19 de gener 2021

Clinical utility of genomic sequencing

 Clinical utility of genomic sequencing: a measurement toolkit

From Genomic Medicine:

For a diagnostic test such as WGS (whole genome sequencing) to be accepted into practice, commissioned in a health system, or receive coverage and reimbursement through health insurance, evidence of clinical utility and cost-effectiveness is generally required. Unlike prospective clinical research where the ‘effectiveness’ of an intervention can be easily tied to a predefined health outcome, the concept of clinical utility in genetic medicine is rarely uniformly defined nor necessarily directly tied to a specific health outcome. As such, generating and evaluating evidence of clinical utility is complex. The challenge in defining clinical utility today is compounded by the extraordinary heterogeneity of rare diseases, as well as the polygenic nature of more common conditions for which WGS is expected to be relevant. In this paper, we aim to extend earlier conceptualizations of clinical utility as applied to the diagnostic use of WGS and suggest that this framework not only be used as a tool for evidence review

 The application of this model to WGS includes six levels of efficacy: technical efficacy, diagnostic accuracy efficacy, diagnostic thinking efficacy, therapeutic efficacy, patient outcome efficacy, and societal efficacy (Table 1, Fig. 1). The model is hierarchical; achieving a given level of efficacy is often but not always contingent upon a demonstration of efficacy at the preceding level. As described in Fig. 1, levels 1–3 are necessarily contingent but beyond level 3, a genetic test can achieve therapeutic, patient outcome, and/or societal impact in ways that are contingent upon one another or independent of one another. We retain the levels of technical and diagnostic accuracy efficacy (i.e., levels 1 and 2) as essential starting points in our guiding framework as they are fundamental precursors to achieving clinical utility. However, since these laboratory-based components of efficacy are well-debated and described in the WGS literature and in recent guidelines published by members of our group27, we focus here on four levels of the efficacy model (i.e., levels 3–6) that align most directly with a broad definition of clinical utility and extend beyond laboratory-based components of efficacy. In emphasizing these four levels of efficacy as components of clinical utility, our intent is to encourage the use of a broad set of health and non-health-related indicators of value to bolster the state of evidence in this area, rather than to convey that all aspects of clinical utility need to be achieved for WGS adoption and reimbursement.


 

 

18 de gener 2021

Gene writing

 Gene Writing: A New Type of Genetic Engineering

Mobile genetic elements

This Company Wants to Rewrite the Future of Genetic Disease



CRISPR 2020, a breakthrough year

 2020 Was the Turning Point for CRISPR

At an Oregon hospital in March, a patient with a type of inherited blindness became the first to receive a gene-editing injection directly into their eye. It was the first time CRISPR was used in an attempt to edit a gene inside someone’s body. A second person this year also received the experimental treatment, which is designed to snip out a genetic mutation responsible for their severe visual impairment.

 Despite its versatility, CRISPR is still error-prone. For the past few years, scientists have been working on more precise versions of CRISPR that are potentially safer than the original. This year, they made notable progress in advancing these new versions to human patients.

 

15 de gener 2021

Precision medicine

 Precision Medicine for Investigators, Practitioners and Providers

Many topics under the same umbrella:

