Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta david cutler. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta david cutler. Ordena per data Mostra totes les entrades

26 de febrer 2014

The quality cure into action

The next David Cutler book: "The Quality Cure. How Focusing on Health Care Quality Can Save Your Life and Lower Spending Too" will appear in April. Meanwhile we can read some pages from Google Books. He sets "quality" at the top of the agenda and he explains that Obamacare is trying to solve access. Focusing on quality means effort on greater value, avoiding waste, and therefore cost containment. At the begining it may seem an already heard message, however I agree with him that the quality chasm must be addressed, as well in our country. The book is a must read beyond US borders for any person involved in health care as it is his former book "Your money or your life" . The first statements from the preface:
For decades, health care was like the weather-everybody talked about it, but nobody did anything about it. Talk was easy, politicians and analysts of all stripe agreed that we wanted a health care system focused on preventing disease and treating it appropriately when necessary. In the past half decade, talk has turned into action.
Let's apply his final words,  it's time to turn talk into action.

PS. A former post on this blog about David Cutler.

PS. On conflicts of interest in medicine. The paper on "The burden of disclosure" by Loewenstein et al. And the comment by Alex Fradera.

03 de novembre 2020

On healthcare and its contribution to decline in mortality

 The (Still) Limited Contribution of Medical Measures to Declines in Mortality

The Questionable Contribution of Medical Measures to the Decline of Mortality in the United States in the Twentieth Century

 “Medical measures appear to have contributed little to the overall decline in mortality in the United States since about 1900.” Readers might assume that this statement is from a recent research article or policy report featuring the social determinants of health. But no, it is from the 1977 seminal Milbank Quarterly article by John and Sonja McKinlay titled “The Questionable Contribution of Medical Measures to the Decline of Mortality in the United States in the Twentieth Century.”

 In the section of Milbank Quarterly Classics, David Kindig explains his favourite topic while reviewing the McKinlays 1977 article:

 “if they [medical measures] were not primarily responsible for it [the decline in mortality], then how is it to be explained?” They did not answer this question themselves, but referred back to McKeown, who had concluded that “the main influences were: (a) rising standards of living, of which the most significant feature was a better diet; (b) improvements in hygiene; and (c) a favorable trend in the relationship between some micro‐organisms and the human host.”2 However, in their conclusion they magnified this point, stating that “profound policy implications follow from either a confirmation or a rejection of the thesis. 

 For many years, I taught a session of my population health course featuring the two contemporary papers that frame what we know today—the first by McGinnis and colleagues, based on CDC surveys, argues that medical care is responsible for about 10% of preventable mortality, and the second an econometric analysis by David Cutler argues that medical care was responsible for 50% improvement in certain causes of mortality over the period of 1960 to 2000. When students are shocked by this range, I remind them that, in a world that still predominantly assumes the pre‐McKinlay reality of medical care being close to fully responsible for preventing or curing disease and death, it is still a profound statement to many that much more than medical care goes into the production of health.

A must read. There are still many unanswered questions.


11 de març 2020

Are Pharmaceutical Companies Earning Too Much?

Are Pharmaceutical Companies Earning Too Much?

Estimated Research and Development Investment Needed to Bring a New Medicine to Market, 2009-2018

The debate about pharmaceutical companies earnings is a never ending story. Now you can find in JAMA an article that reflects the cost of a new drug: $1336 million. This is the summary:

The FDA approved 355 new drugs and biologics over the study period. Research and development expenditures were available for 63 (18%) products, developed by 47 different companies. After accounting for the costs of failed trials, the median capitalized research and development investment to bring a new drug to market was estimated at $985.3 million (95% CI, $683.6 million-$1228.9 million), and the mean investment was estimated at $1335.9 million (95% CI, $1042.5 million-$1637.5 million) in the base case analysis. Median estimates by therapeutic area (for areas with ≥5 drugs) ranged from $765.9 million (95% CI, $323.0 million-$1473.5 million) for nervous system agents to $2771.6 million (95% CI, $2051.8 million-$5366.2 million) for antineoplastic and immunomodulating agents.
Why this new figure is relevant? Because previous estimates said that it was the more than the double!
The mean estimate of $1.3 billion in the present study was lower than the $2.8 billion (in 2018 US dollars) reported by DiMasi et al,
And   my impression is that we have entered in a difficult world to estimate the real cost. Right now many firms are buying research (buying firms that have already a product close to be commercialised) and they are paying a premium for outsourcing research. Therefore, how to estimate the cost in this situations? Uncertain.

