall anomenat Jim. El capítol podria explicar el context de la diftèria com una malaltia mortal i el desenvolupament de l'antitoxina per Emil von Behring. La negligència en la manipulació i barreja d'antisèrums per part del personal del laboratori de Saint Louis, incloent Henry Taylor, es va revelar en una investigació. Aquesta tragèdia, juntament amb un incident similar amb una vacuna contra la verola contaminada amb tètanus a Camden, Nova Jersey, va generar una protesta pública i va portar a la promulgació de la Llei de Control de Biològics de 1902 (també coneguda com a Llei de Virus-Toxines), que va establir la llicència anual per als fabricants de vacunes, sèrums i antitoxines i va requerir una supervisió científica qualificada. El capítol també podria mencionar la posterior disponibilitat d'una vacuna contra la diftèria, que va eliminar virtualment la malaltia, i la famosa carrera de gossos amb trineu a Nome, Alaska, el 1925 per lliurar antitoxina diftèrica.
  • Capítol 5: Joan Marlar: Antibiotics. Aquest capítol explica la història primerenca dels antibiòtics, centrada en la tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida el 1937, que va causar la mort de més de cent persones, inclosa la petita Joan Marlar, per insuficiència renal causada per la utilització de dietilenglicol com a solvent. El capítol podria començar amb el descobriment de les propietats antibacterianes del Prontosil per Gerhard Domagk. Tot i el seu èxit, el sulfanilamida tenia efectes secundaris coneguts. La manca de regulació als Estats Units en aquell moment significava que els medicaments podien vendre's sense proves de seguretat adequades ni llistat d'ingredients. La resposta de la S. E. Massengill Company, fabricant de l'elixir, a la crisi va ser criticada. La investigació posterior va revelar que el dietilenglicol era la causa de la toxicitat, amb estudis previs que ja n'indicaven els efectes nocius als ronyons. La tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida va ser un catalitzador per a la promulgació de la Llei d'Aliments, Medicaments i Cosmètics de 1938, que va exigir proves de seguretat per als nous medicaments abans de la seva comercialització i el llistat d'ingredients a l'etiqueta.
  • Capítol 6: Anne Gottsdanker: Vacunes. Aquest capítol podria explorar la història de les vacunes i els desafiaments relacionats amb la seva seguretat i regulació, possiblement a través de la perspectiva d'Anne Gottsdanker. Podria incloure incidents com l'Incident Cutter amb la vacuna contra la poliomielitis el 1955, on lots de vacuna inadequatment inactivada van causar casos de poliomielitis.
  • Capítol 7: Clarence Dally: Raigs X. Aquest capítol explica la història dels raigs X i els riscos per a la salut associats a l'exposició primerenca, il·lustrats per la vida de Clarence Dally, un assistent de Thomas Edison que va morir per càncer induït per la radiació. El capítol podria començar amb el descobriment dels raigs X per Wilhelm Conrad Röntgen el 1895. Tot i la seva utilitat immediata per a la imatge mèdica, els efectes nocius de la radiació ionitzant no es van entendre inicialment, i molts pioners com Dally van patir greus lesions i mort per exposició. La construcció d'un memorial a Hamburg el 1936 per als pioners dels raigs X que van perdre la vida testimonia els riscos d'aquesta tecnologia primerenca.

La Part III: Serendipitat examina casos on descobriments mèdics importants van sorgir de maneres inesperades:

  • Capítol 8: Onze nens sense nom: Quimioteràpia. Aquest capítol narra el desenvolupament primerenc de la quimioteràpia per al càncer, començant per l'observació dels efectes del gas mostassa nitrogenat sobre els limfomes. Investigadors de Yale, Louis Goodman i Alfred Gilman, van convertir el gas en una forma líquida i van trobar que reduïa els tumors en animals. També es menciona el treball de Daniel Laszlo i el seu equip al Mount Sinai Hospital sobre l'àcid fòlic com a inhibidor del creixement tumoral en ratolins. Sidney Farber va seguir aquest treball, però inicialment va administrar àcid fòlic pur a nens amb leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), empitjorant la seva condició. Posteriorment, es va descobrir que els antagonistes de l'àcid fòlic eren efectius en el tractament de la LLA, amb Farber i els seus col·legues publicant resultats notables el 1948 amb l'aminopterina.
  • Capítol 9: Jesse Gelsinger: Teràpia gènica. Aquest capítol explica la història de Jesse Gelsinger, un jove amb deficiència d'ornitina transcarbamilasa (OTC) que va morir el 1999 durant un assaig de teràpia gènica a la Universitat de Pennsilvània. El capítol podria descriure els intents anteriors de teràpia gènica, com el treball de Jim Wilson en la hipercolesterolèmia familiar i el tractament de la immunodeficiència combinada severa (SCID) per French Anderson. La mort de Gelsinger va resultar d'una resposta immunitària massiva al vector adenoviral utilitzat per introduir el gen correctiu. La tragèdia va generar una revisió important de la regulació i l'ètica de la teràpia gènica. Tot i el revés, la investigació va continuar, i el llibre podria esmentar èxits posteriors com el tractament de l'ELA amb teràpia gènica.