Table of Contents

Introduction

2. Role of genomics in precision medicine

3. High throughput omics in the precision medicine ecosystem

4. Infant gut microbiome

5. Paraprebiotics

6. Fecal transplantation in autoimmune disease

7. Drug pharmacomicrobiomics

8. CRISPR technology for genome editing

9. Engineering microbial living therapeutics

10. Organ on a chip

11. Multicellular in-vitro organ systems

12. The role of biobanks in biomarker development

13. Translational interest of immune profiling

14. Organoid pharmacotyping

15. Large datasets for genomic investigation

16. Modern applications of neurogenetics

17. Genomic profiling in cancer

18. Genomics in pediatrics

19. Genomics of gastric cancer

20.  Genomics of prostate cancer

21. MicroRNAs and inflammation markers in obesity

22. MiRNA sequencing for myocardial infarction screening

23. Cell free DNA in hepatocellular carcinoma

24. Non coding RNA in cancer

25. Germline variants and childhood cancer

26. Pharmacogenomics in cancer

27. Proteomic biomarkers in vireoretinal disease

28. Proteomics in respiratory diseases

29. Cardiovascular proteomics

30. Host genetics, microbiome, and inflammatory bowel disease

31. Sampling, Analyzing, and Integrating Microbiome ‘omics Data in a Translational Clinical Setting

32. Omics and microbiome in sepsis

33. Molecular and omics methods for invasive candidiasis

34. Lipid metabolism in colorectal cancer

35. Salivary volatolome in breast cancer

36. immunodiagnosis in leprosy

37. decision support systems in breast cancer

38. Electronic medical records and diabetes phenotyping

39. Clinical signature of suicide risk

40. Machine learning and cluster analysis in critical care

41. Artificial intelligence in gastroenterology

42. Algorithms for epileptic seizure prediction

43. Precision medicine in ophthalmology

44. Phenotyping COPD

45. Lifestyle medicine

46. Precision medicine for a healthier world

47. Aging and clustering of functional brain networks

48. Nutrigenetics

49. Genome editing in reproductive medicine

50. MRI guided prostate biopsy

51. Precision Nutrition

52. Theranostics in precision oncology

53. Precision medicine in daily practice

54. Imaging in precision medicine

55. Organoid for drug screening

56. Printing of personalized medication using binder jetting 3D printer

57. 3 D printing in orthopedic trauma

58. Consumer genetic testing tools in depression

59. The future of wearables

60. Tumor heterogeneity and drug development

61. Smartphone based clinical diagnosis

62. Smartphone biosensing for point of care use

63. Data security and patient protection

64. Blockchain solutions for healthcare

65. Ethical questions in gene therapy

66. Pitfalls of organ on a chip technologies

67. Regulatory issues of artificial intelligence in radiology

68. Academic industrial alliance

69. The future of precision medicine

70. Precision Medicine Glossary

71. Useful internet sites



12 de gener 2021

Saving democracy

 Governor Schwarzenegger's Message Following this Week's Attack on the Capitol



09 de gener 2021

Business rules

 The Six New Rules of Business. Creating Real Value in a Changing World

1. Intangibles drive value, not the balance sheet: Reputation, trust, and other intangibles—not profit—drive business value and cannot be measured in traditional ways

2. Purpose over profits: Businesses serve many objectives beyond shareholder value. Purpose is more than a slogan; it is revealed through how the company operates and the decisions it makes. Taken seriously, the Purpose signals long term goals and helps the company prevail over short-term pressures.

3. Corporate Responsibility is more than your carbon footprint: Corporate responsibility is defined far outside the business gates—extending through the supply chain and ecosystem to an engaged public.

4. Employees are more than 'stakeholders' -- they are the business: Employees are corporate allies that hold businesses accountable, connect social and environmental issues to business priorities and give voice to risk and competitive advantage in a culture of growing inequality and social unrest.

5. Culture is King: Competition for talent and a focus on innovation and the human element take precedence over capital markets.

6. Co-create, don't compete: When the system is at risk, enlist business partners along the supply chain to raise the bar for the industry as a whole, and win.


 


07 de gener 2021

Moments determinants en la política sanitària

 Moments determinants en la política sanitària

My article in Valors magazine, January issue (in catalan):

La immediatesa i el dinamisme del món en que vivim ens porta massa sovint a considerar la política sanitària com el fruit de la decisió puntual, fruit d’una resposta a un problema o controvèrsia del moment. Pensem en polítics reactius i poc proactius, i massa sovint encertem. Ens cal una mirada més panoràmica per comprendre que darrera tota política sanitària cal trobar-hi uns valors socials que li donen fonament. És a dir, uns criteris sobre allò que considerem bo i just per a la societat. En ocasions es referiran als objectius o resultats finals i en d’altres als mitjans per assolir-los. Si bé la rellevància d’aquests criteris és determinant per als objectius, en relació als mitjans cal tenir present a més a més la seva efectivitat, i per tant un judici expert sobre allò que de veritat funciona.

L’objectiu final de tota política sanitària descansa sobre la millora de la salut poblacional però alhora va més enllà, alguns hi podríem afegir el benestar com a concepte. La resposta dels governs per assolir-ho és diversa segons les prioritats que mostren.  L’any 2006 la Unió Europea va considerar que els sistemes de salut són un pilar de la protecció social, de la cohesió i de la justícia social, i va assenyalar que la universalitat, l’ accés a l’assistència de qualitat, l’ equitat i solidaritat són els valors europeus compartits[i]. És en aquest marc i en el seu desenvolupament, on es fonamenta la política sanitària.

L’adopció de decisions públiques en relació a aquests valors essencials requereix d’un consens polític. Pertoca al parlament i al govern assenyalar què signifiquen exactament aquests valors compartits (objectiu) i quines decisions cal adoptar per assolir-los (mitjans). L’existència d’un consens social sobre aquestes qüestions esdevé una peça clau de l’engranatge. Més enllà de l’acord polític parlamentari, cal que tots els actors que participen en el sistema de salut s’orientin cap a la mateixa direcció. I precisament un dels elements que es consideren factor d’èxit d’un sistema sanitari és el consens social. Ens cal doncs una política sanitària basada en el màxim consens possible per tal de tenir un sistema eficient i equitatiu que perduri.