David Cutler asks about the earnings of pharma firms and says:
Ledley showed that from 2000 to 2018, the median net income margin in the pharmaceutical industry was 13.8% annually, compared with 7.7% in the S&P 500  sample. This difference was statistically significant, even with controls, although earnings seemed to be declining over time.
Is this positive return differential evidence of too high a return? Not necessarily. The economics of pharmaceuticals are important to consider. Like several other industries (eg, software and motion picture production), the pharmaceutical industry has very high fixed cost and very low marginal cost. It takes substantial investment to discover a drug or develop a complex computer code, but the cost of producing an extra pill or allowing an extra download is minimal. The way that firms recoup these fixed costs is by charging above cost for the product once it is made. If these upfront costs are not accounted for, the return on the marketed good will look very high.
 Paying more than a drug is worth clinically is not a good strategy. Even if a drug is worth a high price socially, pricing patients who need the drug out of the market is a real loss, even if it leads to more innovation in the future. In still another case, price increases for older, generic drugs serve no innovation purpose. But, as a general rule, it is important to be wary of blunt “lower all drug prices” policies.
Cutler doesn't say too much on price according value and about public funding of research. It leaves the initial question open and waiting for adhoc answers. That's it , it's a complicated issue, no general prescriptions, they need to be adjusted to specific conditions without a captured regulator. This last point is the most difficult one to overcome.

Prix Pictet

10 de maig 2021


 Which Way Will Biden Go on Health Care?

David Cutler says in JAMA:

The biggest choice for the Biden administration and Congressional Democrats is whether to continue with the Affordable Care Act (ACA) or start the transition to a single-payer system. Continuing with the ACA would involve making the recently enhanced subsidies in the ACA’s marketplaces permanent, enacting a public insurance option, providing stronger incentives for Medicaid expansion in recalcitrant states, and pushing for targeted savings in drug prices and administrative costs. A transition to a single-payer system would begin by lowering the age of eligibility for Medicare to 60 years or perhaps 55 years, possibly expanding benefits in areas such as vision, hearing, and dental care, and allowing Medicare to negotiate with drug companies. These 2 approaches are not incompatible; however, it is unlikely that there will be enough money for both.

Clear message to whom it may concern.


29 d’octubre 2012

Llicó inaugural

La llicó inaugural d'aquest curs a la UPF la va impartir en David Cutler, professor al Departament d'Economia de la Universitat de Harvard. La seva contribució a l'economia de la salut és altament destacable i alhora la seva capacitat de traduir la recerca cap a la política. El seu compromís ciutadà el porta a col.laborar amb el Center for American Progress, un dels grups claus que ha impulsat la reforma sanitària.
Ahir va sortir al TN de TV3 una entrevista que val la pena. I si el que voleu és llegir els seus articles aquí trobareu la llista i els links. Hi ha material de molt interès, en destaco un que hi ha molta gent que encara el té pendent de llegir: "Why don't  markets insure long-term care risk?".

09 d’octubre 2012

Fer de metge al teu país

Les estadístiques del nostre temps reflecteixen canvis de tendència profunds, sobtats, inimaginables fa uns mesos.
A Catalunya durant la primera dècada del segle vam tenir un augment de 607 metges a l'any de mitjana. L'any 2011 només va augmentar en 20. Els motius s'expliquen amb tot detall a la memòria del Col.legi de Metges de Barcelona. Destaquem-ne dos, l'envelliment que impulsa més jubilacions i el metges forasters que tornen als seus països. De seguir així ens enfrontem a una escassetat de metges elevada a curt termini.
Per sobre de tot convé citar novament la dada més impactant, els metges d'aquí  només representen el 29,7% del nous metges de 2011. Té sentit que hi hagi un país on el 70,3% dels metges vinguin de fora sense oferir oportunitats per als estudiants d'aquí?.
He parlat repetidament d'aquest disbarat, i torno a repetir que és urgent corregir-lo. Sabem que per ara no podem decidir sobre l'accés a la formació mentre el regulador faci el que fa.
Per a tots aquells que volen exercir de metges al seu país i perquè el sistema sanitari pugui disposar del talent proper, ens cal capgirar la situació. Ens cal desconnectar i aquest és un altre motiu sincer que ho legitima.Un motiu més, i van...

PS. Anoteu-vos la conferència de David Cutler a la UPF, dimecres que ve.