L'Epíleg: Vivint amb Incertesa reflexiona sobre les lliçons apreses de les històries presentades i la necessitat de prendre decisions informades davant la incertesa inherent a la innovació mèdica. Es destaca que tant l'adopció com el rebuig de noves tecnologies comporten riscos.

En resum, "You bet your life" presenta una narrativa detallada i accessible de la història de la innovació mèdica, utilitzant estudis de cas individuals per il·lustrar els riscos, la necessitat de supervisió i el paper de la serendipitat en el progrés de la medicina. El llibre subratlla la importància de sopesar els riscos i els beneficis de les noves tecnologies mèdiques i la necessitat d'una regulació i una vigilància adequades per protegir la salut pública.







04 de setembre 2019

How technology may reduce the compensation of health professionals

THE IMPACT OF TECHNOLOGICAL ADVANCEMENTS ON HEALTH
SPENDING - A LITERATURE REVIEW

Six years ago I said that the argument of continous growth of health care expenditures due to techonology and ageing was flawed. Bob Evans explained long time ago that politicians sya that costs are inevitable to avoid responsibilities.
I demonstrated that it was possible to constrain health expenditures having both effects: technology innovation and ageing. Right now, it seems that OECD has not seen these patterns and publishes a review and says that according to:
Historical growth rates across OECD countries (1995-2015), we can estimate a historical contribution of around 1% yearly health care expenditure growth. Looking at projections in the next decades, health expenditure is projected to grow at a slightly lower pace compared to the previous period, with 2.7% estimated yearly growth . On average, this would mean a contribution of 0.9% per year to total health expenditure coming from technological change.
And...what happens if there is no growth in per capita health expenditures as has happened in our country in the last decade? which is the contribution of technology?. The answer is easy. If technology has been applied in fact, there has been a reduction in the cost of other inputs (!!!). And I can guess that there is only one factor that explains the growth in technology costs, the reduction in human resources costs. Salaries have decreased in real terms and there is no prospect for recover. I think that this result is the worst of any potential scenario. Physicians and professionals have to be compensated according to effort, responsibility and performance. Reducing its relative compensation is not an option. If you want innovation you have to pay for it.


 Guido Guidi. In Sardegna: 1974, 2011, an exhibition at the MAN museum (Museo d’Arte Provincia di Nuoro)


23 d’abril 2013

Against patents

The case against patents

Some months ago, a WP blog hightlighted a paper by Boldrin and Levine with a straightforward title. Now you can read it at the Journal of Economic Perspectives. The summary is in the first paragraph:
The case against patents can be summarized briefly: there is no empirical evidence that they serve to increase innovation and productivity, unless productivity is identified with the number of patents awarded—which, as evidence shows, has no correlation with measured productivity. This disconnect is at the root of what is called the “patent puzzle”: in spite of the enormous increase in the number of patents and in the strength of their legal protection, the US economy has seen neither a dramatic acceleration in the rate of technological progress nor a major increase in the levels of research and development expenditure.
A risky statement unless there is a clear support from research. However, once you continue reading you'll have arguments to be convinced about it. The impact on pharmaceutical industry is analysed in detail:
There are four things that should be born in mind in thinking about the role of patents in the pharmaceutical industry. First, patents are just one piece of a set of complicated regulations that include requirements for clinical testing and disclosure, along with grants of market exclusivity that function alongside patents. Second, it is widely believed that in the absence of legal protections, generics would hit the market side by side with the originals. This  assumption is presumably based on the observation that when patents expire, generics enter immediately. However, this overlooks the fact that the generic manufacturers have had more  than a decade to reverse-engineer the product, study the market, and set up production lines. Lanjouw’s (1998) study of India prior to the recent introduction of pharmaceutical patents there indicates that it takes closer to four years to bring a product to market after the original is introduced—in other words, the fifi rst-mover advantage in  pharmaceuticals is larger than is ordinarily imagined. Third, much development of pharmaceutical products is done outside the private sector; in Boldrin and Levine (2008b), we provide some details. Finally, the current system is not working well: as Grootendorst, Hollis, Levine, Pogge, and Edwards (2011) point out, the most notable current feature of pharmaceutical innovation is the huge “drought” in the development of new products.
And the proposal is a controversial one:
we could either treat Stage II and III clinical trials as public goods (where the task would be financed by National Institutes of Health, who would accept bids from firms to carry out this work) or by allowing the commercialization of new drugs—at regulated prices equal to the economic costs of drugs—if they satisfy the Food and Drug Administration requirements for safety even if they do not yet satisfy the current (overly demanding) requisites for proving efficacy.
The last sentence sounds far from what should be a "fair" regulatory process in pharmaceuticals. Anyway, it seems that we have entered in a new perspective on patents and more scholars will be supporting it in the future.  I'm close to this perspective, but the details are important, as usual.