Distingir aquells mitjans que poden ser efectius per assolir objectius d’eficiència i equitat d’aquells que no ho són, esdevé una prioritat. Disposar d’evidència per tal de contrastar aquelles decisions que produiran el millor resultat és crucial, però alhora complex. La complexitat prové de les singularitats i del context on es desenvolupa cada política. Allò que ha funcionat en un lloc i moment determinat, pot ser difícil de ser reproduït en un altre. Malgrat aquest atenuant, saber allò que funciona amb un criteri expert i objectiu ha d’ajudar a millorar les decisions. Molts informes d’experts sobre reforma sanitària han tractat d’adoptar aquesta perspectiva, si bé amb impacte força limitat. La falta d’aplicació del consell expert té a veure almenys amb les dificultats d’establir consensos amplis i la comprensió del procés polític.

La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va acordar el febrer de 2013 impulsar el treballs per assolir un acord per a la salut a Catalunya en el marc d’un model propi. Aquest acord es va traduir en el Pacte Nacional de Salut on es van definir les bases del sistema sanitari català, estables i consensuades per tots els agents implicats. Dins la comissió de treball hi havia els representants dels diversos grups parlamentaris i els agents que formen part del Consell Català de la Salut. Els treballs de la comissió es van desenvolupar en vuit grans àmbits temàtics. Es va prendre com a referent els 6 blocs inicials que segons l’Organització Mundial de la Salut han de constituir un sistema sanitari, i s’hi van afegir dos àmbits identificats com a claus pel sistema (la recerca i innovació, i el compromís ciutadà). Els àmbits van ser doncs: finançament i cobertura, professionals, prestacions i catàleg de serveis, model de serveis, avaluació i transparència, recerca i innovació, compromís ciutadà, i governança.

Entrar en el detall del contingut dels 83 acord va més enllà del que es pretén en aquest article, tant sols es farà una breu referència als 2 primers. En l’àmbit de finançament i cobertura s’assenyala amb claredat l’opció per un accés universal de la ciutadania al Sistema Nacional de Salut i alhora s’estableix un criteri de nivell de finançament públic en salut suficient i sostenible, que es relacioni amb el nivell de riquesa del país i que convergeixi amb la despesa de països amb producte interior brut per càpita equivalent i sistema sanitari similar.

En l’àmbit dels professionals es considera que la planificació de necessitats de professionals, les competències i capacitats acreditades han de ser objecte reconsideració atenent als canvis sociodemògràfics, econòmics i tecnològics. S’explicita l’èmfasi en el professionalisme com a criteri que guia la relació entre professionals amb la ciutadania, amb el sistema sanitari i els proveïdors, i la necessitat d’establir mecanismes per tal de fer efectiva la participació dels professionals en l’elaboració de polítiques i la gestió.

El procés per arribar a aquest conjunt d’acords va ser fruit d’una elevada participació. Diversos motius singulars van impedir que la totalitat dels representants confirmessin el seu acord al darrer moment. Va ser aprovat per tots els membres excepte partits a l’oposició i sindicats. Cal assenyalar que en l’elaboració del document hi van haver contribucions de tots, també d’entitats i grups polítics que van donar finalment el seu suport. 

En el moment actual cal fer èmfasi novament en aquest consens que desitja la ciutadania, i les bases perquè això sigui possible hi són, només cal teixir-les acuradament i amb generositat. On són les dificultats per avançar doncs. Des del meu punt de vista, la polarització política fa perdre el nord sobre quins són els valors autèntics de la política sanitària. Quan es discuteix sobre els valors sovint hi ha més acord que conflicte. En canvi, la perspectiva partidista sobre els mitjans i decisions per assolir els objectius finals de millora de la salut poblacional fa confondre (intencionadament) el que es pretén amb la forma d’assolir-ho. I aleshores entra el tercer element, que és la necessitat d’eines i metodologies tècniques i expertes que en moltes ocasions obliguen a un esforç de comprensió major del que alguns acceptarien com a normal. 

Novament el parlament ha demanat ara un nou pacte nacional de salut, sense fer cap referència al que ja es va fer. No som capaços ni d’aprendre del passat. El risc de confluir en els mateixos paranys és elevat i caldria un esforç seriós que permetés evitar-los. El moment en que es proposa tampoc ajuda, ens trobem a finals d’una legislatura i començament d’una altra. El context de la pandèmia ha fet veure a molts les mancances que ja coneixiem i havíem explicat anteriorment. Ara bé, insistir en un pacte sense cap capacitat de disposar de nous mitjans i recursos diferents als actuals pot comportar clarament un nova paràlisi de la política sanitària. Només un canvi substancial mitjançant una sobirania fiscal permetrà apalancar un nou sistema de salut d’acord amb els valors, expectatives i nivell de desenvolupament econòmic de Catalunya.