PS. Explicació de motius al NYT

23 d’agost 2011


Operationalising Value Based Pricing of Medicines: A Taxonomy of Approaches

Observo un nerviosisme farmacèutic intens. Farmàcies que diuen que no els surten els números, farmacèutiques que diuen que no podran investigar. No discutiré en detall cap dels arguments. Només hi ha una qüestió fonamental: fer els deures en cada moment, ho he dit en altres ocasions. Els farmacèutics han tingut ocasió de plantejar reformes i han preferit l'statu quo. Algunes farmacèutiques s'han oblidat intencionadament que amb els medicaments genèrics l'argument de la incapacitat de recerca s'ha esvaït fa dies, i si no perquè hi ha patents?. Alhora miro la darrera dècada d'innovació farmacèutica al NRD de juliol i no sé veure res d'origen proper en molècules first in class. I si algú vol saber el motiu perquè la R&D ha disminuït, només ha de llegir en LaMattina a NRD d'agost. Més clar impossible, res a veure amb els preus. Sap del que parla, va ser un insider fins que es va torçar Torcetrapib i aquell matí fatídic tot s'en va anar en orris. I si encara voleu comprovar com el líder del mercat disminuirà 2.400 milions de dolars en recerca en dos anys aneu a l'epíleg d'aquest article, res a veure amb els preus.
Els deures passen per comprendre que el mercat farmacèutic ha sofert una transformació fonamental i alhora previsible. I tant previsible com era que tothom mirava a una altra banda.
Els que si fan els deures al mes d'agost són els d'OHE que acaben de publicar un informe sobre "value-based pricing" dels medicaments. A la p.23 i 24 trobareu el resum del que està passant al món.
Mentrestant per aquí veig molta gent de vacances i al regulador potser li hauria calgut allargar-les, llegir aquest informe i comprendre millor els problemes abans d'oferir la solució, com deia diumenge.

PS. Aprofiteu que Cambridge Journals és obert fins a finals de mes (accés lliure els anys 2009 i 2010). Podeu consultar per exemple el HEPL.

PS. Recupero una nota escrita el 2007 sobre Torcetrapib. El 30-N (de 2006) marca un punt d'inflexió, un abans i un després en pharma quan LaMattina es va aixecar al matí i en roda de premsa va dir als inversors interessats pel futur de Pfizer: Torcetrapib: The Most Important New Development in Cardiovascular Medicine in Years. We Are We Are  First- n-Class and Best-In-Class ( (com us podeu imaginar, a hores d'ara aquest link no porta enlloc, si voleu el pdf podeu demanar-me'l). Era un dijous i van faltar dos dies per reconèixer que havien mort 83 persones en l'assaig clínic (un 60% més de morts respecte atorvastatina). El president de la companyia va anunciar que Pfizer abandonava la investigació sobre Torcetrapib. La importància de la qüestió és perquè aquest medicament havia de substituir a Lipitor, el de major facturació. El que esperava ser una facturació anual de 3 miliards, es va convertir en una caiguda en borsa de 25 miliards de $. En David Cutler ho ha explicat prou a NEJM.

PS. Recomanable. Post sobre metàfores en medicina.

07 de gener 2013

Una vida en bona salut

Saber de què emmalalteixen i de què moren les poblacions, és la primera preocupació de l'epidemiologia. I també ho ha de ser per a un economista de la salut. La millor forma a data d'avui de saber-ho,  és llegir sencer el Lancet del 15 de desembre passat. La publicació del Global Burden of Disease (GBD) per a 2010 ofereix informació detallada sobre la qüestió. M'he guardat especialment l'article referit a l'esperança de vida en bona salut, que confirma allò que sabem: "la geografia forma part també del teu destí". Les diferències són notables, podeu consultar les taules completes. Veureu Andorra i Espanya al top 10 mundial en esperança de vida. Aquest fet hauria de fer-nos reflexionar sobre les causes i les conseqüències que se'n deriven, què cal preservar i què cal millorar. I especialment convindria fer-ho en aquest moment convuls que vivim, on moltes qüestions pengen d'un fil molt prim que es pot trencar en qualsevol moment.

PS. No he trobat per ara cap estimació de l'esperança de vida en bona salut dels catalans més actualitzada.
La darrera és del 2005, 63 anys per als homes (81,5% de la vida), 60,6 per les dones (72,3% de la vida). Algú la deu tenir però al Pla de Salut només surt aquesta i si no hi és potser que algú s'afanyi. Convindria tenir la del 2010 perquè malauradament aquesta vegada no hi és al GBD, però estic convençut que a la propera edició ja hi serà.