22 de setembre 2022

Pharmaceutical innovation and value extraction

 Pharmaceutical innovation sourcing

Figure below shows that 23% of new medicines came from public bodies and private-private collaboration and they didn't apply for any marketing authorisation.




11 de febrer 2021

Key success factors of COVID-19 vaccine development

 How New Models Of Vaccine Development For COVID-19 Have Helped Address An Epic Public Health Crisis

 This acceleration has largely been fueled by an influx of resources—both financial and human—that is likewise record-setting. Significant levels of cooperation and innovation, which enable more-efficient use of those resources, have also played a key role.

There may be additional opportunities for innovation that deserve exploration. For example, master protocols, in which multiple vaccine or drug candidates are tested against a single control arm, could further accelerate clinical trials without compromising safety. Innovations to overcome potential delivery impediments, including supply chain challenges and insufficient numbers of health care workers in some regions, would also be welcome.

If widespread COVID-19 vaccination is realized in the coming months and years, the approach undertaken to arrive at that point will offer lessons for how to optimize the development and accessibility of vaccines against other pathogens, under both outbreak and non-outbreak scenarios. Our experiences with COVID-19 may also offer knowledge spillovers to other areas of medicine and public health.

More details in this Health Affairs issue

FT on Why the three biggest vaccine makers failed on Covid-19. GlaxoSmithKline, Merck and Sanofi are left playing catch-up to upstarts with new technology


 

15 de maig 2020

Can capitalism be reimagined?


A new book says that reimagining is possible. Rebecca Henderson is a well known reference for her studies on pharmaceutical innovation for decades. Beyond pharma, she is recognised by her works on innovation in general. Now, she has released a book on Reimagining Capitalism and this may sound a huge goal. Rebecca provides clear hints about what can be done, and says:
I spend a good chunk of my time now working with business people who are thinking of doing things differently. They can see the need for change. They can even see a way forward. But they hesitate. They are busy. They don’t feel like doing it today. It sometimes seems as if I’m still at the bottom of that ladder, looking up, waiting for others to take the risk of acting in new and sometimes uncomfortable ways. But I am hopeful. I know three things.
First, I know that this is what change feels like. Challenging the status quo is difficult—and often cold and lonely. We shouldn’t be surprised that the interests that pushed climate denialism for many years are now pushing the idea that there’s nothing we can do. That’s how powerful incumbents always react to the prospect of change.
Second, I am sure it can be done. We have the technology and the resources to fix the problems we face. Humans are infinitely resourceful. If we decide to rebuild our institutions, build a completely circular economy, and halt the damage we are causing to the natural world, we can. In the course of World War II, the Russians moved their entire economy more than a thousand miles to the east—in less than a year. A hundred years ago, the idea that women or people with black or brown skin were just as valuable as white men would have seemed absurd. We’re still fighting that battle, but you can see that we’re going to win.
Last, I am convinced that we have a secret weapon. I spent twenty years of my life working with firms that were trying to transform themselves. I learned that having the right strategy was important, and that redesigning the organization was also critical. But mostly I learned that these were necessary but not sufficient conditions. The firms that mastered change were those that had a reason to do so: the ones that had a purpose greater than simply maximizing profits. People who believe that their work has a meaning beyond themselves can accomplish amazing things, and we have the opportunity to mobilize shared purpose at a global scale.
 The titles of the chapters speak by themselves. You'll get the flavour of a great book, and a personal message (in chapter 8). And don't miss chapter 4 on Aetna CEO and the purpose of the firm.

1 “WHEN THE FACTS CHANGE, I CHANGE MY MIND. WHAT DO YOU DO, SIR?”
Shareholder Value as Yesterday’s Idea
2 REIMAGINING CAPITALISM IN PRACTICE
Welcome to the World’s Most Important Conversation
3 THE BUSINESS CASE FOR REIMAGINING CAPITALISM
Reducing Risk, Increasing Demand, Cutting Costs
4 DEEPLY ROOTED COMMON VALUES
Revolutionizing the Purpose of the Firm
5 REWIRING FINANCE
Learning to Love the Long Term
6 BETWEEN A ROCK AND A HARD PLACE
 Learning to Cooperate
7 PROTECTING WHAT HAS MADE US RICH AND FREE
 Markets, Politics, and the Future of the Capitalist System
8 PEBBLES IN AN AVALANCHE OF CHANGE
 Finding Your Own Path Toward Changing the World

02 d’abril 2025

Què passa amb la innovació quan augmenta la despesa farmacèutica?