PS. Els 18 factors per construir el GBD en un gràfic i la base de dades sencera.

PS. La salut dels palestins també al Lancet,  on també trobareu la carta del bon amic Norbert que explica el que fa Healing across the divides.

PS. Per cert, els de TV3 s'ho han de fer mirar novament. L'enaltiment i l'apologia del risc contrari a la salut hauria d'evitar-se amb diners públics. Em refereixo al reportatge en hora punta de Kilian Jornet. Desconec on és el CAC, però si algú vol emprendre tals aventures que ho faci pel seu propi compte, el pitjor és difondre-les amb recursos públics. Cal rebutjar aquest tipus de promoció de riscos innecessaris per la salut i la vida.

PS. Bon comentari de Sergi Pàmies sobre la qüestió.

PS. Aquí us deixo en David Cutler i la seva lliçó inaugural del curs a la UPF. Haureu de dedicar-hi una hora i mitja del vostre temps.

10 de juny 2020

Precision medicine, here and now

Great article by David Cutler. The time for the returns of precision medicine has arrived in his opinion.
Precision medicine raises hopes for patients and fears for those who try to ride herd on health care spending. Will patients finally live longer and healthier lives? Will society be able to afford it? Surprisingly, at this point, personalized medicine has had less effect on both health and medical spending than either its strongest backers hoped or its most apprehensive actuaries feared.
 To date, total spending on anticancer drugs has been relatively modest. Although inflation-adjusted spending on anticancer drugs increased by $30 billion between 2011 and 2018, this is only 6% of the total increase in personal health care spending over the period. Given that administrative expenses cost an estimated 4 times the amount spent on anticancer drugs, one should be cautious about focusing excessively on the cost of precision medicine.
A better metric than total spending is cost effectiveness: do the benefits of the drugs outweigh the cost? The “drug abacus” tool developed by Memorial Sloan Kettering Cancer Center, which evaluates the cost-effectiveness of 52 anticancer drugs approved between 2001 and 2013, estimates that only a handful of new drugs are worth the cost at conventional valuations of life. If anticancer drugs were priced based on cost-effectiveness criteria, spending would fall by 30%.
This is a US based article, we need some estimates of our health system.


19 de desembre 2012

Sine die

Una tercera part de la mortalitat en homes i una cinquena part en dones és deguda al càncer. I si ho posem en context, el càncer representa el 47% dels anys potencials de vida perduts en les dones, i el 35% en els homes.
Hi ha molta feina per fer, però afortunadament tenim un Pla director de càncer que és exemplar, la mostra d'un treball ben fet. El que convé és aplicar-lo acuradament. A data d'avui encara que observem taxes d'incidència creixents en determinats càncers mentre que les taxes de mortalitat es redueixen. En el conjunt, en homes s'ha disminuit la mortalitat en un 1,3% anual des del 1993 i en dones un 2,1%. Anualment esmercem un 10% dels recursos públics sanitaris per a tumors.
L'any passat en va fer 40 de l'inici de la "guerra al càncer". Es diu que en Nixon és qui la va declarar i va promoure una llei en aquest sentit. S'ha progressat força però encara som lluny del final i necessitem més munició.
En David Cutler es va preguntar amb més precisió si finalment estem aprop de guanyar la guerra al càncer. Des de la vessant clínica dona una perspectiva esperançadora, des de la vessant del cost veu dificultats. I aquesta és la qüestió fonamental. En primer lloc separar allò que és significativament efectiu del que no ho és en la vessant clínica. I quan hi ha una efectivitat incremental demostrada analitzar fins a on podem assumir-ho amb els recursos disponibles (vessant del cost). Aquest és el punt delicat, el que es perd deliberadament un un núvol de confusió i que els poder públics deixen pendent sine die.

PS. Eviteu quedar atrapats al núvol de confusió. Els propers dies sentireu parlar de posicionament terapèutic dels medicaments. Si en voleu un exemple, el trobareu aquí. Recordeu que posicionament és un "frame" (Lakoff) propi del marketing. El llenguatge ens pot portar males passades. Demaneu informes d'efectivitat comparada, i després cost-efectivitat. Poseu barreres a la propaganda interessada, no us deixeu engatussar. L'economia de la salut ha estat massa anys demanant-ho com perquè acabi d'aquesta manera.

PS. Pagar per callar al NYT (again).