 The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?

Els autors d'aquest article parlen en general d'innovació i s'han oblidat de l'eficiència en el procés innovador (i això ho canvia tot, ho he explicat moltes vegades). Només un 10% dels assaigs clínics arriben al final. Si fruit de menor despesa farmacèutica, la innovació que reduïm és aquella que no és exitosa o que és excessivament costosa, cap problema. Estem afegint valor.

Resumit amb IA.

L'article "The Elasticity of Pharmaceutical Innovation: How Much Does Revenue Drive New Drug Development?" examina la "elasticitat" de la innovació farmacèutica, que mesura com la innovació (per exemple, l'inici d'assaigs de Fase 1 o l'aprovació de nous fàrmacs) respon a un canvi en els ingressos reals o esperats.

L'estudi destaca que la teoria econòmica suggereix que reduir la despesa en medicaments mitjançant la disminució dels preus reduirà la innovació mèdica futura. Una qüestió política clau és determinar la magnitud d'aquest efecte. L'article revisa la literatura econòmica sobre aquest tema, centrant-se en les estimacions de l'elasticitat de la innovació.

Les conclusions principals de l'article són:

  • L'elasticitat de la innovació amb respecte als ingressos és positiva, és a dir, menys ingressos porten a menys R+D. Tanmateix, les estimacions de la seva magnitud varien considerablement.
  • Es considera que l'elasticitat de la innovació a llarg termini associada als ingressos dels EUA es troba en un rang d'aproximadament 0,25 a 1,5. Això implica que per cada reducció del 10% en els ingressos esperats, es pot esperar entre un 2,5% i un 15% menys d'innovació farmacèutica.
  • La magnitud d'aquesta elasticitat probablement varia segons l'horitzó temporal estudiat, la magnitud del canvi de preu, el cost del desenvolupament de fàrmacs, les barreres a la fixació de preus basada en el valor i altres factors del mercat.
  • Els mètodes transversals i de sèries temporals agregades no són adequats per estimar l'elasticitat de la innovació. Els mètodes creïbles impliquen anàlisis de dades de panell o models computacionals parametritzats.
  • Tots els estudis existents que utilitzen mètodes creïbles tenen limitacions.

L'article discuteix els avantatges i desavantatges dels mètodes d'anàlisi de dades de panell i dels models estructurals computacionals parametritzats per estimar l'elasticitat. Els models estructurals poden abordar la crítica de Lucas i facilitar la comprensió que pot ser difícil d'obtenir d'una altra manera.

L'estudi també presenta una revisió d'estudis existents que estimen l'elasticitat, incloent Acemoglu i Linn (2004), Blume-Kohout i Sood (2013), Dubois et al. (2015), Abbott i Vernon (2007), Filson (2012) i Adams (2021). Es discuteixen les seves metodologies, estimacions i limitacions.

Finalment, l'article subratlla que s'ha de tenir molta cura en equilibrar les reduccions de costos a curt termini amb les possibles conseqüències negatives a llarg termini per a la salut de la població quan els responsables polítics avaluen opcions per gestionar els costos de l'assistència sanitària. La Llei de Reducció de la Inflació del 2022, que permet a Medicare negociar preus de medicaments, es menciona com un exemple prominent de política que afecta els ingressos de les empreses innovadores.





03 de novembre 2010

Què hem de fer?

Using Market-Exclusivity Incentives to Promote Pharmaceutical Innovation

Sabem que la indústria farmacèutica investiga, però també que els medicaments que s'aproven cada vegada són menys, i generen més controvèrsia. Aquest article del NEJM ens diu el que s¡ha fet en termes d'incentius per a promoure la recerca i els dubtes raonables sobre el que s'ha assolit. Conclusió:
Although use of market-exclusivity incentives to promote pharmaceutical innovation has potential benefits, future legislative efforts aimed at encouraging investment in drug research and development should be more precisely designed to avoid waste and misuse, and they should be linked to demonstration of positive public health outcomes. Without these limitations, making exclusivity incentives available to pharmaceutical manufacturers may not be worth the potential risks to public health.

Extendre el termini de la patent pot ser contraproduent. Cal evitar el malbaratament. I això es relaciona amb el que deia fa uns dies, massa incentius provoquen que els errors els paguem molt cars.

Ps. Record de Juan Gris a Christie's 28m de $